Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, 1394

Descripció de les escenes

1

1. Creació del món Déu Pare representat com a Suprem Arquitecte en l’acte de crear l’univers que sorgeix enmig les aigües. La terra és la part plana interior de l’esfera, mentre que la part superior de l’esfera correspon a la volta del cel. Els àngels són espectadors des de l’àmbit estrellat que representa el món celestial més enllà del món visible.

1 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots: Spiritus Domini ferebatur Gn 1,2 “La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües”

En vocabulari iconogràfic s’anomena filacteri a la cinta amb el text d’allò que diu el personatge que el sosté, de manera similar a com els còmics actuals fan servir les bafarades.

2

2. Creació d’Adam Déu Pare sosté Adam a qui acaba de crear i amb la mà esquerra sembla que l’està advertint de la prohibició imposada dins el paradís. Adam resta amb les mans juntes i el paradís és ple d’arbres frondosos i de bestioles que conviuen en harmonia.

2 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots: Formavit Adam Gn 2,7 “Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu”

3

3. Anunciació Maria és asseguda llegint un llibre quan rep la visita de l’àngel. El text que s’hi escriu acostuma a ser la profecia d’Is 7,14 “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel” però aquí es tracta de la resposta de Maria a l’àngel de Lc 1,38 “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Déu Pare envia el seu Esperit en forma de colom que arriba a Maria per l’orella: la fecunditat vindrà de l’escolta atenta a Déu.

4. Nativitat de Jesús Jesús és al centre de la composició, embolcallat i posat en una menjadora dins la cova. Maria està acompanyada d’una dona santa que, segons textos apòcrifs, serà testimoni de la seva virginitat. Josep és representat amb un nimbe poligonal, detall que expressa que es tracta d’un personatge de l’antiga aliança del poble jueu amb Déu, anterior de l’arribada del Messies. Darrere seu, dos pastors esguarden el nadó.

4

5. Epifania És la manifestació al món de la divinitat de Jesús, expressada per l’homenatge que li reten els tres savis d’Orient. L’estrella, com en l’escena anterior, presideix l’entrada de la cova. Jesús, assegut a la falda de Maria, beneeix el rei que és agenollat davant seu i s’ha tret la corona. De ben aviat els savis del text bíblic van ser assimilats a tres reis que representaven també les tres edats de l’home: jove, adult i vell. És l’expressió que, davant d’aquest infant, tothom ha de reconèixer la pròpia petitesa.

6. Presentació de Jesús al temple Els ritus de la circumcisió i la presentació al temple serveixen per mostrar que Jesús acompleix la llei jueva però al mateix temps Ell és l’acompliment de les Escriptures, mostrat per les paraules de Simeó i de la profetessa Anna. Maria s’agenolla per oferir Jesús al Gran sacerdot, que el rep amb les mans velades com a senyal de veneració. Darrere d’ell es situen Josep i Simeó i a l’altre costat dues dones, una d’elles l’Anna amb el nimbe de la santedat.

5

7. Baptisme de Jesús Moment solemne de l’inici de la predicació de Jesús en què se’ns presenta la Trinitat divina. L’Esperit Sant davalla sobre Jesús després de sentir-se les paraules de Déu Pare des del cel, aquí visibles com a raigs vermells que surten de l’àmbit celest superior. L’escena es solia representar al món bizantí amb l’única presència de Joan Baptista i d’uns àngels encarregats de sostenir la roba de Jesús. Aquí es segueix el mateix esquema però s’hi afegeix un altre personatge darrere Joan Baptista que, per la roba que du, representa un contemporani de l’època de l’artista.

7 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots: Paterna vox audita Mc 1,10-11 “I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut”

6

8. Transfiguració Aquesta escena representa el moment en que els deixebles, que han conegut Jesús com a mestre, el contemplaran ara amb tota la seva esplendor. Jesús és Déu i és home. En aquesta plasmació l’artista ha deixat molt clars els dos àmbits, el terrestre i el celestial, i Jesús és mostrat dins una màndorla com a Maiestas Domini, rodejat de núvols. Els dos profetes de l’Antic Testament es troben als seus peus, tots dos amb nimbes poligonals. Moisès és representat amb banyes tal com fou usual durant molt de temps. Això és degut a un malentès de la traducció llatina antiga de Ex 34,29, que havia interpretat el text hebreu de la cara resplendent de Moisès com si de la cara en sortissin banyes. Elies és representat anacrònicament amb l’hàbit carmelita, ja que aquest orde el considera el seu fundador espiritual. Una raresa d’aquesta representació està en la destral clavada a la roca de la muntanya.

8 bis. Àngel amb un filacteri amb els mots: Resplenduit facies Mt 17,1-3 “Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús”

7

9. Crucifixió Els retaules gòtics solen reservar l’escena superior per a representar-hi la crucifixió, amb independència de quin sigui el tema general que tracti. Amb aquesta fórmula es vol remarcar que la mort de Jesús és el lliurament amorós de Déu per a la humanitat. Aquest mateix sentit és el que s’expressa amb el pelicà col·locat aquí damunt la creu. En època medieval hi havia la creença que el pelicà, si no trobava aliment per als seus fills, s’obria el costat amb el bec per donar-los la pròpia sang. D’aquí l’assimilació de l’animal amb el sacrifici de Jesús a la creu i també amb l’eucaristia.

10. Sant Enterrament Aquesta escena fou pintada per Lluís Borrassà el 1413 per a un retaule dedicat a Sant Antoni Abat, però del qual només ens ha arribat aquesta peça. En la darrera restauració del retaule de l’Esperit Sant es va decidir incloure-la aquí per completar un buit de tres escenes que faltaven a la predel·la i que no sabem quines eren. L’estil d’aquest artista és el gòtic internacional, diferent de l’estil italo-gòtic de Pere Serra, que posa més èmfasi en el dramatisme de les escenes a través de la representació dels sentiments i els contrastos de color.

8

11. Resurrecció Jesús s’aixeca i surt de la tomba portador de l’ensenya triomfant. La creu vermella sobre fons blanc, la creu de Sant Jordi, representa el triomf del qui surt victoriós d’una empresa que sembla condemnada al fracàs i impossible de dur a terme. La versió aquí representada es coneix amb el nom de Et prima vidit. La Mare de Déu contempla per una finestra com el seu Fill surt del sepulcre. D’aquesta manera es va voler respondre al fet desconcertant que els textos bíblics parlen de l’aparició de Jesús a les dones santes però no s’esmenta a la seva mare.

12. Aparició als deixebles Jesús ressuscitat es presenta als deixebles en diverses ocasions. La creu triomfant de l’estendard i les ferides en mans i peus són els atributs de la seva victòria sobre la mort. El mantell també és una al·lusió a la seva nova condició, ja que es tracta de robes sumptuoses, ben distintes de les robes de la resta de personatges del retaule.

9

13. Ascensió Jesús s’enlaira cel amunt des d’una muntanya i només en podem veure la seva part inferior. Dos àngels assenyalen l’esdeveniment i damunt la muntanya queda el rastre de les petjades de Jesús. La part principal de l’escena l’ocupa la comunitat cristiana que resta a la terra, presidida per les figures preeminents de Maria i Pere com a suport de l’Església que s’està formant.

10

14. Pentecosta Aquesta és l’escena principal del retaule, amb la figura imponent de Maria el centre de tota la composició. El cel estrellat que ja ha aparegut en altres escenes torna a mostrar-se i l’Esperit Sant torna a aparèixer en forma de colom per transmetre la seva força de reigs vermells damunt els deixebles. Són les “llengües com de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells” (Ac 2,3). L’artista no representa només els dotze apòstols amb Maria, sinó que hi inclou més deixebles, homes i dones que seran l’inici de l’Església. Maria com la figura central, dalt d’una tarima i molt més gran que la resta, presenta un detall sorprenent: el seu ventre sembla estar a punt de donar a llum. L’artista ens ha volgut dir que serà ella altra vegada qui portarà la llum al món. El llibre que és davant de tot mostra els primers versets del Magníficat: el Totpoderós obrarà en ella novament meravelles (Lc 1,49)

11

15. Discurs de Pere Els efectes de l’Esperit Sant damunt dels deixebles no es fa esperar i tot seguit es posen a predicar, amb el resultat sorprenent que els pelegrins de Jerusalem els sentiran parlar en les seves mateixes llengües. La gent queda sorpresa però se’n burla. Pere aleshores prendrà la iniciativa i farà el primer discurs (Ac 2,5-41). Aquí el cel obert novament abocarà l’Esperit en forma de ragis sense que hi aparegui el colom. I gent de tot arreu, expressat pels diferents tipus de vestits i de rostres, restaran admirades i convençudes de les paraules de Pere que seran paraules inspirades pel cel. Pere dalt la tarima té ara la autoritat de ser el primer dels apòstols.

