Está en la página 1de 12

ÍNDEX

1. Introducció ............................................................................................................................... 2
2. Ajudant-los a conèixer i a confiar en les seves capacitats. ..................................................... 2
3. Crear hàbits per a millorar l’aprenentatge ............................................................................... 7
3.1 Aconseguir un hàbit d’estudi a casa.. .................................................................................8
Títol: L’èxit escolar: una tasca compartida. a) Establir un lloc d’estudi adequat ..................................................................................8
1a edició: abril de 2007. b) Organitzar i planificar el temps d’estudi .......................................................................9
Col·lecció “Palma, ciutat educativa”, núm. 90.
Departament de Dinàmica Educativa. 3.2. Facilitar un mètode d’estudi. ............................................................................................11
“Centre Èxit” d’orientació i suport a l’estudi. a) Fer una lectura comprensiva .......................................................................................11
Ajuntament de Palma. Illes Balears.
Direcció de la col·lecció: Departament de Dinàmica Educativa. Serveis Educatius. b) Subratllar les idees més importants ...........................................................................12
Direcció pedagògica: Josep J. Quetglas Mas. c) Elaborar un esquema...................................................................................................12
Coordinació: d) Reelaborar la informació o resumir ............................................................................12
Estudi 6 gestió socioeducativa. e) El repàs........................................................................................................................13
Autores: 3.3. Fomentar la lectura...........................................................................................................13
Catalina Barceló Vidal, pedagoga. a) Per què és important la lectura...................................................................................13
Francisca Luque Ferrández, pedagoga.
Joana Ma Mateu Palou, pedagoga. b) Alguns consells per crear l’hàbit de la lectura ...........................................................14
Francisca Coll Mestre, pedagoga. 4. Estimular i motivar de forma adequada. .................................................................................15
Col·laboracions: 5. Compartir responsabilitats amb l’escola.................................................................................16
Servei Municipal d’Orientació. 6. Webs d’interès ........................................................................................................................17
Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears.
7. Adreces d’interès.....................................................................................................................18
Assessoria Lingüística de l’Ajuntament de Palma. 8. Bibliografia...............................................................................................................................19
© Ajuntament de Palma.

És un material didàctic adreçat a pares i mares d’alumnat d’educació primària i d’educació secundària.

Es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà electrònic, mecànic, de fotocòpia, informàtic, d’enregis-
trament o d’altres mètodes, sempre que se’n citi la procedència i es comuniqui als propietaris del copyright.

Dipòsit Legal:

100% reciclat

L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 1


1. Introducció ser molt variades: familiars (hàbits a casa, horaris...), escolars (la metodologia no s’adequa a la seva
forma d’aprendre...), personals (el propi estat físic i emocional: el cansanci, l’ansietat, els problemes
Aquesta guia que teniu a les mans parteix de la idea que l’educació dels infants és una tasca com- personals, una autoestima baixa), etc.
partida. Així molts estudis avalen la tesi que una relació fluïda escola-família, així com una implicació
activa dels progenitors en la vida escolar es tradueix en un millor rendiment. Una forma de promoure l’interès per l’aprenentatge és millorant la seva autoestima. Aquesta és el
sentiment d’acceptació i estima cap a un mateix, i està molt relacionat amb la imatge que tenen de
Les mares i els pares tenen el dret i el deure de donar suport i orientar als infants en el seu camí edu- les seves capacitats i de la seva vàlua personal. Les persones que se senten negatives, que creuen
catiu. Però sovint els manca informació sobre aspectes fonamentals que cal tenir en compte com la que no són capaces de fer res, que es menyspreen, que no es fien dels seus actes, són persones a qui
motivació, l’organització i la planificació, els hàbits i el mètode d’estudi, sense oblidar la importància els manca autoestima. Aquestes persones temen les situacions en què han de competir i rebutgen les
de la lectura com a pilar fonamental del procés d’aprenentatge. activitats que posen en prova les seves capacitats.

