Está en la página 1de 8

Medieval s.V-s.

XV
s X-XII: Feudalisme i Escolàstica
 Pensadors:
 P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar
arguments –sic et non- i conceptualisme.
 S. Anselm de Canterbury: argument ontològic – demostració a priori
de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó.
 Al-Farabí: distinció entre essència i existència.
 Averrois: Dos nivells de coneixement diferent: teològic i
cientificofilosòfic.
 Corrents de pensament:
Escolàstica / Islam
 L’Escolàstica neix de les escoles monàstiques. El seu pensament era
cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats
de la fe cristiana mitjançant la raó.

 L’Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina.
Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica.
s XIII-XIV: Naixement burgesia
 Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford)
 La gran escolàstica
 Pensadors:
Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs:

ARISTÒTIL + CRISTIANISME = TOMÀS D’AQUINO

 Demostració de l’existència de Déu a posteriori.
 Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement.
 Afirma l’existència de la llibertat humana donant més
importància a la voluntat.
 Omnipotència divina: té límits Déu?
 Conceptualisme: Els Universals com a conceptes mentals
provenen de Déu.
 Franciscans
 Pensadors:
 Sant Bonaventura: La Fe és més important que la Raó.
 Roger Bacon: És més important la Raó que la Fe en el coneixement i a
més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda
indispensable de les matemàtiques.
 Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria
omnipotent!).
 Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions
lògiques pretenia convertir als infidels .

Finals s XV: Època de crisi
 Decadència de l’escolàstica
 Crisi del cristianisme com ideal de vida i del poder dels papes.

La filosofia del Renaixement s.. "De dues teories competidores. Reivindicacions nacionalistes.  Causes: Consciència democràtica en auge. Venècia.  Descomposició Feudalisme (una de les possibles causes va ser la pesta negre de 1384 que va provocar l'emigració dels camperols a les ciutats o "burgs").  Pensadors: Guillem d’Occam “Doctor supersubtil”  Voluntarisme: la llibertat humana depèn de la voluntat divina. creador. Noves ciutats-Estat (fragmentació de l'Imperi de Carlemany): Florència. En canvi el Renaixement contempla la realitat com quelcom que s'ha de perfeccionar. Nous descobriments: Amèrica (1492).  2. Roma. A l'Edat Mitjana es tenia una concepció transcendenta de la realitat: el món havia estat creat per Déu i l'humà havia estat creat a la seva imatge i no es podia perfeccionar cap de les dues coses. S'abandona la lògica estricte i es substitueix per un mètode basat en l'experiència com a únic criteri vàlid.XVI Característiques generals  1. En definitiva. Impremta (afavoreix la Reforma protestant a l'extendre's la lectura de la Bíblia).  Valoració de l'individu: Humanisme (projecte educatiu) marcat per l'Antropocentrisme . Optimisme respecte les capacitats humanes i en el progrés del saber. la més simple ha de ser preferida"  Nominalisme: mediació lingüística en la nostra concepció del món.base del mètode reduccionista. pólvora (ajuda en les guerres de la monarquia contra la noblesa).  Nova concepció de la naturalesa com a quelcom que l'humà pot dominar (Homo faber). Defensa de la individualitat per part de la burgesia. es tracta d'una mentalitat més crítica i dinàmica.  Pèrdua del sentit religiós: canvi de mentalitat: el teocentrisme a l’antropocentrisme.  Nova ciència-tècnica: brúixola (important per a la navegació). apareix la figura del savi artista. Curiositat i anhel de saber.  Fe com a únic camí a Déu  Coneixement de la naturalesa a través de l’experiència. dominar.  Hi ha un important canvi en la manera d’entendre el món. Pensament filosòfic  Autonomia intel·lectual enfront la Teologia. 1443 Gutenberg inventa la impremta. Llibertat de pensament i confiança en la raó. telescopi (canvi de concepció astronòmica). inventor. Socials-Culturals  Inici? 1453: Turcs conquereixen Constantinoble (Es trasllada el centre cultural a Occident. essent les altres coses iguals.  Principi d’economia o navalla d’Occam: “Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem”..

