Rutes de Patrimoni

PARC NATURAL DEL MONTSENY 1
Rutes de
patrimoni
arquitectònic
Xarxa de Parcs Naturals
de la Diputació de Barcelona
© Diputació de Barcelona
Primera edició:
Novembre 2009
Coordinació:
Direcció de Comunicació
de la Diputació de Barcelona.
Àrea d’Espais Naturals
Realització editorial:
Ormobook Serveis Editorials
Cartografia:
Institut Cartogràfic
de Catalunya,
Oficina de Gestió
Cartogràfica de la Diputació
de Barcelona, Esfera.
GEOTEC, Estudi i Projectes
Cartogràfics
Textos:
Cecília Lorenzo,
Isaac Fernández
Fotografies:
Jordi Folch
Arxiu Xarxa de Parcs
Naturals, (p. 74,
87 sup. esq.)
Arxiu Històric Municipal
d’Arbúcies (p. 16 inf.)
J. Camps (p. 16 sup. dre.)
Arxiu Parc Agrari
(p. 108 sup. esq.)
Robert Peña (Arxiu Parc
Collserola) (p. 110)
Can Catà (p. 115 inf. esq.)
Il·lustracions:
Carlos García, Ormochip
Agraïments:
Personal de les oficines
i dels centres d’informació
del parcs
Museu d’Història
de Cerdanyola
Museu de Gavà
Museu d’Arqueologia
de Catalunya. Olèrdola
Museu Etnològic del
Montseny, la Gabella
Museu de Mataró
Diputació de Girona. Àrea
de Medi Ambient i Territori
CIMA
Rodabosc
La Calma
Molí del Foix. Centre
d’Interpretació Històric
i Natural
Sotacingles
Casa Museu Verdaguer.
Folgueroles
Centre de Documentació
del Parc de la Serralada
Litoral
Joan Curós (Dr. arquitecte)
Impressió:
Printer Indústria Gràfica
Dipòsit legal:
B-38.667-2009
La trajectòria de la Diputació de Barcelona en la conservació
dels espais naturals de la província ve de molt lluny i ha con-
tribuït a preservar els valors paisatgístics, ecològics i culturals
dels indrets més sensibles del nostre territori. La Xarxa de Parcs
Naturals engloba dotze espais on la sostenibilitat i la conser-
vació estan garantides, al mateix temps que es promou el de-
senvolupament econòmic sostenible i es mantenen les activitats
tradicionals de les persones que hi viuen.
La riquesa dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals es mani-

festa des de molts punts de vista: la natura en general, els pai-
satges únics o les espècies vegetals i animals que els habiten,
però també les persones que els donen vida i que recullen una
tradició amb molts segles d’història. De fet, crec que un dels
grans atractius dels parcs és precisament l’empremta huma-
na que s’hi pot trobar, i que es concreta en el patrimoni exis-
tent: des de les esglesioles d’estil romànic, els monestirs gòtics
o els edificis modernistes o noucentistes fins a les construc-
cions fetes per persones anònimes i destinades a l’ús quotidià.
Dòlmens, necròpolis, poblats, muralles i castells, esglésies i
palaus, ponts, forns, aqüeductes, sínies i molins, barraques,
tines i marges... Tots aquests testimonis del passat ens per-
meten saber més de les cultures i pobles que han viscut al nos-
tre país al llarg dels temps.
Però la tasca de la Diputació de Barcelona en aquest àmbit no

es limita a la conservació, la preservació i el desenvolupament
sostenible, sinó que tenim el ferm compromís amb la societat
de divulgar tota aquesta riquesa patrimonial. Per això, durant
anys hem dedicat esforços i recursos al disseny i la senyalització
de rutes que guiïn de la millor manera possible els milers i milers
de visitants que cada any s’acosten a la Xarxa de Parcs Natu-
rals. Itineraris per a tots els gustos, amb l’objectiu que els nos-
tres conciutadans i les persones que ens visiten se n’emportin
un record inesborrable.
Us recomano sincerament aquesta guia com a eina per desco-

brir el llegat dels nostres avantpassats i conèixer en primera
persona, a través de les rutes proposades, els meravellosos racons
que s’hi ressenyen. De ben segur que no decebran ningú.
Antoni Fogué Moya

President de la Diputació de Barcelona
4 MAPA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS
Espais protegits de la
Xarxa de Parcs Naturals
SUMARI 5
Com utilitzar aquesta guia ....................................6
Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera . . . . . . . . . . . 8

1. Parc Etnològic de Tagamanent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2. El castell de Montsoriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
3. Fortificació ibèrica del turó del Montgròs . . . . . . . . . . . . . . . 18
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac . . . . . . . . . . . . . 22

4. Tines a peu de vinya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
5. La riera de Talamanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
6. De Sant Llorenç Savall al Marquet de les Roques . . . . . . . . 32
Parc del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

7. La vall de Sant Pere de Riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
8. Dolmen de Ca l’Arenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Parc del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

9. De Gavà a Eramprunyà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
10. Masies del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Parc del Castell de Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

11. Els castells dels senyors de Besora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Parc d’Olèrdola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
12. El castell d’Olèrdola des de Sant Miquel d’Olèrdola . . . . . 64
Parc del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

13. De Penyafort a Castellet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Parc de la Serralada de Marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

14. La vall de Reixac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
15. De Montigalà a Sant Jeroni de la Murtra . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Parc de la Serralada Litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

16. Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
17. El castell de Burriac des de Cabrera de Mar . . . . . . . . . . . . . . 90
Espai Natural de les Guilleries–Savassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

18. El Casol de Puigcastellet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
19. Casserres i Savassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Parc Agrari del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

20. Masies del Delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Parc de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

21. Can Coll, un viatge al passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
22. La ruta de les ermites . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Oficines dels parcs. Centres de documentació.

Recomanacions. Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
6 COM UTILITZAR AQUESTA GUIA
Com utilitzar aquesta guia

Aquesta guia de Rutes de patrimoni arquitectònic per la Xarxa
de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona presenta un total de
22 rutes pels 12 parcs i espais naturals que, conjuntament
amb els municipis i altres institucions que els conformen, gestiona
la Diputació de Barcelona.
Cadascun d’aquests itineraris ens acosta a un o més elements

del patrimoni cultural que, pel seu valor artístic o històric,
representa un valor per a l’espai natural dins el qual es troba.
Les notes següents van adreçades a facilitar la consulta de

la guia i treure el màxim profit dels passejos i itineraris proposats.
Nom del parc o espai
natural i la seva
pàgina web.
Mapa de la Xarxa
de Parcs Naturals, amb
la situació del parc.
Fitxa del parc, amb

les dades bàsiques.
Presentació del parc

o espai natural.
Mapa del parc o espai

natural, amb les vies de
comunicació, entitats
de població i principals
accidents geogràfics.
Zona del parc per

on transcorre la
ruta proposada.
Número de l’itinerari.
Pictogrames amb els

principals serveis
que es poden trobar
en aquest punt.
Límit del parc

Autopista Itinerari Oficina del parc
Autovia Pista asfaltada Informació
Carretera principal Construcció d’interès
Nucli urbà
Carretera secundària
Cim, turó Museu, exposició permanent
Carretera local
Pista Mas, edificació Centre de documentació
Ferrocarril Coll, port
COM UTILITZAR AQUESTA GUIA 7
Títol i subtítol de l’itinerari,

amb el número d’ordre
corresponent i resum dels
seus principals valors
culturals i paisatgístics.
Fitxa tècnica amb tota la

informació imprescindible
de l’itinerari.
Text descriptiu de les

etapes, amb referència
als principals valors
patrimonials que es
troben al llarg de la ruta.
Mapa amb indicació

de l’itinerari i punts
d’interès.
Localització a la ruta de
cadascuna de les etapes
que es proposen.
Anècdotes i curiositats
relacionades amb l’espai
natural pel qual
transcorre l’itinerari.
El color corporatiu
de cadascun dels
parcs i espais naturals.
Les fotografies ajuden

a identificar el lloc que
es descriu i aporten un
complement molt valuós
a l’hora de realitzar la
ruta escollida.
Peus de foto indicadors

de cadascuna de les
imatges dels punts de
l’itinerari.
Requadre amb una

il·lustració explicativa
d’un dels elements
destacats de la ruta.
Bibliografia bàsica sobre

l’itinerari i l’espai natural
pel qual transcorre.
Escola de natura, casa de colònies Arbre monumental Estació de ferrocarril

Àrea d’esplai Font Aparcament
Allotjament rural Balma o cova Gasolinera
Càmping Restaurant Hospital
Adaptat a persones amb discapacitats Audiovisual
8 PARC NATURAL DEL MONTSENY
Parc Natural del Montseny Berga
Reserva de la biosfera Manresa

Vic
Parc Natural
del Montseny
www.diba.cat/parcsn/montseny Igualada Granollers

Mataró
Terrassa
Sabadell
El massís del Montseny, integrat a la serralada Prelitoral

St. Feliu
Vilafranca de Llobregat
del Penedès
Barcelona
Catalana, és d’una bellesa natural i paisatgística de primer Vilanova

i la Geltrú
ordre i compta amb un patrimoni arquitectònic propi. Any de declaració del parc
natural: 1987
Entre els frondosos boscos s’amaguen nuclis rurals amb Any d'aprovació del Pla
encant, castells, esglésies i monestirs alçats durant l’edat especial: 1977 (sector
barceloní); 1978 (sector
mitjana, el període de màxim poblament del Montseny.
gironí)
Reserva de la Biosfera, el parc i l'home s'han anat barrejant Nou Pla especial: 2008
a través dels segles fins a trobar un equilibri per a tots dos. Superfície protegida:
31.063,90 ha
ITINERARIS 1, 2 i 3
1
Dels pous de glaç de l’Avencó al pla de la Calma
1
Fitxa tècnica
Parc Etnològic del Tagamanent
A l’extrem occidental del Parc Natural del Montseny es

troba el Parc Etnològic del Tagamanent. L’element principal
L’itinerari és lineal (anada d’aquest espai natural i cultural és el turó de Tagamanent,
i tornada es fan pel mateix
que amb la seva característica silueta delimita les pastures
camí). Ben senyalitzat,
amb marques blanques muntanyenques del pla de la Calma i l’estret engorjat del
i vermelles del sender Congost. Aquest agradable itinerari proposa una excursió
de gran recorregut GR 5.
des dels pous de glaç de l’Avencó fins a la Calma. Dalt del
Comarca: Vallès Oriental turó de Tagamanent hi ha les restes de l’antiga església de
Durada: 4 h
Santa Maria de Tagamanent, des d’on es pot gaudir d’unes
Distància: 11,5 km
Altitud mínima: 400 m impressionants vistes sobre el paisatge de la comarca.
Altitud màxima: 1.258 m La ruta continua cap a Bellver i la Casa Museu l’Agustí, per
Desnivell acumulat: 858 m
Dificultat: Mitjana endinsar-se després cap el pla de la Calma. Més endavant
Època: Tot l’any trobem les ruïnes del Café, antic hostal del camí Ral. Des
6
del punt final d’aquest itinerari podem veure la silueta
Punt d’inici: Pous
de glaç de l’Avencó del Matagalls i del turó de l’Home.
L’inici es troba al costat dels
pous de glaç de l’Avencó,
al límit de Tagamanent
i Aiguafreda. Al costat Casanova de el Clot
de l’aparcament del Sant Miquel de la Móra
a Sant Cebrià
restaurant les Alzines en a Collformic
am de la Móra
c
d’Avencó, on comença la Figuera

Pi
e
ad
el GR 5. S’hi arriba per la

Rier
el Cafè
C-17, per la sortida
PARC NATURAL Can Figuera
d’Aiguafreda.
Aiguafreda nc
ó DEL MONTSENY Sot
de
l’ Ave l’In fern
6 Parc Etnològic de
1 Riera el Bellit
del Tagamanent Pla de
Pous de glaç Molí de la Calma
Masia Bellver. l’Avencó
4
Tagamanent.
704
Tel. 937 445 082 l’Agustí
630
C-17
www.lacalma.net el Soler Turó de 4

Tagamanent
1056
6 Punt d’Informació Tagamanent 2 3 Bellver
d’Aiguafreda
Parc de la Carretera, s/n 1103
el C
08591 Aiguafreda
on
Tel. 938 440 154

go
0 1010 m
st
p.montseny.aiguafreda@
a Granollers
diba.cat
www.diba.cat/parcsn/
montseny
1 Pous de glaç 1 Pou de glaç de Tagamanent, a la riera d’Avencó
Tagamanent és coneguda sobretot pel

seu turó, situat a l’extrem occidental Alzines d’Avencó. A l’inici és una pis-
del massís del Montseny, però compta ampla, que després es converteix
ta amb altres atractius, com els pous en un corriol pel qual ja no hi poden
de glaç de la riera d’Avencó, a l’inici del circular els cotxes.
recorregut. Estan situats a tocar de
la riera que separa el terme munici- 2 Turó de Tagamanent
pal de Tagamanent del d’Aiguafreda. Des dels pous de glaç s’han de seguir
Entre els segles XVIII i XX, aquest con- els senyals vermells i blancs del GR, i
junt de pous abastava de gel les en una hora s’arriba a l’inici del camí
poblacions de la zona, del Maresme cap al turó de Tagamanent. En 15 mi-
i de Barcelona. El pou més antic del nuts, aquest camí s’enfila fins al cim.
conjunt és el pou Vell, que ja existia A dalt hi ha les restes de la primitiva
l’any 1619 i podia emmagatzemar església de Santa Maria de Tagama-
fins a 4.000 càrre gues de gel. Els nent, construïda abans de l’any 993.
altres, el pou Gran i el Fornot, van ser Després d’un terratrèmol l’any 1448,
construïts abans del 1754. Tot i la l’edifici va ser reconstruït, i d’aquesta
invenció del gel artificial, van conti- època data l’edifici actual. L’església
nuar en funcionament fins a finals de afegeix un toc original i pintoresc a
la dècada de 1950. Després de visitar l’impressionant paisatge del turó, que
els pous, l’itinerari comença allà ma- ofereix vistes dels pobles de Tagama-
teix, a l’aparcament del restaurant les nent i el Figaró, i de les muntanyes que
2 3
4
2 Des del turó de Tagamanent hi ha unes grans vistes
3 Entrada de la masia Bellver
4 Una de les habitacions de la Casa Museu l’Agustí
envolten el cim: la carena de Bellit i

el serrat dels Llenyaters. Sovint un
ramat de cabres completa l’escena.
3 Bellver
Després de baixar del turó, el camí con-
tinua pista amunt fins a la masia Bell-
ver, que forma part del Parc Etnològic
del Tagamanent i on es pot trobar tot tar a la zona. En aquesta masia tam-
tipus d’informació sobre possibles ru- bé hi ha servei de bar i restaurant.
tes, itineraris i llocs d’interès per visi-
4 L’Agustí i el pla de la Calma
La ruta segueix per l’antiga masia de
Sabies que... l’Agustí –situada just sota l’ombra del
A finals del segle XIX i principis del XX,
alguns intel·lectuals catalans passaven
turó de Tagamanent, molt a prop de
temporades a la masia la Figuera, a prop la masia Bellver–, un dels elements més
del pla de la Calma i el turó de destacats del Parc Etnològic. Després
Tagamanent. Un d’ells va ser Joan del seu abandonament, la Diputació
Maragall. També hi van fer estada Lluís de Barcelona va restaurar la masia a
Millet, Amadeu Vives, Lluís Via, Santiago
finals de la dècada de 1990. Actual-
Rusiñol, Ramon Casas i Josep Pijoan. Per
recordar aquella època, a la Casa Museu ment és una casa museu en la qual
l’Agustí es pot visitar una exposició els visitants poden gaudir d’una acu-
anomenada La Lola de la Figuera, on es rada restauració arquitectònica i
poden veure reproduccions de cartes, d’una recopilació de material d’època
poesies, fotografies, documents, llibres
que permet fer un viatge en el temps
i audiovisuals que expliquen l’empremta
que van deixar aquests primers
i experimentar com era un dia qualse-
modernistes en una nena d’onze anys, vol en la vida de la família Agustí. La
la Lola, filla dels propietaris de la masia. casa museu ofereix una visita (que cal
CASA MUSEU L’AGUSTÍ
Les primeres notícies de la masia daten de l’any va estar habitat i va viure la seva millor època,
1497, quan el cognom Agustí apareix en els però a inicis del segle XX va començar la
fogatges de la zona. Posteriorment, el mas va davallada econòmica i pocs anys després de la
ser ampliat i modificat i s’hi van bastir la torre Guerra Civil, la masia es va abandonar. La Casa
i les corts de la façana nord. Ja al segle XVIII, Museu l’Agustí és avui dia un museu etnològic
la família Agustí va fer-hi reformes importants, dedicat a mostrar la vida rural al Montseny.
i va transformar l’edificació en el que veiem Una visita guiada d’una hora ens descobreix
actualment. Durant els segles XVIII i XIX el mas tots els racons i les estances del mas.
A la llinda de la porta L’aspecte actual es deu

d’entrada s’hi pot llegir als canvis i remodelacions
Les teulades es la inscripció: “Ave
construïen amb que s’han anat produint
Maria gratia plena. al llarg dels segles.
bigues de fusta, Pere Agustí 1776”.
al damunt de les
quals es posaven
les teules de fang.
Les parets de les masies a la zona del Montseny

es construïen sovint amb esquists, però els carreus
generalment eren de granit, de pedra calcària o d’arenisques.
concertar prèviament) per tots els Neolític (mentre es restaura l’original,

racons de la masia, guiada per la veu es pot veure una rèplica al Casal de
d’en Fèlix Agustí, que n’era el propie- Cultura del poble del Montseny). Més
tari a finals del segle XVIII. Al llarg de endavant es troben les ruïnes del Café,
la visita es poden contemplar objectes l’antic hostal del camí Ral. Des d’aquí
de l’època, sentir-ne els sorolls i gau- les vistes sobre el turó de l’Home i el
dir de les olors de la casa. La visita fina- Matagalls són impressionants. La tor-
litza amb un audiovisual. Des de la casa nada es fa pel mateix camí.
museu l’itinerari continua pel GR 5.
A prop d’aquest indret, antigament
hi havia una cabana de pastor que Per saber-ne més:
contenia, en una de les seves parets,
• Visions i Cants. Joan Maragall. Barcelona,
l’Estela del pla de la Calma o Sitja de
Edicions 62, 2005.
Llop. Aquesta gran pedra de prop de • Guia del Parc Natural del Montseny. Reserva
dos metres d’alçada està decorada de la biosfera. Gonçal Luna i Josep Melero
amb cercles i semicercles i data del (coord.). Diputació de Barcelona, 2000.
D’Arbúcies al castell de Montsoriu
2
Fitxa tècnica
El castell de Montsoriu
El castell de Montsoriu està considerat un dels millors

exemples de fortalesa d’època gòtica de Catalunya. Des
L’itinerari té el seu punt de
sortida al Museu Etnològic
d’aquest gran conjunt arquitectònic es gaudeix d’unes vistes
del Montseny, la Gabella, magnífiques, que abracen la Depressió Prelitoral i la zona
a Arbúcies. Des d’allà se
costanera, els massissos del Montseny i les Guilleries. Per fer
segueix el PR-C 201 fins al
castell de Montsoriu. Es pot visites guiades al castell cal consultar al Museu Etnològic
fer una versió reduïda de del Montseny, la Gabella.
l’excursió sortint des de Coll
de Castellar (on s’hi arriba
per la carretera que des de
Breda condueix a Fogueres Museu Etnològic
del Montseny
la Gabella Arbúcies
GI-
de Montsoriu) i enfilant
55
Barri
2
una pista que després 1

agafa el PR-C 201, arriba al Parc del del Castell
2 Can Regàs Ca n’Orriols
Sagrat Cor
castell i torna a la carretera
per la pista principal. Parc de la Font
Can Carbonell de les Agudes
GI-5
Comarca: La Selva Cal Gall 52a
Ri
ra
e
Distància: 7,2 km Can Blanc

d’
Can Bigues
Ar
Durada: 3 h 10 min Can Pau

bú
Vinya de ie
e
Can d
c
Altitud mínima: 282 m Sot Casacremat s

Casacremat
Altitud màxima: 610 m Turó
del Replà Can Camatort
Dificultat: Mitjana
el Morer Camp de
Època: per obres, el castell
3 el Replà la Turbina
només és visitable per Can Roc
Cal Cucut
grups que ho sol·licitin
amb antelació Can Torrent Perxada del Replà
4
6 Punt d’inici: Museu Ca l’Esturi
la Casanova Sot
de l’Astor
í
Etnològic del Montseny, d’en Torrent
la Gabella
et
a
n
S’hi arriba per la carretera Turó de a Ge
el
GI-553 que ve d’Hostalric Sant Climent PARC NATURAL la Geneta
td
So
i passa per Sant Feliu de

DEL MONTSENY la Geneta
Buixalleu. Es pot agafar
Can Bruix
des de la sortida 10 de
Can Bolet
l’AP-7 (Hostalric-Blanes).
Font de Sot de
6 Museu Etnològic del Cal Tabal
Fogueres 4 la Geneta
Montseny, la Gabella
Carrer Major, 6. Arbúcies
Fogueres de Castell de
Pla de Montsoriu Montsoriu
Tel. 972 860 908 Fogueres
Coll de Castellar 5
p.montseny.cdmemga
@diba.cat Pla de Turó de
www.museuetnologicmo Fogueres Montsoriu
0 480 m
ntseny.org
1 2
1 Campanar de l’església d’Arbúcies

2 Font de bomba de can Salau
ple ben conservat dels antics sistemes

hidràulics que es poden veure al poble.
1 Arbúcies Des de la font seguirem les marques
El punt de partida de la ruta és el Mu- vermelles i blanques del GR 83 pels car-
seu Etnològic del Montseny, la Gabella, rers empedrats del barri del Castell i,
situat al bell mig d’Arbúcies, a la plaça després d’enfilar-nos per una zona
de la Vila, on també hi ha l’església de d’horts, trobarem les fites grogues i
Sant Quirze i Santa Julita, l’Ajuntament blanques del PR-C 201 que ens acom-
del poble i l’Arbre de la Llibertat. Aquest panyaran al llarg de l’itinerari.
arbre és un plataner plantat el 1868
amb motiu de la revolució de La Glorio-
sa, que donà lloc a la I República espa- Sabies que...
nyola. El museu té 15 sales dedicades al Per les seves característiques el castell
patrimoni cultural del massís del Mont- de Montsoriu ha generat moltes i variades
seny. A la planta baixa es poden veure llegendes sobre el seu origen, les guerres
que ha viscut, les bruixes, els animals que hi
dos audiovisuals sobre el castell de
vivien o els tresors ocults que s’hi amaguen.
Montsoriu i sobre les llegendes del mas- Una d’elles diu que quan va morir el senyor
sís, a més d’una maqueta del recinte del del castell la seva dona va quedar
castell al segle XIV i restes trobades en encantada, i que des d’aleshores, cada nit
les excavacions que s’hi han fet. de Sant Joan, al punt de les dotze de la
mitjanit, apareix entre les ruïnes del castell
una dona vestida de roig amb un fanal
2 Barri del Castell
a la mà. Després se sent el so llunyà d’un
Des de la plaça de la Vila cal agafar el car- corn i apareix el cavaller muntat a cavall.
rer del Vern i seguir-lo fins arribar a la En l’última de les dotze campanades, dama
font de bomba de can Salau, un exem- i cavaller desapareixen sense deixar rastre.
3 4
3 Prats del Morer 4 La perxada del Replà i el sot de la

4 Vistes de la població d’Arbúcies Geneta
5 Vista aèria del castell de Montsoriu La pista, que coincideix en tot mo-
ment amb el traçat del PR-C 201, va
3 El Morer pujant suaument entre l’ombra dels
En sortir del barri del Castell el camí arbres i ofereix en alguns moments
abandona el nucli urbà i s’endinsa per bones vistes de la vila d’Arbúcies i del
l’ombrívol sot de cal Gall. És un tram turó de Montsoriu. Al cap d’un parell
agradable, entre alzinars, suredes, pins de quilòmetres des del punt de sorti-
i algun castanyer. Aviat s’arriba a una da, s’arriba a la perxada del Replà, un
zona de prats, presidida per la masia bosc de castanyers que proporciona
el Morer. El primer que trobem és un al camí molta ombra i vegetació. Una
antic prat de dall (un espai obert on perxada és una castanyeda explota-
es talla l’herba un cop l’any perquè l’a- da en règim de bosc menut per apro-
profiti el bestiar) un tipus d’explota- fitar-ne la fusta. Quan es tallen els
ció agropecuària avui dia en perill de arbres, rebroten nous tanys de la soca
desaparició. En aquest punt, el camí vella i cada 15 o 18 anys es poden
troba una pista que cal seguir, primer extreure les llargues perxes per fer
per un espai obert i rodejat de prats i bigues, bótes de vi o mobles. Després
després a través d’un bosc. de deixar la pista i seguir per un cor-
riol (també senyalitzat), l’itinerari
s’enfila per un altre tram ombrívol
5
anomenat el sot de la Geneta.
5 Castell de Montsoriu
El darrer tram del recorregut arriba al
turó de Montsoriu per un corriol molt
agradable que va pujant entre alzi-
nes fins arribar al castell. Som davant
d’una de les fortaleses més represen-
tatives de Catalunya que té el seu ori-
gen al segle X i que està estretament
UN CASTELL INEXPUGNABLE
El castell de Montsoriu es començà a construir A partir de la segona meitat del segle XV,
a partir del segle X, tot i que l’ocupació humana amb les guerres remences i l’allunyament
de la muntanya és molt més antiga, ja que s’hi dels vescomtes, el castell s’abandonà
han trobat restes iberes. A partir del segle XI gradualment i entrà en decadència. Avui i des
el castell fou la residència dels antics vescomtes del 1993 està en procés d’estudi arqueològic
de Girona, més endavant anomenats Cabrera, i de restauració. En l’actualitat el castell és
família que convertí el castell en una veritable propietat del Consell Comarcal de la Selva
fortalesa-palau a mitjan segle XIV. i és gestionat per un Patronat.
1. Muralla
defensada per torres 12
quadrangulars
2. Poterna d’entrada 11 13
al castell i camí fortificat
3. Recinte jussà
4. Recinte del pati 8 10
d’armes, bastit sobre
14
un talús i encerclat per 7
una muralla defensada 5
per torres d’angle 9 6
rodones
5. Porta d’entrada 2
principal
6. Pati d’armes
7. Pou i cisterna
8. Porxada al 4
voltant del pati 1
9. Capella gòtica
de Sant Pere
10. Torre de l’homenatge
11. Sala noble i menjador 3
12. Cuines
13. Recinte sobirà. Estances
nobles, sitges i adarb defensiu
vinculada als vescomtes de Cabrera, Castellar. Abans d’arribar a la carrete-

una de les famílies més poderoses ra es retroba el PR-C 201, que permet
durant l’època medieval. Destaquen tornar a Arbúcies pel mateix camí.
la torre de l’homenatge, de la sego-
na meitat del segle X, les estances
nobles del pati d’armes, o la gran cis- Per saber-ne més:
terna, amb una capacitat per a més de
• El castell de Montsoriu, Font, G.; Mateu, J.;
250.000 litres. Finalitzada la visita al Pujadas, S.; Rueda, J. M.; Tura, J. Ed. Santa
castell es pot fer una petita caminada Coloma de Farners, Consell Comarcal de la
de cinc minuts fins a la torre de les Selva, 2000.
Bruixes, situada en un turó al costat • 111 Fonts del Montseny i molts indrets
per descobrir, Pagespetit, Ll. Sant Vicenç
mateix del castell. Des d’allà les vis-
de Castellet, Farell editors, 2003.
tes al conjunt són magnífiques. La tor- • Llegendes del Montseny, Apel·les Mestres.
nada es pot fer pel mateix camí o bé Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
per la pista de terra que baixa al coll Montserrat, 2004.
Del Brull al turó del Montgròs
3
Fitxa tècnica
Fortificació ibèrica
del turó del Montgròs
Envoltat de muntanyes i boscos, en ple massís del
Montseny, es troba l’encantador nucli del Brull, on es
L’itinerari s’organitza des
del Centre d’Informació
pot visitar l’església de Sant Martí i les ruïnes del castell.
de la Rectoria del Brull. Aquest és el punt de partida des d’on s’agafa un sender
Un guia arqueòleg
que va pujant pel turó del Montgròs. A mida que es va
acompanya els visitants
en el recorregut i en el ascendint, l’itinerari ofereix diverses vistes panoràmiques
conjunt monumental. del Parc Natural del Montseny, mostrant la seva riquesa
Comarca: Osona paisatgística. Finalment s’arriba a la gran fortificació ibèrica
Distància: 1 km (anada)
del turó del Montgròs, una de les més grans de Catalunya.
Durada: 15 min (des
de l’aparcament de la El mur defensiu, construït pels ibers cap al segle v aC, és
fortificació) la part més antiga de la fortificació, al qual s’hi van anar
Altitud mínima: 722 m
Altitud màxima: 840 m afegint elements posteriors, fins i tot habitatges medievals.
Desnivell acumulat: 118 m La visita al jaciment iber no es pot fer per lliure, ja que
Dificultat: Fàcil
està tancat al públic; des del Centre d’Informació de la
Època: Tot l’any
Rectoria del Brull s’organitzen els recorreguts guiats
6 Punt d’inici: El Brull
Per l’AP-7, cal prendre de la mà d’un arqueòleg especialitzat.

la sortida de Sant Celoni
direcció Santa Maria de
Palautordera i prendre
la BV-5301 en direcció el Sant Martí
Brull. També s’accedeix per Castell del Brull
Font de del Brull
la C-17, des d’Aiguafreda Can Serrà 1
2
passant per la urbanització
Casademunt
El Muntanyà, o des de la la Rectoria
BV-5301 de Seva al Brull.
Després s’ha de prendre PARC NATURAL
la pista asfaltada que DEL MONTSENY
surt des del Centre
d’Informació de la Rectoria T. de Can Rov Can Croselles
ira
del Brull fins trobar el Can Rovira
senyal de l’aparcament el Solà
jol
de la Fortificació del turó el Solà Pu
del
del Montgròs. de Dalt er a
Ri
6 Centre d’Informació 4 Muralla de Montgròs
de la Rectoria del Brull la Sala
Rectoria del Brull
3 Montgròs
08553 el Brull
Bassa
Tel. 938 840 692 el Boix
p.montseny.brull@diba.cat 0 405 m
montseny
1 Església de Sant Martí del Brull Antigament, en aquesta fortificació

El petit nucli del Brull pertany al ter- hi havia el centre militar i senyorial de
me municipal del mateix nom. El con- l’antic territori del Sevedà, que era
junt urbà, integrat principalment per possessió dels vescomtes d’Osona-Car-
l’església de Sant Martí, les ruïnes del dona. Actualment només en queden
castell, l’Ajuntament, un parell de res- les restes d’alguns murs. Als peus del
taurants i el Centre d’Informació de castell hi ha una curiosa creu de ter-
la Rectoria del Brull, és perfecte per me, de construcció moderna.
passar una bona estona. Es pot visitar
l’església romànica del segle XI o el 1 Església de Sant Martí del Brull, d’origen romànic
centre d’informació (format per l’ofi- 2 Ruïnes del castell del Brull
cina i una petita sala d’exposicions) al

costat mateix del temple. És recoma-
nable trucar al centre amb antelació 2
per confirmar els horaris vigents i les

condicions de la visita.
2 Les ruïnes del castell del Brull

Abans d’anar cap a la fortificació ibè-
rica, val la pena fixar-se en les ruïnes
del castell del Brull, situat en un turó
davant de l’església de Sant Martí.
3 Vista de les muntanyes des del camí muntanyes del Parc Natural del Mont-
4 Muralla ibèrica del turó del Montgrós seny. El guia acompanya els visitants
fins arribar al jaciment.
3 El camí
Davant de l’església de Sant Martí, surt 4 La muralla ibèrica
una pista asfaltada que s’endinsa per En poca estona s’accedeix a l’entra-
prats i boscos tot passant per diferents da del jaciment. El primer que es veu
masies aïllades, com la de can Rovira, és la reconstrucció de l’antiga muralla,
la Sala o el Boix. Al cap de 2,4 km que fou bastida en diferents èpoques.
s’agafa el desviament cap a la dreta La part més antiga és un mur defen-
que condueix a l’aparcament on cal siu, aixecat segurament al segle V aC
deixar els vehicles. Des d’aquí s’enfila pels ibers de la tribu dels ausetans.
el camí d’un quilòmetre que porta a Més endavant, al segle IV aC, es va
l’entrada de la fortificació. Aquest sen- començar a construir el fossat i la mu-
der, planer i envoltat de vegetació, ralla ibèrica principal, que va substi-
compta amb un grapat de punts des tuir-ne l’anterior. Durant el segle III aC
d’on es tenen unes bones vistes de les s’hi van anar afegint altres elements
per reforçar-la. La fortificació servia
per protegir la zona dels possibles
Sabies que...
Els ausetans van ser una de les tribus
atacs dels romans, però se sap que
iberes que habitaven a la península cap al 200 aC (durant la segona guer-
ibèrica entre els segles VI aC i el segle I aC. ra Púnica o en la revolució sufocada
Vivien a la Plana de Vic i els territoris per Marc Porci Cató) va ser destruïda.
de muntanya que l’envolten, com el A l’edat mitjana, la muralla va ser
Montseny. A banda del jaciment del turó
reutilitzada i aprofitada per cons -
del Montgròs, hi ha altres poblats ibèrics
ausetans que es poden visitar, com el truir-hi habitatges de l’època. Avui,
Casol de Puigcastellet, a Folgueroles, la visita a peu pla es pot fer al voltant
o l’Esquerda, a Roda de Ter. de la muralla i també pujant a un
FORTIFICACIÓ IBÈRICA DEL TURÓ DEL MONTGRÓS
La fortificació ibèrica del turó del Montgròs es va monuments més notables del Montseny. Des
descobrir el 1974. Poc després, va iniciar-se la de la Diputació de Barcelona es continuen fent
recerca arqueològica i actualment és un dels campanyes de restauració i museïtzació de l’indret.
La primera muralla. Muralla ibèrica principal. Ruïnes medievals.

Es va construir al segle V aC. Es comença a edificar al Durant l’edat mitjana el turó del
Té una amplada d’entre segle IV aC i durant el segle III aC Montgròs va tornar-se a ocupar.
2,20 i 2,50 metres. s’hi afegeixen elements per Aprofitant el mur van aixecar-se
acabar de reforçar-la. Tenia diferents habitatges, cercats pels
150 metres de llargària i protegia animals, terrasses pels conreus
una superfície de 9 hectàrees. i feixes que marcaven els camins.
Segona línia
de fortificació
Porta d’entrada al recinte Primera línia Philacteria o cossos Torre ibèrica

ibèric (segle IV aC) de fortificació de guàrdia del segle III aC Fossat
observatori. Des de dalt de l’estructura Per saber-ne més:

metàl·lica és fàcil adonar-se de la posi-
ció estratègica que gaudeix el jaci- • El Brull, un terme entre la plana de Vic
ment, situat sobre una península i el Montseny. Antoni Pladevall.
Diputació de Barcelona i l’Avenç, 1999.
envoltada de cingles que controlava
• El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura
una de les vies d’entrada a la Plana de ibèrica. Gracia, F., Munilla, G., Riart F.,
Vic des de la costa. García, O. Ed. El Mèdol, 2000.
22 PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC 23
Berga
Parc Natural de Sant Manresa
Parc Natural de Sant

Vic
Llorenç del Munt i l’Obac

Llorenç del Munt i l’Obac
Igualada Granollers
Mataró
Terrassa
Sabadell
St. Feliu
www.diba.cat/parcsn/stllorenc del Penedès
Barcelona
Vilanova
i la Geltrú
Al llarg del temps, la història i les necessitats d’aquesta zona Any de declaració
han anat canviant la fisonomia d'aquest parc. En són testimoni del parc natural: 1987
les tines de vi, les barraques de vinya, les masies i els casals Any d'aprovació del
que, acomplides les seves funcions, ressorgeixen del bosc per Pla especial: 1972 (ampliat
i modificat el 1982 i 1998)
ser descobertes de nou. Les rutes que aquí us proposem us
aproparan a aquest singular patrimoni arquitectònic. Superfície protegida:
13.694 ha
ITINERARIS 4, 5 i 6
6
Arquitectura popular al servei de la vinya
4
Fitxa tècnica
Tines a peu de vinya
Quan fa cent cinquanta anys la comarca del Bages estava

pràcticament entapissada de vinyes, els pagesos van
El recorregut ressegueix
Text fitxa excel·lir en la construcció d’elements que els ajudaven
les fites del sender
local a treballar més còmodament i evitaven que la collita es
AccésSL-C
per a52 en un físics:
disminuits
itinerari parcialment
No adaptat a persones malmetés. Són les barraques de vinya i les tines de vi,
circular
amb a banda
mobilitat i banda
reduïda.
del torrent del Flequer.
antigament situades enmig de les vinyes i que, degut
Comarca: Garraf als canvis produïts en el món rural, en l’actualitat moltes
Comarca: Bages
Distància: 12,5 km (anada
Distància: 3,5 km d’elles es troben engolides pels boscos. És el cas de la vall
i tornada)
Durada: 2 h 30 min del Flequer, on un senzill recorregut circular i amb escassos
Durada: 2 h 30 minuts
Altitud mínima: 139 m desnivells permet descobrir construccions espectaculars.
Altitud màxima: 348 m
Altitud màxima: 251 m L’itinerari transcorre majoritàriament per corriols i camins
Dificultat: Fàcil dins del bosc i dóna l’oportunitat de fer volar la imaginació
Dificultat: Mitjana
Època: Tot l’any
Època: Tot l’any per traslladar-se fins a una època on el paisatge i la vida
6 Punt d’inici:
6
eren radicalment diferents. L’extraordinari conjunt de les
Punt d’inici:
Aparcament carretera
Per l’autopista
BV-1124, C-32
km 4,2. tines de l’Escudelleta en són una mostra representativa,
Per l’autopista C-16, ja que, gràcies al seu bon estat de
6 Centre
sortida deld’Informació
Pont de
conservació, permeten reconstruir
ca 4
rt
Ro V-122
Dissabtes
Vilomara. Creuar aquesta
fo
el passat, no tant llunyà, de la

B
població i seguir cap a

e
6 Oficina del
Rocafort, fins a trobar al Pont de Aparcament iera d
Vilomara R comarca. Els marges, les rases,
Ctra.
el de
desviament a Oristrell, 4
on hi ha l’aparcament.
BV-1 22
Oristrell
els dipòsits de vinya i l’entorn
Les parades de tren més natural són la resta
Torrent d
properes són la de
Cal Bitó d’elements definidors
Manresa i la de Sant
d’aquesta ruta.
el
Vicenç de Castellet Fl e
qu
(www.renfe.es), des d’on r

e
SER
s’enllaça amb el bus que

RA
porta al Pont de Vilomara

DE CAL BITÓ
(www.transbagesbus.com).
6 Centre d’Informació PARC NATURAL DE

del Pont de Vilomara SANT LLORENÇ DEL MUNT
i Rocafort
Cam
l’Escudelleta I L’OBAC
Sant Jaume, 30 Tines del í de
Bleda 1 l Fle Barraques
Centre Cívic quer de vinya
Gall Curt t del Flequ
08254 El Pont de Tines 2 5 rren er 5
To
del Tosques Barraques
Vilomara i Rocafort
de vinya 4
Tel. 629 559 413 3 Tines de
l’Escudelleta
rodabosc@hotmail.com Dipòsit
www.diba.cat/parcsn/ de vinya
Racó de les Tines
stllorenc 0 200 m
1 Tines del Bleda 1 Part superior i entrada de les tines del Bleda
L’itinerari comença des del mateix

aparcament, seguint les marques ver- Més endavant, es creua el torrent, s’ini-
des i blanques de l’SL-C 52, un camí de cia la pujada i, de seguida, s’obre una
ciment que travessa el torrent i inicia desviació a l’esquerra que condueix a
una pujada constant però molt suau. les properes tines del Tosques, conjunt
Mitja hora després d’haver començat que s’encara majestuós cap al llit del
la caminada, el sender es bifurca i cal torrent. En destaquen les dimensions
prendre el desviament descendent a de les barraques de la base, on s’iden-
la dreta, que de seguida condueix a les tifiquen clarament les anomenades
tines del Bleda. Aquest conjunt ama- boixes, grans pedres foradades pel
gat dins el bosc està format per dues
tines amb una barraca a la part de baix.
A la part superior del recinte es pot
Sabies que...
La vall del Flequer encara reserva més
veure la pedra que temps enrere feia sorpreses en forma de barraques de vinya
de base a la premsa utilitzada per i tines en el seu camí que la remunta cap
obtenir el vi negre i omplir les tines. a l’est. De fet, no gaire lluny de les tines
de l’Escudelleta es poden veure les
2 Tines del Tosques anomenades tines del Ricardo. Els gestors
del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
El camí continua descendent i, ben
l’Obac estan treballant per allargar l’itinerari
a prop de les tines del Bleda, ofereix fins al nucli de Rocafort i poder així
la possibilitat de veure una barraca descobrir els secrets que amaga aquest antic
de vinya al peu mateix del sender. mar de vinyes, avui substituït pels boscos.
2a 2b
mig que comunicaven amb l’interior 2a Barraca de vinya de planta quadrada
de la tina per poder-la buidar. 2b Vista de les tines del Tosques i les seves barraques
3 Dipòsit de vinya estret a mesura que s’endinsa en l’o-

Cal continuar l’excursió refent les pas- baga de la serra de Puig Gil. El bosc és
ses fins al camí principal, que es fa més frondós, però a estones ofereix vistes
TINES DE VI
Les tines formaven part dels masos, on es feia vinyes. La llunyania, les dificultats, els riscos i el
el vi per al consum de la casa. Durant l’època cost addicional de transportar la verema fins als
d’esplendor de la vinya catalana, gràcies masos van provocar que es construïssin les tines
sobretot a l’exportació d’aiguardent a Amèrica i a les pròpies vinyes. Amb l’arribada de la fil·loxera
a l’epidèmia de la fil·loxera a França (mitjan s. XIX), a Catalunya, les vinyes bagenques van iniciar
la zona de Rocafort estava totalment coberta de un lent, però inexorable, decliu.
La verema entrava
per la part superior, on
uns brescats (o ports)
de fusta servien
L’interior de les per trepitjar-la.
tines estava folrat
de cairons de rajola
vidriada per fer-les
impermeables.
La construcció era feta de pedra i morter i aprofitava A la part inferior es construïa una
el desnivell del terreny perquè l’accés tant a la part barraca que protegia la boixa, guardava
superior com a la inferior estiguessin a peu pla. les eines i permetia els pagesos eludir
tempestes o dormir-hi alguna nit.
3 4
3 Dipòsit usat sobretot per elaborar fungicides 5 Barraques de vinya

4 L’impressionant conjunt de les tines de l’Escudelleta A l’altra banda del riu, el sender es
5 Barraques de vinya amagades dins del bosc torna a trobar amb la pista del comen-
çament, que cal seguir a l’esquerra
insospitades del vessant contrari, on es fins a l’aparcament. Pel camí, en un
descobreixen diverses barraques de paisatge molt més obert, es poden
vinya amagades lluny de la pista. En contemplar diverses barraques de
aquest indret també es pot veure un vinya, a més d’obtenir algunes de les
dipòsit de vinya o xupet, que els page- millors panoràmiques de les tines de
sos utilitzaven bàsicament per elabo- l’Escudelleta i del Tosques.
rar el brou bordelès, una barreja de
sulfat de coure i calç diluïts en aigua
5
que prevenia les malalties dels pàm-
pols dels ceps.
4 Tines de l’Escudelleta
Quan el corriol canvia la tendència
ascendent per la descendent, és se-
nyal que ens acostem al darrer i més
espectacular conjunt de tines. Gaire-
bé situades al mateix llit del torrent
del Flequer s’alcen les tines de l’Es-
cudelleta. En total, es comptabilitzen
Per saber-ne més:
dotze tines en diferents grups en un
recinte comú que devia experimen- • La vinya al Bages. Mil anys d’elaboració del vi.
tar una activitat frenètica en temps Llorenç Ferrer. Centre d’Estudis del Bages,
de la verema. Aquesta enorme con- 1998.
centració justificava que una barraca • Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Consorci de
adossada a un dels grups de tines
les Valls del Moncau. Ed. Farell, 2005.
inclogués una premsa fixa, de la qual • Guia del Parc Natural de Sant Llorenç del
encara en queden les restes de la pe- Munt i l’Obac. G. Luna i J. Melero (coord.).
dra de la base. Diputació de Barcelona, 2002.
Records de la vida rural
5
Fitxa tècnica
La riera de Talamanca
El municipi de Talamanca té poc més de cent habitants

censats, però l’anar i venir de gent és molt superior
L’itinerari de la riera gràcies a l’ambient tranquil que respira el seu nucli
de Talamanca és un antic de carrerons empedrats. El castell i l’església
recorregut circular,
senyalitzat amb fites de són els principals edificis d’un poble situat al llarg d’un
color gris. L’excursió no tossal de la serra de Rossinyol i envoltat per la natura
és gaire llarga, tot i el
feréstega de l’extrem septentrional del Parc Natural
desnivell de pujada que es
concentra a la part final. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A l’esquena de
Talamanca corre tranquil·la la riera homònima. Un itinerari
Comarca: Bages
circular de curta durada i un desnivell moderat permeten
Distància: 3,5 km
Durada: 2 h 30 min recórrer-la de forma plaent, tot descobrint racons de gran
Altitud mínima: 421 m bellesa i elements patrimonials que expliquen la història
de la Catalunya rural.
Dificultat: Fàcil
2 Molí del Menut
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici: Punt

Obaga del Castell
d’Informació de Talamanca
Per l’autopista C-16,
sortida de Sant Fruitós de Bauma dels Gobians
Bages, direcció Navarcles.
3
Cal creuar aquesta
la Bassa
població i prendre la
de
carretera de Terrassa
Ri
er
(BV-1221) a Talamanca. Cardona

a
de
Ta
La parada de tren més

la
m
propera és Manresa
an
’Era del Castell

ca
(www.renfe.es). A el 4
íd Castell de Talamanca
Talamanca hi arriba C am Sínia de
el Bus parc que surt Castell del can Valls
Marquès Talamanca
de Terrassa.
Qu intana Ajuntament 1
la
. de Casa de Colònies
Av Llar Talamanca Santa Maria
6 Punt d’Informació
Ca
Carrer de M
el Fornot
rre
de Talamanca
C.
rd
Creu
Raval, 4 5
el
del
M
e la
on
Raval
08279 Talamanca
tca
C. d
ura
Dissabtes, diumenges
u
i festius, de 10 a 14 h. Pl. del

Raval
Tancat gener i agost.
BV-12
p.santllorenc@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/ 6 Font de
21
Talamanca
stllorenc 0 140 m
1 Talamanca
L’encant de Talamanca es deu a les
cases de pedra i als costeruts carre-
rons empedrats. Dels edificis del
poble destaquen el castell i l’església
de Santa Maria. Construïda al segle
XI i amb absis semicircular, és d’estil
romànic, tot i que va ser remodela-
da al segle XVII, ampliant-la fins a les
tres naus que té avui dia. A l’interior
del temple es conserva el sarcòfag
gòtic de Berenguer de Talamanca 1 Molts dels edificis de Talamanca són dels segles XVII i XVIII
(1325). Pel que fa al castell, l’edifici 2 Façana del Molí del Menut
original era del segle X, però va ser

destruït per les tropes castellanes de 2 Molí del Menut
Felip V durant la guerra de Successió. En deixar enrere el castell, el camí
Més tard, el casal va ser bastit amb davalla amb decisió cap a la riera de
la forma actual, que només conser- Talamanca, a través d’un paratge de
va de la construcció romànica una tor- bosquina dispersa que va a parar al
re de planta circular, a més dels murs Molí del Menut. En aquesta massissa
de l’edifici principal. L’inici de l’iti- construcció d’origen medieval enca-
nerari és el Punt d’Informació; cal ra es conserven la premsa, les tines i
seguir el carrer del Raval cap a l’es- el celler per a l’elaboració de vi, el molí
querra, passant per la plaça de l’Es- hidràulic per moldre gra i els corrals
glésia i continuar per la part del per al bestiar. Creuant la riera es pot
darrere del castell. veure una resclosa.
3 4
3 Bauma dels Gobians 5

4 La sínia de can Valls encara es conserva en bon estat
5 El Fornot, utilitzat per coure maons, teules i rajoles
3 Bauma dels Gobians

El camí ressegueix el curs de la riera
a certa alçada i remunta el torrent de
la Font dels Pets, oferint bones vistes
de la pròpia riera i del nucli de Tala-
manca, dalt de la serra. Així s’arriba
fins a la bauma dels Gobians, un abric 4 Sínia de can Valls
rocós que provoca un salt d’aigua Es torna a davallar el torrent per un
quan el torrent baixa ple. Al costat corriol que condueix novament fins a
mateix, s’aixeca una altra barraca de la mateixa llera de la riera, a l’alçada
vinya de pedra seca. de la sínia de can Valls. Aquesta peti-
ta construcció tenia com a funció ele-
var l’aigua i utilitzar-la per a regar els
Sabies que...
horts del seu voltant.
Els forns d’obra van ser els
antecessors de les bòbiles i durant molts
anys van servir per obtenir els materials 5 El Fornot
que s’utilitzaven en la construcció i Des de la sínia el camí torna a pujar
ampliació masos i altres edificis. El amb força, emprenent el retorn cap
funcionament d’aquests forns estava basat a Talamanca. Aquest vessant està molt
en l’existència de dos espais. A la part
inferior hi havia l’anomenada “cambra
protegit pel bosc, amb una vegetació
de foc” on s’introduïa, a través d’unes més tupida i un ambient més humit.
obertures que donaven a l’exterior, la A mitja pujada, a mà esquerra, hi ha
llenya per cremar que couria l’argila de indicada una estreta desviació que
teules, rajoles i maons. A la part superior, condueix en un minut a través d’un
i accessible des de dalt, hi havia la cambra
corriol fins al Fornot. Aquest és un
de cocció on es col·locaven les peces fetes
amb la forma desitjada. Ambdues cambres exemple d’un antic forn d’obra, que
estaven separades per una reixa d’argila servia per coure rajoles, teules i maons
cuita denominada garbell. d’argila cuita.
LA SÍNIA DE CAN VALLS
La sínia de can Valls és del tipus conegut com que pujaven l’aigua a través d’un tub. Les sínies
“rosari”, una evolució de les tradicionals sínies de rosari estaven construïdes majoritàriament de
de catúfols, uns taps de goma subjectes ferro i són força comunes en aquesta zona
a una cadena i separats entre ells un metre, del Bages.
Un animal fixat a una barra
horitzontal proveïa la
tracció necessària per
fer girar la roda dentada
a l’interior de la sínia.
Un eix transmetia
el moviment de
l’interior a l’exterior
i movia el sistema
d’extracció de
l’aigua.
Una llarga cadena amb

una sèrie de taps de
goma fixats a intervals
regulars girava
constantment per un Una xarxa de canals i recs
circuit i feia pujar l’aigua dirigien l’aigua extreta fins
per un tub des de la els diversos horts que
bassa. Aquest sistema envoltaven la sínia.
prenia el nom de “sínia
de rosari” per l’evident
semblança amb
l’element litúrgic.
6 Font de Talamanca per un enrajolat al costat mateix del

El camí fa molta pujada fins a la font brollador). Un negundo plantat a
de Talamanca, que va molt bé per principis del segle XX, i declarat arbre
refrescar-se abans d’arribar al nucli monumental, proporciona una ombra
urbà. Aquesta font pertanyia al cas- molt agradable al costat de la font. El
tell, però era utilitzada per tot el camí que es fa des d’aquell punt fins
poble per anar-hi a buscar aigua i ren- al poble és bastant curt, tot i que
tar-hi la roba al safareig (avui dia tapat encara en ascens.
6 Font de Talamanca, un indret ideal per descansar
Per saber-ne més:
6 • 22 Camins de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Edmond Grau i Frederic Vancells. El Cau ple
de Lletres, 2001.
• Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt
i l’Obac. Suades, J., Sanz, D. Ed. Farell, 2000.
• Les barraques de vinya. Les contruccions
de pedra seca a la comarca del Bages. Els
municipis d’Artés i Calders. Josep M. Soler.
Centre d’Estudis del Bages, 1994.
La vall d’Horta i el riu Ripoll
6
Fitxa tècnica
De Sant Llorenç Savall
al Marquet de les Roques
El gran casal neoromàntic del Marquet de les Roques,
construït a finals del segle XIX sobre una masia del segle XIII,
Sant Llorenç Savall és el és una autèntica joia. Situat en un indret privilegiat als
punt de sortida i arribada
peus del Montcau i envoltat d’altres cims com Rocamur,
d’aquest itinerari, que
ressegueix les valls d’Horta els Emprius i les Fogueroses, va ser casa d’estiueig de la
i del Ripoll, amb el família del poeta Joan Oliver. Aquest edifici es troba al fons
Marquet de les Roques
i el castell de Pera com de la vall d’Horta, propera a la del riu Ripoll. Entre una i
a principals elements altra, s’alcen dalt d’un serrat les restes del castell de Pera,
patrimonials.
una talaia excepcional d’aquesta zona del Parc Natural de
Comarca: Vallès Occidental Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Durada: 5 h
Distància: 12,5 km
Dificultat: Mitjana
Època: Tot l’any B-124
Font de
a Cal Llogari
Granja de
l
Sa
6 Punt d’inici: Pont 0 475 m l a Vilaterçana

de Sant Llorenç Savall, de
T.
Bo
Vilaterçana
al costat de l’església R iu
nt
Ri
Torre
po
Per la C-58, sortida de Coll del Castell l
Font de
l
Sabadell Centre i Castellar Coll de la Costa la Sala Font de

del Vallès. Seguir les Vilaterçana
Castell Font de Genescà
indicacions fins a Castellar de Pera
Agramunt
del Vallès per la B-124 5 Coll d’Agramunt Genescà Resclosa de Raio
B-
i, des d’aquí, cap a Sant

12
4
Llorenç Savall. Un cop en Collbarra Pont de les

Conques
aquesta població, prendre PARC NATURAL DE Pantà de
6
a
les Conques
l
SANT LLORENÇ DEL MUNT

ael
la bifurcació cap al centre

Comabella
el P
i aparcar abans del pont. I L’OBAC

T. de la P
abella
Serrat d
m
La parada de tren més Co
R.
e
T. d Se
propera és a Sabadell re rrat
Ripoll
Can Brossa d el C
go
(www.renfe.es). am
El Marquet de
na
es
les Roques La Muntada
Puig àt a n
l
4
go
6 Punt d’Informació del Cornador el Pl 1

Car
Font de d T.
Marquet
ca
Marquet de les Roques l’Alzina Font de Les Oliveres Sant Llorenç

l
la Ro
na e
08212 Sant Llorenç Savall la Muntada 3

Savall
T. d
Care
e
de
Tel. 937 141 053 la Va Depuradora

T. del
l
T.
ld
p.santllorenc.marquet Font de
Balma
’H
les Comes or
Comadran ta La Roca d’Ambesa
@diba.cat
2
www.diba.cat/parcsn/ Castell de
stllorenc la Roca
1 2
1 La Casa de Cultura de Sant Llorenç Savall

2 Excepcional vista de la masia de la Roca
emmarcat pels serrats de l’altra banda

de la vall. Abans d’agafar el camí prin-
cipal d’entrada a la masia, cal desviar-
se cap a la dreta i passar per davant del
forn d’obra de la Roca, on es feien els
1 Sant Llorenç Savall maons, les rajoles i les teules.
Aquesta població és una de les principals
portes d’entrada del Parc Natural de Sant 3 Les Oliveres
Llorenç del Munt i l’Obac. Destaquen El camí, planer i senzill, avança entre
l’església nova, la Casa de Cultura i el camps i paral·lel al torrent de la vall
Marquet de l’Era, del segle XII. La ruta d’Horta, marcat amb fites de color
comença abans de creuar el pont de la blau. Uns set-cents metres més enda-
carretera sobre el riu Ripoll. Cal seguir vant arribem fins a la masia de les Oli-
les marques del GR 5 i de la ruta Mata- veres i el sender es transforma en un
galls-Montserrat. El sender es desvia per corriol molt agradable, que ressegueix
un corriol fins a la Creu de Ricó, des d’on de prop el torrent i l’antic rec restaurat
es contemplen els principals cims del
massís: el Montcau i la Mola. Passat un
dipòsit d’aigua, cal deixar les marques Sabies que...
del GR 5 i seguir fins a la vall d’Horta. La història de Sant Llorenç Savall està
íntimament lligada a la del castell de Pera.
De fet, els amos del castell senyorejaven
2 La Roca les terres, els masos i les poblacions del
La masia de la Roca és l’entrada de la terme, conjuntament amb els abats
vall d’Horta, i el seu moment de màxi- del monestir benedictí de Sant Llorenç
ma prosperitat va ser a finals del se- del Munt. El castell constituïa el bastió
més septentrional del comtat de Barcelona
gle XVI, gràcies a l’activitat del molí.
i va tenir diversos propietaris entre els
El conjunt és excepcional, tant per segles XI i XIV, fins que va arribar a mans
la l’edificació de pedra, on s’endevi- dels poderosos Sentmenat, que el van
nen diverses fases, com per l’entorn, mantenir fins al segle XIX.
3 4
5
3 Les Oliveres
4 Panoràmica del Marquet de les Roques
5 Ruïnes del castell de Pera
6 Pont de les Conques, que permetia el pas sobre el torrent
de les Oliveres. L’itinerari continua per

la masia Muntada, reconvertida en
escola de natura.
4 El Marquet de les Roques

Des de la Muntada, el camí torna a
coincidir amb el GR 5. El trajecte pren
un petit corriol humit i ombrívol que
recorre el torrent de la Font del Llor
fins al Marquet de les Roques. Són uns
quinze minuts de caminada que ens
6 acosten a aquesta espectacular casa
neoromàntica, obra de l’arquitecte Juli
Batllevell (deixeble de Domènech i
Montaner i ajudant de Gaudí en diver-
sos edificis), i residència d’estiueig de
la família del poeta Joan Oliver (o Pere
Quart, el seu pseudònim literari).
5 Castell de Pera
Per seguir l’itinerari, hem de desfer el
corriol del torrent de la Font del Llor
fins al pont del GR 5, on cal endinsar-
se per la pista de l’esquerra, cap a les
masies del torrent de Pregona. Es tra-
vessa una zona d’antics camps abando-
nats, que s’alternen amb algun bosquet
de pins d’ombra escassa, i es va pel
EL MARQUET DE LES ROQUES
“El Marquet és un castell construït amb la estius de la infància, Oliver va convertir-lo en un

pedra vermellosa del país, combinat amb el centre de cultura, punt de reunió i de tertúlies
maó vist. Al Marquet he passat les temporades amb amics com Guerau de Liost, Carles Riba
més felices de la meva vida.” Així descrivia Joan i Josep Carner. El 1941 el va adquirir en Llorenç
Oliver a Temps, records aquest edifici, aixecat Valls, i avui, patrimoni de la Diputació de
a partir de 1895 sobre les bases d’una antiga Barcelona, és el Punt d’Informació del Parc i
masia del segle XIII. Després de passar-hi els un espai cultural on s’hi fan tot tipus d’activitats.
Els mobles del menjador Les pedres utilitzades
La variada decoració –d’abans de la guerra– per la construcció són
de la façana està pertanyien a la família Oliver. el gres vermell i el
aconseguida tan sols pinyolenc de l’entorn.
amb quatre tipus diferents
de peces ceràmiques. Les antigues quadres
acullen actualment el
Punt d’Informació del Parc.
El terrat ofereix unes
vistes magnífiques,
tant de la casa com
de l’entorn natural.
costat de can Brossa fins a un altre pont, camí del Riu que ressegueix el curs del
on cal pendre el camí cap al castell de Ripoll fins a Sant Llorenç Savall. Al llarg
Pera, a dalt d’un serrat. Aquesta és la dels més de tres quilòmetres fins a la
pujada més forta del recorregut, però població, destaca el pont de la font de
les excepcionals vistes la compensen. La Cal Llogari, un dels nombrosos ponts de
fortalesa data del segle X i es pot distin- pedra seca que antigament permetien
gir l’antiga forma, així com el mur de el pas sobre els torrents d’aquesta zona
ponent amb dues filades d’espitlleres. i que darrerament ha estat restaurat.
6 Pont de les Conques

Per saber-ne més:
La baixada des del castell de Pera és llar-
ga, a través d’una pista ampla que recor- • Excursions i caminades pel Vallès.
re la finca Saladelafont, greument Pere Robert. Ed. Cossetània, 2008.
afectada pels incendis de 2003 i actual- • El vessant desconegut de Sant Llorenç del
Munt. Miquel Casals i Albert Vicens.
ment en plenes tasques de reforesta-
Ed. El Farell, 2004.
ció. Aquest camí ens condueix fins al riu • Rutes i passejades per Sant Llorenç del Munt
Ripoll i la carretera, que cal creuar per i Serra de l’Obac. Rafael Rosaura i Ramon
enllaçar amb el corriol del PR-C 145, el Gotes. Sua Edizioak, 2000.
36 PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR 37
Parc del Montnegre Manresa

Berga
Vic
i el Corredor
Parc del Montnegre
i el Corredor
Igualada Granollers
Mataró
Terrassa
Sabadell
www.diba.cat/parcsn/montnegre St. Feliu

del Penedès
Barcelona
Vilanova
i la Geltrú
Vora el mar, situat dins de la serralada Litoral, el Parc

del Montnegre i el Corredor amaga racons de gran Any de constitució
bellesa i vestigis d’altres èpoques, quan el bosc era una del parc: 1989
inestimable font de recursos. La relació de l’home amb Any d’aprovació del

aquestes muntanyes es remunta al Neolític i ha perdurat Pla especial: 1989
fins als nostres dies. Així, tot passejant per camins, senders
Superfície protegida:
i corriols, el visitant pot gaudir de nombrosos elements 15.010 ha
del patrimoni i les indústries tradicionals i les feines
bosqueroles, com els molins fariners, els forns de calç
o les places carboneres.
ITINERARIS 7 i 8
8
Mirador del Maresme
7
Fitxa tècnica
La vall de Sant Pere de Riu
La riera de Pineda concentra una gran quantitat de

vestigis històrics, tant religiosos com militars i civils.
L’itinerari té el punt de
partida i arribada en
L’església romànica de Sant Pere de Riu i el castell de
l’aparcament del Molí Montpalau són els reclams medievals més importants
de Can Marqués. Una
d’aquesta ruta, però fins i tot els romans hi van deixar
part del recorregut,
corresponent a l’ascenció una gran obra; l’aqüeducte de can Cua. L’itinerari, circular,
al Montpalau, és més permet descobrir aquestes construccions tot travessant
dura, però la resta és
força assequible.
boscos d’alzines i pins. A més, la caminada compta amb
la motivació afegida de poder gaudir d’una de les millors
Comarca: Maresme
Durada: 3 h panoràmiques de l’Alt Maresme, des de la talaia natural
Distància: 4,5 km de 267 metres del cim del Montpalau. D’altra banda, cal
Altitud màxima: 267 m no perdre detall d’altres edificacions que es van trobant
Desnivell acumulat: 310 m al llarg del recorregut, com el molí fariner de can Marquès
Dificultat: Mitjana
el forn de calç, testimonis de la vida quotidiana dels
Època: Tot l’any
habitants de la zona al llarg dels segles.
6 Punt d’inici:
Aparcament del Molí
fariner de Can Marquès
Per la C-32, sortida per
Calella, Pineda de Mar i
Santa Susana. Agafem la
N-II i seguim direcció Pineda PARC DEL
de Mar, creuem aquesta MONTNEGRE I EL CORREDOR
Sant Pere BV-5 Turó de 0 310 m
població en direcció 126
la Pera 5 de Riu
Girona i girem a la dreta
l
PARC dDEL val Molí fariner de
cap a la C-32 (Girona), tot e n’A 1 Can Marquès Santuari
passant per sota de la N-II. MONTNEGRE
orr
ent
2
Dolmen de del Corredor
Després de dos
I EL TCORREDOR Forn deCa l’Arenes
calç 6
5 Can Boveta
quilòmetres i mig s’arriba Can Miloca Can Palau
Pou de glaç Ca la Quela a Vallgorguina
a l’entrada del parc i pocs de can Bosc de la
Turó de 4 iGuitarra
Sant Celoni
metres més ens trobem Bell-lloc 2 Pont del Diable
Castell de
l’aparcament. La parada de a Llinars 3 3 Montpalau
Alzinar vell Aqüeducte
Roques romà
de Mataró
del Vallèsel Coll dels Altars Font
rra
tren més propera és Pineda de ca l’Arenes Ca l'Oliver 4 de can Cua

ita
Turódel
de Ferro
Gu
de Sitjar
C-32
de Mar (www.renfe.es). 1 Montpalau

la
Can Bosc Can Cànoves

de
6 Parc del Montnegre u

Riera de Pi
Can Cànoves la
Pa
i el Corredor Can Martorell n
Puig Aguilar Ca
Església, 13, 2n Ermita de Can Palau de
T.
Sant Rafael del 0Sot 500 m
neda
08471 Vallgorguina
T. de S el Mas Florit
Tel. 938 679 452 an
el Sot de la Torre t J
p.montnegre@diba.cat Cal Reixac
au m
Mas de
www.diba.cat/parcsn/ Sant Jaume
e
montnegre
2
1 L’any 2003 es va restaurar el molí de can Marquès
2 Antic forn de calç
1 Molí fariner de can Marquès

Davant mateix de l’aparcament es tro-
ba aquesta petita construcció, restau-
rada l’any 2003 per l’entitat Salvem
la Vall de la Riera de Pineda. El molí
va ser construït en el segle XI, tot i que
l’edifici actual respon a l’ampliació
i reforma que va experimentar al se-
gle XIV. La seva funció era aprofitar
la força de l’aigua de la riera per mol-
dre el gra que es conreava als camps
dels voltants i elaborar farina. Sabies que...
A la riera de Pineda es preveu dur
2 Forn de calç a terme diverses actuacions de millora
i recuperació que afectaran tant la seva
Pocs metres pista amunt, s’obre un camí vessant natural –neteja de la llera i
a mà esquerra i, al seu inici, es pot veu- replantació d’espècies autòctones–, com
re un antic forn de calç restaurat. Aquí patrimonial. En aquest sentit, destaquen
comença la pujada fins a Montpalau. els nombrosos molins fariners que s’alcen
L’ascensió, té un desnivell pronunciat, a la seva riba. A més del molí de can
Marquès, se sap de l’existència d’altres
i passa per un bosc d’alzines i pins. En
molins a can Bert, can Bofí, can Cornei,
l’ascenció podem observar un parell de d’en Buc i de les Nogueres. Tot plegat,
cavitats a terra que corresponen a anti- en un tram pràcticament planer d’uns
gues sitges per emmagatzemar el gra. quatre quilòmetres de distància.
3 4
5
3 Restes del castell de Montpalau
4 Arcades de l’aqüeducte romà de can Cua
5 Vista del campanar de Sant Pere de Riu
de planta quadrada, on destaquen els

angles i una finestra de punt rodó, bas-
tits amb una pedra diferent i més ben
treballada. La torre circular, que s’ai-
xecava al centre del castell, es troba
enrunada, així com la seva antiga
capella (s. XII). Impacta l’excepcional
vista sobre la plana litoral, on s’este-
nen les poblacions de la costa.
4 Aqüeducte romà de can Cua

Quan arribem al camí ample, cal seguir
en la mateixa direcció fins passat el
dipòsit verd dels bombers al coll dels
Altars. A mitja baixada ens trobem
3 Castell de Montpalau l’ermita de Sant Rafael, construïda l’any
Quan el camí arriba dalt d’un coll, cal 1908 en pedra i restaurada recentment.
desviar-se per un sender més estret El descens continua fins a l’alçada de
que continua pujant a mà esquerra, l’autopista, que es creua per sota del
fins arribar al cim del turó de Mont- viaducte i ens condueix directament
palau. Allà es troben les restes del casal llit de la riera. En aquest trajecte
tell que va senyorejar bona part de les podem fixar-nos en algunes masies com
terres de l’Alt Maresme. Va ser edifi- el mas Castellar, amb la torre circular
cat sobre els fonaments d’un antic de defensa adossada. En arribar a la
assentament ibèric, que va tenir con- carretera que ressegueix la riera, cal
tinuïtat en època romana. El castell de seguir el camí de l’esquerra. Més en-
Montpalau es troba documentat des davant, ens trobem un tram de més de
del segle XI i va pertànyer a importants 20 metres de l’aqüeducte romà de can
famílies nobles. Encara es poden veu- Cua. Per la mateixa carretera, abans
re els murs de la fortalesa medieval, d’arribar al viaducte de l’autopista,
AQÜEDUCTE ROMÀ DE CAN CUA
Els romans van tenir una forta presència al funcionament fins al segle V. Recollia les aigües
Maresme, sobretot, en vil·les agrícoles. de la riera a l’alçada de can Bufí i la major part
L’aqüeducte de can Cua proveïa d’aigua l’actual dels seus 3,5 km de recorregut eren soterrats.
mas de can Roig, segurament tant per al Es van haver de construir arcades per superar
consum humà com per al reg. Sembla que es va fins a quatre torrenteres, entre elles la de
construir entre els segles I i III i es va mantenir en can Cua, que és on millor s’ha conservat.
El desnivell total que

salvava l’aqüeducte
era de 40 m.
Les pedres
utilitzades en els
murs, de mida i
La construcció actualment color força
conservada és de 29,30 m. irregulars,
s’extreien dels
mateixos llocs
per on passava
la construcció.
L’amplada del mur

i la de les arcades
muntades sobre els
pilars és de 1,05 m.
Orientat en direcció nord-est/sud-oest,
creua el torrent de Can Cua per mitjà
Actualment només Els pilars, de secció trapezoidal,
d'arcades que permeten suavitzar
es conserven quatre tenen unes dimensions que
i igualar els desnivells per afavorir
arcs sencers. oscil·len entre 1,75 m i 1,30 m
el transport de l’aigua.
de llargada i 1,21 m d'amplada.
veurem el pont del Diable, una cana- bardes que decoren l’absis i el mur de
lització d’origen incert que feia passar migdia, destaca el campanar de plan-
l’aigua d’una banda a l’altra de la riera. ta quadrada coronat per un pinacle
piramidal entre merlets graonats.
5 Sant Pere de Riu L’edifici de la rectoria funciona actual-
Un cop estem de nou a l’aparcament, ment com a casa de colònies.
agafem el camí asfaltat que puja a la
dreta del molí i condueix fins a Sant
Pere de Riu. A pocs metres d’iniciar Per saber-ne més:
la pujada, a la dreta trobem un accès
de sorra que ens porta a les restes d’un • Vògits, modolons i desfedors. Recull de cultura
pont i a la font del Ferro, recentment oral del Montnegre (II). Daniel Rangil, 2009.
restaurada. Reprenem el camí asfaltat • El Montnegre, una història de mil anys. Joan
Portals. Ed. Llibreria El Set-Ciències, 1998.
fins arribar a Sant Pere de Riu, una
• Façanes al ras. Les masies dels termes
esglèsia romànica del segle XI que d’Olzinelles i Sant Martí de Montnegre.
conserva la nau i l’absis semicircular Ed. Ajuntament de Sant Celoni. Fundació
originals. A més de les arcuacions llom- Rectoria Vella, 1995.
Pedres mil·lenàries
8
Fitxa tècnica
Dolmen de Ca l’Arenes
Amb una antiguitat de 5.000 anys, el dolmen de Ca l’Arenes

és un dels principals monuments megalítics presents al Parc
L’itinerari del dolmen de del Montnegre i el Corredor. Aquest itinerari circular hi
Ca l’Arenes té el seu punt arriba a través d’agradables senders, tot travessant boscos
de sortida i arribada a
can Bosc, al municipi mediterranis on també es poden veure altres elements
de Dosrius. Es tracta patrimonials típics de les zones forestals i vestigis
d’un recorregut circular,
d’activitats industrials ja extingides als nostres dies,
senyalitzat. És una
excursió llarga amb com els pous de glaç. El punt de partida de la ruta és
desnivells moderats, per can Bosc, un mas del segle XVI que conserva els elements
camins i pistes forestals.
més característics de les masies tradicionals de la zona.
Comarca: Maresme Des d’allà, cal seguir els senyals blaus del recorregut per
Distància: 9,5 km gaudir d’una deliciosa caminada per aquest sector del parc,
Durada: 3 h i 45 min
Altitud mínima: 414 m coronat pel santuari del Corredor, a 633 m d’alçada, a pocs
Altitud màxima: 633 m metres de distància del cim de la serra del Corredor.
Dificultat: Mitjana
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici: can Bosc

Per l’autopista AP-7,
sortida de Llinars del
Vallès, direcció Dosrius.
En aquesta carretera cal
Turó de
desviar-se per entrar al la Pera
parc a través d’una pista
asfaltada en direcció PARC DEL Santuari
al santuari del Corredor
MONTNEGRE Dolmen de del Corredor
I EL CORREDOR Ca l’Arenes
6
que arriba a can Bosc. 5
La parada de tren que Can Miloca
Pou de glaç a Vallgorguina
es troba més propera de can Bosc
Turó de 4 i Sant Celoni
és Llinars del Vallès Bell-lloc 2
(www.renfe.es). a Llinars 3
del Vallès Alzinar vell Roques de Mataró
Font de ca l’Arenes
del Ferro
6 Centre d’Informació 1
del Santuari del Corredor
Can Bosc
Recinte del Santuari
del Corredor Puig Aguilar
Tel. 938 412 917 0 500 m
08319 Dosrius
montnegre
2 4
5
1
2
1 Can Bosc
2 Esquema d’un pou de glaç, com el de can Bosc 3
1 Can Bosc
L’excursió s’inicia en un dels masos
més importants del Parc del Montne-
gre i el Corredor. Can Bosc és una
gran masia, antiga residència d’esti- 1.
1. Obertura
Obertura
2.
2. Franges debranques
Franges de branquesa llants
aïllants
ueig dels comtes de Bell-lloc, docu- 3.
3. Grapes
Grapes dedegla
glaço oneu
neu
4.
4. Coberta
Coberta enenforma
formadedesolta
solta
mentada des de l’any 1565 i formada 5.
5. Paret de pedra
Paret feta seca
de pedra seca
per un cos principal amb quatre plan-
tes i teulada a quatre vessants. Fent
un tomb al conjunt s’hi pot veure la
masia, les masoveries annexes, una Sabies que...
bassa i una font. L’inici del recorre- El de can Bosc era un dels cinc pous
gut es troba a l’extrem esquerre del de glaç que existien al municipi de Dosrius
prat que hi ha a la part posterior de entre el segle XVIII i principis del segle XX.
S’excavava un forat circular al terra,
la casa. Està senyalitzat amb marques
i s’omplia de neu o gel durant l’hivern
de color blau. per poder disposar durant la resta de
l’any. La part superior es tancava amb
2 Pou de glaç de can Bosc una coberta en forma de volta que tenia
Després d’uns quants revolts, s’arri- obertures que permetien la introducció
ba al començament del corriol que i l’extracció de la neu o el glaç.
El soterrament mantenia la instal·lació
desemboca al pou de glaç de can Bosc,
a baixa temperatura i així, l’aigua
una construcció que antigament es congelada podia mantenir-se en aquest
feia servir per conservar i disposar del estat fins l’estiu, quan es transportava
gel durant tot l’any. a les ciutats per ser utilitzada.
3 Font del Ferro ca, una de les poques masies que que-
De nou al camí principal, l’itinerari den dins el parc, i des d’on s’observa
continua fins arribar a la font del Fer- una bona panoràmica de les munta-
ro, on l’aigua brolla fresca i neta en nyes del Corredor, amb el mar al fons.
un indret envoltat de verns, gatells, Des d’aquest punt, el camí inicia un
grèvols, àlbers i saüquers. Molt a descens tot creuant boscos d’alzina
prop, amagada entre la vegetació, hi surera i passant a la vora d’alguns
ha una antiga pedrera, testimoni mut sòcols de sauló, amb les formes carac-
de l’acti vitat dels picapedrers en terístiques que adquireix aquesta roca
aquest sector del parc. quan s’erosiona.
4 Can Miloca 5 Dolmen de Ca l’Arenes

Havent passat una zona de camps i Tots els senyals condueixen el cami-
feixes, s’arriba a la finca de can Milo- nant fins aquest sepulcre megalític,
DOLMEN DE CA L’ARENES: UN PAISATGE DEL NEOLÍTIC
Aquest dolmen, datat de fa 5000 anys, fou l’any 1997. El monument es trobava força
una tomba col·lectiva monumental. Segons malmès i l’any 2006, després d’una excavació
els experts, va ser construïda per un grup amb arqueològica en la qual es van trobar fragments
unes creences i uns rituals funeraris complexos. de sílex i de coure o de bronze, es va començar
A més de servir de lloc d’enterrament, tenia a restaurar tot retornant-li la forma habitual.
la funció de justificar la pertinença del territori A la serra del Corredor hi ha altres monuments
a la comunitat, ja que era l’indret on megalítics, com la Pedra Gentil, la Pedra Arca,
s’enterraven els avantpassats. Va ser descobert les lloses del Trull o la Pedra Llarga.
El túmul o cairn era el

La cambra funerària era l'espai monticle de terra i pedruscall
destinat a contenir les restes que recobria els sepulcres
mortuòries i les ofrenes. megalítics. Amb el pas dels
segles ha desaparegut i han
quedat al descobert les
grans pedres de l'interior
del dolmen.
El cromlec era el cercle

exterior de pedres Disposa d’una entrada, per la
que ajudava a sostenir qual es feien les inhumacions.
el túmul. Vista lateral
3 4 5
6
descobert l’any 1997 i restaurat per
la Diputació de Barcelona en dues
campanyes entre 2006 i 2007. El dol-
men data del període del Neolític
Final –3000/2500 aC– i està format per
una petita cambra funerària, tapa-
da amb dues lloses laterals i una que
fa de capçalera, dos muntants a l’en-
trada per recolzar la porta i dues llo-
ses planes a l’interior. L’indret on 3 La font del Ferro
s’ubica, una petita esplanada amb vis- 4 Can Miloca
tes a les muntanyes del Montseny, 5 Dolmen de Ca l’Arenes
envoltada de pins i alzines, és ideal 6 Santuari del Corredor
per descansar abans d’iniciar l’ascens

al santuari del Corredor. (una antiga pedrera), l’àrea d’esplai
del Corredor, l’àrea d’acampada El
6 Santuari del Corredor Solell del Corredor i el coll de ca
Des del dolmen, el camí s’enfila entre l’Arenes fins arribar a can Bosc, punt
espessos alzinars fins al santuari del final del recorregut.
Corredor, rodejat de prats de pastu-
res. És un edifici d’estil gòtic tardà,
construït a finals del segle XVI. Hi des- Per saber-ne més:
taca especialment el campanar, una
torre quadrada amb merlets i gàrgo- • Guia del Parc del Montnegre i el Corredor.
les als angles. A l’església, amb nau Gonçal Luna i Josep Melero (coord.).
de creu llatina, s’hi venera la Mare de Diputació de Barcelona, 2005.
• A peu pel Montnegre i el Corredor.
Déu dels Socors. La tornada al punt
Quinze itineraris. Tomàs Muelas.
d’inici es fa per l’altre vessant de la Ed. Cossetània, 2002.
muntanya, seguint el traçat del GR 92 • Parc Natural del Montnegre Corredor.
i passant per les Roques de Mataró Mapa guia excursionista. Ed. Alpina, 2008.
46 PARC DEL GARRAF
PARC DEL GARRAF 47
Parc del Garraf

www.diba.cat/parcsn/garraf
El Garraf és una regió d'abundants mites i llegendes.

Per tal de descobrir-los, un dels itineraris uneix Gavà
i el castell d'Eramprunyà en un recorregut pel món
arquitectònic medieval; les ruïnes d'aquest castell, que Any de constitució
del parc: 1986
ja s'esmenta l'any 975, són un referent inequívoc a la
comarca. El Garraf va ser, durant segles, terra de frontera Any d'aprovació del
Pla especial: 1986 ampliat
entre el món cristià i els sarraïns. Els castells que i modificat el 2002
s’aixequen en aquest territori, com els d’Eramprunyà,
Canyelles o Olivella en són testimoni. Una altra ruta, les Superfície protegida:
12.376 ha
Masies del Garraf, proposa un passeig des d'Olivella fins
a can Grau tot passant per nombroses cases de pagès que
mostren com l’arquitectura civil s’ha adaptat a la fesomia
del paisatge.
ITINERARIS 9 i 10
10
48 PARC DEL GARRAF
Històrica talaia de pedra vermella
9
Fitxa tècnica
De Gavà a Eramprunyà
El castell d’Eramprunyà és un punt de referència magnífic,

encimbellat sobre un escarpat turó als contraforts més
El punt d’inici és l’ermita orientals del massís del Garraf. La vermellor de la pedra de
de Bruguers, als afores de
Gavà. El recorregut segueix la muntanya s’encomana als murs de la fortalesa i de les
les marques del GR 92 fins dues ermites que es troben en el camí. I si el roig és el color
a les restes del recinte
d’aquesta terra, el contrapunt està pintat del blau del mar,
extern d’Eramprunyà i
després les del PR-C 39 fins que omple l’horitzó d’una immensa i bella panoràmica,
al cim del turó. És una emmarcant les poblacions properes a la desembocadura
excursió assequible, tot
i que una part transcorre del Llobregat. La ruta que uneix l’ermita de Bruguers amb
per un vessant molt el castell d’Eramprunyà és en realitat curta en distància,
abrupte i d’un fort
però intensa en pendent. És una excursió gaire bé més
pendent que exigeix
atenció en diversos punts. vertical que horitzontal, que ressegueix les passes del GR 92,
el Sender del Mediterrani. Passant per la Roca Foradada,
Comarca: Baix Llobregat
Distància: 2 km l’església de Sant Miquel i finalment pel castell que porta el
Durada: 1 h i 15 min mateix nom, aquesta ruta de certa dificultat ens recompensa
(anada i tornada)
Altitud mínima: 240 m l’esforç amb unes magnífiques vistes del territori.
Dificultat: Mitjana
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici: Ermita

de Bruguers
Per l’autopista C-32,
sortida de Gavà, rodejar la
població fins la BV-2041 en BV
Can Bruguers
-20
direcció a Begues. L’ermita 41
es troba al quilòmetre
Castell
5 d’aquesta carretera.
d’Eramprunyà
PARC DEL GARRAF 1 Ermita
de Bruguers
La parada de tren més
pròxima és a Gavà, 4 Turó de
l’Eramprunyà 2
a uns 4 km de Bruguers. 3 Roca
Sant Miquel Foradada
6 Museu de Gavà d’Eramprunyà
Centre de documentació
del Parc del Garraf
Pl. Dolors Clua, 13-14
08850 Gavà Massís del Garraf
Tel. 936 382 370
0 85 m
p.garraf.cdgava@diba.cat
garraf
PARC DEL GARRAF 49
1a 1b
1a 1b Ermita de Bruguers i detall de la porta
el culte a la Roca de Gavà. A principis

del segle XVI, la vella ermita del Sitjar
va experimentar una profunda refor-
ma, per tal de poder acollir la imatge
de la Mare de Déu de Bruguers que,
el 1509, va ser-hi traslladada des de l’an-
1 Ermita de Bruguers tiga capella de Bruguers Vell, situada
El punt d’inici d’aquest itinerari és un al cim d’un penyal proper. Des d’ales-
edifici originari del segle X, amb plan- hores, és coneguda pel nom d’ermita
ta d’una sola nau amb volta de canó, de Bruguers. Avui dia, cada dilluns de
absis semicircular, teulada a dues ves- Pasqua s’hi celebra un aplec amb una
sants i quatre capelles laterals. Arqui- ballada de sardanes davant de l’ermi-
tectònicament es poden diferenciar ta i es fa un dinar a la muntanya. En
dues fases constructives, lligades res- aquesta esplanada comença l’itinerari.
pectivament a l’estil romànic i al gòtic
tardà. La nau i l’absis corresponen a la 2 Roca foradada
capella romànica (segle XIII), mentre que Després de seguir les marques del
la portalada i la volta del cor corres- GR 92 a través d’un estret corriol que
ponen a l’ampliació del segle XVI. La fa una mica de pujada, el camí arri-
construcció romànica va ser fundada ba de seguida a un punt estratègic des
per Ferrer de Santmartí, senyor d’Eram- d’on es tenen espectaculars vistes de
prunyà, sota l’advocació de santa Mag- la plana deltaica i de la població de
dalena del Sitjar. Però l’any 1327 el Gavà. L’indret també compta amb un
bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, element geològic peculiar, conegut
la va considerar un lloc d’horrors i so- com a Roca Foradada. Es tracta d’una
litud i va autoritzar l’aleshores senyor mena d’arc de pedra que emmarca la
d’Eramprunyà Pere Marc a traslladar-ne panoràmica. A partir de la Roca Fora-
50 PARC DEL GARRAF
2 3
dada, el pendent s’accentua i el corriol

efectua diverses llaçades guanyant
metres sense recórrer gaire distància.
Més endavant, les fites ens conduei-
xen fins a l’interior d’un bosc d’alzi-
nes ombrívol i agraït. 2 La Roca Foradada
3 Ermita de Sant Miquel d’Eramprunyà
3 Sant Miquel d’Eramprunyà 4 Restes del castell d’Eramprunyà
Una estona més tard, el sender desem-

boca en un camí més ample, on el l’edifici respon a la reconstrucció del
GR 92 coincideix amb el PR-C 39. En segle XII, tot i que molt modificada en
aquest punt hem de girar a la dreta i transformacions posteriors, com la del
seguir les marques grogues i blanques 1522 o la del 1868. Presenta una plan-
que aviat ens conduiran fins al darrer ta rectangular amb l’antic portal romà-
dels tres recintes emmurallats que nic orientat a migdia i un altre obert
envolten el castell d’Eramprunyà, des- més recentment al mur de llevant. El
prés arribarem a l’església de Sant Mi- temple s’asseu sobre la roca mare que,
quel d’Eramprunyà, documentada des al seu voltant, ha estat excavada per
del segle X. L’estructura general de fer una cisterna i un cementiri, com
demostren les formes antropomòrfi-
ques que s’hi poden veure.
Sabies que...
El diumenge més proper a la diada
de Sant Miquel (29 de setembre) se 4
celebren al castell d’Eramprunyà una sèrie
d’activitats que mantenen viva una antiga
tradició documentada com a mínim des de
1568. Consistia a pujar en pelegrinatge al
castell, celebrar una missa a la capella de
Sant Miquel d’Eramprunyà i dinar pels
voltants de la fortalesa. Aquest tradicional
aplec de Sant Miquel va deixar de fer-se
durant la dècada de 1930, però es va
tornar a recuperar l’any 1961.
PARC DEL GARRAF 51
CASTELL D’ERAMPRUNYÀ
Documentat des de mitjan segle X, aquesta Marc. El 1469, durant la guerra civil entre els
fortalesa va senyorejar un terme que incloïa les partidaris de Joan II i la Generalitat, el castell
parròquies de Sant Miquel d’Eramprunyà, va ser assetjat i destruït per les tropes
Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de assetjans. Diferents famílies van posseir el
Llobregat i Viladecans. Va ser propietat dels castell successivament i l’any 1897 va ser
comtes de Barcelona fins el 1323, quan el rei adquirit per Manel Girona. Actualment és
Jaume II el va vendre al seu tresorer Jaume propietat de l’Ajuntament de Gavà.
15
18
2
5
1 16
3
17
9 20
19
Romànic 4
8
Romànic no conservat 7 10
6 11
Gòtic 12 13
Posterior
14
1. Porta romànica, amb arcs de originàriament havia de ser llevadís. 15. Forat per escapar a
plegament desapareguts Actualment és de fusta l’exterior del recinte sobirà
2. Porta datada el 1568 8. Porta gòtica. Es distingueix 16. Habitació exterior amb porta gòtica.
3. Antic absis l’encaix per on baixava el rastrell 17. Inici d’arcada gòtica
4. Mur del recinte jussà 9. Baluard gòtic 18. Camí de guaita. El mur exterior
5. Tombes antropomòrfiques 10. Merlets de defensa era una barana
(s. X) 11. Arcades gòtiques 19. Sitja, o pot ser la cisterna
6. Barbacana del segle XIV, per 12. Baixos de la gran sala noble 20. Arqueria romànica. El castell
destorbar un atac directe al recinte 13. Cambra noble no disposava de paret de llevant, i
sobirà 14. Cambra amb el sostre baix una sèrie d’arcs romànics permitien
7. Antic pont de pedra, que (pot ser el forn) gaudir del paisatge
4 Castell d’Eramprunyà del massís del Garraf cap a l’interior.

La ruta acaba al cim del turó de Des del límit del cingle es pot veure
l’Eramprunyà, on s’aixeca el recinte l’ermita de Bruguers des d’una pers-
sobirà del castell homònim, separat pectiva zenital.
de la resta del conjunt per un fossat
que antigament només es podia tra-
Per saber-ne més:
vessar per un pont. Les restes es tro-
ben enrunades, però encara es poden • El Garraf i la Marina penedesenca. Juan
veure alguns elements de la construc- Carlos Borrego. Ed. Piolet, 2004.
ció i, sobretot, gaudir de les espec- • El Garraf a peu. Joan Tutusaus. Cossetània
Edicions, Col. Azimut (74), 2005.
taculars vistes que proporciona la
• Materials didàctics al massís del Garraf, un
seva ubicació privilegiada, tant de la espai natural. Marc Andrés i altres. Ed. Institut
desembocadura del Llobregat i la pla- Municipal de gestió del patrimoni cultural
na litoral mirant cap a la costa, com i natural de l’ajuntament de Gavà, 2006.
52 PARC DEL GARRAF
D’Olivella a Jafre
10
Fitxa tècnica
Masies del Garraf
En aquest recorregut els paisatges mediterranis del

Parc del Garraf acompanyen les construccions vinculades
És un recorregut circular, a l’activitat agrícola: murs de pedra seca, barraques de
amb un tram de tornada vinya, masies i també algun poble abandonat.
compartit, senyalitzat amb
marques de color groc i Prenent com a punt de partida el casc antic d’Olivella, molt
blanc (PR-C 37-Masies del ben conservat i presidit per l’església de Sant Pere i Sant
Garraf), que permet
Feliu, l’itinerari s’endinsa pel parc a través d’una pista de
veure diferents elements
patrimonials i naturals terra, ampla i planera, amb pocs desnivells i que transcorre
del Parc del Garraf. per una de les zones amb més
Sant Pere vegetació de tot el massís.
Comarca: Garraf
BV
i Sant Feliu
Passant per ca l’Aliona, els
-2
11
Distància: 12,5 km
1
Ajuntament
(anada i tornada) Masets i la Fassina, les
1
Durada: 2 h 30 min Olivella Cementiri
Altitud mínima: 139 m m p s antigues masies de la
Ca
n
Altitud màxima: 251 m Can Ca zona, s’arriba finalment
e
Camps
d
Desnivell acumulat: 222 m n t

e
To
rr a Jafre, un nucli
Dificultat: Mitjana e nt de Sínia
r r
Època: Tot l’any To enrunat que data
la Mesquita PARC
del segle XII i que
6 Punt d’inici: Olivella
antigament va ser
Per l’autopista C-32 DEL GARRAF
s’arriba a la població 2 capital d’una
Mas Bargalló Ca l’Aliona
de Sant Pere de Ribes, Puig del baronia.
des d’on s’agafa la Borregaire
carretera BV-2111 Turó dels

Puig de
que porta a Olivella. la Llebreta Cirerers Puig dels
En transport públic, Terrers
Coll de la
les parades de tren més Llebreta
properes són Sitges Font Cabota Riera
de J
afre
o Vilanova i la Geltrú Turó d’en
Galús
(www.renfe.es).
Puig
Turó dels Vendrell
Ametllers
6 Centre d’Informació Mas Vendrell
la Sala. Olivella Maset de Dalt
Maset de Baix 3
Pl. Major, s/n l Parany
3 a de Turó de
08818 Olivella Serr l’Esquerdat Mas Llorenç
Tel. 938 968 465 o Penya
Rosada el Castell Santa Maria
627 978 569
Jafre 4
Fo
ndo
p.garraf.lasala@diba.cat Coll de l’Infern de les Ll
0 410 m 3 enti
www.diba.cat/parcsn/ es
la Fassina
garraf Can Marcer
PARC DEL GARRAF 53
2
1 Olivella
L’excursió comença al nucli antic d’Oli-
vella, una de les portes d’entrada al
Parc del Garraf i punt de partida de
diferents rutes per descobrir la zona.
L’acollidor i pintoresc conjunt de cases
de pedra s’agrupa sobre el puig Cabot
–un turó a 211 metres d’alçada–
i està presidit per l’església de Sant
Pere i Sant Feliu i la casa de la Vila.
L’església, originària del segle XV, va 1 Església de Sant Pere i Sant Feliu d’Olivella
ser ampliada al segle XVII. Hi destaca 2 Ca l’Aliona
la portalada i un campanar de torre

amb merlets de maó. Al mateix 2 Ca l’Aliona
poble hi ha el Centre d’Informació la Sortint del nucli antic, cal prendre la pis-
Sala, on s’hi poden trobar tot tipus de ta asfaltada que porta al Parc del Gar-
dades sobre itineraris i serveis del Parc raf (direcció a Plana Novella). Havent
del Garraf. Davant de l’edifici hi ha passat per davant de can Camps i cami-
una plaça amb una font, on podeu nant uns metres més, s’arriba a un tren-
omplir les cantimplores. call a la dreta. És una pista de terra
54 PARC DEL GARRAF
senyalitzada amb els colors groc i blanc

del PR-C 37, amb el nom de “Masies
del Garraf”. A dos quilòmetres d’Oli-
vella, ca l’Aliona és a tocar del camí.
Està formada per dos habitatges sepa-
rats, documentats del 1538. 3 La Fassina, una de les poques masies habitades del parc
4 Vistes des de Jafre
3 Els Masets i la Fassina

Cal seguir per la pista fins arribar a una pletament malmesos, van ser construïts
cruïlla. S’ha de prendre el camí que durant els segles XVIII i XIX i formaven
va en direcció a Sitges. Després d’una un caseriu que pertanyia a l’antiga
baixada s’accedeix als Masets de Dalt quadra de Jafre, actualment despobla-
i de Baix. Aquests dos edificis, ara com- da. Després de creuar la riera, sempre
per la pista, apareix la masia la Fas-
sina. A mitjan segle XIX es va transfor-
Sabies que... mar en una destil·leria d’aiguardent
Avui, algunes masies del Garraf (una fassina) que pertanyia a la famí-
tornen a estar habitades o a tenir un
lia Torrents, de Vilanova i la Geltrú.
ús públic, com can Grau (és una escola
de natura), la Fassina o Vallgrassa (com
Avui, l’edifici, totalment restaurat, és
a centre de divulgació artística). D’altres, la seu d’una empresa que disposa
com els Masets o les que hi havia al nucli d’una àmplia oferta de productes arte-
principal de la baronia de Jafre, van quedar sanals i alimentaris.
abandonades a mitjan segle XX, quan
la vida al territori del Parc del Garraf no
4 Jafre
era gaire fàcil. Els pocs recursos naturals
i la manca d’aigua van fer que moltes Des de la Fassina, cal seguir el PR-C 37
famílies decidissin deixar les seves masies i i prendre la pista que porta cap a Pla-
instal·lar-se en altres indrets de la comarca. na Novella, passant pel fondo de les
PARC DEL GARRAF 55
SANTA MARIA DE JAFRE
Jafre és un nucli abandonat, capital de l’antiga de cases presidides per l’església de Santa Maria,
baronia del mateix nom. Està format per un grup totes elles en ruïnes i cobertes de vegetació.
L’edifici annex és la casa dels

barons i una de les poques restes
arquitectòniques d’aquest antic
nucli de població que encara
es conserven dretes.
L’església compta amb
un campanar d’espadanya.
L’edifici, d’una sola nau,

ha anat sofrint diverses
reformes al llarg del
temps, a partir d'una
primitiva capella.
El temple va ser reformat els

anys 1688, 1850 i 1898. A la
llinda de la porta hi figura
la data de la reforma que es
va dur a terme el 1850.
Llenties, paratge d’especial interès bo- ambiental a la comarca. La tornada a

tànic. Jafre és un petit llogaret aban- Olivella es pot fer pel GR 92-4, que surt
donat i avui, quasi enrunat. Està datat de Jafre (en direcció a Sant Pere de
del 1139 i, segons escriptures troba- Ribes) i que enllaça de nou amb la pis-
des a la comarca, se sap que el 1413 ja ta principal del PR-C 37 (a l’alçada dels
no hi vivia ningú. No va ser fins al segle Masets) que porta, pel mateix camí d’a-
XVII que va repoblar-se, en un moment nada, al punt de partida.
en què la família Catà, primer, i els
Papiol de Vilanova i la Geltrú, més tard,
eren els barons d’aquesta quadra. Des- Per saber-ne més:
prés de la Guerra Civil, el nucli va que-
dar abandonat i avui només compta • Guia dels parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix.
amb les ruïnes de la casa del baró, la Gonçal Luna i Josep Melero (coord.).
dels masovers, la del rector i l’església Diputació de Barcelona, 2004.
• Mapa i guia excursionista del Parc del Garraf
de Santa Maria de Jafre, al centre del
(1:25 000). Coedició amb Editorial Alpina,
conjunt. El nom del poble ha estat recu- Geostel i Diputació de Barcelona, 2007.
perat per l’empresa Jafra Natura, dedi- • Masies del Garraf. Pau Roig Estrade.
cada a serveis de lleure i educació Edicions El Cep i la Nansa, 2008.
56 PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU
PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU 57
Parc del Castell

Berga Parc del Castell
de Montesquiu
Vic
Manresa
de Montesquiu Igualada
Terrassa
Granollers
Sabadell
Mataró
www.diba.cat/parcsn/montesquiu Vilafranca
del Penedès
St. Feliu
de Llobregat
Barcelona
Vilanova
i la Geltrú
D'entre boscos espessos, poblats de pi i roure i travessats

pel Ter, sorgeix el castell de Montesquiu, que ofereix al Any de constitució
del parc: 1986
visitant un patrimoni cultural que es remunta fins a l'edat
mitjana. L'itinerari que uneix aquest castell amb el de Any d'aprovació del
Pla especial: 1986
Besora omple l'afany de qualsevol viatger. Un paisatge
prepirinenc teixit de colors i ple de tresors amagats que Superfície protegida:
esperen ser descoberts. 547 ha
ITINERARI 11
Castell
de Besora
la Vila
11
Tarnadell
Del castell de Montesquiu al castell de Besora
11
Fitxa tècnica
Els castells dels
senyors de Besora
Seguint les passes de la família dels senyors de Besora,
aquest itinerari uneix les seves antigues propietats. La ruta
L’itinerari té el seu
s’inicia al mateix castell de Montesquiu, una construcció
punt d’inici al castell d’origen medieval envoltada d’elegants jardins i situada
de Montesquiu. Des
dalt un turó amb el riu Ter als seus peus. L’edifici ha sofert
d‘aquí es recorre
l’anomenat “sender diverses remodelacions al llarg de diferents èpoques
dels tres castells”, històriques. A través de boscos de roure i pi roig, coincidint
que coincideix amb
un sender de gran
amb un GR, es va guanyant alçada i s’arriba a una zona de
recorregut, fins arribar prats amb vistes espectaculars sobre la serralada del
al castell de Besora. La
Montseny, el Prepirineu i els Pirineus. Després d’un
ruta no té cap dificultat
però fa pujada. darrer esforç, el recorregut s’enfila muntanya amunt
fins a les singulars ruïnes del castell de Besora, del que
Comarca: Osona ja es tenen dades des de l’any 875, en l’època del comte
Distància: 6,9 km
Guifré el Pilós. Actualment es treballa per la seva
Durada: 3 h
Altitud mínima: 587 m conservació i recerca arqueòlogica.
Altitud màxima: 1.026 m
Dificultat: Mitjana
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici: Castell

ocarrada
de Montesquiu
Turó
S’hi arriba per la carretera del Beví
Torrent de les Dous
aS
C-17, després cal agafar

PARC DEL
el
la sortida de Sant Quirze td e rs

CASTELL DE err
r
ra ls F
Te
s Ser e Can Ramonet

de Besora (entre Vic i
MONTESQUIU s Planese d
el
a
er
Ripoll). La parada de le Ri
a de Castell de Besora
tren que es troba més sta S e rr
ine
Co
G na 4 Can Quel
a
ola
ste
propera és Sant Quirze a sd

vir
el de la S el ra
Ro
d R ie ra
de Besora-Montesquiu t C astell de Beso
rra
la
(www.renfe.es) Se la Solana Pla del Revell

de
3
t
rra
Creu del Soler Font el Trull

Se
del Revell
6 Oficina del Parc del Llac
Castell de 2
Castell de Montesquiu Masoveria
Montesquiu
Masoveria del Castell Jardins del
1 1 Castell
a
Can Garsa
ll
08585 Montesquiu
ier
Reve
c Font
rinva
la R
Tel. 938 529 902 Ma del Serrat

Font de
l
Torrent de
227
nt de
938 529 234 del Castell

t
en
Montesquiu
BV-5
Torr
p.montesquiu@diba.cat
Torre
0 630 m
montesquiu
2
1 Castell de Montesquiu
La ruta comença al castell de Montes-
quiu, punt neuràlgic del parc que por-
ta el mateix nom. El Parc de Montesquiu
és un territori protegit de gairebé 600
hectàrees dividit en dues meitats pel
Ter als municipis de Montesquiu, Sant
Quirze de Besora, Santa Maria de Beso-
ra i Sora, a la subcomarca del Bisaura.
El castell sorprèn per la seva gran estruc- 1 El castell de Montesquiu
tura i també pels diferents estils arqui- 2 Vistes fent la ruta
tectònics que es poden veure tant a

l’exterior com a l’interior, fruit de les documental del castell des de l’any
intervencions dels seus propietaris en 1285, amb el nom de Monte Squivo,
diferents èpoques històriques. Els caps que vol dir “muntanya esquiva, difícil,
de setmana (i tots els dies a l’estiu) es feréstega”. Fou propietat dels senyors
pot gaudir d’una visita guiada al cas- de Besora, dels comtes de Santa Colo-
tell. Només d’aquesta manera es pot ma, Lluís Descatllar o Emili Juncadella,
veure l’audiovisual Temps d’història i l’últim propietari del castell, abans que
misteri, que repassa la història del cas- el cedís, en herència, a la Diputació de
tell mitjançant els quatre personatges Barcelona. A l’interior destaca l’escala
principals de les famílies que hi han vis- del segle XVI, la sala noble o el dormi-
cut. Entre ells hi ha els senyors de Beso- tori dels Juncadella. A l’exterior són no-
ra, que provenien del castell de Besora, tables els merlets i els finestrals. Al voltant
molt a prop de Montesquiu. En la visi- del castell es troben els jardins, que
ta també s’explica que es té notícia van ser projectats per Emili Juncadella.
Besora i de Milany. El camí, tot i que fa

pujada, gaudeix de l’ombra de roures,
pins i alguna alzina. Després de fer uns
400 metres, s’arriba a una bassa, que
la gent de la zona anomena “el llac”.
3 El pla del Revell

La ruta continua pel mateix sender, que
coincideix amb un GR. A mida que es
guanya alçada, les vistes es van fent
3 El pla del Revell més espectaculars: a una banda el
4 Restes del castell de Besora Montseny, amb les siluetes visibles del
Matagalls i el Tagamanent, les Agu-
Entre gespa, flors i matolls el visitant des i el turó de l’Home, la serra de Bell-
pot rodejar tot l’edifici o visitar els munt i, cap a ponent, el massís dels
diversos equipaments del parc. Entre Munts; mentre a l’altra banda, obser-
aquests trobem la Cabanya del Castell, vem les muntanyes del Prepirineu i els
habilitada com a sala d’exposicions Pirineus. La pista desemboca al pla del
temporals, i la masoveria on es troba Revell, una gran zona de pastures. El
l’oficina del parc. Val la pena fixar-se camí passa per la cabanya de l’antiga
també en les escultures de metall de masia del Revell, les ruïnes de la qual
l’escultor Enric Pla Montferrer, de gran veurem a sota del penya-segat. Després
format i repartides per aquesta exten- de traspassar els prats, cal seguir amb
sa zona verda. la mateixa direcció. Ben aviat es pot
2 El llac
El recorregut surt des de l’aparcament Sabies que...
del castell. Cal seguir una pista fores- Les grans masies i castells són rics en
llegendes de tresors ocults i fantasmes.
tal senyalitzada amb una fita en la qual
Joan Amades en recull una en la seva obra
s’indica “sender dels tres castells”, que Castells llegendaris de la Catalunya Vella.
és el nom d’una ruta més llarga que en- Es diu que al castell existia un amagatall
llaça els castells de Montesquiu, de secret al soterrani que permetia als seus
estadants amagar-hi objectes de valor i
que només coneixen els més íntims
4 familiars. En certa ocasió el senyor de
Montesquiu va desaparèixer sense deixar
ratre i ningú més el va trobar. Passats
molts anys, un descendent seu va tenir
unes diferències amb el senyor de Besora,
fins al punt d’agredir-se. L’amo del castell,
tement que el senyor de Besora
l’assaltaria, va voler protegir els objectes
més valuosos a l’amagatall. I va ser
aleshores quan va trobar el cadàver del
seu avantpassat, desaparegut anys enrera.
CASTELL DE MONSTEQUIU
L’estat actual del castell de Montesquiu és fruit propietari, es van afegir les darreres
de les diferents obres que s’hi han anat fent modificacions a l’edifici, com l’escala de
durant els segles. El seu origen el trobem l’entrada, portada, sembla ser, d’un palau
en una petita torre probablement construïda del segle XVI de Barcelona. Avui, el castell és
entre els segles X i XI. Més tard, en plena època propietat de la Diputació de Barcelona, i s’hi
medieval, el castell passa a ser una residència fan visites guiades i s’hi celebremn jornades
fortificada. Amb l’Emili Juncadella com a tècnique i seminarais.
El pis superior s’ha condicionat
Al segle XVII, Lluís Descatllar va ampliar com a Centre de Recursos A principis del segle XX es
el casalot i va construir una petita del Castell de Montesquiu van afegir les darreres
capella i els merlets de forma per fer-hi reunions, convencions transformacions a l’edifici, com
esgraonada que coronen la façana, o cursos. l’escala de l’entrada, dues llars
tot seguint un marcat estil de foc i un pont fals.
renaixentista.
A mitjan segle XIV el

castell es converteix en
un casalot utilitzat com
a residència.
divisar el castell de Besora, en direcció pel cim de la muntanya es poden veu-

NE. En un extrem de la planura hi ha el re les restes del mur del castell, que fou
cartell que assenyala la direcció que cal el lloc de residència dels senyors de
prendre. Es tracta d’un corriol ben fre- Besora (Arnau Guillem de Besora i els
sat que baixa cap el coll de la Mongia. seus descendents), i el que queda de
D’aquí, tot planejant, entrem a l’oba- l’antiga església romànica de Santa
ga fins arribar a les envistes de la casa Maria. La tornada es fa pel mateix camí.
del Pla de Besora. Cal fer un gir pro-
nunciat cap el SW i agafar el corriol que
ens durà al castell de Besora. Per saber-ne més:
4 Castell de Besora • El castell de Montesquiu a la darreria de

En mitja hora aproximadament s’arriba l’Edat Mitjana, Ramon Espadaler. Diputació
de Barcelona i l’Avenç (col·lecció d’Història
al cim del turó, de 1.026 metres d’al-
Local, 1), 1993.
çada. El camí fa pujada però l’esforç val • El Bisaura. Rutes a peu i en BTT, Montserrat
la pena pel valor arquitectònic i histò- Vilalta, Ed. Cossetània (col·lecció Azimut, 55),
ric del lloc. Fent una petita passejada 2003.
62 PARC D’OLÈRDOLA
PARC D’OLÈRDOLA 63
Berga
Parc d’Olèrdola Manresa

Vic
www.diba.cat/parcsn/olerdola
Igualada Granollers
Mataró
Terrassa
Sabadell
Situat als contraforts del Garraf, el Parc d'Olèrdola és el St. Feliu

del Penedès
Barcelona
Parc d’Olèrdola
testimoni de diferents etapes històriques, que es troben Vilanova

i la Geltrú
representades en el Conjunt Monumental d'Olèrdola.

Any de constitució
Aquest espai, que compta amb una muralla alçada i del parc: 1992
reconstruïda al llarg dels segles, una cisterna, l'església de
Any d’aprovació del
Sant Miquel i d'altres restes, és un dels jaciments Pla especial: 1992
arqueològics més importants de Catalunya. Superfície protegida:
608 ha
ITINERARI 12
12
Can Castellví
Quatre mil anys d’història
12
Fitxa tècnica
El Castell d’Olèrdola des
de Sant Miquel d’Olèrdola
El conjunt monumental del Castell d’Olèrdola preserva
vestigis arqueològics de gran interès des de l’edat del
L’itinerari té el punt de bronze fins a l’edat mitjana, passant per les èpoques ibèrica
partida a Sant Miquel i romana. Nombrosos records de la vida quotidiana d’un
d’Olèrdola. La major part
període de fins a trenta segles s’ofereixen al visitant al
del recorregut transcorre
per camins amples, cim d’aquest turó que domina la plana del Penedès i la
que s’alternen amb costa del Garraf. El camí que hi mena des de la població
senders estrets i algun
tram de carretera. de Sant Miquel d’Olèrdola és una pujada constant
per un paratge típicament mediterrani de pedra
Comarca: Alt Penedès i arbustos. L’itinerari ressegueix a Vilafranca
Distància: 2,5 km
es
majoritàriament les marques del Penedès
nill
Durada: 2 h 45 min
nta
vermelles i blanques del Ajuntament
(anada i tornada)
e Fo
Altitud mínima: 168 m Sant Miquel
GR 92-3 a través de camins
C. d
Altitud màxima: 359 m Sant Miquel 1 Cal Bailo
Desnivell acumulat: 191 m fressats que no tenen d'Olèrdola
s
mà
Dificultat: Fàcil pèrdua. Els 190 metres de

To
el
Època: Tot l’any

od
desnivell total es poden Muntanya del Cementiri

nd
Cementiri
Fo
6 Punt d’inici: Sant

fer especialment durs l la V
al
Miquel d’Olèrdola en dies calorosos.
de
Per l’autopista AP-7, Pla del Savinar

Fondo
sortida Vilafranca
Centre, direcció Vilanova
5
i la Geltrú. Cal desviar-se PARC

ca C-1
cap a Sant Miquel

D’OLÈRDOLA
an
fr
d’Olèrdola i buscar el
la
3
44
Vi
final del carrer de -2

de
BV
a
Fontanilles. La parada
Rier
Font de
de tren que es troba Fontanilles
més a prop és la de
Vilafranca del Penedès Font de l’Alba Segarulls
ll
o de la Va
(www.renfe.es).
os
C
te r
del Garrofer
6 Museu d’Arqueologia Muralles
nd
Fo
de Catalunya. Olèrdola 2
Castell d’Olèrdola 7 Pla dels Albats
Tel. 938 901 420 / 3
Centre 4 Cisterna Romana
675 782 936 d’Interpretació
www.mac.cat Església de
5 Sant Miquel
mac@mac.es 0 270 m
6 Castell
www.diba.cat./parcsn/ d'Olèrdola
olerdola
2 Muralles
El camí desemboca a la carretera d’ac-
cés al conjunt monumental, gairebé a
l’alçada de l’aparcament de l’entrada.
La fortificació d’Olèrdola que es con-
serva actualment, data del segle I aC;
és de factura romana, tot i que havia
estat precedida per una construcció
de l’edat del ferro i ampliada poste-
riorment pel poble iber dels cossetans
(ss. VIII-II aC). La muralla servia per tan-
car l’únic punt de la muntanya que no
està envoltat de cingleres i es pot
detectar l’empremta romana pels
blocs de pedra poligonals, en contra-
posició amb la irregularitat de la mura-
lla precedent. Està considerada una de
les muralles romanes més importants
de Catalunya, juntament amb les de
Barcino, Tàrraco i Empúries.
1 Sant Miquel d’Olèrdola
El poble de Sant Miquel d’Olèrdola va 3 Centre d’Interpretació
néixer a les darreries del segle XIX a Situat a l’entrada del recinte, aquest
redós de l’església parroquial. El punt espai del Museu d’Arqueologia de
de partida de l’itinerari es troba just Catalunya és el millor punt des d’on
al final del carrer de Fontanilles, situat iniciar una visita al conjunt mo nu-
a la part més baixa a ponent de la po- mental d’Olèrdola. Aquí es donen les
blació. Des d’aquí cal resseguir l’estret claus per entendre la continuïtat dels
i planer sender que va fins el fondo de assentaments de les èpoques prehis-
la Seguera, i prendre el GR 92-3 a la tòrica, ibèrica, romana i alt medieval.
dreta, en una ascensió constant. El plànol que es lliura amb l’entrada
1 L’església parroquial de Sant Miquel d’Olèrdola

2 Muralles del conjunt monumental
Sabies que...
La pedra utilitzada pels romans en la
construcció de la muralla i la torre-talaia
de la part més elevada de la muntanya
2
provenia de l’interior del mateix recinte
emmurallat. De fet, encara es poden
veure els vestigis d’aquella pedrera,
que va mantenir-se activa també durant
l’època medieval, aproximadament al
centre del recinte. L’extracció es realitzava
tallant els perfils de cada bloc per,
posteriorment, separar-ne la base del sòl.
3 4
3 Centre d’Interpretació, situat a l’entrada del recinte a emmagatzemar-hi l’aigua de la plu-

4 Cisterna romana ja. Unes escales, també excavades a
la roca, permetien accedir al fons de
fa de guia per recórrer tots els vesti- la cisterna per tal de netejar-la. La seva
gis del recinte. capacitat és d’uns 350.000 litres.
4 Cisterna romana 5 Església de Sant Miquel

Seguint les indicacions del plànol i els L’itinerari del recinte puja decidit per
senyals del jaciment, s’arriba a la cis- arribar a aquest important punt d’in-
terna romana (s. I aC). Es tracta d’un terès. La primera església, d’estil pre-
espectacular equipament excavat a la romànic, va ser construïda l’any 929 i
roca mare de la muntanya utilitzat per encara se’n conserva l’absis. Va ser des-
CONJUNT MONUMENTAL D’OLÈRDOLA
Muralla preibera i ibera

Premsa Cases medievals
i celler medievals
Castell medieval Tintoreria ibèrica
Cisterna
Església preromànica Centre d’Interpretació
i romànica de Sant Miquel
Casa ibera Cases medievals
Necròpolis de tombes
antropomorfes
Pedrera
Muralla romana
Cases
i sitges
medievals
Aparcament
Torre romana Muralla medieval

5 6
7
truïda i refeta diverses vegades en un
sobri estil romànic. En destaca la por-
ta dovellada (1108) i una finestra
geminada amb una columneta escul-
pida. El temple es va mantenir en ús
fins l’any 1885.
6 Castell medieval
Les escasses restes localitzades al punt
més alt de la muntanya corresponen al
castell medieval (ss. X-XII), construït a 5 Església romànica de Sant Miquel
partir de l’antiga talaia romana (s. I aC). 6 Restes de la talaia i el castell medieval
7 Tombes antropomorfes del Pla dels Albats
Des d’aquí es tenen les millors vistes de

tot el recinte cap el Penedès i el Garraf.
La història d’Olèrdola comença amb
assentaments estacionals durant l’edat del 7 El Pla dels Albats
bronze (2000-1800 aC). A l’inici de l’edat Fora del recinte emmurallat s’ubica el
del ferro (ss. VIII-VII aC) hi viu un grup de gent barri medieval del Pla dels Albats, del
dedicat a la ramaderia. L’arribada dels cossetans que es conserven les restes de l’antiga
(ss. V-IV aC) va comportar el creixement de tot capella de Santa Maria (ss. X-XII) i la
un poblat ibèric, substituït més endavant per un necròpolis, formada per un centenar
campament militar romà que controlava la Via de tombes antropomorfes excavades a
Augusta (s. I aC). En l’època de la conquesta la mateixa roca.
cristiana (929), el comte Sunyer I va edificar-hi
el primer castell sobre les ruïnes d’una talaia
romana, així com l’església de Sant Miquel Per saber-ne més:
i van reforçar les muralles. Les incursions
musulmanes dels segles X al XII van malmetre • Olèrdola. Guies del Museu d’Arqueologia
greument el lloc, que va haver de ser de Catalunya. Núria Molist. Museu
d’Arqueologia de Catalunya,1999.
reconstruït diverses vegades.
• Parc del Foix i Parc d’Olèrdola.
Mapa Escala 1:20.000. Ed. Piolet, 2008.
68 PARC DEL FOIX
PARC DEL FOIX 69
Parc del Foix Manresa

Berga
Vic
www.diba.cat/parcsn/foix
Igualada Granollers
Mataró
Terrassa
Des del Neolític, passant per ibers i romans, aquesta zona St. Feliu
Sabadell
del Penedès
humida del Penedès ha estat un indret on l'home ha deixat Parc del Foix Vilanova
i la Geltrú
Barcelona
una empremta important. El Parc del Foix va ser una terra

de frontera entre el món cristià i el musulmà i, per aquest Any de constitució
del consorci: 1997
motiu, nombroses fortificacions esquitxen el territori.
La ruta que va del castell de Penyafort al de Castellet ens Any d'aprovació del
Pla especial: 1993
ofereix l'oportunitat de passejar entre vinyes, boscos i
masies antigues; un viatge a cavall de la natura i la història. Superfície protegida:
2.900 ha
ITINERARI 13
Sardinyola
13
70 PARC DEL FOIX
De castell a castell
13
Fitxa tècnica
De Penyafort a Castellet
Els castells de Penyafort i de Castellet són els dos edificis

històrics més remarcables del Parc del Foix, a l’Alt Penedès.
Excursió fàcil i agradable Tots dos són construccions imponents i emblemàtiques, amb
amb lleugera tendència siluetes fotogèniques i talaies que permeten contemplar
descendent. La ruta està
senyalitzada amb fites
bones panoràmiques de la plana del Penedès i del pantà
de color taronja. de Foix. L’itinerari que els uneix és una senzilla i agradable
passejada entre vinyes, masies, petits pobles com
Comarca: Alt Penedès
Torrelletes o Castellet i alguna pineda. Els desnivells
Distància: 7,5 km
Durada: 3 h són suaus, especialment si l’excursió
Altitud mínima: 128 m es fa sortint des de Penyafort. a Santa Margarida
Desnivell acumulat: 150 m La ruta està senyalitzada amb Castell de Penyafort
1
Dificultat: Fàcil fites verticals de color Mas Petit
Època: Tot l’any Cal Magí
taronja. Cal Vicari Cal Pere Joan
Cal Prunera
6 Punt d’inici: castell Font de Sal-i-pebre
de Penyafort T. de la Senabra
Borrolle
r es
Per AP-7, sortida de Santa Font de Santa Maria
Margarida i els Monjos. la Mata de la Senabra
Cal Brugal
Travessar aquesta
el Foix
població fins a l’agregat 2 Mas Bellestar

Cal Vicenç
BV-
de la Ràpita. Seguir les

211
indicacions fins al castell Camps de Bellestar

7
de Penyafort. La parada 3
Mas Pigot
de tren més propera Cal Raventós Cal Martí
es
és la dels Monjos
uix
(www.renfe.es). Cal Romagosa Br

es
de Torrelletes Coves de
T de l
la Bovera
6
Bosc de les Esconelles
Centre d’Informació
del Castell de Penyafort
Font de
Castell de Penyafort Ramon Cateri Miquelet
del
Santa Margarida i els S.
Cal Rossell
Monjos 4 Torrelletes
Tel. 938 186 128
el Foix
7
11
Depuradora
-2
BV
de Torrelletes
Cal Balaguer
de Castellet
R. d
Castell, 31 e
Ma
rme
PARC DEL FOIX
08729 Castellet i la Gornal ll a Coves de la Garsa
r
Tel. 977 670 169 Cementiri
BV-2
115
Castell Cal Viudes
Cova Fosca
Sant Pere
0 545 m
p.foix@diba.cat Castellet 5
www.diba.cat/parcsn/foix Pantà de Foix
a Clariana
PARC DEL FOIX 71
1 Castell de Penyafort 1 Castell de Penyafort, envoltat de vinyes
Situat a la riba esquerra del riu Foix, el

castell de Penyafort ocupa un indret de l’orde dels dominics. Així doncs, es
estratègic, dominant bona part de la va construir una església, banys, una
plana del Penedès. Va ser construït el cuina, una sala-menjador i setze dor-
segle XII, primerament com una torre mitoris. Cal destacar les excel·lents vis-
de defensa que depenia del castell tes del Penedès que s’obtenen des del
d’Olèrdola. D’aquella època es conser- mirador amb arcades obertes als qua-
va la torre de planta circular, envol- tre vents de la planta superior.
tada d’una sèrie de dependències amb
forma de semicercle, la vivenda on va
néixer sant Raimon de Penyafort Sabies que...
(1185-1275). Aquest personatge ecle- Aquest itinerari és la primera fase
siàstic, de certa rellevància històrica, d’un projecte molt ampli d’una ruta
va arribar a ser general de l’orde dels per etapes que unirà els diversos castells
d’una vessant i l’altra del Garraf.
dominics i confessor del rei Jaume I i Està previst que l’inici sigui al castell
del papa Gregori IX. A més va ser el res- de Castelldefels i que hi participin
ponsable d’establir les bases del dret fortificacions tan emblemàtiques
canònic, fita que el va convertir en com Eramprunyà, Olivella, Canyelles,
patró de juristes, advocats i facultats Olèrdola, Penyafort i Castellet. A més,
el recorregut també passarà per edificis
de dret. El 1602 el castell es va ampliar
de gran significança com l’Hospital
amb un conjunt de construccions dis- de Cervelló a Olesa de Bonesvalls
posades en forma d’”u”, amb l’objec- o l’església de l’Arboç, on està previst
tiu d’acollir una comunitat monàstica que tingui la seva finalització.
72 PARC DEL FOIX
2 3 4
5
2 Porta del mas Bellestar
3 Restes del columbari medieval
4 Una de les cases de Torrelletes
5 Església de Sant Pere, del segle XII
3 Mas Pigot
Una pineda ens protegeix amb les pri-
meres ombres. El sender davalla lleu-
gerament pel bosc fins arribar a una
pista forestal que cal prendre a l’es-
querra. En el primer revolt deixarem
2 Mas Bellestar la pista per un corriol a mà dreta, que
El camí, senyalitzat amb fites de color passa entre una vinya i la tanca del mas
taronja, ressegueix la pista asfaltada Pigot, un allotjament rural. En aquest
que envolta el castell i que després tram ens trobem les restes d’un antic
recorre un paratge de vinyes i masies columbari, construït amb tàpia i del
a banda i banda. L’asfalt marxa a la qual avui en dia només es conserven les
dreta després de cal Gallego, però parets d’un angle. Resseguint la vinya
l’itinerari continua endavant fins a s’obté una bona panoràmica de la pla-
una bifurcació on se separa del PR per na del Penedès i de cal Romagosa.
pujar a l’esquerra i arribar fins al mas
Bellestar. Aquesta masia es troba en 4 Torrelletes
força mal estat però encara conserva Un estret corriol baixa i puja per un
interessants detalls arquitectònics, bosc de pins i alzines en direcció sud,
com la porta d’accés al baluard on es i desemboca en unes feixes cultivades i
pot veure gravada la data de 1856. La més endavant en uns camps d’olive-
ruta continua pel camí que s’obre just res. Aquesta és la zona més protegi-
davant d’aquesta porta, entre vinyes da del sol de tot l’itinerari i també on
i les restes d’uns antics corrals. el sender es fa més estret. Finalment,
PARC DEL FOIX 73
CASTELL DE CASTELLET
Aquest imposant edifici domina les aigües Durant la dècada de 1920, va ser restaurat per
del pantà de Foix des de la riba septentrional. a ús particular, i en l’actualitat és la seu de
Documentat des del segle X va tenir una gran la fundació Abertis, que n’ha culminat la
importància estratègica fins el segle XVI, reforma, adaptant-ne una part com a sales
quan va iniciar un llarg període de decadència. de reunions tot incorporant un petit museu.
La torre circular és l’element més important 3

que es conserva del castell original del El castell al segle XI:
segle x. Des de dalt, es domina la plana 1. Torre de vigilància
del Penedès i s’obté una excel·lent 2. , edifici on 2
panoràmica del pantà de Foix. habitaven els senyors
3. Torre de l’homentage,
anomenada així perquè
era on es feia el jurament 1
de guardar fidelitat i defensar
la fortalesa
El modern edifici del coneixement es va

construir a principis del segle XXI. Al
subsòl del seu sector est s’han trobat
recentment traces de la muralla
iberoromana (ss. III aC-II dC).
arribem a un encreuament senyalitzat ra BV-2117. De seguida cal deixar-la

amb les marques del GR 92-3 que cal- per un camí asfaltat a l’esquerra que
drà seguir fins a la població de Torre- condueix en lleugera pujada fins al
lletes; aquest és un antic camí de nucli de Castellet. La població respira
ferradura molt marcat a la llosa de roca un marcat aire medieval, amb l’esglé-
de la cinglera que recorre el torrent sia romànica de Sant Pere, el castell i
de les Bruixes. Torrelletes presenta els carrers i les cases de pedra. El con-
algunes cases antigues de cert interès, junt és una talaia magnífica per gau-
així com una font per refrescar-se i pro- dir del paisatge del pantà de Foix.
veir-se d’aigua.
5 Castellet Per saber-ne més:

Cal anar seguint les fites verticals de
• Castellet: un castell feudal al segle XI.
color taronja, fins a Castellet. El camí
Joan-Albert Adell (coord.). Fundació Abertis.
travessa un bosc i posteriorment Lunwerg Editores, 2006
creua el fondo de la Cluca fins arribar, • Parc del Foix i Parc d’Olèrdola. Mapa
remuntant entre vinyes, a la carrete- Escala 1:20.000. Ed. Piolet, 2008.
74 PARC DE LA SERRALADA DE MARINA
PARC DE LA SERRALADA DE MARINA 75
Parc de la Serralada Manresa

Berga
Vic
de Marina Igualada
Terrassa
Granollers
Sabadell
Mataró
www.diba.cat/parcsn/marina St. Feliu

del Penedès
Parc de la
Serralada
de Marina
Barcelona
Vilanova
i la Geltrú
Poblats ibèrics, monestirs i masies formen part del

patrimoni cultural d'aquest parc. En són un exemple el Any de constitució
monestir de Sant Jeroni de la Murtra, declarat monument del consorci: 1996
historicoartístic, o l'església de Sant Pere de Reixac, Any d'aprovació del

que mostra ufanosa el seu robust campanar i l’ofereix Pla especial: 2002
al caminant com a punt de referència. Superfície protegida:

2.086 ha
ITINERARIS 14 i 15
14
15
De Sant Pere de Reixac al jaciment ibèric de les Maleses
14
Fitxa tècnica
La vall de Reixac
Aquest itinerari s’inicia des de l’església romànica de

Sant Pere de Reixac, situada a 191 m d’altitud, la qual cosa
El recorregut comença a
l’església de Sant Pere
permet al visitant gaudir d’una àmplia panoràmica sobre
de Reixac, al municipi de les terres del Vallès. Després s’endinsa per una pista
Montcada i Reixac. Des
senyalitzada en un dels sectors més ombrívols i feréstecs
d’aquí se segueix una ruta
senyalitzada, que és una del parc de la Serralada de Marina. A través de corriols
pista al principi i un corriol flanquejats de roures, alzines, cirerers d’arboç, marfulls
després, fins arribar al
poblat ibèric de les
i algunes de les espècies d’arbres més característiques
Maleses. És un itinerari del parc, el recorregut arriba al turó del Pi Candeler,
ben senyalitzat amb fites
on hi ha el poblat ibèric de les Maleses. Aquesta elevació
marcades amb quadrats
grocs. Es torna pel mateix permet tenir unes excel·lents vistes del Vallès, el
camí. Barcelonès, i part del Maresme i dels massissos
Comarca: Vallès del Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Occidental
També es poden veure restes del jaciment ibèric al
Durada: 1 h 25 min
Distància: 5,7 km Museu municipal de les Maleses a Montcada i Reixac.
(anada i tornada)
Dificultat: Mitjana
T. d
Època: Tot l’any e lP
ou de
Gla
6 Punt d’inici: Església ç
Sant Pere Turó de
de Sant Pere de Reixac de Reixac Font dels Donadeu
S’hi arriba per la carretera 1 Avellaners PARC DE
de la Roca (BV-5001). Cementiri
LA SERRALADA
El desviament es troba
al quilòmetre 9. Hi ha
DE MARINA Poblat ibèric
or de Les Maleses
T
un altre accés al km 6,8 rent d

e Reix
ac les Corones 4
de la carretera de la
3
Vallençana (BV-5011), que
La Malesa 2 Turó de
va de Badalona a La Font les Maleses
a
dels Caçadors
Torrent de
Montcada.
scolla
Turó de
la Roca Plana el Cavall Font de
6 Oficina del Parc de la Can Piquer Bernat
l’Amigó
la Co
lT
Serralada de Marina.
et
La Conreria Can Menut

Coll de
Horari: de dilluns a la Malesa
divendres de 9 a 15 h. 0 320 m
Ctra. B-500, km 6. Tiana
Tel. 933 956 336
p.smarina@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/marina
1 2
1 Sant Pere de Reixac 1 Campanar de Sant Pere de Reixac
La ruta comença a l’ermita de Sant 2 Camí que porta a la font dels Caçadors
Pere de Reixac, una de les esglésies

més conegudes del sector vallesà del públic. A l’interior destaca la talla de
Parc de la Serralada de Marina i, al fusta de la Mare de Déu de Reixac,
mateix temps, un espai des d’on es una joia de l’art religiós de l’època
pot gaudir de magnífiques vistes, ja medieval. Davant de l’es glésia, on
que es troba dalt d’un turó. L’element també s’hi pot veure una interessant
principal del conjunt és l’església, creu de terme, es poden deixar els
d’origen romànic però amb modifica- vehicles i anar cap al camí que porta
cions posteriors, consagrada el 1048, al turó de les Maleses.
té dues naus i un absis quadrangu-
lar i està coronada per un robust cam- 2 La font dels Caçadors
panar de teulat pla. A banda i banda De Sant Pere de Reixac en direcció a
del temple hi ha el cementiri i la rec- la carretera, tan sols cal fer unes quan-
toria. Tots els diumenges s’obre al tes passes per trobar un desviament
SANT PERE DE REIXAC
El conjunt arquitectònic de Sant Pere de Reixac a l’església és un arc de mig punt, amb dovelles
està format per diferents edificis i espais. i sense ornaments. La base del campanar és
L'església romànica és l'element més antic. quadrada i té una porta oberta en un mur
Hi ha textos que mencionen una obra iniciada que sosté un arc de mig punt rebaixat, el qual
el darrer terç del segle X. La porta d’entrada comunica amb la nau principal.
Entre els segles XI i XII es va edificar el

primer pis de la torre, que és de planta La torre, en la seva part
quadrangular. superior, és octogonal amb
quatre finestres.
Durant els seus més de mil anys

d’història l’església ha patit dos grans
incendis, un l’any 1652 i l’altre el
1936, amb les seves respectives
restauracions. Per aquesta raó les
parts originals de la seva construcció
i les posteriors són difícils de distingir
amb claredat.
Als costats de l'església hi ha el petit

cementiri, amb una reixa d'entrada
amb formes gòtiques; i també l'antiga
casa de religioses, adornada amb una
elegant finestra gòtica.
a mà esquerra que porta a la font dels

Sabies que... Avellaners i a la font dels Caçadors.
Al turó de les Maleses vivia el poble S’ha de prendre aquest camí, que està
iber dels laietans i els seus dominis senyalitzat amb fites verdes amb mar-
i influència arribaven fins a l'àrea ques de color groc. A través d’una pis-
propera de la costa. Tot seguint la
ta ampla flanquejada per arbres de
Serralada de Marina trobem el
jaciment de Puig Castellar i el de
diferents espècies (pi blanc, roure,
les Maleses. D’altres poblats i petits alzina o marfull) es travessa sense gai-
habitatges es troben disseminats a res esforços la vall de Reixac, una de
la vall de Cabanyes per sota de la font les més frondoses del Parc de la Serra-
dels Castanyers i, més endavant, lada de Marina. En uns 20 minuts s’ar-
al turó de Penjabocs, al castell de Sant
riba a la font dels Caçadors, situada
Miquel i a la població de Vallromanes.
Ja més a prop de Badalona, les empremtes en un petit espai ombrívol i d’on
dels ibers es troben al turó d'en Boscà només brolla aigua en èpoques de
i el de Montgat. pluja.
3 4
3 Al turó de les Maleses es pot arribar, des de la font dels

Caçadors, en 40 minuts
4 Restes del poblat ibèric de les Maleses
3 Cap el cim del Pi Candeler

Des de la font dels Caçadors cal recu-
lar uns metres per trobar el corriol que
s’ha de seguir per pujar a les Male- guns elements de l’interior d’aquestes,
ses. Una fita, també marcada amb com les llars de foc, de forma circular.
color groc, indica el camí, que s’endin- Els arqueòlegs creuen que l’ocupació
sa per la muntanya entre plantes i d’aquest indret va prolongar-se fins
matolls. Després d’uns 40 minuts de al segle II aC, moment en què va ser
caminada s’arriba al cim del Pi Cande- abandonat. Sembla que va ser atacat
ler o turó de les Maleses (461 m), un pels romans, però no se sap del cert,
lloc on conflueixen els termes munici- ja que encara s’hi fan excavacions i
pals de Montcada i Reixac, Badalona hi ha diferents aspectes de la seva
i Sant Fost de Campsentelles. Des d’a- història que encara estan per desco-
quest punt es tenen magnífiques vis- brir. Es poden veure les restes troba-
tes de l’església de Sant Pere de Reixac des al Museu municipal de les Maleses,
i del turó de Donadeu, a més dels mas- que està a Montcada i Reixac. La tor-
sissos del Montseny, Montserrat i Sant nada a Sant Pere de Reixac es fa pel
Llorenç del Munt. mateix camí.
4 Poblat ibèric de les Maleses

Finalment, la ruta arriba al poblat ibè- Per saber-ne més:
ric de les Maleses. Amb una extensió
de 1.000 m2, aquest jaciment mostra • Guia dels Parcs de la Serralada Litoral
i Serralada de Marina. G. Luna i J. Melero
les diferents restes d’un poblat iber,
(coord.), Diputació de Barcelona, 2007.
les més antigues del segle III aC. En una • El llibre dels ibers, viatge il·lustrat a la cultura
passejada pel poblat es poden veure ibèrica. Gracia, F., Munilla, G., Riart F., Gracia,
els murs que formaven les cases i al- O. Ed. El Mèdol, 2000.
La vall de Betlem
15
Fitxa tècnica
De Montigalà a Sant Jeroni
de la Murtra
A tocar de Badalona, la vall de Betlem és un espai perfecte
per fer una agradable passejada entre prats d’albellatge
L’itinerari té el seu punt i alocar. També es pot visitar un dels edificis més
de sortida al terme emblemàtics de la serralada de Marina: el monestir
municipal de Badalona,
concretament al pont gòtic de Sant Jeroni de la Murtra. Tot vorejant el turó
sota la B-20, a Montigalà. de Montigalà, aquesta ruta passa per les ruïnes de
És un recorregut circular
ca n’Alemany, una gran masia del segle XV, i permet gaudir
que no té pèrdua, el
monestir fa de referent. de bones vistes sobre la ciutat de Badalona i el mar.
És recomanable portar
aigua i protecció solar,
sobretot a l’estiu.
Comarca: Barcelonès
Durada: 1 h
Distància: 3,5 km
Altitud mínima: 82 m Can Mora
Altitud màxima: 135 m Monestir de Sant
3 Jeroni de la Murtra
Desnivell acumulat: 43 m Font del Lleó
Dificultat: Fàcil
Època: Tot l’any Vall de Betlem
4
Bosc
6 Punt d’inici: Pont sota d’alzines
la B-20, a Montigalà
Per la B-20, a Badalona, els Clapers
cal prendre la sortida de
la Miranda
Montigalà. L’inici de
l’itinerari es troba a sota
PARC DE
del pont de la B-20, molt Ruïnes de
LA SERRALADA ca n’Alemany
a prop de la zona comercial
DE MARINA 2
Riera
de Montigalà. En transport
públic s’hi arriba amb
de
Turó de
les línies de bus 1, 2, l’Espinal
Sa
nt
800 i B19.
Je
ro
ni
Can Butinyà
El berenador de Can Ruti Túnel de
la Pallaresa
Ctra. de Badalona
a Can Ruti. Riera de
Al costat de la residència, Sant Jeroni 1 B-20
a peu de carretera
08916 Badalona
0 160 m
p.smarina@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/ a Badalona
marina
2
1 L’ermita de Sant Onofre dalt el turó i, al seus peus
i en primer terme, el monestir de Sant Jeroni
2 Galeria d’arcs de mig punt de ca n’Alemany
1 Riera de Sant Jeroni

L’itinerari s’inicia a la confluència de
la riera de Sant Jeroni amb la B-20, on
hi ha un pont decorat amb grafits i,
tot seguit, un senyal d’entrada al parc.
En el primer tram del recorregut, la
ruta ressegueix la riera de Sant Jero- 2 Ruïnes de ca n’Alemany
ni a través d’un camí ample. Durant Es deixa el camí i s’agafa un corriol
les primeres passes es pot veure el a la dreta que permet vorejar les ruïnes
monestir de Sant Jeroni, a la capça- de ca n’Alemany. De les restes d’aques-
lera de la vall, les ermites de Sant Ono- ta gran masia del segle XV s’ha conser-
fre i Sant Climent sobre la carena i el vat la bassa quadrada i rodejada amb
turó de la Creu de Montigalà, que una galeria d’arcs de mig punt fets
quedarà a la nostra dreta. amb totxana. A més, també resten
3a
3b
3a 3b Claustre i campanar de Sant Jeroni de la Murtra
dempeus els murs d’altres edificis, tots

sense sostre i en l’actualitat molt mal-
mesos. A prop de la casa s’han realit-
zat diverses excavacions que han
demostrat l’existència d’una anterior
vil·la romana de caire rural. Les terres
de la majoria de les masies de la zona
fa molt de temps que es treballen.
Sabies que...
Els Reis Catòlics, Ferran II de
Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella,
van fer diverses estades al monestir
i van subvencionar una ala del claustre.
En la part superior de dues de les
columnes del claustre es poden veure
els seus retrats. També n’hi ha un de
3 Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Cristòfol Colom. La tradició diu que els
reis van rebre el navegant al monestir Continuant més amunt pel camí del
després del seu primer viatge a Amèrica, mateix vessant a on ens trobem,
l’abril del 1493. s’arriba a la pista que va de Sant Jeroni
MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra va ser monjos i a finals del segle XIX i principis del XX
construït el 1416 i els monjos jerònims el van va ser un lloc freqüentat per estiuejants. Pintors
habitar fins al 1835. Fundat pel mercader com Rusiñol o Meifren el van visitar. Avui dia,
barceloní Bertran Nicolau, la construcció del l’espai s’utilitza com a habitatge per estudiants
monestir a l’antic mas de la Murtra va rebre d’intercanvi de la Fundació Catalunya Amèrica
el suport de reis, nobles i, sobretot, mercaders. i com a espai de creació i repòs de l’Àmbit
La comunitat va arribar a tenir uns trenta Francesca Güell.
Església. Va ser construïda al segle XV, Torre prioral.

ampliada al XVI, decorada al XVII i cremada Construïda al
i parcialment enrunada el 1835. Avui, segle XVI, quan
Claustre. Del segle XV, en el pati (en el lloc on antigament se es va fortificar
destaca per la seva situava el passadís central) es poden el monestir per
galeria d’arcs apuntants veure les lloses d’antigues sepultures protegir-se dels
i els capitells esculpits de monjos, a més de l’altar major. atacs pirates.
amb personatges de De l’antiga església es conserven el
l’època. Al mig hi ha el campanar, el presbiteri i les capelles
pou i diferents plantes del costat dret.
de murtra, que donen
nom al monestir.
Cellers
Refectori
Cuines
al Canyet, i en pocs minuts podrem 4 Alzines

arribar al monestir. Sant Jeroni de la Després del monestir, el camí continua
Murtra és un interessant edifici d’es- fins un petit alzinar. Seguint un sender
til gòtic que es pot visitar el primer al costat de l’alzinar, arribem a sota els
diumenge de cada mes al matí. De horts de Sant Jeroni i després a la riera.
tot el seu conjunt destaquen la faça- El camí conflueix de nou amb la B-20,
na principal, la torre prioral, el cam- al mateix punt on hem iniciat l’itinerari.
panar, l’església, les capelles, el celler
i també el claustre. De fet, el claus-
tre és l’element més important d’a- Per saber-ne més:
quest antic mo nestir de monjos
• El Medi Natural de la Serralada de Marina.
jerònims; aquest recinte consta de
Fernando Carceller (coord.). Ed. Ajuntament
dos pisos, l’inferior amb parelles de Badalona, 2003.
d’arcs apuntats sustentats sobre • Serralada de Marina. La Conreria. Guia del
columnes. parc. Miquel Jaumot. Ed. Pòrtic, 2004.
84 PARC DE LA SERRALADA LITORAL
PARC DE LA SERRALADA LITORAL 85
Parc de la Serralada Litoral Berga
Vic
www.diba.cat/parcsn/litoral Manresa
Igualada Granollers
Mataró
L'agradable clima mediterrani i una situació estratègica

Terrassa
Sabadell Parc de la
St. Feliu Serralada
de Llobregat Litoral
Vilafranca
han facilitat la presència de l'home a la serralada des de fa del Penedès
Vilanova
Barcelona
i la Geltrú
segles. Als voltants de la Roca del Vallès, una ruta

Any de constitució
prehistòrica permet descobrir l'herència de les societats
del consorci: 1992
neolítiques que hi van viure fa milers d'anys. Com un
espectador de luxe, el castell de Burriac, símbol del parc, Any d’aprovació
del Pla especial: 2004
mira el mar des de la seva posició privilegiada.
4.053 ha
ITINERARIS 16 i 17
16
17
Can Boquet
Megàlits de la Serralada Litoral
16
Fitxa tècnica
Ruta prehistòrica
de la Roca del Vallès
Els vessants de la Serralada Litoral estan farcits de monuments
megalítics, la majoria datats del final del Neolític i l’edat del
Se surt de l’Ajuntament bronze. Caminar sota l’ombra de les pinedes tot descobrint
de la Roca del Vallès fins
arribar a la urbanització dòlmens i altres megàlits és un exercici fantàstic que ens
La Pineda. L’itinerari passa transporta a temps immemorials. Aquesta ruta està dividida
pels vessants de la
en dos itineraris que es poden enllaçar o fer de forma
Serralada Litoral i arriba
a l’alçada del coll de Sant independent. Les restes d’un poblat ibèric i una interessant
Bertomeu, s’enfila al turó ermita romànica completen els elements patrimonials d’aquesta
de Céllecs i torna pels
vessants coberts de pins. ruta acompanyada a estones d’excel·lents vistes del Vallès.
El trajecte està senyalitzat
C-
amb fites de color rosa (des 14
15
c
Cementiri
de la Roca fins a Sant
Bartomeu) i blau (des de
t
1
n
Céllecs fins a Can Gol).

ge
la Roca Dolmen de
Riu Mo
Can Planes
Comarca: Vallès Oriental del Vallès 1
Distància: 16 km
Pedrera de
Durada: 4 hores Can Planes de Can Planes
Pla de la Muntanya
Altitud mínima: 127 m les Hortes
Turó 1 Pedra de l’Escorpí
Altitud màxima: 533 m Gros
Desnivell acumulat: 557 m Replana de Can Planes
Dificultat: Mitjana Can Coll Can Balderic PARC DE
Època: Tot l’any Mas Soler Can Santpere LA SERRALADA
Can Llorenç Can Canela Can Ronses LITORAL
6 Punt d’inici: Ajuntament
1
Font T. d
500
eS
de la Roca del Vallès Can Vilaret

BV-
la Pedrera nt
BV-
Turó
a
Barto
510
Per l’AP-7, sortida Mataró- del Gall

m
Can Rovira
6
eu
La Roca del Vallès fins el

Ca l’Argent
centre urbà d’aquesta
darrera població. Al peu Can Solei Font del Llop
de la carretera BV-5001 Can Gol Plat
Pedra de 3 del Can Segal al
està l’Ajuntament. La les Creus 4 Molí eg a
e Can S nt
parada de tren més Dòlmens de Torrent d ge
A r
Can Gol L’
pròxima és Granollers 5 les Ginesteres 3 Cabana
5 del Moro
(www.renfe.es), i d’allí es 4 Pedra de
pot agafar l’autobús fins les Orenetes Sant Bartomeu
Roca de Cabanyes
a la Roca del Vallès. Foradada
Bosc de Ruscalleda 2
6 Oficina del Parc de la lles
Torrent d Granges ste
e
Serralada Litoral
eS
Gin
le
de Séllecs Turó de Can Cabanyes
él
Av. Onze de Setembre, 53 cs e Mataró

T. d
08349 Cabrera de Mar Turó Can Cot
0 480 m de Céllecs
Tel. 937 540 024 Bosc de Séllecs
2
p.slitoral@diba.cat
Caseta de
www.diba.cat/parcsn/litoral Sèllecs
1 2
1 Dolmen de Can Planes i Pedra de 1 Pedra de l’Escorpí
l’Escorpí 2 Temple romànic de Sant Bartomeu de Cabanyes
El punt de sortida de la ruta prehis-

tòrica pel Parc de la Serralada Litoral la carretera BV-5006. Poc més enllà,
es troba a l’Ajuntament de la Roca del s’arriba a l’ermita de Sant Bartomeu
Vallès. Cal creuar la plaça que hi ha a de Cabanyes, un petit temple romà-
l’altra banda de la carretera i seguir nic rural del segle XII. Aquí acaba el
pels carrers Montseny, Violes, Camè- primer itinerari de la ruta prehistò-
lies, dels Pins, Girasol i Rocatomba que rica; per poder enllaçar amb el recor-
ens porta a una pista que es dirigeix regut del segon itinerari, hem de
cap a can Planes (una gran masia que prendre un corriol a mà dreta que
compta amb camps de conreu i bos- baixa pel bosc, tot seguint les mar-
cos), senyalitzada amb les marques del ques del PR-C 36, que ens acompan-
Meridià Verd. Al costat mateix del yaran fins al final de l’itinerari.
camí, a mà esquerra, trobem el primer Seguint la pista ampla, podem pujar
megàlit de la ruta, el dolmen de Can al turó de Céllecs on hi ha un poblat
Planes, del tipus de petita galeria cata- ibèric des d’on gaudirem d’excel·lents
lana, amb cista rectangular formada vistes de la plana del Vallès.
per cinc lloses. Seguint el camí princi-
pal s’arriba a la Pedra de l’Escorpí i a
la Pedra Foradada, situades a la dre- Sabies que...
ta del camí. La Pedra Foradada també La cultura megalítica es va estendre
per Europa i el Pròxim Orient a partir
és una roca de granit buidada per dins,
de finals del III mil·lenni aC i va perdurar
amb característiques similars als hipo- fins a la primera meitat del II mil·leni aC.
geus o enterraments funeraris. Allò que definia aquests habitants de la
prehistòria era la construcció de megàlits,
2 Sant Bartomeu de Cabanyes que habitualment tenien la funció de
sepulcre col·lectiu. N’hi havia de diversos
La ruta continua pujant fins al turó del
tipus: els nostres dòlmens, les galeries
Gall, que cal deixar a l’esquerra per cobertes i els sepulcres de falsa cúpula.
baixar una mica i atènyer el coll de A l’interior s’inhumaven els cossos
Sant Bartomeu, on s’haurà de creuar envoltats d’ofrenes.
MEGÀLITS DE LA ROCA
La ruta prehistòrica de la Roca del Vallès i el 1800 aC. Aquests megàlits formats per
permet contemplar fins a deu monuments una cista o cambra on eren dipositats els cossos
megalítics, alguns dels quals són força i ofrenes, anaven lligats a ritus religiosos
peculiars. Segons els estudis realitzats, d’enterrament. Els més estesos van ser els
pertanyen a l’època final del Neolític i l’edat dòlmens, dels quals en aquest itinerari se’n
del bronze, aproximadament entre el 2500 poden veure fins a quatre de diferents.
Les roques o pedres

foradades eren grans
blocs buidats de dins
A la pedra de les i que s’utilitzaven com
Creus s’han gravat a cambres funeràries.
símbols cruciformes La Roca Foradada, del
que daten d’èpoques final de la Prehistòria,
diverses. n’és un exemple.
El Plat del Rei és una

gran roca granítica
amb casoleta, una
concavitat excavada
a la part superior. Els dolmens es
La seva funció no contruïen amb grans
s’ha pogut lloses. Servia com a
determinar encara. cambra sepulcral.
3 Cabana del Moro són pronunciades. Seguint l’itinerari

Cal guiar-se per les fites de color blau s’arriba a un punt on, uns metres a
d’aquest camí, més o menys ample la dreta del camí, hi ha la Pedra de les
segons el tram, fins que ens topem Creus, un bloc de granit que està
amb la Ca bana del Moro. Es tracta cobert de dalt a baix per signes gra-
d’un dolmen de cista rectangular for- vats, la majoria d’ells en forma de
mat per quatre lloses de granit i amb creu, d’origen i datació incerts. No gai-
l’obertura orientada al sud. Més en- re lluny, per un camí que neix a l’es-
davant ens trobem un bloc de pedra querra, hi ha la Pedra de les Orenetes,
granítica coneguda com Plat del Rei un gran bloc granític que fins no fa
o del Molí. gaire conservava pintures rupestres.
4 Pedra de les Creus i Pedra de les 5 Roca Foradada i dòlmens de Can Gol
Orenetes Un cop que ens trobem en aquest
A poc a poc el camí modera el desni- indret hem de fer un tram més de ca-
vell a partir d’aquest punt, tot i que minada agradable que ens condueix
encara conserva algunes baixades que fins a un altre punt on és necessari
4 5
3 La Cabana del Moro, dolmen de cista rectangular cal desviar-se pel primer carreró a la
4 Bloc de granit Pedra de les Creus dreta i després girar a l’esquerra fins
5 Roca Forada de Can Gol a una placeta rodona. Allà hi ha situa-
des unes escales que permeten veure
mirar a dreta i esquerra. Cap a l’es- les restes del dolmen de Can Gol, el
querra parteix un caminoi que porta més gran de tots, i que es troba dins
en poca estona a la Roca Foradada de una finca privada.
Can Gol, un gran bloc de granit buidat
artificialment que, sembla ser, es po- Per saber-ne més:
dria haver utilitzat com a tomba. A mà
dreta, a dalt del turonet, hi ha el dol- • Excursions i caminades pel Vallès. Pere
men de Can Gol II, mancat de la llosa Robert. Ed. Cossetània, 2008.
• Granollers i el seu entorn. Guia i mapa
que el cobria. Tot seguit anem pel camí
excursionista. Ed. Alpina, 2006.
fins arribar a la urbanització La Pine- • Guia del parc de la Serralada Litoral. EIN La
da, on es troba l’últim monument Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Xavier de Juan.
megalític de l’itinerari. Per arribar-hi, Ed. Pòrtic, 2004.
Història i panoràmiques del Maresme
17
Fitxa tècnica
El castell de Burriac
des de Cabrera de Mar
La fortalesa medieval amb una història més dilatada
i influent de tot el Maresme és el castell de Burriac.
Aquest itinerari circular La seva figura s’alça imponent dalt d’un turó perfectament
comença i acaba a la plaça cònic, de d’on s’obtenen unes vistes privilegiades del litoral
del Poble de Cabrera de
Mar. Tota la ruta està central de la comarca. Pujar-hi és una activitat força estesa
marcada amb fites entre els veïns de les poblacions properes, com Cabrera de
de color violeta del
Mar, Argentona o Cabrils. Aquest itinerari permet
Parc de la Serralada
Litoral. contemplar el castell des de tots els angles, així com gaudir
de les panoràmiques que ofereix la construcció en la seva
Comarca: Maresme
faceta de mirador. A més, la ruta ens condueix fins al cim
Distància: 9 km
Durada: 2 h 45 m del Montcabrer, l’altra muntanya emblemàtica de Cabrera
Altitud mínima: 103 m de Mar. Les pinedes i el sauló són els elements naturals que
Desnivell acumulat: 400 m presideixen el recorregut, agradable però amb pendents
Dificultat: Mitjana moderats en alguns punts.
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici:
Plaça del Poble de Plana del
Passarell
Cabrera de Mar el Turó Rodó
Collet de Burriac 323,4
Per la C-32, sortida de
Cabrera de Mar, i seguir Castell els Esqueis
Creu de 2 de Burriac
fins al centre de la l’Abeia
població per la carretera 3 Manantial Poblat ibèric
Modolell de Burriac Pedrera del Boter
B-502. La parada de PARC DE LA
Sant Joan els Esqueis
tren més pròxima és a la Font SERRALADA LITORAL
T. de la
de Munt
Vilassar de Mar Picant T
Can Segarra
.d
(www.renfe.es), des
Fo n
el C
d’on es pot agafar un Can Borràs

tP
ast
i ca n
autobús fins a Cabrera

ell
Turó d’en
t
de Mar (Ajuntament de Punsola

les Planes
Can Modolell 224,9 Santa
Cabrera: 937 590 091). Elena
Can Canal ell
’Ag Cementiri
Can Pineda
míd
6 Centre de Can Fermí Ca
documentació del Parc Vell
les
de la Serralada Litoral Turó de Ca l’Escarraman
Sant
Feliu 1 P. doenges
3 l’Infern M
Museu Arxiu de 324 Plaça Cabrera
del Poble de Mar
Vilassar de Dalt Bosc de Ca l’Escarraman les Set Cases
Marquès de Barberà, 9 Can Tolrà Ajuntament
Turó
08339 Vilassar de Dalt Montcabrer Santa
Tel. 937 507 488 310,8 Marta
4
cdp.slitoral@diba.cat
0 315 m
Creu de
www.diba.cat/parcsn/litoral Montcabrer
1 2
1 Església parroquial de Sant Feliu a Cabrera de Mar

2 Ruïnes del castell de Burriac
rari, cal seguir la pujada de les Monges

i enllaçar amb el camí d’Agell fins la
part de darrere del cementiri, des d’on
parteix un camí de terra i després un
corriol que pugen al turó d’en Punso-
la. Les fites de color violeta del parc aju-
den a trobar aquesta sortida del poble.
1 Cabrera de Mar
La població de Cabrera de Mar es tro- 2 Castell de Burriac
ba situada terra endins. Del nucli urbà El corriol passa a tocar de les últimes
destaca l’església parroquial de Sant cases de la urbanització de Sant Joan
Feliu, documentada des del segle XI i al
voltant de la qual va néixer el poble.
L’edifici actual va ser construït el 1540 Sabies que...
i presenta elements de fortificació, com Els vessants del turó de Burriac van
el campanar-torre de defensa i el mata- ser habitats des d’època ibèrica
cà a la façana principal. Al seu voltant (ss. VI-III aC). De fet, les restes trobades
apunten a l’existència de l’assentament
es poden observar alguns dels edificis
d’Ituro (o d’Ilduro), de la tribu dels
més interessants, com les cases de poble laietans, una de les ciutats ibèriques més
(ss. XVI al xx) del carrer de la Baixada de importants de Catalunya, que va arribar
l’Església o les cases amb decoracions a encunyar moneda pròpia. L’extensió
modernistes de la mateixa plaça del del poblat s’ha calculat en unes 20 ha
Poble. Altres construccions d’interès i devia ser l’antecessor de la ciutat romana
d’Iluro, l’actual Mataró. Al punt més
són l’Ajuntament (1920), d’estil eclèc-
alt de l’assentament s’hi va edificar més
tic, i diverses masies actualment inte- tard un fortí romà, que va evolucionar
grades al teixit urbà. Des de la plaça a l’edat mitjana en el castell medieval
del Poble, punt de partida de l’itine- que avui podem veure.
4
3 Plana litoral del Maresme vista des del Turó de l’Infern
4 Creu de Montcabrer, col·locada de nou el 1983
de Munt i creua una pista que ve d’Ar-

gentona per arribar fins al coll de Code-
ra, on comença la pujada cap al castell
de Burriac. L’ascensió es fa per un camí
ample a través d’una pineda, fins ar-
ribar al peu del turó cònic sobre el qual
s’assenta la fortificació. Des d’allà, par-
teix un camí més estret en forta pen-
dent que salva els últims seixanta
metres de desnivell. El castell de Burriac
està documentat des del segle XI com a
castell de Sant Vicenç i les ruïnes
inclouen una capella dedicada al mateix
sant. Les vistes des del recinte s’allar- dre a la dreta, de pujada. La següent
guen fins a Montjuïc, el Montseny, els bifurcació serà a la Creu de l’Abeia, que
cingles de Bertí i el Montnegre. s’identifica per la presència d’una creu
de ferro sobre un monòlit de pedra.
3 Creu de l’Abeia i Turó de l’Infern Des d’aquí, a l’esquerra, el sender s’en-
Cal baixar de Burriac pel mateix viarany dinsa per un corriol emboscat, que res-
i continuar per la pista que seguíem fins segueix tot aquest llom, creua una pista
a trobar-nos en una altra, que cal pren- ampla i passa per la vora del cim del
CASTELL DE BURRIAC
Conegut antigament com castell de Sant segle XI. El seu aspecte actual es deu a les
Vicenç, el castell de Burriac, ocupa part de diverses modificacions que va experimentar fins
l’assentament ibèric d’Ilduro, i es va construir al segle XV. Pertanyia a la casa de Barcelona i era
sobre les restes d’un equipament militar romà. valuós sobretot per la seva ubicació estratègica:
El primer document que en parla és de l’any des d’aquí es vigilava la costa des de Vilassar
895 i fa referència a la capella, mentre que el fins a Caldes d’Estrac i es controlaven les vies de
castell pròpiament dit no s’esmenta fins al transport terrestre més importants de la zona.
Torre de
Les restes de la capella l’homenatge (s. XI) Cisterna romana.
de Sant Vicenç corresponen Es va mantenir
a l'absis d'un temple com a part
d'una sola nau coberta amb Pati d’armes integrant del
volta de canó. castell medieval,
atesa la seva
Cambres resistència.
Magatzems
i quadres Bastió sud
Cisterna
Entrada
turó de l’Infern. No costa gens arribar- da des del segle XVII, tot i que l’actual
se fins al capdamunt per gaudir de va ser col·locada per l’Ajuntament l‘any
noves vistes de la plana litoral del 1983. Per tornar a Cabrera de Mar cal
Maresme. Aquest turó va ser habitat desfer el camí fins passat el turó de l’In-
en època ibèrica, i al seu cim hi ha un fern, i després agafar la pista que que-
vèrtex geodèsic, una antiga marca feta da a la dreta. No s’ha d’abandonar el
amb quatre pedres que assenyalen els camí principal que, en un clar descens,
punts cardinals i tres forques medievals ens conduirà fins a la font Picant de
que van servir per penjar criminals Cabrera i, a partir d’allà, cal resseguir
durant l’edat mitjana i la moderna. el torrent de la font fins al nucli urbà.
D’aquí li prové el nom.
4 Creu de Montcabrer Per saber-ne més:

El final del llom, més enllà de les ins-
• Burriac: història i natura. D. Farell i O. Bassa.
tal·lacions d’antenes i repetidors, és el Ed. Natura, 1998.
cim del Montcabrer. En aquest punt hi • Argentona i el seu entorn. Guia i mapa
ha la Creu de Montcabrer, documenta- excursionista. Ed. Alpina, 2001.
94 ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA
ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA 95
Berga
Espai Natural de Espai Natural de les

Guilleries-Savassona
Manresa
Vic
les Guilleries-Savassona Igualada

Terrassa
St. Feliu
Granollers
Sabadell
Mataró
www.diba.cat/parcsn/guilleries del Penedès

Barcelona
Vilanova
i la Geltrú
Testimoni de l'home des de fa quatre mil anys, les Guilleries

Any de constitució
ens ofereixen les restes iberes del Casol de Puigcastellet. del consorci: 1998
El paisatge d’aquest espai natural, ple de jaciments
Any d'aprovació del Pla
prehistòrics, ens convida a traspassar el temps cap al especial: 2004
romànic, representat pel conjunt històric de Sant Feliuet de
Savassona i pel centre benedictí de Sant Pere de Casserres. 8.375 ha
ITINERARIS 18 i 19
Sant Pere
de Casserres Castell
Collet de Casserres de Sorerols
Sant Miquel
de Sorerols
u
ra
lG
de
le
ng
Ci
19
18
El passat ibèric de Folgueroles
18
Fitxa tècnica
El Casol de Puigcastellet
Els ibers ausetans van controlar el territori de l’actual

Osona i van bastir importants poblats i fortificacions en
El recorregut ressegueix
el torrent de Folgueroles
turons estratègics. El Casol de Puigcastellet (segle
i puja al Serrat del Pi fins III aC), situat als primers contraforts de les Guilleries,
arribar al poblat ibèric de
dominava el corredor del Ter cap a les planes gironines.
Puigcastellet. Després torna
a la plana pel Mas d’en Coll. El punt de partida i d’arribada de l’itinerari que porta fins
Comarca: Osona al casol és a l’àrea de lleure i aparcament de la font
Durada: 1 h i 45 min Trobada, als afores del verdaguerià nucli de Folgueroles.
Distància: 5 km
El recorregut travessa zones de conreu, pinedes i rouredes
Altitud màxima: 726 m i permet obtenir excepcionals panoràmiques de la plana de
Desnivell acumulat: 168 m Vic, amb Sant Julià de Vilatorta i el mateix Folgueroles en
Dificultat: Fàcil
Època: Tot l’any primer terme. L’excursió és senzilla, agradable i amb poc
6 Punt d’inici: Centre
desnivell, tot i que cal parar atenció, ja que la ruta no
d’informació de compta amb fites específiques. Majoritàriament transcorre
Folgueroles
sota l’ombra dels arbres i passa a prop de diverses masies.
Per la C-17 fins a l’alçada
de Vic, enllaçar amb l’Eix
Transversal (C-25) en
direcció a Girona, sortida
187 de Folgueroles i Sant
Julià de Vilatorta i seguir
cap a Folgueroles per la les Alzines Can ClotetP
ui
N-141d en direcció Sureres gt
in
yó
Vilanova de Sau (km 6). Folgueroles Ca l’Adela s Puig
1D
Al centre de la població, -14 Estamper
1
N-1
Santa Maria N
41D
als baixos de la masia can Mas la Sala

Ajuntament Font Trobada les Planes Bassa del Solella de les Valls
Dachs trobarem el Centre
Casa Museu 2 Mas d'en Coll
d’Informació de Verdaguer Riera de Tavèrnol
es
Folgueroles. La parada de Torrent de F Mas d’en Coll
Bosc de la Sala olgu les Planes
5
tren més pròxima és a Vic e
ro
Casol de
Serrat del
(www.renfe.es). Accés amb

le
4 Puigcastellet
s
autobús: J. Comasòlivas, Cal Guarda l'Arumí

tel. 938 862 614 s
Pla de les Cabres ste
Can Tramuntana Co
Pi
es
6 Centre d’Informació el
Torrent d Can Barretina
de Folgueroles. Can Dachs
era
3
T. de C
Pl. Verdaguer, 2
rrent
08519 Folgueroles Cobert Can Garbells

Sant Julià
an T
la To
d’en Cases
Tel. 938 122 054 / de Vilatorta
ram
938 122 329

un
tan
guilleries.pif@diba.cat Serrat de 0 310 m

Sant Ponç
a
guilleries
1 2
1 Folgueroles 1 El Pedró, situat davant el temple de Santa Maria
Aquest nucli ofereix nombrosos atrac- 2 La font Trobada
tius des del punt de vista arquitectò-

nic i cultural. Jacint Verdaguer és la sar-se al Centre d’Informació de l’Es-
referència indiscutible d’aquest muni- pai Natural de Guilleries-Savassona,
cipi osonenc. Al voltant de la seva inici de l’itinerari.
figura es poden visitar la Casa Museu
Verdaguer, l’escultura de bronze que 2 Font Trobada
hi ha als jardins de l’Ajuntament i el Des del Centre d’Informació, cal pren-
Pedró, monument modernista de dre el carrer de la Rambla direcció
Mossèn Cinto (Josep M. Pericas, 1908), Vilanova de Sau, fins trobar el rètol
situat a la plaça Verdaguer, davant direccional cap el Casol de Puigcas-
mateix de l’església. El temple, dedi- tellet. Un cop es creua la N-141 D, con-
cat a Santa Maria, va ser construït al tinuem la ruta per un camí de terra
segle X i va experimentar importants que ens mena a l’àrea forestal de la
reformes i ampliacions entre els segles Font Trobada. Aquest encantador i
XVII i XIX. A més, val la pena passejar tranquil paratge natural de vegetació
pel carrer Major i fixar-se en les cases de ribera està equipat com a àrea de
de pedra dels segles XVII i XIX; i atan- lleure. La font pròpiament dita recull
4
3 Can Garbells
4 Detall dels murs del Casol de Puigcastellet
L’obra completa de Perejaume només es

pot veure des d’una perspectiva aèria;
des del terra es pot resseguir a peu el
torrent, fent les giragonses de les lle-
tres que conformen el cognom de Ver-
daguer. L’itinerari parteix d’aquest
indret i segueix el camí principal,
les aigües del torrent de Folgueroles, paral·lel al torrent en direcció a can
que en aquest punt dibuixa la signa- Garbells. Inicialment, es poden seguir
tura de Verdaguer: l’artista Perejau- les marques del GR 2, tot i que és millor
me va reconduir el curs del torrent deixar-se guiar pels senyals que indi-
com a homenatge al poeta en el cen- quen la direcció del mas. Aquesta és
tenari de la seva mort l’any 2002. una de les poques zones de tot l’Espai
Natural de les Guilleries-Savassona
ocupada per camps de conreu.
Sabies que...
Cada primer cap de setmana 3 Can Garbells
d’octubre, el Casol de Puigcastellet –com
altres jaciments ibèrics de Catalunya–
El camí, amb una lleugera tendència
cobra vida per recuperar algun dels ascendent, passa pel costat de can Tra-
aspectes de la cultura ibèrica, durant muntana, on es creua amb la ruta del
el «Cap de Setmana Ibèric». A través Meridià Verd i on es pot veure un pou.
d’activitats infantils, tallers d’arqueologia, Arribats a can Garbells, cal resseguir
animacions i recreacions històriques,
la tanca de la casa per la dreta. El camí
conferències, degustacions i altres
activitats obertes al públic, tothom pot s’endinsa en un bosc mixt de pins i rou-
fer-se una mica més a la idea de com era res alhora que el pendent es va fent
la vida quotidiana d’aquells pobles. més pronunciat. Cal parar atenció en
ELS HABITATGES IBÈRICS
Els poblats ibèrics, per raons defensives, ramaderia i l'agricultura, però també produïen
s’aixecaven en llocs encimbellats. Quasi bé tots tota mena d’instruments domèstics en ferro.
eren fortificats i les cases estaven adossades En molts poblats existeixen zones d'ús comunal
entre elles i a les muralles. Les activitats amb forns per coure el pa i la ceràmica, sitges
econòmiques més importants dels ibers eren la per emmagatzemar el gra, cisternes d'aigua.
Eren cases d’un o dos
pisos i sovint disposaven La coberta, a una o dues En ocasions tenien un
de dues habitacions. vessants, era feta de magatzem per guardar les
branques i fang. eines i els aliments.
La llar de foc, disposada al

centre de l’habitació, servia Les parets es construïen
per cuinar i fer escalfor. amb un sòcol de pedra i
tovots (totxanes de fang).
arribar al serrat del Pi, on haurem de de les construccions adjacents, destina-

girar a mà esquerra per un camí planer des a magatzems i habitatges. El des-
que senyalitza el Casol de Puigcastellet cens des del Casol de Puigcastellet es
i es desvia d’aquestes fletxes grogues. realitza a través d’un entretingut cor-
Les vistes de la plana de Vic són mag- riol que discorre per l’interior d’una
nífiques, amb Sant Julià de Vilatorta i espessa roureda on és fàcil sentir, i fins
Folgueroles en primer terme. i tot veure, els nombrosos esquirols que
l’habiten. Novament som a la zona de
4 Casol de Puigcastellet conreus de les Planes, que cal travessar
En un encreuament de camins, el nos- per arribar a la font Trobada, punt final
tre itinerari torna a agafar alçada fins de l’excursió.
assolir el punt més alt del trajecte. Des-
prés davalla i ens condueix fins al Casol
de Puigcastellet. Aquest assentament Per saber-ne més:
ibèric dels segle III aC va pertànyer a la
• Folgueroles. Societat i vida d’un poble.
tribu dels ausetans i va tenir una fun- Santi Ponce. Vic; Eumo, 2000.
ció eminentment defensiva. En destaca • Vall de Sau-Collsacabra. Mapa i guia
la muralla i les parets que es conserven excursionista. Ed. Alpina, 2004.
De Fussimanya a Sant Pere de Casserres i a Savassona
19
Fitxa tècnica
Casserres i Savassona
L’itinerari ens proposa la visita a dos dels conjunts

arquitectònics més emblemàtics d’aquest espai natural:
el monestir de Sant Pere de Casserres i l’ermita de Sant
sortida a la urbanització Feliuet de Savassona. L’excursió té el punt de partida al
de Fussimanya. Des d’aquí bell mig de les dues localitzacions, a Fussimanya, fet que
s’enfila fins a Sant Pere
permet realitzar-la en dues etapes. La primera, per visitar
de Casserres, per tornar
després a Fussimanya Sant Pere de Casserres i, la segona, per arribar al bosc
i fer el següent tram fins de Savassona, un indret on es poden observar el castell del
al bosc de Savassona. Cal
seguir sempre el PR 40, mateix nom i l’ermita romànica de Sant Feliuet (tots dos
marcat amb senyals són de propietat
de color groc i blanc. el Roure
privada), a més
Sant Pere
de la Pedra dels Font de 2 de Casserres
Comarca: Osona l’Avellaner
Sacrificis i el Balmes del Centre d’acollida Castell de
Durada: 3 h 20 Colom Gros del Monestir la Vinya
Distància: 18 km Dau, dos blocs Balma Font
d’en Cànem del Capellà alls
Altitud mínima: 505 m de gres caiguts sV
el
T. de le
Te
r
Altitud màxima: 633 m Pantà les Valls

del turó amb
Ba
Desnivell acumulat: 128 m a de Sau

g
les Basses de el Baucells

l Pujal
Dificultat: Mitjana gravats que
Època: Tot l’any Turó
daten del
el
del Quintà
Te
la Bruguera
r
Neolític.
6 Punt d’inici: Fussimanya Can Plademill a
ol la Baga
Des de la carretera C-25, rg
Gà
Parador de
s’ha d’agafar la sortida
e
la Vinya Vic-Sau
T. d
183 (Roda de Ter) per

To
la C-153 i prendre la
rre
Ba nt
BV-5213 per arribar a ga e
d
l’I
Tavèrnoles. Des d’aquí, n
de
Bag
1
BV-
fe
la
i en direcció al parador
rn
521
Fussimanya
a
Ga
el Sangles Vell Puig de

de
de Vic-Sau, a mig camí

rri
la Creu
Sa
lo
ga
hi ha el desviament que u
Pla de Sant Pau
Castell la Garriga
porta a Fussimanya.
Falta mapa OK
Savellana Puig
Llobregat T.
de
Camps del Mas 13

BV-52
lC
astell
6 Punt d’Informació les Guilleries Passarella

de Tavèrnoles Puig
els Tres Pins la Fradera de Te
Pedra dels ESPAI NATURAL
Carrer de l’Església, 1
Sant Feliuet
de Savassona 4 Sacrificis DE LES GUILLERIES-
08519 Tavèrnoles
Tel. 938 887 308 Casa Nova
del Pujol el Dau 3 SAVASSONA
fabregasmi@diba.cat Sant Pere
de Savassona Pla de Sant
www.diba.cat/parcsn/ Feliuet
Castell de 5
guilleries Savassona 0 580 m
1 2
1 Fussimanya 1 Panoràmica des de Fussimanya
A mig camí entre Casserres i Savasso- 2 Convent benedictí de Sant Pere de Casserres
na es troba la urbanització Fussima-

nya, un conjunt de cases disperses estrany, el cenobi està situat a la pun-
rodejades de vegetació a la vora del ta d’una península totalment envolta-
Ter. L’indret, pel seu emplaçament, da d’aigua, formada per un meandre
esdevé un punt de partida ideal per del riu Ter. Entre les parets d’aquest
fer excursions a peu al monestir de edifici van viure durant segles (del X
Sant Pere de Casserres i al conjunt al XIV aproximadament) petites comu-
històric de Savassona. Es pot deixar nitats de monjos; avui, fent una visi-
el cotxe a l’aparcament del costat del ta a cadascuna de les dependències
restaurant Fussimanya i començar la que estan disposades al voltant del
ruta en direcció a Sant Pere de Casser- claustre, es pot reviure aquell temps.
res, tot seguint les marques del PR 40.
2 Sant Pere de Casserres Sabies que...

Explica la llegenda que el monestir de
Des de Fussimanya, el PR 40 s’enfila
Sant Pere de Casserres es va construir sobre
muntanya amunt per un sender que les relíquies d’un infant dels vescomtes
es va estretint i que ressegueix el curs d’Osona i Cardona que es va conservar
del Ter. Durant el trajecte es poden momificat. Resulta que el nen, quan només
trobar alguns miradors excepcionals tenia tres dies, va parlar i va dir que no
viuria més de trenta dies. En morir, el
sobre el riu i, al fons, les muntanyes
seu petit cos havia de posar-se dins d’una
del Prepirineu. Cal seguir en tot mo- arca tancada i després dalt d’una mula. En
ment els senyals del PR fins arribar al el lloc exacte on s’aturés l’animal, s’havia
restaurant del monestir. Des d’allà, de bastir un monestir dedicat a Sant Pere.
Sant Pere de Casserres (que es troba, Les relíquies d’aquest infant, que es
però, fora de l’àmbit de l’espai natu- guardaven en un petit armari situat
darrere de l’altar de l’església, van ser
ral) és a cinc minuts. En aquesta darre-
molt venerades en aquest monestir.
ra caminada fins a l’antic convent Antigament, quan hi havia sequera
benedictí, la bellesa i la immensitat del es baixava en processó fins al Ter i es
paisatge sorprenen el visitant. No és mullava l’arca en les aigües del riu.
3 4
3 La gegantina pedra del Dau

4 Església preromànica de Sant Feliuet de Savassona
5 Conjunt històric de Savassona
3 La Pedra dels Sacrificis i el Dau

Per fer la segona part de la ruta, cal
recular fins a Fussimanya per descan-
sar una estona. Després, s’ha de seguir
el PR 40 en direcció a Tavèrnoles. El
camí parteix de la mateixa carretera
que porta a aquesta població des del una mena d’escala. Al bosquet també
restaurant. En una hora s’arriba al con- hi ha restes d’enterraments neolítics
junt històric de Savassona, on hi ha d’uns 4.200 anys d’antiguitat i altres
una munió de pedres gegants (blocs roques emblemàtiques, com el Dau
de gres que van caure per l’erosió) (la més gran, a l’entrada del bosc) o
situades entre els arbres. Una d’elles una que conté inscripcions litogràfi-
és la Pedra dels Sacrificis, que es reco- ques -algunes prehistòriques i d’altres
neix pel tamany i les línies horitzon- medievals o modernes-, com creus i
tals excavades a la roca, que formen figures humanes.
5
LA PEDRA DELS SACRIFICIS
És un gran bloc amb una línia horitzontal sang dels immolats. També hi ha històries
gravada que ha donat lloc a nombroses de bruixes i sacrificis d’animals. Els arqueòlegs,
llegendes: es diu que les tribus neolítiques en canvi, creuen que aquestes línies gravades
que habitaven aquest lloc feien sacrificis i que al roc són guies que sostenien les teulades de
aquests canals a la pedra servien per recollir la les cabanes construïdes al seu recer.
Conjunt de cassoletes
esculpides.
10 m
L’origen dels solcs

gravats a la pedra
ha estat objecte de
moltes interpretacions.
6m
4 Sant Feliuet de Savassona quen l’òcul i el campanar de cadireta.

Davant de la pedra del Dau surt un La ruta retorna a Fussimanya pel ma-
corriol que, per una antiga escala, s’en- teix camí.
fila sobre la roca on s’alça la bonica
església preromànica de Sant Feliuet
de Savassona, des d’on es tenen molt Per saber-ne més:
bones vistes de la Plana de Vic i les • El present d’un passat. Les Guilleries. Xavier
muntanyes dels voltants. Junquera. Publicacions de l’abadia de
Montserrat, 2007 (Guies del Centre
5 Castell de Savassona Excursionista de Catalunya).
Des de Sant Feliuet de Savassona es pot • Guilleries, Collsacabra. Vint excursions per a
totes les edats. Ricard Belis i Mercè Manyós.
observar el castell del mateix nom (del
Barcelona: Ed. Geoestel, 2006.
segle X) i l’església de Sant Pere de • Guia de l’Espai Natural de les Guilleries-
Savassona, documentada des de l’any Savassona. G. Luns i J. Melero (coord.).
1035. És romànica i a la façana desta- Diputació de Barcelona, 2008.
104 PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT
PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT 105
Parc Agrari del Baix Manresa

Berga
Vic
Llobregat Igualada
Terrassa
Granollers
Sabadell
Mataró
www.diba.cat/parcsn/parcagrari St. Feliu

del Penedès
Barcelona
Vilanova
i la Geltrú Parc Agrari
A les acaballes del riu Llobregat, el seu curs es desfà en el

del Baix Llobregat
Any de constitució
delta que porta el seu nom i deixa, a banda i banda, una
del consorci: 1998
de les zones agrícoles més fèrtils de tot el país. Aquest
paisatge, esquitxat de masies envoltades de camps Any d'aprovació del
Pla especial: 2004
d’horta i d'arbres fruiters i en el qual es poden contemplar
aiguamolls litorals, és un respir per a l'alta demografia Superfície protegida:
3.332 ha
que hi ha al seu voltant.
ITINERARI 20
20
Agricultura en un territori metropolità
20
Fitxa tècnica
Masies del delta del Llobregat
Amb els seus conreus d’horta i arbres fruiters, el Parc Agrari

del Baix Llobregat és un lloc idoni per descobrir les terres
sortida al terme municipal
fèrtils i el singular patrimoni arquitectònic del delta del
de Cornellà del Llobregat, Llobregat. Pensat per mantenir i promoure l’activitat
al pont sobre el riu. En tot
agrària, aquesta característica converteix el Parc en un
moment passa per camins
planers i amples, aptes per espai únic que, a més de preservar l’activitat tradicional
fer a peu o en bicicleta. de la zona, en fomenta el desenvolupament econòmic i
A l’estiu és recomanable
portar aigua, ja que hi ha
promou l’herència natural i cultural del delta del Llobregat.
bastants espais sense Al voltant de la masia de can Comas, on es troba el Centre
ombra.
d’Informació i Gestió del Parc, l’itinerari recorre en alguns
Comarca: Baix Llobregat moments les diferents masies de la zona vorejant el riu.
Durada: 2 h
Distància: 7,8 km Aquest trajecte ressegueix les diferents ramificacions del
Altitud mínima: 7 m canal de la dreta del riu Llobregat, una obra construïda
al segle XIX que encara avui serveix per regar centenars
Dificultat: Fàcil d’hectàrees de cultiu.
Època: Tot l’any
6 Punt d’inici:
Pont sobre el Llobregat
El millor sistema per
accedir al parc és el
transport públic. Cal
agafar la línia 5 del metro
i baixar a la parada
AVE Parc de
Cornellà Centre (també hi A-2 la Ribera
a Cornellà
arriba el servei de del Llobregat
Plana
rodalies de Renfe). Una PARC AGRARI DEL del Galet
altra opció és agafar els BAIX LLOBREGAT
Ferrocarrils de la la Ribera
ert
A-2
Camí del Riu
an Gib
Generalitat (FCG) i baixar

el Llobr
a l’estació de Cornellà- 1 egat
el Riu Mort
ra de C
Riera. Cal seguir el carrer 5 Cal Monjo Masia de

Verge de Montserrat en Camí de 4 Can Comas
la Bomba
Regado
direcció al riu Llobregat. 3

Cal Pinques
6 Centre d’Informació Can Parellada
Cal Pastera Cal Xagó 2
Masia de Can Comas Cal Xic Cal Misses
del Parellada l’Hostal de
Camí de la Ribera, s/n 0 320 m la Rosa
08820 el Prat de Llobregat
Tel. 933 788 190
parcagrari@diba.cat
parcagrari
1 2
1 El camí del Riu és ideal per recórrer a peu o en bicicleta

2 Cal Parellada
dreta. Construït al segle XIX, forma

part d’un dels tres sistemes principals
de reg del Baix Llobregat, que permet
1 El camí del Riu que els camps de cultiu de la zona es
La ruta comença al terme municipal puguin regar durant tot l’any. Seguint
de Cornellà del Llobregat, concreta- el recorregut es passa primer per cal
ment a l’extrem nord del pont sobre Parellada, una elegant masia de finals
el riu. Es tracta d’una passera de via- del segle XIX, de planta rectangular i
nants decorada amb grafits que creua amb unes golfes decorades amb tres
el Llobregat i porta directament al arcs de mig punt. Tot seguit es passa
camí del Riu, un sender molt agrada- per cal Misses, una masia construïda
ble amb arbres de ribera a una ban- a mitjan segle XIX, envoltada de diver-
da i l’altra, que ressegueix el traçat ses palmeres i camps de conreu.
del Llobregat i que és ideal per recór-
rer en bicicleta o a peu. Cal continuar
aquest vial cap a l’esquerra, en direc-
Sabies que...
ció al mar, deixar a mà dreta la des-
El Parc Agrari del Baix Llobregat es
viació cap a can Comas i continuar va crear l’any 1998 per preservar un espai
endavant, fins trobar el desviament de conreus situat entre el delta i la vall
cap al camí de la Ribera, en direcció baixa del riu Llobregat. Es tracta d’un
a cal Parellada. espai agrari protegit que vetlla per la
promoció de l’activitat agrària. El parc,
que compta amb 3.332 hectàrees, és
2 Cal Parellada i cal Misses un delta de tradicional riquesa agrícola
El camí continua tot vorejant algunes situat al bell mig de la regió metropolitana
de les ramificacions del canal de la de Barcelona.
3a 3b
4
3a Camps de conreu
3b Detall de la inscripció “Barca sem Boi. 1739” de can Comas
4 Vista cal Xagó
arbres fruiters han estat els punts de

referència del paisatge durant molt
temps. A can Comas hi ha el Centre
d’Informació i Gestió del Parc Agra-
ri. Aquí es pot visitar l’Arborètum, on
es conserven exemplars de fins a 62
varietats tradicionals d’arbres fruiters,
algunes d’elles ja desaparegudes al
Baix Llobregat. Com a elements patri-
monials destaquen la galeria d’arcs de
mig punt del primer pis, el cobert agrí-
3 La masia can Comas cola restaurat, el safareig, l’abeurador,
Continuant pel camí de la Ribera s’ar- el pou i una pedra on apareix la ins-
riba a can Comas, un lloc imprescin- cripció “Barca sem Boi. 1739”. Anti-
dible per conèixer el passat agrari de gament aquest era el senyal que
la zona on, a banda de les masies i indicava el punt de creuament en bar-
els canals de reg, les hortalisses i els ca del riu Llobregat a Sant Boi.
MASIA DE CAN COMAS
Restaurada el 2004, la masia can Comas és Agrari. L’edifici va ser construït el 1878 i està
l’ànima del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquí format per una planta baixa i dos pisos, amb
hi ha el Centre d’Informació i Gestió del Parc diferents elements arquitectònics d’interès.
Un dels racons més visitats de la masia és el La galeria amb arcs

conjunt format pel pou, el safareig, l’abeurador de mig punt del
i la pedra amb la inscripció “Barca sem Boi. primer pis és una
1739”, que marcava el punt de creuament de les principals
en barca del riu Llobregat a Sant Boi. característiques
de l’edifici, que
presenta elements
arquitectònics típics
de les masies
d'aquesta comarca.
L’Arborètum comprèn 62 varietats

tradicionals de fruiters del Baix Llobregat,
amb una superfície de 1,5 ha.
4 Cal Monjo camps de carxofes, coliflors, bledes,

Des de can Comas, la ruta continua enciams, escaroles, tomàquets..., fins
pel camí de la Ribera fins trobar la arribar a un camí paral·lel al tren d’al-
masia de cal Xagó i el camí de can ta velocitat. En aquest punt, cal seguir
Piques, que deixarem a mà esquerra. les indicacions, enllaçar altra vegada
Una mica més enllà trobarem cal Mon- amb el camí del Riu i arribar finalment
jo, que és la masia més antiga de la al pont sobre el Llobregat, el punt
zona, construïda al segle XVII. Tot i que d’inici on s’ha començat l’itinerari.
avui en dia està abandonada, encara
destaca per les formes sinuoses de la
teulada. Per saber-ne més:
5 Camí de la Bomba • L’agricultura en la transformació de la

Uns passos més endavant trobarem el comarca. Jordi Pomés. Col·lecció «Descobrim
el Baix Llobregat». Barcelona, Consell
camí de la Bomba, un pas elevat que
Comarcal del Baix Llobregat, 2001.
transcorre sobre els camps agrícoles i • El Baix Llobregat. 29 municipis i un riu.
que antigament servia per protegir-los Barcelona, Consell Comarcal del Baix
de les crescudes del riu. Avancem entre Llobregat, 1995.
110 PARC DE COLLSEROLA
PARC DE COLLSEROLA 111
Parc de Collserola Manresa

Berga
Vic
www.diba.cat/parcsn/collserola
Igualada Granollers
Mataró
Terrassa
Per la seva situació a prop de Barcelona, el Parc de Collserola St. Feliu

Sabadell
Vilafranca de Llobregat Parc de

del Penedès Collserola
és un dels espais naturals més visitats i ens ofereix Vilanova

i la Geltrú
Barcelona
l'oportunitat de fer un viatge al nostre passat. Explorant

els seus benèvols paisatges podem descobrir algunes Any de constitució
del patronat: 1987
masies, reestructurades al llarg dels segles o endinsar-nos
en l'ambient de l'edat mitjana a través de les ermites Any de constitució
del consorci: 1999
escampades pel parc. Les construccions romàniques són
un element patrimonial de gran valor que, juntament Any d’aprovació del
Pla especial: 1987
amb la natura que les envolta, proporcionen la bellesa
i la tranquilitat necessària per gaudir d'aquest indret. Superfície protegida:
8.465 ha
ITINERARIS 21 i 22
21
22
Fins a l’església de Sant Iscle de les Feixes
21
Fitxa tècnica
Can Coll, un viatge al passat
Tot i situar-se actualment en un entorn metropolità,

can Coll és una antiga masia boscana situada a Cerdanyola i
El recorregut comparteix un clar exemple de com s’organitzava la vida a la Catalunya
les fites vermelles de
rural. Visitar aquest equipament del Parc de Collserola
la passejada per la vall
de Sant Iscle i el turó i caminar pels itineraris que l’envolten convida a viatjar en el
de l’Ermità, de la qual temps fins a un passat no gaire llunyà en què tota aquesta
en recorre una part.
L’excursió és senzilla àrea es dedicava a les activitats agrícoles i forestals.
i amb escassos desnivells. A partir de 1495, la masia rep el nom de can Coll. Abans
es deia mas Portell. Durant els més de cinc cents anys
Comarca: Vallès Occidental
Durada: 1 h (només anada) de la seva història, la masia ha crescut i s’ha transformat
Distància: 3,5 km en diverses ocasions d’acord amb les necessitats
i el poder econòmic del seus estadants.
Desnivell acumulat: 56 m La ruta explora boscos de pins i alzines, travessa diversos
Dificultat: Fàcil
torrents i condueix a altres finques, com la de can Codina
Època: Tot l’any
o can Catà, molt a prop de la qual es pot visitar una reserva de
6 Punt d’inici: fauna. El punt final d’aquest viatge al passat és l’església
Centre d’Educació
de Sant Iscle de les Feixes (segles X-XII), una bella mostra de
Ambiental Can Coll
Per la C-58, sortida de l’arquitectura romànica i un exemple dels nombrosos petits
Ripollet, Montcada i temples que hi ha disseminats per la serra de Collserola.
Cerdanyola del Vallès.
Seguir cap a Cerdanyola
del Vallès i després cap a la
urbanització de Montflorit Montﬂorit Can Canaletes T.
de
i Barcelona (BV-1415). Prop

Sant Iscle
del km 2, està can Coll. Centre d’Educació Puig de 0 445 m

Ambiental la Guàrdia
La parada de tren més Can Coll Àrea de lleure Can Codina 3
propera és la de Cerdanyola de Can Coll
1 de Can Coll T. de Can Co
del Vallès (www.renfe.es). 2 nt
di
Bosc de
na
Torre
Can Codina Canaletes

Bassa de
6 Centre d’Educació
n C tà
Institució Can Coll Can Catà

a
Ambiental Can Coll

415
Montserrat A a 4
Montero ER eC
BV-1
Ctra. de Cerdanyola Font dels RI d Can Llonc

Degotalls AS
T.
a Horta (BV-1415), km 2. M
Església de 5
T. d EN Can Magre
Apartat de Correus 121 e PARC DE D’ Sant Iscle
RA
08290 Cerdanyola del Vallès COLLSEROLA de les Feixes Can Fermí
Can
R
SE
Tel. 936 920 396

Cerdà
Font de
cancoll@parccollserola.net Can Catà
Obert al públic els
diumenges de 9.30 a 15 h
collserola
1 Can Coll, l’emblemàtica masia del Parc de Collserola equipat amb taules i bancs a l’om-
bra, ideal per fer pícnics i dinars a
1 Centre d’Educació Ambiental Can Coll l’aire lliure envoltats de natura. De
És una antiga masia del segle XV que fet, des d’aquesta àrea de lleure par-
s’ha anat transformant i ampliant al teixen molts dels itineraris. Una d’a-
llarg de la història. Actualment és la questes rutes, marcada amb color
seu del Centre d’Educació Ambiental vermell, és la de la vall de Sant Iscle
Can Coll, que té com objectiu mos- i el turó de l’Ermità, una part de la
trar els valors naturals del Parc de qual se segueix per arribar fins a l’es-
Collserola. Entre setmana, s’hi fan acti- glésia anomenada Sant Iscle de les
vitats educatives amb escolars, men- Feixes. Així doncs, cal seguir les mar-
tre que els diumenges és el punt ques vermelles en direcció al torrent
d’informació i acollida dels visitants, de Can Coll-Can Codina, que ofereix
on aquests poden veure una exposi-
ció i audiovisuals del parc, visitar la
masia i la granja, iniciar diverses pas- Sabies que...
sejades senyalitzades i, d’octubre a La importància de can Coll en el
seu moment de màxima esplendor,
març, observar aus hivernant a la Fei- sobrepassava l’activitat agropecuària
xa dels Ocells. Can Coll és el punt de que duia a terme. De fet, la família Coll
partida d’aquest agradable itinerari, va influir molt en la Cerdanyola de la
que comença davallant pel camí d’ac- segona meitat del segle XIX i principis del
cés a la masia fins a la carretera. segle XX. El comú de Sant Martí, una mena
d’agrupació dels pagesos de la contrada,
es va reunir alguna vegada a la masia.
2 Àrea de lleure de can Coll A la sala nova també se celebraven
A l’altra banda de la carretera s’estén balls on participava el veïnat dels
l’àrea de lleure de can Coll, un espai masos circumdants.
2 Paisatge de bosc de ribera del Torrent de Can Coll
un paisatge de bosc de ribera força

tancat i humit.
3 Can Codina
Arribem als camps de can Codina,
plantats de cereals, que contrasten
amb els boscos que els envolten. A
mà esquerra veurem el Puig de la
Guàrdia, al cim del qual s’alça una
torre de vigilància d’incendis. El camí
voreja els camps de can Codina fins
a endinsar-se en un alzinar, mentre
seguim la ruta en direcció a can Catà
i Sant Iscle.
MASIA DE CAN COLL
La visita a can Coll ens permet comprovar dels segles XVII i XVIII, mentre que la primera
l’evolució de la construcció al llarg dels segles. planta respon més aviat a l’aspecte de les
La planta baixa conserva l’essència de les masies residències senyorials dels segles XIX i XX.
Primer pis
13. Cambra dels
senyors, amb alcova
14. Sala de lluir-
menjador de celebracions
15. Cambra dels criats 15
17
16. Cuina nova
17. Habitació 19
13 14
de les nenes 21
18. Cambra dels parents 16
24
19. Bany 18
20. Habitació dels nens 20
21. Cosidor
22
22. Sala del piano
23. Cor de la capella 23
24. Terrassa
Planta baixa 11
2
1. La cuina-llar de foc 1
2. Pastador i forn 5 12
3. Vestíbul
4. Graner 6
3
5. L’avantceller 4
6. Celler 10
7. Quadres 7
8. Vestíbul de les quadres
9. Nau de la capella 8
10. Porxo
11. Cup i premsa de vi 9
12. Cotxeres
3 5
3 Camps de conreu al voltant de can Codina església del segle X que tenia adossat
4 Finca de can Catà, que data del segle XVIII un cementiri amb tombes antropomor-
5 Església romànica de Sant Iscle de les Feixes fes. El 1995 va ser reformada per tal de
recuperar l’aspecte que tenia al se-
4 Can Catà gle XVI. Es pot visitar el tercer diumen-
El sender desemboca en una pista que ge de cada mes. Aquest és el final de
ve de Canaletes (Cerdanyola) i que cal l’excursió que es pot ampliar visitant el
agafar cap a la dreta, en una pujada poblat ibèric de Ca n’Oliver que es tro-
suau fins a la finca de can Catà. A mà ba ben a prop (obert tots els dimenges
esquerra queda aquesta casa pairal d’11 a 14 h). Per tornar al punt de par-
senyorial del segle XVIII, i a mà dreta es tida, cal desfer el camí.
pot veure l’entrada de la reserva de
fauna del Bosc Gran de Can Catà, que
Per saber-ne més:
només està oberta al públic el primer
i el tercer diumenge de mes. • A peu per Collserola. Guia de passejades,
itineraris i recorreguts recomanats del Parc
5 Església de Sant Iscle de les Feixes de Collserola. C. Cardús. Barcelona:
Més amunt de can Catà, s’accedeix al Consorci del Parc de Collserola, 1998.
• Mil·lenari de Sant Iscle i Santa Victòria de les
destí de l’itinerari, l’església de Sant
Feixes. Autors diversos. Barcelona: Ajuntament
Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Es de Cerdanyola del Vallès, Viena Edicions, 1996.
tracta d’un temple romànic del segle XII, • Guia del Parc de Collserola. G. Luna i J.
construït sobre les restes d’una antiga Melero (coord.) Diputació de Barcelona, 2005.
De Barcelona a Sant Cugat per la vall de Gausac
22
Fitxa tècnica
La ruta de les ermites
La tradició eremítica de la serra de Collserola ha llegat força

esglesioles d’estil romànic per tota l’extensió del parc.
L’inici de l’itinerari es La ubicació de cadascuna d’elles evoca els temps antics
troba a la parada de
en què els traginers utilitzaven aquests camins, avui dia
metro de la Vall d’Hebron,
a Barcelona. Fins al Pas freqüentats per excursionistes i amants de la natura. Una
del Rei, cal seguir les de les vies lògiques entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès
indicacions del parc i les
marques del PR-C 35 i el passa per quatre d’aquelles històriques ermites: Sant Genís
GR 92; guiar-se per les dels Agudells, Sant Cebrià, Sant Medir i Sant Adjutori.
fites del PR-C 38 i el GR 6.
El camí, llarg i amb desnivells molt variats, ressegueix parts
Cal tenir en compte que
l’excursió és llarga i els del PR-C 38 i del GR 6 i recorre la
desnivells són importants, Sant Cugat bucòlica vall de Gausac, on
del Vallès Torre
sobretot al principi. Cendrera Font de també es poden veure
Sant Pau
4 Pi d’en Xandri T.
Comarca: Barcelonès Rie un forn ibèric i el
de
ra de Sa
i Vallès Occidental nt Med
Can erdà
i
Turó de monumental pi
r
Durada: 4 h la Torre
C
la Torrefera
Distància: 10 km Negra d’en Xandri.
T. de l
S . de S
Altitud mínima: 108 m Can Cerdà

aT
del Bosc
orr
Torre Gresa
ant Medir
Can Borrell
eN

eg
3 Font dels
ra
Dificultat: Mitjana Font del Caçadors

Època: Tot l’any Sant Adjutori Pla del Cigró
5
Vall d
BP-141
Font de
Can Valldaura
6 Punt d’inici: Pantà de
e
Can Borrell
Ga u
Barcelona, metro Palau Reial

de Valldaura Font d’en
sac
de la Vall d’Hebron Gatell

Serra de la Rabassada
Font de
Per la Ronda de Dalt, Can Servà Font
sortida Vall d’Hebron,
Font Rica del Ferro Can Massó
o en metro, línia 3. Sant Medir
2 Pas del Rei
A la plaça del Rotary Can Gener Turó
da del Trac
Rabassa
International de Sant
Font de Font de la Meca
Cugat del Vallès, passen Sant Medir
dues línies d’autobusos Sant Cebrià
de la
PARC DE COLLSEROLA d’Horta

que permeten enllaçar
t
Can Puig
Fon
amb els Ferrocarrils

Salamandra
Font de
e la
de la Generalitat. la Llet
Mirador de
T. d
Viaducte de la Rabassada Font de

6 Centre d’Informació Can Ribes la Cabra
e
T. d
B-20
Parc de Collserola Font de

Ctra. de l’Església, 92 Mirador de Sant Genís Sant Genís
08017 Barcelona la Font Groga 1 dels Agudells
18
Can Gener Metro

4
Tel. 932 803 552 Hospital

BP-1
Sant Rafael
ci@parccollserola.net
www.parccollserola.net 0 625 m Barcelona
1 Sant Genís dels Agudells

El punt de partida de l’excursió és la
mateixa parada de metro de la Vall
d’Hebron (línia 3). Prenem l’avingu-
da del Jordà, vorejant els límits de
l’Hospital de Sant Rafael, fins arribar
a l’església de Sant Genís dels Agu-
dells. Va ser una de les deu parròquies
inicials de Barcelona; la seva acta de
dotació com a parròquia data de l’any
931, tot i que el seu origen podria
ser paleocristià. L’any 1359 va passar
a dependre del monestir de la Vall
d’Hebron, i al segle XIX de la parrò-
quia d’Horta. L’edifici que es pot veu-
re avui dia respon, en gran mesura,
a la restauració del segle XVII i encara
manté el primitiu cementiri. Des del
temple, cal seguir pel camí de Sant
Genís fins al final, d’on parteix un sen-
der tancat a la circulació. Un cop aga-
fada certa alçada, el trajecte es manté
planer, tot resseguint aquest vessant
sud de Collserola. Després de passar
per la font de la Cabra, podem veure
l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, cons-
truïda al segle XII, però amb impor-
tants transformacions al llarg dels
segles XIX i XX. Des d’aquí comença l’as- 1 Campanar de Sant Genís dels Agudells
censió més dura de l’itinerari, que con-

tinua per un corriol en direcció a la
carretera de la Rabassada.
Sabies que...
La vall de Gausac és el nom pel qual
2 Sant Medir
es coneix la vall solcada per la riera de
Poc després, la pista enllaça amb el Sant Medir. Es tracta d’una via natural
PR-C 35 i el GR 92 fins al turó de la entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès
Magarola, un altre mirador excel·lent, i durant segles va ser molt concorreguda.
i el Pas del Rei, el coll que remet segu- De fet, formava part de la via romana
int el GR 6 cap al vessant septentrio- entre Barcino (Barcelona) i Castrum
Octavianum (Sant Cugat), que s’allargava
nal de la serra. Aviat, cal deixar les
fins a Egara (Terrassa). Aquest recorregut
marques vermelles i blanques per un es por fer de forma guiada amb els
camí a l’esquerra que davalla amb for- Voluntaris de Collserola. Consulteu
ça en direcció a Sant Medir, ermita l’Agenda d’activitats del Parc.
2 3
2 A Sant Medir s’hi celebra un aplec cada 3 de març

3 Ermita de Sant Adjutori, de planta rodona
situada al costat de la riera del mateix de Sant Adjutori i, ben a prop d’ella,
nom, a la capçalera de la vall de Gau- un forn de l’època romana, tot i que
sac. Aquesta és una de les esglésies la seva datació no ha estat definitiva-
més conegudes de Collserola i cada ment establerta.
3 de març s’hi celebra un popular
aplec. Està documentada des del se- 4 Pi d’en Xandri
gle X i l’edifici actual és d’estil romà- El camí es converteix en pista a partir
nic, de planta rectangular i campanar de can Borrell, una masia que acull un
de doble espadanya. Destaca el por- restaurant i està envoltada de camps
tal de punt rodó a la façana principal, de conreu, en contrast amb els humits
damunt del qual hi ha un relleu gòtic i tancats boscos recorreguts fins aquest
que representa la Santíssima Trinitat. moment. La vegetació és més oberta
fins arribar al monumental pi d’en Xan-
3 Sant Adjutori dri, un arbre que fa 23 metres d’alça-
A partir de Sant Medir l’itinerari és da i té més de 230 anys d’edat. Una
molt senzill, ja que només cal seguir vegada ens trobem en aquest punt, es
les marques del PR-C 38 primer, i del reconeix perfectament el perfil de Sant
GR 6 després, resseguint la riera a tra- Cugat al davant, mentre que a certa
vés de la vall de Gausac. La tendència distància a l’esquerra s’aixeca l’anome-
és descendent i només cal desviar-se nada Torre Negra. Aquest edifici mili-
un centenar de metres a mà dreta per tar romànic va ser construït en el
contemplar l’ermita de planta rodona segle XII i té l’origen en un antic castell.
ERMITA DE SANT ADJUTORI
Aquesta és una de les escasses esglésies una torre defensiva que ja presentava planta
de planta rodona de tot Catalunya, en un estil rodona). Documentada des de l’any 986 com
d’inspiració bizantina molt poc comú al nostre a Santa Maria de Gausac, en un principi estava
país. Tot i que se’n desconeixen els detalls consagrada a la Mare de Déu del Bosc. Va ser
i el moment precís de la seva construcció, és descoberta novament l’any 1880, després
probable que l’ermita fos bastida a partir dels que se’n perdés el rastre a partir de la
fonaments d’un edifici anterior (segurament desamortització de 1835.
L'ermita és de planta
circular, sense absis,
coberta amb una volta Té solament una
semiesfèrica. finestra rodona,
i una altra amb arc
de pedra treballada.
La resta de pedres
estan sense desbastar.
Durant la restauració
realitzada el 2003
es van reconstruir
la porta d'accés, la
coberta ja existent
i els paviments.
4 El pi d’en Xandri, de més de 200 anys d’edat

4
Presenta una planta quadrangular i tres

pisos d’alçada, a més d’una torre ados-
sada en un angle. Al cap de pocs minuts,
arribem a la plaça Rotary International,
que és el punt final de l’itinerari.
Per saber-ne més:
• Itineraris per Collserola. Ignasi Forcada.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.
• Serra de Collserola. Mapa i guia excursionista.
Ed. Alpina, 2001.
• El romànic de Collserola. F. Mora. Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, col. Llibre
de motxilla, 31. 1987.
Oficines dels parcs i accessos
Centres de documentació
Glossari
Recomanacions generals
122 OFICINES DELS PARCS I ACCESSOS
Oficines PARC NATURAL DEL MONTSENY

Oficina del parc natural
dels parcs Fontmartina

Ctra. de Sant Celoni al Turó de l’Home,
km 10,8
i accessos 08470 Fogars de Montclús
Tel. 938 475 102 / Fax 938 475 368
p.montseny@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/montseny
Horari: feiners de 9 a 16 h
Accessos:
Carretera:
Autopista AP-7
Carreteres C-17 i C-25
Tren:
Renfe: Les estacions més properes
són les d’Aiguafreda, Breda, el Figaró,
la Garriga, Riells i Viabrea, Sant Celoni,
Santa Maria de Palautordera i Seva
(estació de Balenyà).
Tel. 902 240 202. www.renfe.es
Autobús:
Sagalés: Tel. 938 650 400
Barcelona Bus: Tel. 902 130 014
Hispano-Hilariense: Tel. 972 245 012
PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ

DEL MUNT I L’OBAC
Oficina del parc natural
La Mata
Ctra. de Terrassa a Navarcles, km 14,8
Apartat de correus, 71
08230 Matadepera
Tel. 938 318 350 / Fax 938 317 737
p.santllorenc@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/stllorenc
Horari: feiners de 9 a 14 h
Accessos:
Carretera:
Autopistes E-9 i C-16
Carreteres B-122, BV-1221 i B-124
OFICINES DELS PARCS I ACCESSOS 123
Tren: PARC DEL GARRAF

Renfe: Estació de Terrassa. Tel. 902 240 202. Oficina del parc
www.renfe.es La Pleta
FGC: Estació de Terrassa. Tel. 932 051 515. Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5
www.fgc.net 08870 Sitges
Autobús: Tel. 935 971 819 / Fax 935 970 887
Bus Parc: Permet deixar el vehicle en els p.garraf@diba.cat
nuclis de la perifèria del parc i moure’s www.diba.cat/parcsn/garraf
per l’interior en autobús. Té parada Horari: feiners de 8 a 15 h
a les estacions següents: Estació Renfe
(Terrassa) – Mura – Talamanca – Obac. Accessos:
Funciona dissabtes, diumenges i festius, Carretera:
excepte els mesos de gener i agost. Autopistes AP-7 i C-32
Tel. 938 317 300 Carreteres N-340 i C-31
Transports generals d’Olesa: Tren:
Tel. 937 780 088 Renfe: Estacions de Castelldefels,
Costa Alzina: Tel. 938 357 064 Garraf, Gavà, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Sarbus: Tel. 937 279 292 Tel. 902 240 202. www.renfe.es
Autobús:
PARC DEL MONTNEGRE I EL Cintoi Bus: Tel. 938 937 511
CORREDOR La Hispano Igualadina: Tel. 934 882 621
Oficina del parc Mohn: Tel. 977 221 030
Església, 13, 2n Soler i Sauret: Tel. 936 325 133
08471 Vallgorguina
Tel. 938 679 452 / Fax 938 679 092 PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU
p.montnegre@diba.cat Oficina del parc
www.diba.cat/parcsn/montnegre Masoveria del Castell de Montesquiu
Horari: feiners de 9 a 13 h 08585 Montesquiu
Tel. 938 529 234 / Fax 938 529 005
Accessos: p.montesquiu@diba.cat
Carretera: www.diba.cat/parcsn/montesquiu
Autopistes C-32 i AP-7 Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h
Carreteres C-60, C-61 i C-35
Tren: Accessos:
Renfe: Les estacions més properes Carretera:
són Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Carretera C-17
Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Canet Tren:
de Mar, Llinars del Vallès, Palautordera, Renfe: Estació de Sant Quirze de Besora.
Sant Celoni, Gualba i Riells i Viabrea-Breda. Tel. 902 240 202. www.renfe.es
Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobús:
Autobús: TEISA: Línia de Camprodon a Barcelona.
Transports Barba: Tel. 938 671 038 Parada a Montesquiu Cala Maca.
Sagalés: Tel. 938 707 860 Prèvia trucada Tel. 972 260 196
124 OFICINES DELS PARCS I ACCESSOS
PARC D’OLÈRDOLA PARC DE LA SERRALADA DE MARINA

Oficina del parc Oficina del parc
La Pleta La Conreria
Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5 Ctra. B-500, km 6
08870 Sitges 08391 Tiana
Tel. 935 971 819 / Fax 935 970 887 Tel. 933 956 336 / Fax 933 956 768
p.olerdola@diba.cat p.smarina@diba.cat
www.diba.cat/parcsn/olerdola www.diba.cat/parcsn/marina
Horari: feiners de 8 a 15 h; Horari: feiners de 8 a 15 h
dissabtes i diumenges de 10 a 15 h
Accessos:
Accessos: Carretera:
Carretera: Autopistes B-20, C-58 i C-33; carreteres
Autopistes AP-7 i C-32 C-31, B-500, BV-5001, BV-5011 i BV-5008
Carreteres C-15 i N-340 Metro:
Tren: Línia 1: Santa Coloma. Després
Renfe: Estació de Vilafranca del Penedès cal agafar l’autobús B-27 fins a Can Ruti.
(i enllaçar amb l’autobús que va a Línia 4: Pep Ventura. Després cal agafar
Olèrdola i Canyelles). www.renfe.es l’autobús B-26 fins a Can Ruti.
Autobús: Tren:
Autobusos Plana: Tel. 938 145 848 Renfe: Estacions de Montgat i Montcada
i Reixac. Tel. 902 240 202. www.renfe.es
PARC DEL FOIX
Oficina del parc PARC DE LA SERRALADA LITORAL
C/ Castell, 31 Oficina del parc
08729 Castellet i la Gornal Av. Onze de Setembre, 53, 1r
Tel. 977 670 169 / Fax 977 670 169 08349 Cabrera de Mar
p.foix@diba.cat Tel. 937 540 024 / Fax 937 540 022
www.diba.cat/parcsn/foix p.slitoral@diba.cat
Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 14 h www.diba.cat/parcsn/litoral
Horari: dilluns, dimarts, dijous i divendres
Accessos: de 9 a 14 h; dimecres de 9 a 14 h
Carretera: i de 15,30 a 18 h
Autopistes AP-7 i AP-16; carreteres N-340,
BV-2115, BV-2116 i BV-2117 Accessos:
Tren: Carretera:
Renfe: Estació de Santa Margarida i els Autopistes C-32, AP-7 i B-20; carreteres
Monjos. Tel. 902 240 202. www.renfe.es C-1415c, BV-5106, BP-5002 i B-500
Autobús: Tren:
Autocars del Penedès: Tel. 977 660 821 Renfe: les estacions més properes són
Autocars Vendrell: Tel. 938 922 544 Montgat, El Masnou, Premià de Mar
Bus Castellví: Tel. 938 918 202 i Vilassar de Mar. Tel. 902 240 202.
Cintoi Bus: Tel. 938 937 511 www.renfe.es
OFICINES DELS PARCS I ACCESSOS 125
Autobús: Accessos:
Sagalés: Tel. 902 130 014 Carretera:
Sarbus: Tel. 902 287 000 Autopistes C-32 i B-20
Casas: Tel. 937 981 100 Carreteres B-500, BV-5001,
La Vallesana: Tel. 937 279 292 BV-5008 i BV-5011
Tren:
ESPAI NATURAL DE LES Renfe: l’estació més propera és El Prat de
GUILLERIES-SAVASSONA Llobregat. Tel. 902 240 202. www.renfe.es
Oficina del parc: Autobús:
Ajuntament de Vilanova de Sau Mohn: Tel. 902 023 393
Passeig Verdaguer, 7 Rosanbus: Tel. 932 967 788
08519 Vilanova de Sau TMB: Tel. 933 187 074
Tel. 938 847 006
Fax 938 847 106 PARC DE COLLSEROLA
guilleries@diba.cat Oficina del parc
www.diba.cat/parcsn/guilleries Ctra. de l’Església, 92
Horari: feiners de 9 a 15 h 08017 Barcelona
Tel. 932 803 552 / Fax 932 806 074
Accessos: ci@parccollserola.net
Carretera: www.diba.cat/parcsn/collserola
Carreteres C-17, C-25, N-141, www.parccollserola.net
C-153 i BV-5201 Horari: feiners de 8 a 15 h
Tren:
Renfe: l’estació més pròxima és Vic. Accessos:
Des d’allà es poden agafar autobusos de Carretera:
línies regulars que s’acosten als municipis Autopistes C-16, C-58, B-30, AP-7,
que formen part de l’Espai Natural. AP-2, B-23 i B-20
Tel. 902 240 202. www.renfe.es Carreteres BV-1415, BV-1417,
Autobús: BV-1462 i BV-1468
Autocars J. Comasòlivas: des de Vic a Sant Tren:
Julià de Vilatorta i Folgueroles (servei de Renfe: les estacions més properes
dilluns a dissabte). Tel. 938 862 614 són Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de
Llobregat, Torre Baró i Cerdanyola del
PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Vallès. Tel. 902 240 202. www.renfe.es
Gestió del parc FGC: Estacions de Vallvidrera, les Planes,
Masia de Can Comas la Floresta, Valldoreix i Sant Cugat.
Camí de la Ribera, s/n Tel. 932 051 515. www.fgc.net
Apartat de correus, 76 Autobús:
08820 El Prat de Llobregat Sarbus: Tel. 902 287 000
Tel. 933 788 190 / Fax 933 794 800 TMB: Tel. 933 187 074
parcagrari@diba.cat Funiculars:
www.diba.cat/parcsn/parcagrari Funicular de Vallvidrera: Tel. 932 051 515
Horari: feiners de 8 a 15 h Funicular del Tibidabo: Tel. 932 117 942
126 CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
Centres de documentació
Aquests centres Edifici Pantà, 30, 3a Gavà. Museu de Gavà. Biblioteca de Santa
recullen, compilen 08221 Terrassa Pl. Dolors Clua, 13-14. Margarida i els Monjos
i difonen els Tel. 937 397 000 08850 Gavà Cadí, 2
nombrosos materials (ext. 8702) Tel. 936 382 570 08730 Santa
documentals existents Fax: 937 397 416 Fax: 936 383 596 Margarida i els Monjos
sobre l’àmbit dels parcs p.santllorenc.cdbau@ p.garraf.cdgava@diba.cat Tel. 938 186 705
naturals en qualsevol diba.cat Horari: de dilluns a p.foix.cd@diba.cat
format (llibres, revistes, Horari: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h Horari: de dilluns a
materials audiovisuals, dijous, de 9 a 14 h i de i de 16.30 a 18.30 h; divendres de 15.30
cartografia, estudis, etc.) 15 a 18 h; divendres, divendres, de 10 a 14 h; a 20.30 h; dimecres
de 9 a 14 h; de juny a juliol, de dilluns a i dissabtes de 10
setembre, de 9 a 14 h; divendres, de 10 a 14 h; a 13.30 h; estiu, de
Centre de agost tancat agost tancat dilluns a divendres, de
Documentació del 16 a 21 h
Parc Natural del Centre de Centre de
Montseny. Secció Documentació del Documentació del Centre de
Ciències Naturals Parc del Montnegre Parc del Garraf Documentació del
Museu de Granollers. i el Corredor Vilanova i la Geltrú Parc de Serralada
Ciències Naturals. Sant Celoni Biblioteca Joan Oliva. Litoral
La Tela Rectoria Vella Pl. de la Vila, 13. Museu Arxiu de
Av. Francesc Macià, 51. Parc de la Rectoria 08800 Vilanova Vilassar de Dalt
08402 Granollers Vella, s/n i la Geltrú Marquès de Barberà, 9
Tel. 938 709 651 08470 Sant Celoni Tel. 938 932 039 (masia de can Banús)
Fax: 938 709 651 Tel. 938 641 213 Fax: 938 142 425 08339 Vilassar de Dalt
p.montseny.cdtela@ Fax: 938 675 728 p.garraf.cdvilanova@ Tel. 937 507 488
diba.cat p.montnegre.cdrector@ diba.cat Fax: 936 931 417
Horari: dimecres i diba.cat Horari: dilluns, dimecres, cdp.slitoral@diba.cat
divendres de 18 a 20 h Horari: de dilluns a dijous i divendres de 10 Horari: dimarts i dijous,
divendres de 10 a 14 h, a 20 h; dimarts de 16 a de 17 a 20 h
Centre de i dijous de 16 a 18 h 20 h; dissabte de 10
Documentació del Consultes: hores a 14 h i de 16 a 20 h Centre de
Parc Natural del concertades Documentació i
Montseny Centre de Recursos Educatius
Secció Humanitats Centre de Documentació del del Parc de Collserola
Museu Etnològic del Documentació del Parc del Castell de Centre d’Educació
Montseny. La Gabella. Parc del Montnegre Montesquiu Ambiental Can Coll
Major, 6 i el Corredor Biblioteca Pompeu Ctra. de Cerdanyola
17401 Arbúcies Mataró Fabra del Vallès a Horta,
Tel. 972 860 908 Pascual Madoz, 28-30 Ctra. de Berga, Grup C km 2
Fax: 972 860 983 08302 Mataró 08580 Sant Quirze Ap. correus 121
p.montseny.cdmemga El Carreró, 17-19 de Besora 08290 Cerdanyola
@diba.cat 08302 Mataró Tel. i fax: 938 550 263 del Vallès
Horari: de dilluns a Tel. 937 410 484 p.montesquiu.cd@ Tel. 936 922 916
dijous de 10 a 14 h p.montnegre.cdmataro diba.cat Fax: 935 807 654
i de 16 a 20 h; @diba.cat Horari: feiners de cdre@parccollserola.net
divendres de 10 a 14 h Horari: dijous, de 15 a 15.30 a 20.30 h Horari: de dilluns a
19 h (per altres horaris i dissabtes divendres de 10 a
Centre de consultar disponibilitat) de 10 a 13.30 h 14 h, a concertar.
Documentació del Agost tancat
Parc Natural de Sant Centre de Centre de
Llorenç del Munt i Documentació del Documentació del www.diba.cat/parcs/
l’Obac Parc del Garraf Parc del Foix centresdoc
GLOSSARI 127
Glossari
Agustí, masia de l’ 12 Conques, pont Museu Etnològic Sant Llorenç del Munt,
Alemany, ca n’ 80, 81 de les 34, 35 del Montseny, monestir de 33
Aliona, ca l’ 52, 53, 54 Corredor, santuari del 42, 45 la Gabella 14 Sant Martí del Brull,
Arboç, església de l’ 71 Creu de terme 19 Museu municipal església de 18, 19, 20
Arborètum, jardí Cua, aqüeducte de les Maleses 79 Sant Medir, ermita 116,
botànic de l’ 108 de can 38, 40, 41 Olèrdola, castell d’ 64, 71 117, 118
Arenes, dolmen El Llac 60 Olèrdola, Sant Miquel d’Eramprunyà,
de ca l’ 42, 44 El Pedró 97 fortificació d’ 65 església de 48, 50
Avellaners, font dels 78 Eramprunyà, castell Olivella, castell d’ 71 Sant Miquel d’Olèrdola,
Avencó, pous de glaç de 47, 48, 50, 51, 71 Oliveres, masia de les 33, 34 església de 65, 66
de l’ 10, 11 Escudelleta, tines Parellades, cal 107 Sant Miquel, castell de 78
Bellver, masia 12 de l’ 24, 25, 27 Pedra Arca 44 Sant Onofre, ermita de 81
Besora, castell Església nova, de Sant Pedra de l’Escorpí 87 Sant Pere de Casserres,
de 57, 58, 60, 61 Llorenç Savall 33 Pedra de les Creus 88, 89 monestir de 100, 101
Bleda, tines del 25 Esquerda, l’ 20 Pedra de les Orenetes 88 Sant Pere de Reixac,
Bòbila de la Roca 33 Estela del pla de la Calma Pedra del Dau 100, 102, 103 església de 76, 77, 79
Bomba de can Salau, (veure Sitja de Llop) Pedra dels Sant Pere de Riu,
font de la 15 Fassina, la 52, 54 Sacrificis 100, 102, 103 església de 38, 40, 41
Bomba, camí de la 109 Ferro, font del 44 Pedra Foradada 87 Sant Pere de Savassona,
Bosc, can 42, 43 Figuera, masia la 12 Pedra Gentil 44 església de 103
Bruguers, ermita Foix, pantà de 70, 73 Pedra Llarga 44 Sant Pere i Sant Feliu,
de 48, 49, 51 Folgueroles 96, 97, 99 Penyafort, castell de 70, 71 església de 52, 53
Brull, castell del 18, 19 Font Trobada 96, 97, 99 Pera, castell Sant Pere, església de 73
Burriac, castell Fornot, pou de glaç el 11 de 32, 33, 34, 35 Sant Quirze i Santa
de 90, 91, 92, 93 Fornot, forn d’obra el 30 Perxada del Replà 16 Julita, església de 15
Ca n’Oliver, poblat Garbells, can 98 Pi d’en Xandri 116, 118, Sant Rafael, ermita de 40
ibèric de 115 Gobians, bauma dels 30 119 Santa Maria de
Caçadors, font Gran, pou 11 Pla dels Albats 67 Besora, església de 61
dels 77, 78, 79 Grau, can 47, 54 Plat del Rei o del molí 88 Santa Maria de Jafre,
Café, antic hostal Jafre 52, 54, 55 Pont del diable 41 església de 55
ruïnes del 10, 13 Llibertat, arbre de la 15 Revell, cabanya de Santa Maria de Tagamanent,
Calma, pla de la 10, 12, 13 Lloses del Trull, les 44 l’antiga masia del 60 església de 10, 11
Can Gol, dòlmens de 86, 89 Maleses, poblat ibèric Revell, pla del 60 Santa Maria, església
Can Planes, de les 76, 79 Ricardo, tines del 25 de 28, 29
dolmen de 87 Marquès, molí fariner Roca de Gavà 49 Santa Maria, temple de 97
Canyelles, castell de 71 de can 38, 39 Roca Foradada Savassona, castell
Casa de Cultura, Sant Marquet de l’Era 33 de Can Gol 89 de 100, 102, 103
Llorenç Savall 33 Marquet de les Roca foradada Sitja de Llop, pedra
Casa Museu Roques 32, 34, 35 del Garraf 49, 50 de la 13
l’Agustí 10, 12, 13 Mas Bellestar 72 Roca, masia de la 33 Sitjar, ermita del 49
Casa Museu Verdaguer 97 Mas Pigot 72 Sant Adjutori, Sot de cal Gall 16
Castanyers, font dels 78 Masets, els 52, 54 ermita de 116, 118, 119 Sot de la Geneta 16
Casol de Puigcastellet, poblat Menut, Molí del 29 Sant Bartomeu de Talamanca, castell
ibèric del 20, 96, 98 Milany, castell de 60 Cabanyes, de 28, 29
Castell, barri del 14, 15, 16 Miloca, can 44 ermita de 87 Talamanca, font de 31
Castelldefels, castell de 71 Misses, cal 107 Sant Cebrià, Torre de les Bruixes 14, 17
Castellet, castell de 70, 71, 73 Monjo, cal 109 ermita de 116 Torre Negra 118
Catà, can 112, 114, 115 Montcabrer, Creu de 93 Sant Climent, ermita de 81 Tosques, tines del 25, 26, 27
Centre d’Informació de la Montesquiu, castell Sant Feliu, església Tramuntana, can 98
Rectoria del Brull 18, 19 de 57, 58, 59, 60, 61 parroquial de 91 Turó de Céllecs,
Centre d’Informació del Parc Montgròs, turó del 18 Sant Feliuet de Savassona, poblat ibèric del 88
Agrari Llobregat 106, 108 Montpalau, castell església de 100, 102, 103 Turó del Montgròs,
Cervelló, Hospital de 71 de 38, 40 Sant Genís dels Agudells, fortificació ibèrica
Codina, can 112, 114, 115 Montsoriu, castell ermita de 116, 117 del 18, 19, 20, 21
Coll, can 112, 113, 114 de 14, 15, 16, 17 Sant Iscle i Santa Victòria Valls, sínia de can 30, 31
Coll, mas d’en 96 Morer, masia el 16 de les Feixes, església de Vell, pou 11
Columbari 72 Moro, cabana del 88, 89 112, 113, 114, 115 vinya, barraca de 25, 27
Comas, Museu d’Arqueologia Sant Jeroni de la Murtra, Xagó, cal 108, 109
can 106, 107, 108, 109 de Catalunya 65 monestir de 80, 81, 82, 83 xupet (dipòsit de vinya) 26
128 RECOMANACIONS GENERALS
Recomanacions generals
L’agricultura i la ramaderia Apreneu a conèixer els animals
són el mitjà de vida de molts i les plantes de la muntanya.
dels habitants dels parcs. Respecteu-los i recordeu que
En la nostra estada al parc algunes espècies com el boix
tenim l’obligació de respectar grèvol, la molsa o el margalló
el seu treball. són espècies protegides per la llei.
La seva recol·lecció és penalitzada.
En els parcs, la major part de
la terra és de propietat privada, Tingueu cura que els vostres
però la conservació del animals de companyia no molestin
patrimoni natural i cultural ni destorbin altres visitants ni
és responsabilitat de tots. els conreus o propietats dels
habitants del parc.
L’aprofitament racional del bosc és
una de les activitats econòmiques Hi ha èpoques de l’any en què és
més tradicionals als parcs. Les tales millor no escalar en determinades
són regulades per la Llei forestal zones ni practicar l’espeleologia,
de Catalunya i les normatives i per tant se’n regula la pràctica.
dels parcs. Respecteu les indicacions que
hi trobareu.
La caça als parcs és regulada
amb la finalitat que es mantingui Recordeu que les castanyes només
la fauna que els caracteritza. poden agafar-se amb l’autorització
dels propietaris dels arbres.
La presència i l’activitat humana
als parcs ha deixat tot un seguit Recordeu que és expressament
de manifestacions al llarg del prohibit de fer foc en tot l’àmbit
temps: esglésies, castells, masies, dels parcs. Cal ser molt prudent
camins, marges, etc. Tot això amb tot allò que comporti risc
constitueix un patrimoni d’incendi, com ara les cigarretes,
cultural d’una gran riquesa la circulació motoritzada
que hem de conservar. o l’abandonament de deixalles.
Doneu l’alerta si detecteu una
Respecteu tots els elements que fumera sospitosa o truqueu
configuren el paisatge dels parcs. al telèfon d’urgència dels
Recordeu que la nostra societat bombers (112).
els ha de preservar per a les
futures generacions. La circulació de vehicles no és
permesa fora de les carreteres
Els parcs són uns indrets idonis i les pistes d’ús públic.
per practicar esports a l’aire lliure Respecteu els senyals.
i per conèixer millor el nostre
patrimoni natural i cultural. No llenceu les deixalles a qualsevol
No us desvieu dels camins. lloc. Deixeu-les a les papereres dels
parcs o als contenidors de la vostra
Dins els parcs naturals només ciutat quan torneu a casa.
podeu acampar a les àrees
destinades a aquest ús. Si colliu bolets, no malmeteu
Demaneu informació el bosc utilitzant eines
a les oficines dels parcs. o excavant la terra.

Rutes de Patrimoni

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Rutes de Patrimoni

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

PARC NATURAL DEL MONTSENY 1

La riquesa dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals es mani-

Però la tasca de la Diputació de Barcelona en aquest àmbit no

Us recomano sincerament aquesta guia com a eina per desco-

Antoni Fogué Moya

Com utilitzar aquesta guia ....................................6

Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera . . . . . . . . . . . 8

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac . . . . . . . . . . . . . 22

Parc del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Parc del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Parc del Castell de Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Parc del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Parc de la Serralada de Marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Parc de la Serralada Litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Espai Natural de les Guilleries–Savassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Parc Agrari del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Parc de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

Oficines dels parcs. Centres de documentació.

Com utilitzar aquesta guia

Cadascun d’aquests itineraris ens acosta a un o més elements

Les notes següents van adreçades a facilitar la consulta de

Fitxa del parc, amb

Presentació del parc

Mapa del parc o espai

Zona del parc per

Pictogrames amb els

Límit del parc

Títol i subtítol de l’itinerari,

Fitxa tècnica amb tota la

Text descriptiu de les

Mapa amb indicació

Les fotografies ajuden

Peus de foto indicadors

Requadre amb una

Bibliografia bàsica sobre

Escola de natura, casa de colònies Arbre monumental Estació de ferrocarril

Parc Natural del Montseny Berga

Reserva de la biosfera Manresa

www.diba.cat/parcsn/montseny Igualada Granollers

El massís del Montseny, integrat a la serralada Prelitoral

Catalana, és d’una bellesa natural i paisatgística de primer Vilanova

Dels pous de glaç de l’Avencó al pla de la Calma

A l’extrem occidental del Parc Natural del Montseny es

d’Avencó, on comença la Figuera

el GR 5. S’hi arriba per la

www.lacalma.net el Soler Turó de 4

Tel. 938 440 154

1 Pous de glaç 1 Pou de glaç de Tagamanent, a la riera d’Avencó

Tagamanent és coneguda sobretot pel

envolten el cim: la carena de Bellit i

CASA MUSEU L’AGUSTÍ

A la llinda de la porta L’aspecte actual es deu

Les parets de les masies a la zona del Montseny

concertar prèviament) per tots els Neolític (mentre es restaura l’original,

D’Arbúcies al castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu està considerat un dels millors

una pista que després 1

Distància: 7,2 km Can Blanc

Durada: 3 h 10 min Can Pau

Altitud mínima: 282 m Sot Casacremat s

i passa per Sant Feliu de

1 Campanar de l’església d’Arbúcies

ple ben conservat dels antics sistemes