Establir uns hàbits d’estudi no és una tasca que s’aconsegueixi fàcilment, sinó que és un procés que A mesura que confien en si mateixes i en les seves capacitats, assoleixen nivells més alts d’autoestima.
s’ha de treballar poc a poc, amb constància; com més prest es comenci més possibilitats d’èxit hi Dels sentiments envers nosaltres mateixos, en depenen molts aspectes de les tasques quotidianes.
ha. Aquest material pretén ésser una eina de suport a les famílies, oferint una sèrie de pautes amb Amb una autoestima positiva serà més probable que els nostres fills i filles tinguin més interès per
l’objectiu de millorar l’hàbit d’estudi i l’èxit escolar. l’estudi, s’esforcin davant les dificultats i, en definitiva, estiguin millor preparats per fer front als
possibles problemes que se’ls presentin tant a l’escola com a la vida.

Què hi trobareu en aquesta petita guia?

• Com ajudar a conèixer i a confiar en les pròpies capacitats: constitueix el punt de par-
tida i on es comenten alguns dels factors emocionals que incideixen en l’aprenentatge: la
motivació, la confiança, etc.
• Com fixar hàbits per millorar l’aprenentatge: es donen les pautes bàsiques per crear les
condicions d’estudi a casa i ajudar en l’estudi i el treball escolar.
• Com estimular i motivar de forma adequada: es comenten alguns dels aspectes a tenir en
compte.
• Com compartir responsabilitats amb l’escola: hi trobareu petites orientacions per fer el
seguiment del seu procés educatiu.

2. Ajudant-los a conèixer i a confiar amb les seves capacitats


Molts infants tenen capacitat per aprendre però els manca interès, ganes i predisposició cap a l’estudi,
és a dir no estan suficientment motivats. La motivació és un dels factors que influeixen més directament
en l’èxit escolar. Certament, sense predisposició cap a l’estudi el nostre infant no rendirà tot el que pot.
Un primer pas per arribar a la solució és identificar les causes de la falta de motivació que poden

2 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 3


L’amor per un mateix comença a formar-se els primers anys de vida a través de les relacions amb la • Oferint un ambient favorable i actuant com un vertader model responsable
família, les amistats o l’escola. A l’adolescència es reafirma. En aquest sentit el paper dels pares i - Un ambient de seguretat i d’estimació que afavoreixi l’autoestima de l’infant. A casa, no
les mares es fonamental ja que podem ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar una autoestima haurien de percebre que ens deceben com a persones quan no rendeixen escolarment com vol-
positiva i la capacitat per prendre decisions a la vida: dríem, sempre que s’hagin esforçat. Al contrari, han d’estar segurs que els estimam per sobre
de tot. Aquesta seguretat mateixa és la condició per aprendre.
• Amb confiança, creient en les seves possibilitats
La confiança en les persones és una de les condicions de l’èxit. Si demostram confiança - Un ambient que faciliti fer coses sense por a equivocar-se. Si acceptau les limitacions
en una persona hi ha més possibilitats d’aconseguir resultats positius que si li demostram i pors dels infants s’aconseguirà un rendiment escolar més positiu. Pensau que dels errors
desconfiança. també s’aprèn.

La valoració d’un mateix sempre parteix de les valoracions que fan les persones significati- - Un ambient on es fomenti el pensament, la creativitat, la curiositat per saber més.
ves que l’envolten i, per tant, especialment dels pares i les mares. L’interès dels pares i mares per temes culturals, per la lectura, es converteix en un exemple
estimulant. Hem de trobar espais per compartir i promoure activitats relacionades amb la
Les esperances, les creences, les expectatives que tenim del nostre fill/a influeixen en la seva cultura, la lectura i la curiositat per saber més: sortides, documentals, etc.
conducta. Si veu que hi confiam en ell/a, en les seves capacitats, que n’esperam resultats
positius, s’esforçarà que aquestes esperances es complesquin i es vegin realitzades. • Ajudant-los a conèixer les seves capacitats
Per tenir una autoestima positiva ha de conèixer quines són les seves capacitats, en
quines activitats es troba més a gust, què és el que fa amb més facilitat, en què té més
dificultats... Ha d’aprendre a acceptar les pròpies limitacions i cercar estratègies per treballar
els punts febles.

Estudis actuals ens parlen que hi ha moltes maneres de ser intel·ligent. Abans es pen-
sava que sols hi havia una única intel·ligència i que aquesta era fixa, heretada i no es podia
canviar. Avui en dia, es parla de múltiples intel·ligències: musical, corporal (saber fer servir el
propi cos, el seu moviment o les habilitats manuals), logicomatemàtica (pròpia de pensament
científic), lingüística (capacitats comunicatives mitjançant la paraula), etc.; que inclouen ca-
pacitats diverses, que totes les persones dominen en diferents graus i que es poden reforçar
mitjançant el treball.

Si el nostre fill o la nostra filla no destaca en matemàtiques no vol dir que sigui menys intel·ligent,
tindrà altres talents. Podem començar a conèixer quina és la seva manera de “ser intel·ligents”,
observant: les conductes més freqüents que realitzen quasi mecànicament (per exemple, parlar
tot el temps; imaginar despert, etc.); com passen el temps lliure, o sigui, què fan quan ningú els
diu el que han de fer; que elegeixen els nostres infants quan els oferim determinades activitats
(llegir llibres, dibuixar, jugar en grup , etc.).

4 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 5


Els pares i les mares disposan d’un camp molt ampli d’actuació per ajudar a desenvolupar capaci- 3. Crear hàbits per a millorar l’aprenentatge
tats molt diverses en els nostres fills i filles, amb activitats que conreibueixin al desenvolupament
de les capacitats pròpies de cada una de les intel·ligències. Per exemple: Els pares i les mares tenen un paper molt important en l’adquisició dels hàbits d’estudi, l’interès
per l’aprenentatge i la facilitació d’un ambient adequat a casa per a la realització de les tasques
• Realitzar activitats que fomentin la lectura, la comprensió oral, l’expressió oral i escrita: con- escolars dels seus infants.
tar i escriure històries, llegir contes; practicar jocs de paraules, completar mots encreuats,
etc. (intel·ligència lingüística). En els primers anys d’educació primària, és important que el pare o la mare es mantingui prop quan
fan les seves tasques o estudien i organitzin junts un horari d’estudi.
• Escoltar diferents tipus de música, tocar algun instrument, etc. (intel·ligència musical)
A mesura que avancen en l’ensenyament bàsic, els nins i les nines van adquirint major autonomia
• Practicar activitats esportives, dansa, expressió corporal; realitzar activitats de manipulació en el seu treball; però sempre serà de summa importància ajudar-los a construir bons hàbits, que
i fabricació d’objectes (intel·ligència cineticocorporal). els permetran desenvolupar un sistema de treball adequat als seus estils d’aprenentatge.

• Conèixer i fer servir codis simbòlics, per exemple utilitzar l’ordinador...; practicar jocs mate- A continuació veurem quines passes s’han de seguir per crear un hàbit d’estudi a casa, què és i
màtics, jugar a escacs i a altres jocs d’estratègia... (intel·ligència logicomatemàtica). com utilitzar un mètode d’estudi actiu i per què és tant important crear un hàbit de lectura des de
ben petits.
• Aprendre a orientar-se interpretant plànols, mapes, en les diverses activitats que feim en
família com sortides, viatges...; dibuixar, fer trencaclosques, laberints, croquis; construir ma-
quetes, etc. (intel·ligència espacial).

• Jugar en equip, aprendre a negociar amb els altres; descriure els sentiments de persones
reals o imaginaris, etc. (intel·ligència interpersonal i intrapersonal).

La vostra valoració és molt important per als vostres infants. Valorau les seves
capacitats i els seus èxits. Acceptau les seves limitacions i ajudau-los a tenir un
concepte ajustat de si mateixos/es: “Som imperfecte/a però valuós/a”.
Donau-los una visió positiva del fet de conviure i treballar amb persones
d’intel·ligències i talents diferents.

6 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 7


3.1 Aconseguir un hàbit d’estudi a casa La planificació del temps d’estudi requereix la supervisió diària de l’agenda escolar, per asegurar que
s’apunta tot el que és important (deures, dates d’exàmens, etc.).
a) Establir un lloc d’estudi adequat
L’ambient que envolta l’estudi és molt important i ha de reunir una sèrie de requisits que ajudin a la A més del temps d’estudi, el pla de treball ha d’incloure totes les activitats que es realitzen des del
concentració. moment que acaba l’escola fins el vespre: descans, activitats extraescolars, etc.

