Medieval s.V-s.

XV
s X-XII: Feudalisme i Escolàstica  Pensadors:  P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar arguments –sic et non- i conceptualisme.  S. Anselm de Canterbury: argument ontològic – demostració a priori de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó.  Al-Farabí: distinció entre essència i existència.  Averrois: Dos nivells de coneixement diferent: teològic i cientificofilosòfic.  Corrents de pensament: Escolàstica / Islam  L’Escolàstica neix de les escoles monàstiques. El seu pensament era cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe cristiana mitjançant la raó.  L’Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina. Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica. s XIII-XIV: Naixement burgesia  Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford)  La gran escolàstica  Pensadors: Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs: ARISTÒTIL + CRISTIANISME = TOMÀS D’AQUINO  Demostració de l’existència de Déu a posteriori.  Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement.  Afirma l’existència de la llibertat humana donant més importància a la voluntat.  Omnipotència divina: té límits Déu?  Conceptualisme: Els Universals com a conceptes mentals provenen de Déu.  Franciscans  Pensadors:  Sant Bonaventura: La Fe és més important que la Raó.  Roger Bacon: És més important la Raó que la Fe en el coneixement i a més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda indispensable de les matemàtiques.  Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria omnipotent!).  Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions lògiques pretenia convertir als infidels . Finals s XV: Època de crisi  Decadència de l’escolàstica  Crisi del cristianisme com ideal de vida i del poder dels papes.

 Nova concepció de la naturalesa com a quelcom que l'humà pot dominar (Homo faber). Llibertat de pensament i confiança en la raó. telescopi (canvi de concepció astronòmica)..  Pèrdua del sentit religiós: canvi de mentalitat: el teocentrisme a l’antropocentrisme. apareix la figura del savi artista. Venècia.  Hi ha un important canvi en la manera d’entendre el món. essent les altres coses iguals. A l'Edat Mitjana es tenia una concepció transcendenta de la realitat: el món havia estat creat per Déu i l'humà havia estat creat a la seva imatge i no es podia perfeccionar cap de les dues coses.  2. Socials-Culturals  Inici? 1453: Turcs conquereixen Constantinoble (Es trasllada el centre cultural a Occident. Reivindicacions nacionalistes. En definitiva.. Defensa de la individualitat per part de la burgesia. Roma. Pensament filosòfic  Autonomia intel·lectual enfront la Teologia. La filosofia del Renaixement s. Noves ciutats-Estat (fragmentació de l'Imperi de Carlemany): Florència. Nous descobriments: Amèrica (1492).  Valoració de l'individu: Humanisme (projecte educatiu) marcat per l'Antropocentrisme .  Fe com a únic camí a Déu  Coneixement de la naturalesa a través de l’experiència. inventor. S'abandona la lògica estricte i es substitueix per un mètode basat en l'experiència com a únic criteri vàlid.base del mètode reduccionista. 1443 Gutenberg inventa la impremta. es tracta d'una mentalitat més crítica i dinàmica. Optimisme respecte les capacitats humanes i en el progrés del saber. pólvora (ajuda en les guerres de la monarquia contra la noblesa).  Descomposició Feudalisme (una de les possibles causes va ser la pesta negre de 1384 que va provocar l'emigració dels camperols a les ciutats o "burgs").  Nova ciència-tècnica: brúixola (important per a la navegació). Causes: Consciència democràtica en auge.  Principi d’economia o navalla d’Occam: “Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem”. Curiositat i anhel de saber. dominar. la més simple ha de ser preferida"  Nominalisme: mediació lingüística en la nostra concepció del món. En canvi el Renaixement contempla la realitat com quelcom que s'ha de perfeccionar. creador. "De dues teories competidores.XVI Característiques generals  1. Impremta (afavoreix la Reforma protestant a l'extendre's la lectura de la Bíblia).  Pensadors: Guillem d’Occam “Doctor supersubtil”  Voluntarisme: la llibertat humana depèn de la voluntat divina.