16. Discurs d’Esteve La comunitat cristiana inicial es va ampliant i aplega també a gent de llengua grega que de seguida entraran en polèmica amb els mestres jueus de llengua hebrea. L’escena es representa en un moment en què a la Catalunya medieval hi ha una forta tensió entre els cristians i la comunitat jueva, a la qual s’expulsarà definitivament a finals del s. XV. El cel que s’obre a dalt de l’escena, el colom que guia les paraules d’Esteve, la tarima i la seva cara plàcida són els símbols que pretenen mostrar la superioritat del discurs cristià davant dels jueus.

12

17. Coronació de la Mare de Déu És la escena culminació de l’exaltació de Maria com a Mare de Déu però també com a símbol de l’Església. Vol expressar el final triomfal de la història, en l’assimilació de la imatge de Maria coronada pel seu Fill amb la imatge de l’Església.

18. Missa de Sant Martí En època medieval s’explicaven molts miracles relacionats amb la celebració de l’eucaristia. Un d’ells és aquesta missa en què Martí, que duia robes miserables després d’haver donat les seves a un pobre, en el moment de la consagració rep uns braçalets d’or de mans dels àngels. La força de l’Esperit Sant es segueix manifestant en l’Església, representat en els raigs que procedeixen del cel estrellat.

13

Sants representats als muntants del retaule

1.1. Noè - nimbe poligonal - cap cobert - branca d’olivera - arca

1.2. Abraham? - nimbe poligonal - cap cobert - ganivet - filacteri en blanc

1.3. Joan Baptista - roba aspra - descalç - mostra l’Agnus Dei

1.4. Profeta? - nimbe poligonal - cap cobert - filacteri en blanc

1.5. Josep? - nimbe poligonal - filacteri en blanc

1.6. ?

Els filacteris són els atributs que permeten identificar normalment els diferents profetes, ja que s’hi escriuen frases proclamades per ells. L’absència de text que trobem aquí pot ser conseqüència del deteriorament provocat pel pas del temps, amb el resultat que la identificació dels personatges es torna molt dubtosa.

14

2.1. Pere - llibre - claus

2.2. Jaume el Menor - llibre - bastó amb nusos

2.3. Mateu - escriu en un llibre - àngel

2.4. Pau - llibre - espasa

2.5. Bartomeu - llibre - ganivet

2.6. ?

Estranyament no trobem representat l’apòstol Joan que, en tant que evangelista, hauria d’estar situat a 2.4. en front de Mateu. Al seu lloc hi trobem Pau que normalment es col·loca en paral·lel amb Pere i per tant hauria d’estar situat a 2.6. Per explicar-ne els motius s’ha apuntat a una possible substitució d’alguns d’aquests panells que hauria sofert el retaule.

15

3.1. Apòstol - llibre

3.2. Jaume el Major - llibre - roba de pelegrí - bastó

3.3. Lluc - escriu en un llibre - toro alat als peus

3.4. Marc - escriu en un llibre - lleó alat als peus

3.5. Andreu - llibre - creu en aspa

3.6. Apòstol - llibre

16

4.1. Apòstol - llibre

4.2. Judes Tadeu - llibre - destral

4.3. Anna ensenya a llegir a Maria - llibre obert - mare amb filla

4.4. ? - corona

4.5. Apòstol - llibre - atribut?

4.6. Apòstol - llibre - atribut?

Un detall interessant del retaule és el fet que Maria apareix en tres ocasions relacionada amb els llibres: a l’Anunciació, a la Pentecosta i en l’escena del muntant que veiem a 4.3. El text apòcrif del Protoevangeli de Jaume parla dels pares de Maria, a qui anomena Joaquim i Anna, i relata la vida de Maria fins al naixement de Jesús.

17

5.1. Bisbe - llibre - mitra - bàcul - capa

5.2. Bisbe - llibre - mitra - bàcul - casulla

5.3. Isabel d’Hongria - llibre - palma - corona i capa

5.4. Eulàlia - palma - creu en aspa

5.5. Bisbe - mitra - llibre - gest de benedicció

5.6. Apòstol - llibre - espasa

18

6.1. Antoni Abat - hàbit de monjo - llibre - campaneta

6.2. Francesc d’Assis - hàbit franciscà - tonsura - cordill a la cintura

6.3. Bàrbara - torre - diadema - cos cenyit per un cordó

6.4. ? - palma - atribut?

6.5. Domènec Guzmán - hàbit dominic - llibre - assutzena

de

6.6. Jordi - vestit de cavaller - drac als peus - llança - espasa

19