NARAYAMA - “Assajos”

Lletres – Repertori bàsic

01/09/2010

#1. Dueño de mal (Lletra: J. González)

Flotan caros, en las manos, Los pensamientos, y mis días son

La derrota, de una lucha, Que no acaba, nunca, nunca,
Quiero despertar, Podrido de la ciudad
Me río al pensar, Que soy buen dueño de mal

Tengo prisa, poca vista, Remordimientos y mis días son

La derrota, de una guerra, Que no acaba, nunca, nunca
Quiero regresar, Me escondo en mi frialdad
No dudo al cantar, que solo poseo mal

Bajo esta luna quédate

Y lentamente viértete
Arruga plata que aun estás (aquí, x3)
Y mi lugar reinventaré

Tengo quietos, los abrazos, Los sentimientos, y mis días son

La derrota de una historia, Que no acaba, nunca, nunca
Quiero comprobar, Si soy capaz de aguantar
Lo puedo afirmar, Yo soy el dueño del mal

Fuera borda, mis ideas, Mis certezas, y mis días son

La derrota, del espejo, Que no aplaude nunca, nunca
Quiero sincerar, No he sido digno al final
No se conciliar, Si solo poseo mal
#2. La pell (Lletra: J. González)

Cops, a dintre del meu cap; Ressonen com un tro

I em fan cridar de pa, pa, pa, pa, pànic

Veig, enllà la llum d’un sol; Que no és el que conec,

I em diu que ara no, no, no, no és el moment

Que el temps ja t’ha abatut; Que esperes assegut,

Pensant que el vent no ca, ca, ca, ca, canvia

Jo, no estava preparat; Ni amb ànim d’afrontar

La llàstima de ser jo qui la duga

No puc fer desintegrar, tota la matèria

He d’aprendre a controlar, acumulada histèria
Potser ens hem d’acostumar, a patir la misèria
De veure com se’ns va de les mans, la pell

Reprendré amb tota la força

Colpejaré amb la fusta
Fins que el camí que hem fet es trenque, trenque,

Esborraré la marca,
Gravant-ne una de nova
Fins que la sang que brota es fonga, fonga

Preguntaré al miratge
Si podré perdonar-me
La culpa serà sempre meua, meua

Tindré bones paraules

Sentides i educades
Fins que la freda fúria esclate, esclate
#3. Desaparèixer (Lletra: F. Verger)

De_, sobte m’he vist_, amb les mans, plenes de cors

Tancant ulls de gent, _que només, queda el record
Davant la indignació, amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol

No me n’havia adonat, __del poder, que ara tinc

Per enviar, ànimes a dormir, amb neguit

La_, mort ha sigut, fidel companya de camí

Però hui vull, abraçar a la vida al meu llit
Tanque els ulls i vull desaparèixer (x3)
Havera desitjat més no nèixer

I jo... ara vull canviar; I jo... farta del mals

I tu... tu m’has d’ajudar; I com? fent justícia

I què? ... Que haurem d’arreglar?

Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà; Perquè?
Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no néixer
Guerra (x5) sóc la guerra
Gris, obscura, crua i freda

I jo... ara vull canviar; I tu... m’has d’ajudar

I com? Fent justícia; I què? ... Que haurem d’arreglar?

Sense por... a anar tots de la mà; Posar tot... cap per a dalt!
Perquè? Sense justícia no...; No què? No hi haurà pau

Ara tanque el ulls, per poder, desaparèixer

Havera desitjat, desitjat, més no néixer
#4. Jardí de roses (Lletra: J. González)

Vaig plantar ahir, un jardí roses;

Broten per a tu, delicades roges
Ho faig per canviar, i no t’ha d’importar
Ho vull per poder, millorar

Faig camí tot sol, ve amb mi qui m’estima

Lluny sense consol, quin final s’arrima
Incerta visió, del món que he d’envoltar
Hauré de saber caminar

Ara m’he trobat, quiet en l’albereda

Jugue en el terrat, llence la moneda
El que vulga ser, jo ho seré; El que vulga fer, ho faré
Jo sempre ho he fet, (x3); I encara ho faig

No se m’ha oblidat, guarde bé la imatge

Pinte de color, erm i sec paratge
Motius per brillar, mai te’n han de faltar
Graons cap al cel, enfilar