Graus de coneixement: Sentits.(Què sé jo?) Tendència estoica i escèptica. sobretot a Aristòtil. unifica i supera contradiccions. dóna unitat i sentit. -T. sense intermediaris. L'amor serà un element imprescindible per assolir aquests objectius. Poder de la imaginació. Montaigne (1533-1592) Essais. Mag i naturalista. raó.  b) Filosofia de la naturalesa -Telesio: Retorn a la filosofia de la naturalesa dels presocràtics. . -Paracels (Teophrastus Bombast Tohenheim 1493-1541). Primera societat de ciències naturals. 2. volem i podem. dades confuses.  a) Neoplatonisme: Marsilio Ficino (Florència 1433-1499). El coneixement humà és sensible i limitat. Pietro Pomponazzi (Pàdua 1462-1525) defensa la teoria de la doble veritat per no tenir problemes amb l’església. Es deixa de banda. enteniment. Nicolau de Cusa (1401-1464) De la Docta ignorància Teologia negativa: Déu com a identitat d'oposats infinit i finit. tot criteri de veritat és qüestionable. P. Importància de l’experiència sensible. L'humà serveix de pont entre Déu i el món visible: és un microcosmos perquè reuneix les perfeccions de tots els éssers i al mateix temps participa d'un grau més alt. És necessari acceptar la miserable condició humana: limitada i mortal. Aquesta recuperació del pensament clàssic es realitza sobretot a les universitats i acadèmies de Florència i Pàdua. Filòsofs independents Es poden classificar segons els temes que tracten:  a) L'humà i el problema de la infinitud 1. el criteri d'autoritat respecte als filòsofs grecs. Reconeixement pròpia ignorància. intuïció contemplativa. recerca de la perfecció i de la bellesa com a mitjà per accedir a la contemplació espiritual.  2. ordena les dades sensorials. Només podem tenir opinions. però. –Assaigs. Restauració pensament Greco-Romà: El que es proposa el pensador renaixentista és la recuperació del pensament antic. Leon Battista Alberti (1404-1472) admirador de Sèneca.Gassendi (Epicureisme).  c) Neohel·lenisme: Lorenzo Valla (1407-1457) contrasta l’estoïcisme i l’epicureisme fent una nova versió d’aquest últim (l’autèntic plaer es troba en la vida ultraterrenal). existim. un coneixement directe de Plató i Aristòtil. Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494): Discurs sobre la dignitat de l’home  b) Neoaristotelisme: Segueixen les teories aristotèliques a partir de diverses interpretacions. Visió animista de la naturalesa. Campanella: origen del coneixement és la sensibilitat i afegeix una facultat innata en l’ànima que ens assegura principis indubtables: pensem. per la seva semblança amb Déu. Pensament idealista. Rebuig a qualsevol dogmatisme.  Crítica al pensament Dogmàtic: Dant La Divina Comèdia i Erasme de Rotterdam Elogi a la Follia Representants pensament filosòfic i científic  1.  Retorn a la filosofia grega i als seus ideals sense intermediaris ni elements sobrenaturals.

Una idea molt allunyada del que pensaven Plató i Aristòtil. inspirada en Plató i on el governant és el filòsof ajudat per totes les classes socials. El fi justifica els mitjans. Maquiavel (1469-1527) El Príncep. Defensa el realisme pràctic en la Política i la inutilitat de la moral.. Campanella (1560-1639) La ciutat del sol Dominic italià empresonat durant 27 anys per la Inquisició romana.-Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns Síntesi eclèctica entre: Ciència.. Segons aquest pensament un home bo. fins i tot. però per a la conveniència de l'Estat. el mitjà per aconseguir-ho serà el de construir un Estat fort i repressiu. substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig).. es realitza: "La grandesa dels crims esborrarà la vergonya d'haver-los comès". la Política i la moral són dos àmbits diferents i. La Naturalesa humana és egoista.. Presenta una utopia de l'ordre i del comunisme total. filosofia. En el cas de la política si la missió del Príncep és la felicitat dels seus súbdits. Canceller de Enric VIII d'Anglaterra el qual el va fer executar per oposar-se a les seves pretensions de divorci i constituir-se en cap de l'Església.  d) Mètode i ciència Francis Bacon (1561-1626) Nova Atlántida (utopia científica) Novum Organon (Crítica a Aristòtil). just.màgia. La virtut fonamental és la prudència. Va ser cremat per la Inquisició el 1600. Precursor del naturalisme religiós i del socialisme. El mètode d'Aristòtil no serveix perquè no permet . religió. prudent. “Conèixer és poder” A més d'humanista és un representant important del nou moviment científic per la seva preocupació principal: recerca d'un nou mètode d'investigació. només ho ha de semblar (fort. El Príncep no cal que sigui virtuós. En resum. El món està format per mónades (unitats simples. contradictoris.). Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi. Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen.  c) Societat i Política -N. moral i honrat no pot ser un bon polític? Continuació societat i política: Tomàs Moro (1478-1553) Utopia Descriu l'Estat ideal en el qual la tolerància religiosa i el comunisme de bens era el fonament de la felicitat. T. Si l'interès de la pàtria exigeix traïció o perjuri.

