GEMMA CABEZAS I CALVA DNI 36515612 F

COS DE MESTRES: EDUCACIÓ INFANTIL TRIBUNAL 23

 ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................ pàg. 2
2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ.................................................................. pàg. 3
2. CONTEXTUALITZACIÓ............................................................................................. pàg. 6
2.1 EL CENTRE ................................................................................................ pàg. 6
2.3 EL GRUP CLASSE ..................................................................................... pàg. 6
3. METODOLOGIA.......................................................................................................... pàg 8
De l’educació infantil.......................................................................................... pàg. 8
De la programació.............................................................................................. pàg. 10
4. OBJECTIUS................................................................................................................. pàg 12
5. CONTINGUTS............................................................................................................. pàg 14
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ......................................................................................... pàg 19
7. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES................................................................ pàg. 21
8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ................................................................................... pàg 23
9. ÚS DE LES TAC...........................................................................................................pàg 25
10. LES UNITATS DIDÀCTIQUES.................................................................................pàg 26
1. Com sóc per fora?.........................................................................................pàg. 26
2. Com sóc per dins?........................................................................................ pàg. 30
3. Com em sento?............................................................................................. pàg. 33
4. Juguem amb els sentiments i les emocions.................................................. pàg. 36
5. El protagonista de la setmana....................................................................... pàg. 40
6. Fem teatre..................................................................................................... pàg. 42
7. Les famílies també fan escola...................................................................... pàg. 44
8. La meva família............................................................................................ pàg. 47
9. Problemes? Solucions!!................................................................................ pàg. 50
11. CONCLUSIONS........................................................................................................ pàg. 53
12. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................ pàg. 54

2
 1. INTRODUCCIÓ

“M’estimes, M’estimen, M’estimo” és una Programació Anual que té la finalitat de

formar infants amb una autoestima més alta i amb unes tècniques que els permetin superar els
obstacles i aprendre dels fracassos.
En una societat constantment canviant on els infants sovint no saben qui són ni què hi
fan, és de vital importància dotar-los de les eines necessàries per enfrontar-se al món i a les
seves dificultats i l’eina més important que els podem proporcionar és una bona autoestima.
Per aconseguir que els infants tinguin un bon nivell d’autoestima és bàsic que tinguin
un bon coneixement de si mateixos. Per això aquesta programació començarà a treballar a
patir del propi infant: com és físicament, com és la seva personalitat i quins sentiments té.
Posteriorment farem una pausa per assimilar i posar en pràctica els conceptes
treballats; Juguem amb els sentiments i les emocions.
Fins ara haurem vist les parts teòriques dels sentiments, però no hi ha res que
respongui menys a convencionalismes que les emocions, i dir a un nen que és important no el
farà sentir que ho és. Per fer de cada infant una persona especial i única utilitzarem, entre
moltes altres coses, “El Protagonista de la setmana”.
Més endavant interpretarem diferents personatges en situacions inventades per
nosaltres, per tal d’aconseguir que els alumnes siguin capaços de posar-se en el lloc d’un altre
i imaginar els seus sentiments en diferents situacions.
Ja que hem implicat les families en la unitat 5 (El protagonista de la setmana), els
demanerem que vinguin a l’escola a ensenyar-nos alguna cosa, relacionada o bé amb la seva
feina o hobbies, o amb els temes treballats a classe, o amb els interessos dels infants...
Per acabar parlarem de les famílies: com són, semblances i diferències entre unes i
altres, i finalment, per tancar la programació, parlarem de diferents problemes i de la manera
en què podem solucionar-los.
Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P4. Els materials i les activitats
han estat dissenyats tenint en compte les característiques, interessos i necessitats dels infants
de 4 anys d’edat. També s’ha tingut present el medi que envolta al nen o a la nena, ja que és
una font contínua d’estímuls que crida la seva atenció de manera espectacular.

3
 2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Els infants, ja a l'inici de l'etapa de l'educació infantil, comencen a experimentar la

connexió entre les seves famílies i l'entorn, un entorn que s'eixampla de manera progressiva i
que a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran altres persones,
objectes, llocs, experiències, emocions, valors, llenguatges, imatges, gustos, sons, olors, entre
altres, fet que desencadena aprenentatge.
En la convivència familiar s'inicia l'educació dels infants i es fan els primers
aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el món escolar la responsabilitat es
comparteix; per això cal un lligam entre escola i família, per tal que les nenes i els nens
tinguin ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i
social.
En aquesta etapa és imprescindible que les nenes i els nens sentin que tenen un lloc en
el seu entorn i que hi confien; per això cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb estima,
conèixer-los i comprendre'ls des del respecte i l'afectivitat, i assegurar les relacions de
confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes
propers. Les rutines, els hàbits i el coneixement dels límits i les conductes que són acceptades
els faran sentir confortables i els permetran preveure els esdeveniments, així com les
conseqüències de les seves accions.
La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més
confiats i responsables dels seus propis actes.
Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos
per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració
activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin
fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.
Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial
d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen
informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament
i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint
amb els altres.
L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva
autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.

4
 Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous
interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les
opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,
participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.
Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d'un entorn on es creïn
expectatives per a l'alumnat, a través d'activitats que tinguin interès i significat i els
proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'habilitat,
l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs.
Les emocions són inherents a la persona, i hi ha una estreta relació que entre les
emocions d’un infant i la manera com aprèn. A més, l’escola actualment es troba amb uns
infants amb àmplies diferències familiars i socials que sovint dificulten l’aprenentatge i es
posa de manifest la necessitat de fer els alumnes conscients de les seves emocions, de dotar-
los de les eines necessàries per expressar-les i per reconèixer les emocions dels altres.
L’educació emocional és quelcom difús i poc conegut que últimament està en boca de
tothom però que no està gaire clar què és. En les següents línies faré una breu explicació de la
competència emocional i l’educació emocional, posant èmfasi en aquells aspectes que
treballarem durant el desenvolupament de la present programació.
Les habilitats que engloba la competència emocional són:
1) Consciència del propi estat emocional, incloent la possibilitat que un experimenti múltiples
emocions a nivells més madurs.
2) Habilitat per a destriar les emocions dels altres, basant-se en les claus situacionals i
expressives que tenen un cert grau de consens cultural respecte del seu significat emocional.
Per això els nens necessiten:
a) descodificar la significació emocional usual de les expressions facials.
b) entendre les situacions que normalment eliciten emocions.
c) entendre que els altres tenen una ment, intencions, creences…
d) considerar la informació específica dels altres que pugui ser comprensible a la seva
resposta o als seus diferents sentiments de com ens sentiríem nosaltres en la mateixa
situació
e) donar nom o posar etiqueta a les experiències emocionals amb la finalitat de poder
comunicar-se en nivells similars.
3) Habilitat per a utilitzar el vocabulari emocional i els termes expressius disponibles en la
pròpia cultura i a un nivell més madur per a adquirir guions culturals que lliguin l'emoció amb
els rols socials.

5
4) Capacitat per a la implicació empàtica i simpàtica en les experiències emocionals dels
altres.
5) Habilitat per a adonar-se que un estat emocional interior no necessàriament té perquè
correspondre amb l'expressió externa, tant en un mateix, com en els altres, i a nivells més
madurs l'habilitat per a entendre que l'expressió emocional pot impactar en els altres i, per
tant, hem de tenir-ho en consideració.
6) Capacitat per a afrontar de forma adaptativa les emocions aversives o estressants utilitzant
estratègies autoreguladores que disminueixin la intensitat o la durada temporal d’aquests
estats emocionals.
7) Consciència que l'estructura o la naturalesa de les relacions és definida en part per la
qualitat de la comunicació emocional dintre de la mateixa relació.
8) Capacitat per a l’autoeficàcia emocional. La persona veu que està sentint de la forma que
vol sentir.
La conclusió majoritàriament compartida per tots els investigadors és que cal
equilibrar la ment amb el cos. Per tant, l'educació ha d'incloure l'aprenentatge d'habilitats tan
essencialment humanes com autoconeixement, autocontrol, autoestima, empatia, establiment
de vincles, resolució de conflictes, etc
Tot i que el treball principal d’aquesta programació s’emmarca a l’àrea de
descobriment d’un mateix, en ell s’hi ha integrat també aspectes de llenguatge plàstic, de
lectoescriptura, de matemàtiques…, impossibles de separar, especialment a l’etapa
d’Educació infantil, en què l’ensenyament és global.

6
 3.CONTEXTUALITZACIÓ

La realització de la programació presentada compta amb el suport dels recursos

educatius que li ofereix l’escola, el seu entorn i les famílies. El centre i l’aula ofereixen als
infants espais ben equipats (mobiliari adequat, estris, material fungible de qualitat i suficient,
contes i llibres de consulta, ordinadors a les aules, un pati ben condicionat que permet
diferents possibilitats de joc...).
L’entorn natural i social de l’escola aporta un ampli ventall de recursos materials: el
poble, els carrers, les botigues, edificis emblemàtics, places ...
EL CENTRE
L’escola és un centre públic que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya. Té dos nivells d’ensenyament, Educació Infantil i Educació Primària, i consta
de dues línies d’Educació Infantil i Primària.
Pel que fa a recursos humans es destaca la intervenció en els tres àmbits: escola,
família i societat. Així cal fer referència a la gent del poble amb les seves feines i
coneixements, als membres familiars dels infants amb les seves aportacions i intervencions i a
la comunitat educativa escolar de gestió i serveis, equip docent i els professionals dels serveis
de suport.
Els professionals que atenen directament el grup classe i que es troben implicats en el
desenvolupament de la programació presentada són: una mestra tutora, la mestra del curs
paral·lel, la TEI i els mestres de suport que atenen al grup classe. També es compta amb la
col·laboració de l’EAP, que assisteix al centre periòdicament i orienta sobre les necessitats
educatives específiques, proporcionant els ajuts tècnics necessaris pels alumnes nouvinguts o
alumnes que presenten altres dificultats i amb la mestra d’Educació Especial del Centre, que
en el Cicle d’Educació infantil fa intervencions puntuals quan les tutores ho consideren
necessari, a més d’una sessió setmanal a cada aula que serveix per detectar possibles
necessitats dels alumnes .
Hi ha 12 professors en plantilla, ja que el Cicle d’Educació Infantil consta d’una
mestra – tutora per classe a més d’una mestra de suport i l’atenció de les especialistes de
música i Educació Física. Hi ha una TEI per cada nivell .
EL GRUP-CLASSE
La classe en què ens centrem consta de 25 alumnes: 11 nenes 14 nens. D’aquests, 16
són catalanoparlants o castellanoparlants i 9 no parlaven ni entenien cap de les dues llengües
en iniciar P3. Ara en alguns casos la comunicació ha millorat molt, mentre que hi ha un parell

7
d’excepcions, en què les característiques familiars de l‘infant i la no obligatorietat de
l’educació infantil han fet menys ràpida la immersió lingüística.
Per nivell socioeconòmic hi ha una gran diversitat, ja que un grup d’uns 7 infants
tenen un nivell baix o molt baix, un altre grup semblant tenen un nivell més aviat alt, i els
altres 10 un nivell mig.
Quant a les necessitats educatives especials, a més de les derivades de l’idioma, tenim
dos infants que assisteixen al CDIAP per nivell maduratiu baix provocat per manca
d’estimulació, i una nena amb un prediagnòstic de TDAH, que a més d’assistir al CDIAP rep
l’atenció de la mestra d’Educació Especial del centre durant una hora setmanal.
L’aula està ben dotada a nivell de recursos materials, mobiliari i suports tècnics
adequats. Els alumnes es distribueixen en petits grups de treball heterogenis. L’aula està
organitzada per al treball en Racons. Alguns d’aquests racons es van canviant al llarg del curs
per mantenir la motivació dels infants i desenvolupar les capacitats a partir dels continguts
treballats a cada racó.
Es disposa consta de 5 taules rectangulars amb 4-5 nens a cada una, dues taules més
petites per fer racons, dos armaris empotrats a cada cantó de la classe i un moble per guardar
fitxes i material fungible i un per la biblioteca , la taula de la mestra i un lavabo amb WC i
pica , així com una altra pica fora d’aquest, a la mateixa paret.
L’espai és molt il·luminat amb llum natural a través de les cinc grans finestres. Hi ha
també sis fluorescents i dues pissarres, una a la part de les taules i una a l’espai dels racons.
La distribució del mobiliari s’ha fet així pensant en diferenciar l’espai de les taules del
que es destina a racons i activitats col·lectives, deixant un gran espai per les activitats en gran
grup i per permetre als infants el moviment necessari en aquestes edats.

8
 3. LA METODOLOGIA

De l’educació infantil
El Sistema Educatiu del nostre país ha adoptat el constructivisme com a model
pedagògic. S’entèn que no hi ha un mètode únic d’intervenció, sinó que la metodologia ha
d’adequar-se a l’alumne, al context, a la matèria, al grup amb què es treballa... Hi ha uns
principis bàsics:
• Perspectiva globalitzadora: l’aprenentatge és un procés global d’apropament de
l’individu a la realitat que vol conèixer
La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més
confiats i responsables dels seus propis actes.
Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos
per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració
activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin
fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.
Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial
d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen
informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament
i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint
amb els altres.
L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva
autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.
Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous
interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les
opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,
participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.
Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P5 i ofereix al professorat de
segon cicle d’Educació Infantil una proposta d’objectius i continguts de totes les àrees
d’aquest cicle.
L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació
que ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual,
amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària

9
 amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar
l’educació obligatòria.
Així doncs, s’ha tingut present que els infants hauran d’anar desenvolupant les
capacitats a l’entorn dels eixos següents:
1.- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
2.- Aprendre a pensar i comunicar.
3.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.- Aprendre a conviure i habitar el món.
La metodologia a seguir ha de tenir uns trets bàsics:
• Partir de la realitat, de l’entorn proper de l’infant, de la vida quotidiana.
• Tenir en compte els seus coneixements previs, el seu nivell de maduració i les etapes del
desenvolupament.
• Utilitzar materials o situacions propers a l’alumne, que poden ser comercialitzats o material
inespecífic, però que en tot cas han de ser materials manipulatius
La metodologia es defineix com el conjunt d’estratègies docents per assolir els
objectius que adopta la nostra intervenció en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels
alumnes.
El sistema educatiu actual parteix del principi del Constructivisme de Piaget, que
consisteix a construir els nous coneixements a partir dels que ja tenien els alumnes, respectant
per tant el ritme d’aprenentatge de cada nen/a.
Piaget tenia una forta orientació biologicista, en aquest sentit pensava que l’ésser
humà és un organisme complex que s’ha d’adaptar a un ambient canviant i també complex. El
coneixement seria la forma en la qual l’ésser humà s’adapta a les condicions canviants de
l’ambient.
Un concepte fonamental a de la teoria de Piaget és que el coneixement el va construint
l’infant mateix d’una forma activa. El nen, en actuar sobre el món i manipular-lo, va
interpretant aquest món, el va ordenant, i per tant, va donant-li sentit.
L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves
experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous
coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements
previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres
persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes

10
 Donat el caràcter globalitzat de l’etapa i malgrat que els especialistes corresponents
s’encarreguen d’àrees com la música o l’educció física, aquesta Programació treballa de
manera globalitzada, per tant a l’hora de fer-la hem comptat amb la col·laboració de tots els
membres de l’equip d’educació infantil, per assegurar que tots segueixin una mateixa línia
metodològica.
La manera com s’agrupen els alumnes influeix molt en la manera en què es pot
treballar.Segons el tipus d’activitat que volem fer és dient una agrupació amb un nombre
elevat d’alumnes o una amb grups reduïts. També es proposen activitats individuals.
Els sentiments són totalment subjectius, cada infant sent d’una manera davant de la
mateixa situació. En aquesta programació els infants experimenten amb les seves emocions,
les descobreixen i els posen nom.
Perquè l’aprenentage sigui significatiu cal que els infants l’integrin en els seus
esquemes. En aquest cas, com que no es tracta de coneixements nous sinó de reconèixer
sentiments, serà significatiu des del moment que és seu, intern.
Aquesta metodologia respecta el ritme d’aprenentatge de cada infant i és sempre
oberta i flexible per adaptar-se a la realitat del grup.
També en aquesta etapa és molt important jugar. El joc és una via d’aprenentatge,
segurament la més efectiva. Per això proposem ball, endevinalles, teatre, expressió plàstica...
Les escoles distribueixen els seus espais segons les seves necessitats , però dins la
pròpia aula cada mestre/a pot fer una nova distribució d’aquest espai per tal de treure el
màxim dels seus alumnes, de donar-los la màxima autonomia i al mateix temps assegurar el
seu benestar físic, mental i social. La manera de distribuir l’espai serà, doncs, pensada i
organitzada a fons per tal d’aconseguir al màxim els objectius proposats.
Les activitats que es proposen en aquesta programació s’organitzen segons l’horari
establert. En aquest es tenen en compte criteris pedagògics com: la importància dels hàbits i
les rutines, alternança d’activitats i descans, la flexibilitat...
De la Programació:
La manera com aprenen els infants és variada, però si una cosa tenen en comú tots el
infants és que necessiten activitat. L’activitat pot ser física o mental, es pot dur a terme a
partir de jocs, fitxes, projectes...., però si una cosa és important per aconseguir aquest bon
aprenentatge, aquesta seran les relacions. L’infant es relaciona amb moltes persones al llarg
de la seva vida, i la manera com viu aquestes relacions és el que el farà ser d’una manera o
d’una altra. Procurarem, doncs, establir unes relacions d’afecte, de confiança, de comunicació

11
entre el mestre i els alumnes però sobretot entre els propis infants. Això ha de constituir al
mateix temps un objectiu i una manera de treballar.
En aquesta etapa en què tan important és la creació de la pròpia imatge i l’autoestima,
ens assegurarem que cada nen/a té la oportunitat d’expressar-se, de manifestar gustos,
opinions, dificultats... En tot moment promourem el respecte pels altres com a principal
condició per treballar.
Cal realitzar els plantejaments i preguntes de manera clara i concisa, que els infants
tinguin clar què és el que se’ls pregunta, acceptar totes les respostes i fomentar la creativitat, i
sobretot verbalitzar sempre allò que s’ha fet, per què, quina és la resposta correcta o les
respostes correctes i per què .
El procés d’aprenentatge de cadascun dels nens i nenes es realitzarà a partir de la seva
maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixin d’interaccionar amb el seu entorn.
Pel que fa a la temporalització de les unitats didàctiques d’aquesta programació , cal
dir que s’integren en l’horari escolar amb una durada variable i que es distribueixen al llarg
del curs repartides en tres trimestres. En la presentació de cada unitat ja es concreta aquesta
qüestió: durada i moment de la seva realització. Seqüenciació de les Unitats Didàctiques al
llarg del curs:
1R TRIMESTRE 2N TRIMESTRE 3R TEIMESTRE
UD 1 COM SÓC PER FORA?

UD 2 : COM SÓC PER DINS?

UD3 : COM EM SENTO?

UD4: JUGUEM AMB LES

EMOCIONS I ELS SENTIMENTS

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE UD 5 : EL PROTAGONISTA DE UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

LA SETMANA LA SETMANA LA SETMANA
UD 6: FEM TEATRE

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ
FAN ESCOLA FAN ESCOLA FAN ESCOLA
UD 8 :LA MEVA FAMÍLIA

UD 9 : PROBLEMES?
SOLUCIONS!!

12
 4. OBJECTIUS

EIXOS DE CAPACITATS OBJECTIUS DE CICLE

1-Aprendre a ser i actuar d’una manera
cada vegada més autònoma
 Progressar en el coneixement i
domini del seu cos, en el moviment i la
coordinació, tot adonant-se de les
seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat
afectiva i emocional i anar-se formant
una imatge positiva d'ell mateix i dels
altres.
Adquirir progressivament hàbits
bàsics d'autonomia en accions
quotidianes, per actuar amb seguretat i
eficàcia.
1-Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el
propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar
confiança en la regulació d’un mateix.
2- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions
quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
3- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant
els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4- Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup
tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant
resoldre conflictes de manera pacífica.

2- Aprendre a pensar i a comunicar 5- Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositats i interès, interpretant-
Pensar, crear, elaborar explicacions i lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i
iniciar-se en les habilitats material.
matemàtiques bàsiques.
Progressar en la comunicació i
expressió ajustada als diferents 6- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la
contextos i situacions de comunicació d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les
habituals per mitjà dels diversos diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.
llenguatges.
7- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres
Observar i explorar l'entorn formes de representació.
immediat, natural i físic, amb una
actitud de curiositat i respecte i
8- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i
participar, gradualment, en activitats
expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar
situacions de la vida quotidiana, 9- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació
identificar-ne els perills i aprendre a per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic;
actuar-hi en conseqüència. iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats
matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la
4- Aprendre a conviure i habitar el món comunicació.
Conviure en la diversitat, avançant
en la relació amb els altres i en la 10- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les
resolució pacífica de conflictes. ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera
Comportar-se d'acord amb unes cada vegada més estructurada.
pautes de convivència que el portin
cap a una autonomia personal, cap a la
col·laboració amb el grup i cap a la
integració social.

OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ
L’objectiu principal de l’Educació infantil és el desenvolupament integral de l’infant.
Per aconseguir-lo cal que vetllem pel desenvolupament de tots els aspectes, com són el
desenvolupament cognitiu, el desenvolupament de la personalitat i el desenvolupament
emocional. Com s’ha demostrat, l’estat emocional influeix molt en l’aprenentatge de les
persones, per això en aquesta programació l’objectiu principal serà el correcte
desenvolupament afectiu i emocional dels nostres alumnes.
A continuació exposaré els principals objectius de la programació:

1. Reconèixer les principals parts del propi cos i dels altres.

13
2. Veure i acceptar les diferències físiques ebtre uns i altres.
3. Saber expressar les pròpies opinions.
4. Saber respectar el torn de paraula.
5. Acceptar les opinions dels companys, encara que siguin diferents.
6. Reconèixer les pròpies emocions i sentiments, i les dels altres.
7. Utilitzar el vocabulari correcte en cada cas.
8. Diferenciar els sentiments de les accions.
9. Crear vincles entre els companys de classe.
10. Afavorir una bona autoimatge en tots i cada un dels alumnes.
11. Potenciar el llenguatge oral.
12. Desenvolupar bones actituds d’escolta.
13. Potenciar la capacitat d’empatia.
14. Afavorir que els infants prenguin i defensin les seves decisions.

14
 5. CONTINGUTS
1- ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

BLOCS DE CONTINGUTS
L’ÀREA
1. Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics, creixement,
necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases
sòlides i flexibles.
2. Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals,sensorials i
perceptives, motrius,afectives i relacionals, expressives i cognitives.
BLOC A: 3. Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.
AUTOCONEIX 4. Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:físiques, emocionals,
EMENT I
relacions i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.
GESTIÓ DE
5. Identificació de les emocions bàsiques:amor,alegria,tristesa, enuig i por a partir de les pròpies
LES
EMOCIONS vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.
6. Expressió de les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i
verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.
7. Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per aconseguir
un creixement personal i relacional satisfactori.
1. Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotor com a mitjà de gaudi personal i de relació
amb si mateix, amb les altres i amb els objectes.
2. Exploració de moviments en relació amb un mateix, els altres, els objectes i la situació
BLOC B : espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos.
JOC I 3. Expressió, a partir de l’activitat espontània, de la vida afectiva i relacional mitjançant el llenguatge
MOVIMENT corporal.
4. Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures
diverses i respiració.
5. Organització progressiva de la lateralitat.
6. Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai: dintre-fora, davant-darrere,
segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme,ordre,durada,simultaneïtat, espera.
7. Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat, de contrastos,
exploratoris, sensoriomotors, simbòlics.
8. Comprensió i valoració progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs.
9. Prudència davant algunes situacions de risc o perill.

1. Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense
BLOC C: prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.
RELACIONS 2. Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitat i
AFECTIVES I percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració.
COMUNICATI 3. Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.
VES
4. Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes
per afavorir la convivència.
5. Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la
flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.

1. Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans,
alimentació, seguretat.
2. Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar
personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i
BLOC D:
acceptar-la quan calgui.
AUTONOMIA
3. Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura,atenció, escolta, diàleg
PERSONAL
I i respecte.
RELACIONAL 4. Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.
5. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.
6. Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.
7. Desig d’autonomia i iniciativa pròpia.

15
16
 2- ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN

BLOCS DE CONTINGUTS
L’ÀREA
1. Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, objectes, animals, plantes,
paisatges.
2. Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.
3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i
valoració de la seva incidència en la vida quotidiana.
EXPLORACIÓ DE L’ENTORNBLOC A:

4. Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes:triangle, quadrilàter i

cercle, que formen part d’elements de l’entorn.
5. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat.
Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i a les relacions que s’hi
estableixen.
6. Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües
familiars, entre un mateix i els companys i companyes de la classe i acceptació d’aquesta realitat
com una manera d’aprendre.
7. Identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. Interès
per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures
de companys i companyes de classe.
8. Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l’entorn.
9. Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la
càmera fotogràfica, entre altres.
10. Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions
de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.
11. Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la
conservació del medi.
1. Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i
materials:color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats.
BLOC B: EXPERIMENTACIÓ I INTERPRETACIÓ

2. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i

comparant els resultats.
3. Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i
d’experiències, tant analògics com digitats: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior
anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
4. Mesurament d’objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús
d’estratègies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps, temperatura, fent estimacions i
prediccions i usant unitats no convencionals.
5. Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos:
com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen.
6. Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu
desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle.
7. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts,
compartir-la amb els companys i companyes de classe i organitzar-la en els diferents models.
8. Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les
aportacions dels altres.
9. Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.
10.Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians.
1. Comparació, ordenació i classificació d’objectes i material, establint relacions qualitatives i
quantitatives, per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions.
2. Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
3. Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses, adonant-se que són presents
en situacions quotidianes i per a què es fan servir:quantitat, identificació , ordre i situació.
4. Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana.
Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
I REPRESENTACIÓBLOC C :

5. Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent la modificació
de les quantitats i fent estimacions de resultats.
6. Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un
punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent
ús de la memòria espacial.
17 que requereixin coneixements matemàtics. Verbalització
7. Ús d’estratègies per resoldre situacions
dels processos i valoració dels resultats.
8. Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i
 3 ÀREA: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
BLOCS CONTINGUTS
DE
L’ÀREA
1. Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques,
cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn
2. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc,
activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
OBSERVAR, ESCOLTAR I EXPERIMENTARBLOC A:

3. Ús d’estratègies per comprendre els altres que s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de
respecte envers les llengües.
4. Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.
5. Curiositat, interès i gaudí davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres
escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.
6. Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i
contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.
7. Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes,
estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.
8. Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge,
estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca , color,
textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.
9. Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació
oculomanual.
10.Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per
produir missatges escrits o gràfics.
11.Experimentació amb el gest i el moviment, dansant , jugant a crear diferents moviment amb el cos, per
saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta.
12.Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, així com en les habilitats i actituds
necessàries per a l’ús dels instruments musicals.
13.Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes,
cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
14.Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i
expressives.

1. Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions
BLOC C: BLOC B:

artístiques:literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.

2. Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees,
desigs i sentiments, com a forma d’aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per regular la pròpia
conducta i la dels altres.
I COMUNICAR

1. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió,
3. Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes
4. literàries
Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions,i emocions
vivències oque fantasies a través del dibuix i de
– ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions provoquen.
produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.
2. Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.
I CREAR

3.5.Ús Utilització d’estratègies

d’estratègies per fer-sea comprendre
per aproximar-se la lectura, com i persóncomprendre els altres,
ara identificació amb imitació
de paraules de models
significatives i
i usuals,
úsamb
del un ús deiladellengua
context la forma cada
de vegada
l’escrit,més acurat: pronunciació
reconeixement de lletres, clara,
ús de estructura gramatical
les il·lustracions, correcta,
gràfics i altreslèxic
precís ique
imatges variat, entonació els
acompanyen i totextos.
de veu apropiats.
EXPRESSAR

4.6. Iniciativa
Gust per iparticipar
interès per enproduir
les converses amb l’ús
textos escrits en progressiu de les normes
contextos significatius quediferents
amb regeixenfuncions
els intercanvis
i amb
REPRESENTAR

lingüístics: torns
aproximació de parla,
progressiva atenció, manteniment
a l’escriptura convencional. i canvi de tema, adequació al context, i de les formes
establertesdesocialment
5. Utilització la intuïció,per la iniciar, mantenir
improvisació, i finalitzar
la fantasia i lales converses.
creativitat tant en l’observació i l’escolta com en
7. elsParticipació
processos en converses
creatius sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos,
artístics.
6. Ús sentiments i emocions,
dels materials aprenent
i tècniques a contrastar
plàstiques per feri representacions
a incorporar les de aportacions dels altres.
manera creativa.
PARLAR,

8. Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes

7. Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara contes, relats, de manera més apropiada
rodolins ii assertiva.
9. endevinalles,
Utilització d’instruments
gaudint del plaertecnològics(TIC)
de la creació dei del llenguatge
móns audiovisual
imaginaris a través com
de lesa mitjà de comunicació,
paraules i les imatges. per
INTERPRETAR,

enregistrar, escoltar
8. Interpretació de cançons i parlar.
i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges ,
10.Comunicació a travéscorporal.
fets i jocs d’expressió del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.
9. Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o
director: escoltar, observar, interpretar i crear.
10.Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé.
11.Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball am bla fotografia, el vídeo i
l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual
per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
12.Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica,
amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol.
Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.
13.Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels
altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més
complexes. 18
14.Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, precedir, planificar, raonar, simular.
15.Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
16.Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.
CONTINGUTS DE LA PROGRAMACIÓ

1. Observació del propi cos i dels altres.

2. Valoració de les característiques físiques pròpies i dels altres.
3. Expressió lliure d’emocions, sentiments i opinions.
4. Ús del vocabulari correcte per a cada tema.
5. Identificació de les emocions pròpies i alienes.
6. Sentiment de pertànyer a un mateix grup, tot i les diferències.
7. Disposició a la resolució de conflictes.
8. Observació de la diversitat de races, llengües, costums, ocupacions, caràcters...
9. Ús de diferents recursos plàstics i gràfics.
10. Ús d’instruments per a la mesura.
11. Representació gràfica de resultats.
12. Reconeixement de seqüències temporals relacionades amb la pròpia experiència vital.
13. Ús del dibuix, el modelat i altre tècniques com a mitjà de representació.
14. Participació i escolta activa en situacions de comunicació.
15. Escolta i comprensió de narracions.
16. Exercitació de destresses manuals.
17. Exploració de diferents instruments per produïr missatges gràfics o escrits.
18. Experimentació amb el gest i el moviment.
19. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura.
20. Utilització d’instruments tecnològics com a mitjà de comunicació.

19
 6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació d’aquesta programació contemplen el què, com i quan avaluar
i parteixen de les decisions preses per l’equip educatiu del Centre.
L’avaluació s’estableix com el mitjà que ens ha de permetre millorar els processos
d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els elements que intervenen en la programació
per poder anar-la adequant als alumnes i comprovar la seva eficàcia pedagògica.
L’avaluació ha d’atendre, doncs, a les adquisicions realitzades pels alumnes al llarg
dels processos d’ensenyament–aprenentatge i a l’efectivitat del desenvolupament de tota la
programació (objectius i continguts plantejats, metodologia, activitats d’aprenentatge,
tècniques d’avaluació utilitzades...).
És molt important l’obtenció i anàlisi d’informacions objectives de cadascun dels
alumnes i de la resta de components de la tasca educativa per garantir una correcta presa
de decisions en els seus tres moments del procés d’avaluació (parlem d’avaluació inicial,
formativa i final).
Tota avaluació parteix d’aquests tres moments:
L’avaluació inicial es duu a terme a l’inici del procés d’ensenyament–aprenentatge i
ens permet saber quin és el punt de partida, què saben els infants vers els nous aprenentatges,
el seu nivell de motivació, interessos, actituds...
A partir de l’anàlisi d’aquesta situació, ens caldrà adequar la proposta didàctica a les
característiques dels alumnes (com a grup i com a individus).
L’avaluació formativa consisteix en l’observació sistemàtica i valoració dels
processos d’aprenentatge, dificultats i necessitats educatives que es van constatant a mesura
que es realitzen les activitats de les diferents unitats didàctiques. Ens ha de permetre
detectar errors i establir mecanismes per millorar constantment el procés
d’ensenyament–aprenentatge. Aquesta avaluació es porta a terme a través de l’observació
directa de les diferents activitats d’ensenyament–aprenentatge i queda anotada en uns fulls de
registre que el mestre/a tutor elabora per a cada infant.
L’avaluació final es refereix al grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge per
part dels alumnes en acabar la seqüència d’aprenentatge. Ens serveix també per comprovar
l’eficàcia del procés. Per dur-la a terme hem de recórrer a tècniques d’avaluació que
reflecteixen de quina manera els alumnes utilitzen els continguts apresos (fitxes d’avaluació,
activitats on puguin posar en pràctica els continguts apresos...) i que ens permetin enregistrar
el grau d’assoliment dels objectius establerts (graelles de doble entrada).

20
 Una vegada finalitzada l’avaluació caldrà informar sobre aquest procés a les persones
interessades, el mateix alumne, la família, altres mestres i professionals.
Pels infants que no adquireixen els objectius establerts es porten a terme activitats de
suport per acabar d’assimilar els diferents objectius plantejats.
I per últim es fa una avaluació de la pròpia actuació pedagògica. Aquesta avaluació
esta integrada pels diferents mestres que intervenen en aquesta programació. Es fan reunions
periòdiques on s’analitzen les diferents intervencions i actuacions. Aquesta avaluació ens
serveix per millorar la intervenció pedagògica controlant tots els elements que intervenen en
la programació (docents, espais, recursos...) per adequar-la cada vegada més a les necessitats i
interessos de l’alumnat i comprovar si les nostres actuacions són eficaces o no.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les
pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una
comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i
en relació amb els altres.

5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per
recollir i comunicar les observacions.

6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva
representació gràfica.

7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar
de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l ‘ús d’un llenguatge no discriminatori,
i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús
funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10.Manifestar les possibilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents
llenguatges: verbal, corporal,plàstic, musical, matemàtic i audiovisual i incorporar la iniciació als instruments
tecnològics (TIC).

21
 3. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES

La part més important en la vida i l’educació d’un infant és sens dubte la seva família.
Per això des de l’escola intentem obrir les màximes vies de comunicació amb aquesta i
implicar-la al màxim possible en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills
En aquest sentit són molt útils les comunicacions amb les famílies, realitzades en
aquest cas de la següent manera:
1. Reunió de grup a mitjans de setembre per explicar als pares els objectius i les
metodologies del curs
2. Entrevista personal amb cada família cap a finals de curs per parlar del progrés
de cada infant
3. Entrevista personal amb cada família en la incorporació de l’alumne al centre,
tant si és a l’inici de P3 com si és en qualsevol altre moment.
4. Tantes entrevistes com considerin necessàries tant la mestra com els pares al
llarg del curs.
A final de curs es fa a cada infant un informe detallant la seva evolució al llarg
d’aquest, així com l’assoliment dels objectius proposats i les possibles dificultats que hagi
trobat.
A més, i aquesta és la part que pensem serveix més per implicar les famílies en el
procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills, demanem sovint la col·laboració de les
famílies a l’hora de buscar informació pels projectes, de portar material per les unitats
didàctiques..., no només per aconseguir la seva implicació sinó per afavorir una relació de
confiança entre pares i fills, per demostrar amb fets als infants que poden i han de recórrer als
seus pares quan necessiten ajuda. No es tracta que els nens pensin que els adults tenen totes
les respostes, sinó que vegin que quan no les tenen buscaran la manera de trobar-les i
d’ajudar-los en el seu procés . Sovint fem que els alumnes escriguin notes als seus pares
demanant una informació, una fotografia, un record... D’aquesta manera aconseguim diferents
objectius com:
. Veure la necessitat i la utilitat de l’escriptura en la vida diària.
. Implicar les famílies en la vida i les activitats de l’escola
. Aconseguir informació de diferents fonts per poder analitzar i comparar
Altres vegades també proposem moments en què els pares i mares han d’entrar a
l’aula per ajudar-nos a fer alguna activitat.

22
 Per últim, recordar que en aquesta programació en concret i donat que el seu objectiu
principal és potenciar l’autoestima dels infants, és especialment necessària la col·laboració de
les famílies, tant en la preparació de les sessions com per a seguir les directrius donades des
del centre per a potenciar l’autoestima dels infants. Hi ha dues unitats de programació en què
és especialment necessària la participació de les famílies: “El protagonista de la setmana”, i
“Les Famílies també fan escola”. Per aquestes unitats demanarem la seva col·laboració i
entrada a l’aula per a explicar, en el primer cas coses del seu fill/a, i en el segon cas, alguna
cosa relacionada amb la seva feina, els seus gustos o hobbies, o bé amb algun aspecte treballat
a l’aula. Així aconseguirem per una part que les famílies siguin i es sentin part integrant de
l’escola i l’educació dels infants, i per l’altra afavorir les relacions entre els infants de l’aula i
els seus pares i millorar la seva autoestima.
Pel cas que es trobés alguna família poc disposada a col·laborar, després d’intentar
parlar-hi i explicar-los el motiu de la demanda d’ajuda, la mestra faria el paper destinat a la
família, ajudant l’infant a formar part del grup, proporcionant-li la informació i/o el material
necessari, i exercint el paper d’adult de referència en les activitats proposades, com ara la
setmana del protagonista o el dia destinat a la família per realitzar una activitat a l’aula. En
aquest cas es comptarà també amb els altres mestres de l’escola per tal d’assegurar la
integració i el correcte desenvolupament de l’infant en totes les activitats.

23
 8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A l’escola es contemplen aspectes com: l’atenció a la diversitat, la detecció de

necessitats educatives específiques per tal de determinar els ajuts pedagògics, l’elaboració
dels PI, la previsió de canvis organitzatius que facilitin una resposta educativa diferenciada,
els criteris d’agrupament de l’alumnat, les funcions i coordinació dels professionals
implicats...
A les aules de P4 hi ha molta diversitat lingüística i constantment estem sotmesos a
l’arribada d’infants nouvinguts que no tenen cap coneixement de la llengua escolar, el català.
Per atendre tots els infants comptem amb diverses estratègies organitzatives:
- Recursos a l’aula : a l’aula ordinària s’utilitza suport visual, l’ajut dels infants de
l’aula, atenció individualitzada en certes activitats, activitats encarades a assimilar
lèxic català...
- La mestra de suport: la mestra de suport entra a l’aula ordinària i aquestes hores es
destinen a atendre aquells infants que presenten una major dificultat en els
aprenentatges de dins l’aula i en especial als alumnes nouvinguts.
- Mestra d’Educació Especial : Té la funció d’atendre la diversitat i les NEE de
l’alumnat de P4. Es prioritza la seva actuació en els casos en què es detecta una
dificultat o handicap que dificulta l’assoliment del currículum, ja sigui de forma
puntual o permanent. Realitza reforços incorporant-se al grup classe, de forma
individual o en petit grup
- TEI: és auxiliar dins l’aula. La seva funció és ajudar la mestra tutora en les seves
tasques, per exemple atenent els alumnes amb més dificultats, assegurant-se que tots
segueixen les indicacions, fent un segon grup en activitats puntuals...
- També es compta amb el suport de l’EAP per atendre infants que presentin aspectes
emocionals i aquests aspectes afectin als seus aprenentatges.
En el cas de l’alumne amb TDAH, les pautes generals a seguir en totes les activitats
seran:

1. Estar alerta a la participació mitjançant l’expressió amb frases curtes, directes i de

fàcil comprensió . Recordar les normes bàsiques en la realització de jocs i activitats,
per òbvies que siguin,ja que els infants amb TDAH són capaços de comprendre les
normes, però els costa seguir-les degut a la manca d’atenció. Mostrar-se assequible per
la resolució de les dificultats que puguin trobar els infants. Establir freqüent contacte
visual amb l’alumne amb TDAH i felicitar-lo tot sovint quan acabi de fer l’activitat..

24
 2. Facilitar una guia d’actuació visual com la que trobem a l’annex (podria estar sempre
a la taula del nen/a, al seu abast visual)
3. Permetre a l’alumne moviment per l’aula quan sigui necessari, donar-li alguna
responsabilitat que comporti moviment.
4. Donar més temps o menys tasques a fer a l’alumne amb TDAH
5. Adaptar els criteris de qualitat dels exercicis als alumnes amb TDAH
6. Proporcionar les observacions necessàries per ajudar l’alumne amb TDAH a focalitzar
l’atenció, amb contactes visuals o físics, assenyalant allò que s’ha de mirar, donant en
definitiva els ajuts necessaris perquè tots els infants segueixin el fil.
7. Adaptar les activitats d’avaluació, fer-les més curtes, més visuals, orals...
8. Donar explicacions ben detallades de les activitats, pas per pas

9. Assegurar-se que l’infant és ben acceptat pel grup, que la resta d’alumnes l’integrin en
els seus jocs, que segueixin el model donat pel mestre en el bon tracte cap a tots els infants.

A més, ja que la programació treballa els sentiments del infants, les diferències entre
les emocions d’uns i altres es posaran de manifest, i de fet serviran per a treballar l’empatia, el
respecte pels altres i les seves diferències…

25
 9. ÚS DE LES TECNOLOGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ .

Actualment, tal com se’ns diu a les instruccions d’inici de curs, l’escola ha d’integrar
les TAC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquestes ajudin a
l’alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les
competències bàsiques.
Els infants, en la seva vida diària, estan acostumats a veure i utilitzar els recursos
informàtics, ordinadors, càmeres digitals, impressores, consoles de jocs, telèfons mòbils…, i
en aquesta programació s‘ha integrat el seu ús com un element més al servei dels infants i el
seu procés d’ensenyament aprenentatge.
Durant les activitats, els alumnes veuran i utilitzaran diferents aparells tecnològics,
com càmeres de fotografies, de vídeo, MP3 i ordinadors amb connexió a internet.

26
 2. LEGISLACIÓ

Aquesta programació està ideada seguint la següent legislació:

- Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’Educació Infantil.
- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
del segon cicle de l’Educació Infantil.
- Instruccions inici de curs 2008-2009.

27
 11. LES UNITATS DIDÀCTIQUES

A continuació presento les Unitat Didàctiques corresponents a la Programació

presentada. Per totes elles s’ha tingut en compte les característiques psicològiques dels infants
de 4 anys, les característiques cognitives que tenen, el seu desenvolupament físic, psicològic i
social, i després les característiques concretes del grup amb què treballem, un grup amb molta
diversitat en tots els aspectes, físics, psicològics, culturals, de nivell d’aprenentatge…, que
necessita especialment un treball profund sobre els sentiments, la pròpia imatge, el respecte
per le opnions pròpies i dels altres, la resolució de conflictes…
No obstant, en tota programació pot passar que en començar una unitat, o en proposar
una activitat, es vegi que no era adequada als alumnes, ja sigui per manca d’interès, per
diferència entre el nivell d’aprenentatge i el contingut proposat, pels mètodes utilitzats…
Caldrà doncs la ràpida intervenció dels mestres presents per a reconduir l’activitat,
modificant-ne els elements necessaris o bé suprimint-la en cas necessari i canviant-la per una
altra. De vegades n’hi haurà prou amb modificar el temps dedicat a una activitat, o fer un pas
enrere per poder assimilar millor el concepte.
Pel caràcter concret d’aquesta programació, l’avaluació serà més d’actituds que de
coneixements, però justament perquè parlem d’un tame tan important cal assegurar
l’assimilació per part dels infants d’allò que volem aprendre, és a dir, fer possible que els
infants de l’aula identifiquin i reconeguin els seus propis sentiments i els dels altres, que
sàpiguen expressar-los sense por ni vergonya, que descobreixin que són dignes d’estimació, i
que aquesta no dependrà de que ho facin tot bé, sinó que es pot estar enfadat sense deixar
d‘estimar.

28
Unitat didàctica 1: COM SÓC PER FORA? Mes: Setembre-Octubre Curs: P4
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que els alumnes progressin en el coneixement del seu cos , millorin la seva representació gràfica i reconeguin i valorin les semblances i les diferències

29
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges

Participació en converses sobre els diferents

temes que sorgeixen, tot compartint les
descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i
emocions.
Coneixement i utilització del vocabulari
Utilització diferents tècniques i llenguatges per
expressar-se
DESCOBERTA DE L’ENTORN
Participar amb interès i interactuar en converses,
1.Participar en la conversa i
utilitzant el vocabulari adequat
utilitzar el vocabulari
adequat
Utilitzar diferents tècniques per a expressar-se X X X 2.Seguir les indicacions per
a utilitzar les diferents
tècniques proposades

30

Descoberta de l’entorn
d’un mateix i COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
Identificació amb el propi grup sexual, la pròpia Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i X X X X 3.Identificar-se amb el
raça i les característiques físiques. característiques físiques propi grup sexual, raça i
característiques físiques
Acceptar i valorar les diferències pròpies i dels X X X X 4.Acceptar i valorar les
Acceptació i valoració de les diferències pròpies i altres diferències
dels altres de sexe, raça, color d’ulls,cabells... Conèixer el propi cos, les parts que són sempre X 5.Conèixer el cos i les seves
Conèixement el cos i les seves parts iguals i les que poden ser diferents depenent de parts
diferents variables

Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que es X X 6.Col. laborar en les
Descoberta

dels altres

experiències i participar activament en les proposen a classe, tant a nivell individual com en activitats que es proposen a
converses grup. classe.

31
 Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels X X X X 7.Escoltar amb respecte
la relació amb els altres: escolta, diàleg i respecte altres i saber esperar el torn de paraula. l’opinió dels altres i saber
esperar el torn de paraula.
Respecte per les diferències Respectar les diferències enre les persones X X 8.Respectar les diferències
entre un mateix i els
companys
Seqüència de sessions Atenció Materials Org. Av/
diversitat social Criteris

1a A B Titelles G.G*
Presentació dels personatges i dels objectius de la unitat per tal que els nens/es sàpiguen el que
Paper IN 5,6
treballaran i el que s’espera d’ells. Cançó de’n Joan petit, anomenant i assenyalant les parts del cos.
Llapis
Dibuix del propi cos
colors
Conversa sobre les parts parells del cos (braços, cames, peus, mans, ulls, orelles...).Modelat amb A B Plastilina G.G*
plastilinaPortem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 Titelles IN 1,2,5,6,7
2a
del moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els
demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula
Observació d’Els ulls : color, forma, utilitat . pintar amb pintures els ulls dels personatges amb totes A B Pintures G.G*
3a les opcions possibles Paper IN 1,2,3,4,5,6,7,8
Titelles
En Brahim i la Maria ens expliquen que un és un noi i l’altres una noia, i ens preguntem: Som A B Revistes G.G*
iguals? Conversa sobre el sexe: Semblances i diferències físiques, emocionals i de capacitats. Tisores 1,2,3,4,5,6,7,8
4a
Retalls de revistes de personatges diferents, separant-los per sexes i idntificant les seves Titelles
semblances i diferències

Observem una altra diferència entre en Brahim i la Maria: La raça. Observem les races existents a A B Fotografies dels G.G*
l’aula i a grans trets les races del món. Característiques, sembances i diferències. Observem i propis infants 1,2,3,4,5,6,7,8
5a
classifiquem les fotografies dels propis nens/es segons la raça Titelles

32
 Portem una balança a l’aula. D’un en un ens pesem i ho apuntem en un paper. Parlem sobre el pes: A B Balança G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8
què influeix en el pes, quin pes és el millor, per què, què podem fer per tenir un pes adequat... Paper d’embalar
6a Fitxa sobre l’alimentació i l‘exercici fisic.Representació en paper d’embalar retoladors
Titelles
Fitxa
Avui portem el metre i ens mesurem. Comparem alçades i parlem dels elements que influieixen en A B Metre G.G* 1,4,6,7,8
l’alçaca. Quins avanatatges o desventatges té ser més o menys alt/a? En un metre fet amb paper Paper d’embalar
7a
d’embalar representem l’alçada de tots els nens/es retoladors
Titelles
Libre de semblances i diferències”, on hem recollit tots els dibuixos i fitxes fetes al llarg de la unitat. A B Llibre G.G* 1,3,4,5,6,7,8
8a
Les mirem d’una en una i parlem del que hem après, a manera de resum i avaluació final.
Ens proposen una endevinalla: quin és l’animal que primer va de 4 potes, després camina dret i al A B Endevinalla G.G* 1,3,4,5,6,7,8
9a final amb 3 potes? (gatejar-caminar-bastó). Parlem col·lectivament de com creix una persona des escrita
que neix fins que es fa gran..
Portem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 del A B Fitxa G.G* 3,4,5,6,7,8
moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els
demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula.
9a Mirem les fitxes. Ens fixem en el sexe: els que van néixer nenes, què són ara? I els nens? Fem el
mateix amb la raça.Busquem qui va ser el més alt/a de la classe en néixer, i el més baix. Comparem
aquestes dades amb les actuals. Coincideixen? Parlem de les conclusions que en podem treure.
Quines característiques continuen igual i quines han canviat?
10a Fem una fitxa amb les dades més significatives A B Fitxa IN 3,4,5,6,7,8
Intentem imaginar com serem quan siguem grans. Quin sexe, raça, color d’ulls, de cabells, alçada, A B Paper IN 2,3,4,5,6,7,8
11a
pes... Fem un dibuix del que imaginem. Raonem les respostes Colors
12a Comentem els resultats de la sessió 11a A B 1,3,4,,5,6,7,8
Inicial. La cançó o endevinalla i la conversa serviran d’avaluació inicial
Formativa. Al llarg de l’activitat les observacions serviran per veure com incorporen els infants els continguts treballats.
Final. L’activitat de síntesi (dibuix, modelatge... ) servirà per veure el grau d’assoliment dels continguts. A més, pel caràcter concret de la programació, les actituds dels alumnes a l’aula i l’esbarjo
serviran també d’avaluació També la sessió resum amb el llibre de semblances i diferències serà d’avaluació final, així com ñes activitats 1, 11 i 12

33
Unitat didàctica 2: Mes: Octubre-Novembre Curs: P4
COM SÓC PER DINS?
JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem vist que tots tenim unes caracetístiques físiques iguals i unes de diferents, i que cada un és únic, és hora de veure que tots tenim una personalitat ben diferent.
Per fer-ho cal que primer coneguem quines són les caracteristiques que podem tenir i que treballem a partir de la fitxa que han omplert les famílies dient a qui ens assemblem.
A cada sessió treballarem una característica de la personalitat, sempre en to positiu. Triarem 4 alumnes per a cada tret, assegurant-nos que tots els nens i nenes de l’aula surten escollits més o menys el
mateix nombre de vegades, especialment aquells amb una autoestima més baixa.

34
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
Utilització del dibuix, la pintura i el
Utilitzar diferents tècniques per a representar X X X 2.Utilitzar diferents tècniques per a
modelatge per representar la figura humana
la figura humana representar la figura humana
DESCOBERTA DE L’ENTORN

35
 Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 3.Col. laborar en les activitats que es
Descoberta d’un mateix i dels
experiències i participar activament en les es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe.
converses com en grup.

Exercitació progressiva d’hàbits que Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió X X X X 4. Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres

afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Identificació dels principals trets de la
personalitat
Reconeixement de les pròpies qualitats, ja
siguin positives o negatives
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificar els principals trets de la
personalitat
Reconèixer les pròpies qualitats, ja siguin
positives o negatives
altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X 5.Identificar els principals trets de la
personalitat
X X 6.Reconèixer les pròpies qualitats

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a G.G. *
Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses A B 4
i què avaluarem

En aquesta primera sessió la Maria i en Brahim ens proposen una llista amb les paraules que treballarem, per poder A B Titelles G.G*.
anar-hi pensant. Llista 1,4,5
2a
Intel·ligent, simpàtic, amable, sociable, obedient, pacient, treballador, divertit, independent, pacífic

Ens presenten la primera paraula: intel·ligent. Titelles G.G*

Què vol dir ser (La paraula del dia)? Escoltem les opinions de tots. A B Paraula IN 1,2,3,4,5,6
3a La Maria i en Brahim ens proporcionen la definició per escrit. La comparem amb allò que haviem dit. Triem entre Definició
tots els 4 nens o nenes de la classe que destquen més per aquesta qualitat, tot explicant per què. Fitxa
Cada nen/a fa un dibuix d’aquests alumnes sota la paraula treballada

36
4a 4-5-6-7-8-9-10-11-12-13 El mateix amb les altres paraules A B . G.G*.
la IN 1,2,3,4,5,6
13a
La Maria i en Brahim ens presenten el “Llibre de la personalitat”, on han recollit per a cada nen/a totes les fitxes, A B G.G. *
5a dibuixos i fotos de la unitat perquè se l’emporti a casa. Mirant el llibre fem un resum de tancament de la unitat de 1,3,4
manera col·lectiva i oral.
INICIAL. La conversa que es durà a terme a l’inici de cada sessió per desxifrar el significat de cada terme servirà com a avluació inicial.
FORMATIVA: Per aquesta avaluació haurem d’escoltar les opinions dels infants, veure la seva evolució, la seguretat que van o no adquirint a l’hora d’expressar-se, l’aceptació de les
opinions dels altres encara que no els agradin... Els dibuixos també serviran per veure l’evolució de cada infant en el coneiement de la figura humana i la seva representació gràfica.
FINAL: El Llibre de la personalitat.Registres d’observació

37
38
Unitat didàctica 3: COM EM SENTO? Mes: Novembre-Desembre Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem treballat com és cadascú per fora i per dins és el moment de treballar els sentiments, de posar nom a allò que sentim i entendre que els sentiments són positius i el que
cal és adequar les nostres reaccions. A més, aquesta unitat integra el treball de tècniques d’expressió plàstic

39
40
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
Expressar els sentiments propis i aliens X X X 2.Expressar diferents emocions i
Expressió de diferents emocions i sentiments
Content – Trist – Enfadat – – Espantat –– sentiments (Content – Trist – Enfadat –
(Content – Trist – Enfadat – – Espantat ––
Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós – – Espantat ––Preocupat – Nerviós –
Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –
Sorprès - Avergonyit Tranquil – Gelós –Sorprès – Avergonyit
Sorprès – Avergonyit Utilitzar diferents tècniques d’expressió X X X X 3.Utilitzar correctament diferents
Ús de diferents tècniques d’expressió plàstica tècniques d’expressió
plàstica : ceres, boletes de paper arrugat,
retalls de revistes, paper de diari esquinçat,
pintures, pols de fer punta als llapis, confetis,
xocolata, segells fets amb patata i closca
d’ou
DESCOBERTA DE L’ENTORN

41
 Descoberta de l’entorn
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 4.Col. laborar en les activitats que es
experiències i participar activament en les es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe
converses com en grup

42
 Descoberta d’un mateix i dels altres
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Identificació de les senyals que ens indiquen
quan un està conent, trist, enfadat, espantat,
preocupat, nerviós, tranquil, gelós, sorprès,
avergonyit
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió X X X X 5.Escoltar amb respecte l’opinió dels
dels altres i saber esperar el torn de paraula altres i saber esperar el torn de paraula
Esforçar-se per identificar les senyals que ens X X X X 6.Identificar les senyals que ens indiquen
indiquen quan un està conent, trist, enfadar, les emocions
espantat, preocupat, nerviós, tranquil, gelós,
sorprès, avergonyit

Atenció Materials Org. Av/

Sequència de les sessions diversitat social Criteris

1a A B Titelles G.G*.
Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i - 1,4,5
què avaluarem. En Brahim i la Maria ens parlen porten definicions de sentiments, que llegim i comentem

En Brahim o la Maria apareixen amb la màscara posada. Intentem endevinar entre tots com es sent, i per què, i per A B Titelles G.G*.
què pensem que aquest és el sentiment actual del nostre titella (per l’expressió de la cara, del cos, pel to de veu...). A Màscares IN 1,2,3,4,5,6
continuació cada infant es pot posar la màscara (si vol) i dir em sento_______ quan________. Expressant així en Fitxa

2a quines ocasions se sent d’una determinada manera. Màscara

Per acabar la sessió cada nen/a decorarà la seva pròpia màscara amb ceres, i podrà retallar la imatge que el/la fa Imatges d’accions
sentir així deles que tenim per triar. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són
bons. Poden utilitzar les màscares a les altres classes per expresar-se.

3a a 3.a la 11: igual que la 2 utilizant les següents tècniques: boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari A B G.G*
la esquinçat, pintures, pols de fer punta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou IN 1,2,3,4,5,6
11a
Els titelles ens regalen una llibreta amb la foto d’un sentiment i el seu nom, i els infants podran escriure o dibuixar A B 2 llibretes G.G*

12a quan se senten així IN 2,4,6

43
Inicial: La conversa en veure la màscara.
Formativa: Les converses mentre es decora la màscara. L’ús que es fa de les màscares en moments diferents.
Final: Tot allò que escriuen a la llibreta dels sentiments. La regulació i l’expresió dels propis sentiments

44
Unitat didàctica: JUGUEM AMB ELS Mes: Gener Curs: P4
SENTIMENTS I LES EMOCIONS

JUSTIFICACIÓ Ja que hem treballat el cos, els sentiments i les emocions, en aquesta unitat proposem jocs per assimilar tots aquests conceptes
En ser una unitat composta de jocs, no caldrà gaire més motivació que transemtre joia, il·lusió, expectació pels jocs proposats.
En Brahim i la Maria ens acompanyaran durant tot el procés, proposant els jocs a l’inici de cada sessió i convidant a la reflaxin en acabar aquesta

45
46
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
DESCOBERTA DE L’ENTORN

47
 I LLENGUATGES COMUNICACIÓ
Descoberta d’un mateix i dels

Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 2.Col. laborar en les activitats que es
experiències i participar activament en les es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe.
converses com en grup.
altres

Exercitació progressiva d’hàbits que Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió X X X X 3. Escoltar amb respecte l’opinió dels
afavoreixen la relació amb els altres: dels altres i saber esperar el torn de paraula. altres i saber esperar el torn de paraula.
escolta, diàleg i respecte
Identificació dels principals sentiments i Ser capaç d’identificar els principals X X X X X 4.Identificar els principals sentiments i
emocions treballats a la passada unitat sentiments i emocions emocions

48
 Acceptació i posada en pràctica de les
normes dels jocs proposats
Consciència de sentir-se orgullós d’un
mateix
Identificació de diferents aspectes de què
sentir-se orgullós
Exercitació de les eines necessàries per
afavorir l’autoimatge positiva
Esforçar-se per acceptar i seguir les normes
dels jocs
Ser conscient dels aspectes que fan sentir
orgullós d’un mateix
Augmentar el nombre de coses per les que
sentir-se orgullós
Afavorir l’autoimatge positiva
X X X X X 5.Acceptar i seguir les normes dels jocs
X X 6.Identificar allò de què sentir-se
orgullós d’un mateix
X 7.Identificar el màxim d’aspectes de què
sentir-se orgullós
X 8.Millorar l’autoimatge

Creació de vincles Crear vincles X X X 9.Crear vincles

Exercitació de la capacitat de pensar i Pensar i decidir per un mateix X X X 10.Pensar i decidir per un mateix
decidir per un mateix les pròpies
preferències
Experimentació del que és tenir decicions Experimentar el tenir decicions pròpies sense X X X 11.Prendre decisions sense dependre dels
pròpies sense dependre dels altres dependre dels altres altres

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a A B G.G.
Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i 1,2
què avaluarem

Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i A B Titelles G.G.

2a nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de”. Si algú no vol contestar no el forçarem. IN 1,2,3,4,6,7,8
Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà.

49
 S’asseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a una nena o a un nen i immediatament que l’entoma els dos A B Pilota G.G* 1,2,5,8,9,
companys que té asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara el que té la pilota la tira a algú altre de
3a la rotllana que rebrà també qualitats per cada costat. Així es va fent fins que tothom ha tingut la pilota. Cal recordar
que no es pot tirar la pilota dues vegades a la mateixa persona. Per començar podem utilitzar: simpàtic/simpàtica,
carinyós/carinyosa, responsable, amable. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid
Es dibuixen ells mateixos i a sota el dibuix escriuen: “Jo sóc ....” i apunten tres qualitats. La mestra ensenya cada A B Fitxa G.G. * 1,2,3,5,8,9

4a dibuix i també ho llegeix en veu alta. Els companys han d’endevinar de qui es tracta. Aquest treball es deixa en un IN
lloc visible de la classe i es convida a mirar-lo
Es fan dues rotllanes concèntriques, amb el mateix nombre d’alumnes a cada una. Els de la rotllana interior miraran A B G.G. * 1,2,3,5,8,9
cap enfora mentre que els de la rotllana exterior miraran cap a dins. D’aquesta manera cadascú es trobarà cara a cara
amb algú de l’altra rotllana. Ara , ben col.locats, els de la rotllana exterior faran una pregunta al company que tenen
al davant. “Digues una cosa que t’agradi de mi”.Mentre la rotllana interior es queda quieta, l’exterior corre un pas
5a cap a l’esquerra de manera que cadascú tingui ara un altre company al davant a qui li farà la mateixa pregunta. La
rotllana exterior anirà corrent fins que cadascú hagi fet la pregunta a tots als de l’interior. La segona part d’aquesta
activitat serà que els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els tocarà contestar. Les preguntes es
repetiran, de manera que en acabar l’activitat tothom haurà sentit sis o set coses positives d’ell mateix. Es poden fer
2 grups per anar més ràpid.
La mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà. A B G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11
6a
Que aixequin la mà tots els que… Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada
Cadascú haurà d’escollir una possibilitat de les dues que cada vegada es plantegen. Es demanarà que responguin A B G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11
7a d’immediat, sense mirar el que els altres fan. Es pot començar per distincions senzilles fins a les més ompromeses. IN
Les respostes les donaran físicament, desplaçant-se per l’espai on es faci l’activitat. Veure annex
Cada nena i cada nen disposaran de dues targetes de cartolina, una vermella i una verda. La vermella serà utilitzada A B Targetes G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11
8a per dir no i la verda per dir sí. Farem un seguit de preguntes que tothom contestarà aixecant una o l’altra targeta,.
Exemple de preguntes: Creus que t’enfades molt sovint? Penses que no t’enfades mai?
Tots els nens i nenes seuen en rotllana. Una persona del grup surt fora de la classe. Mentre, tohom deixa algun A B G.G. * 1,2,3,5,8,9
9a objecte seu (diadema, ulleres, bata, sabata, etc) al centre de la rotllana i n’agafa un altre que no sigui seu.Es fa entrar
al que estava esperant i haurà de descobrir els intercanvis.
Classificar sentiments agradables/ sentiments desagradables A B Targetes de G.G. * 1,2,3,4,10,
10a
sentiments 11
11a Com et sentiries si… A B 1,2,3,4,8,9,10

50
 El regal més valuós: Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: Capsa G.G. * 1,2,8
“Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” Mirall
“Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!” A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal.
13a
Una capsa que conté un mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual
com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”….. Es pot fer en 2 grups per
anar més ràpid.
Inicial: Donat el caràcter de resum i interiorització que té la unitat, l’avaluació inicial l’haurem fet a les anteriors unitats, però la conversa que tindrem en grup quan la Maria i en Brahim ens presentin el
joc servirà també per avaluar.
Formativa: A més de les opinions que escoltem i que de tant en tant enregistrem, en aquesta unitat avaluarem també el seguiment del joc, l’acceptació de normes, torns i penalitzacions,...
Final: Dia rere dia veurem l’evolució de cada nen/a en el joc, en l’acceptació de normesi opinions dels companys, les actituds de respecte... que é el principal objectiu de la programació

51
Unitat didàctica: : EL PROTAGONISTA DE LA Mes: Tot el curs Curs: P4
SETMANA
JUSTIFICACIÓ Com ja he dit anetriorment, no n’hi ha prou amb dir a un infant que l’estimem i el considerem important, sinó que cal demostrar-ho dia a dia de diferents maneres i amb diferents
accions. Per començar, fer a cada infant protagonista durant una setmana i interessar-nos per com és, què li agrada i com viu pot ser una bona manera. Aquesta activitat potencia el desenvolupament
lingüístic mitjançant l’expressió oral, desenvolupa la conducta social, afavoreix l’adquisició d’una imatge positiva de si mateix elevant l’autoestima i facilita la integració familiar creant un pont
d’unió família-escola.

52
53
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
DESCOBERTA DE L’ENTORN

54
 Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 2.Col. laborar en les activitats que es
experiències i participar activament en les es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe.
converses com en grup.
Descoberta d’un mateix i dels altres

Exercitació progressiva d’hàbits
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Identificació dels membres de la pròpia
família
Coneixement dels moments més importants
de la pròpia vida
Identificació dels propis objectes i espais
Identificació de les coses que agraden o
desagraden
Identificació de les pròpies qualitats
que Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificar els membres de la pròpia família i
saber-se’n part
Conèixer les dades rellevants dels moments
més importants de la pròpia vida
Identificar els propis objectes i espais
Identificar aquelles coses que li agraden o li
desagraden
Identificar les pròpies qualitats
X X X X 3.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X 4.Identificar els membres de la pròpia
família
X X 5.Saber els moments més importants del
pròpia vida
X X X 6.Identificar els propis objectes i espais
X 7.Identificar les coses que li agraden o
desagraden
X X 8.Identificar les pròpies qualitats

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a A Fitxa GG. *
Expliquem que farem “El Protagonista de la setmana” Parlem del que treballarem i dels objectius. B 1,2
Aquest sóc jo. Escric el meu nom. Els meus companys em dibuixen i escriuen el meu nom

A B Fitxa GG. * 1,2,5

Visc al Poble de. Vaig néixer
2a

55
 A B Fitxa GG. * 1,2,4,5
Aquesta és la meva família. El meu pares i la meva mare
3a

A B Fitxa GG. * 2,4,6,7

4a La meva joguina preferida

A B Fitxa GG. * 2,3

Una foto de la meva habitació
5a

A B Fitxa GG. * 2,3,7,8

Les coses que més m’agraden i les que menys, explicant-ho
6a

A B Fitxa IN 1,2,3,4,5,6,7,8
Un familiar de cada nen/a vindrà a l’escola i ens ensenyarà i explicarà junt amb l’infant aspectes de la seva vida
7a

56
Unitat didàctica: : FEM TEATRE Mes: Gener- Febrer Curs: P4

JUSTIFICACIÓ
A aquesta unitat intentarem que mitjançant el teatre els infants desenvolupin al mateix temps la capacitat d’empatia en posar-se al lloc d’un altres per representar-lo, i per l’altre l’escolta crítica, sense
conformar-se amb allò que escolten sinó preguntant-se sempre per què, com es pot canviar

57
 Capacitat d’imaginar els canvis d’un conte Imaginar les diferents situacions que es X X X X 5.Imaginar les diferents situacions
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
de l’entorn
a partir del canvi dels seus elements poden donar si es canvia un element d’un 1 2 3 4 5 6 7 8 9 que es poden donar si es canvia un
conte X X X X X X element d’un conte
i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat el vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
Descoberta

Escoltar i comprendre contes infantils X 2.Escoltar amb interès els contes

Escolta activa de contes infantils
Comunicació

infantils
Desenvolupar la capacitat d’empatia X 3.Representar diferents personatges de
Representació dramàtica de contes infantils mitjançant a representació de contes infantils contes

Interès per desxifrar el text escrit Despertar l’interès per desxifrar el text escrit 4.nteressar-se per desxifrar el text
escrit
d’un mateix i COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
DESCOBERTA DE L’ENTORN

Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats X X X 6.Col. laborar en les activitats que es
Descoberta

dels altres

experiències i participar activament en les que es proposen a classe, tant a nivell proposen a classe.
converses individual com en grup.

58
 Exercitació progressiva d’hàbits que Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió X X X 7. Escoltar amb respecte l’opinió
afavoreixen la relació amb els altres: dels altres i saber esperar el torn de paraula. dels altres i saber esperar el torn de
escolta, diàleg i respecte paraula.

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

A la primera sessió, com sempre, explicarem als alumnes com es desenvoluparà la unitat i el que esperem d’ells. A B Portades dels G.G. *
1a
Les sessions consistiran en agafar un dels contes treballats a l’aula i canviar-ne un element. Entre tots imaginarem i contes 1,4,6,7

escriurem què passarà. Ho representarem. Cada conte ocuparà 2 sessions: una per canviar el final i la segona per la
representació. S’enregitraran les representacions i es penjaran a la web de l’escola

2-3. La Ventafocs: el príncep s’enamora d’una altra princesa A B Conte G.G. *

2a 1,2,3,4,5,6,7

4-5.La Blancaneus: troba una casa amb 7 gegants A B Conte G.G* 1,2,3,4,5,6,7
3a

7.En Patufet: El bou se’n va caminant molt lluny del poble de’n Patufet A B Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
4a

8-9 La Caputxeta vermella: l’àvia es troba millor i se’n va a fer un passeig, quan el llop i la caputxeta arriben no hi A B Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
5a ha ningú

L’avaluació es farà mitjançant les observacions i l’escolta de les aportacions dels alumnes

59
Unitat didàctica: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN Mes: Tot el curs Curs: P4
ESCOLA
JUSTIFICACIÓ Hem parlat de la importància de les famílies i la seva integració en l’educació dels infants. El que fem ara és fer-los partíceps d’aquesta convidant-los a entrar a l’aula per ensenyar o
explicar alguna cosa als alumnes, que pot ser relacionada amb la seva feina, els seus interessos personals, la seva cultura… o qualsevol altra cosa que convinguem amb cada família. Al mateix temps
que fem l’infant novament protagonista, transemetem al grup la idea que tothom ens pot ensenyar alguna cosa important, independentment del seu nivell de preparació o del seu ofici, sexe o cultura.
Aqui programo les activitats portades a terme durant el primer trimestre, com a exemple del que es pot fer.

60
61
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
DESCOBERTA DE L’ENTORN

62
 Interès i curiositat per conèixer el Mostrar interès i curiositat per conèixer el X X 2.Mostrar interès i curiositat per
creixement de les plantes creixement de les plantes conèixer el creixement de les plantes
3.Mostrar interès per descobrir el
Interès per descobrir el desenvolupament Mostrar interès per descobrir el X X desenvolupament d’un embaràs
d’un embaràs desenvolupament d’un embaràs
4.Mostrar curiositat per conèixer els
Curiositat per conèixer els oficis Mostrar curiositat per conèixer els oficis X X oficis

Interès per aprendre l’elaboració de les Mostrar interès per aprendre l’elaboració de X X 5.Mostrar interès per aprendre
galetes les galetes l’elaboració de les galetes

Curiositat per saber com és un perruqueria Mostrar curiositat per saber com és una X X 6.Mostrar curiositat per saber com és
perruqueria una perruqueria

Iniciativa per fer propostes, comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 7.Col. laborar en les activitats que es
Descoberta d’un mateix

experiències i participar activament en les es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe.
i dels altres

converses com en grup.

Exercitació progressiva d’hàbits que
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió 8.Escoltar amb respecte l’opinió dels
afavoreixen la relació amb els altres: X X X X
dels altres i saber esperar el torn de paraula. altres i saber esperar el torn de paraula.
escolta, diàleg i respecte

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a Test G.G. *
Plantar una flor A B Terra IN 1,2,7,8
llavors

63
 L’ofici de carnisser A B G.G. * 1,4,7,8
2a

El procés de l’embaràs A B Conte G.G* 1,3,7,8

3a
Fotos
Com es fan les bombolles de sabó? A B Aigua G.G. *
4a Sabó 1,7,8
Diferents estris
Fem galetes A B Ingredients G.G.
5a Menatge de 1,5,7,8
cuina
Veiem una perruqueria per dins A B G.G. 1,6,7,8
6a

64
Unitat didàctica: LA MEVA FAMÍLIA Mes: Febrer-Març Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara veurem els diferents models de família i el paper de cada un dels seus membres. Es tracta de veure que hi ha models molt diferents de famílies . Aquesta unitat, a més, servirà per
treballar l’estadística

65
66
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
Conèixer el concepte de família X X X 2.Conèixer el concepte de família
Definició del concepte de família

Identificar els diferents membre d’una X X X 3.Identificar els diferents membre d’una
Identificació dels diferents membres d’una
família família
família
DESCOBERTA DE L’ENTORN

67
 Identificació dels diferents oficis que es
treballin
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
Descoberta d’un mateix i dels altres
Identificar els diferents oficis treballats X X 4.Identificar els diferents oficis treballats
Habituar-se a col·laborar en les activitats que X X 5.Col. laborar en les activitats que es
es proposen a classe, tant a nivell individual proposen a classe.

converses com en grup.

Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Identificació dels membres de la pròpia
família i d’un mateix com a membre de la
pròpia família
-Identificació de les diferemts activitats que
es duen a terme en família
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificar els membres de la pròpia família
pel seu nom i parentiu, i saber-se’n membre
Identificar diferents activitats que es duen a
terme en família, ja sigui la pròpia o les dels
altres, i valorar-les
X X X X 6.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X 7.Identificar els membres de la pròpia
família pel seu nom i parentiu, i saber-
se’n membre
X X X 8.Identificar diferents activitats que es
duen a terme en família, ja sigui la
pròpia o les dels altres, i valorar-les

Sequència de les sessins Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a Diccionari G.G. * 1,2,5,6

Direm els objectius de la unitat i el que es treballarà. Per començar, intentarem fer entre tots una definició de família. A B
En buscarem alguna al diccionari i les compararem

El primer dia en Brahim ens explicarà com és la seva família: viu emb els pares, els avis, un oncle i els 4 germans. A B Titelles G.G. *
La Maria anirà comentant les diferències entre la família de’n Brahim i la seva, ja que ella viu només amb el pare, la Nota als pares IN 1,2,3,5,6,7
2a
mare i un germà. Comentarem aquestes diferències i farà cada infant un dibuix de la seva família. Farem una nota
per als pares demanant una foto de família

68
 En Brahim explica com és la seva mare. La Maria fa el mateix. Veiem el paper de la mare. Qui és? Què fa? Fem A B Titelles G.G*
especial incidència en les diferents dedicacions i maneres de ser . Fem un mural amb els oficis i un dbuix de la mare Paper embalar IN 1,2,3,4,5,6,7
3a Retoladors
Revistes
Fitxa
En Brahim i la Maria expliquen com és el seu pare.Ho fan els propis alumnes. Mural dels oficis. Dibuix del pare A B Titelles G.G. *
Paper embalar IN 1,2,3,4,,5,6,7
4a Retoladors
Revistes
Fitxa
En Brahim i la Maria ens parlen dels germans. Cada nen/a a de la classe farà el mateix, si en té. A més, els A B Titelles G.G. * 1,2,3,4,5,6,7

5a demanarem si els agrada o agradaria tenir-ne i per què. Preguntarem què té de bo tenir germans i què té de dolent. Fitxa
Dibuix dels germans si en tenen, dels que voldrien tenir si no en tenen, i d’un mateix si no en volen tenir

En Brahim parla dels altres membres de la seva família. La Maria explica que a casa seva no hi viu ningú més. A B Titelles G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
Comparem les famílies dels alumnes de l’aula i parlem de les seves diferències, avantatges i inconvenients de cada Dibuix IN
6a
una. Dibuix de la família que tenim , i la que ens agradaria tenir. Fitxa

En Brahim i la Maria ens ensenyen un dibuix de la seva família on ordenen els membres segons la seva edat. Ens A B Titelles G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
7a
demanen que fem el mateix IN
En Brahim explica què fan a casa seva un dia normal. La Maria fa el mateix. Els nens i nenes de l’aula també ho fan. A B Titelles G.G. * 1,2,,5,6,8
8a
Veiem que cadascú fa coses ben diferents que poden ser interessants o divertides
En Brahim i la Maria expliquen activitats que fan els caps de setmana. Els alumnes de l’aula també ho fan. Fem un A B Titelles G.G. * 1,2,5,6,8
9a
mural amb les activitats que surtin. Dibuixem el que ens agradaria fer un cap de setmana Fitxa IN
Fem un arbre genealògic amb ajuda d’un o més membres de la familia. Activitat amb participiació de les famílies. A B Famílies IN 2,3,5,7,8
Cada alumne/a haurà de fer una foto als membres de la seva família (si no disposa de càmera se li facilita la del Càmera
centre), les imprimirem a l’escola i convidarem les famílies a acompanyar-nos i ajudar cada un al seu fill/a a Impresora
10a
confeccionar un arbre genealògic Cartolina
Tisores
Retoladors

69
Les aportacions dels alumnes serviran tant d’avaluació inicial, com formativa i final.
Els dibuixos de la família serviran d’avaluació final

70
Unitat didàctica: : PROBLEMES? SOLUCIONS!! Mes: Abril-Maig Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Un aspecte molt important en la vida d’un grup és saber resoldre els conflictes sense la intervenció d’un adult. Cal que els infants aprenguin a raonar, a explicar-se, a posar-se al lloc de
l’altre i a resoldre els propis problemes

71
72
 CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X X
Comunicació i llenguatges
Participació en converses 1.Participar en la conversa i utilitzar el
Participar amb interès i interactuar en
Ús del vocabulari adequat vocabulari adequat.
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
DESCOBERTA DE L’ENTORN

73
 Adquisició d’autonomia en les activitats
Descoberta de l’entorn quotidianes
Seguretat afectiva i emocional
Desenvolupament d'estratègies de resolució
de conflictes
Expressió de sentiments, els interessos i els
punts de vista
Respecte, ajuda i col·laboració vers els
altres
Adqisició dels recursos
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
necessaris per solucionar
diferents problemas mitjançant el
diàleg i sense la intervenció dels
adults
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Desenvolupar una progressiva autonomia en
les activitats quotidianes,
Adquirir seguretat afectiva i emocional
Desenvolupar estratègies de resolució de
conflictes
Expressar els sentiments, els interessos i els
punts de vista
Mostrar una actitud de respecte, ajuda i
col·laboració vers els altres per poder establir
unes relacions socials òptimes
Aprendre a solucionar diferents problemas
mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels
adults
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
74
X X 2.Desenvolupar una progressiva
autonomia en les activitats quotidianes,
X 3.Adquirir seguretat afectiva i emocional
X 4.Desenvolupar estratègies de resolució
de conflictes
X X
5..Expressar els sentiments, els
interessos i els punts de vista
6.Mostrar una actitud de respecte, ajuda i
X X
col·laboració vers els altres per poder
establir unes relacions socials òptimes
X 7.Aprendre a solucionar diferents
problemas mitjançant el diàleg i sense la
intervenció dels adults
X X 8.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
 Descoberta d’un mateix i dels altres
Exercitació progressiva d’hàbits que com en grup. 9.Escoltar amb respecte l’opinió dels
afavoreixen la relació amb els altres: X X X X altres i saber esperar el torn de paraula.
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
escolta, diàleg i respecte
dels altres i saber esperar el torn de paraula.

Sequència de les sessions Atenció Materials Org. social Av/

diversitat Criteris

1a Gravadora G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9

A la primera sessió plantegem una pregunta als nens i nenes: Què és un problema? Recollim amb una gravadora les
A B
opinions de cada alumne. Finalitzat això els expliquem que en aquesta unitat intentarem parlar dels problemes que
podem tenir entre tots, en triarem alguns i buscarem la millor manera de solucionar-los

A la segona sessió escoltarem l’audio enregistrat l’anterior sessió i farem una definició comú de problema. Farem A B Equip de música G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9
una llista dels principals problemes que tenen els infants de l’aula. Triarem els 10 problemes que els semblin més Audio sessió 1
2a
importants, intentant orientar-ho de manera que els problemes siguin diferents i poguem tractar diferents origens i
tipus de problemes, així com problemes familars, escolars, d’aprenentatge...

3a a A la tercera sessió i fins la 13a afrontarem els problemes: El presentem i entre tots busquem una manera de A B Gravadora G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8,9
la solucionar-lo. Es tracta de discutir, intercanviar opinions i buscar la millor solució. Cada sessió un parell d’alumnes
13a enregistraran en audio el problema i la seva solució.
Escoltarem l’audio dels 10 problemes tractats i intentem trobar un nexe comú a les solucions. La idea és arribar a A B . G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9
la conclusió que els problemes mai es solucionen amb violència, sinó amb diàleg.L’audio complet s’anirà penjant
14a cada dia a la web de l’escola per tal que les famílies els puguin escoltar i participar amb els seus comentaris a la web
o amb els seus fills/es.

75
Observacions i escolta d’opinions dels alumnes
Graelles d’observació

76
 3. CONCLUSIONS

Després de realitzar la programació, n’he tret vàries conclusions:

La primera conclusió és que, efectivament, els infants tenen sovint dificultats tant per
identificar i posar nom als seus sentiments com per a expressar-los. Per tant, és absolutament
necessari fer aquest treball amb els nens i nenes d’educació infantil.
En segon lloc, fer participar de manera activa les famílies, si bé requereix un gran
esforç d’organització i preparació, acaba essent una gran experiència per als mestres, per als
familiars i sobretot per als propis alumnes. Donat que es va explicar el funcionament del curs
abans de començar-lo, els famílies van poder organitzar-se per fer-nos saber els seus períodes
de vacances, horaris i disponibilitat per les activitats a l’aula, de manera que ha estat possible
adaptar-se perquè totes les famílies poguessin venir. En alguns casos en què no era possible
l’assistència del pare ni la mare, s’ha solucionat amb la participació d’altres familiars,
generalment avis. Segons ells mateixos han expressat, familiars han descobert aspectes de la
vida escolar que desconeixien, s’han vist més propers al centre i a les coses que s’hi fan, i
això els ha permès relacionar-se més i millor amb els seus fills/es.
Una altra conclusió és que queda molta feina per fer en el camp de les emocions, de la
resolució de conflictes, fet que ens ha portat com a centre a plantejar un projecte amb treballs
sobre aquest tema des de P3 fins a final de primària.
En definitiva, la conclusió principal és que actualment és imprescindible fer els infants
concsients dels sentiments, propis i dels altres, de les diferents maneres d’expressar-los, de la
diferència entre sentiment i comportament (hi ha comportaments incorrectes, no sentiments
incorrectes), de la millor manera de trobar la solució a un conflicte, és a dir, de dotar els
alumnes d’una bona educació emocional.
Per acabar, espero que els nens i nenes de totes les aules tinguin la oportunitat d’aprendre
a reconèixer i expressar les seves opinions i sentiments sense por ni vergonya, ja que és una
aina imprescindible per a un desenvolupament òptim de la personalitat.

77
 4. BIBLIOGRFIA

- Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulael primer cicle de l’Educació Infantil.
- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
del segon cicle de l’Educació Infantil.
- Instruccions inici de curs 2009-2010
- Curs de Tècnic en Educació Emocional Prisma Formació
- Curs de TDAH Prisma Formació

WEBGRAFIA
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P
%E0gines&func=display&pageid=5
http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm
http://es.calameo.com/read/000061285179e39420eaa
http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/cicle-infantil/que-es-valuos-per-als-infants-
mes-petits
http://www.xtec.es/centres/a8025812/coeducacio/projecte.htm
http://www.xtec.net/ceipsantcliment/propostatransversal/index.htm

78
Unitat 4: Jocs:
1. Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que
anirem nomenant. Els nens i nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento
orgullosa de”
Si algú no vol contestar no el forçarem.Alguns exemples:
1. Què és del que et sents orgullós perquè pots fer-ho tu sol?
2. Què és del que et sents orgullós de l’escola?
3. Què és del que et sents orgullós dels companys?
4. Què és del que et sents orgullós de la teva família?
5. Què és del que et sents orgullós perquè t’ha costat molt i finalment ho has aconseguit?
6. Hi ha alguna decisió que ha estat difícil de prendre i de la qual te’n sents orgullós?
7. Alguna cosa que heu trobat difícil, però que tot i així l’heu fet, us ha fet sentir orgullosos?
8. Hi ha alguna cosa que costa molt no fer-la, però que tot hi així no la feu, que us fa sentir
orgullosos?
9. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb les teves mans?
10. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb el teu cos?
11. Ets responsable d’alguna cosa i això et fa sentir orgullós?
12. Et sents orgullós d’haver sigut valent alguna vegada?
13. Has après alguna cosa que et fa fa sentir orgullós d’haver-la après?
14. Has ajudat mai algú i te n’has sentit orgullós?
15. Alguna vegada has fet alguna cosa per a que a la classe s’hi estigui millor i te´n sents
orgullós?
Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir
bé, que ens satisfà.

5. La mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.
Exemples:
Que aixequin la mà tots els que
1. els agraden els gossos.
2. es maregen quan van en cotxe.
3. els agrada la sopa.
4. els agrada anar a dormit tard.
5. els agrada anar a la piscina.

79
6. els agrada portar gorra.
7. els agrada anar al dentista.
8. es prenen el xarop sense fer ganyotes.
9. fan guardiola.
10. es posen tristos quan han fet enfadar la mare.
11. els agrada tenir amics.
12. no els agrada que els facin mal.
13. no els agrada tenir por.
14. a vegades tenen mals somnis.
15. saben anar en bicicleta.
Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada.
6. Exemples:
2. Els que els agrada més la primavera, que es posin en aquest cantó de la sala. Els que
prefereixen l’estiu, en aquest cantó. Els que els agrada més la tardor en aquest i els que
prefereixen l’hivern en aquest altre.
3. Els que els agrada més el dinar, que vinguin a aquest racó. Els que el agrada més el sopar, a
aquest altre i els que els agraden els dos àpats, que es col.loquin al mig.
4. Els que els agrada jugar sols, que vinguin aquí, els que els agrada més jugar acompanyats,
aquí i els que els agraden les dues coses, al mig.
5. Els que els agrada més llegir que escriure, que vagin al costat de la finestra. Els que els
agrada més escriure que llegir, que es posin al costat de la porta. Els que els agrada tant llegir
com escriure, que es posin al mig.
6. Els que prefereixen la platja a la muntanya ... els que prefereixen la muntanya a la platja,
els que els agrada els dos llocs.
7. Jugar amb ordinador o mirar la TV.
8. Dibuixar o pintar.
9. Futbol o basket.
10. El fred o la calor.

8. Creus que quan t’enfades, t’enfades amb raó?

Es veritat que tens una amiga, o un amic?
És veritat que no tens cap amic ni cap amiga?
És veritat que tens molts amics i amigues?
Vols ser un bon futbolista i ho ets?

80
Voldries ser un bon futbolista i no ho ets?
Voldries ser un bon futbolista i n’estàs aprenent?
Ets amiga, o amic dels mestres?
Ets amic, o amiga, d’algun, o d’alguna mestra?
És veritat que no ets gens amic de cap mestre?
Compte amb les preguntes en afirmatiu i/o en negatiu que poden comportar problemes de
comprensió. Caldrà que ens assegurem que tots ho entenen.

10. Com et sentiries si…

Proposta de situacions a plantejar:
1. Com et sentiries si et toqués la Loteria?
2. Com et sentiries sinó poguessis anar d’excusió perquè et posessis malalt?
3. Com et sentiries si el teu amic no et deixa les seves joguines?
4. Com et sentiries si dormissis molt poc?
5. Com et sentiries si ningú volgués jugar amb tu?
6. Com et sentiries si mai entenguessis els problemes de matamàtica?
7. Com et sentiries si et quedessis tancat a l’ascensor?
8. Com et sentiries si estessis a punt d’anar a Port Aventura?
9. Com et setiries si estessis a punt d’anar a que t’arrenquin un queixal?
10. Com et sentiries si al teu amic sempre li regalen més joguines que a tu?
11. Com et sentiries si estessis a punt de fer un concert davant de tots els pares de l’escola?
12. Com et sentires si el teu germà t’estés sempre empipant?
13. Com et sentiries si pensessis que no podries veure mai més el teu millor amic perquè se’n
va a viure a un altre país?
14. Com et sentiries si et tallessis amb unes tisores?
15. Com et sentiries si perdessis la teva joguina preferida?
16. Com et sentiries si no et regalessin el que tu vols pel teu aniversari?
17. Com et sentiries la primera vegada que anessis a una escola nova?
18. Com et sentiries si els pares et diguessin que et porten al cinema a veure la pel.lícula que
tu
vols?
19. Com et sentiries si haguessis fet un treball per l’escola molt ben fet?
20. Com et sentiries si et trobessis amb un llop, cara a cara?
21. Com et sentiries si tothom tingués (bicicleta, videoconsola, pilota, un gelat, etc) menys tu?

81
22. Com et sentiries si per fi has après una cosa que tu volies aprendre però que et costava
molt?
23. Com et sentiries si haguessis agafat, d’amagat, uns diners que els pares t’havien dit que no
agafessis?
24. Com et sentiries si t’adonessis que has estat portant el jersei al revés tot el dia sense
saberho?
25. Com et sentiries si haguessis fet un dibuix per regalar-l’hi a la mare, i a la mare li hagués
agradat molt?
Ho llegirem en veu alta, la mestra o algú altre de la classe, podem anar-ho intercalant.
Demanarem que en sentir cada frase pensin un moment, i aixequin la mà per explicar quin és
el sentiment que identifiquen. Podem demanar la resposta a diferents nens cada vegada o a
tots cada vegada si el nombre de participants no és molt nombrós. Farem que expliquin el
perquè se sentirien d’aquesta manera. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes,
que tots els sentiments són bons.
Aquestes situacions també ens poden servir per fer Role-playing

82
83