. Nicolau de Cusa (1401-1464) De la Docta ignorància Teologia negativa: Déu com a identitat d'oposats infinit i finit. Retorn a la filosofia grega i als seus ideals sense intermediaris ni elements sobrenaturals. –Assaigs.  b) Filosofia de la naturalesa -Telesio: Retorn a la filosofia de la naturalesa dels presocràtics. Mag i naturalista. Importància de l’experiència sensible. Montaigne (1533-1592) Essais. Pensament idealista. volem i podem. Rebuig a qualsevol dogmatisme. recerca de la perfecció i de la bellesa com a mitjà per accedir a la contemplació espiritual. L'humà serveix de pont entre Déu i el món visible: és un microcosmos perquè reuneix les perfeccions de tots els éssers i al mateix temps participa d'un grau més alt. dóna unitat i sentit. -Paracels (Teophrastus Bombast Tohenheim 1493-1541).  2.  a) Neoplatonisme: Marsilio Ficino (Florència 1433-1499). Leon Battista Alberti (1404-1472) admirador de Sèneca. 2. sobretot a Aristòtil. unifica i supera contradiccions. ordena les dades sensorials. el criteri d'autoritat respecte als filòsofs grecs. -T. P. per la seva semblança amb Déu. Només podem tenir opinions. L'amor serà un element imprescindible per assolir aquests objectius. Primera societat de ciències naturals. sense intermediaris. Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494): Discurs sobre la dignitat de l’home  b) Neoaristotelisme: Segueixen les teories aristotèliques a partir de diverses interpretacions. enteniment. Pietro Pomponazzi (Pàdua 1462-1525) defensa la teoria de la doble veritat per no tenir problemes amb l’església. Poder de la imaginació. però. Visió animista de la naturalesa. existim. dades confuses. Reconeixement pròpia ignorància.Gassendi (Epicureisme). intuïció contemplativa. Es deixa de banda. un coneixement directe de Plató i Aristòtil. És necessari acceptar la miserable condició humana: limitada i mortal. El coneixement humà és sensible i limitat.  Crítica al pensament Dogmàtic: Dant La Divina Comèdia i Erasme de Rotterdam Elogi a la Follia Representants pensament filosòfic i científic  1. Restauració pensament Greco-Romà: El que es proposa el pensador renaixentista és la recuperació del pensament antic. raó. Aquesta recuperació del pensament clàssic es realitza sobretot a les universitats i acadèmies de Florència i Pàdua. tot criteri de veritat és qüestionable. Campanella: origen del coneixement és la sensibilitat i afegeix una facultat innata en l’ànima que ens assegura principis indubtables: pensem.(Què sé jo?) Tendència estoica i escèptica.  c) Neohel·lenisme: Lorenzo Valla (1407-1457) contrasta l’estoïcisme i l’epicureisme fent una nova versió d’aquest últim (l’autèntic plaer es troba en la vida ultraterrenal). Filòsofs independents Es poden classificar segons els temes que tracten:  a) L'humà i el problema de la infinitud 1. Graus de coneixement: Sentits.

. El món està format per mónades (unitats simples. El fi justifica els mitjans. Defensa el realisme pràctic en la Política i la inutilitat de la moral.  c) Societat i Política -N. El Príncep no cal que sigui virtuós. Campanella (1560-1639) La ciutat del sol Dominic italià empresonat durant 27 anys per la Inquisició romana.. Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi. fins i tot. però per a la conveniència de l'Estat. just. Segons aquest pensament un home bo. Una idea molt allunyada del que pensaven Plató i Aristòtil.). Canceller de Enric VIII d'Anglaterra el qual el va fer executar per oposar-se a les seves pretensions de divorci i constituir-se en cap de l'Església. només ho ha de semblar (fort. T..màgia. contradictoris. Va ser cremat per la Inquisició el 1600. Precursor del naturalisme religiós i del socialisme. Presenta una utopia de l'ordre i del comunisme total. inspirada en Plató i on el governant és el filòsof ajudat per totes les classes socials. “Conèixer és poder” A més d'humanista és un representant important del nou moviment científic per la seva preocupació principal: recerca d'un nou mètode d'investigació. La virtut fonamental és la prudència. prudent. substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig).-Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns Síntesi eclèctica entre: Ciència.  d) Mètode i ciència Francis Bacon (1561-1626) Nova Atlántida (utopia científica) Novum Organon (Crítica a Aristòtil). En el cas de la política si la missió del Príncep és la felicitat dels seus súbdits. Si l'interès de la pàtria exigeix traïció o perjuri. religió.. moral i honrat no pot ser un bon polític? Continuació societat i política: Tomàs Moro (1478-1553) Utopia Descriu l'Estat ideal en el qual la tolerància religiosa i el comunisme de bens era el fonament de la felicitat. El mètode d'Aristòtil no serveix perquè no permet . es realitza: "La grandesa dels crims esborrarà la vergonya d'haver-los comès". la Política i la moral són dos àmbits diferents i. Maquiavel (1469-1527) El Príncep. Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen. filosofia. el mitjà per aconseguir-ho serà el de construir un Estat fort i repressiu. La Naturalesa humana és egoista. En resum.