La naturalesa només es pot conèixer mitjançant l'observació. Moviment circular i uniforme. Revolució científica s. presència i graus. Aquests "idola" són:  ídols de la tribu (provenen de la naturalesa humana)  ídols de la caverna (provenen de les influències externes i del temperament i caràcter de cada individu)  ídols de la plaça o del fòrum (errors del llenguatge)  ídols del teatre (provenen de la multitud de filosofies que presenten un món teatral i imaginari). Moviments dels astres: circulars i uniformes. Desplaçament de la terra.n. Utilitza una metàfora per expressar millor el seu pensament. són comparats amb les formigues que van recollint dades i més dades però que després no saben com fer-les servir. o Punt equant al centre. innovacions i és massa deductiu. que només segueixen els sentits. Primer motor. Per últim.  El segon pas consisteix en recollir les dades dels sentits i enregistrar-les en unes Taules: d'absència. Ptolomeu (Alenxandria 90-168) Almagest: o Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes. després la raó és la que haurà d'elaborar les teories i construir definicions. o Distinció entre món sublunar / món supralunar. Immutabilitat dels cels. compara el seu pensament i com hauria de ser el bon científic amb les abelles. Orientació matemàtica. Aristòtil: o 55 esferes (èter). Compara els racionalistes amb les aranyes que no fan res més que teixir la seva pròpia teranyina sense tenir en compte res més. Influència pitagòrica.XV – s. Geocentrisme i Geostatisme. 2. En canvi Bacon té una concepció inductivista de la ciència encara que reconeix la necessària col·laboració de l'enteniment. Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geostatisme) Sistema Aristotèlic-Ptolemaic Eudox de Cnidos (408-355 a. A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicar . MÈTODE DE FRANCIS BACON El mètode que proposa té dues parts:  El primer pas és lluitar contra tots els prejudicis o "ídols" que constitueixen la primera font d'error humà. o Univers finit i simètric.canvis.XVII Cosmologia Antiga Plató: Timeu 1.e.): o Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes. 3. Després es refereix als empiristes purs. que saben recollir bé el material necessari per després elaborar-lo i fer-ne una teoria.

l’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic. 4. Segueix les teories d’Aristarc de Samos (s. força centrífuga (ciència).e.n.12). 3. Moviment aparent dels planetes La Revolució Copernicana HELIOCENTRISME NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543) De revolutionibus orbium caelestium Òrbites circulars i moviments uniformes. 2. Bíblia (Josué 10. Simplificació (heliocentrisme). sentit comú. lloc natural (Aristòtil). .) Objeccions: 1.III a.

filosofia. La velocitat de l'òrbita d'un planeta no és uniforme: Els radis dels planetes descriuen àrees iguals en temps iguals 3. o Principi d’inèrcia en el moviment de caiguda lliure dels projectils.” -Aportacions astronòmiques: Sidereus nuntius. Negació de la immutabilitat dels cels. o Defensa l’harmonia i simplicitat de la natura.La Revolució Copernicana Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns o Síntesi eclèctica entre: Ciència. o Va ser cremat per la Inquisició el 1600. o No existència d’esferes cristal·lines. religió. -Diversitat de centres en l’Univers. El temps que triga un planeta a donar una volta al sol és relatiu a la seva distància respecte al sol: Els quadrats dels períodes dels planetes són proporcionals als cubs de les seves distàncies mitjanes al Sol. o Perfecciona el telescopi i a través d’ell observa el moviment dels planetes i la superfície del sol i la lluna. Tycho Brahe (1546-1601) o Geo-heliocentrisme. -La teoria ha de dirigir l’observació -Va formular les tres lleis del moviment planetari -Kepler va proporcionar proves matemàtiques sòlides a la teoria heliocèntrica de Copèrnic Les lleis de Kepler 1. o Reconciliació: Bíblia-Aristòtil-Paral·laxi. 2. -Aportacions físiques: Discursos i demostracions. Galileo Galilei (1564-1642) -Filòsof i astrònom Italià -Entén l’Univers físic com un “Llibre de la Natura… escrit en caràcters matemàtics. Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels seus focus. màgia. substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig). o El món està format per mónades (unitats simples. o Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen. Satèl·lits de Júpiter. Johannes Kepler (1571-1630) -Astrònom alemany -Platònic: el món terrestre copia el món celest amb l’ajuda de les matemàtiques. o Mecanicisme. . o Mesura i observació (Taules dels moviments planetaris). La lluna no és una esfera perfecta. -Confirma el sistema copernicà. El sol té taques canviants.

Galileu i l’església “Eppur si muove” -Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. Arrest domiciliari. és estant dret a les espatlles de Gegants. -Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Observació 2. Regles a seguir: -simplicitat. Eliminar prejudicis o ídols 2. Contrastació en l’experiència 6. 3. Hipòtesis i deducció conseqüències. -Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Generalitzacions (inducció) i lleis GALILEU 1. Recollir dades: taules d’absència. Resolució experimental (ad hoc) NEWTON 1." -Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica -Consolidació de la nova imatge del món: -Gravitació universal. Deducció conseqüències de la hipòtesi 5. -El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó. BACON 1. Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques). Detecció problema 3. Anàlisi matemàtica 2. 4. 3. -experimentació -no fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo). Galileu finalment es va retractar. Observació fenòmens i recollir dades 2. Confirmació (teoria provisional / Falsació (nova hipòtesi) . Isaac Newton (1642-1723) "Si he vist més [que altres]. Generalitzacions (inducció) 3. Metodologia científica F. presència i de graus. Lleis MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU 1. -L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil. -Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments. -Càlcul infinitesimal. -uniformitat. -Espai i Temps absoluts. Hipòtesi 4.