Mallorca Estimulacio 01

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors
Quadern d’exercicis per als majors
Estimulació cognitiva
Taller de memòria i taller d’habilitats socials
Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment
Departament de Benestar Social

Institut Mallorquí d’Afers Socials
Membres de l’equip
Barceló Ginard, Bartomeu

Cuart Sintes, María Isabel
Farré i Secall, Roger
Fiol i Amengual, Joana Maria
García Garí, Catalina
Homar Santaner, Neus
Pérez Sinusía, Antonia
Pocoví Fernández, Margalida
Vergara Alcocer, Ana
Diseny gràfic i edició: Secció de Foment de l’Autonomia

per a Persones Majors
Diseny portada: Roger Farré i Secall
Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.
Dipòsit Legal: PM-2387-2009
ISBN-13: 978-84-692-5526-1.
Edita: Consell de Mallorca

ESTIMULACIÓ COGNITIVA
L
a millora de la qualitat de vida de les persones és un dels
nostres objectius, inclòs en la prioritat que suposa, per a
aquest govern, la política social. Per això, la nostra
voluntat és la de potenciar totes les iniciatives que
esdevinguin un profit per a la salut i el benestar dels
mallorquins i les mallorquines.
És el cas dels Tallers de memòria i d’habilitats socials

que novament el Consell de Mallorca, a través de l’Institut
Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), ofereix a les persones
majors de la nostra illa, entesos com eines per acompanyar el
procés d’envelliment i tot el que aquest comporta. Es tracta
d’una iniciativa de la Secció de Foment de l’Autonomia per a
Persones Majors de l’IMAS, que un any més opta per facilitar-
vos els recursos necessaris per afrontar millor aquesta etapa
de la vostra vida.
Envellir significa haver viscut, haver acumulat

experiències, vivències i sensacions, però també suposa patir
una sèrie de pèrdues, emocionals, sensorials, motores o
mentals, que necessàriament afecten el vostre dia a dia. Com
molt bé deveu saber, aquestes pèrdues, de les quals moltes
vegades no en som conscients, duen associada una sèrie de
canvis que poden escapar-se del nostre control.
Els tallers que fareu suposen un dels eixos de la Secció

de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors de l’IMAS,
amb els quals us volem ajudar a afrontar aquest procés. És a
dir, dotar-vos de recursos perquè el vostre benestar es vegi
mínimament alterat davant de les noves situacions. Des del
Consell esperam que els pugueu gaudir, a la vegada que
suposin un profit.
Francina Armengol Socias

Presidenta del Consell
de Mallorca
3
L’
èxit creixent assolit en els anys passats dels Tallers
de memòria i d’habilitats socials ens ha confirmat la
necessitat d’optar per aquest tipus d’iniciatives a
l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. De cada vegada són
més les persones que s’apunten a aquests tallers i la
resposta és, en general, excel·lent, gràcies, en gran part,
a l’extraordinari equip de professionals que els fa, als
quals des d’aquí vull felicitar per la tasca inestimable que
duen a terme.
Mitjançant aquests cursos tindreu l’oportunitat de

millorar les vostres capacitats, adquirir nous
coneixements i exercitar les vostres habilitats en diferents
àmbits, però no només això. Els tallers també us serviran
per establir noves relacions personals i per compartir les
vostres experiències amb altres persones que es puguin
trobar en una situació semblant a la vostra.
Com a president de l’IMAS i responsable del

Departament de Benestar Social del Consell, us vull
animar a prendre part en aquests tallers i a gaudir de les
diferents propostes que us ofereix l’equip de
professionals que treballen per al foment de l’autonomia
de les persones majors. La nostra intenció no és altra que
ajudar-vos a aconseguir una vida plena en tots els sentits
i, si amb aquestes iniciatives podem contribuir al fet que
així sigui, ens sentirem plenament satisfets.
Jaume Garau
Conseller executiu de
Benestar Social
i president de l’IMAS
4 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

ÍNDEX
Pròleg de l’Equip de Vellesa i Família 7

Primera sessió
Què són les habilitats socials? 9
Segona sessió
Funcionament general de la memòria 15
Tercera sessió
Tipus d’ajudes per a la memòria 19
Quarta sessió
Quan tu no hi ets 23
Cinquena sessió
On som? 31
Sisena sessió
Diversament diferents, igualment valuosos 37
Setena sessió
Jo xerr i tu escoltes 41
Vuitena sessió
A què podem jugar? 47
Novena sessió
Memòria Històrica 53
Desena sessió
Empatia - Saps posar-te en les sabates de l’altre? 59
Onzena sessió
La diversitat cultural: una font d’enriquiment 65
Dotzena sessió
Apropament de les cultures 77
Tretzena sessió
Tradicions 83
Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 5

Catorzena sessió
Siau qui sou 89
Quinzena sessió
Quina hora és? 95
Setzena sessió
Sexualitat 99
Dissetena sessió
El nostre entorn, els espais naturals 105
Divuitena sessió
Oblit i record 115
Annex
Activitats de càlcul i raonament 119
CALENDARI 2009-10
Octubre 2009 Novembre 2009 Desembre 2009

dl dt dc dj dv ds dg dl dt dc dj dv ds dg dl dt dc dj dv ds dg
1 2 3 4 1 1 2 3 4 5 6
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13
12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20
19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 21 22 23 24 25 26 27
26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31
30
Gener 2010 Febrer 2010 Març 2010

dl dt dc dj dv ds dg dl dt dc dj dv ds dg dl dt dc dj dv ds dg
1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
25 26 27 28 29 30 31 29 30 31

PENSAM EN LA MEMÒRIA
Abans que ens caigui al damunt, la vellesa és una cosa

que sembla concernir només els altres. Així es pot
comprendre que la societat aconsegueixi dissuadir-
nos de veure en els vells els nostres semblants.
No hem de caure en la trampa; en el futur que ens
espera està en qüestió el sentit de la nostra vida; no
sabem qui som si ignoram el que serem:
reconeguem-nos en aquest home major, en aquesta
dona major.
Simone de Beauvoir
Als quinze em vaig enamorar,

als devuit em vaig casar,
als cinquanta vaig enviudar,
i als seixanta em vaig ajuntar.
I, ara, a la tercera edat,
faig uns cursets de memòria,
per poder contar la història
del que ha estat el meu passat.
Catalina Ramis, de Costitx
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Quina il·lusió fan les coses noves! Pensau sinó la que sentim quan obrim un regal
que ens acaben de fer, o quan començam a viure a la casa que hem reformat, o el
començament d’aquell projecte que ens ha dut tanta de feina, o què me’n direu del
primers dies del viatge que ens feia tantes ganes, o... fer-vos arribar les pàgines d’aquest
Quadern d’Exercicis per als Majors, curs 2009/2010, que teniu a les vostres mans.
Haureu sentit a dir qualque vegada que vivim un temps en què les coses noves
semblen fetes només per a la gent jove i que les persones de més edat només s’han de
dedicar a voltar la sínia fins a fer cadufos.
No hi estam d’acord. El nostre equip s’ha vist amb coratge de presentar-vos un

material amb moltes novetats. Volem renovar amb vosaltres la il·lusió! I ho feim així
perquè no sigui cosa que la rutina i l’avorriment ens agafi i ens comandi en el dia a dia.
Al llarg d’aquest curs 2009/2010 esperam viure un grapat d’activitats que no

estiguin separades com en compartiments estancs, sinó que tenguin a veure un poc unes
amb les altres, perquè també és així com ens agrada fer feina amb els grups de majors,
implicant els participants entre ells, per unir més que per separar, per trobar-nos més que

per oblidar-nos. Ja ho sabeu: l’espai del grup és el lloc per a les bones relacions, per a
l’ajuda mútua, per comprendre millor les coses i per cobrar coratge.
I, tanmateix, hi ha qui pensa que res és nou, que tot és, en el fons, el mateix, que
només canvien les aparences, que les coses roden i roden, talment una pedra del camí.
Vosaltres, ho sabem ben cert, coneixeu quin sentit té tot això de viure i veure.
Amb els exercicis d’aquest Quadern volem convocar també la imaginació,

l’atreviment, les arrels i els esperits de la gent d’aquesta terra, dels que hi viuen i dels
que ens l’han deixada sencera, ferma i atractiva. I així mateix, per què no dir-ho, us
convidam a mantenir o a recuperar, si pertoca, el fet de sentir-vos joves, de tenir
experiències que ens facin viure a fons la vida, de recordar fets i sentiments que ens
puguin renovar per un instant o, qui sap, durant una bona estona.
I, si la vostra participació i el vostre entusiasme són l’element fonamental d’aquest

programa, la col·laboració de les entitats i els professionals dels serveis socials dels
municipis és imprescindible. Un any més, agraïm la seva disponibilitat i els animam a
millorar tot el que calgui.
Potser vos sonarà estrany, però és ben curiós que un dels camps on avui en dia es
pot innovar i crear noves iniciatives és en el de les persones majors. Per això és que, amb
vosaltres, podem renovar un any més l’esperança en el treball comunitari.
Gràcies, idò, per fer-ho possible
Sincerament,
Equip de Vellesa i Família

Secció de Foment de l’Autonomia
per a Persones Majors
Juliol de 2009

Primera sessió
Data............/............/............
QUÈ SÓN LES HABILITATS SOCIALS?
"Es defineixen les habilitats socials com la capacitat per interactuar

amb els altres en un context social d’una forma determinada per no
perjudicar els altres".
Es pot definir la conducta hàbil com aquella que expressa
«sentiments, actituds, desigs, opinions, drets d’un individu d’una
forma adequada a la situació, respectant els altres.» Per tant, es pot
dir que una persona és hàbil quan «sap reaccionar i dir les coses de forma
apropiada adaptant-se a cada situació».
Per ser socialment hàbil són necessaris tres elements:

A) Ser hàbil socialment quant a pensaments.
Suposa conèixer els processos i elements necessaris per una
comunicació eficaç i aspectes com les expectatives, les distorsions
cognitives, els sistemes de percepció i interpretació humana.
B) Ser hàbil quant a conductes.
Suposa posar en pràctica tots els recursos i estratègies verbals i no
verbals per comunicar-nos de forma més eficaç.
C) Ser hàbil quant a emocions.
Pel que fa a les emocions, suposa partir d’uns valors, actituds i
sentiments bàsics com la democràcia, la igualtat de drets, la
solidaritat, la dignitat humana, etc. en les relacions humanes.
Per què serveixen les habilitats socials?

1. Per aconseguir tot allò que cercam mitjançant una comunicació social.
2. Per millorar les relacions amb els altres, per comprendre’ls millor (per
exemple, quan aprenem a expressar les nostres queixes de forma que no
els causin malestar, ajudam que els altres puguin mostrar-nos les seves
opinions sense que ens facin sentir malament).

3. Per mantenir la satisfacció personal ja que som capaços d’expressar els

nostres pensaments sense ofendre ningú (les habilitats socials ens fan
sentir millor i conseqüentment suposen una disminució dels problemes
amb els altres al temps que incrementen la nostra autoestima i la nostra
ascendència social i professional).
Característiques més importants de les habilitats socials.

- S’adquireixen mitjançant l’aprenentatge (observació, imitació
assaig i informació).
- Inclouen comportaments verbals i no verbals.
- Suposen iniciatives i respostes efectives i apropiades.
- Augmenten el reforç social.
- Són recíproques per naturalesa i suposen una correspondència
efectiva i apropiada.
- La seva pràctica rep les influències de les característiques de
l’entorn. És a dir, factors com l’edat, el sexe, l’estatus del receptor
afecten la conducta social de l’individu.
Quines són les habilitats socials necessàries

en diferents situacions?
Hi ha habilitats socials bàsiques i altres de més complexes, sense les

primeres no podem aprendre i desenvolupar les segones. Cada situació
requerirà mostrar unes habilitats o unes altres, segons les característiques
de la situació i la seva dificultat.
ESCOLTAR: LA PRIMERA HABILITAT SOCIAL
L’habilitat d’escoltar és un dels comportaments més difícils

d’aconseguir perquè escoltar bé és escoltar amb comprensió, posant-hi
molta d’atenció.
Aquesta habilitat ens permet esbrinar (aclarir) de què està parlant
l’altra persona, el que ens diu i que és el que intenta comunicar-nos.
L’escolta implica psicològicament estar disponibles i atents al missatge
del nostre interlocutor. Això és molt important perquè moltes persones
sembla que estan escoltant quan realment estan distretes, pensant en altres
assumptes o simplement estan més ocupades en el que han de contestar
que en comprendre’t .

Per què és important escoltar?

1) Ens convertim en una persona amb credibilitat.
2) Transmetem acceptació i interès a l’altre.
3) Estimulam a mantenir la comunicació.
4) Si escoltam podem comprendre millor el que ens diuen.
5) Si escoltam augmenta la probabilitat que ens escoltin a nosaltres.
6) Només escoltant millorarem el clima i reduirem les tensions.
7) Escoltant ensenyam els altres a escoltar.
ESTRUCTURACIÓ DE LES HABILITATS SOCIALS
• GRUP 1: Primeres habilitats socials

- Escoltar
- Iniciar una conversa
- Mantenir una conversa
- Formular una pregunta
- Donar les gràcies
- Presentar-se
- Presentar altres persones
- Fer un compliment
• GRUP 2: Habilitats socials avançades

- Demanar ajuda
- Participar
- Donar instruccions
- Seguir instruccions
- Disculpar-se
- Convèncer els altres
• GRUP 3: Habilitats relacionades amb els sentiments

- Conèixer els propis sentiments
- Expressar-los
- Comprendre els sentiments dels altres
- Enfrontar-se amb l’enfadament dels altres
- Resoldre el temor
- Expressar afecte
- Autorecompensar-se

• GRUP 4: Habilitats alternatives a l’agressió

- Demanar permís
- Compartir
- Ajudar els altres
- Negociar
- Utilitzar l’autocontrol
- Defensar els propis drets
- Respondre a les bromes
- Evitar els problemes amb els altres
- No ficar-se en baralles
• GRUP 5: Habilitats per afrontar a l’estrès

- Formular una queixa
- Respondre a una queixa
- Demostrar esportivitat després d’un joc
- Defensar els amics
- Respondre a la persuasió
- Resoldre la vergonya
- Respondre al fracàs
- Enfrontar-se als missatges contradictoris
- Respondre a una acusació
- Preparar-se per a una conversa difícil
- Fer front a les pressions del grup
• GRUP 6: Habilitats de planificació

- Tenir iniciativa
- Discernir sobre la causa d’un problema
- Establir objectius
- Determinar les habilitats pròpies
- Recollir informació
- Resoldre els problemes tenint en compte la
seva importància
- Prendre decisions
- Concentrar-se en una tasca

EXERCICI 1
Comentau les dites i expressions següents:
- No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Qui xerra, s’erra i qui no xerra, s’erra més
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Mira’t es teu gep i no miris es des altres
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Allà on pareix que no hi plou, moltes vegades no hi poden estar de goteres
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Qui vol peix, que se banyi es cul
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................

- Qui mal entén, mal respon
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Alaba aquell que et dóna gust i dóna gust a qui t’alaba
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- Es millors mestres duen es capell d’espart
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
- No saber de la missa la meitat
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
-No xerra per no agraviar
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................

Segona sessió
Data............/............/............
FUNC IO NAMENT G ENER AL DE L A MEMÒR I A
El nostre cervell està format per neurones, substàncies químiques i

impulsos elèctrics. Els records són dades que es codifiquen, es guarden i es
recuperen segons un procés de minúscules interaccions elèctriques i
químiques.
Quan no s'exercita la memòria, no sols es va perdent aquesta facultat,

sinó que es multiplica el risc de patir alguna malaltia neurodegenerativa.
Els científics han descobert que la pèrdua de memòria no és

irreversible ni inevitable amb el pas del temps, sinó que va associada a la
manca d'activitat mental i a l'abús d'ocupacions passives, com ara veure la
televisió. Per tant, s'ha de llegir més i veure menys televisió, perquè quan
ens posam davant la pantalla la ment es posa en punt mort.
LES PERSONES GRANS TENEN PROBLEMES DE MEMÒRIA?
La capacitat de la memòria va minvant amb l’edat. Això és un fet

acceptat i és probable que no li passi únicament a l’ésser humà, sinó també
a molts d’animals, especialment a gran part de les espècies de mamífers.
En realitat, quan deim que amb l’edat minva la memòria no volem dir
que aquest fet passi a tothom. Hi ha molts individus que conserven una
memòria i unes facultats intel·lectuals meravelloses durant tota la vida. Però
hi ha una majoria que, per moltes causes i ben diverses, té una memòria
pitjor en la vellesa que en la joventut. D’aquestes persones deim que tenen
pèrdua de memòria associada a l’edat. No hi ha una única causa, sinó que
hi intervenen factors diferents.
Les causes dels problemes de memòria per l’edat són les següents:
• Canvis orgànics: transformacions en el cervell que dificulten els

processos de memòria (disminució de neurones, disminució d’alguns

neurotransmissors cerebrals, modificació de la circulació cerebral…),

problemes de vista i d’oïda que impedeixen captar bé la informació, etc.
• Canvis psicològics o de comportament: s’utilitzen menys les facultats

que quan s’és jove, pensaments negatius sobre la capacitat pròpia com «ja
som vell i no puc fer-ho millor», estrès, preocupacions, etc. Tot el que es
relacioni amb l’alentiment per l’edat, la manca d’utilització d’estratègies o
fer-ne un ús inadequat, poc esforç davant un problema de memòria, etc.
• Canvis socioculturals: disminució de les relacions amb els altres,

aïllament, manca d’interès per les coses, etc.
TIPUS DE MEMÒRIA
La memòria humana és la facultat que permet a l’ésser humà retenir

experiències passades.
Es divideix en una sèrie de sistemes, cadascun amb diferents funcions,

com per exemple, emmagatzemar informació per uns pocs segons o per a tota
la vida, informació conceptual o esdeveniments de la vida quotidiana, etc.
Memòria sensorial o immediata: serveix per enregistrar les

sensacions o impressions que arriben a través dels cinc sentits (per la vista,
l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte).
Memòria visual (o icònica): es refereix a la memòria visual de les

paraules escrites i de la resta de signes ortogràfics (informació gràfica per
reconèixer les paraules). Recordar allò que es veu, la imatge, el color.
Memòria auditiva (o ecoica): es refereix a la que comprèn un

reconeixement d’una sèrie de sons. Aquest tipus de memòria sensorial es
mantindrà més temps que la icònica amb la finalitat d’aconseguir la
comprensió del llenguatge o de la música.
Memòria tàctil: permet recordar objectes en estar-hi en contacte i

permet poder-ne descriure les característiques.
Memòria olfactiva: recordar olors.
Memòria gustativa: recordar sabors.

Memòria a curt termini o de treball: és de capacitat limitada, la

seva reproducció és immediata i té un temps de permanència breu (inferior
a un minut, uns 20-45 segons) i serveix per retenir informació que s’oblida
ràpidament (per exemple, un número de telèfon, una imatge que acabam
de veure...).
Quan, per exemple, presentam una llista de coses per recordar com
paraules, dibuixos o accions, al cap d'una estoneta, es recorden amb major
facilitat les idees que es troben al principi (primacia) i al final (recència ) de
la llista, però no tan bé les que són al mig de la llista.
L’efecte de primacia disminueix com més llarga és la llista, però el de

recència no. L'explicació que es dóna és que les persones poden repassar
mentalment els primers elements fins a emmagatzemarlos en la memòria a
llarg termini, a costa de no poder-ho fer amb els elements intermedis. Els
darrers elements, per la seva banda, queden a la memòria de treball després
de finalitzar l'aprenentatge, per la qual cosa serien més accessibles a l'hora
de recordar la llista.
Memòria a llarg termini o remota: és il·limitada. Conté tot el

coneixement de la persona, per tant, està implicada i és necessària per quasi
totes les activitats. Hi ha diversos tipus de memòria a llarg termini que
emmagatzemen tipus d’informació diferents:
Memòria episòdica: és la capacitat per recordar experiències anteriors

que han tingut lloc en un temps i lloc concret, que serveixen com a
referència per recordar-los.
Memòria prospectiva: implica recordar què, com i quan fer alguna

acció en el futur.
Memòria semàntica: emmagatzema coneixements objectius i culturals

que no necessiten un context temporal per evocar-los (fluïdesa verbal,
vocabulari, taula de multiplicar, capitals dels països). Són els coneixements
adquirits.
Memòria procedimental: permet reproduir les habilitats adquirides

com és el cas de conduir o de pentinar-se. Aquests procediments
s’automatitzen i no precisen d’una execució conscient.

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Tercera sessió
Data............/............/............
TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIA
LA MEMÒRIA I ELS PROCESSOS COGNITIUS

A grans trets, la memòria està vinculada amb altres capacitats
humanes, com el llenguatge, la intel·ligència, la creativitat, l’atenció i
la percepció…
Quan emmagatzemam dades a la memòria, ho feim segons el
significat (codificació semàntica). També el so del llenguatge i les
relacions que podem establir ens faciliten el record.
El treball continuat per mantenir la memòria possibilita reforçar i
desenvolupar diferents funcions intel·lectuals humanes, com ara la
capacitat de càlcul, de concentració, d’abstracció, de percepció, etc.
La memòria es relaciona amb el pensament imaginatiu o creatiu.
Utilitzant la imaginació podrem memoritzar amb més facilitat.
A més, la memòria està influenciada pel grau de motivació, l’estat
afectiu i emotiu, i pel grau d’inhibició del subjecte.
Les funcions cognitives són aquelles funcions i processos pels quals
l’individu rep informació i emmagatzema i processa la informació relativa a
un mateix, als altres i a l’entorn.
FASES DE LA MEMÒRIA
Per utilitzar la informació que ens ha arribat de l’exterior hi ha tres
etapes:
1. Enregistrament. La primera etapa és la recepció o l’adquisició de la
informació, que s’enregistra. Per percebre correctament aquesta
informació són fonamentals l’atenció i la concentració.
2. Retenció. Després, cal conservar i fixar la informació que hem enregistrat
prèviament. En aquesta etapa ens convé utilitzar recursos mnemotècnics

i estratègies mentals per poder retenir el que volem, com ara la

visualització, la categorització, l’associació, etc.
3. Record. És la fase en què recuperam la informació emmagatzemada
prèviament, ens serà més fàcil si utilitzam referències espacials i/o
temporals i altres mecanismes.
TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIA

• Ajudes externes: són les que utilitzen recursos de memòria aliens al
subjecte (per exemple, prendre notes o fer llistes de la compra).
• Estratègies generals de retenció: són «operacions normals de la
memòria» que no requereixen un entrenament específic (per exemple: el
repàs, l’organització o l’elaboració).
• Mnemotècnies formals: són procediments per incrementar la retenció
i que necessiten un aprenentatge especial i que es basen en l’ús tant de
codis verbals com d’imatges mentals.
Les tècniques principals són les següents:
La visualització. Les tècniques de visualització es basen en la
capacitat de crear imatges visuals, és a dir, de crear una imatge mental, una
fotografia mental, que pot ser de dos tipus: real o imaginària. La imatge
d’un objecte o situació real implica una observació activa: et concentres en
el que veus i fas un esforç conscient per fixar aquesta imatge visual. En
canvi, les imaginàries són les creades a partir dels records i de les fantasies
personals. La memòria retén millor les imatges acolorides i brillants, i també
aquelles amb moviments, en tres dimensions i molt detallades. Com més
detalls tengui la imatge, més fàcil ens serà recordar-la més tard.
L’associació. És un dels mecanismes més efectius que utilitza la
memòria. Associar és relacionar o unir qualsevol cosa que volem recordar
amb allò que ja coneixem. Es relacionen tot tipus d’elements: fets, números,
formes, imatges, paraules, etc. Les associacions són personals: unes són
lògiques i altres, il·lògiques; unes, conscients i altres, inconscients. Com més
associacions facem més bé recordarem les coses.
L’organització. És disposar com s’ha de fer una cosa i preparar tot el
que es necessita: sempre és més fàcil recordar les coses que tenen un cert
ordre que les que estan desordenades. Una manera d’organitzar és agrupar

materials utilitzant-ne alguna de les característiques comunes. Aquest

procés s’anomena categorització (organitzar en grups) i, així, quan volem
un objecte determinat sabem on és. L’organització funciona com un sistema
d’estalvi, atès que, per exemple, no necessitam recordar on són cada un dels
centenars d’objectes que tenim a la llar, a la feina...
ALTRES PROCESSOS QUE DONEN SUPORT A LA MEMÒRIA

L’atenció és un procés mitjançant el qual se seleccionen, d’entre tots
els estímuls que envolten el subjecte, els que s’han de processar i en quins
aspectes. D’aquesta manera, allò a què no s’ha atès no serà recordat.
L’entrenament d’aquesta tècnica té com a finalitat desenvolupar la
capacitat per prestar atenció.
La concentració ens permet adquirir una actitud conscient adreçada
a observar amb detall i precisió una cosa, a dirigir la ment cap a la
comprensió d’aquella cosa.
El llenguatge ens serveix per emmagatzemar la informació a la
memòria després de donar-li significat i, així, potenciar la retenció i el
record. Fer exercicis de llenguatge millora totes les fases de la memòria.
El càlcul, fer càlculs mentals suposa activar tot el cervell, ja que es
posen en funcionament diverses àrees cerebrals. En el càlcul intervenen
diversos tipus de memòria i, a més, afavoreix el desenvolupament de la
capacitat d’atenció, la concentració, la visualització i l’agilitat mental.
L’orientació és el conjunt de funcions psíquiques, principalment
perceptives, mitjançant les quals prenem consciència en cada moment de la
situació real en què ens trobam. Per orientar-nos no tan sols necessitam la
integritat del nostres òrgans sensorials, que ens informen del món exterior,
sinó també diverses estructures psicològiques com la memòria, l’atenció, el
pensament racional i la comprensió.
Podem entendre l’orientació espacial com la capacitat per
reconèixer la posició, la localització i la ubicació del nostre propi cos i dels
objectes dins l’espai.
Podem entendre l’orientació temporal com la capacitat que tenim
de reconèixer les categories que emprem el temps i ubicar-les tant en el
nostre propi temps com en el de la resta de persones i objectes, per exemple
saber a quin dia ens trobam, quina hora és, si es estiu o hivern...

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Quarta sessió
Data............/............/............
QUAN TU NO HI ETS
La maduració de la personalitat comporta familiaritzar-se amb el

patiment, aprendre a suportar-lo i saber-ne sortir endavant després de cada
disgust i pèrdua.
A partir d’una certa edat, un dels ritus més freqüents al qual assistim
setmana sí i setmana també és anar a l’enterrament o al funeral d’una
veïna, d’un company o d’un familiar. I així ens trobam amb aquest
inconfusible dolor que genera la mort, l’absència definitiva i irreparable de
persones conegudes, fins i tot d’éssers fonamentals en la nostra vida.
Una de les raons del desconcert en què ens sumeix la mort és que
gairebé sempre passa sense haver-nos pogut preparar per assimilar-la com
un fet inevitable i natural. I això és així perquè vivim ignorant la mort i, per
tant, tenim la tendència a negar-la, tot i saber que ens pot visitar en
qualsevol moment.
Podem treure el cap de davall l’ala i atrevir-nos a parlar-ne? Tal volta així
podrem donar més sentit a la vida i respectar millor els que ens han deixat.
EXERCICI 1
La nostra cultura assenyala un seguit de ritus o cerimònies al voltant

de la mort, ja sigui per allunyar-la o per guarir els vius dels seus efectes. La
pagesia beneeix els animals, prega durant la sembra d’arbres, dóna gràcies
per la collita, pensau en les supersticions…
En grups reduïts, de tres o quatre persones, voldríem que comentàssiu
què us ve al cap quan deim mort o dol. Tendreu uns minuts per pensar-hi,
anotau les vostres idees perquè després les posarem en comú
Si us serveix d’ajuda, pensau quins rituals o quins fets associam a la
mort, activitats al voltant dels difunts, festes, menjars... Pensau que no tot

és de color negre, que no només hi ha llàgrimes, ni que només queda la

tristesa, que no tot són esdeveniments religiosos.
També podeu pensar si coneixeu cerimònies d’altres cultures diferents
a la nostra?
EXERCICI 2
El dol és un procés que depèn de cada persona, família, societat i

civilització. Fins i tot, en una mateixa persona canvia segons el parentiu de
la persona que mor. Això també vol dir que hi pot haver processos de dol
que es resolguin amb una bona adaptació de la persona que el viu o que,
al contrari, es visqui patològicament perquè la persona afectada pel dol el
viu molt malament i no supera la situació de pèrdua emocional que ha
viscut.
Tot seguit veureu diverses reaccions que solen ser característiques
d’aquests dos tipus de dol: l’adaptat i el patològic. Assenyalau quines
corresponen a cada un i ho comentarem.
• Incredulitat
• Lentitud en els moviments
• Sentiments d’inutilitat
• Acceptació
• Pau
• Tenir al·lucinacions
• Pensaments de mort
• Enyorança
• Confusió
• Sentiments de culpa
• Agressivitat
• Ira
• Depressió
• Sensacions de patir la mateixa malaltia que la persona difunta.
• Negació

EXERCICI 3
Facem una lectura compartida i atenta d’aquest poema
DESOLACIÓ
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de ma soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
Aquest sonet va ser escrit per Joan Alcover i es troba al seu llibre de
poemes Cap al tard, editat el 1909. N’havíeu sentit parlar? Què coneixem de
la seva vida i, sobretot, dels fets que donaren peu al sonet?
1. Quines impressions o sentiments ens produeix?
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
2. Quines paraules trobau que són males d’entendre?
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................

3. Què vol dir-nos Alcover quan parla de:
ARBRE
OMBRA
BRANQUES
TEMPESTA
LLAMP
MIGRADES FULLES
FUMEROL
LLENYA
AMARGOR
REL ESCLAVA
BROSTAR I SABA
L’HORA DE CAURE
FERIDA
PÈRDUA
PLÀNYER
DESOLACIÓ

EXERCICI 4
Per parelles tendreu cinc minuts per pensar sobre les qüestions
següents. Després les comentarem plegats:
a. El procés de dol sol originar-se quan mor una persona que estimam
o apreciam.
b. El sentiment per la pèrdua d’aquesta persona comporta una
experiència inevitable de sofriment. Precisament la paraula dol, ve
del llatí dolus que significa dolor.
c. El dol, és natural o l’aprenem?
d. I sempre hi ha d’haver sofriment? I les “ploradores”?
e. Hi ha relacions entre parents que són especials i poden fer més
dolorós el sentiment de pèrdua?
f. I el dol, només té valor com més s’exterioritza o amplia?
g. Trobau que han canviat molt els darrers seixanta anys les formes i
les cerimònies de dol? Com?
EXERCICI 5
Què volen dir aquestes dites o refranys segons el que hem explicat a
la sessió:
• No te’n riguis del meu dol, que quan el meu serà vell el teu serà nou.
(Mallorca, Tarragona, Urgell, Barcelona...).
• Cada u plora son dol a la llum del seu cresol (per cresol o gresol
podem entendre llum d’oli) (València).
• No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol.
• No hi ha dol sense consol.
• Es dol no treu ànimes (Mallorca).
• Dol amb pa és bo de passar (Menorca).

EXERCICI 6
Ara treballarem diversos comportaments que tenen els familiars o

persones properes quan algun parent mor. Mirau de classificar-los segons
tres criteris:
A. Encara es fa.
B. És més recent.
C. Es fa en altres cultures o situacions, no als domicilis de Mallorca.
A B C • Rentar el difunt.
A B C • Llençar el cadàver al mar.
A B C • Portar un braçalet negre.
A B C • Posar-se un botó negre a la solapa.
A B C • Fer l’autòpsia.
A B C • Vestir de carrer el difunt.
A B C • Vetllar el difunt.
A B C • Incinerar el cadàver.
A B C • Dur dol.
A B C • Escampar les cendres després de la incineració.
A B C • Encendre espelmes perfumades.
A B C • Tapar els miralls de la casa durant una setmana després de la
defunció.
A B C • Enviar una esquela als diaris.
A B C • Posar una mortalla al difunt.
A B C • Fer l’enterrament de la sardina.
A B C • No afaitar-se la barba durant trenta dies.
A B C • Deixar petites espelmes enceses damunt la mar.
A B C • Fer dissabte a la cambra o a la casa.

