Está en la página 1de 7

Un passeig amb

els escriptors de
Cabrera de La Guardiola a la Fàbrica
Guia de lectura, 1

A quest primer passeig pretén apropar-vos a una part de


la riquesa literària de Cabrera de Mar al mateix temps que
es descobreixen alguns racons interessants del centre de la
població. És gairebé circular i el podeu fer en poc més de 20
minuts, a pas tranquil. Els autors que s’hi recullen són tots
Biblioteca
Ilturo

l ona Església
rce I
Ba
C.
me Català
re Jau

La
Rie
ra
Av. Pa

C. Jrdagu
Ve
aci er

Termes de P
nt

Ca l’Arnau Can Dalmases


C.

Ajuntament F (Cal Conde)


Gir

Pl. de la
ona

Fàbrica
P

Mirador de ngel
Ramon Bonet C. Àimerà
Gu
Poliesportiu

Ca
rre
ter
ad
eC
ab
rer
a

I Inici
F Final

nascuts durant el segle XX. Alguns d’ells van viure la Guerra


Civil i la desfeta; d’altres són fills de la posterior represa de
la llengua i la cultura catalanes i continuen escrivint en ple
segle XXI.

Comencem al carrer de Bar-


celona, accedint per la Riera.
Estem entrant a les cases de
La Guardiola, construïdes per
la Societat Cooperativa La
Guardiola als anys 60 del se-
gle passat.
Tot seguit fem el tram del car-
rer de Girona fins el mirador
de Ramon Bonet i Casanovas,
situat davant del poliesportiu
municipal. És una petita distància que aquest poeta cabrerenc
que li dóna nom —veí de La Guardiola— ha recorregut molts
cops, sol o acompanyat del seu gos, i que li ha inspirat molts
dels seus versos i records, publicats en petits reculls.

LA VEU DE LA FONT DELS PINS

El dolç paisatge de l’entorn,


la figura serena dels verds pins,
els bancs immòbils de tosca pedra
i la freda rosada dels matins

fan d’aquesta plaça un lloc d’encís, El conjunt de Ca l’Arnau comprèn un centre productor de vi
de repòs i de bona estança, amb un forn d’àmfores del segle I aC, les termes i tota una
en companyia de la font àrea encara en estudi.
que prega sola a la bonança.
El forn conserva un doble corredor, el praefurnium i la gra-
Però quan el sol va a ponent ella de cocció. El centre terrissaire va produir diversos tipus
i s’apropa muda la vesprada, d’àmfora per emmagatzemar-hi vi i, en quantitats menors,
una silenciosa quietud ceràmica de tradició ibèrica, dolia i material per a la cons-
aquí fa la seva estada. trucció.