Influència pitagòrica. Orientació matemàtica.e. Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geostatisme) Sistema Aristotèlic-Ptolemaic Eudox de Cnidos (408-355 a.canvis.n. Després es refereix als empiristes purs. MÈTODE DE FRANCIS BACON El mètode que proposa té dues parts:  El primer pas és lluitar contra tots els prejudicis o "ídols" que constitueixen la primera font d'error humà. Ptolomeu (Alenxandria 90-168) Almagest: o Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes. que saben recollir bé el material necessari per després elaborar-lo i fer-ne una teoria. Geocentrisme i Geostatisme.XVII Cosmologia Antiga Plató: Timeu 1.): o Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes. Primer motor. Moviment circular i uniforme. Moviments dels astres: circulars i uniformes.  El segon pas consisteix en recollir les dades dels sentits i enregistrar-les en unes Taules: d'absència. 2. Per últim. o Distinció entre món sublunar / món supralunar. A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicar . o Univers finit i simètric. innovacions i és massa deductiu. Desplaçament de la terra. La naturalesa només es pot conèixer mitjançant l'observació. Aquests "idola" són:  ídols de la tribu (provenen de la naturalesa humana)  ídols de la caverna (provenen de les influències externes i del temperament i caràcter de cada individu)  ídols de la plaça o del fòrum (errors del llenguatge)  ídols del teatre (provenen de la multitud de filosofies que presenten un món teatral i imaginari). després la raó és la que haurà d'elaborar les teories i construir definicions. Immutabilitat dels cels. Aristòtil: o 55 esferes (èter). compara el seu pensament i com hauria de ser el bon científic amb les abelles. En canvi Bacon té una concepció inductivista de la ciència encara que reconeix la necessària col·laboració de l'enteniment. 3.XV – s. són comparats amb les formigues que van recollint dades i més dades però que després no saben com fer-les servir. o Punt equant al centre. que només segueixen els sentits. Utilitza una metàfora per expressar millor el seu pensament. Revolució científica s. presència i graus. Compara els racionalistes amb les aranyes que no fan res més que teixir la seva pròpia teranyina sense tenir en compte res més.

12).III a. Moviment aparent dels planetes La Revolució Copernicana HELIOCENTRISME NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543) De revolutionibus orbium caelestium Òrbites circulars i moviments uniformes.) Objeccions: 1. força centrífuga (ciència). sentit comú.e. Simplificació (heliocentrisme). Bíblia (Josué 10.l’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic. . 4. lloc natural (Aristòtil). 2. Segueix les teories d’Aristarc de Samos (s. 3.n.

La velocitat de l'òrbita d'un planeta no és uniforme: Els radis dels planetes descriuen àrees iguals en temps iguals 3. o Reconciliació: Bíblia-Aristòtil-Paral·laxi. -Aportacions físiques: Discursos i demostracions. Negació de la immutabilitat dels cels. -Diversitat de centres en l’Univers.La Revolució Copernicana Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns o Síntesi eclèctica entre: Ciència.” -Aportacions astronòmiques: Sidereus nuntius. substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig). màgia. Tycho Brahe (1546-1601) o Geo-heliocentrisme. La lluna no és una esfera perfecta. 2. religió. o Perfecciona el telescopi i a través d’ell observa el moviment dels planetes i la superfície del sol i la lluna. Satèl·lits de Júpiter. o Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen. El sol té taques canviants. o Mesura i observació (Taules dels moviments planetaris). -La teoria ha de dirigir l’observació -Va formular les tres lleis del moviment planetari -Kepler va proporcionar proves matemàtiques sòlides a la teoria heliocèntrica de Copèrnic Les lleis de Kepler 1. -Confirma el sistema copernicà. El temps que triga un planeta a donar una volta al sol és relatiu a la seva distància respecte al sol: Els quadrats dels períodes dels planetes són proporcionals als cubs de les seves distàncies mitjanes al Sol. o Mecanicisme. o Defensa l’harmonia i simplicitat de la natura. Johannes Kepler (1571-1630) -Astrònom alemany -Platònic: el món terrestre copia el món celest amb l’ajuda de les matemàtiques. Galileo Galilei (1564-1642) -Filòsof i astrònom Italià -Entén l’Univers físic com un “Llibre de la Natura… escrit en caràcters matemàtics. filosofia. o El món està format per mónades (unitats simples. Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels seus focus. o Va ser cremat per la Inquisició el 1600. o No existència d’esferes cristal·lines. o Principi d’inèrcia en el moviment de caiguda lliure dels projectils. .

Metodologia científica F. -Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. -L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil. Deducció conseqüències de la hipòtesi 5. Detecció problema 3. -El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó. Arrest domiciliari. -Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments. Hipòtesi 4. Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques). -Espai i Temps absoluts. Generalitzacions (inducció) 3.Galileu i l’església “Eppur si muove” -Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. Generalitzacions (inducció) i lleis GALILEU 1. Anàlisi matemàtica 2. -experimentació -no fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo). Observació fenòmens i recollir dades 2. 4. és estant dret a les espatlles de Gegants. presència i de graus. Recollir dades: taules d’absència. 3. Contrastació en l’experiència 6. Resolució experimental (ad hoc) NEWTON 1. Isaac Newton (1642-1723) "Si he vist més [que altres]. Eliminar prejudicis o ídols 2. Confirmació (teoria provisional / Falsació (nova hipòtesi) . Hipòtesis i deducció conseqüències. -uniformitat. 3. BACON 1." -Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica -Consolidació de la nova imatge del món: -Gravitació universal. Observació 2. Lleis MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU 1. Galileu finalment es va retractar. -Càlcul infinitesimal. Regles a seguir: -simplicitat. -Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica.