Está en la página 1de 38

L’Europa Feudal

 Es va donar a l’Europa occidental als segles IX-X


 Origen: per la desmembració de l’imperi de
Carlemany ( inestabilitat )
 Monarques donen les terres als nobles a canvi de
protecció militar. (els nobles es converteixen
senyors feudals)
 Pagesos molt pobres seran els serfs dels senyors
feudals
 L’art – Romànic.
Naixement de l’Europa Feudal

 Segle VIII Carlemany ( rei franc) va unificar per


últim cop l’Europa occidental (emperador 800 d.C)
 Va organitzar el territori ( lleis i marques –
fronteres)
 Mort Carlemany 843 d.C divisió regnes : produit
per atacs i invasions: normands o víkings ( nord) /
musulmans (sud) / hongaresos (l’est)
 (Tractat Verdum – es fà la divisió per regnes)
Orígens del feudalisme

 Situació crisis :
 monarques molt dèbils
 no poden protegir a la població

 ni recaptar impostos

 ni mantenir la fidelitat de l’exèrcit

 RECORREN A L’AJUDA DELS NOBLES –


VASSALLATGE -
Orígens del feudalisme

 VASSALLATGE :
 S’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge
- noble jurava fidelitat, consell, ajuda militar i
econòmica al rei -
 Rei donava un FEU per a que el governés ( aixó és
l’origen del FEUDALISME)
 Qui eren els senyors feudals? – antics comtes,
càrrecs eglesiàstics, i altres propietaris ( era de
manera vitalícia i hereditària)
CERIMÒNIA D’HOMENATGE
Orígens del feudalisme

 Altres nobles menys importants: Cavallers o


guerrers, tenien petits feus i mantenien un petit
exèrcit.
 PODER: estava en els grans senyors feudals, amb
el temps es van fer gairabé independents.
 Pagesos: por a la inseguretat i manca de protecció
reial acudeixen al senyor feudal per tenir protecció
a canvi de treballar per ells.
SOCIETAT FEUDAL

 DESIGUALTAT
 DIVIDIDA EN ESTAMENTS
REI

PRIVILEGIATS (alta noblesa, alt clero, nobles, clero, cavallers )

NO PRIVILEGIATS (pagesos i artesans)


LA NOBLESA FEUDAL
 Cúspide social:
 REI (era un representant de
Déu a la terra) havia de
governar el poble i mantenir
regne unit.
 Regne eren les possessions
del monarca sota la seva
autoritat - inestable -
 Terra passava d’hereus a uns
altres reis o vassalls.
 Rei era el primer entre els
iguals ( els iguals eren els seus
vassalls : nobles,clergues)
LA NOBLESA FEUDAL

 Tasques del rei:


 - Dirigir campanyes
militars.
 Demanar impostos.
 Jutge ( però no pot
interferi en
els feus)
LA NOBLESA FEUDAL

 LA CORT REIAL:

– Cúria o consell reial ( format grup de nobles i


clergues ) – ACONSELLA AL REI EN LES
SEVES DECISIONS.

– La cort reial ( reis vivien en diferents castells


sempre anaven envoltats de familiars , amics,
guerrers, consellers …)
LA NOBLESA FEUDAL

 La noblesa guerrera: grup privilegiat


– Són els cavallers ( posseien l’equip, cavall i les armes,
eren molt cars – molts senyors feudals ho eren- )
– Fills nobles s’armaven cavallers als 18 anys (havien de
ser valents, lleials al seu senyor i defensar als dèbils)
– Feien la guerra per defensar els seus territoris (enfronten
altres nobles…)
– Guerra donava més terra i riqueses
– Permetia viure amb privilegis ( no treballaven, no
pagaven impostos, únics que podien portar armes , així
CONTROLAVEN LA RESTA DE LA POBLACIÓ
CAVALLERS
Els pagesos i la cort reial
ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

 Vida al feu: feu- terres atorgades per el rei o un noble a un


sr.feudal.
 Millors terres eren per el sr.feudal (RESERVA
SENYORIAL) – estaven el boscos, castell ,
prats… -
 MASOS – sr. Feudal repartia la terra als seus
serfs o a pagesos lliures que pagaven per
treballar-la .
 Hi havia terres als feus de l’esglèsia o petit
propietaris ( però depenien sempre jurídicament
del sr.feudal)
 DRETS DE JURISDICCIÓ – sempre a mans sr.
Feudal – imposava les lleis, justícia, impostos, i
serveis ( ponts, molins, forns…)
ELS PAGESOS AL FEU

 Pagesos eren majoria població , categories:


– Pagesos lliures ( vilans o alodials) : podien tenir
terres, eren amos de si mateixos, podien casar-
se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici …
(eren molt pocs)
– Serfs :no tenien llibertat personal i estaven lligats
a la terra del sr.feudal, havien de demanar permís
per casar-se, abandonar el feu, deixar herència...
ELS PAGESOS AL FEU

Tant els pagesos lliures con els serfs, havien de


treballar per SOBREVIURE .
Practicaven la ROTACIÓ BIENNAL DE LA TERRA :
treballar la meitat de la terra i deixar descansar l’altra
meitat.
Tècniques i les eines de feina eren
rudimentàries(aixades, falç, arades senzilles…)
La seva economia era AUTOCONSUM,es viu d’allò
que es produeix , ells es feien la roba, tallaven fusta i
poques vegades compraven res, a vegades sal o
estris.
ELS PAGESOS AL FEU

 L’HABITATGE DELS PAGESOS:


– Vivien en pobles petits o cases disseminades.
– Cases senzilles i tosques ( una o dues
habitacions)
– A vegades magatzem si no els animals estaven a
la mateixa casa.
– Llar de foc per il.luminar, escalfar-se i cuinar.
– Mobiliari: matalàsde palla ,un banc, una taula,
escudelles de fang o fusta i un perol gran de
metall per cuinar.
L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS
CLERGUES

 Grup privilegiat
 ANY 1000 : la major part d’Europa Occidental era
cristiana -LA CRISTIANDAT-
 L’Esglèsia fixava les OBLIGACIONS
RELIGIOSES
 Fixava la caritat que s’havia de donar, les
donacions al morir, com portar una vida virtuosa,
normes per redimir els pecats i evitar l’infern.
L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS
CLERGUES

 Regulaven la vida social i privada:


– Tot tenia cerimònia religiosa: naixement,
matrimoni, funeral…
– S’encarregaven de l’ensenyament
– S’encarregaven de l’assistència als pobres i
malalts.
– Estipulaven LA PAU DE DÉU I LA TREVA DE
DÉU , etapes de pau obligatòria en cas de
guerra, si es desobeïa es podia EXCOMULGAR
L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS
CLERGUES

 ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÈSIA:
– Eren molt rics, tenien feus i cobraven el delme un
impost per matenir l’esglèsia.
– Ben organitzats per arribar a tot el territori:
– Parròquies: els cristians s’agrupaven així, i
eren dirigides per un sacerdot ( rectors )
– Diòcesis: conjunt de parròquies d’un
territori, al capdavant un bisbe.
L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS
CLERGUES

 ORGANITZACIÓ DELS CLERGUES:

– CLERO SECULAR: capellans, rectors i


bisbes formaven

– CLERO REGULAR: monjos i monges dels


monestirs per pergar a deu en soledat,
eren regits per abats o abadesses.
ELS MONESTIRS MEDIEVALS
 Població majoritària era pagesa – l’esglèsia es
ruralitza- per evangelitzar i dirigir la vida dels
pagesos.
 L’Esglèsia era l’edifici central de la vila, poble o
ciutat.
 Fidels anaven a missa els diumenges, a casaments,
funerals… les campanes cridaven a l’oració,
advertien de perills o convocaven reunions i/o
assamblees.
 A partir l’any 1000 apareixen els monestirs( per
resar, guardar textos i ensenyar a llegir i escriure)
MONASTIRS
MONASTIRS MEDIEVALS

 Monastir: conjunt d’edificis i dependències,


disposava també d’hort,molí i terres de
propietat ( era com un feu ) pagesos i
servents treballaven .
- centre del monestir estava l’esglèsia per
resar vàries vegades al dia.
- Activitat principal era l’oració ( contacte
directe amb Déu, i allunyar-se del món)
MONASTIRS MEDIEVALS

 Regles del monastir:


– Qui volia entrar :
 1º període d’aprenentatge (noviciat)
 2º vots , es feien tres: obediència, pobresa i castedat
 3º portar els hàbits.

– Tenien regles internes :


 Hores per l’oració
 Lectura de textos sagrats
 Horaris per a totes les activitats.
L’ART ROMÀNIC

 Va segle XI al XIII
 En alguns elements s’assembla l’art romà
d’aquí el nom de romànic.
 Representacions essencialment religioses.
 L’arquitectura tè el lloc fonamental
(esglèsies, catedrals i monestirs)
L’ART ROMÀNIC

 Esglèsies:
– Construides en pedra
Planta:
– en forma de creu llatina
– Lloc on es creuen :CREUER
– Creuer es cobria : CIMBORI
– Capçalera de l’esglesia : ABSIS
– Naus lateral : EL DEAMBULARI
L’ART ROMÀNIC

 Per donar solidesa als edificis : VOLTES DE CANO.


( aguantats per murs gruixuts, pilars o columnes
units per arcs de mig punt o mitja circunferència)
 Per aguantar les voltes – CONTRAFORTS –
 FINESTRES.
 TORRE DEL CAMPANAR (estava a l’exterior, unida
o separada per cridar a l’oració)
 CLAUSTRES.
CLAUSTRES
CLAUSTRE CATEDRAL TARRAGONA
L’ART ROMÀNIC
L’ART ROMÀNIC
 PINTURA I ESCULTURA:
 Pintura i escultura era de caràcter religiós i funció decorativa
(esglèsies,monestirs…)
 Imatges (importants la majoria de la gent no sabia llegir)
 Frescos i taules – pintura tè gran força expressiva, però tècnica
senzilla.
 Tècnica pintura al fresc ( capa gruixuda de guix sobre un mur i
el color s’estenia uniformement) no hi ha profunditat ni volum ,
disposició frontal , predomini de les figures aïllades
 Motiu més utilitzat PANTOCRÀTOR.
 Pintures sobre taules fusta (frontal dels altars)
 Miniatures ( il.lustraven els llibres )
L’ART ROMÀNIC
 Escultura:
– Depenia de l’arquitectura
– Figures adopten les proporcions i formes de la
superficie sobre la qual eren esculpides.
– CAPITELLS: (columnes o pilars) es donen a
l’interior o exterior, gairabé sempre motius
religiosos amb figures vegetals, geomètriques o
de la vida quotidiana.
– TALLES RELIGIOSES: de fusta policromada en
colors vius anaven als altars ( imatges de sants ,
Jesús, verge…)
CAPITELLS ROMÀNICS
PINTURA ROMÀNICA
PINTURA ROMÀNICA
PANTOCRATOR
MINIATURES ROMÀNIQUES

También podría gustarte