Llavors s’escolta un xipolleig Les termes, de caràcter monumental, van funcionar entre els
que mormola una tonada: segles II i I aC. Fins el moment, són els banys més antics de la
és la veu subtil d’aquesta font península Ibèrica, amb l’apoditeri (vestidor), el tepidari (sala
amb el seu raig d’aigua tan clara. d’aigües tèbies) i el caldari (sala d’aigües calentes), a més
d’un laconicum circular (sauna seca/banys turcs). Les estan-
Ramon Bonet i Casanovas. Pensaments poètics.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 79. ces d’aigües calentes eren proveïdes d’hipocaust, un sistema
de calefacció que circula sota el paviment.
Des del mirador, situat al
costat de la històrica ma- Són molts els
sia de Can Mateu, es ve- textos que poden
uen plenament els nuclis trobar-se sobre
antic i cèntric del poble, aquest àmbit ar-
travessats per l’artèria queològic. Els de
principal de la Riera, des l’arqueòleg muni-
de l’església parroquial cipal Albert Mar-
a l’Ajuntament, passant tín; els de Josep
per Can Rodon i per l’en- Maria Rovira i Josep Viñals, que viuen a tocar de Ca l’Arnau;
velat municipal instal·lat els de Rosa-Isabel Garí, o els de David Farell, entre d’altres,
pel consistori, punt de que n’han parlat i escrit amb l’objectiu de preservar el patri-
trobada d’actes cultu- moni local, que a casa nostra es redescobreix constantment.
rals, festius i lúdics. Precisament Farell, que exerceix de professor a Cabrera i és
l’arqueòleg de la Fundació Burriac, és també autor de llibres,
El mateix mirador tam- guies i itineraris d’història i natura de Burriac i del Maresme.
bé ens permet contem-
plar la Cabrera que fou romanitzada, amb una panoràmica També, en relació amb la riquesa arqueològica, no gaire lluny
excel·lent, present i tangible en el jaciment de Ca l’Arnau, del mirador, a l’altre costat del poliesportiu, hi ha el jaciment
que ha generat una àmplia literatura d’estudi del nostre de Can Benet, amb uns mosaics romans excepcionals. I la
passat ibèric i romà des de la perspectiva arqueològica i veritat és que, dia a dia, Cabrera es va confirmant com un
històrica. Sota cobert hi trobem les termes d’època repu- dels assentaments ibèrics i romans més importants de la La-
blicana (segles II-I aC). ietània.
El topònim de Can Benet ens recorda la masia que va desapa- Calls, periodista i autor que ha conreat tots els gèneres litera-
rèixer en fer-se el camp de futbol municipal. En aquesta zona ris, ha escrit una obra molt vinculada al municipi, de la poesia
hi havia el també històric “pi gros” de Cabrera, sobre el qual a la narració, passant per l’evocació de la memòria, que va
va escriure el poeta local Joan Maltas i Escorsa (1908-1989), començar a mostrar en la publicació Escrits a Cabrera. L’es-
que va viure a les sènies. criptora Sílvia Tarragó la recuperarem més endavant.

LES CANYES
EL PI GROS (Fragment)
(Fragment)
[...]Les canyes s’alçaven esplendoroses envoltant el tros de
En el turó d’en Mateu un pi molt gros n’hi havia, terra conreat, eren un món a part que es convertia per a ells en
alt, robust, ben plantat, gerd d’ufania. un nou paradís perdut. Creixien damunt d’un llarg terraplè d’un
El seu ramatge frondós i verd corprenia metre i escaig d’alçada, desordenadament, verdes. Una vegada
i agençava el paratge on estava enclavat; recollides i assecades, l’avi les emprava per a l’hort, però per a
cimallejant dalt d’un greny de roca viva, ells tenien una altra finalitat: calia travessar-les d’una banda a
desafiava els embats de la crua tempestat. l’altra, com una aventura més, una selva inhòspita que vencien.
Li era igual quan la tramuntana udolava Algunes vegades trobaven en el seu periple llaunes, objectes
com quan el furiós mestral li era hostil; que la gent llençava, fins i tot una guia telefònica remullada i
impertèrrit, sota el mantell de volta blava, malmesa podia esdevenir un tresor trobat al canyer.
restava impassible assossegat i tranquil. [...]
Amb una tranquil·litat que parlava amb cert desfici Aquell dia travessaren les canyes, arribaren xops i amarats de
d’una casta enfortida pel rigor dels anys, suor a l’altra banda, entre rialles i persecucions, els fantasmes
quin llinatge no obirava altre seguici de la vida no eren prou forts per atemorir-los, ja vindrien més
que el de fer via avant, afrontant mals averanys. tard, mentre s’anessin fent grans al poble. Amb la roba plena de
Per això, n’eres símbol d’una fortitud que espaordia fang i les primeres foscors del vespre tornaren a casa, no havi-
els qui de prop et veníem a esguardar, en berenat però de seguida soparien, joves, poderosos, fills de
infonent en nostre ànim una certa valentia la més pregona plenitud.
que ens abrigava contra els dubtes del més enllà.
[...] Albert Calls i Xart. Les canyes. Escrits a Cabrera, 1993, núm. 1, [p. 26].

Joan Maltas i Escorsa. Al llarg dels anys.


Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007, p.74.

Al darrere de la masia Can Rodon —d’origen medieval—,


a l’altra banda de la Riera, es troben els jaciments de Can
Rodon, on hi havia una gran necròpolis ibèrica i on en els
darrers anys han aparegut unes restes importants d’un antic
nucli poblacional iberoromà. Val a dir que la literatura tècnica
sobre aquests indrets és extensa i permet apropar-se i alhora
entendre com vivien els nostres avantpassats.

Enfilem l’avinguda de Pare Jaume Català i ens situem al da-


vant de l’Ajuntament, on ara hi ha un estacionament. Aquí hi
havia la fàbrica tèxtil del poble, el referent fabril de la localitat
durant bona part del segle XX, Ca l’Ordeig.

[...] L’any 1900, ens consta pel document de contribució in-


dustrial guardat a l’Ajuntament, la Mañé i Ordeig tenia una
Seguim el passeig, creuant la Riera, i arribem al petit carrer
“fàbrica d’electricitat per a ús propi”, amb una mitjana diària
d’Àngel Guimerà, on viuen els escriptors Albert Calls i Xart i
de 10 kilowatts. Aquesta fàbrica movia 70 telers mecànics de
Sílvia Tarragó i Castrillón.
vapor. A més, tenia una serralleria per a ús propi que anava
amb la força d’un cavall [...]. L’etapa de la fàbrica dels anys 40 via que uneix el nostre poble amb Mataró o Vilassar i amb
i 50 és una de les més recordades i que ocupà bona part de les l’autopista que ens porta a Barcelona.
persones entrevistades al poble [...]. La fàbrica es dedicava L’autopista, l’antic camí del Mig, la gran Via Augusta, diguem-
fonamentalment a peces de qualitat, a la producció de popelín li com vulguem... la divisòria que durant moltes generacions
i ordelin, és a dir, teixit fi apte per fer, sobretot, roba de mudar ha separat cabrera poble de les sènies. Aquest paratge que
i camises d’home. També és molt recordada la producció de tan vinculat ha estat al progrés i al desenvolupament econò-
mocadors a la sala petita.[...] mic d’un poble més del Maresme, però tan significatiu per
aquells que l’estimem. (...)
Farell, D.; López, N. La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera: Ca l’Ordeig.
Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:
J. López-Viñals. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a Cabrera, 1998, núm.
l’Ajuntament, 2002-2005. [11 p.].
22, p. 44-48.

En aquesta mateixa zona podem destacar el treball de Jaume


El poeta Ramon Pla i Rovira, l’avi Pla (1887-1973), n’era l’en-
Llinés i Pujol, cabrerenc que alterna des de fa anys la seva re-
carregat i va escriure una àmplia obra literària de temàtiques
sidència entre França i el nostre poble i que vocacionalment,
diverses, com la vida, la mort, les persones, l’amor i el paisat-
després d’uns quants anys dedicats al teatre amateur, s’ha
ge de Cabrera. Un carrer del poble també el recorda.
dedicat a escriure versos i textos que evoquen les figures i els
paisatges que ha conegut durant la seva vida.
A CABRERA DE MAR
(sonetina)
ESTIMA’M

Em plau tot el teu riure i ploro si tu plores,


On ets, oh fràgil pètal verd de la primavera?
el tinc a dins de l’ànima i et miro amb grat encís,
On sou els càlids colors del prat, a l’estiu?
com un bocí de pàtria, i, lluny o a prop, les hores
Per què el vent de la tardor bufa amb còlera
em semblen lluminoses si et veig rica i feliç.
i amb el fred a l’hivern cerquem el bon caliu?

Per mi ets com una fada de flors i harmonia


Si l’arbre de la virtut assedegat es desespera,
que cerques amb frisança l’abast d’un bell destí,
si a poc a poc i per natura perd el seu fullam,
la gràcia del teu viure encès de simpatia
no deixem que mori, revifem-lo, i amb fal·lera
em sembla una carícia que es troba en el camí.
fem-lo reviure i protegim-lo a tot instant.