A B C • Posar flors.
A B C • Untar la pell del difunt amb olis perfumats.
A B C • Fer esqueles amb una foto de la persona morta i penjar-la o
repartir-la pel poble.
A B C • Cremar el cadàver en una pira funerària.
A B C • Anar a Vindravan, la Ciutat de les Vídues.
A B C • Tocar les campanes.
EXERCICI 7
1. Memoritzau alguns versos o, fins i tot, estrofes del poema de Joan

Alcover. Qui vulgui provar de recordar tot el sonet, endavant!
2. Hem parlat gairebé sempre del dol a partir de la mort física d’una
persona. Pot haver-hi altres dols com a conseqüència de diferents
tipus de morts? Pensau-hi. Recordau que mort i dol té molt a veure
amb l’experiència de viure una pèrdua.
3. Mirau amb la família el document de voluntats anticipades que us
hem donat.

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Cinquena sessió
Data............/............/............
ON SOM?
EXERCICI 1
De què parlam?
1. L’única ciutat romana que es pot visitar actualment a Mallorca. És també
l’exponent més gran de la romanització a les Illes Balears i les seves ruïnes
ens parlen del temps de la pax romana.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
2. Antiga fortalesa d’origen àrab, el Palau conserva les remodelacions

gòtiques a què fou sotmès en el s. XIV. S’utilitzà com a residència dels
governadors musulmans i, amb la reconquesta cristiana, com a residència
dels reis de la Corona Catalanoaragonesa.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
3. Castell d’estil gòtic, l’únic de planta circular (s. XVI). Situat sobre un puig
als afores de la ciutat, la fortificació gaudeix d’unes increïbles vistes sobre
la badia. A la planta baixa, hi ha el Museu d’Història de la ciutat, amb
peces procedents d’excavacions arqueològiques i també de la col·lecció
del cardenal Despuig.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
4. Una de les poques restes arqueològiques de l’època de dominació

musulmana a les Illes Balears. Hi destaca una sala central, envoltada de
columnes, que es dedicava als banys de vapor.

......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
5. D’estil gòtic, es construí durant els segles XIII i XIV. Al voltant de l’edifici
s’articula el barri antic de la ciutat, singular no solament pels edificis, sinó
molt especialment pels patis de les cases senyorials que constitueixen un
espai arquitectònic únic i diferent de qualsevol altre barri antic que
hàgim pogut veure. Hi podem contemplar les intervencions de l’insigne
arquitecte modernista català Antoni Gaudí. També es poden visitar les
aportacions de l’artista Miquel Barceló en una de les capelles laterals.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
6. Té els seus orígens al palau construït pel rei Jaume II per al seu fill Sanç a
començaments del segle XIV que va ser donat a l’ordre de Sant Bru l’any
1399. S'hi han allotjat diferents i il·lustres personatges com són Gaspar M.
Jovellanos en el seu desterrament, Fryderyk Chopin entre altres.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
7. Una de les excursions més clàssiques de Mallorca. S’hi pot pujar a peu des
del poble o en cotxe fins al Verger o fins al Pouet, i s’hi visiten les ruïnes
de la fortalesa en què els seguidors al rei Jaume II de Mallorca, Cabrit i
Bassa, resistiren la invasió d’Alfons II d’Aragó.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
8. És el centre espiritual de Mallorca. També és punt de pelegrinatge

d’excursionistes atrets per la bellesa d’un paisatge de muntanya amb
roquissars ferests i boscos d’alzina.
El santuari s’aixeca en el terme d’Escorca, municipi que concentra els pics
més alts de la serra de Tramuntana.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................

9. Antiga residència a Mallorca de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Des

d’aquesta magnífica possessió mallorquina, es divisa una vista fascinant
sobre la costa i sobre sa Foradada, emblemàtic promontori de la costa de
Tramuntana.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
10. El castell és un recinte fortificat del s. XIV, a l’interior del qual es

conserven la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, la talaia de
vigilància (torre de sa Vetlla) i la casa del governador.
......................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 2
Escriviu al costat d’aquests llocs emblemàtics, on es troben (municipi):
Castell de Bendinat .......................................................................................................................................................................................
El salt de la bella dona ............................................................................................................................................................................
La seu ....................................................................................................................................................................................................................................
Castell de Bellver ...............................................................................................................................................................................................
L’Almudaina ...............................................................................................................................................................................................................
Banys Àrabs ................................................................................................................................................................................................................
Cartoixa .............................................................................................................................................................................................................................
Raixa .......................................................................................................................................................................................................................................
Puig de Randa ........................................................................................................................................................................................................
Lluc ...........................................................................................................................................................................................................................................
El mirador de les ànimes ......................................................................................................................................................................

EXERCICI 3
Situa damunt el mapa on es troben aquestes llocs costaners:
1. Sa Calobra 7. Platja d’en Repic

2. Es Trenc 8. Es Carbó
3. Cala Mondragó 9. Alcanada
4. Sant Elm 10. Es Carnatge
5. Cala Formentor 11. Colònia de Sant Pere
6. Cala sa Marjal 12. Llucalcari

EXERCICI 4
De qui us sembla que és aquest quadre? .................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Mirau-lo amb atenció i contestau les preguntes següents:

Quants d’estels de cinc puntes hi ha?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Quantes persones o personatges hi podeu reconèixer?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Quantes llunes hi ha?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Quants ulls hi ha?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Quants rotlos hi ha?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Què vos suggereix el quadre?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Us agrada l’art modern o contemporani? Per què?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................
Quins són els vostres quadres o artistes predilectes?
..........................................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................................................................................

Sisena sessió
Data............/............/............
DIVERSAMENT DIFERENTS,
IGUALMENT VALUOSOS
La identitat és el conjunt de trets propis d’un

individu o d’una col·lectivitat que ens caracteritzen
davant dels altres; la consciència que una persona
té de ser ella mateixa i diferent de les altres.
La identitat implica i pressuposa la presència
de l’altre diferent. Els éssers humans podem ser
semblants o tenir semblances però mai iguals,
perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.
La identitat és, per tant, un conjunt
d’elements que defineixen l’individu.
En la construcció de la identitat sempre està en joc la resposta que

cadascú dóna a les preguntes següents:
- Identitat subjectiva: Qui som? Una persona és la consciència que
té d’ella mateixa.
- Identitat operativa: Qui vull ser? El motor que ens engega, que ens
fa funcionar.
- Identitat preceptiva: Qui he de ser? Som el què he de ser, respon
al model, al mandat, al deure.
La nostra identitat, més que cap altra cosa, està conformada per la
forma en què pensam: el procés d’autoconformació de nosaltres mateixos
depèn de les creences que tenim sobre com som, de les històries que
explicam de nosaltres mateixos. Molt sovint, explicam als altres el que ells
esperen de nosaltres, o bé altres coses, enviant-los senyals encaminats a
accions o estils concrets. Les històries poden ser molt variades.
Per exemple, no ens comportam igual quan anam convidats a algun lloc o
quan tenim els convidats a ca nostra.

El més important és que ens acceptem tal i com som, per

això és necessari treballar la nostra autoestima.
L’autoestima és una actitud positiva cap a un mateix que
consisteix en conduir-nos (és a dir, habituar-nos a pensar,
sentir i actuar) de la manera més sana, feliç i
autosatisfactòria, tenint en compte el moment present i
també el futur.
L’autoestima es pot millorar. Alguns consells:

1. Convertiu el negatiu en positiu.
Mai perdeu les ganes de pensar en positiu.
Pensaments negatius Pensaments alternatius

“No parlis” “Tenc coses importants a dir”
“No puc fer res!” “Tenc èxit quan m’ho propòs”
“No esperis massa” “Faré realitat els meus somnis”
“No som suficientment bona” “Som bona!”
2. No generalitzar a partir de les experiències negatives que puguem

tenir en certs àmbits de la nostra vida. Hem d’acceptar que podem
haver fet errades en certs aspectes, però això no vol dir que, en
general i en tots els aspectes de la nostra vida, siguem desastrosos.
3. Centrar-nos en allò positiu. En connexió amb l’anterior, hem
d’acostumar-nos a observar les característiques bones que tenim.
Tots tenim alguna cosa bona de què ens podem sentir orgullosos; ho
hem d’apreciar i tenir-ho en compte quan ens avaluem a nosaltres
mateixos.
4. Ser conscients del que aconseguim i dels èxits. Una forma de
millorar la nostra imatge es relaciona amb observar el bo que tenim.
5. Comparar-nos sense jutjar-nos. Totes les persones som diferents,
totes tenim qualitats positives i negatives. Encara que ens puguem
veure pitjors que altres en algunes qüestions, segurament serem
millors en altres; per tant, no té sentit que ens comparem ni que ens
sentim inferiors a altres persones.

6. Confiar en nosaltres mateixos. En les nostres capacitats i en les

nostres opinions. Actuar sempre d’acord amb allò que pensam i
sentim, sense preocupar-nos excessivament per l’aprovació dels
altres.
7. Acceptar-nos. És fonamental que ens acceptem. Hem d’acceptar
les nostres qualitats i defectes, som, abans de tot, persones
importants i valuoses.
8. Esforçar-nos per millorar. Tractar de superar-nos en aquells
aspectes de nosaltres mateixos amb els quals no estam satisfets,
canviar aquests aspectes que volem millorar.
I ara, per aprendre a observar i valorar les qualitats positives dels altres
i de nosaltres, així com aprendre a donar i a rebre elogis, us suggerim que
faceu un o altre exercici:
EL VENTALL
Proposam qualitats positives (per exemple, simpatia, sentit de
l’humor, alegria, optimisme, sinceritat, honestedat, solidaritat), trets físics
que us agraden (per exemple, uns cabells suaus, una mirada agradable, un
somriure dolç, etc.), capacitats (per organitzar festes, per relacionar-se,
etc.).
Heu de tenir un full (millor de color), un bolígraf o llapis. Cadascú
escriurà el seu nom a la part superior del full, i ho passarà a qui tengui a la
seva dreta. Aquest, en rebre’l, haurà d’escriure alguna cosa bona que li faci
ganes destacar d’aquella persona. Després doblegarà el full de forma que
la persona a qui arribi només pugui llegir el nom de l’encapçalament. I així
continuarà passant fins que tots els participants hagin pogut escriure a tots
els fulls. En el moment en què el full arribi al seu propietari/a, formarà un
ventall on hi haurà escrites moltes coses agradables.
L’ARBRE
Dibuixareu en un full un arbre amb arrels, tronc, branques i fruits. Una
vegada dibuixat haureu de posar a les arrels qualitats i capacitats que creis
que teniu; a les branques podeu posar les coses positives que feis, i a les
fulles i fruits els vostres èxits i triomfs.

En una posada en comú, cada persona presentarà el seu arbre i

explicarà les seves característiques. En aquest moment, qualsevol altre
membre del grup podrà afegir, mentre ho explica, noves arrels, branques o
fruits.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Setena sessió
Data............/............/............
JO XERR I TU, ESCOLTES?
L’home és un ésser essencialment per als altres, un ésser en relació,

que es comunica i que depèn de les persones que l’envolten. Parlant en
termes generals, les persones en tenen molt poca consciència i és només
mitjançant les vivències quan n’adquirim la noció.
La comunicació es pot definir com el procés mitjançant el qual
és possible transmetre idees, sentiments o creences entre les
persones; fa possible la comprensió entre individus i també entre
grups.
Perquè la comunicació es dugui a terme de forma òptima, tots els
elements que més endavant anomenarem han de funcionar correctament.
Serà suficient que un no funcioni o es vegi alterat perquè el procés
comunicatiu sigui un fracàs.
La comunicació pot ser verbal i no verbal. La verbal ve determinada

per la utilització del llenguatge oral o escrit, mentre que la no verbal es
refereix a la utilització d’altres recursos com per exemple les postures, gests
i silencis.

ELEMENTS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ

1. Emissor: transmet el missatge. Falla quan no s’expressa amb
claredat, quan transmet qualque cosa diferent a allò que en realitat
vol transmetre, quan es confon o quan no comunica res perquè
s’oblida de parts importants del missatge.
Si parlam de llenguatge oral podrem dir que un bon emissor és
aquell que no parla ni massa fluix ni massa ràpid. Pel que fa al
llenguatge escrit, un emissor que té una lletra incomprensible
també dificultarà el procés comunicatiu.
2. Receptor: a qui va dirigit el missatge. En qualsevol situació
comunicativa, hi ha d’haver sempre dues parts que hi intervenguin.
Quan tenim una conversa, som emissor i receptor al mateix temps.
A vegades, més sovint del que ens pensam, el receptor no capta el
missatge per mor d’una errada seva. Un receptor desconcentrat,
distret, somnolent no captarà el missatge que li enviam malgrat que
tots els altres elements de la comunicació estiguin funcionant
correctament.
3. Missatge: és el contingut de la comunicació. És el que volem
transmetre. Els mateixos continguts dits d’una forma més o menys
brusca, més o menys matisada, poden provocar reaccions i
conseqüències molt diferents.
És important elaborar missatges complets i correctes amb la
finalitat que puguin ésser compresos pel receptor. Quan el missatge
és incomplet o és poc clar, no produirà cap tipus de comunicació. El
problema més freqüent a l’hora d’elaborar missatges és
l’ambigüitat, és a dir aquells missatges que poden ser interpretats
de més d’una manera.
4. Codi: és l’element referent al conjunt de símbols utilitzats perquè
el missatge sigui captat pel receptor.
Perquè es doni una comunicació cal que l’emissor i el receptor
utilitzin el mateix codi.
LA COMUNICACIÓ VERBAL :
Regles d’un missatge clar i comprensible:
1. Organitzar el pensament abans de parlar. Això suposa tenir clar:

• Què volem dir.

• A qui ho volem dir.
• Com li direm.
2. Trobar un llenguatge comú que ens permeti entendre’ns.
3. Expressar-nos amb claredat; no donar per suposat que l’altre ja ho
sap. És fonamental informar de tot el que sigui necessari malgrat
sigui una repetició. Sempre és millor que l’altre ens digui que el
contingut del missatge ja el sap.
4. Garantir la recepció mitjançant la repetició: introduint el missatge
dins algunes parts de la comunicació i donant èmfasi al contingut
que volem que el receptor entengui.
5. Hem de transmetre un missatge amb credibilitat:
• Hem d’estar informats de les ordres, les instruccions, els
aspectes legals…
• Hem de comunicar la informació adient.
• Hem de prometre el que es pot complir.
• Hem de complir el que hem promès.
• Hem de demostrar coherència amb la nostra conducta cap
els altres.
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL:
La comunicació no verbal fa referència a la manera com transmetrem
els missatges. Per tant, fa referència als moviments, gestos del cos i la forma
d’exposar els missatges verbals (to de la veu, la fluïdesa verbal,
l’entonació…)
A través de la informació no verbal transmetem actituds personals,
missatges emocionals i valors.
Els estudiosos han trobat més d’un milió de signes no verbals amb
significants diferents. Pel que fa a aquest tema, afirmen que l’impacte d’un
missatge es deu a:
- 7% al contingut verbal.
- 38% a la manera com transmetem la informació (to, matisos,
entonació, sons…).
- 55% a la comunicació no verbal (presència física, moviments…).

És important que el 3 components vagin coordinats.

La conclusió a la qual podem arribar és que els signes no verbals
influeixen 5 vegades més que les senyals orals i que, quan són incongruents,
la gent sol fiar-se bàsicament del missatge no verbal. Per què? Perquè
aquest missatge és el més autèntic, el més difícil de controlar i el més fiable.
A l’hora d’observar el llenguatge del cos la interpretació ha de ser global.
No es pot interpretar un gest aïlladament de la resta del cos.
Elements d’observació:
- La territorialitat: és l’element que registra les distàncies entre les
persones, és a dir, la seva proximitat i, al contrari, la llunyania.
- Els gestos de la cara: sobretot la mirada i el somriure.
- Els gestos corporals: la postura, els braços, les mans i les cames.
- La veu: el to, la fluïdesa verbal, la velocitat i el volum.
DISTÀNCIES PERSONALS
Distància íntima: és la distància que es dóna entre 15 i 45
centímetres. És la més reservada per cada persona. Per acostar-se tant, les
persones han de tenir molta confiança i en alguns casos estaran
emocionalment unides, la comunicació es farà a través de la mirada, el tacte
i el so. És la zona dels amics, parelles, família, etc. En aquesta zona es troba
la zona inferior a uns 15 centímetres del cos, és l’anomenada zona íntima
privada.
Distància personal: es dóna entre 46 i 120 centímetres. Aquesta
distància és la que s’utilitza a reunions, assemblees, festes, converses
amistoses o de treball. Si estiram el braç, arribam a tocar la persona amb qui
estam conversant.
Distància social: es dóna entre 120 i 360 centímetres . És la distància
que ens separa dels estranys. S'utilitza amb les persones amb qui no tenim
cap relació amistosa, la gent a qui no coneixem massa. Per exemple: la
dependenta d'un comerç, etc.
Distància pública: es dóna a més de 360 centímetres i no té límit. És la
distància idònia per dirigir-se a un grup de persones. El to de veu és alt i
aquesta distància és la que s'utilitza en les conferències, col·loquis o xerrades.

EXERCICI 1
A continuació es proposa la tècnica del rumor, seguiu les indicacions

del/la professional.
EXERCICI 2
Davant d’aquestes obres d’art què pensau que volen transmetre els
autors?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Vuitena sessió
Data............/............/............
A QUÈ PODEM JUGAR?
«El contrari del joc no és serietat sinó realitat»

SIGMUND FREUD
Jugues? Jugam? Quantes vegades, d’infant, no heu fet aquestes

preguntes! I si ho recordau veureu que gairebé sempre volem contestar que
sí. Què té el joc durant la infantesa per donar-nos tanta felicitat, per
interessar-nos tant, per quedar gravat en allò més profund de la nostra
memòria i en allò més intens de les nostres emocions?
Jugar, diuen els entesos, és fonamental per als mamífers i, per tant,
també per als humans. El joc prepara la persona per a la vida adulta, permet
a l’infant entendre i pair a la seva manera tot el que no pot entendre i pair
de la realitat, d’allò que passa de bon de veres; el joc li ensenya a
concentrar-se, a divertir-se, a estar amb els altres, a perdre tot sol i a
guanyar plegats (i a l’inrevés!), a saber ni guanyar ni perdre, a entretenir-
se, a estar sa, a fer petits desastres, a ser punyetero, a ser solidari i, per
damunt de tot, aprèn a créixer. Un infant que no juga serà un adult amb
greus dificultats per entendre la realitat.

Mirau com juguen els menuts i veureu com els crien els pares i, en
general, com la societat té cura dels infants. Ells miren i imiten i fan com si
fossin altres personatges, com si visquessin a altres indrets, com si estassin a
altres temps, però observant el que tenen a devora. Jugar: el paradís de la
infància, aquell temps que ja tenim oblidat, perdut, que no arribarem a
conèixer... o qui sap!
Hi ha jocs lliures, jocs de regles, jocs solitaris, jocs d’equips... n’hi ha de
nins i de nines i n’hi ha per a tota casta de sexes i edats. L’infant no acaba
de jugar quan li arriba la menstruació o li surt la barba. Alguns personatges
arriben, fins i tot, a voler jugar amb la mort, al final dels seus dies:
possiblement la Parca és la més macabra de les bromes, una de les formes
que pot prendre el joc.
Perdre la juguera, tirar-se al joc, fer mal joc, fer jocs pesats, jugar amb
algú... tot són expressions que indiquen l’altra cara del fet de jugar. Algunes
professions arriben a parlar de joc patològic, és a dir, jocs que fan mal a la
persona, que no són sans, que perjudiquen.
Ens interessa, i molt, els aspectes sans i reconfortants del joc. Voleu
que juguem a jugar?
EXERCICI 1
Per grups de tres o quatre persones recordau quins eren els jocs de la
vostra infantesa. N’heu de saber el nom i com, quan i qui el jugava. Pensau-

ne un parell perquè després els posarem en comú i no s’han de repetir. Tots

plegats, en ordre, els comentarem i recollirem.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 2
A què veis jugar els vostres néts i netes? I els vostres fills a què
jugaven? Compara-ho amb els vostres jocs. Ho farem tots junts.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 3
Dels jocs que han sortit a l’exercici anterior, en triarem un, dos o tres,
com vagi millor, per jugar ara. Quins triau? Qui hi vol jugar? Som-hi!
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4
Els infants amb molta facilitat inventen jocs amb el que tenen. Idò res,
amb el que tenim aquí: quins jocs podríem fer? Quins jocs se vos acudeixen?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 5
Els jocs poden tenir una llarga història. Llegiu els textos següents i
coneixereu algunes curiositats de com eren o es varen originar dos
jocs molt coneguts actualment.
El parxís
El parxís és un joc originari de l’Índia on va néixer en el segle XVI. El
tauler actual de forma estrellada és tan sols una representació de l’original,
el primer va ser el jardí de l’emperador Akbar el Gran. El centre del tauler
representa el tron en què es col·locava l’emperador en el centre del jardí.
Per la seva banda, les fitxes eren les noies índies més belles que es movien
de casella en casella i es disputaven l’honor de jugar per a l’emperador. Els
daus que decidien la sort dels participants consistien en conquilles de
mol·luscs que valien un punt si queien amb el buit cap a dalt. El nom del
parxís prové de la paraula pacisi, que significa vint-i-cinc en hindú ja que
vint-i-cinc eren les conquilles llançades en cada tirada.
El dòmino
Encara que aquest joc té el seu origen a la Xina antiga, no va arribar
a Europa fins al segle XVIII. Les primeres fitxes fabricades a Europa eren de
marfil i banús. Les fitxes avui en dia poden ser de marfil, os, plàstic, fusta o
qualsevol altre material.

La modalitat de dominó més popular conté una fitxa blanca i les altres
es numeren en ordre descendent a partir del sis doble, és a dir, 6-6, 6-5, 6-
4, 6-3, 6-2, 6-1, 6-0, 5-5, 5-4, 5-3, 5-2, 5-1, 5-0, fins al 0-0 .
Es col·loquen les 28 fitxes de cap per avall al principi del joc i els
jugadors trien 7 fitxes a l’atzar. Comença la partida aquell que tengui el 6
doble i, si no el té ningú, es va baixant en l’escala dels dobles. El jugador
següent sortirà amb una fitxa que contingui almenys un dels números de la
fitxa que ha col·locat el jugador anterior.
Guanyarà la partida aquell jugador que col·loqui totes les seves fitxes
a la taula. Se suma el valor de les fitxes que queden sobre la taula i el total
és la puntuació del guanyador. Si cap dels jugadors no pot desfer-se de totes
les seves fitxes, es giren les que queden i el qui tengui menys punts és el
guanyador.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Novena sessió
Data............/............/............
MEMÒRIA HISTÒRICA
La història ens porta allò que ha passat. La memòria ens permet

retrobar el fil dels records. La memòria històrica fa possible no oblidar què
era i què no era i què fou i què no fou.
La HISTÒRIA mateixa podria ser entesa com la ciència de la memòria.
EXERCICI 1
Llegiu atentament aquest text i a continuació contestau les preguntes:
JAUME I, EL CONQUERIDOR (1208-1276)

Comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València, de Mallorca i
senyor de Montpeller. Fill de Pere el Catòlic i de Maria de
Montpeller. Conta la llegenda que Jaume I va ser engendrat
gràcies a una astúcia de la seva mare. Pere el Catòlic havia
avorrit la seva dona i es negava a mantenir-hi relacions. Una
nit Maria de Montpeller va decidir fer-se passar per una de les
amants del seu marit per poder engendrar un fill. Fruit
d’aquest estratagema va néixer el rei Jaume I.
Ja en el bressol, el futur rei va sobreviure a un atemptat. A l’edat
de tres anys, Jaume I va ser lliurat a Simó IV de Monfort com a
promès d’una filla seva. Quan els seus pares varen morir, Jaume
va romandre sota la tutela de Simó de Monfort a Carcassona. Tal
com va disposar la seva mare, aviat el varen traslladar al castell
de Montsó, acompanyat dels templers, i hi va conviure fins als
nou anys amb el seu cosí, el jove Ramon Berenguer V de
Provença. A l’edat de sis anys va presidir les primeres Corts i amb
tretze anys, el varen casar amb la infanta Elionor de Castella, de
la qual va néixer el seu primer fill, Alfons.

Amb poc més de vint anys va sortir de la platja de Salou per

desembarcar a Santa Ponça, a Mallorca. Després d’una batalla
triomfal, l’expedició va conquerir ràpidament la capital, el 31 de
desembre de 1229 (festa de l’Estendard). Poc després, s’iniciava
la conquesta de València. La ciutat va ser conquerida molt aviat,
el 1238, però la batalla per les places més al sud va originar un
conflicte amb Alfons el Savi, hereu de la corona de Castella.
Jaume I, que es va encarar als missatgers castellans, i amb l’ajuda
de la reina Violant d’Aragó, filla del Conqueridor, va donar fi al
conflicte amb la signatura del tractat d’Almirra, el 1244, que
fixava els límits de les conquestes dels dos reis.
Després de la conquesta de Múrcia, va començar la
decadència de Jaume I, en perdre les possessions d’Occitània
amb el tractat de Corbeil, el 1258. El fracàs de les seves croades
a Terra Santa també va contribuir al declivi. Va morir a
València el 1276, després de 60 anys de regnat.
El llegat de Jaume I abasta aspectes diversos i importants,
com ara l’expansió del territori de la corona d’Aragó a la
Mediterrània, gràcies al matrimoni del seu fill Pere amb
Constança de Sicília; el desenvolupament del comerç i dels
contactes polítics amb el continent africà; el recull de costums
marítims en el Llibre del consolat de mar; la protecció dels
jueus; l’estructuració d’institucions de caire polític o
administratiu, com les corts catalanes o l’impuls a la llengua i
la literatura catalanes, amb El llibre dels Feyts, primera gran
crònica medieval catalana i obra del propi rei.
Les seves despulles descansen al monestir de Poblet, al
panteó dels reis de la Corona d’Aragó.
Preguntes:
Què nomia el pare de Jaume I? ..............................................................................................................
Què nomia la mare de Jaume I? ...........................................................................................................
Què nomia la primera dona? ...................................................................................................................
I el de la darrera dona? ...................................................................................................................................
Quina edat tenia quan va conquerir Mallorca? ................................................................
A quin any va conquerir València? ....................................................................................................

Quina festa se celebra dia 31 de desembre? ........................................................................
Anomenau algun dels llegats de Jaume I. ...............................................................................
Quin any va morir i on? ...................................................................................................................................
On descansen les seves despulles? .....................................................................................................
EXERCICI 2
A continuació, haureu d’esbrinar aquests fragments a quines rondalles

pertanyen:
A dins una escletxa, oberta en la roca,

la flor venturosa s’oculta del sol,
la mà no hi arriba, ai, quasi la toca,
si els dits li creixien, la prendria al vol.
-Talla’m una cama, perllonga la mà;

colliràs tres flors en un sol ramell,
et serviràs d’una, que subjectarà
la cama trencada d’aquest pobre ocell.
Resposta: ..........................................................................................................................................................................................
Set gegants diuen que el guarden

ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Ai, ai! El gegant remuga:

-Sent olor de carn humana.
La geganta l’ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se’l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.

Resposta: ..........................................................................................................................................................................................
Quines altres rondalles recordau?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Rondalles: Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de

recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria
Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi d’es Recó i que es publicaren
a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi
d'es Recó en vint-i-quatre volums.
EXERCICI 3
L’any 1996, el Consell de Mallorca va aprovar fer del poema La

Balanguera, de Joan Alcover, musicat per Amadeu Vives la cançó que és
himne oficial de Mallorca.
La bellíssima composició poètica d’Alcover, plena de reminiscències
clàssiques, i mescla de tradició culta i popular, ens parla del pas del temps i
de com el destí, a poc a poc, va teixint l’esdevenir de les persones,
l’esdevenir d’un poble que és el nostre.
La Mallorca d’avui és prou diferent de la Mallorca d’Alcover. D’aquella
Mallorca idíl·lica i eminentment rural de l’Escola Mallorquina, hem passat a
una Mallorca que basa la seva riquesa i la seva prosperitat econòmica i
social en el sector dels serveis. Però encara hi ha part d’aquella Mallorca que
sobreviu en el rerafons de la nostra existència.
Assenyalau les diferències que trobau del poema original a l’adaptació
de la versió actual

Himne de Mallorca ( actual) El poema original

La Balanguera misteriosa, La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil, com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa, buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil. de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la, Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila, la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà. la balanguera filarà.
Com una parca bé cavil·la, Girant la ullada cap enrera
teixint la tela per demà guaita les ombres de l’avior,
la balanguera fila, fila, i de la nova primavera
la balanguera filarà. sap on s’amaga la llavor.
Girant la ullada cap enrera Sap que la soca més s’enfila
guaita les ombres de l’avior, com més endins pot arrelar
i de la nova primavera la balanguera fila, fila,
sap on s’amaga la llavor. la balanguera filarà.
Sap que la soca més s’enfila Quan la parella ve de noces
com més endins pot arrelar ja veu i compta sos minyons,
la balanguera fila, fila, veu com devallen a les fosses,
la balanguera filarà. els que ara viuen d’il·lusions.
Sap que la soca més s’enfila Els que a la plaça de la vila
com més endins pot arrelar surten a riure i a cantar,
De tradicions i d’esperances Bellugant l’aspi el fil capdella
tix la senyera pel jovent i de la pàtria la visió
com qui fa un vel de nuviances fa bategar son cor de vella
amb cabelleres d’or i argent. sota la sarja del gipó.
De la infantesa que s’enfila, Dins la profunda nit tranquil·la
de la vellúria qui se’n va, destria l’auba que vendrà
De la infantesa que s’enfila, De tradicions i d’esperances
de la vellúria qui se’n va, tix la senyera pel jovent
la balanguera fila, fila, com qui fa un vel de noviances
la balanguera filarà. amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

EXERCICI 4
Personatges històrics o populars:
Personatge Qui era? Què va fer?

Emili Darder i Cànaves (1895-1937)
Ramon Llull (1232-1316)
Maria Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)
Blai Bonet i Rigo (1926-1997)
Xesc Forteza i Forteza (1926-1999)
Bartomeu Rosselló Pòrcel (1913-1938)
Joan Alcover i Maspons (1854-1926)
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (1903-1991)
Santa Catalina Thomàs (1533-1572)
Aurora Picornell Femenias (1912-1937)
Antònia Buades Vallespir (1911-2007)
Afegiu qualque personatge conegut del vostre municipi i explicau què

va fer.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Calculau els anys que tenien quan varen morir els personatges
anteriors i tornau-los escriure aquí davall, de més vell a més jove, segons
l’edat que tenien quan varen morir
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Desena sessió
Data............/............/............
SAPS POSAR-TE EN LES

SABATES DE L’ALTRE?
L’empatia és la capacitat que té una persona per connectar-se a una

altra, respondre adequadament a les seves necessitats i compartir els seus
sentiments i idees; de tal manera que l’altra se senti bé amb ella. És la
capacitat de posar-se en la pell de l’altre.
“Les tres quartes parts de les misèries i malentesos en el món

acabarien si les persones es posassin les sabates dels seus
adversaris i entenguessin el seu punt de vista.”
Mahatma Gandhi
Sovint, a causa de les presses i preocupacions, ens tornam més
individualistes i oblidam el tracte correcte amb les altres persones. Podem
no tenir en compte que el que ens plantegen és important i perdem
l’interès en la comunicació. Una insuficiència en la nostra habilitat empàtica
dóna com a resultat la sordesa emocional.
A partir d’ella no tarden en evidenciar-se errades en la nostra
capacitat per entendre adequadament les necessitats de les altres persones.

Què podem fer per ser persones empàtiques?

Primer, hem de saber que les nostres relacions es basen no només en
continguts manifestats verbalment, sinó que hi ha moltíssims altres
mecanismes plens de significats, que sempre hi són i dels quals no sempre en
sabem treure profit. La postura, el to o intensitat de veu, la mirada, un gest o,
fins i tot, el mateix silenci, tots aquests elements són portadors d’informació,
que sempre està a la nostra disposició, per ser descodificada i donar-li una
interpretació apropiada. De fet, no podem llegir les ments, però sí hi ha moltes
senyes subtils, de vegades invisibles en aparença, que hem d’aprendre a llegir.
Per què ens interessa aprendre a ser persones empàtiques?
L’empatia és una destresa bàsica de la comunicació interpersonal,
permet un enteniment sòlid entre dues persones; en conseqüència,
l’empatia és fonamental per entendre en profunditat el missatge de l’altre i,
així, establir-hi un diàleg. Aquesta habilitat d’inferir els pensaments i
sentiments dels altres genera sentiments de simpatia, comprensió i tendresa.
Com ser persones empàtiques
Una persona empàtica pot ser descrita com una persona hàbil en llegir
les situacions mentre tenen lloc, ajustant-s’hi així com aquestes ho
requereixin. Sap que una situació no és estàtica i treu profit de la
retroalimentació, sabent sempre que ignorar els diferents senyals que reben
pot ser perjudicial en la seva relació. És també algú que compta amb una
bona capacitat d’escolta, hàbil en llegir pistes no verbals, sap quan parlar i
quan no, cosa que li facilita el camí per regular de manera constructiva les
emocions dels altres, beneficiant així les seves relacions interpersonals.
El fet d’actuar amb empatia no significa estar d’acord amb l’altra
persona. No implica deixar de costat les pròpies conviccions i assumir com a
pròpies les de l’altre. Encara més, es pot estar completament en desacord
amb algú sense que per això s’hagi de deixar de ser empàtic i respectar la
seva posició, acceptant com a legítimes les seves pròpies motivacions.
Aprenentatge de l’empatia
Aprendre el valor de l’empatia és senzill si no ens aturam a pensar un
poc en els altres i, en conseqüència, aprendrem a actuar favorablement en
totes les circumstàncies.
Per això, hem d’estar pendents i tenir esment dels petits detalls que
reafirmaran aquest valor en la nostra persona. Així, hem d’aprendre els
comportaments següents:

- Primer, considerar importants els assumptes dels altres i després els

propis. Després d’haver escoltat, la persona que s’ha apropat a tu
segurament tendrà la capacitat d’entendre la teva situació i estat
d’ànim; per la qual cosa estarà disposada a ajudar-te.
- No facis un judici prematur de les persones perquè et fa canviar la
teva predisposició interior (no pensis: «ja ha arribat aquest que
sempre molesta», «una altra vegada amb el mateix», «no me deixa
en pau») Si algú s’apropa a tu, és perquè necessita amb qui parlar.
No el decebis.
- Si no tens temps o és un mal moment, expressau-ho amb cortesia i
delicadesa —que també és empatia— i les persones se sentiran
igualment ateses. Important: no deixis passar molt de temps per
parlar amb l’altra persona.
- Evita demostrar pressa, avorriment, cansament, donar respostes
absolutes o distreure’t en altres coses; a més de ser una falta de
respecte, aconsegueixes autodomini i demostres interès per les
persones. Aprèn a escoltar.
- No oblidis infondre ànim amb paraules, un copet a l’esquena o un
gest amable; sobretot si la el que és el teu interlocutor té problemes.
EXERCICI 1
A continuació, us presentam diferents situacions. Intentau practicar

l’empatia i descriure el que creis que ha pensat el personatge.
Avui matí vos telefona la vostra germana, pensau que vos tornarà a
demanar com cada dimecres (judici prematur) si li comprareu la bombona
de gas i li contestau directament que li comprareu sense deixar-la parlar
(ella vos telefonava per avisar-vos que vos convida a dinar...).
Personatge 1: Germana
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Personatge 2: Vos
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
La vostra filla ve a dinar i la trobau trista i apagada, li demanau què li

passa i us conta que ha tengut una discussió amb la sogra, no la deixau
xerrar i li deis que sou com el ca i el moix, a més la culpa de tot això es
perquè la sogra està gelosa…
Personatge 1: Mare
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Personatge 2: Filla
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Acompanyau els néts a l’escola i arribau tard, pel camí s’acosta la

vostra cunyada, es troba nerviosa i alterada i us comença a parlar d’un tema
familiar...
Personatge 1: Padrina
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Personatge 2: Cunyada
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Una amiga vostra que ha enviudat fa uns mesos vos comenta que vol
vendre la casa del poble i anar-se’n a viure amb la filla a Palma. Vos demana
l’opinió i li expressau que no hi estau d’acord..."
Personatge 1: Vos
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Personatge 2: Amiga
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Onzena sessió
Data............/............/............
LA DIVERSITAT CULTURAL:
UNA FONT D’ENRIQUIMENT
La diversitat cultural és font d’enriquiment mutu per a la vida cultural

de la humanitat. Per això, cal promoure la tolerància, la comprensió i el
respecte universal quant a la diversitat cultural i de creences. Per aquest
motiu, l’Assemblea General de l’ONU ha proclamat l’Any 2010 Any
Internacional d’Apropament de les Cultures, i recomana que, durant
l’any, s’organitzin activitats adreçades al diàleg, la comprensió i la
cooperació entre les diferents cultures per promoure una cultura de pau i
no-violència i eliminar tota forma d’intolerància i incomprensió.
(Adaptació de la Resolució: A/62/L.17/Rev.1 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.)
EXERCICI 1
La diversitat cultural ens aporta una gran riquesa en moltíssims

d’àmbits. Un d’ells és el lingüístic. El nostre lèxic està ple d’influències
d’altres llengües. Un bon exemple és la influència de la cultura àrab en la
toponímia balear (nom de llocs). Intentau recordar el màxim de llocs o
zones (pobles, llogarets...) que comencin per Al- o Bini- , prefixes d’origen
àrab.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Ara intentau recordar més paraules d’altres àmbits que comencin amb el
prefix al-.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 2
La diversitat cultural també ha influït en els nostres antropònims,

noms i llinatges.
Alguns antropònims que trobam a les Illes Balears poden tenir origen
jueu (Aguiló, Bonnín…), àrab (Arabí, Arrom…), germànic (Armengol, Bosch,
Gelabert…), entre d’altres.
Els llinatges també poden derivar de noms d’ofici (Ferrer, Mestre,
Ballester…), de topònims (Blanes, Ripoll, Barceló, Manresa…), del nom
propi del pare o mare (Esteve, Gil…), així com de noms comuns (Torres,
Pla…).
Els cognoms formen part de la nostra història familiar. Ara heu de fer
memòria familiar tractant de recordar com eren o el que us han contat dels
vostres avantpassats: pares, padrins, i repadrins.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

A ca vostra, si us animau, podeu confeccionar el vostre arbre genealògic,

intentant recordar el màxim de familiars:
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 3
La influència que hem rebut de diferents cultures afecta no tan sols els
noms, sinó també els números.
Els números que empraven els romans, que podem observar a les
inscripcions antigues de molts de monuments, varen permetre expressar els
números de l’1 al 1.000.000 amb tan sols set símbols:
I ................................. 1
V ............................... 5
X ............................... 10
L ................................ 50
C ............................... 100
D .............................. 500
M ............................. 1000
La numeració que empram actualment és la numeració aràbiga.

Aquesta numeració, la desenvoluparen primer els hindús i els àrabs la

varen introduir a Europa amb posterioritat
Transformau els números romans següents en números aràbics:
MDCXI .................................................................................
LIII .............................................................................................
XXXVIII ...............................................................................
MMX .....................................................................................
MMMCCLXVI ..............................................................
CCXVI ...................................................................................
VI ...............................................................................................
MLI ..........................................................................................
MMMDLV ........................................................................
LXXXVI ...............................................................................
EXERCICI 4
A la nostra gastronomia també hem rebut la influència de les

diferents cultures, especialment de la conca mediterrània. A continuació,
llegiu l’origen dels plats següents típics de l’illa, i després intentau recordar
com i quan cuinaven aquest plat a ca vostra quan éreu infant.
FAVA PARADA: un dels possibles orígens d’aquest plat típic és un plat
molt semblant que es cuinava a la festa de les Cabanes del calendari jueu,
en què es rememoraven les cabanes on visqueren els jueus quan varen sortir
d’Egipte cap a Israel. Afegir ingredients derivats del porc a la recepta
original va ser un fet posterior, amb la influència de la cultura cristiana. Un
altre possible origen d’aquesta recepta és un plat d’origen hispano-magrebí
de l’època almohade, anomenat “baysar”.

Com cuinaven aquest plat a ca vostra?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quan el solíeu menjar?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
FRIT DE PASQUA: la utilització de totes les parts del mè, incloses les
vísceres, i l’adob amb herbes és una de les característiques del receptari jueu
de les festes de Pasqua, que commemora la sortida la sortida dels israelians
d’Egipte. S’hi afegeix patata i pebre posteriorment al descobriment
d’Amèrica. A Tunísia, Marroc i Argèlia també s’elaboren plats relativament
semblants amb una base de vísceres de mè.
Com cuinaven aquest plat a ca vostra?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quan el solíeu menjar?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Quant al dolç la GREIXONERA DE BROSSAT, les COQUES BAMBES i les

LLESQUES DE PAPA, també són plats d’influència jueva. Tractau de recordar
els ingredients i la forma de preparació d'un d’aquests tres plats.
INGREDIENTS: ..................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
PREPARACIÓ:....................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 5
A l’activitat anterior heu llegit el nom de 5 països de la conca

mediterrània, tractau de recordar-los i anotau-los a continuació:
E ................................................................................................
I .................................................................................................
T ................................................................................................
M .............................................................................................
A ...............................................................................................
En acabar, podeu intentar, en grups de tres o quatre persones, situar-

los al mapa de la pàgina següent.

Després situau, també en grups, el nom dels indrets següents del

Mediterrani. Primer, n’haureu d’endevinar el nom i, per això, n’haureu
d’ordenar les lletres (com a “pista” teniu escrita la primera lletra).
FOMENRRETA (Illa del Mediterrani Occidental): ...............................................................................
GAECIR(País d’Europa Oriental): ............................................................................................................................
SIACIIL(Illa Italiana): ...............................................................................................................................................................
AGELR (Capital de la zona del Magrib): ......................................................................................................
NPOALS (Ciutat italiana): ................................................................................................................................................
TRROAAAGN (Ciutat catalana): ..............................................................................................................................
XPRIE (Illa del Mediterrani Oriental): ..............................................................................................................
La Mar Mediterrània ha estat, històricament, un lloc de confluència de

cultures i civilitzacions que ens han deixat com a llegat importants
monuments, anotau els monuments que recordeu i intentau col·locar-los al
mapa:
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................


Observant el mapa, tractau de recordar el màxim de llengües que es

parlen a les diferents zones de la Mediterrània:
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Una de les figures més influents de la nostra cultura a l’Edat Mitjana

fou Ramon Llull. Nascut a Mallorca entre 1232 i 1233, en un moment
històric en què l’illa, conquerida recentment per Jaume I, era un punt
neuràlgic d’intercanvi mercantil entre l’Àfrica del Nord i Europa. Escrigué
243 llibres de filosofia, educació, ciència, mística i cavalleria. A les seves
obres emprà el català, l’àrab i el llatí. D’entre totes, destaquen el Llibre
d’Amic e Amat, el Llibre de les Meravelles, Blanquerna, Tractat
d’Astronomia i l’Ars Magna.
S’ha documentat que Ramon Llull va visitar Montpeller, París, Gènova,
Pisa, Nàpols, Roma, Avinyó, Tunísia, Algèria, Armènia i Xipre.
Recordau quins quatre d’aquests indrets heu localitzat al mapa als
exercicis anteriors?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Repassant el mapa us podreu fer una idea de la gran influència de

Ramon Llull a les cultures del Mediterrani.

EXERCICI 6
Al segle XV l’expansió de la corona catalanoaragonesa pel

Mediterrani va fer que la influència de la nostra cultura arribàs a indrets
com Sicília, Nàpols o Sardenya. Al nostre cançoner popular podem trobar
cançons que rememoren aquella època, a continuació n’hi ha dos exemples.
Per a casa intentau memoritzar algunes de les estrofes de les cançons
següents per a la setmana que ve. Per aconseguir-ho, us ajudarà recordar la
melodia i el ritme de la cançó. La música està vinculada amb les nostres
emocions i, com haureu comprovat al llarg de la vostra vida, recordam molt
millor allò que ens ha impactat emocionalment. El ritme de la música també
ens ajuda a estructurar més bé la informació per facilitar que la recordem.
Recordant una cançó, també empram l’estratègia d’associació, relacionant
fragments de la melodia amb fragments de la informació que volem
recordar.
La Dama de Mallorca
A Mallorca hi ha una dama Quan a dins l’església entrava
que és hermosa com el sol, deixava anar resplendor.
té sa cabellera rossa Ella pren aigua beneïda
i llarga fins es talons. i ses piques tornen flors.
Sa mare la pentinava Ses dames seuen en terra
amb una pinteta d’or. i ella en cadireta d’or.
Valga’m Déu, ai! na Maria, Valga’m Déu, ai! na Maria,
robadora del meu cor! robadora del meu cor!
Sa padrina els hi aclaria, Un capellà deia missa

es cabells de dos en dos, i va perdre es “kyrieleison”
sa germana els hi untava Qui és aquesta guirlant dama,
amb aigua de bones olors. rosseta com un fil d’or?
Sa criada els hi fermava Filla del rei de Mallorca
amb un floc de mil colors. i néta del d’Aragó.
Valga’m Déu, ai! na Maria, Valga’m Déu, ai! na Maria,
robadora del meu cor! robadora del meu cor!

La ciutat de Nàpols
A la ciutat de Nàpols -Ai, pare, lo meu pare,
hi ha una presó, ses claus de sa presó,
la vida mia. la vida mia.
Hi ha una presó, Ses claus de sa presó,
la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.
Hi ha vint-i-nou presos -Ma filla Margalida,
qui canten sa cançó, no te les puc dar, no,
Qui canten sa cançó, No te les puc dar, no,
La dama està en finestra, Perquè demà és dissabte
que escolta sa cançó, i los hem de penjar a tots,
Que escolta sa cançó I los hem de penjar tots,
Es presos se’n temeren -Ai, pare, lo meu pare
ja no cantaren, no, no em pengi el meu amor,
Ja no cantaren, no, No em pengi el meu amor,
-Per què no cantau, presos? -Es qui du ses calces verdes,
per què no cantau, no, i ses cintes de color,
Per què no cantau, no, I ses cintes de color,
-Com vol que cantem, senyora, -Ma filla Margalida,
tancats dins sa presó? aquell serà es primer,
La vida mia. la vida mia.
Tancats dins sa presó, Aquell serà es primer,
-Ai, pare lo meu pare, Perquè fo qui foradava
jo n’hi deman un do, aquella trista presó,
Jo n’hi deman un do, Aquella trista presó,
la vida mia la vida amor la vida mia la vida amor.
-Ma filla Margalida, A la ciutat de Nàpols
quin do vols que jo et do? hi ha una presó,
La vida mia. la vida mia.
Quin do vols que jo et do, Hi ha una presó,

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Dotzena sessió
Data............/............/............
APROPAMENT DE LES CULTURES
El passat:
Al llarg de la nostra història Mallorca ha rebut la influència de
diferents cultures: romana, àrab, jueva, cristiana..., però no sempre s’ha
aprofitat aquesta riquesa cultural com a font d’enriquiment, sinó més aviat
com a font de rebuigs i prejudicis.
Els prejudicis són les actituds cap a un element, normalment un grup
social, en funció d’uns judicis previs.
Un exemple de prejudicis a la nostra història relativament recent és el
cas del rebuig cap al descendents dels jueus conversos al segle XV, als quals
se’ls va posar el nom de xuetes, o xuetons, mot, segons alguns autors,
derivat del nom xulla en referència a l’abstinència del consum de carn de
porc entre els jueus (se’ls feia menjar xulla per demostrar que realment
s’havien convertit) . Aquest prejudici va fer que aquest grup de persones fos
discriminat i forçat inclús a l’endogàmia fins a la primera meitat del segle
XX. Aquest prejudici fins i tot va durar… quasi 5 segles!
EXERCICI 1
En petits grups de tres o quatre persones comentau si teniu records de

la vostra infantesa sobre el prejudici cap a aquest col·lectiu de persones.
Després posau-ho en comú en gran grup.
El present:
La situació socioeconòmica de la nostra illa ha fet que els darrers anys
vinguessin a treballar persones de cultures molt diferents a la nostra: el
Magrib, Amèrica Llatina, la Xina... entre d’altres.

EXERCICI 2
Teniu prejudicis cap a les persones procedents d’altres cultures?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Acceptarieu comprar en un comerç, anar a una consulta, rentar-vos els

cabells en una perruqueria d’un professional d’una cultura radicalment
diferent a la nostra?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Acceptarieu de bon grat un gendre o nora d’una cultura completament
diferent de la nostra? ..................................................................................................................................................................
Per què? ................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Ara llegiu aquesta notícia:

Un hospital britànic ha indemnitzat un electricista de
Barcelona perquè els seus superiors al centre sanitari se’n reien
del seu accent. L'home es va cansar que el comparassin amb un
cambrer de la famosa sèrie britànica "Hotel Fawlty" que no
parlava bé l'anglès, en Manuel. A l'electricista no li agradava
gens que li repetissin frases del personatge i els va denunciar
per assetjament i discriminació racial. Els va reclamar uns
34.000 euros i aquest dimarts ha rebut una indemnització, que
no s'ha especificat.
L'home es diu Juan Ignacio, té 33 anys i és de Barcelona.
Segons ell, el personal del centre hospitalari es va excedir. No

era una broma sinó quelcom molt desagradable. Confessa que

el feien sentir textualment "com un idiota" i afegeix que li
resultava molt ofensiu. Assegura també que en la seva feina
era molt bo, però no podia tolerar que les bromes es repetissin
de forma sistemàtica.
El treballador ha assegurat que les bromes i, fins i tot els
insults, per part dels seus caps varen continuar fins que va dimitir,
el 2007 del centre hospitalari del grup HCA International. Aquest
dimarts ha rebut una indemnització, que no s'ha especificat.
Un altre treballador del mateix hospital, però en aquest
cas de Polònia, també ha rebut una indemnització després
d'haver-se querellat contra el centre també per motius racistes.
http://www.3cat24.cat/noticia/388182/barcelona/Un-hospital-britanic-
indemnitza-un-home-dequi-es-reien-del-seu-accent
Comentau per parelles com us heu sentit en haver-la llegit. Trobau

que és més fàcil sentir-se víctima d’un prejudici que ser conscient de tenir
prejudicis cap als altres? .........................................................................................................................................................
Per què? ................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
El futur?
“...Promoure la cultura de la pau” començant per cercar la pròpia pau:
L’objectiu de l’apropament de les cultures és, com indica la resolució de
l’Assemblea General de les Nacions Unides “promoure la tolerància,
comprensió i respecte universal”. En definitiva, consisteix en eliminar els
prejudicis que hem treballat a les dues activitats anteriors per promoure la
pau. Per crear un clima de pau primer s’ha d’estar en pau amb un mateix.
Una de les riqueses de la major part de cultures és la recerca d’elements que
afavoreixin la reflexió i meditació per aconseguir un estat de pau interior. Un
d’aquests elements, que actualment s’estan revaloritzant, són els mandales.

Els mandales són un tipus de representació universal, de disseny

circular i simètric, molt present també a la natura.
El terme “mandala” es va començar a utilitzar a l’Índia molts de segles
enrere. “En sànscrit, mandala significa “cercle”, però representa molt més.
És un símbol que transmet la idea de totalitat, de la integritat que
s’organitza voltant a un centre. Els budistes tibetans diuen que mandala “és
una matriu o model d’un univers perfecte”. I el que és cert és que, a poc que
observem, percebrem tant al medi ambient com en nosaltres mateixos, les
formes circulars del mandala... Hi ha a tot el món construccions sagrades
fetes per l’home, i per diferents que semblin els seus models expressius,
totes tenen present el centre. Des dels mandales de sorra dels budistes
tibetans, fins a les pintures dels indis navaixos o els esplèndids rosetons de
les antigues catedrals aquesta forma es repeteix una vegada i una altra amb
el mateix significat.” (Sóñex, 2006, p.p. 23-25).1
D’on diríeu que són aquests mandales?
.................................................................................................. .................................................................................................
Avui en dia, s’utilitzen els mandales com una eina més per reduir
l’ansietat. Observar, dissenyar o acolorir mandales pot ajudar a algunes
persones a disminuir l’estrès, a més de contribuir a millorar-ne la
concetració, la creativitat i l’autoestima.
1
Sóñez, G. (2006). Los mandalas y la gente mayor. Nuestra experiencia en residencias geriátricas.
Barcelona. MTM.

EXERCICI 3
Heu treballat alguna vegada amb mandales? ........................................................................
Com us heu sentit? ......................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quines altres eines emprau per relaxar-vos?

Anotau-les a continuació i després posau-les en comú
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Unes altres tècniques per a la relaxació són el control de la respiració,

la relaxació muscular progressiva i la visualització.
La tècnica del control de la respiració consisteix en aprendre a

controlar la pròpia respiració mitjançant un entrenament en respiració
abdominal, prevenint així la hiperventilació i la hiperoxigenació
produïda a les crisis d’ansietat.
La tècnica de relaxació muscular progressiva consisteix en

contreure per després relaxar progressivament diferents grups
musculars del propi cos i així aprendre a percebre i identificar les
tensions corporals per poder-les reduir.

La tècnica de visualització consisteix en evocar una imatge o

situació el contingut de la qual tingui connotacions relaxants per al
subjecte i concentrar-se en tots els detalls d’aquesta escena.
El professional que duu la sessió us explicarà amb un exemple pràctic

aquestes tres tècniques perquè acabeu la sessió experimentant un estat de
relaxació.
EXERCICI 3
A ca vostra, aquesta setmana provau de posar en pràctica alguna de

les tècniques comentades o apreses, i a la propera sessió comentau què tal
us ha anat.
Si us animau, podeu pintar el vostre propi mandala:

Tretzena sessió
Data............/............/............
TRADICIONS
ELS COSSIERS1
Segurament són les danses més
antigues de Mallorca. Són balls rituals que
es realitzen per honorar les deesses de la
fertilitat. A les deesses de la mare terra. Per
això els seus intèrprets, encara que siguin
homes, llueixen vestimenta femenina. El
seu vestit és ple de simbolisme, com també
els passos que fan. Actualment són sis els Cossiers d’Algaida
municipis de Mallorca que segueixen
oferint aquests balls, sent Montuïri i Algaida els de major tradició. A
Menorca el seu referent és el mal denominat Ball d’Escòcia que preserva Es
Castell, mentre que a Eivissa no hi ha
equivalències contrastades. No se sap molt
bé quan, ni on, ni com varen sorgir.
Possiblement nasqueren amb el mateix
nom. El que sí se sap és que a les Illes
Balears arribaren amb els catalans de la
Conquesta. Actualment, a Catalunya i
València es conserven en forma del Ball de
Cossiers de Montuïri Bastons i al País Basc amb els balls
d’espases. Fins arribar els nostres dies ha
estat complexa la seva evolució. Essent un testimoni que ha passat de
generació en generació, sense gaire documentació escrita, avui són
notables les diferències entre les danses dels diferents municipis. Tot i això
, totes coincideixen en el que és substancial, en que són balls rituals que
avui serveixen per definir la identitat d’aquest pobles.
1
Veure text Joana Nicolau, publicat a Brisas el 25.07.09.

Història dels Cossiers

En la seva època de màxim esplendor, durant el Barroc, les danses dels
cossiers es representaven a moltes de les poblacions de l’Illa. Al segle XVIII
van estar a punt de desaparèixer degut als efectes de la imposició del
decret de Nova Planta de Felip V. Al segle XIX la dinàmica va ser la mateixa
i molts pobles van perdre els seus cossiers. Actualment només els municipis
de Montuïri, Algaida, Alaró, Manacor, Pollença i Palma els conserven. Els
balls dels cossiers constitueixen la manifestació més arcaica del nostre
folklore. Amb la dictadura franquista aquestes danses es varen perdre a
tota l’Illa a excepció de Montuïri, on es mantenen de forma
ininterrompuda, al manco, des del 1821. És aquest municipi, amb Algaida,
que les recuperà al 1973 on aquestes danses agrícoles estan més arrelades.
Tant en un lloc com a l’altre, l’olor a alfabreguera immers en els carrers
precedeix la sortida dels cossiers.
Apunts sobre el significat i origen dels cossiers

Etimològicament, el mot "cossier" és l'adaptació catalana del
mossarabisme kosaïr, que vol dir "corredor", que corre ceremonialment,
derivat del llatí cursus, "cós" . Al segle XVII, eren conegudes amb el nom de
"ball de cossis" i ja el 1403 apareix a Tarragona com "el ball del scosi" i més
tard a Manresa, el 1466, amb el nom de "ball de los scosis".
Els balladors són cossiers (el nombre és variable, normalment sis) i la
dama (que segons el poble pot ser home o dona i representa el bé) i el
dimoni (que representa el mal). Els cossiers tenen la funció de d’ajudar a la
dama a no caure i protegir-la del dimoni. De totes formes, la dama és la que
té més protagonisme, la que dirigeix la colla de cossiers i l’única que romp
el cercle i s’enfronta al dimoni fins acabar amb ell.
A cada poble tenen les seves pròpies peculiaritats estètiques i
coreogràfiques que els diferencia. El vestit és ple de detalls i hi predominen
els colors groc, vermell i verd damunt d’un fons blanc.
Normalment el ball es realitza traçant un cercle (amb la dama al mig)
malgrat les danses més solemnes (per exemple l'Oferta, els Mocadors o el
Mercançó) surten de la norma.
Hi ha diferents danses que es poden ballar i cadascuna va
acompanyada per la seva pròpia música, aquesta, generalment, sonada
amb xeremies i flabiols.

Les danses dels cossiers són:

Mestre Joan. Els cossiers fan reverències,
creuaments, aixequen i baixen els braços,
és una dansa de fertilitat, i sempre és la
primera.
Els reis. Els cossiers van endavant i enrere,
Cossiers d’Alaró obren i tanquen el cercle.
Flor de Murta. És la dansa més senzilla i curta,
plena de voltes.
Dansa Nova. Hi trobam gairebé totes les
figures de les altres danses; és, però, l’única dansa
que els cossiers van mirant a fora.
Obriu-nos. La dama la va ordenant per
parelles i inicia els cossiers d’un en un, fins a
completar el cercle ; és una dansa d’iniciació.
Mercançó. Aquesta dansa no comença en Cossiers
cercle, sinó que la dama agafa els Cossiers un per un, de Pollença
i es van col·locant en fila; finalment fan un cercle.
Titoieta. És una dansa rica en figures, sobretot els "galantejos" i les
voltes. És la darrera i, per tant, es figura la mort del dimoni.
Les Bombes. Amb la qual s’acompanyen les autoritats i els celebrants
de l’ofici fins a l’altar.
L’Oferta. Es balla dins l’església, la dama acompanya cada cossier fins
a l’altar i aquest besa les relíquies del sant.
El seu origen, com hem comentat anteriorment, sembla trobar-se en els
repobladors catalans de Mallorca, i en un principi sembla que es feien
entremesos de la processó del Corpus que acabarien integrant-se dins les
festes patronals dels pobles. I malgrat no està clar, hi ha estudiosos que diuen
que eren danses paganes d'adoració, agraïment i culte als déus,... i que
inicialment l'església les prohibí encara que, poc a poc, les va anar integrant
com a danses, fins i tot, representant-se dins d’algun dels seus rituals.
Actualment es representen en les següents festivitats:

A Montuïri: el dia de la Mare de Déu

d’Agost (15 d’agost) i la Vigília i el dia de
Sant Bartomeu (dies 23 i 24 d’agost).
A Algaida: el dia
de Sant Honorat
(16 de gener) i la
Vigília i Festa de Cossiers de Manacor
Sant Jaume (dies 24
i 25 de juliol).
A Pollença: la Mare de Déu dels Àngels (2 d’agost).
A Alaró: el dia de la Festa de Sant Roc (16 d’agost).
A Manacor: Festes de Primavera i festa del Sant Crist
de l’Església dels Dolors (4 de juny).
Cossiers de Palma
A Palma: Festa de l’Estendard (31 de desembre).
EXERCICI 1
A quins pobles es manté més la tradició dels cossiers?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quina es considera que va ser l’època del seu màxim esplendor?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quan i per què varen estar a punt de desaparèixer?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Quins són els personatges que s’hi representen?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Quines són les danses dels cossiers?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Com són els vestits?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 2
Poseu el número de cada festa amb la data que li correspon.
Festes Data
Festes des Vermar 2n dilluns de maig

1 ......................................
Sant Sebastià 31 de desembre

2 ......................................
Dijous Bo 12-28 de setembre

3 ......................................
Sant Antoni 3r dijous d’octubre

4 ......................................

Festes Data
Valentes Dones Diumenge després de Pasqua

5 ......................................
Carro Triomfal de la Beata 20 de gener

6 ......................................
Festes diumenge de l’Àngel 19 d’agost

7 ......................................
Festa de l’Estendard 24 de juny

8 ......................................
Processó Sant Bernat 17 gener

9 ......................................
Sant Joan 28 de juliol

10 ......................................
EXERCICI 3
Escriviu breument i després comentau en grups, quines tradicions

recordau de quan éreu infants.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Catorzena sessió
Data............/............/............
SIAU QUI SOU

«Ajudar els altres, no significa fer per ells el que
ells mateixos podrien fer»
ABRAHAM LINCOLN.
L’assertivitat és la fermesa, la seguretat

personal i la confiança en un mateix.
Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir sí, i dir
“no” quan volem dir no.
És la llibertat de decidir per un mateix. “Cap
home és lliure si no és l’amo d’ell mateix”.
EPICET (Filòsof)
S’entén per assertivitat la conducta que permet que una persona actuï
segons els seus propis interessos o les seves necessitats, de manera que sigui
capaç d’expressar amb naturalitat sentiments honestos i defensar-se sense
ansietat. També és la capacitat d’exercir els propis drets sense negar els dels
altres.
L’assertivitat és una manera d’entendre la vida, i segueix uns principis
lògics:
• Respectar-se a un mateix o una mateixa.
• Respectar els altres.
• Ser directe/a.
• Ser honest/a.
• Ser apropiat/ada.
• Tenir control emocional.
• Saber dir que no.
• Saber escoltar.
• Ser positiu/iva.
• Emprar el llenguatge no verbal.
Amb els gestos també es demostra l’assertivitat. Quan ens comunicam,
a més de paraules amables, cal ser hàbil amb els gestos, l’expressió del rostre,
la postura i les característiques de la veu (fluïdesa, entonació, volum).

La manca d’assertivitat pot ser causada per:

• l’ansietat,
• la falta d’habilitats socials,
• la falta d’autoestima,
• el pensament rígid.
Hi ha tres models principals en la relació entre les persones:
• assertiu o hàbil socialment,
• agressiu,
• passiu.
L’assertivitat és un punt mig entre la passivitat i l’agressivitat. Amb la
nostra passivitat evitam dir o demanar el que volem o el que ens agrada; no
expressam amb claredat els nostres desitjos. Amb l’agressivitat podem ser
ofensius o ferir la persona que ens escolta.
Agressivitat ^·················_ Assertivitat ^·················_Passivitat

(massa) (punt d’equilibri) (poc)
Persona assertiva:
Comunicació
Comportament Sentiment no verbal
· Són persones que · Alegria. · El to de veu és
coneixen i creuen en · Relacions afectives agradable.
els seus drets i en els satisfactòries. · Parla fluidament i
drets dels altres. amb seguretat.
· Expressa els seus
· Demanen aclariments sentiments tant · La mirada és directa i
quan ho consideren positius com negatius. serena.
necessari.
· Es defensen sense · Relaxament corporal.
· Saben dir “NO” si així agredir.
ho decideixen.
· Tenen honestedat
· Saben acceptar les emocional.
seves pròpies errades.
· Tenen bona
· Saben demanar el que autoestima.
volen de manera
clara, concreta i · Tenen control
positiva. emocional.
· Saben expressar
gratitud, afecte i
admiració.

Les principals conseqüències de la manca d’assertivitat en una persona

són:
• Pateix una pèrdua de l’autoestima.
• Es veu una falta de respecte per part dels altres.
• Fa sentir culpables («És que és tan bona…») o superiors els altres
(s’aprofiten de la seva «bondat»).
• Pot presentar problemes somàtics com a manifestacions de les
tensions que no exterioritza.
• Pot expressar l’agressivitat de sobte i de manera desmesurada.
Davant de comportaments no assertius dels altres, podem

respondre de diferents maneres:
TÈCNICA DEL DISC RATLLAT: consisteix en repetir el propi punt de
vista una i una altra vegada amb tranquil·litat, sense entrar en les
discussions ni provocacions que pugui fer l’altra persona.
BANC DE BOIRA: consisteix en donar la raó a la persona o acceptar
el seu punt de vista en allò en què consideram que té raó, però negant-nos
a entrar en discussions o donar-li la raó en els punts en què no la té.
AJORNAMENT ASSERTIU: consisteix en ajornar la resposta que
donarem a la persona que ens ha criticat, fins que no ens tranquil·litzem i
siguem capaços de respondre amb més objectivitat.
TÈCNICA PER PROCESSAR EL CANVI: consisteix en desplaçar el focus
de la discussió cap a l’anàlisi del que està passant entre les dues persones. Ser
capaços de mantenir-nos freds i adonar-nos del que està passant.
TÈCNICA D’IGNORAR: quan el nostre interlocutor està realment
sulfurat i volem protegir-nos de les seves crítiques. Quan preveim que les
crítiques acabaran en una acumulació d’insults, sense arribar a tenir
l’oportunitat de defensar-nos. Si responem amb un to despectiu o brusc
només suscitarem més agressivitat en l’altre.
TÈCNICA DE L’ACORD ASSERTIU: es deixa clar al nostre interlocutor
que una cosa és cometre una errada i l’altre és ser una mala persona o ser
un inútil.
TÈCNICA DE LA PREGUNTA ASSERTIVA: permet convertir al contrari
en aliat. Consisteix en “pensar bé” de la persona que ens critica i donar per
fet que la seva critica té bones intencions.

EXERCICI 1
Què faríeu si…?

1. Feis coa a la perruqueria i sentiu com critiquen a una al·lota de la mateixa
edat de la vostra filla perquè està divorciada, com la vostra filla, què feis?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
2. Deixau a la veïna una bossa de mà per anar a unes noces que és la bossa
de mà que vàreu dur per les noces de la vostra filla i la vos torna
rompuda, què feis?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
3. Anau a gimnàstica i sempre us posau al mateix lloc perquè hi veis millor,

però hi ha una companya que sempre vol aquest lloc i arriba més tard i es
posa davant vostre, què feis?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
4. El vostre veinat us fa malbé, la roba estesa amb lleixiu sense voler, què
feis?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2
Descriviu en quines situacions de la vostra vida quotidiana us agradaria

haver contestat NO i no us vàreu atrevir a fer-ho. Per què? Ara ho faríeu?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 3
CONFLICTE O ACORD
Dividirem la classe en dos grups i cada un defensarà una de les postures
següents i els altres la criticaran:
De l’ajuntament ens convoquen a un ple extraordinari:
...per decidir si al poble, a partir de l’any que ve, es posarà gas natural i ja no hi
haurà més botelles de butà...
...per decidir si tallar el vostre carrer al trànsit i fer-lo només per a vianants...
...per decidir si posar una antena de mòbil a l’ajuntament...

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Quinzena sessió
Data............/............/............
QUINA HORA ÉS?

(Hora d’aprendre el qui no ha après)
EXERCICI 1
Imaginau-vos que fa pocs dies han arribat a Mallorca unes amistats

vostres que viuen a la Península per passar-hi uns dies. La vostra missió és
pensar un cap de setmana (dissabte i diumenge) de ruta per l’illa (Mallorca)
des de les 10 del matí fins a les 6 de l’horabaixa.
Programau detalladament durant aquests 2 dies, i amb aquest horari,
l’itinerari per a cadascun dels llocs que triaríeu per mostrar-los i visitar i
ajustau-ho en el temps. Per exemple, podríeu començar així:
DISSABTE DIUMENGE
* 10:00 Sortida de l’estació tren d’Inca
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2
Veient els diferents rellotges, podeu escriure en lletres i davall de

cadascun quina hora és?
EXERCICI 3
Endevinau i escriviu en números quina hora és després de les

instruccions que sentireu:
• Falten dues hores per aixecar-vos; normalment us aixecau a les 8 del matí.
...........................................................................................................................................................................................................................
• Comptant que necessitau dues hores i mitja per fer la digestió i són les 11
i mitja de la nit, a quina hora heu acabat de sopar?
...........................................................................................................................................................................................................................
• Falten tres quarts per a les 2 del migdia.
...........................................................................................................................................................................................................................
• Queden 10 minuts perquè siguin les 4 en punt de l’horabaixa.
...........................................................................................................................................................................................................................
• Són les 7 i 23 minuts del capvespre, exactament quin temps queda perquè
sigui l’endemà?
...........................................................................................................................................................................................................................
• L’avió havia d’aterrar a les 20:05 hores i, per problemes tècnics de la

companyia, ha hagut d’aterrar a les 21:47 hores. Quant de temps ha dut
de retard?
...........................................................................................................................................................................................................................

• La sessió de natació és de 45 minuts i el temps de dutxa, vestir-se i

arreglar-se és de 30 minuts, entrant a la piscina a les 11:10 hores, a quina
hora en sortireu?
...........................................................................................................................................................................................................................
• D’aquí a 1 hora i mitja seran les 5 de la matinada, a quina hora us heu

despert?
...........................................................................................................................................................................................................................
• Per a cuinar el dinar necessitau: 10 minuts per a preparar l’enciam, mitja

hora per bullir les patates de guarnició i 1 hora de cocció al forn per al
peix. Si ara són les 12:54 hores. A quina hora estarà a punt el dinar?
...........................................................................................................................................................................................................................
• Viatjant en tren entre parada i parada sempre transcorre un temps de 7

minuts i mig. Som a la segona parada i davallau a la setena parada. Si ara
són les 10 i quart del matí, exactament quina hora serà quan davalleu del
tren?
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 4
Anem a treballar una activitat d’orientació espacial i, a la vegada,

d’agilitat mental. Anau responent en veu alta el que el professional us demani.
Què fas a les 9 del matí, ... a les 12 del migdia, ... a les 3 de l’horabaixa,
...a les 6 del capvespre, ...a les 10 del vespre, ... ahir a les 11 del matí, ...ahir
a les 2 del migdia, ...ahir a les 4 de l’horabaixa, ...el diumenge passat a la 1
del migdia, ...el dissabte passat a les 7 del capvespre.
EXERCICI 5
Emplenau, si voleu, per escrit a casa, la taula amb les activitats que
faceu segons els diferents moments del dia:

Matí
Migdia
Horabaixa
Capvespre
Vespre
Nit
EXERCICI 6
Anau omplint les diferents columnes amb diferents aspectes propis de

les quatre estacions de l’any. Pensau en festes, tradicions, el camp, menjars,
el temps (meteorològic)...
Hivern Primavera Estiu Tardor
Ex. Neu Ex. Rosella Ex. Calor Ex. Pluja

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................
.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

Setzena sessió
Data............/............/............
SEXUALITAT
Veu històries de sexe que concreta en uns banys

turcs, surant en niguls d’àvides mans de dona.
Enyora la dolçor d’uns amors impossibles
i humitats exclusives per amansir l’excés
de plaer que l’ofega quan s’acaba el somni.
Bernat Nadal. El vestit vermell (2008)
Es nuvii i sa nuvia
No poden dormir plegats,
perquè en sa nit jugarien
a conions amagats.
Glosa popular de Felanitx
Avui tractarem diferents aspectes de la sexualitat quan som majors;

com a possibilitat per gaudir d’un benestar personal millor. El tema de la
sessió d’avui és primícia i novetat quant als temes treballats en els
programes de majors de cursos anteriors. Per això, us demanam respecte i
comprensió davant les diferents qüestions i intervencions que puguin anar
sorgint; evitant fer judicis de valor gratuïts.
EXERCICI 1
Comentau les frases següents referents a la sexualitat en la vellesa:

1. La sexualitat, a diferència de la funció reproductora, és el principi
amb el naixement de la persona i dura tota la vida.
2. S’ha rebutjat la vida sexual dels majors perquè en aquesta edat no
hi ha possibilitat de reproducció.

3. Els anys han posat naturalitat a les relacions sexuals.

4. La relació sexual i amorosa no només ha de limitar-se exclusivament
a la procreació.
5. La pràctica sexual és una part normal de la vida; com són respirar o
fer la digestió i igual d’important per al nostre benestar.
6. El mite que “els majors no estan interessats ni són capaços de
comprometre’s en l’activitat sexual” ha de canviar gradualment.
7. Als majors que expressen interès en el sexe se’ls cataloga de “vells
verds” i les dones ni tan sols tenen ni l’oportunitat d’expressar-se.
8. El sexe ens ha proporcionat el goig de viure.
EXERCICI 2
Roda de paraules relacionades amb el sexe (plaer, benestar, estima,

companyia, relaxació, coit, calor...).
EXERCICI 3
Exposarem diferents situacions capcioses, de transfons i contingut o que

d’entrada puguin despertar certs prejudicis sexuals en els majors.
Les comentarem i amb tot el grup n’intentarem treure conclusions.
Per exemple,
Situació 1: enmig de plaça un home i una dona majors asseguts un
damunt l’altre i mirant-se mútuament. Diferent seria la mateixa parella
asseguda amb la mateixa postura però tractant-se d’adolescents.
Situació 2: un matrimoni mira l’informatiu de la televisió i apareix la
notícia següent: Molts de matrimonis casats de fa 40 anys han perdut la
passió i la flama amorosa que els va unir a la seva joventut. Alguns
expressen sentir-se mancats d’estima i la pràctica sexual és gairebé nul·la.
Tant l’home com la dona segueixen mirant la resta de l’informatiu
sense dirigir-se ni una simple mirada de complicitat.

Gloses per comentar:

Aquest jove té tossina
o mal d’enamorament.
Sabeu de què té talent?
d’empassar-se una fadrina.
(Glosa popular de Llubí)
Com jo te veig, Catalineta,

asseguda an es portal,
me fas posar un pardal
com un mànec de xapeta.
(Glosa popular de Santa Eugènia)
Jo encara no ho he dit tot

lo que passa a ses fadrines,
que en tocar festes i fires
s’ho deixen paupar i tot.
(Glosa popular de Randa)
EXERCICI 4
Escoltau aquesta lectura:

LA COSA
El cicle menstrual és considerat —hereu com és el poble
de bona part dels prejudicis judeo-cristians— alguna cosa
prohibida i secreta. Els antropòlegs que han estudiat aquesta
qüestió en una àmplia varietat de cultures destaquen com
estan de lligats els cicles menstruals al poder malèfic de la
lluna, al tabú de la sang i al sentiment de la caiguda.
Sovint la sang menstrual és considerada impura, i d’aquesta

impuresa en deriven tota una sèrie de prohibicions i de tabús,
prohibicions que tenen l’origen en la mateixa Bíblia i en el
Talmud. A Mallorca, la prohibició que pesa sobre la dona de
tocar el porc, d’obrar les matances que té el període, encara que
tot podria perdre’s, pot considerar-se lligada a aquesta manera

de pensar. En un altre sentit, les velles pràctiques de bruixeria —

concretament l’art d’administrar el mal bocí— són una prova del
poder de la sang menstrual. A la dona que volia enamorar un
home que li agradava, la bruixa, la incitava a posar-li tres gotes
d’aquella sang impura dins una beguda. L’home que se les
engolia, s’enamorava apassionadament d’ella.
Tot això va lligat al sentiment de caiguda de la qual

aquella sang és un testimoni i, per això, cal evitar entrar-hi en
contacte. L’acte sexual durant el període que dura la
menstruació és considerat perjudicial i malèfic. Les
menstruacions són efectivament considerades com les
conseqüències secundàries de la caiguda. D’aquesta manera es
fa caure sobre la dona la responsabilitat del pecat original, i
això justifica d’entrada l’ancestral antifeminisme que ha
caracteritzat gran part de les cultures mediterrànies. No
solament en una gran majoria de pobles els contactes sexuals
estan prohibits durant el període de la menstruació, sinó que
en algunes col·lectivitats també és proscrit estar prop de les
dones, sobretot, dins la seva àrea normal de permanència.
Text extret del llibre “Sexe i cultura a Mallorca: El cançoner” de

Gabriel Janer i Manila (Editorial Moll, Mallorca, 2003).
Després d’haver fet dues lectures en grup del text, responeu les
preguntes següents:
Amb què s’han relacionat els cicles menstruals?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Què podia fer una dona per enamorar un home que li agradàs?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Simbòlicament, quina relació ha tengut l’acte sexual i la menstruació de la

dona?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
El text fa referència a alguns prejudicis sexuals que antigament

s’atribuïen al fet de tenir la mentruació. En coneixeu o n’heu viscut d’altres?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Recordau alguns balls “de picat o de festeig” o amb un cert caire

sexual? Els que seguiu anant a ballar encara es manté aquest sentit?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
Com es tractaven els temes que feien referència a la sexualitat quan

éreu joves?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5
Escriviu 6 frases fetes pròpies de la nostra llengua que tenguin una

connotació sexual. Per exemple:
Tenir collons de fer una determinada acció (vol dir emprendre aquesta
acció amb coratge, seguretat, força...).
Ets un pardal! (ser beneit, curt...).
És ben hora que deixis anar aquesta pardaleria que dus aferrada
(deixar-se de beneitures, deixar d’anar amb tanta parsimònia...).
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 6
En un full a part del quadernet, explicau per escrit els aspectes

següents que el professional us demanarà:
Recordau els mètodes preventius i anticonceptius que es coneixien
quan vosaltres éreu joves?
Cercau altres maneres de dir:
Testicles: ................................................................................................................................................................................................
Penis: ........................................................................................................................................................................................................
Vagina: ...................................................................................................................................................................................................
Fer l’acte sexual: ........................................................................................................................................................................

Dissetena sessió
Data............/............/............
EL NOSTRE ENTORN,
ELS ESPAIS NATURALS
Què tal si llegim aquests textos? Pensau qui i quan pot haver-los escrit.
Al text hi trobareu pistes.
El Gran Cap de Washington ens envià un missatge dient

que desitjava comprar la nostra terra.
El Gran Cap també ens envià paraules d’amistat i de bona
voluntat. Això és un gest amistós per part seva, ja que sabem
que ell no necessita la nostra amistat.
Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que, si no
la hi venem, potser vindrà l’home blanc amb les seves armes i
s’apoderarà de la nostra terra. Qui pot comprar o vendre el cel
o l’escalfor de la terra?
No ens ho sabem imaginar, si nosaltres no som amos de la
frescor de l’aire, ni de la lluïssor de l’aigua. Com podria
comprar-nos-la, ell? Mirarem de prendre una decisió.
Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble,
cada agulla brillants dels avets, cada platja de sorra, cada boira
en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte
brunzinaire, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble.
Els nostres morts mai no obliden aquesta meravellosa Terra,
ja que és la mare del pellroja. Nosaltres som una part de la Terra,
i ella és una part de nosaltres. Les flors oloroses són les nostres
germanes, el cérvol, el cavall, la gran àguila, són els nostres
germans. Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorós
del poltre i de l’home pertanyen tots a la mateixa família.
Per això, quan el Gran Cap de Washington ens va fer saber
que volia comprar la nostra terra, exigia massa de nosaltres.

Déu ha enviat màquines per ajudar l’home blanc en el seu

treball i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostra
gent sigui cada cop més poderosa, dia rera dia. Aviat envaireu
la terra, com rius que es desborden des de gorges
muntanyenques a causa d’una pluja inesperada.
Sabem que l’home blanc no entén la nostra manera de
pensar. Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol
altra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i s’empara d’allò
que necessita de la Terra.
La Terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga, i
quan l’ha conquerida, torna a cavalcar.
Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel, com si
fossin coses que es poden comprar i arrabassar, i que es poden
vendre, com ovelles o perles brillants.
Famolenc, s’empassarà la terra i no deixarà res, tan sols un
desert. La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del pell-roja.
Potser perquè el pellroja és un salvatge i no ho entén.
No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, no
hi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles a la primavera
i el brunzit dels insectes.
Però tal vegada això és perquè tan sols som un salvatge i
no entenc res.
Jo som un salvatge i no puc entendre com el cavall de
ferro que treu fum és més poderós que el bisó, al qual matem
per tal de conservar la vida. Què és l’home, sense animals? Si
tots els animals desapareguessin, l’home també moriria per la
gran solitud del seu esperit.
Allò que esdevé a la Terra, també esdevé als fills de la
Terra. Heu d’ensenyar als vostres fills que el sòl que tenen sota
els peus conté les cendres dels nostres avantpassats.
L’home blanc, que encança el poder, ja es creu que és Déu,
a qui pertany la Terra. Com pot un home apoderar-se de la
seva mare?
Fragments de Nosaltres som una part de la Terra.
Missatge del Gran Cabdill Seattle al
President dels Estat Units d’Amèrica
l’any 1855

EXERCICI 1
En petit grup de tres o quatre persones repassau el text que hem llegit
i comentau-lo.
a. De què parla?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
b. Qui parla?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
c. A qui parla?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
d. De qui parla?
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
e. Seleccionau alguns pensaments que són ben vigents a l’actualitat.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2
Durant els darrers decennis ha augmentat a poc a poc entre la gent la

consciència ecologista, és a dir, que cada vegada hi ha més persones que
comprenen la importància de respectar i tenir cura del medi ambient, de la
terra on vivim.
Segons el Quart Informe del Panel Intergovernamental sobre Canvi
Climàtic de l’ONU (IPCC 2007, entitat honorada amb el Premi Nobel de la Pau
2007) «La Terra està sofrint un procés d’escalfament. L’augment de la
temperatura és conseqüència de l’increment dels gasos d’efecte hivernacle, els
quals desestabilitzen el clima. El que ja s’observa clarament són temperatures
més altes, el desglaç de l’Àrtic i Groenlàndia o com es fonen sense parar els
glacials de les muntanyes. La temperatura augmentarà entre 1,1 i 6,4 graus a
finals del segle XXI, el nivell del mar pot pujar entre 18 i 59 centímetres, poden
produir-se ones de calor, sequeres, inundacions i ciclons tropicals més intensos.»
El problema té les seves arrels en les manipulacions químiques i en la quantitat
de combustibles fòssils que cremam (carbó, petroli, gas).

Mitjançant una roda d’intervencions o també per parelles, anotau al

quadern les raons de perquè cal protegir el patrimoni natural. Una de les
raons pot ser per aturar el canvi climàtic.
Hem de defensar el patrimoni natural per les raons següents:
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
EXERCICI 3
Una de les maneres de protegir el territori és conèixer com és, visitar-

lo i respectar-lo. En grups de sis o set persones posau-vos d’acord en quins
són per a vosaltres els paratges singulars del vostre poble, comarca o
Mallorca que voldríeu que es conservassin.
També podeu posar aquells edificis, intervencions humanes, que, dins
l’espai natural, s’hi integren i no el degraden (possessions, talaiots, ermites,
llogarets, etc.). Procurau esbrinar per quina raó trobau que té valor per al
nostre paisatge i com ha canviat amb els anys.
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4
Nosaltres influïm sobre el medi ambient on vivim i viceversa. A

continuació hem posat diverses accions dels humans que influeixen sobre el
medi natural. Classificau-les segons hi tenguin una influència POSITIVA o
NEGATIVA.
Reciclar paper
(POSITIVA ❑ NEGATIVA ❑)
Demanar bosses de paper i no de plàstic quan anam a comprar
Fer compost
Cotxes moguts per energia elèctrica
Motors que fan molt de renou
Tenir l’aire acondicionat a 23 graus a l’estiu
Posar la calefacció a 28 graus a l’hivern
Quan feim obra a la casa posar aïllant tèrmic
Agafar el cotxe per anar a la plaça del poble que és a prop
Dur senalla de palla o carretó per anar a comprar
Instal·lar bombetes de baix consum
Tirar els olis de cuina per les piques d’escurar
Camions que amollen molt de fum
Tirar piles al fems orgànic
Anar en bicicleta

EXERCICI 5
Què podem fer per conservar i millorar el medi ambient?

Imaginau que un nét o una néta vostra us diu que avui a l’escola li han
donat una feina per a l’endemà. “El mestre ens ha dit — comenta l’infant—
que hem de parlar amb alguna persona major de la nostra família i li hem
de demanar que mos expliqui què és la recollida selectiva, perquè en el
poble n’hem de començar a fer.”
Tot seguit us demana si el podeu ajudar a recollir algunes idees sobre el
tema. Què li diríeu?
Primer, si voleu, en podem parlar entre tots un poc i, després, un de
vosaltres farà de persona major i un altre d’infant.
Fixau-vos que a continuació teniu una llista amb diversos materials
d’ús domèstic. Hem d’ajudar el nostre nét o néta a classificar-los com toca
per afavorir el reciclatge i ajudar el medi ambient. Cada material té un
número davant. Hem de posar aquest número dins la figura del contenidor
corresponent.
Per exemple, els diaris, que duen el número 3, on els hem de col·locar
per reciclar? Idò, al contenidor de paper i cartró. Aleshores posam el
número 3 dins el contenidor que posa Paper i Cartró.
1. PAPER BRUT D’OLI O DE PINTURA
2. PAPER DE CARNISSERIA
3. DIARIS
4. MIRALLS
5. BOMBETES (diferenciau-les dels fluorescents)
6. RESTES DE CERÀMICA (plats o greixoneres rompudes)
7. BOTELLES DE VIDRE
8. ROBA (diferenciau en bon estat i mal estat)
9. BOSSES DE PLÀSTIC
10. LLAUNES DE BEGUDES I CONSERVES
11. SAFATES DE SURO BLANC
12. PAPER D’ALUMINI
13. BOSSES D’INFUSIÓ
14. RESTES DE CARN, PEIX, EMBOTITS EN PETITES QUANTITATS
(no industrials)
15. PAPER DE CUINA

16. TORCABOQUES DE PAPER

17. POLS DE GRANAR I BOSSES D’ASPIRADOR
18. BATERIES I PILES
19. CENDRES I LLOSQUES
20. MEDICAMENTS
21. RESTES DE MENJARS SÒLID
22. POTS I COSSIOLS DE PLÀSTIC
23. BOLQUERS
24. BRICS
25. POTS DE VIDRE
26. FULLS DE PAPER
27. REVISTES
28. TAPADORES I TAPS METÀL·LIQUES
ORGÀNIC ENVASOS REBUIG

DE VIDRE
ALTRES ENVASOS PAPER

LLEUGERS I CARTRÓ

EXERCICI 6
Llegiu atentament aquest poema de Salvador Espriu i anotau al

quadern quins versos us agraden més. De què parla? Diu res de les persones
majors?
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra
Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó se’n duia la claror del cel
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen els camins
Quan la pluja porta l’olor de la pols

de les fulles aspres dels llunyans alocs
Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d’estar sempre junts
Mentre envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit

camp l’ample silenci que estenen els grills

Mentre comprenien savis dits de cec

com l’hivern despulla de son els sarments
Quan la desbocada força dels cavalls

de l’aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra.
(Salvador Espriu, 1980)
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Divuitena sessió
Data............/............/............
OBLIT I RECORD
TENIR PROBLEMES DE MEMÒRIA

NO ÉS SINÒNIM DE DEMÈNCIA
Algunes persones tenen trastorns de memòria, com quan no recorden
si han apagat el gas, si han tancat la porta, on han deixat certs objectes...
Les persones que pateixen aquestes alteracions tenen pèrdua de
memòria associada a l’edat. Aquesta alteració no és una malaltia: es dóna
en una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i està
comprovat que si aquestes persones fan programes d’entrenament de la
memòria —en les quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tècniques—
milloren molt els problemes d’oblits quotidians que presenten.
En canvi, en la demència es veu afectada la memòria de manera molt
més greu i, a més, s’alteren altres funcions corticals superiors que no són
afectades en les persones que no la pateixen: el llenguatge, el judici, el
càlcul, l’orientació, el control emocional, etc.
La memòria humana és un sistema complex i no infal·lible.
Els oblits més freqüents són:
• No poder recordar una paraula, el que és conegut popularment
com el fenomen de «a la punta de la llengua», o oblidar el nom
d’una persona.
• No saber on s’han posat les coses o haver de comprovar diverses

vegades si s’ha fet una determinada tasca que solem tenir
automatitzada, com apagar el gas, tancar la porta, desendollar la
planxa, apagar el llum…
D’altra banda, al voltant de 7 de cada 10 persones grans poden tenir
problemes per recordar un canvi d’activitats fora de la rutina o alguna cosa
que ha passat en un període de temps proper, oblidar cites (anar al metge),
oblidar aniversaris...

Recordau:
De les persones que pateixen aquestes alteracions es pot dir que
pateixen una pèrdua de memòria associada a l’edat (PMAE).
Aquesta alteració no és una malaltia, ja que es dóna en una persona
sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques.
Alteracions associades a l’edat:

Podem distingir entre oblits senils benignes i oblits senils malignes o
deteriorament cognitiu lleu.
a) Oblit senil benigne: són queixes repetides i oblits freqüents (noms
de persones conegudes, llista d’objectes, fets recents), que
apareixen de forma fluctuant i en relació a canvis d’humor.
Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta una
disminució de la seva capacitat de memòria. S’afecten sobretot els
processos d’aprenentatge i de recuperació. Poden aprendre una
quantitat d’informació similar a la de la gent jove, però es redueix
la velocitat d’aprenentatge de la nova informació. Tot i que la seva
capacitat per registrar informació no es veu afectada, tenen
problemes per consolidar la informació com a memòria de llarg
termini i per recuperar la informació emmagatzemada.
b) Oblit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu: es
caracteritza per una pèrdua de memòria superior a la que s’hauria
d’esperar tenint en compte l’edat i el nivell educatiu del pacient i
pot estar causat per diferents factors. Entre el 10-15% evolucionen
anualment cap a la malaltia d’Alzheimer, comparat amb l’1-2% en
població sana de la mateixa edat.
Oblit: per què oblidem les coses?

Per un esvaïment, pel pas del temps. Si no s’activa la informació, es
perd. Amb les claus de recuperació podem recordar una informació que
teníem disponible però no accessible.
Per una interferència, fa que el que passi, per exemple
immediatament després d’un accident, s’oblidi perquè es bloqueja el procés
de transvasament. Com més semblants siguin dos temes seguits, més
interferències creen.

Per un desplaçament, la nova informació “desplaça” l’antiga, per

exemple, en una llista de paraules les darreres desplaçaran les primeres.
QUÈ ES POT FER PER MANTENIR LA MEMÒRIA VIVA?

La memòria, com ja hem dit, és la capacitat d’emmagatzemar
informació, retenir-la i reproduir-la. Gairebé sempre es perd perquè no
s’exercita, és a dir, no es manté viva. L’atenció, la concentració, l’interès,
l’entusiasme i la motivació són imprescindibles per activar i mantenir la
nostra memòria.
Què cal fer?
1. És imprescindible mantenir actiu el cervell fent exercici intel·lectual.
2. Convé utilitzar estratègies per millorar l’aprenentatge de coses
noves i per afavorir el record.
3. Cal estar atent al que es fa per evitar que les accions quotidianes
esdevenguin rutinàries o automàtiques.
4. L’interès i la motivació són necessaris per aprendre i per recordar.
5. També és important aconseguir el benestar psicològic. L’ansietat i la
depressió incideixen en un pitjor funcionament de la memòria.
6. Aprendre tècniques de relaxació ajuda a controlar l’ansietat que
generen els aprenentatges nous i la possibilitat de l’errada.
7. No s’ha de pretendre no tenir cap oblit o equivocació. Voler ser
perfecte i ràpid només genera més ansietat. Amb el pas dels anys, el
cervell continua funcionant bé, però necessita més temps per actuar.
8. També és útil preocupar-se per mantenir un bon estat físic i per
establir hàbits saludables.

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Annex
Data............/............/............
ACTIVITATS DE CÀLCUL I RAONAMENT
1. Feis la suma següent tenint en compte el valor de cada figura.

2. Escriviu, a les caselles en blanc, els números que hi falten. Podeu

marcar els números a mesura que els localitzeu. Quin és el número major?

3. El rellotge dividit en sis

Dividiu en 6 parts el rellotge de manera que, quan sumeu els números
de cada part, els resultats siguin iguals.

4. Cercles
Quants de cercles veis en aquest dibuix?

5. Quina edat teniu?

A continuació, us presentam un joc de càlcul que us ajudarà a treballar la
vostra agilitat mental. Si podeu, intentau resoldre les operacions
mentalment.
1. Pensau un número (per exemple, la vostra edat).

2. Multiplicau aquest número per 10.
3. Sumau-li 20.
4. Tornau a multiplicar-lo per 10.
5. Sumau-li 165.
6. Restau-li 365.
7. Llevau els dos darrers zeros del número resultant i us donarà el
número que havíeu pensat.
6. L’herència
A un poble va morir un pagès, que tenia una fortuna de 3500 euros.
Quan va morir, la seva dona esperava un infant. La llei del poble deia que,
quan moria un home, l’esposa havia de rebre la mitat de l’herència que
rebia l’infant, si es tractava d’una nina, i el doble de l’herència que el fill
rebia, si aquest era un nin. La dona, al final, va tenir bessons, nin i nina. Com
s’ha de repartir l’herència per respectar la llei?
7. El poll i la puça
A una escola dos nins seuen junts a la mateixa taula. Per a la classe de
dibuix varen posar a la taula un regle d’un metre de mida. A un nin li va
caure un poll del cap i a l’altre, una puça. Varen caure un a cada extrem del
regle: el poll a la dreta i la puça a l’esquerra. Si el poll es desplaça fent salts
regulars de dos centímetres, i la puça es desplaça amb salts de tres
centímetres, a quin centímetre del regle s’han de trobar?

...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................................................................

Mallorca Estimulacio 01

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Mallorca Estimulacio 01

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

Quadern d’exercicis per als majors

Departament de Benestar Social

Barceló Ginard, Bartomeu

Diseny gràfic i edició: Secció de Foment de l’Autonomia

Diseny portada: Roger Farré i Secall

Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Dipòsit Legal: PM-2387-2009

Edita: Consell de Mallorca

És el cas dels Tallers de memòria i d’habilitats socials

Envellir significa haver viscut, haver acumulat

Els tallers que fareu suposen un dels eixos de la Secció

Francina Armengol Socias

Mitjançant aquests cursos tindreu l’oportunitat de

Com a president de l’IMAS i responsable del

4 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Pròleg de l’Equip de Vellesa i Família 7

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 5

Octubre 2009 Novembre 2009 Desembre 2009

Gener 2010 Febrer 2010 Març 2010

6 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Abans que ens caigui al damunt, la vellesa és una cosa

Als quinze em vaig enamorar,

Catalina Ramis, de Costitx

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

No hi estam d’acord. El nostre equip s’ha vist amb coratge de presentar-vos un

Al llarg d’aquest curs 2009/2010 esperam viure un grapat d’activitats que no

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 7

Amb els exercicis d’aquest Quadern volem convocar també la imaginació,

I, si la vostra participació i el vostre entusiasme són l’element fonamental d’aquest

Gràcies, idò, per fer-ho possible

Equip de Vellesa i Família

8 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

QUÈ SÓN LES HABILITATS SOCIALS?

"Es defineixen les habilitats socials com la capacitat per interactuar

Per ser socialment hàbil són necessaris tres elements:

Per què serveixen les habilitats socials?

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 9

3. Per mantenir la satisfacció personal ja que som capaços d’expressar els

Característiques més importants de les habilitats socials.

Quines són les habilitats socials necessàries

Hi ha habilitats socials bàsiques i altres de més complexes, sense les

ESCOLTAR: LA PRIMERA HABILITAT SOCIAL

L’habilitat d’escoltar és un dels comportaments més difícils

10 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Per què és important escoltar?

ESTRUCTURACIÓ DE LES HABILITATS SOCIALS

• GRUP 1: Primeres habilitats socials

• GRUP 2: Habilitats socials avançades

• GRUP 3: Habilitats relacionades amb els sentiments

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 11

• GRUP 4: Habilitats alternatives a l’agressió

• GRUP 5: Habilitats per afrontar a l’estrès

• GRUP 6: Habilitats de planificació

12 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Comentau les dites i expressions següents:

- No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar

- Qui xerra, s’erra i qui no xerra, s’erra més

- Mira’t es teu gep i no miris es des altres

- Allà on pareix que no hi plou, moltes vegades no hi poden estar de goteres

- Qui vol peix, que se banyi es cul

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 13

- Qui mal entén, mal respon