• El lloc d’estudi ha de ser sempre el mateix. Ha d’estar ordenat i net. Ha de ser un lloc on es Exemple de PLANIFICACIÓ SETMANAL 1er cicle educació secundària
tingui a mà només el que es necessita: diccionaris, llibres, etc.
Setmana
• El mobiliari ha de ser adequat, resistent i còmode. La taula ha de ser adequada a la seva
altura i a la de la cadira. Ha d’estar ordenada i sense objectes que els puguin distreure. La Dilluns 6 Dimarts 7 Dimecres 8 Dijous 9 Divendres 10 Dissabte 11 Diumenge 12
cadira ha de tenir el respatller recte.
17:30 –18:30 18:00-18:30 17:30-18:30 17:30-18:30 18:30-19:00 10:00-11:00 10:00-16:00
• Ha de ser tranquil. S’ha de mantenir allunyat de converses, televisor, música o telèfon. Es
necessita el màxim silenci per aconseguir la màxima concentració. Exercicis de Partit de
Bàsquet Matemàtiques Bàsquet Música Excursió
naturals bàsquet
• Ha d’estar ben il·luminat. És millor treballar amb llum natural. Si s’ha de treballar amb llum
artificial ha d’estar col·locat directament damunt la zona de feina. 19:00 -19:30 18:35- 19:20 19:00-19:30 19:00-19:30 19:10-20:00 17:30-18:00 18:00-19:30
Repassar Lectura Repassar Socials
Plàstica L.8 Socials T.4 Plàstica L.9 Llengua
b) Organitzar i planificar el temps d’estudi Socials T.4 i 5 lliure T.4 i 5
A l’hora de crear un hàbit d’estudi és molt útil ajudar-los a elaborar un pla de treball setmanal. Aquest 19:30-20:20 19:30-20 19:30-20:20 19:35-20:30
consisteix a planificar prèviament totes les activitats que es realitzaran durant la setmana.
Socials T.4 Anglès Socials T.5 Socials T. 5

TASQUES: Preparar l’examen de socials de dia 13 (Temes 4 i 5.) Acabar làmines de plàstica, falten núm. 8 i 9.

Quines avantatges té planificar un horari d’estudi?


• Ajuda a crear un hàbit d’estudi.
• Potencia la concentració, ja que és més fàcil centrar l’atenció en l’activitat que s’ha de realitzar
si es té un espai de temps exclusiu per a ella.
• Permet compaginar l’estudi amb el temps lliure.
• Ajuda a alliberar les tensions i preocupacions que provoca l’acumulació de tasques.

Com ha de ser l’horari d’estudi?


• Personal: adequat a les seves necessitats. Hem de determinar quin és el millor moment del
dia per dedicar a l’estudi, tenint en compte les activitats extraescolars, el temps lliure i el
temps de descans.
• Realista: adaptat a la seva capacitat i disponibilitat. És convenient programar la feina de
manera que es pugui complir, perquè si no pot aparèixer la frustració i el desànim.

8 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 9


• Flexible: s’ha de tenir en compte que poden sorgir plans imprevists i hem de poder modificar
l’horari. És convenient complir l’horari establert a casa i no interrompre aquest moment amb
• Escrit: que serveixi de recordatori de les activitats programades (es pot penjar a un plafó). encàrrecs, converses, i mantenir sempre el mateix lloc d’estudi, ja que la regularitat i
els factors ambiental influeixen en el rendiment i la concentració.
Com planificar un horari d’estudi amb els vostres infants i posar-lo en pràctica?
• Per planificar un horari d’estudi setmanal s’ha de tenir en compte que no totes les setmanes Un objectiu educatiu que ens hem marcar és que tinguin la suficient maduresa i
són iguals, per tant s’ha d’adequar l’horari al volum de deures, exàmens o compromisos autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis. Per poder-ho aconseguir hem de
que es tinguin. començar des que són petits.
• Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa hora i en el mateix lloc per La planificació del temps ha de ser realitzada pel mateix estudiant i no imposada pels
crear un hàbit d’estudi. Pensau que s’ha de combinar l’estudi i el descans: cada 45 o 50 minuts pares i mares.
d’estudi s’ha de descansar 5 o 10 minuts.
• Establir el temps dedicat a l’estudi en funció del curs i de les necessitats particulars de
l’infant. Anirà augmentant a mesura que avancen els cursos, de manera que es podria co-
mençar per dedicar-hi 15 minuts diaris en el primer curs d’educació primària i anar augmentant 3.2 Facilitar un mètode d’estudi actiu
aquest temps progressivament (15-20 minuts cada curs). En educació secundària es recomana
dedicar-hi entre 1 i 2 hores diàries, de dilluns a divendres. Aplicar un mètode d’estudi actiu significa utilitzar un conjunt d’estratègies que ajuda a obtenir èxit en
De totes formes, s’ha de tenir en compte que aquest temps també dependrà del moment i els els estudis amb menys temps i esforç.
encàrrecs específics del professorat.
• Planificar les tasques començant per treballar les assignatures de dificultat mitjana, a Una de les principals causes del baix rendiment acadèmic és la falta de mètodes i tècniques per
continuació les de dificultat alta i finalment les activitats de dificultat baixa . Com més difícil a l’estudi, que dóna com a resultat una pèrdua de temps i de motivació en molts de casos.
sigui la matèria més temps li haurà de dedicar.
Les tècniques d’estudi són uns instruments de treball intel·lectual; de la mateixa manera que si volem
Exemple d’una sessió de treball diària: fer el dinar utilitzam estris de cuina, la nostra intel·ligència necessita uns instruments per fer un estu-
di eficaç. Aquests instruments són la lectura, el subratllat, l’esquema, el resum i el repàs.
Minuts ESTUDI
a) Fer una lectura comprensiva
30 Activitat de dificultat mitjana La lectura és el gran instrument de l’aprenentatge i és el primer pas per iniciar l’estudi. L’objectiu
5 DESCANS de la lectura és la comprensió del text que hem d’estudiar. Es pot dir que s’entén el que diu un text
quan s’és capaç d’explicar-lo amb les paraules pròpies. Sense una lectura comprensiva no és
50 Activitat de dificultat alta possible l’estudi.
10 DESCANS
Per ajudar als fills/es a millorar la comprensió lectora cal habituar-los a llegir seguint aquest procés:
30 Activitat de dificultat baixa • Fer una primera lectura ràpida, per obtenir una idea general del tema.
• Fer una segona lectura més profunda, paràgraf a paràgraf, cercant les paraules que no entenem
al diccionari, per comprendre tot el contingut del text.
• Recompensar-los quan hagin complit el seu horari d’estudi realitzant qualque activitat agradable. • Descobrir les idees principals que conté el missatge.
• Fer un seguiment regular del pla per introduir els ajusts necessaris.

10 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 11


b) Subratllar les idees més importants e) El repàs
Una vegada que s’hagi llegit i comprés tot el contingut del text es poden començar a subratllar o Una vegada treballat el tema, s’han de repassar i memoritzar els conceptes més importants per
assenyalar amb una retxa les idees més rellevants. poder-los desenvolupar durant l’examen. La memorització és una tècnica activa que incrementa el
rendiment, i permet recordar i aplicar els coneixements apresos. La tècnica fonamental que
El subratllat ha de ser visible i senzill, de tal manera que d’un cop d’ull es puguin veure les idees i el ens permetrà memoritzar serà el repàs periòdic.
seu ordre. No s’han de subratllar paràgrafs sencers, ni frases llargues, tan sols paraules claus, frases
curtes, dades principals i altres detalls importants a estudiar. Una vegada que s’ha acabat de subrat-
llat, s’ha de llegir i comprovar si té sentit i coherència respecte al text complet. L’excés de subratllat, És convenient que totes aquestes tècniques es comencin a utilitzar a educació
impedeix la comprensió. primària perquè així els infants aniran adquirint i assimilant l’hàbit d’aplicar-les.