De prop del mar a dalt de la muntanya,


Doncs, estima’m com abans, com sempre ho feies,
tens formosor i noblesa que no enganya
acaricia’m suaument, amb dolçor, ben tendrament,
i una plana fornida de clavells.
repeteix els mots bonics que sempre em deies,
que em feien gemir i tremolar d’agraïment.
I joventut de febre enjogassada
que canta per l’aimat o l’estimada
Abraça’m ben fort, sense por, amb insistència,
una cançó d’amor i somnis bells.
amanyaga’m, estreny-me bé contra el teu cor;
cos contra cos, sentirem el plaer i la urgència
Ramon Pla i Rovira. L’avi Pla. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 58.
del desig profund i joiós del nostre amor.
Jaume Llinés i Pujol. El petó de cada dia.
Un altre autor que viu a tocar de l’aparcament, J. López- Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 15.
Viñals, ja va recordar-nos la importància per al poble d’aquest
entorn laboral en un quadern de la carpeta Cabrera de Mar.
Segle XX, per a qui desitgi aprofundir-hi. López és, també, au-
tor de nombrosos escrits que tenen com a objectiu preservar Molt important! Al carrer de Jacint Verdaguer va viure el cro-
la memòria, i un treballador incansable especialitzat en l’àmbit nista oficial de Cabrera de Mar Joan Vilalta i Reixach (1920-
fotogràfic local, membre de la Fundació Burriac. 2007), que al llarg dels anys va escriure moltíssims textos
vinculats al nostre poble que poden trobar-se publicats als
(...) El ressò de les campanes m’ha tret de la meva abstracció. programes de les festes majors o en diversos llibres i opus-
Les fortes batalles han despertat Cabrera i ben aviat els seus cles. Vilalta va ser un apassionat de la cultura, la memòria i
carrers i camins han pres vida. Cotxes que des d’aquest cim l’escriptura i a casa seva va rebre, un cop, la visita de Josep
em semblen minúsculs insectes recorren la Riera i la principal Maria Folch i Torres, entre d’altres personatges de la cultura
LA VEU DEL ROURE
(Fragment)

[...] François de Courboyer tenia ja quaranta anys i desitjava


un lloc així per concloure els llibres que escrivia. Passava els
dies en la seva immensa biblioteca per consultar escrits de fi-
lòsofs coetanis. Després de la migdiada, sortia a passejar pels
voltants de la seva mansió. Caminava fins arribar al peu de
la muntanya de Burriac i, si tenia ganes, o si feia bon temps,
continuava avançant turó amunt. S’aturava, de tant en tant, i
meditava mirant els boscos de pins i alzines o el mar blavós
que resplendia al fons.
catalana, com l’Avel·lí Artís i Gener, en Tísner, cunyat de Pere
Calders.

EL MEU CARRER
(Fragment)

[...] Aquest carrer, avui asfaltat degudament, era, abans, un


lloc sense sortida: al capdavall, hi havia la paret que protegia
l’hort de la fàbrica. En entrar, hi havia el que era el colomar
del director de la fàbrica, que era el meu oncle Ramon Ca-
nals, germà de la meva àvia Dolors. Després, un xic més tard,
el matrimoni Pons-Dalmau habità la casa que va edificar-se,
on més tard també habitaren el matrimoni Bassedas-Serra.
També en foren hostes el contramestre Riu, en Magret i en
Jurado, amb llurs mullers i fills. A poc a poc la gent va començar a acostumar-se a la seva
figura elegant, austera i cortès. El foraster va passar a ser
El carrer era tot terra; quan plovia, teníem feina a arranjar-lo, el marquès i la novetat que havia suposat la seva arribada al
ja que quedava sempre molt malmès, i amb l’aixada anàvem poble va deixar de ser-ho fins al punt que parlar d’ell era com
fent com unes regadores per canalitzar l’aigua. parlar de l’avi Bosch o de l’hereu de Can Dalmases. Cabrera
va tornar una altra vegada a la seva vida de sempre, a la rutina
El que avui són els pisos, abans era un piset esquifit, molt del conreu i les tasques de casa, a la canalla i les xafarderies
petit, on vivia un home a qui deien en Mota, amb la seva filla. mentre es feia la bugada. [...]

Sílvia Tarragó i Castrillón. La veu del roure. València: Brosquil, 2009, p. 28-
Més tard hi habitaren en Salvador Carbonell i la seva muller 29. Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixó, 2008.
Teresa. Quan varen marxar, en foren hostes la perruquera
Rosa i el seu marit, que eren de Vilassar de Dalt; la casa del El punt d’arribada del nostre recorregut, visitant Cal Conde i
costat llavors era habitada pel qui era l’agutzil, en Francesc escoltant uns fragments de La veu del roure, és un bon final
Rovira, amb les seves filles Rosa, Maria i el seu fill Esteve, de trajecte per aquest nucli carregat de poemes, textos i pas-
una de les plomes més àgils que ha tingut la literatura cabre- sat i present històric i literari.
renca. El recordo molt bé, encara! [...]
Passejant pels nostres carrers (Guimerà, Verdaguer, etc.), ob-
Joan Vilalta i Reixach. Fragments de la nostra història. Cabrera de Mar:
l’Ajuntament, 2007, p. 34-35. servant el poble i rellegint alguns fragments, fem així un me-
rescut reconeixement a tots els escrits i escriptors de Cabrera
Per acabar el recorregut arribem a la masia de Cal Conde, un i al valor de la literatura local.
dels indrets emblemàtics del patrimoni cabrerenc que en un fu-
Albert Calls i Xart
tur ha de ser un important equipament municipal. L’escriptora Periodista i escriptor
d’origen barceloní Sílvia Tarragó i Castrillón, però establerta David Farell i Garrigós
Arqueòleg i historiador
des de fa uns quants anys al nostre poble, hi ha situat en part la
temàtica de la seva novel·la La veu del roure, que alterna la fan-
tasia amb el passat màgic i llegendari de Cabrera i el Maresme.
Cabrera de Mar, 2010
Bibliografia CALLS i XART, Albert. Històries inversemblants. Escrits a
Cabrera, 1997, núm. 14, 32 p. **Localització: CL R N 833 Esc

CALLS i XART, Albert. Històries tristes. Escrits a Cabrera,


La Guardiola i el Mirador 1998, núm. 21, 45 p. **Localització: CL R N 833 Esc

BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i CALLS i XART, Albert. Nigromàntic: antologia poètica.
comentaris. Escrits a Cabrera, 1994, núm. 5 separata, [28] p. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 94 p.
**Localització: CL R N 833 Esc **Localització: P 833 Cal

BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i CALLS i XART, Albert. L’Obra. Rafelbunyol: Agrupació
comentaris II. Escrits a Cabrera, 1997, núm. 16, 29 p. Cultural Vianants, 1997. 38 p. ** Localització: P 833 Cal
**Localització: CL R N 833 Esc
CALLS i XART, Albert. El Quadern d’Albert Calls. Premià de
BONET i CASANOVAS, Ramon. Pensaments poètics: Mar: l’Ajuntament; El Clavell, 2010. 170 p.
antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 103 p. ** Localització: N 833 Cal
**Localització: CL P 833 Bon
CALLS i XART, Albert. Taquicàrdies. Benicull: 7 i mig, 1998.
Ca l’Arnau 62 p. ** Localització: P 833 Cal

ESCURA, Xavier; ROVIRA, Josep Maria. Ca l’Arnau, can CALLS i XART, Albert. Una hora més tard. Cabrera de Mar:
Mateu, can Benet. Dins Cabrera de Mar: imatge i memòria. l’Ajuntament, 1994. [24] p. ** Localització: N Cal
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. P. 45-49.
**Localització: CL 9(46.71Cab) Esc ISERN, Anton; CALLS i XART, Albert [comentaris i textos].
Esplets d’ànima jove. Argentona: L’Aixernador, 1996. XVIII,
FARELL, David; VIÑALS, J.; ROVIRA, Josep Maria. El jaciment 60 p. ** Localització: P 833 Ise
arqueològic de Ca l’Arnau-Can Mateu. Escrits a Cabrera, 1998,
núm. 18, p. 5-10. **Localització: CL R N 833 Esc TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. Ciutats de l’impossible.
[València]: Brosquil, 2001. 118 p. **Localització: N Tar
GARÍ i LLEIXA, Rosa-Isabel. Cabrera de Mar. Dins Gran geografia
comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La vida vençuda.
Catalana, 1981-1985, vol. 2, p. 409-412. Argentona: La Comarcal, 1998. 69 p. **Localització: P 833 Tar

ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Els jaciments ibèrics i


romans de Cabrera. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns Ca l’Ordeig
per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005.
**Localització: 9(46.71 Cab) Cab FARELL, David; LÓPEZ, Núria. La fàbrica tèxtil emblemàtica
de Cabrera: Ca l’Ordeig. Dins Cabrera de Mar. Segle XX:
ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Ca l’Arnau, noves quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament,
aportacions al procés de romanització de la Laietània. Escrits 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab
a Cabrera, 1998, núm. 22, p. 54-60.
**Localització: CL R N 833 Esc LLINÉS i PUJOL, Jaume. El Petó de cada dia: antologia
poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 66 p.
**Localització: CL P 833 Lli
Carrer Àngel Guimerà
LÓPEZ-VIÑALS, J. El teatre a Cabrera. Dins Cabrera de Mar.
CALLS i XART, Albert. Arquitextures. Vilassar de Mar: Oikos- Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:
Tau, 1998. 101 p. ** Localització: P 833 Cal l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab

CALLS i XART, Albert. La creació literària a Cabrera de LÓPEZ-VIÑALS, J. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a
Mar. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la Cabrera, 1998, núm. 22, p. 44-48.
memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: CL R N 833 Esc
**Localització: 9(46.71 Cab) Cab
LÓPEZ-VIÑALS, J.; CALLS i XART, Albert. Memòria de paper.
CALLS i XART, Albert. Botigues i llibres. Escrits a Cabrera, Escrits a Cabrera, 1996, núm. 11, 35 p. **Localització: CL R
1999, núm. 25, 29 p. **Localització: CL R N 833 Esc N 833 Esc
PLA i ROVIRA, Ramon. L’Avi Pla: antologia poètica.
Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 88 p.
**Localització: CL P 833 Pla

Carrer Jacint Verdaguer

CADENA, Josep M.; VILALTA i REIXACH, Joan; CALLS


i XART, Albert. Perfils. Escrits a Cabrera, 1996, 27 p.
**Localització: CL R N 833 Esc

VILALTA i REIXACH, Joan. Antologia personal. Escrits a


Cabrera, 1997, núm. 13, 34 p.
**Localització: CL R N 833 Esc

VILALTA i REIXACH, Joan. Fragments de la nostra història.


Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 116 p. **Localització:
CL 9(46.71Cab) Vil

Masia de Cal Conde

TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La veu del roure. València:


Brosquil, 2009. 129 p. **Localització: JN Tar

NOTES
1. Aquesta bibliografia és una selecció de les obres dels autors proposats
durant aquest itinerari. Tots aquests títols els podreu trobar a la Biblioteca
Ilturo de Cabrera de Mar.
2. L’obra d’en Joan Vilalta i Reixach es troba principalment dispersa en els
programes de Festa Major del municipi, on escrivia cada any.

edita:
Ajuntament de Cabrera de Mar, Regidoria de Cultura
assessorament lingüístic:
CNL Maresme-Mataró
disseny gràfic:
Jordi Cuyàs
© dels autors
d.l.:

Sant Joan, 8
08349 CABRERA DE MAR
tel.: 937 542 949
fax: 937 542 950
a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Ajuntament de
Cabrera de Mar