Cambra de foscor, mirada desperta

Viatge cap a enlloc, veig la porta oberta
El que vulga ser, jo ho seré; El que vulga fer, ho faré
Jo sempre ho he fet, (x3); I encara ho faig

Que caiga la lluna, que rode pel terra

No la trobarem a, faltar a la guerra
Que esclata amb el dia, i dura amb el sol
Que acaba amb la nit, i duu pau, i duu dol

Cada dia torna, torna la mateixa; La mateixa torna, La faig

diferent; Jo sempre ho he fet, (x3); I encara ho faig
#5. Dark box (Lletra: M. Santamaría)

This soul is so sad

Only the sea can release me
This soul is so sad
Only the sea can release me

Every time I see you alone,

With a million lonely people
I feel so sad
Please, be glad with me

This soul is so sad,

How do you want to feel?
It will dawn soon
And this will be like it never happened

Thanks, I know live is hell,

What we have to live
But anybody told her
It’s gonna be so hard
#6. Estrella (Lletra: J. González)

Nacer, crecer, vivir, morir

Pensar, creer, sentir, soñar

Que el espejo me regale una mueca

Trata de comprenderlo mi cabeza hueca
Cielo profundo rondarás por aquí
Alrededor de tus lágrimas secas

Me siento, tan pequeño

Una pulga, una estrella
Saltarina, casi bella
Otro océano de luz enterrará mi huella

Me siento, pasajero
Una chispa, en el viento
Inmenso, firmamento
Yo me apagaré de nuevo y quedará el lamento

A dejaros paso (x2)

#7. Heroi (Lletra: J. González)

Fals heroi se’n torna a casa

Deixa caure ja l’espasa;
Mai no canta cap victòria
S’ha cansat de les llegendes
Que explicaven els seus avis
Eixes que somniava amb imitar

Ara sap que no té prou valor; Per lluitar contra la seua por;
És covard per vèncer el temor; En silenci va, per dintre mor;

De genolls a cada passa; Com un gos de borda raça;

Brut pel terra s’ha d’arrossegar
Prefereix contar mentides; A cantar cançons maleïdes;
Amb l’oblit s’haurà de conformar

Fals heroi no sap qui ha de buscar;

Crida com si no tinguera por;
Fals heroi no sap què ha de trobar;
Crida com si no tinguera por;

I brut pensament; De monstres, fantasmes

Que vetllen la nit; I mostren ses armes
Faran cridar; Reviure les pors pitjors
Faran penjar; De pedra les vostres flors
Estès al sol; Explica ferides d’abans
Cobert de fang; Contemplarà el seu final

Fals heroi no sap qui ha de buscar

Fals heroi no sap què ha de trobar
Crida com si, no en tinguera;
Crida com si, no tinguera, por
#8. Sang blava (Lletra: J. González)

Ella jeu al pit, adormida vers la nit

L’alba dels seus llavis em manté despert
De pensament, s’omplen les ànimes buides
D’oblit les nostres cadascú un camí

Sonen les campanes, cap al buit cantar

Negra matinada em vindràs a buscar
Vens a veure si em muir de tant esperar
Que estem fets de somni i jo no puc somniar

Reina entre les ombres

Jo la coronava
Reina vers les ombres
Que la nit regnava

S’alça d’un crit, i es despulla del vestit

Com reflectida es veu estesa al llit
Diu que de foscor, neix la probabilitat
Pot que durar no semble una necessitat
#9. Keep on rock (Lletra: J. González)

Ciega tormenta suena, respiro más que ayer

Me quedaré encerrado, buscando de beber
Un comentario absurdo, inútil comprender
Que si aun no he terminado, sabré resplandecer

Un río de agua clara, un cielo más que azul

No llevas buena cara, porqué dímelo tú
Un paso hacia el abismo, no me asusta el color
Me cansa ser yo mismo, pensaba algo mejor

Caeré de pie (x3), y estaré bien.

Me tropecé (x3)
Después de ti (x3), me encontraré,
Y seguiré (x3), bailando rock.