c) Elaborar un esquema
Per a una bona comprensió del tema cal relacionar les dades seleccionades entre si. Per això, quan
s’hagin subratllat les idees més importants i s’hagi destriat les idees principals de les secundàries s’ha 3.3 Fomentar la lectura
d’elaborar un esquema. L’esquema és una forma d’organitzar, de forma gràfica, tota la informa-
ció. A l’esquema queda clar, de forma visual, quines són les idees principals i secundàries així com la A molts ens agradaria que els nostres infants llegissin més i que no es passassin tantes hores davant
relació que s’estableix entre elles. Per fer un esquema s’han de seguir aquestes passes: del televisor o de l’ordinador. Però això és un hàbit que no s’adquireix “avui per demà”, sinó que es
va consolidant al llarg dels anys.
• Pensar un títol par a cada paràgraf.
• Agrupar paràgrafs que tractin diferents aspectes del mateix tema. a) Per què és important llegir?
• Dibuixar l’estructura del text, col·locant cada títol amb els seus respectius subtítols. Afegir dins La lectura té una gran importància en el procés de desenvolupament i maduració dels nins i nines,
cada apartat la informació imprescindible per comprendre el contingut. constitueix un vehicle per a l’aprenentatge, per a l’adquisició de cultura i està directament relaciona-
da amb el rendiment escolar.

Fomentar la lectura des de la primera infància


afavoreix l’aprenentatge escolar, ja que la
dificultat en la lectura i la comprensió és un
dels principals problemes de l’aprenentatge.

d) Reelaborar la informació o resumir


El resum consisteix a expressar les idees principals de forma breu, clara i sempre amb les prò-
pies paraules, però sense canviar el sentit original del text. Es fa a partir del subratllat.

12 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 13


b) Alguns consells per crear l’hàbit de la lectura 4. Estimular i motivar de forma adequada
Cal tenir en compte que la lectura passa per diferents etapes o moments:
Per estimular el seu interès cap a l’estudi és necessari:
• Les primeres lectures seran les orals amb els contes que nosaltres els explicam quan són
petits. Després la lectura esdevé visual amb els primers llibres de roba o cartó. A mesura que • Reforçar els petits avenços de forma positiva
creixen, els contes seran més complexos i apareixeran les lletres. És convenient recompensar els esforços realitzats, principalment amb alabances i missatges
A l’hora de treballar per crear l’hàbit, hem de tenir en compte que els temes que els interessen positius. Hem de valorar l’esforç i la dedicació cap a l’estudi més que els resultats.
aniran canviant. Hem de comprovar que llegeix llibres adequats a la seva edat i a les seves Els progressos, per petits que siguin, s’han de ressaltar, encara que no siguin els que nosal-
preferències i que entén el que llegeix. tres esperam.
• S’ha de crear un racó o espai de lectura a casa, on tinguin a mà tots els seus contes i llibres.
• Si és possible es llegirà cada dia a la mateixa hora. Crear “l’hora del conte” vos ajudarà a • Demostrar interès en el seu aprenentatge
establir un hàbit, ja que esperaran aquest moment amb il·lusió. D’aquesta manera aconsegui- Tenen una motivació més alta si ens interessam pel que estan estudiant no tan sols pel rendi-
reu que aprenguin a llegir per gust i no per obligació. ment escolar, perquè se senten valorats com a persones.
• Finalment quan ja llegeix bé, és més gran i independent, els llibres de contes seran els seus Comença per mantenir-hi converses, no importa l’edat que tingui. Demostra un sincer interès
acompanyants abans d’anar a dormir. L’hàbit ja estarà bastant instaurat. Ara caldrà cultivar-lo. pel que fa a classe i fora de l’aula cada dia. D’aquesta manera començaràs a conèixer les seves
preferències reals, les seves dificultats, les coses que el/la motiven o desmotiven i identificaràs
algun conflicte si n’hi hagués. No ha de pensar que l’interroguen, ha de sentir-se protagonista
i important.

• Afavorir que assumesqui, de forma gradual, la responsabilitat i el control del seu


aprenentatge
Per aconseguir aquest objectiu, és important començar des de petits, oferint-los la possibi-
litat de prendre algunes decisions, donant-los la part de responsabilitat que siguin capaços
d’assumir, exigint-los un cert control en la marxa de les tasques, fent-los comprovar el grau de
consecució dels objectius que s’havien proposat.

Seria desitjable que en el primer cicle d’educació secundària (13 i 14 anys) es puguin organitzar per
ells mateixos l’horari d’estudi i que el vagin complint. Tot això fa que augmenti la seva implicació
personal en el seu aprenentage i, per tant, la seva motivació.

Si les mares i els pares gaudeixen fullejant llibres, remenant per les llibreries, els És important seguir el quefer diari sense aclaparar. El criteri és que com més petit,
nins/es també podran gaudir-ne amb ells i escollir els seus propis contes. Feis de la més de prop s’han de fer seguiment de les tasques, a mesura que es fan grans han de
lectura una activitat familiar! guanyar en autonomia i responsabilitat.

14 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 15


5. Compartir responsabilitats amb l’escola 6. Webs d’interès
No només hem de fer seguiment del que fa a casa sinó també a l’escola. És molt important la Webs de matemàtiques:
col·laboració entre la família i l’escola, ja que perseguim el mateix objectiu: l’educació i 2n cicle de primària:
el benestar. Això implica: parlar, dialogar, posar-nos d’acord.Tenir una actitud de col·laboració http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/primaria/matematicas/comates/index.htm
mútua.
1r cicle d’ESO:
Hem de tenir confiança en la persona que probablement passa més hores al dia amb el nostre fill o http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/primaria/matematicas/porcentajes/index.html#
filla. Parlar amb el tutor/la tutora per conèixer el nostre infant en un ambient diferent del de casa, ens http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/refuerzo_matematicas/
pot ser útil per entendre’l millor.
Tots els nivells d’ESO:
Aquesta informació del centre educatiu es tindrà mitjançant entrevistes periòdiques o tutories. Els http://www.fermatsi.org/
temes que es poden tractar són: http://webs.volsinectis.com.ar/acoda/apuntes.html

• Intercanviar informació: sobre la manera de ser i les seves capacitats; informació sobre ESO i batxillerat:
esdeveniments que el poden afectar emocionalment com per exemple, una separació matrimo- http://descartes.cnice.mecd.es
nial, un accident, una malaltia, una mort, etc. En aquests casos la família hauria de comunicar- http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesarroyo/matematicas/matematicas.htm
ho al tutor/a perquè ho tingui en compte. http://web.educastur.princast.es/proyectos/aulamatematica/
• La disposició per a l’estudi: si s’esforça, si és constant, etc.
• Com estudia: quines són les principals dificultats que troba a l’hora d’estudiar,... Webs de llengua catalana:
• En quins valors i normes s’insisteix des de casa i quins són els que s’estableixen des de l’escola. http://pelc.caib.es
És molt important que l’infant hi vegi una coherència. http://ebap.caib.es/capsa
http://www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm
Per altra banda s’han de tenir en compte alguns moments clau en el procés educatiu com és el http://www.upf.es/gl
canvi d’etapa. El pas de l’educació primària a l’educació secundària és un moment molt important http://www.ub.es/slc/ffll/apren/gram.htm
per als infants pel fet que són molts els canvis i les diferències que hauran d’anar assumint: canvi
de centre, més assignatures, més professorat, etc. Davant aquesta nova situació escolar, hem Webs de llengua castellana:
d’estar disposats a donar-los suport quan ho necessitin, oferint-los estratègies que els ajudin a http://www.terra.es/personal6/bardonmanuela/toc.htm
resoldre situacions noves. http://personal.telefonia.terra.es/web/apuntesasr/IndiceESO.htm
http://roble.cnice.mecd.es/~msanto1/lengua/primero1.htm
http://www.xtec.es/recursos/castella/index.htm
http://cvc.cervantes.es/portada.htm

Per ajudar als nostres infants a ser persones autònomes, responsables i a tenir una
actitud positiva en els estudis és necessari treballar i col·laborar amb l’escola.

16 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 17


Webs totes les matèries: 7. Adreces d’interès:
http://www.profes.net
http://www.xtec.cat/ REGIDORIA DE CULTURA I EDUCACIÓ CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA
http://www.edu365.com Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 18, 2n pis OFICINA DEFENSOR DEL MENOR
http://www.indexnet.santillana.es/secundaria.html 07006 PALMA C/ Baró de Pinopar, 22, 1r A.
Tel.: 971 449 447/8 - Fax: 971449 429 07012 PALMA
Altres webs d’interès: educacio@edu.a-palma.es Tel.: 971 784 417 - 971 177 736
http://www.palmademallorca.es/educacio www.palmademallorca.es/educacio dretsmenor@oddm.caib.es
http://educacioicultura.caib.es
http://www.familiaforum.net CENTRE ÈXIT CONSELL D’INFÀNCIA I FAMÍLIA
http://www.cnice.mec.es C/ Blanquers, 3 DE LES ILLES BALEARS (CIFIB)
http://www.solohijos.com 07001 PALMA Plaça de la Drassana, 4
http://www.still-tdah.com Tel.:971 726 673 / 971 2 42 642 07012 PALMA
Fax: 971 720 630 Tel.: 971 177 400
Webs per fomentar la responsabilitat i la seguretat dels menors a Internet: centreexit1@edu.a-palma.es
http://www.xarxasegura.net COL·LEGI OFICIAL DE PEDAGOGIA I
http://enlaredprotegete.com SERVEI MUNICIPAL D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGOIA DE LES ILLES BALEARS
http://protegeles.com I SUPORT A L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ C/ Tomàs Forteza, 33. entl D.
http://www.cibercentinelas.org C/ de Gregorio Marañón, s/n 07006 PALMA
http://chaval.red.es 07007 PALMA Tel. i fax: 971 774 457
http://www.acosoescolar.info Tel.: 971 242 642 - Fax: 971 249 670 copib@ib-pedagogia.org
http://www.ciberfamilias.com infoeduca@edu.a-palma.es www.ib-pedagogia.org
http://www.exprimelared.com
http://www.educared.net CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA FEDERACIÓ D’AMPA DE
http://www.capitannet.org C/ Capità Salom, 29 - 4t. 07004 PALMA LES ILLES BALEARS (FAIB)
Tel.: 971 176 50 - Fax: 971 176 537 C/ Bartomeu Oliver de Can Tunis,24 baixos.
Pge. G. Torrella, 3 07002 PALMA 07198 SON FERRIOL
Tel.: 971 727 002 Fax: 971 720 032 Tel.: 971 429 555. Fax: 971 429 858
feapaib@yahoo.es
OFICINA D’ESCOLARITZACIÓ
C/ Ruiz de Alda, 4 07011 PALMA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE
C/ Salvà, 14 07013 PALMA PARES I MARES (FAPA)
Tel.: 971 732 980 C/ Gremi Tintorers, 2
07009 PALMA
Tel.: 971 432 131- Fax: 971 751 863
info@fapamallorca.org

18 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida 19


8. BIBLIOGRAFIA
BELTRAN, J.A. y PÉREZ, L.F Educar para el siglo XXI. Editorial CCS. Madrid 2003.

OCAÑA, J. A. Aprender a aprender. Estrategias y mapas mentales para estudiantes. Editorial CCS,
2004.

BÁEZ y PÉREZ DE TUDELA, José y Juan. Método y técnicas de estudio. Manual para estudiantes.
Editorial Edinumen. Madrid 1998.

TIERNO, B. Las mejores técnicas de estudio. Saber leer, tomar apuntes y preparar exámenes. Edicio-
nes Temas de Hoy. Madrid 1999.

MORENO MARTÍNEZ, A. Técnicas y estrategias para afrontar el estudio de manera eficaz. Ediciones
Aljibe, Málaga 2002.

LEÓN GROSS, E. Técnicas de estudio. Claves para mejorar el rendimiento intelectual. Editorial
LIBSA, Madrid 2004.

CUENCA, F. Cómo motivar y enseñar a aprender en Educación Primaria: método, estrategias y técni-
cas de aprendizaje. Editorial CISSPRAXIS. Barcelona 2000.

BARQUET, J. Tècnicas de estudio. Ediciones Castellnou. Barcelona 1995.

http://www.familiaforum.net

http://www.cnice.mec.es

http://www.solohijos.com

20 L’Èxit Escolar. Una tasca compartida