Está en la página 1de 19

Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, 1394

Descripció de les escenes

1
1. Creació del món

Déu Pare representat com a Suprem Arquitecte


en l’acte de crear l’univers que sorgeix enmig les
aigües.

La terra és la part plana interior de l’esfera,


mentre que la part superior de l’esfera correspon
a la volta del cel.

Els àngels són espectadors des de l’àmbit


estrellat que representa el món celestial més enllà
del món visible.

1 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots:

Spiritus Domini ferebatur

Gn 1,2 “La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la


superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les
aigües”

En vocabulari iconogràfic s’anomena filacteri a la cinta amb el


text d’allò que diu el personatge que el sosté, de manera similar
a com els còmics actuals fan servir les bafarades.

2
2. Creació d’Adam

Déu Pare sosté Adam a qui acaba de crear i


amb la mà esquerra sembla que l’està
advertint de la prohibició imposada dins el
paradís.

Adam resta amb les mans juntes i el paradís


és ple d’arbres frondosos i de bestioles que
conviuen en harmonia.

2 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots:

Formavit Adam

Gn 2,7 “Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de


la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un
ésser viu”

3
3. Anunciació

Maria és asseguda llegint un llibre quan rep


la visita de l’àngel. El text que s’hi escriu
acostuma a ser la profecia d’Is 7,14 “Doncs
ara el Senyor mateix us donarà un senyal:
la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li
posarà el nom d'Emmanuel” però aquí es
tracta de la resposta de Maria a l’àngel de
Lc 1,38 “Sóc l'esclava del Senyor: que es
compleixin en mi les teves paraules”.

Déu Pare envia el seu Esperit en forma de


colom que arriba a Maria per l’orella: la
fecunditat vindrà de l’escolta atenta a Déu.

4. Nativitat de Jesús

Jesús és al centre de la composició,


embolcallat i posat en una menjadora
dins la cova.

Maria està acompanyada d’una dona


santa que, segons textos apòcrifs, serà
testimoni de la seva virginitat.

Josep és representat amb un nimbe


poligonal, detall que expressa que es
tracta d’un personatge de l’antiga
aliança del poble jueu amb Déu,
anterior de l’arribada del Messies.
Darrere seu, dos pastors esguarden el
nadó.

4
5. Epifania

És la manifestació al món de la divinitat de Jesús,


expressada per l’homenatge que li reten els tres
savis d’Orient.

L’estrella, com en l’escena anterior, presideix


l’entrada de la cova. Jesús, assegut a la falda de
Maria, beneeix el rei que és agenollat davant seu i
s’ha tret la corona.

De ben aviat els savis del text bíblic van ser


assimilats a tres reis que representaven també les
tres edats de l’home: jove, adult i vell. És
l’expressió que, davant d’aquest infant, tothom ha
de reconèixer la pròpia petitesa.

6. Presentació de Jesús al temple

Els ritus de la circumcisió i la presentació al temple


serveixen per mostrar que Jesús acompleix la llei
jueva però al mateix temps Ell és l’acompliment de
les Escriptures, mostrat per les paraules de Simeó i
de la profetessa Anna.

Maria s’agenolla per oferir Jesús al Gran sacerdot,


que el rep amb les mans velades com a senyal de
veneració. Darrere d’ell es situen Josep i Simeó i a
l’altre costat dues dones, una d’elles l’Anna
amb el nimbe de la santedat.

5
7. Baptisme de Jesús

Moment solemne de l’inici de la


predicació de Jesús en què se’ns
presenta la Trinitat divina.

L’Esperit Sant davalla sobre Jesús


després de sentir-se les paraules de Déu
Pare des del cel, aquí visibles com a
raigs vermells que surten de l’àmbit
celest superior.

L’escena es solia representar al món


bizantí amb l’única presència de Joan
Baptista i d’uns àngels encarregats de
sostenir la roba de Jesús. Aquí es
segueix el mateix esquema però s’hi
afegeix un altre personatge darrere Joan
Baptista que, per la roba que du,
representa un contemporani de l’època
de l’artista.

7 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots:

Paterna vox audita

Mc 1,10-11 “I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel


s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I
una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu
m'he complagut”

6
8. Transfiguració

Aquesta escena representa el moment en


que els deixebles, que han conegut Jesús
com a mestre, el contemplaran ara amb tota
la seva esplendor. Jesús és Déu i és home.

En aquesta plasmació l’artista ha deixat


molt clars els dos àmbits, el terrestre i el
celestial, i Jesús és mostrat dins una
màndorla com a Maiestas Domini, rodejat
de núvols. Els dos profetes de l’Antic
Testament es troben als seus peus, tots dos
amb nimbes poligonals.

Moisès és representat amb banyes tal com


fou usual durant molt de temps. Això és
degut a un malentès de la traducció llatina
antiga de Ex 34,29, que havia interpretat el
text hebreu de la cara resplendent de Moisès
com si de la cara en sortissin banyes.

Elies és representat anacrònicament amb


l’hàbit carmelita, ja que aquest orde el
considera el seu fundador espiritual.

Una raresa d’aquesta representació està en


la destral clavada a la roca de la muntanya.

8 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots:

Resplenduit facies

Mt 17,1-3 “Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere,


Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt
d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara
es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la
llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven
amb Jesús”

7
9. Crucifixió

Els retaules gòtics solen


reservar l’escena superior per a
representar-hi la crucifixió, amb
independència de quin sigui el
tema general que tracti. Amb
aquesta fórmula es vol remarcar
que la mort de Jesús és el
lliurament amorós de Déu per a
la humanitat. Aquest mateix
sentit és el que s’expressa amb
el pelicà col·locat aquí damunt
la creu.

En època medieval hi havia la


creença que el pelicà, si no
trobava aliment per als seus
fills, s’obria el costat amb el
bec per donar-los la pròpia
sang. D’aquí l’assimilació de
l’animal amb el sacrifici de
Jesús a la creu i també amb
l’eucaristia.

10. Sant Enterrament

Aquesta escena fou pintada per Lluís Borrassà el 1413 per a un retaule dedicat a Sant
Antoni Abat, però del qual només ens ha arribat aquesta peça. En la darrera restauració
del retaule de l’Esperit Sant es va decidir incloure-la aquí per completar un buit de tres
escenes que faltaven a la predel·la i que no sabem quines eren.
L’estil d’aquest artista és el gòtic internacional, diferent de l’estil italo-gòtic de Pere
Serra, que posa més èmfasi en el dramatisme de les escenes a través de la representació
dels sentiments i els contrastos de color.

8
11. Resurrecció

Jesús s’aixeca i surt de la tomba portador de


l’ensenya triomfant. La creu vermella sobre
fons blanc, la creu de Sant Jordi, representa el
triomf del qui surt victoriós d’una empresa
que sembla condemnada al fracàs i impossible
de dur a terme.

La versió aquí representada es coneix amb el


nom de Et prima vidit. La Mare de Déu
contempla per una finestra com el seu Fill surt
del sepulcre. D’aquesta manera es va voler
respondre al fet desconcertant que els textos
bíblics parlen de l’aparició de Jesús a les
dones santes però no s’esmenta a la seva
mare.

12. Aparició als deixebles

Jesús ressuscitat es presenta als deixebles en


diverses ocasions.

La creu triomfant de l’estendard i les ferides en


mans i peus són els atributs de la seva victòria
sobre la mort. El mantell també és una al·lusió a
la seva nova condició, ja que es tracta de robes
sumptuoses, ben distintes de les robes de la resta
de personatges del retaule.

9
13. Ascensió

Jesús s’enlaira cel amunt des d’una muntanya i


només en podem veure la seva part inferior. Dos
àngels assenyalen l’esdeveniment i damunt la
muntanya queda el rastre de les petjades de Jesús.

La part principal de l’escena l’ocupa la comunitat


cristiana que resta a la terra, presidida per les
figures preeminents de Maria i Pere com a suport
de l’Església que s’està formant.

10
14. Pentecosta

Aquesta és l’escena principal


del retaule, amb la figura
imponent de Maria el centre
de tota la composició.

El cel estrellat que ja ha


aparegut en altres escenes
torna a mostrar-se i l’Esperit
Sant torna a aparèixer en
forma de colom per
transmetre la seva força de
reigs vermells damunt els
deixebles. Són les “llengües
com de foc que es distribuïen
i es posaven sobre cadascun
d’ells” (Ac 2,3). L’artista no
representa només els dotze
apòstols amb Maria, sinó que
hi inclou més deixebles,
homes i dones que seran
l’inici de l’Església.

Maria com la figura central,


dalt d’una tarima i molt més
gran que la resta, presenta un
detall sorprenent: el seu
ventre sembla estar a punt de
donar a llum. L’artista ens ha
volgut dir que serà ella altra
vegada qui portarà la llum al
món. El llibre que és davant
de tot mostra els primers
versets del Magníficat: el
Totpoderós obrarà en ella
novament meravelles (Lc
1,49)

11
15. Discurs de Pere

Els efectes de l’Esperit Sant damunt dels


deixebles no es fa esperar i tot seguit es posen a
predicar, amb el resultat sorprenent que els
pelegrins de Jerusalem els sentiran parlar en les
seves mateixes llengües. La gent queda sorpresa
però se’n burla. Pere aleshores prendrà la
iniciativa i farà el primer discurs (Ac 2,5-41).

Aquí el cel obert novament abocarà l’Esperit en


forma de ragis sense que hi aparegui el colom. I
gent de tot arreu, expressat pels diferents tipus
de vestits i de rostres, restaran admirades i
convençudes de les paraules de Pere que seran
paraules inspirades pel cel.

Pere dalt la tarima té ara la autoritat de ser el


primer dels apòstols.

16. Discurs d’Esteve

La comunitat cristiana inicial


es va ampliant i aplega també a
gent de llengua grega que de
seguida entraran en polèmica
amb els mestres jueus de
llengua hebrea.

L’escena es representa en un
moment en què a la Catalunya
medieval hi ha una forta tensió
entre els cristians i la comunitat
jueva, a la qual s’expulsarà
definitivament a finals del s.
XV.

El cel que s’obre a dalt de


l’escena, el colom que guia les
paraules d’Esteve, la tarima i la
seva cara plàcida són els
símbols que pretenen mostrar
la superioritat del discurs
cristià davant dels jueus.

12
17. Coronació de la Mare de Déu

És la escena culminació de l’exaltació de Maria


com a Mare de Déu però també com a símbol de
l’Església. Vol expressar el final triomfal de la
història, en l’assimilació de la imatge de Maria
coronada pel seu Fill amb la imatge de l’Església.

18. Missa de Sant Martí

En època medieval s’explicaven molts


miracles relacionats amb la celebració de
l’eucaristia. Un d’ells és aquesta missa
en què Martí, que duia robes miserables
després d’haver donat les seves a un
pobre, en el moment de la consagració
rep uns braçalets d’or de mans dels
àngels.

La força de l’Esperit Sant es segueix


manifestant en l’Església, representat en
els raigs que procedeixen del cel
estrellat.

13
Sants representats als muntants del retaule

1.1. Noè 1.2. Abraham? 1.3. Joan Baptista


- nimbe poligonal - nimbe poligonal - roba aspra
- cap cobert - cap cobert - descalç
- branca d’olivera - ganivet - mostra l’Agnus Dei
- arca - filacteri en blanc

1.4. Profeta? 1.5. Josep? 1.6. ?


- nimbe poligonal - nimbe poligonal
- cap cobert - filacteri en blanc
- filacteri en blanc

Els filacteris són els atributs que permeten identificar normalment els diferents profetes, ja que
s’hi escriuen frases proclamades per ells. L’absència de text que trobem aquí pot ser
conseqüència del deteriorament provocat pel pas del temps, amb el resultat que la identificació
dels personatges es torna molt dubtosa.

14
2.1. Pere 2.2. Jaume el Menor 2.3. Mateu
- llibre - llibre - escriu en un llibre
- claus - bastó amb nusos - àngel

2.4. Pau 2.5. Bartomeu 2.6. ?


- llibre - llibre
- espasa - ganivet

Estranyament no trobem representat l’apòstol Joan que, en tant que evangelista, hauria d’estar
situat a 2.4. en front de Mateu. Al seu lloc hi trobem Pau que normalment es col·loca en paral·lel
amb Pere i per tant hauria d’estar situat a 2.6. Per explicar-ne els motius s’ha apuntat a una
possible substitució d’alguns d’aquests panells que hauria sofert el retaule.

15
3.1. Apòstol 3.2. Jaume el Major 3.3. Lluc
- llibre - llibre - escriu en un llibre
- roba de pelegrí - toro alat als peus
- bastó

3.4. Marc 3.5. Andreu 3.6. Apòstol


- escriu en un llibre - llibre - llibre
- lleó alat als peus - creu en aspa

16
4.1. Apòstol 4.2. Judes Tadeu 4.3. Anna ensenya a
- llibre - llibre llegir a Maria
- destral - llibre obert
- mare amb filla

4.4. ? 4.5. Apòstol 4.6. Apòstol


- corona - llibre - llibre
- atribut? - atribut?

Un detall interessant del retaule és el fet que Maria apareix en tres ocasions relacionada
amb els llibres: a l’Anunciació, a la Pentecosta i en l’escena del muntant que veiem a
4.3. El text apòcrif del Protoevangeli de Jaume parla dels pares de Maria, a qui anomena
Joaquim i Anna, i relata la vida de Maria fins al naixement de Jesús.

17
5.1. Bisbe 5.2. Bisbe 5.3. Isabel d’Hongria
- llibre - llibre - llibre
- mitra - mitra - palma
- bàcul - bàcul - corona i capa
- capa - casulla

5.4. Eulàlia 5.5. Bisbe 5.6. Apòstol


- palma - mitra - llibre
- creu en aspa - llibre - espasa
- gest de benedicció

18
6.1. Antoni Abat 6.2. Francesc d’Assis 6.3. Bàrbara
- hàbit de monjo - hàbit franciscà - torre
- llibre - tonsura - diadema
- campaneta - cordill a la cintura - cos cenyit per un
cordó

6.4. ? 6.5. Domènec de 6.6. Jordi


- palma Guzmán - vestit de cavaller
- atribut? - hàbit dominic - drac als peus
- llibre - llança
- assutzena - espasa

19