Deslizo bien las sombras, la noche me enseñó

Para bailar pareja, para llorarte un sol
Recuperé mi instinto, eso suena genial
Y si el destino espera, qué poco importará

Caeré de pie (x3), y estaré bien.

Me tropecé (x3)
Después de ti (x3), me encontraré,
Y seguiré (x3), just keep on rock
#10. Himne (Lletra: J. González)

Del fred faràs foc

De la pluja la mar
I del vent un himne

Del clot faràs niu

D’una llàgrima un colp
I dels colps un ritme

Repensa; Sabem nedar contra el corrent

Repensa; Sabem bufar el nostre vent

Del cel faràs llum

De la gesta un costum
I d’un verb el signe

Del so, faràs veu

Del teu pas, ara breu
Petjada imperible

Repensa; Sabem nedar contra el corrent

Repensa; Sabem bufar el nostre vent
Repensa! (x8)
#11. L’enderroc (Lletra: J. González)

Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc

Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga

Trencat de riure a terra t’has caigut, ciutadà

Contar històries, recordar com fou, quedarà
Plantejar, plantejar, un pla per escapar
Plantejar, plantejar, un pla per relliscar

Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc

Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga

Trobar paraules per a dir com sou, faltaran

Donar les gràcies i oferir de nou, no caldrà
Sou amics, bons amics d’un viatge a la meitat
Sou amics, bons amics del viatge inacabat

Ara vinc, ara vaig i on vaig faig l’enderroc

Ara vas, ara vens i on vens tens el que tens
I el destí se’n burla, I el destí se’n burla

Vas repetir el conte per canviar, el final

Mil i un intents que no t’acabaran, d’agradar
No sabem, No sabem de sort el que tenim
No sabem, No sabem de sort la que vindrà,
que no esperem
#12. Narayama (Lletra: F. Verger)

La vida, la mort, La vida, la mort

Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma

La dicotomia de la mort, la vida

Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit

Pujant a la Narayama
Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran

Perquè cregues, en crist buda o res

Cada vida està dins, del cor de la gent
Que ens estima al llarg, de la vida que fem
I eixa és la immortalitat, que fem present
Present, present, eixa és la immortalitat que volem
Present, present, eixa és la immortalitat que serem

(Tanta obsessió, en poder trobar; La poció que ens, faça immortals;

Quan és l’amor i l’amistat; Que et farà viure al més enllà; A ple
pulmó, respiraràs; Al seu record, dins del seu cor; Sempre viuràs,
amb el amor; I l’amistat, a ple pulmó)

Respiraràs, al seu record; Sempre viuràs, amb l’amistat,

Respiraràs, a ple pulmó; Amb el amor, després de mort
#13. Sense retorn (Lletra: J. González / F. Verger)

Vestit de neu, blanca, pura, freda

Si perds la veu, parla, parla, parla
Angoixa breu, canta, canta, canta
Allà on aneu, no hi haurà paraules

Vols dibuixar, ratlla, traça, pinta

Vols respirar, traga, traga, traga
Vols viatjar, ves-te’n, ves-te’n, ves-te’n
Si dius adéu, no hi haurà paraules

El cor batega fort les emocions perdudes

Per retrobar-les no tindràs altra opció
Les connexions t’abocaran de nou imatges
Faran reviure el desig

La bruixa fa encanteris amb la magia blanca

Vol esborrar l’estigma dut en el front
La cara divertida d’una vida amarga
No separar-me de tu
#14. Amagada (Lletra: F. Verger)

Dilluns, nova, setmana que encete a

La meua, vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la, sensació que tinc des que,
Nasc i, el món, que m’estima vol el meu bé,
De qui és, eixe, bé cap al que em dirigeixen?

Consells, regalats des del més pur

amor, sense , intencions de soterrar,
somnis, que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a, dia, fins que la vida amagada
que jo, busque, ja se l’han endut com una,

dent de llet, sense deixar,

cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.

Ja és, hora, de pendre el timó i navegar

Sentir, patir, decisions en la propia carn
Tallar, els fils, que menegen el titella,
Deixar, eixir, sentiments a respirar,
Perdre, per fi, la immaduresa, la última

Dent de llet, sense deixar

Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats

I ja estic fart; Hui sera, un punt i apart.

En l´artrosi del, meu pensar; Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat