Recomendaciones Nutricionales ACD

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS
NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS

-ACD 2003-

NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003- 5
PRESENTAT PER LA JUNTA
DE LASSOCIACI CATALANA DE DIABETIS
Presidenta:
Dra Neus Potau i Vilalta
Vice-presidenta primera:
Dra Cristina Hernndez i Pascual
Vice-presidenta segona:
D.I. Esther Martn Andrs
Secretria:
D.I. Carmen Yoldi i Lpez de San Romn
Tresorera:
Dra. Assumpta Caixs i Pedrags
Vocals:
Dr. Enric Esmatjes i Momp
D.I. Montserrat Subir i Alber
D.I. Alicia Boltaa i Lorenzo
Dr. Albert Goday i Arn

PRLEG
LAssociaci Catalana de Diabetis (ACD), sota la presidncia del Dr Jordi Mesa, va designar
un grup de treball per a la valoraci i consens de les recomanacions nutricionals en la
diabetis, aix com la seva traducci en aliments per a ser utilitzats en la proposta diettica
i amb el complement d un programa educatiu per a poder portar a terme el seu
compliment.
Fruit del treball daquest grup, sha elaborat el llibret que tot seguit presentem dacord
amb les darreres tendncies i publicacions internacionals. Esperem que resulti prctic i
dutilitat als professionals que tracten i estan en contacte amb el mn de la diabetis per
aix poder beneficiar a tots els afectats daquesta malaltia.
Agram la tasca feta pel grup, aix com la iniciativa de la Junta anterior i desitgem que
aquest document tingui una bona acollida.
Neus Potau i Vilalta

Presidenta de lACD

Aquest document ha estat elaborat per:
Cristina Anguita (Infermera Educadora en Diabetis, Hospital Sant Joan de Du)
Assumpta Caixs (Endocrinloga, Hospital de Sabadell)
Jaume Claps (Endocrinleg, Hospital Vall dHebron)
Montse Claveria (Infermera Educadora en Diabetis, Hospital de Matar)
Imma Gallach (Infermera Educadora en Diabetis, Hospital de Sabadell)
Margarida Jans (Infermera Educadora en Diabetis, Hospital Clnic de Barcelona)
Susan Johnston (Dietista, Hospital Germans Trias i Pujol)
Eva Rodrguez (Dietista, Centre Mdic Delfos)
Gemma Salvador (Dietista. Programa dAlimentaci i Nutrici.
Departament de Sanitat, Generalitat de Catalunya)
Merc Vidal (Infermera Educadora en Diabetis, Hospital Clnic de Barcelona)
Llus Vila (Endocrinleg, Hospital Dos de Maig)
Coordinadors del grup:

Assumpta Caixs, Susan Johnston i Llus Vila.
Editors del llibre:

Assumpta Caixs, Gemma Salvador i Llus Vila

NDEX Pg.
1. Recomanacions nutricionals de lACD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1.1. Objectius de lalimentaci en la DM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2. Recomanacions generals sobre hbits i individualitzaci . . . . . . . . . . . 15
1.3. Carbohidrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.4. Protenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5. Lpids . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.6. Fibra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.7. Energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.8. Micronutrients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.9. Alcohol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.10. Recomanacions especfiques per a gent gran, nens i adolescents . . . . . . 18
2. Recomanacions diettiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2.1. Consens sobre les taules de composici daliments
utilitzades en aquest document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2.2. Consens sobre la taula dequivalncies de racions de carbohidrats . . . . . 19
2.3. Traducci de les recomanacions nutricionals a recomanacions diettiques.
Com passar dels principis nutricionals a la ingesta diria. . . . . . . . . . . 25
2.3.1. Recomanacions en relaci als carbohidarts . . . . . . . . . . . . . . 25
2.3.2. Recomanacions en relaci a les protenes . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.3.3. Recomanacions en relaci als lpids . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.3.4. Consideracions sobre el consum dalcohol . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.4. Revisi dels edulcorants existents al mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.5. Aliments i productes diettics per a persones amb diabetis . . . . . . . . . 44

Pg.
3. Educaci teraputica en lalimentaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

3.1. Tendncies actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3.1.1. Valoraci del punt de partida i
registre de necessitats individuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3.1.2. Objectius educatius daprenentatge diettic . . . . . . . . . . . . . . 49
3.1.3. Pacte i transmissi del pla dalimentaci.
Nivells daprenentatge del sistema de racions . . . . . . . . . . . . 50
3.1.4. Seguiment i avaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
3.2. Educaci teraputica nutricional a la infantesa i a ladolescncia.
Aspectes diferencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2.1. Objectius del tractament diettic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2.2. Educaci a la famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2.3. Educaci conjunta famlia-nens i adolescents . . . . . . . . . . . . . 60
3.2.4. Estratgies educatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
4. Casos prctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
4.1. DM1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
4.2. DM2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
5. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
5.1. Bibliografia consultada per a lelaboraci de lapartat 1 . . . . . . . . . . . 73
5.2. Bibliografia i taules utilitzades per a lelaboraci de lapartat 2 . . . . . . . 79
5.3. Bibliografia i material didctic consultat
per a lelaboraci de lapartat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
5.4. Adreces de pgines web dinters en diabetis . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

14 NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003-
1. RECOMANACIONS NUTRICIONALS DE LACD
1.1. OBJECTIUS DE LALIMENTACI EN LA DM
! Cobrir els requeriments en energia i nutrients corresponents a les caracterstiques i
necessitats individuals de la persona amb diabetis, (estat fisiolgic, preferncies,
cultura, etc) procurant el normops.
! Procurar un ptim estat metablic:
Normoglicmia
Millor perfil lipdic per disminuir el risc macrovascular
Nivells de TA adequats
! Prevenir i tractar les complicacions crniques de la DM (estil de vida, obesitat ).
! Millorar lestat de salut, escollint aliments i preparacions saludables i satisfactoris, aix
com incrementar lexercici fsic.
1.2. RECOMANACIONS GENERALS SOBRE HBITS I INDIVIDUALITZACI

! El tipus dalimentaci recomanada a les persones amb diabetis ha de basar-se en les
recomanacions duna dieta saludable. En el nostre cas, els hbits i els aliments a labast
permeten establir com a model la dieta mediterrnia.
! La dieta proposada a qualsevol persona amb diabetis ha destar adaptada, tant com
sigui possible, a les circumstncies particulars de cada cas: estat fisiolgic, edat,
quantitat i tipus dexercici fsic, horaris, preferncies i aversions alimentaris, sensaci de
gana, situaci familiar i social, creences religioses
! La proposta shauria dadaptar a la situaci clnica de cada pacient: tipus de terpia
(dieta sola o amb agents orals i/o insulina), existncia o no dexcs de pes, factors de
risc cardiovascular i comorbilitat associada.
! En relaci als punts anteriorment exposats la proposta alimentria o dieta, sha de
plantejar a posteriori duna entrevista diettica que analitzi el perfil alimentari habitual
de lindividu.
1.3. CARBOHIDRATS (CH)

! Per referir-se als hidrats de carboni saconsella utilitzar la segent nomenclatura:
midons, sucres i fibra.
! 45-60% del total calric

! Fins al 10% poden ser sucres, inclosa la sacarosa. (En dietes hipocalriques aquesta
quantitat hauria de ser inferior)
! Sn preferibles el CH rics en fibres, igual que en la poblaci general
! En cas dexercici moderat, cal un suplement duns 5 g dhidrats de carboni cada 30
minuts (calculat sobre un individu de 60 kg). Cal individualitzar en funci de la
glucmia preexercici, tipus de tractament hipoglucemiant i activitat fsica. Cal
considerar el risc dhipoglucmia nocturna i per tant la seva prevenci en persones amb
DM1 amb activitat esportiva intensa i llarga
! La distribuci pot ser entre 3 i 6 pats en funci del tipus de tractament, hbits,
activitat, perfil glucmic i objectius de control metablic de la persona amb diabetis
! En un pat, t ms influncia sobre el nivell de glicmia la quantitat total de CH, que
el tipus.
1.4. PROTENES
! 15-20% del total calric (10%=0.8 g/Kg/dia si nefropatia)
! En nens, 10-15% (Comenar a la primera infantesa amb 2g/kg/dia i anar disminuint fins
a 1g/Kg/dia als 10 anys dedat i 0.8-0.9 g/Kg/dia al final de ladolescncia).
! No disminuir mai a menys de 0.6 g/kg/dia pel risc de desnutrici
! No saconsellen dietes hiperproteiques pel desconeixement dels seus efectes a llarg
termini
1.5. LPIDS
! < 10% greix saturat (< 7% si LDL > 100 mg/dl)
! < 300 mg/dia de colesterol (< 200 mg/dia si LDL > 100 mg/dl)
! < 10% greix poliinsaturat (2-3 racions per setmana de peix blau per a incrementar la
ingesta dcids grassos omega-3)
! Minimitzar la ingesta dcids grassos transinsaturats
! Greix monoinsaturat: 10-20% del total calric. En els casos dhipertrigliceridmia i/o
HDL baix es pot augmentar fins a 30%.
! Mxim de greixos totals 35% de les Kcal totals de la dieta, excepte si
hipertrigliceridmia i/o HDL baix en que es pot augmentar fins a un 45% de predomini
monoinsaturat.
! Fitoesterols: 2 g/dia

1.6. FIBRA
! 10-25 gr/dia de fibra soluble o 30-35 g/dia de fibra total i en nens de ms de 2 anys (la
seva edat + 5g/dia)
1.7. ENERGIA
! De la mateixa manera que en la poblaci general, si existeix sobreps, es recomana
disminuir la ingesta energtica de 250-500 Kcal/dia sempre acompanyada de la
prctica dexercici fsic regular i dun programa educatiu de canvi de lestil de vida.
1.8. MICRONUTRIENTS
! Les recomanacions de micronutrients en les persones amb diabetis no sn diferents a
les de la poblaci general. No obstant cal destacar la referncia de lADA (American
Diabetes Association) respecte laportaci de Calci a les persones grans amb diabetis,
que la situa entre 1000 i 1500 mg. La SENC (Sociedad Espaola de nutricin
Comunitaria) recomana a la poblaci general entre 1000 i 1200 mg/dia.
! LADA tamb fa esment de la necessitat daportaci de folats i calci a les gestants amb
diabetis de la mateixa manera que es planteja en la resta de gestants. A partir del segon
trimestre i durant lalletament es recomana un suplement dentre 600 i 700 mg de calci.
Sovint cal donar un suplement de ferro. Dacord amb el consens de la Societat Catalana
dEndocrinologia i Nutrici, tamb sha de recomanar en aquesta poblaci un
suplement de iode durant la gestaci (comprimits de 150 mcg).
! Sal 6 g/dia
1.9. ALCOHOL
LACD proposa el mateix plantejament de lADA:
! No passar del 15 g en dones i de 30 g en homes.
! En DM prendre 5-15 g/dia sassocia a una disminuci del risc de coronariopaties,
possiblement per augment del c-HDL.
! Per disminuir el risc dhipoglucmies cal acompanyar la ingesta de begudes
alcohliques amb menjar.
! Abstenci en cas de: gestaci, polineuropatia, pancreatopatia, severa
hipertrigliceridmia i en cas dhipoglucmies freqents i/o asimptomtiques.

1.10 RECOMANACIONS ESPECFIQUES PER A GENT GRAN, NENS I
ADOLESCENTS
Quant a les recomanacions especfiques per a gent gran, nens i adolescents, lACD
assumeix les mateixes de lADA:
Gent gran
Cal tenir present que:
! Le necessitats sn iguals que en la gent gran sense diabetis
! El suplement amb multivitamnics pot ser adequat
! Shauria de garantir una aportaci de calci mnima de 800 mg/dia
! Imposar restriccions diettiques a gent gran de residncies a llarg termini no garanteix
una millor salut.
! Dietes especialitzades per a diabetis en persones internades no donen millors resultats
que les estndards. Es recomana servir el men estndard (sense restriccions), per
procurant donar una quantitat similar dHC als mateixos pats.
! No hi han evidncies que recolzin que no puguin incloure sucre en la seva dieta
aquestes persones.
! s preferible ajustar la medicaci hipoglucemiant abans de fer grans restriccions en el
menjar.
! s ms freqent la malnutrici, per tant cal anar amb compte amb les dietes per baixar
pes.
Nens i adolescents
! Lobjectiu s aconseguir nivells de glucmia adequats i un normal creixement i
desenvolupament, sense masses hipoglucmies. Per aix cal:
Rgims flexibles dinsulina
Automonitoritzaci
Educaci promovent la decisi basada en els resultats.
Individualitzaci de plans dalimentaci i rgims intensius dinsulina flexibles que
sadaptin als horaris irregulars en funci dels canvis dorxia i dels nivells dactivitat.
! Adequar tamb lenergia al desenvolupament normal.
Per a ms informaci sobre els documents consultats per a lelaboraci daquest apartat,
veure annex 5.1.

2. RECOMANACIONS DIETTIQUES
2.1. CONSENS SOBRE LES TAULES DE COMPOSICI DALIMENTS
UTILITZADES EN AQUEST DOCUMENT
Les taules de composici daliments proposen valors de macro i micronutrients dels
aliments de la zona geogrfica don es fa la investigaci. Hi ha diferncies de valors
nutricionals entre unes i altres taules i, la majoria de vegades, mostren xifres amb
decimals, que corresponen a la mitjana aritmtica dels aliments mesurats.
LACD per a lelaboraci daquest document sha basat en les taules de composici
daliments realitzades pel CESNID (Centre dEnsenyament Superior en Nutrici i Diettica)
de la Universitat de Barcelona, editades lany 2003.
En lannex 5.2 es facilita informaci sobre diferents taules de composici daliments amb
les seves caracterstiques ms rellevants.
2.2. CONSENS SOBRE LA TAULA DEQUIVALNCIES DE RACIONS DE

CARBBOHIDRATS
La base dels plans dalimentaci per racions consisteix en classificar els aliments en 6
grups segons quin sigui el nutrient o principi immediat predominant.
Grup Nutrient predominant

Llet carbohidrats
Farinacis carbohidrats
Fruita carbohidrats
Verdures/amanides carbohidrats
Aliments proteics protenes
Aliments greixosos greixos
Lany 1991, lAssociaci Catalana dEducadors en Diabetis va consensuar unes taules

dequivalncies dhidrats de carboni (10 g per raci) fruit de la unificaci de les diferents
taules existents en la literatura. Els valors corresponen al pes net de laliment en cru (si s
cuit, sindica). Alguns valors estan arrodonits amb la finalitat de facilitar lintercanvi.
Aquestes taules shan utilitzat fins a lactualitat i lACD proposa seguir utilitzant-les, amb
algunes modificacions.

Quantitat (arrodonida) daliment equivalent a 1 raci
(10 g) de carbohidrats
CEREALS i DERIVATS / LLEGUMS / TUBERCLES Grams

Arrs cru 15
Arrs cuit 40
Blat de moro cuit 50
Blat de moro torrat (quicos) 20
Cereals desmorzar 15
Cereals desmorzar molt rics en fibra 20
Castanya crua o torrada 30
Castanyes deshidratades 20
Cigrons crus 20
Cigrons cuits 50
Crispetes 20
Farina de blat 15
Farinetes de cereals (pels nadons) 10
Faves crues 100
Faves cuites 100
Galetes tipus Maria 15
Llenties crues 20
Llenties cuites 50
Mongetes blanques crues 20
Mongetes blanques cuites 50
Moniato 50
Pa blanc 20
Pa de pessic 25
Pa integral 20
Pa ratllat 15
Pa torrat (biscottes i bastonets) 15

Pasta alimentosa crua 15
Pastes alimentosa cuita 50
Patates (crues, bullides, forn) 50
Patates fregides 30
Patates xips 20
Psols congelats, cuits, frescos, llauna 100
Pur de patates en flocs (sec) 15
Pur de patates elaborat amb llet 80
Smola de blat o darrs 15
Soja en gra crua 100
Soja en gra cuita 200
Tapioca crua 10
Tapioca cuita 30
Es considera que, amb la cocci, larrs i la pasta multipliquen per 3 i el llegum per 2.5 el seu pes
en cru.
FRUITES
Aranja 200
Albercoc 150
Caqui 50
Cireres 100
Figues fresques 100
Gerds 100
Kiwi 100
Llimona no valorables
Maduixes 200
Magrana 100
Mandarina 100
Mango 100
Mel 200
Mres 100

Nectarines 100
Nespres 100
Pera 100
Pinya fresca / pinya enllaunada en el seu suc 100
Pinya envasada en el seu suc 100
Pltan 50
Poma 100
Prssec 100
Prunes 100
Ram negre 50
Ram blanc 50
Sndria 200
Taronja / suc de taronja 100
Xirimoia (no hi s) 50
VERDURES
Albergnia 300 o ms
Api (fulles) 300 o ms
Bledes 300 o ms
Bolets 300 o ms
Brquil 300 o ms
Carbassa 200
Carbass 300 o ms
Cards 300 o ms
Carxofes 300
Ceba 150
Cogombre 300 o ms
Col llombarda 300
Coliflor 300 o ms
Cols de Brusselles 300

Enciam, cabdells, endvies, escarola 300 o ms
Esprrecs blancs i verds 300 o ms
Espinacs 300 o ms
Crixens, cannics 300 o ms
Mongeta tendra 250
Naps 300
Margall en conserva 100
Pastanaga 150
Pebrot vermell/verd 300
Porros 300
Raves 300 o ms
Remolatxa 150
Soja germinada 300
Tomquet 300
Suc de tomquet 300
LCTICS*
Formatge fresc (Burgos, mat) 250
Iogurt natural sencer o desnatat 200
Llet desnatada 200
Llet semidesnatada 200
Llet sencera 200
Iogurt desnatat de sabors o fruita 70
Iogurt sencer de sabors o fruita 70
Iogurt lquid saboritzat 70
Flam dou o vainilla 80/50
Gelat crems 40
* degut a la gran varietat de lctics es recomana consultar sempre letiquetatge

nutricional

FRUITA SECA GRASSA
Alvocat no valorables
Ametlles 150
Avellanes 150
Cacauets 100
Pipes i pistatxo 80
Nous i pinyons 300
Ssam 100
Olives 250
FRUITA SECA DOLA

Albercoc sec 25
Figa seca 20
Dtil sec 15
Pansa 15
Prssec sec 20
Pruna seca 25
BEGUDES
Begudes isotniques 120
Begudes refrescants (taronjades, llimonades, ) 100
Orxata 50/75
Beguda de soja 250
Beguda de cacao 100
Suc de fruites comercial 100
Sidra, cervesa 200
Moscatell, vi dol, vermut dol/sec 75
Vi de taula, cava brut, ginebra, conyac, whisky, ron, no valorables,
per recordar el seu
elevat contingut
en alcohol

2.3. TRADUCCI DE LES RECOMANACIONS NUTRICIONALS A
RECOMANACIONS DIETTIQUES. COM PASSAR DELS PRINCIPIS
NUTRICIONALS A LA INGESTA DIRIA.
2.3.1. Recomanacions en relaci als carbohidrats
En la proposta alimentria per a les persones amb diabetis s convenient respectar un mnim
dun 50% del total calric diari, en forma dhidrats de carboni. Si aquest percentatge es
redueix, es suggereix que sigui a expenses dincrementar la porci dAGM del total lipdic.
Es considera ms important el control del total de carbohidrats dun pat, que el tipus,
donant sempre prioritat als midons rics en fibres.
Les lleguminoses (llenties, faves, cigrons, mongetes, psols...) sn una excellent font de
midons, de protenes vegetals i de fibres, a ms tenen un preu molt assequible. Per aix,
s convenient incorporar-les en les programacions de mens, diverses vegades a la
setmana, en la quantitat indicada segons el nombre de racions de lpat.
Es recomana la mxima varietat en relaci al tipus de preparacions i coccions dels aliments
portadors de carbohidrats. Pastes, patates, llegums i verdures, en forma damanides, al
vapor, a la planxa, bullides, en pur, escalivades... guisades, saltades, fregides, evitant el
divorci tradicional entre la proposta diettica i la gastronomia.
En relaci al consum de fruites, s preferible prendre-les senceres, fresques, en lloc
descorregudes. Amb la pea sencera hi trobem major qualitat nutricional (fibres, vitamines
i minerals).
En relaci a la fruita seca grassa, la seva quantitat de carbohidrats s molt minsa, per la
seva riquesa nutricional (protenes vegetals, fibres, cids grassos poliinsaturats i
monoinsaturats), fa que siguin fora recomanables sense haver-ne de calcular el contingut
glucdic. En alguns casos ser convenient tenir en compte la seva riquesa energtica.
La distribuci dels hidrats de carboni al llarg del dia variar en funci de la pauta
teraputica i/o de les preferncies del pacient. Com a norma general i basada ms en
lexperincia que no pas en levidncia cientfica, lACD proposa seguir aquest esquema de
distribuci tant en la diabetis mellitus tipus 1 com en la tipus 2:
PAUTA TERAPUTICA N PATS OBSERVACIONS

Dieta sola 3 Els suplements entre els pats principals no
E-D-S fan falta quan el tractament s dieta sola,
no obstant, si el pacient prefereix fer ms pats
i aix no va en detriment del seu control,
es poden permetre fins a 5 pats. Millor no fer
el ressop dabans danar a dormir per evitar
les hiperglicmies basals

PAUTA TERAPUTICA N PATS OBSERVACIONS
Dieta + agents orals 3 Val lobservaci anterior. Noms que en el cas
E-D-S de les sulfonilurees, poden ser necessaris els
suplements si apareixen hipoglucmies coinci-
dint amb lactivitat fsica i quan es baixa la dosi
no saconsegueix bon perfil la resta del dia
Dieta +/- agents orals + 4 Cal fer els 3 pats principals i un petit ressop
monodosi nocturna E-D-S-R abans danar a dormir per evitar hipoglucmies
Insulina NPH nocturnes degut al pic de la NPH *
Dieta +/- agents orals + 4 Es una pauta poc habitual, en general sutilitza
monodosi diurna E-2n quan el pacient est en tractament amb
Insulina NPH E-D-S corticoterpia en monodosi diurna
Dieta +/- agents orals + 6 Utilitzada en pacients amb DM2 i en alguns de
2 dosis Insulina NPH E-2n tipus 1, sobretot en nens, quan encara no estan
acompanyada o no de E-D-B-S-R indicades les mltiples dosis o quan s molt
suplements de rpida important el 2n esmorzar i el berenar.
En pacients amb DM2, si sols sutilitza dues
dosis de NPH sense rpida, s important que
el 2n E sigui ms gran que el primer perqu
labsorci de la insulina s tardana, i que el
berenar sigui mnim (1/2 raci dhidrats com a
molt) per evitar les hiperglicmies dabans de
sopar
Dieta + mltiples dosis 4 En aquests casos, a part dels 3 pats principals,
dInsulina (rpida o E-D-S-R sols es precisa un ressop abans danar a
anleg de rpida dormir per evitar les hipoglucmies nocturnes
preprandial i NPH del pic de NPH nocturna*. Durant el dia la NPH
acompanyant la rpida supleix la curta durada de lanleg o de la
o sols abans de sopar rpida, per tant, dentrada, no fa falta cap ms
o danar a dormir) suplement
Dieta + Infusi contnua 3 Donat que ladministraci nocturna dinsulina
subcutnia dinsulina E-D-S s contnua, sense pic, no fa falta cap
suplement fora dels 3 pats principals
Nota: *Si sutilitza com a insulina lenta la insulina glargina (Lantus), com que la seva farmacocintica
mostra un perfil ms pla, sense pics i la seva duraci s de 24h, no fa necessaris dentrada, ni el
suplements a mig mat o a mitja tarda, ni el ressop dabans danar a dormir, per tant la ingesta
recomanada inicialment seria de 3 pats.
E = Esmorzar, 2n E = suplement a mig mat, D = Dinar, S = Sopar,
R = ressop abans danar a dormir

Un exemple de distribuci dels hidrats de carboni al llarg del dia per una persona en
tractament amb 2 dosis dinsulina al dia, per exemple un nen, podria ser aquesta:
Dieta de 2.000 Kcal/dia: 50% de carbohidrats, 35% de greixos, 15% de protenes, que
tradut en grams de nutrients seria:
250 g dhidrats
77 g de greixos
75 g de protenes
Els 250 g de carbohidrats (25 racions de 10 g), es podrien distribuir de la segent manera
en 6 ingestes al llarg del dia
1er esmorzar 20% 5 racions

Mig mat 10% 25 racions
Dinar 30% 75 racions
Berenar 10% 25 racions
Sopar 25% 65 racions
Abans danar a dormir 5% 1 raci
Total 25 racions
Exemples dpats que li correspondrien:
1r Esmorzar de 5 racions
200 ml de llet semidesnatada 1 raci
Una poma de 200 g 2 racions
30 g cereals desmorzar 2 racions
Mig mat de 2.5 racions

Entrep de 50 g de pa sucat amb tomquet i oli doliva 2.5 racions
amb 20 g de pernil curat

Dinar de 7.5 racions
Macarrons bolonyesa 60 g de macarrons (pes cru) 4 racions
Sofregit de ceba i tomquet
Formatge ratllat
Oli dolva
Filet de llenguado al forn amb guarnici
denciam i pastanaga ratllada
30 g de pa 1.5 racions
200 g de mandarines 2 racions
Berenar de 2.5 racions

Entrep de 30 g de pa amb 30 g de formatge semi 1.5 racions
100 ml suc de taronja 1 raci
Sopar de 6.5 racions

Carxofes i patates 150 g de patates amb pela 3 racions
al forn: 2-3 carxofes 1 raci
Truita a la francesa 1.5 racions
30 g de pa amb tomquet
amanit amb oli doliva
200 g de mel (pes net) 1 raci
Ressop 1 raci
200 ml de llet semidesnatada 1 raci
Recomanacions en relaci al consum de fibra

Les fibres, sn hidrats de carboni molt complexos que no poden sser digerits pels
ferments intestinals dels humans, per la qual cosa no poden sser absorbits. Aquest fet
provoca que la ingesta alimentria de fibra doni volum a la femta, augmenti i estimuli el
trnsit intestinal, s a dir, faciliti la defecaci, i dificulti o retardi labsorci daltres
substncies. s molt important que en lalimentaci hi hagi fibres, ja que a ms devitar el

restrenyiment poden actuar retardant el pas de sucres a la sang, s a dir, disminuint pics
hiperglucmics. Lincrement alimentari de fibres tamb sutilitza amb freqncia en el
tractament diettic de lobesitat ( lincrement de fibra augmenta la sensaci de sacietat,
amb baixa aportaci energtica), i de les hipercolesterolmies (ja que poden augmentar
lexcreci fecal de colesterol).
Les fibres es troben principalment en la part destructura i coberta dels vegetals:

Cereals integrals: blat, blat de moro, ordi, civada
Lleguminoses: faves psols, mongetes, cigrons
Verdures: carxofes, col, coliflor, api, esprrecs, bledes, enciam
Fruits: tomquets, carbassons, pebrots, albergnies
Arrels i Tubrculs: pastanagues, naps, porros, patates
Fruites: taronges, mandarines, maduixes, kiwis, pomes, pltans
Fruites seques: ametlles, avellanes, nous
Actualment la recomanaci de fibra es situa al voltant dels 30-35 g/dia de fibra

total (tant soluble com insoluble).
Cada, tipus de fibra t unes caracterstiques especials.
Les fibres insolubles (cellulosa, hemicellulosa i lignina), estan especialment indicades en

la prevenci i tractament del restrenyiment, el colon irritable, hemorroides i fissures anals,
prevenci del cncer colorectal ja que, les fibres insolubles,
augmenten el pes de la femta i en disminueixen la consistncia
afavoreixen el peristaltisme colnic,
augmenten el nmero de deposicions
sn poc fermentables,
disminueixen el temps de trnsit
Les fibres solubles (peptines, gomes i muclags) estan principalment indicades en el

tractament de malalties metabliques (obesitat, diabetis, hipercolesterolmies)
retarden el temps de buidat gstric
capten molcules de glucosa, colesterol i sals biliars, disminuint aix lla seva absorci
incrementen la poblaci bacteriana
Contingut de fibra per 100 g dalguns aliments (veure annex 5.2)

La recomanaci de 30-35 g/dia es pot aconseguir, aproximadament, amb la quantitat de
fibres proporcionades per:
2 racions de verdura/dia
2 peces de fruita/dia
1 plat de llegum i/o la utilitzaci de pa integral
Exemple:
1 plat damanida variada 2-3 g de fibra
1 plat de mongetes verdes 6-7 g
1 pera 2-3 g
1 taronja 3-4 g
100 g de pa integral 7-8 g
200 g de llegum cuit 15-20 g
35-45 g
Consideracions finals sobre el consum de fibra

Per tal dincrementar la ingesta de fibra diria, s convenient:
* consumir a diari 2-3 peces de fruita
* consumir a diari 2-3 racions de verdures i hortalisses (cru-cuit)
* incrementar el consum de lleguminoses a 2-3 vegades per setmana
* incloure alguns productes integrals
Quan sincrementa el consum de fibres, s tamb convenient incrementar parallelament
la ingesta daigua.
2.3.2. Recomanacions en relaci a les protenes

La ingesta recomanada de protenes oscilla entre el 15 i el 20% del total calric consumit.
La recomanaci s la mateixa per la poblaci amb o sense diabetis.
A nivell poblacional es tendeix a sobrepassar la quantitat indicada, per un augment de les
quantitats i de la freqncia de consum, sobretot del grup de les carns.
Les protenes es classifiquen segons el seu contingut en aminocids en:
Protenes dalt valor biolgic; contenen major nombre daminocids essencials, que
sn aquells que lorganisme s incapa de sintetitzar, i per tant s necessria laportaci
exgena.

Es troben en els productes animals i els seus derivats:
Lctics: llet i derivats lctics (llets fermentades, formatges...)
Carns: blanques, vermelles i grasses, aus
Peixos: blancs, blaus, marisc i cefalpodes
Ous
Protenes de baix valor biolgic; Son deficitries en algun aminocid essencial.

Es troben en els productes vegetals:
Cereals: arrs, blat, ordi, civada, sgol..., i derivats (farines, pasta italiana, pa, galetes,
cereals desmorzar...)
Llegums: llentia, cigr, mongeta, fava, psol, soja
Llavors i fruita seca
A continuaci, es proposen les quantitats o porcions recomanades dels aliments proteics,

juntament amb la freqncia de consum suggerida. Els valors expressats sn en pes net.
Per a ms informaci sobre el contingut proteic dels aliments, veure la taula corresponent
en lannex 5.2.
Protenes dalt valor biolgic

La quantitat expressada de laliment (=una porci) equival aproximadament a 15-20 g de
protena
Quantitat
Freqncia recomanada Aliment
per porci
CARNS Diria 100 g pollastre, gall dindi, conill
vedella , porc magre (llom)
Setmanal 80 g xai (costelles-mitjana)
tall de vedella i porc ms greixosos
nec, carns de caa, embotit magre
PEIXOS Diria 100-120 g peix blanc
(llu, rap, llenguado, bacall...)
Setmanal 100-120 g marisc (gambes, llagostins...) i
crustacis (musclos, escopinyes...)
cefalpodes (spia, calamar...)
2-3 100-120 g peix blau
cops/setmana (tonyina, salm, seit, barat...)
OUS 4-6 u/setmana 1-2 unitats ous

protena
Quantitat
recomanada Aliment
per porci
20- 25 g embotit magre (pernil cuit, pernil curat, embotit de
FARCIMENT pollastre o gall dindi...)
dels 20-30 g peix blau
ENTREPANS
50 g formatge fresc, mat, burgos
25 g formatge semi, gouda, manxego

protena.
Quantitat
per porci
LCTICS 2-3 200 ml llet desnatada
vegades/dia 250 g iogurt desnatat
100 g formatge fresc
30 g formatge semi i gras*
* Cal limitar-ne el consum pel seu elevat contingut en greixos. No s convenient utilitzar-los com a nica
font de lctics.
Protenes de baix valor biolgic

La quantitat expressada de laliment (=una porci) equival aproximadament a 15 g de
protena
Quantitat
per porci
LLEGUM 2-3 180-200 g llentia, cigr, mongeta, fava...
cops/setmana en cuit

La quantitat expressada de laliment (= una porci) equival aproximadament a 4-5 g de
protena
Quantitat
per porci
FRUITA 5/setmana 25-30 g ametlla, nou, avellana,
SECA festuc (pistatxo), cacauet
Els aliments proteics, no contenen noms protena. Les protenes dorigen animal sovint es
troben lligades als greixos, sobretot als saturats i al colesterol, per tant shauran de tenir
en compte. Les dorigen vegetal, en moltes ocasions, conflueixen amb els hidrats de
carboni. Per tant, cal comptabilitzar el seu consum a lhora de fer el recompte de
carbohidrats i tenir present que, un aliment amb igual contingut proteic, i per tant
intercanviable en qesti de protenes, pot no ser-ho quant a hidrats de carboni.
Exemple: 100g de pollastre equivalen aproximadament a 250 g de llenties cuites/ cigrons
cuits perqu ambdues quantitats contenen 20g de protena, per, el pollastre no cont
hidrats de carboni i en canvi les llenties/ els cigrons, en contenen aproximadament 50 g
(5 racions) per aquesta quantitat, tractan-se duna quantitat considerable.
A la vegada, hem de tenir en compte que, quan es consumeixen alguns aliments del grup
dels farinacis, fruita seca etc sestan consumint protenes que acabaran de completar
laportaci proteica.
Possible distribuci daliments proteics;

Dieta de 2000 Kcal 15-20 % de protena = 75-100 g de protena
1 porci de peix 120 g de peix 18/20 g

1 porci dou 2 ous 15/20 g
porcions de lctics 200 ml llet desnatada 8g
125 g iogurt desnatat 5g
50 g formatge semi 5/8 g
1 porci dembotit 20 g pernil curat 6g
57 / 67 g (aprox) dorigen animal

La resta daliments, com, pa, cereals, llegums, tubercles, fruita, verdura... aportaran les
protenes que falten. Per exemple:
Pa 150 g de pa blanc 12 g
Cereals 30 g de cereals 1g
Pasta 60 g macarrons 8g
Patata 150 g de patata bullida 2g
23 g (aprox.) dorigen vegetal
Consideracions finals;
! Per aconseguir lobjectiu proteic (15-20% de lenergia) saconsella incloure la segent
ingesta:
2 porcions daliments proteics al dia, entesos com a carn, peix, ous o llegum.
2-3 porcions de lctics al dia
1 porci de farciment dels entrepans o de fruita seca
La resta, saconseguir amb el pa, els cereals, arrs etc.

! Pel contingut i la qualitat dels lpids, s aconsellable prioritzar el consum de peix
(greixos poliinsaturats) davant del de carns (amb major proporci de greixos saturats).
! Pel seu valor proteic i perfil lipdic (omega 3) saconsella consumir de 2 a 3 racions de
peix blau a la setmana.
Cal tenir present que les recomanacions de la ingesta proteica poden ser sobrepassades
amb molta facilitat per lincrement de la mida o del nombre de les porcions .
2.3.3. Recomanacions en relaci als lpids

Es recomana no sobrepassar el 35% del total calric diari en forma de lpids. Els lpids es
poden trobar com a nutrient principal dalguns aliments (olis, mantegues, margarines...) o
com a acompanyament dels aliments proteics (carn, peix, embotit, formatge...) o de la
fruita seca grassa (avellanes, ametlles, cacauets..).
Els lpids o greixos estan formats per cids grassos, els quals es classifiquen en 3 tipus
segons el nombre de dobles enllaos en la seva estructura mol.lecular: els cids grassos
saturats (AGS), que no tenen cap doble enlla (palmtic, esteric), els monoinsaturats

(AGM), que en tenen un (oleic) i els poliinsaturats (AGP), que en tenen ms dun (linoleic,
i els omega-3: linolnic, eicosapentaenoic i docosahexaenoic. Per a ms informaci sobre
el contingut daquests greixos en 100g daliment, consultar la taula corresponent en
lannex 5.2.
En una proposta alimentria dunes 2.000 kcal, en que els lpids proporcionin un mxim
del 35% del total calric, representa un contingut daproximadament 75g de lpids.
Vegem-ne un exemple a partir de la proposta de dieta de 2.000 kcal abans plantejada:
Aliment Pes Lpids totals AGS AGM AGP

Llet semi 400 ml 6.4 4.1 1.8 -
oli doliva 50 ml 50 6.4 36.5 4.4
pernil curat 20 g 1.68 0.6 0.8 0.2
llenguado 120 g 1.2 0.1 0.2 0.3
formatge semi (bola) 40 g 10.9 7.0 3.1 0.2
truita 60 g (1 ou gran) 7.3 2.2 3 0.9
77.4 g 20.4 g 45.4 g 6g
Aquesta quantitat podria incrementar-se fcilment, a base daugmentar loli, prendre carn
per sopar (en lloc de peix blanc) o carns grasses (xai, costella de porc), fer servir llet
sencera (en lloc de semidesnatada), alguns embotits,... Sense grans canvis, es podria
convertir en una dieta duns 90-100 g de lpids, que suposaria un 40 - 45% del total calric
de la dieta.
Per tant, s recomanable escollir carns poc grasses, prendre peix blanc sovint, llet
semidesnatada (o desnatada) i formatges molt baixos en greix. Tamb, evitar el greix
visible i la pell de les carns i limitar bastant el pernil curat i els embotits. Els primers plats
i acompanyaments haurien de ser a base de verdures i amanides (amb la seva
corresponent quantitat daliment glucdic, com patates, pasta o llegums) o sopes
casolanes, amb el caldo de verdures i carns poc grasses o desgrassades
Fent alguna comparaci

Un sopar a base de verdura amb patata, llu o pollastre al forn, enciam i tomquet,
pa i una taronja, cont entre 10 i 20 g de lpids, la majoria a partir de loli.
Per lalternativa de pa amb tomquet, formatge semisec, pernil curat, fuet i una
taronja, en cont entre 25 i 40 g.

Tot i que el greix alimentari preferible s loli doliva (per la seva elevada concentraci en
AGM), en alguns casos (sobreps i obesitat) cal moderar o reduir el seu consum ja que
fcilment podria ser la causa dun percentatge lipdic diari considerablement superior a les
recomanacions i sobretot, motiu dun increment energtic no desitjat. Limitar-ne la
quantitat habitual fa referncia, no sols a loli damanir, sino tamb a les tcniques
culinries que requereixen major quantitat doli, com sn els fregits i arrebossats, donant
preferncia a les coccions a la planxa, brasa, forn, papillota, vapor o bullit.
Els cids grassos saturats sn els que cal limitar per la seva relaci amb el procs
daterosclerosi. Lobjectiu de reduir-los a menys del 10% del total calric de la dieta (o a
menys del 7% en cas de persistir el colesterol plasmtic elevat), es podr aconseguir
limitant, o fins i tot excloent, els aliments que en tenen una proporci elevada, tals com:
els formatges secs i semisecs, la mantega, els derivats lctics sencers, la carn de xai i les
peces de carn greixoses en general, els embotits, els productes elaborats de pastisseria i
brioixeria, els menjars preparats...
La carn de porc (i dels seus derivats, els embotits) contenen ms AGM que no AGS. Per el
seu elevat valor en greix total (i, per tant en calories), demana moderaci en el seu consum.
Seguint lexemple anterior, el contingut en AGS de la proposta diettica de 2.000 kcal/dia
s de 20.4 g que corresponen al 9.1 % del total calric.
Per si la reducci dAGS ha de ser inferior al 7% ( un 6% , per exemple ), aix suposar
prendren com a mxim 13 grams al dia per una dieta de 2000 kcal i aix sols es pot
aconseguir escollint lctics desnatats (llet, iogurt, formatge) , reduint molt les carns tipus
pollastre, vedella o llom de porc; escollint carns especialment baixes en greix (filet de porc,
p.e.) o peix o substituir aquesta quantitat de protena animal per protena dorigen vegetal
(llegums).
Els cids grassos monoinsaturats, sn els components lipdics ms adequats duna

dieta saludable, tant per a persones sanes com per a persones amb diabetis.
Els aliments lipdics ms rics en aquests cids grassos sn loli doliva, les carns de porc (i
derivats de qualitat tals com el pernil serr de gla), les olives, les ametlles i les avellanes
(veure annex 5.2) loli de girasol, i menys el de blat de moro, en contenen una proporci
ms baixa, per existeix alguna varietat genticament modificada alta en oleic. En loli de
blat de moro, predomina lcid linoleic. Les margarines vegetals tenen diferents
percentatges dcids grassos oleic, linoleic i esteric, depenent del seu origen i, segons el
procediment dobtenci, contenen ms o menys quantitat dcids grassos insaturats trans,
fet que, en general, no consta a letiqueta del producte.

A una dieta de 2.000 kcal/dia, li correspondria un 14 - 15% del total calric en forma
dAGM, que serien 31 a 34g. En la nostra proposta diettica, el contingut en AGM s de
45.4 g que correspondria al 20.4% a expenses sobretot de loli doliva, si no hi ha
restriccions energtiques, es pot considerar correcte.
Els cids grassos poliinsaturats sn clarament cardiosaludables quan substitueixen els

saturats. No han de sobrepassar el 10% del total calric, perqu es deconeixen els
beneficis ms enll daquesta quantitat. Per aix no s cap problema ja que, en el nostre
medi, rarament la ingesta s superior al 5-6% (excepci: persones que utilitzen
habitualment oli de blat de moro i/o quantitats elevades de margarina obtinguda a partir
daquest oli). Pel contingut dAGP en 100 g daliment, veure la taula corresponent en
lannex 5.2.
En la proposta diettica de 2.000 kcal, el contingut en AGP s de 6 g, que correspon a un

2.7% del contingut calric total.
Existeixen uns tipus dAGP anomenats omega 3, que sn molt crdiosaludables i estan
presents sobretot al peix blau (verat, tonyina, emperador, sardines, salm). El seu contingut
en el peix blau oscilla entre 0,5 i 2 per 100 g de la part comestible i tamb es troba en
menys quantitat al marisc i a la fruita seca grassa (veure la taula corresponent de lannex
5.2). s convenient dinclourels a lalimentaci habitual. Es recomana prendre peix blau
de dues a tres vegades per setmana.
El colesterol est present a molts aliments. La recomanaci de la seva ingesta per sota de
300 mg/dia, o de menys de 200 mg/dia si es fa una reducci ms rigurosa, saconsegueix
a partir de limitar la ingesta de les seves fonts ms importants (veure taula corresponent
en lannex 5.2.): vsceres, rovell dou, carns grasses (de be, costelles de vedella, gallina,
etc), marisc. Conv recordar, per, que els AGS tenen capacitat per elevar el colesterol
plasmtic.
Els fitoesterols sn mollcules semblants al colesterol, per dorigen vegetal. A nivell

intestinal, competeixen en labsorci del colesterol, i, per aquest motiu, la dificulten. La
seva ingesta recomanada en teoria, 2-3 g/dia s difcil dassolir, tot i prenent
diriament els aliments amb major contingut, com oli doliva, margarina vegetal, fruita
seca grassa, verdures, hortalisses i fruita fresca. s molt difcil arribar als 2g/dia (excepte
amb margarines o altres aliments enriquits amb fitoesterols o amb fitoestanols, (que sn
els fitoesterols reduts, i tenen la mateixa propietat beneficiosa).).
La llet, el iogurt, el formatge, el llom (i les altres carns), el pernil, el peix (blanc o blau) i els
ous, no contenen fitoesterols.

A continuaci veurem un exemple de dieta habitual amb el seu contingut de fitoesterols
(valors arrodonits):
Aliment Pes (g) Fitoesterols (mg)

Oli doliva 30 70
Llet semidesnatada 400 0
Iogurt natural 125 0
Llom de porc 90 0
Peix blanc (llu) 120 0
Pernil salat o serr 20 0
Formatge fresc 30 0
Ametlles, avellanes 25 36
Margarina vegetal 20 53
Enciam 150 g + tomquet 125 g+
cogombre 60 g + olives 6 7 u + ceba 25 g 100
Patates 150 g 150 7,5
Verdura cuita 250 30
3 Fruites grans 450 100
Llegums cuits 200 60
Arrs, pasta, pa c.s. 10
TOTAL de fitoesterols 466 mg/dia
En sntesi, prendre la quantitat diria de lpids, aix com respectar la moderaci en AGS i
colesterol, augmentant, dins els percentatges adequats, la ingesta dAGM i dAGP,
saconsegueix disminuint la ingesta dels aliments amb elevades concentracions de greix, i
prenent, en canvi, lctics desnatats (o semidesnatats, en casos menys rigurosos), carns
poc grasses, peix blanc sovint, peix blau de dues a tres vegades per setmana, verdures
i amanides als dinars i sopars, fruita crua unes dues vegades al dia, aliments farinacis
(pa, patates, arrs, pasta, llegums) en les quantitats suggerides (racions de carbohidrats) a
la dieta de cadasc. Es preferiran aliments integrals. Laliment lipdic preferent s loli, si
pot ser doliva, verge i, la major part, pres en cru.
Si no sha de fer restricci calrica important, es pot prendre fruita seca grassa sovint,
formant part de la proposta diettica, per la seva notable proporci en AG insaturats, fins
i tot en lcid gras omega 3 alfa linolnic.

2.3.4. Consideracions sobre el consum dalcohol
Lalcohol de les begudes destillades i de les fermentades s letanol. Es produeix per
loxidaci dels sucres per via fermentativa. En el nostre organisme lalcohol es metabolitza
en el fetge, per via oxidativa.
Cada gram dalcohol proporciona aproximadament 7 Kcal. s important, tenir en compte
aquest valor energtic sobretot en els pacients amb diabetis lligades al sobreps i lobesitat.
Si no existeixen contraindicacions mdiques, per patologia associada o per medicaci, i,
davant un bon control glicmic, es pot tolerar el consum de beguda alcohlica amb
moderaci. Es recomana no prendre ms de dues begudes al dia pels homes (equivalent a
uns 30g dalcohol) i 1 per les dones (equivalent a uns 15g).
Clcul de grams dalcohol i valor energtic de les begudes alcohliques:
g (OH) = densitat alcohol (0,789 g/ml) x graus de la beguda x volum consumit (ml)
100
Exemple:
Grams dalcohol duna copa de cava

1) Volum consumit duna copa = 100 ml
Graduaci del cava = 12,5
Densitat alcohol = 0,8 g/ml
2) g (OH) = densitat alcohol (0,8) x graus de la beguda x volum consumit (ml)

100
3) g (OH) = 0,8 x 12,5 x 100 (ml) = 10 g dalcohol per copa de cava

100
4) 10 g dalcohol x 7 Kcal = 70 Kcal per copa de cava

Dins el grup de begudes alcohliques haurem de diferenciar 2 grans grups, les begudes
alcohliques de baixa graduaci (amb baix contingut dalcohol) entre les que sinclouen
els vins, els caves (amb un contingut en sucres prcticament invalorable), i tamb les
cerveses amb un contingut en sucres daproximadament un 4%, s a dir, que 1 quinto,
representa una aportaci duns 8 g dhidrats de carboni. Les cerveses sense alcohol
mantenen el mateix contingut en hidrats de carboni que les cerveses amb alcohol. El
mateix succeeix amb els bitter sense alcohol que representen una aportaci del 14% en
sucres (aproximadament). Laltre grup s el constitut per les begudes alcohliques dalta
graduaci amb un contingut en alcohol que pot oscillar entre els 20 i els 50. Dins
daquest grup podem diferenciar els licors (ans, Cointreau...), amb un elevat contingut en
sucres, i els destillats (brandis, whiskis...) prcticament sense sucres.
En relaci al consum de begudes alcohliques, cal considerar les mateixes precaucions que
per a la poblaci sense diabetis.
Les begudes alcohliques dalta graduaci no sn en general recomanables pel seu elevat
contingut en alcohol. En el cas de la persona amb diabetis, a ms, cal recordar que un
consum elevat dalcohol pot interferir o inhibir el procs de transformaci del glucogen del
fetge en glucosa a la sang (aquest procs sactiva principalment quan els nivells de
glicmia es situen per sota dels parmetres normals, com a resposta interna a la
hipoglicmia). Per tant, el consum elevat dalcohol pot tenir un efecte agreujant de les
hipoglicmies. Aquesta situaci podria donar-se quan la beguda alcohlica singereix
allunyada dels pats i associada a una important activitat fsica (festes per la nit, balls de
matinada...).
Si es decideix prendre una beguda alcohlica, i per tal devitar aquest risc, caldria
acompanyar la beguda amb la ingesta dalgun aliment com fruita seca, crispetes i/o
barrejar la beguda alcohlica amb suc de fruites o beguda refrescant ensucrada.

A continuaci es mostren els grams dalcohol, carbohidrats i energia dalgunes de les
begudes ms freqents per unitat de consum.
Beguda ml beguda Mesura Alcohol (g) Carbohidrats (g) Energia (Kcal)

Cervesa 200 ml Canya/quinto 6,8 4,2 66
300 ml Mitjana 10,2 6,3 99
330 ml Llauna 11,2 6,9 108,9
500 ml Gerra 17 10,5 165
Cervesa negra 200 ml Canya/quinto 12,4 10,6 132
Cervesa 200 ml Canya/quinto 0,8 9,4 46
sense alcohol
Vi 125 ml Copa 11 0,2 78,7
Cava 100 ml Copa 9,1 1,5 71
Vermouth sec 100 ml Copa 12,1 13,5 139
Vodka 40 ml Copa petita 13,4 0 94
100 ml Got 33,5 0 235
Conyac 40 ml Copa petita 13,4 Tr 94
Crema de 25 ml Xarrup 5 7,5 66
Whisky 40 ml Got petit 8 12 105
Whisky 40 ml Got petit 13,6 Tr 95,2
100 ml Tub gran 34 Tr 238
Sangria 125 ml 1 copa 9,8 4,7 88,7
Cigal (conyac) 30 ml Licor 10 Tr 70,5
Ginebra 40 ml Copa petita 12,6 0 88,4
100ml 1 got llarg 31,6 0 221
Licor de fruites 25 ml Xarrup 3 8,7 56
Tr = traces
Consideracions finals;
! El consum dalcohol en cap cas ha de ser recomanat. El seu consum tolerat (per
individus acostumats) es troba al voltant dels 15 g en les dones i dels 30 g en els
homes. En cap cas sha de recomanar en individus que no en siguin consumidors
! La recomanaci ha de ser sempre individualitzada.
! Cal comptabilitzar laportaci energtica en el cas que el consum sigui diari.
! s preferible ingerir-lo durant els pats. Si es pren fora dhores, cal reforar-lo amb una
ingesta dhidrats de carboni, per evitar lefecte hipoglicemiant.

2.4. REVISI DELS EDULCORANTS EXISTENTS AL MERCAT
Els edulcorants sn substncies naturals o artificials capaces de tenir o transmetre sabor
dol, similar al del sucre (sacarosa). Des del punt de vista qumic, hi ha una gran diversitat
daquestes substncies: sucres, alcohols, aminocids, protenes; i des del punt de vista
energtic poden ser calrics o acalrics. En aquest esquema es resumeixen els tipus
dedulcorants segons aquestes caracterstiques.
Calrics Acalrics
sucre com altres sucres substitutius de sucres artificials naturals
Sacarosa Glucosa Sorbitol Maltitol Sacarina Stevisid

Maltosa Xilitol Isomalt Ciclamat Taumatina
Lactosa Manitol Lactitol Aspartam
Fructosa Acesulfamat
Sucralosa
Alitam
Neohesperidina
Naturals Sintetitzats o modificats
Aquests tipus dedulcorants es classifiquen en diferents grups segons les caracterstiques

qumiques principals: sucres naturals, poliols, edulcorants artificials i edulcorants proteics.
A continuaci es facilita un resum de les principals caracterstiques.
SUCRES NATURALS
Nom Sacarosa Glucosa Fructosa Maltosa Lactosa

Tipus de sucre Disacrid Monosacrid Monosacrid Disacrid Disacrid
Poder 1,0 0,5 0,8-1,2 0,3-0,6 0,2-0,6
edulcorant (1)
Digesti/ SI SI SI SI SI
Absorci (Fructosa+ (Glucosa+ (Galactosa+
Glucosa) Glucosa) Glucosa)
Valor Calric 4 4 4 4 4
(Kcal/g)
Increment SI SI SI SI SI
dinsulina
(1) Es pren el valor 1 de la sacarosa com a referncia. Tenen poder cariognic

POLIOLS
Nom Sorbitol Manitol Isomalt Maltitol Lactitol Xilitol

Codi E-420 E-421 E-953 E-965 E-966 E-967
Hidrogenat a Glucosa Fructosa Sacarosa Maltosa Lactosa Xilosa
partir de
Poder 0,4-0,5 0,4-0,5 0,5 0,9 0,3 1,0
edulcorant (1)
IDA (2) No especificat 0-50mg No No No No
>50 g/dia >20 g/dia Especificat Especificat Especificat Especificat
laxant laxant
Digesti/ Parcial Parcial Parcial Parcial Parcial Parcial
Absorci (glc+sorbi) (gal+sorbi)
Valor Calric 2,6 1,6 2,0 2,1 2,0 2,4
(Kcal/g) (3)
Increment No No No Similar o No Si, per baix
dinsulina molt baix Molt baix Inferior a
glucosa
(1) Es pren el valor 1 de la sacarosa com a referncia
(2) No especificada, significa el nivell ms alt de seguretat
(3) Tot i que el seu valor calric pot ser diferent, segons la legislaci de la Uni Europea, es
considera que tots aporten 2.4 Kcal/g
Els poliols no sn cariognics
EDULCORANTS ARTIFICIALS
Nom Acesulfamat K Ciclamat Sacarina Sucralosa Neohesperidina

E-950 E-952 E-954 E-955 (1) E-959 (2)
Poder
150-200 160-200 300-500 600 400-600
Edulcorant (3)
IDA (4) 0-15 mg 0-11 mg 0-5 mg 0-15 mg 0-5 mg
Digesti/
NO NO NO NO NO
Absorci
Valor Calric NO NO NO NO NO
Increment
NO NO NO NO NO
dinsulina
(1) Derivat de la sacarosa, per amb 3 Cl substituint grups OH
(2) Derivat de la neohesperidina per hidrlisi i hidrogenaci, component natural dels ctrics
(3) Es pren el valor de 1 de la sacarosa com a referncia
(4) No especificada significa el nivell ms alt de seguretat

EDULCORANTS PROTEICS
PROTEICS
Aspartam Alitam Taumatina Estevisid
Nom Codi (1)
E-951 E- E-957
L-Asp-L-Phe- L-Asp-D-Ala Cadena peptdica
Composici
OCH3 De 207 aa
Poder
160-220 2000-3000 2000-3000 300
edulcorant (2)
No autoritzat
IDA (3) 0-40 mg 0-1 mg No especificada
a la UE.
Digesti/
SI SI SI NO
Absorci
Valor Calric (4) NO NO NO NO
Increment
NO NO NO
dinsulina
(1) Est autoritzat a pasos de Sudamrica; en els EEUU est autoritzat com a producte diettic,
no com a edulcorant
(2) Es pren el valor de 1 de la sacarosa com a referncia
(3) No especificada, significa el nivell ms alt de seguretat
(4) El valor teric energtic s igual al de les protenes (4 Kcal/g) per la quantitat a afegir com
a edulcorant s tant petita, que es considera que tenen un valor energtic 0.
Informaci facilitada per Joan Cadefau Surroca. Professor de bioqumica del Centre
dEnsenyament Superior en Nutrici i Diettica, CESNID. Jornada sobre Els edulcorants en el
tractament diettic de la diabetis, 29 de gener de 2002.
2.5. ALIMENTS I PRODUCTES DIETTICS PER A PERSONES AMB

DIABETIS
Sn aliments en els quals sha substitut el sucre que forma part de la seva composici
nutricional habitual per edulcorants amb menor poder hiperglucemiant (fructosa) o
sense poder hiperglucemiant (sacarina, aspartam, sorbitol, ...). O b, en els quals sha
rebaixat la proporci de midons, de manera que el percentatge final s inferior al de
laliment no especial per a persones amb diabetis. A ms, no solen tenir una proporci
de lpids superior a la de laliment de referncia.
Alguns dells no contenen glcids (moltes begudes light), per aix, des daquest punt de
vista, no shan de comptabilitzar en el recompte de carbohidrats i es podrien prendre
lliurament, sempre que sobservi una actitud prudent en el seu consum.

Respecte al seu valor calric, dependr del tipus dedulcorant que continguin com a
substitut del sucre. Aix, tal com hem vist en lapartat anterior, si ledulcorant forma part
del grup dels calrics, laliment pot portar similar contingut en Kcal que el producte no
especial per a persones amb diabetis. Cal ternir aquesta considetaci en compte en les
persones amb sobreps i/o obesitat.
Els productes diettics ms destacables sn, bsicament, aquells que contenen una
proporci de sucres molt inferior en relaci al producte no diettic, i que per tant, no cal
que siguin calculats ni substituts. Es poden incloure sense alterar el contingut en hidrats
de carboni i/o Kcal.
Alguns dels aliments ms caracterstics sn:

Melmelades: Sha substitut el sucre habitual daquests productes (el 50% del seu pes),
per sorbitol i/o fructosa. Poden contenir tamb un edulcorant no energtic. Si sols
contenen sorbitol, el seu poder hiperglucemiant es redueix als glcids simples de la
fruita de base de la melmelada; aix, per exemple, 25 o 30 g de producte aportara 1 o
2 grams de carbohidrats. Per tant, es podria prendre (per esmorzar, per exemple)
lliurement. En canvi, si s amb fructosa, shauran de sumar els grams per raci, a la resta
de glcids. Letiqueta sol informar de la quantitat de glcids per 100 g.
Galetes: Elaborades sense sucre afegit, per amb farina de blat. No sn de consum
lliure. Poden contenir un 60 a 80% de glcids. La casa comercial ha de posar en lloc
visible de letiqueta els grams de carbohidrats per 100 g, i/o per galeta. El fet de ser amb
fibra vegetal, no garanteix un menor contingut en hidrats de carboni.
Torrons, xocolata, gelats i pastissos: Caldria seguir el mateix principi que amb les
galetes. Tot i que no contenen sucre afegit, els hidrats de carboni procedents de la farina
i/o la llet amb la qual shan fabricat, constitueixen una aportaci de glcids que hauran
de ser considerats substituts daltres (pa o fruita, per exemple). En alguna ocasi, si
sespecifica en letiqueta, pot ser que la quantitat de glcids sigui molt escassa i es
puguin prendre sense haver-los de substituir per altres aliments glucdics. Es
desaconsella el consum daquells aliments anomenats especials per a diabtics que
es distribueixen sense envasar i sense etiquetatge nutricional (producte a granel: gelats,
pastisseria).
Les diferents denominacions que encapalen aquests productes poden ser: tolerat per a
diabtics, sense sucre afegit, especial per a diabtics, adequat per a diabtics.
Cap daquests anunciats s prou vlid en s mateix ja que cal basar-se en letiquetatge
nutricional.

Lalimentaci recomanada a la persona amb diabetis no requereix necessriament de
ladquisici de productes especials, ni tampoc dun pressupost superior. Malgrat aix, s
convenient conixer loferta de productes diettics que ofereix el mercat, aix com els seus
avantatges i incovenients
Tant el pacient amb diabetis com el seu metge i/o el seu educador, quan siguin consultats
sobre algun daquests aliments, han de llegir acuradament la seva composici per a poder-
los incloure o no dins de la proposta diettica habitual. Es desaconsellaran aquells
productes de composici poc clara, aix com els que no presentin cap avantatge respecte
als convencionals.

3. EDUCACI TERAPUTICA EN ALIMENTACI
Adaptar un pla dalimentaci i facilitar un procs daprenentatge diettic sn elements
claus per a conseguir una adequada terpia nutricional. Els programes deducaci
teraputica haurien de facilitar la integraci de les recomanacions nutricionals a la vida
quotidiana de cada persona, utilitzant activitats daprenentatge a nivell individual i de
grup centrades ms en el saber fer que en el saber.
Diversos estudis han demostrat la necessitat de:

! Valorar el punt de partida de cada persona i el seu entorn. Laprenentatge
diettic comena amb una exhaustiva valoraci nutricional i dhbits diettics. Les
recomanacions hauran de ser prctiques, assequibles, adaptades, enteses i acceptades
pel pacient i/o famlia.
! Utilitzar estratgies pedaggiques, que fomentin la participaci activa,
centrades ms en les competncies prctiques que en els coneixements terics. La
necessitat dindividualitzaci, implicaci familiar, seguiment i refor educatiu sn
essencials.
! Unificar criteris i realitzar el treball de manera interdisciplinria entre els
membres de lequip assistencial sn aspectes bsics per a promoure canvis de
comportament alimentari.
! Utilitzar el sistema de plans dalimentaci per racions o intercanvi equivalent
daliments basat en intercanvis equivalents segons contingut dhidrats de carboni (CH)
(veure llista dequivalncies). Els plans dalimentaci per racions, continuen essent un
dels millors sistemes, sobretot en la diabetis tipus 1 perqu faciliten:
Individualitzar el pla dalimentaci segons necessitats nutritives, metabliques i
dhbits diettics.
Variar de forma equivalent els diferents mens en funci, principalment, del
contingut en CH, i tamb de protenes, greixos i energia. Per tant, poden treballar-se
diversos aspectes nutricionals en el mateix pla dalimentaci.
Ajustar la dosi dinsulina en funci de laportaci de CH, en aquells pacients
amb terpia insulnica intensiva (mltiples dosis i/o perfusi continua dinsulina
subcutnia) i bon maneig de lautocontrol.
Integrar el pla dalimentaci al men familiar escolar o laboral.
Aquests aspectes sn suficientment importants per a poder facilitar lacompliment

diettic.

Per individualitzar el pla dalimentaci i facilitar el procs daprenentatge
diettic, els programes deducaci teraputica haurien de tenir en compte
aquests 4 punts:
3.1.1. Valoraci del punt de partida i registre de necessitats individuals
3.1.2. Objectius educatius daprenentatge diettic
3.1.3. Pacte i transmissi del pla dalimentaci. Nivells daprenentatge del sistema de
racions (o daltres)
3.1.4. Seguiment i avaluaci.
3.1. TENDNCIES ACTUALS

3.1.1. Valoraci del punt de partida i registre de necessitats individuals
! Antropometria i hbits diettics: Pes, Talla, IMC, permetre abdominal, aportaci
Kcal, situaci nutricional, horaris, activitat laboral /escolar, activat fsica, preferncies
Si la persona est en normops, shauria de fer mfasi en laportaci i distribuci dels
aliments i begudes rics en CH al llarg del dia i en el tipus de greix habitual. Si existeix
sobreps i/o dislipmia fer mfasi en el tipus i quantitat de greix.
! Tractament i evoluci clnica de la malaltia: Edat, tipus de diabetis, tractament,
evoluci, factors de risc, complicacions crniques, esperana de vida i objectiu de
control. Tots aquests aspectes marcaran els objectius daprenentatge diettic.
! Activitat fsica: Regular o espordica. Tipus, freqncia, horaris. s important detallar-
ho per poder adaptar suplements i/o canvis en la insulina.
! Entorn socio- familiar i cultural: Lherncia cultural de cada persona determina en
molts casos diversos comportaments alimentaris. El recolzament familiar s molt
important. Si la famlia comprn la naturalesa de la malaltia, quina s la millor manera
de controlar-la i quins son els perills potencials, facilitar, sens dubte, una millor
adaptaci. Shauria dimplicar un familiar sempre que fos possible.
! Escolaritzaci, capacitat daprenentatge: Les persones aprenen de diferents
maneres en funci del nivell descolaritzaci, nivell de motivaci i de les estratgies
educatives utilitzades... Les estratgies que han demostrat ms eficcia sn les que
posen al pacient en situaci activa. Les activitats purament informatives resulten poc
tils per promoure canvis en el comportament.

! Atribucions vers la malaltia: El que una persona pensi vers la malaltia condiciona
diverses actituds i reaccions. Si una persona creu que la insulina li afectar la vista pot
adoptar una reacci de rebuig davant la insulinitzaci. s important deixar un espai
perqu el pacient verbalitzi els seus sentiments i/o pors.
! Estat emocional: El procs dadaptaci a una malaltia crnica genera una srie de
reaccions emocionals fora comuns en la majoria de pacients: negaci inicial, rebellia,
negociaci, depressi i adaptaci activa. El procs educatiu resultar ms o menys
efectiu en funci de la fase dadaptaci a la malaltia. Aquesta s una de les raons per
les que noms es treballin conceptes de supervivncia en el perode inicial.
En pacients no diagnosticats recentment, caldria tamb valorar:

! Coneixements, habilitats i actitud:
Qu sap vers lalimentaci i la seva relaci amb la insulina i/o lexercici. Realitza
intercanvis equivalents entre els aliments rics en CH?
! Prevenci, reconeixement i actuaci davant de les complicacions agudes:
Hipoglicmia ( noms si porten tractament amb insulina o agents orals (AO) i tenen risc
de patir-les) i hiperglicmia.
! Grau dintegraci del pla dalimentaci al men familiar escolar o laboral:
Lloc on menja habitualment, qui prepara el menjar, menja apart o participa del menjar
de tothom. s important valorar si varia de forma equivalent els mens i si adapta
lalimentaci a situacions especials: segons la gana, festes o imprevistos.
! Adherncia global al tractament i a lequip sanitari.
Seguiment regular de les visites, pla dalimentaci, controls glucmics...
3.1.2. Objectius educatius daprenentatge diettic

Que el pacient i/o familiars siguin capaos de:
! Reconixer lalimentaci com una part fonamental del tractament aix com
relacionar-la amb la insulina/AO/exercici.
! Identificar el pla dalimentaci com una forma saludable i satisfactria
dalimentar-se,
! Reconixer grups daliments, en especial els rics en CH. Saber en un menjar concret
quins aliments respectar i amb quins poder ser ms flexibles.
! Reconixer els aliments i begudes rics CH

! Reconixer els aliments rics en greix i de forma especial els rics en greix saturat i
colesterol. Escollir els tipus de cocci ms adients.
! Identificar els aliments especials per a diabtics (diettic, light, baixos en ...) com
aliments no lliures de control. Necessitat de consultar letiquetatge nutricional.
! Escollir els tipus de begudes ms adients.
! Aprendre a quantificar i intercanviar de forma equivalent els diferents aliments
de cada grup amb lajut de la bscula i/o mesures de referncia per volum.
! Entendre el pla dalimentaci pactat per racions, adaptat a volum de referncia.
! Poder integrar el pla dalimentaci recomanat al men familiar
/escolar/laboral. Fer-ho adaptable en cas de festes i/o imprevistos.
! Relacionar els valors de la glucmia capil.lar segons aportaci glucdica i
activitat fsica dependent del tipus de tractament farmacolgic del pacient i objectius
de control.
Aquests objectius educatius daprenentatge diettic shauran de adequar a les necessitats

de cada pacient segons valoraci inicial i ritme daprenentatge individual. Es podran
treballar a nivell individual o en sessions de grup (grups reduts entre 8-10 pacients i
familiars) utilitzant sempre que sigui possible aliments reals o de plstic.
3.1.3. Pacte i transmissi del pla dalimentaci. nivells daprenentatge del

sistema de racions
Una vegada confeccionat el pla dalimentaci i adaptat segons les necessitats nutritives,
metabliques i dhbits diettics de cada pacient en particular (veure casos prctics 4.1 i 4.2)
shaur de transmetre al pacient i/o familia duna forma clara i el mxim dentenedora.
Existeixen molts sistemes o mtodes per fer aquesta transmissi i tots poden tenir la seva
utilitat en funci les caracterstiques de cada pacient i familia aix com dels objectius de
control, tipus de diabetis i tractament.
Entre els diferents mtodes podem destacar:
A. Pirmide dels aliments
B. Dietes semfor
C. Mens planificats en base a dietes estndard
D. Mtode del plat
E. Plans dalimentaci per racions de 10 g dhidrats de carboni.

A. Pirmide daliments
La seva utilitat rau en poder treballar conceptes dalimentaci equilibrada a nivell
qualitatiu potenciant el consum diari dels aliments que es troben a la base de la pirmide
i restringint al mxim els del vrtex superior tal com es mostra en la figura 1:
Pirmide de lalimentaci saludable
OCASIONAL
Greixos (margarines, mantega)
Dolos, pastissos, llaminadures
Carns greixoses,
embotits
Vi (opcional) 2 RACIONS
Carns magres, peix, ous,
llegums i fruits secs
2-4 RACIONS
3-5 racions
Llet, iogurt, formatge
(preferentment oli doliva)
2 RACIONS 3 RACIONS FRUITA

Verdures i
Verdures + Fruita 5/dia
diari
hortalisses
4-6 RACIONS
Pa, cereals,
S
ARRS
AL
FARINA
cereals integrals,
RE
CE
arrs, pasta, patates

Sociedad Espaola de Nutricin Comunitaria, SENC, 2001
Activitat fsica Aigua
Fig. 1 - Pirmide de la Alimentacin Saludable.

Guas Alimentarias para la Poblacin Espaola. SENC, 2001

El concepte de racions recomanades utilitzat a la pirmide es correspon a porcions de
consum habitual, no al concepte de raci de 10 g dhidrats de carboni. Per a ms
informaci sobre aquest concepte, i sobre la distribuci dels aliments en la pirmide,
consultar la taula de racions recomanades per a poblaci general de lannex 5.2.
Estaria indicat en el moment del diagnstic per centrar les bases duna alimentaci
equilibrada i recomanable per a tota la familia i en aquells casos en que no shagi de seguir
un control estricte de les Kcal .
B. Dietes semfor
Un altre mtode serien les dietes semfor on es senyalitzen els aliments en:
! verd: lliures de control, com les verdures i amanides.
! groc: consum controlat, com els farinacis i les fruites
! vermell: cal restringir-los al mxim com les begudes refrescants, pastisseria, gelats,
greixos saturats..
Igualment poden ser dutilitat quan les indicacions noms sn a nivell qualitatiu i tamb
en persones amb molt baix nivell de formaci (analfabetes).
C. Mens planificats en base a dietes estndard

Els plans dalimentaci predefinits i adaptats a mens setmanals, malgrat sser un sistema
molt rgid , poden ser tils per a aquelles persones que sels fa difcil organitzar-se o en la
fase inicial de la diabetis en que el pacient/famlia poden estar psicolgicament molt
bloquejats.
D. Mtode del plat.

Aquest mtode es una manera senzilla de planificar els pats sense haver de mesurar. Es
especialment til en persones dedat avanada o analfabetes, i tamb per aquelles
persones que es resisteixen a mesurar els aliments per altres mitjans (figura 2).
ESMORZAR DINAR/SOPAR
Fig. 2 - Mtode del plat.

Esmorzar Dinar / Sopar
" Es divideix el plat en 4 parts iguals " Es divideix el plat en 4 parts iguals
" 1/2 s per la fcula " 1/4 es per la fcula.
" 1/4 pels aliments proteics " 1/4 es pels aliments proteics.
" No es prenen verdures i els aliments " 1/2 es para la/les verdura/amanides.
proteics sn opcionals
Si prenen cereals es recomana fer Si prenen cereals es recomana fer un
un senyal a la tassa i si son torrades o senyal a la tassa i si son torrades o
galetes comptar les unitats galetes comptar les unitats.
Utilitzant aquest mtode amb un plat pla duns 23 cms de dimetre, amb aquestes
mesures i sense suplements es pot aportar entre 1200-1500 Kcal /dia
E. Plans dalimentaci per racions

El sistema per racions presenten moltes avantatges tal com sha esmentat a linici i tamb
inconvenients tant pel professional com pel pacient i famlia:
Avantatges Inconvenients
! Individualitzar segons necessitats ! Temps per a la confecci, explicaci
Pacient/famlia Professional
nutritives, metabliques i i transmissi escrita

dhbits diettics.
! Es poden treballar diversos aspectes
nutritius a la vegada
! Integrar el pla dalimentaci al men ! Difcil comprensi per molts pacients
familiar, escolar o laboral i famlia (sobretot per diabetis tipus
! Una millor adaptaci als mens de 2 dedat avanada)
festa, imprevistos, canvis de gana.
El sistema permet gran variaci de
mens equivalents
Molts llibres de Diettica i Nutrici adapten els sistemes de racions a volums equivalents
en forma de cullerades, tasses, encara que cal tenir en compte que existeix variabilitat
dintre del mateix tipus destris.
Un dels sistemes que en el nostre medi sha demostrat til per treballar els plans
dalimentaci per racions adaptats a volums equivalents, s lutilitzat en lHospital Clnic
de Barcelona. Aquest mtode consisteix en adaptar una mesura de referncia de volum per

a cada grup daliments. s a dir, utilitzar una tassa per al grup de la llet, un got mesurador
daliments en cuit adaptat a 2 racions de 10 gr dhidrats de carboni per al grup dels
farinacis (figura 3), una pea mitjana ( 5-6 peces en 1 Kg) per a la fruita, un plat per a la
verdura/amanida i una cullera sopera (10 ml) per a loli.
AVANTATGES DE LALIMENTACI PER RACIONS:

Variaci dels mens
Adaptaci del pla dalimentaci al men familiar, laboral
Per aconseguir aquestes avantatges, s important:
Aprendre a mesurar i intercanviar els aliments de cada grup
amb lajut de mides de referncia
El got mesurador daliments cuits (adaptat a 2 racions)

s un instrument que permet mesurar i intercanviar els aliments del grup de les
FARINES (patata, pasta italiana, psols, faves, llegums, arrs, pa)
i, duna manera cmoda, participar del men familiar.
Cada got es pot canviar per 40 grams de pa (2 racions)
(barra de 200 grams)
1 got mesurador
daliments cuits 40 g de pa

N racions Pes en cru Pes aprox. en cuit Volum en cuit
2 racions 120 g psols, 120-130 g
faves
100 g patata 100 g
40 g llegum 80-100 g
30 g arrs 90-120 g
30 g pasta 60-90 g
Fig. 3 - Equivalncies del got mesurador adaptat a 2 racions dhidrats de carboni

(La validaci daquest got mesurador daliments va rebre el Premi de lAssociaci Catalana de Diabetis
1991).
Amb lajut daquestes mesures de referncia de volum, es pot arribar a transcriure a

volums equivalents, un pla dalimentaci per racions tal com es mostra a continuaci en
una dieta de 1800 Kcal.
PLA DALIMENTACI PER RACIONS

Sr./Sra. ................................................................................................ pes ........................... talla ........................ IMC ..........
1800 Calories si
pobre en colesterol HIDRATS DE CARBONI ........ 52 % sense sal
PROTENES.............................. 20 % no
GREIXOS .................................. 28 %
NOMBRE DE RACIONS
LLET ALIMENTS VERDURES FARINES FRUITES GREIXOS
PROTICS
ESMORZAR .......................... h 1 2 2 1
A MIG MAT ......................... h 1 2 1
DINAR .................................... h 2 1 4 2 1
BERENAR.............................. h 1 1
SOPAR.................................... h 2 1 4 2 1
ABANS DANAR A DORMIR 1

(barra de 200 grams)
1 got mesurador
(aliment cuit) 40 g de pa

Una de las possibles explicacions de la dificultat en la comprensi del sistema
dalimentaci per racions la poden donar les teories pedaggiques de J. Piaget. El
concepte raci s un concepte abstracte. En Pedagogia sha demostrat que els conceptes
abstractes sadquireixen a ledat de ladolescncia si la persona ha estat escolaritzada.
Aquesta habilitat de raonament formal o abstracte encara que sadquireixi es pot perdre
si no sexercita posteriorment. Aquest pot ser, entre daltres, un motiu pel qual molts
pacients i famlies, en funci del seu grau descolaritzaci i /o treball posterior, no arribin
a entendre el maneig dels plans dalimentaci per racions.
En canvi si els plans dalimentaci per racions es treballen i sadapten per escrit a volums
de referencia sn ms fcils dentendre: En Pedagogia sha demostrat que el concepte
VOLUM sadquireix a la infncia i es un aprenentatge que no es perd sempre que sutilitzi
informaci concreta i directament perceptible.
Per facilitar laprenentatge dels plans dalimentaci per racions lAssociaci Americana de
Diettica aconsella treballar i diferenciar 3 nivells:
! Nivell 1 o inicial.
! Nivell 2 o bsic.
! Nivell 3 o avanat.
Aquesta estructura t un doble avantatge: evita sobrecarregar la seqncia de leducaci

inicial i t en compte el principi de maduraci progressiu de laprenentatge. Per a cada
nivell es defineixen diferents conceptes, el perfil de poblaci al que va dirigit i lestructura
necessria dels centres per a poder realitzar aquest tipus daprenentatge
Nivells daprenentatge del sistema de racions
Nivell 3: AVANAT
Nivell 1: INICIAL Nivell 2: BSIC RATIOS insulina/ gr.HdeC
Aprenentatge: Aprenentatge: Aprenentatge:
! Diferenciar grups ! dem nivell 1 ! dem nivell 2
daliments i de forma
especial els rics en CH. ! Identificar i relacionar ! Ajustar dosi dinsulina
els valors de la glucmia segons aportaci de CH,
! Fer intercanvis capil.lar en funci de la utilitzant RATIO:
equivalents. ingesta, AO./insulina i Unitats dinsulina
activitat fsica. Grams o racions CH
! Adaptar pesos a volums.
! Mens equivalents

Nivell 3: AVANAT
Nivell 1: INICIAL Nivell 2: BSIC RATIOS insulina/ g de CH
Dirigit a: Dirigit a: Dirigit a:
Totes les persones amb Persones amb diabetis Persones amb diabetis
diabetes: Tipus 1-2 i gestacional, tipus 1 tractades amb
Tipus 1-2 i gestacional. un cop superat el nivell 1. Terpia Intensiva (TI)
un cop superat nivell 1-2 i
amb bon maneig dels
algoritmes per modificar
la insulina.
Persones tractades amb
infusor dinsulina
subcutnia. (CSII)
Centres: Centres: Centres:
Consultoris, Hospitals amb Consultoris, Hospitals amb Equips interdisciplinaris
dietista o expert en dietista o expert en amb experincia en
lassistncia a pacients lassistncia a pacients Terpia Intensiva i
diabtics. diabtic. infusors dinsulina.
3.1.4. Seguiment i avaluaci

Per tal de conixer si el pla dalimentaci i les competncies educatives estan ben
adaptades a les necessitats individuals, saconsella valorar en el seguiment de cada
persona:
! Resultats:
Pes, perfil glicmic i lipdic, tensi arterial. Grau de satisfacci amb quantitat i tipus
de menjar.
! Conixements i habilitats:
Capacitat oral dexplicar el pla dalimentaci pactat. Recordatori 24 h.
Intercanvis equivalents segons mens problema amb lajut de cartes de restaurants
i/o aliments reals, de plstic, fotos.
Entrevista dirigida per la prevenci i actuaci front hipoglicmia hiperglicmia.
Etiquetat nutricional i Test de coneixements en aquelles persones capacitades.
! Actitud:
Integraci al men familiar /escolar /laboral.
Valorar si porta sucre o similars al damunt per a tractar una possible hipoglicmia.
Adaptaci a festes o imprevistos. Actuaci davant de situacions reals o hipottiques.

Un pla dalimentaci
! Nutritivament ben confeccionat no significa individualitzat .
! Individualitzat no vol dir que la persona amb diabetis/famlia ho entenguin.
! Que ho entenguin no vol dir que ho segueixin.
! Que ho segueixin no vol dir per sempre, sin... fins quan?
! La motivaci i lentorn juguen un paper important, per tamb s important.
# Educar per a facilitar lautocontrol i el seguiment.
3.2. EDUCACI TERAPUTICA NUTRICIONAL A LA INFANTESA I A

LADOLESCNCIA. ASPECTES DIFERENCIALS
Leducaci en nens i nenes i adolescents amb DM1 ser similar a la dels adults, per amb
les diferncies dabordatge que comporta segons es produeixi el debut de la malaltia en
una edat o altra. En tots els casos, la famlia hi estar implicada i en alguns dells adoptar
un paper protagonista.
3.2.1. Objectius del tractament diettic

1.- Promoure hbits alimentaris sans per a tota la vida, conservant al mateix temps el
benestar social, cultural i psicolgic, tot seguint les recomanacions nutricionals
corresponents als nens i nenes de la seva mateixa edat.
2.- Assolir un desenvolupament ponderal i estatural adequat a la seva edat intentant
aconseguir el pes corporal ideal.
3.- Afavorir la normoglicmia i evitar les hipoglicmies.
4.- Ajudar a prevenir complicacions micro i macrovasculars.
5.- Prevenir i tractar les complicacions agudes (hipoglicmia, crisis de hiperglicmia i
exercici).
3.2.2. Educaci a la familia

Leducaci nutricional sha de projectar en dos mbits: famlia i nen/a. Per a la famlia,
sutilitzaran las mateixes estratgies pedaggiques i didctiques utilitzades amb els adults
amb diabetis. Es imprescindible educar la famlia en laprenentatge diettic i que collabori
amb el del nen/a.

Lalimentaci del nen/a estar integrada en lalimentaci de la resta de la famlia, rebutjant
la confecci dpats i menjars especials pel nen/a. Sutilitzaran els mateixos aliments
naturals que constitueixen la dieta daltres nens i adolescents de la seva edat, evitant els
rgims diettics restrictius i estereotipats.
3.2.3. Educaci conjunta familia-nens i adolescents

Amb els nens i nenes es plantegen diferents estratgies segons les edats:
Lactants i prvuls:
El nen/a noms ha de menjar el que la famlia autoritzi.
La famlia ha de:
1.- Afavorir la participaci del nen/a en els menjars per estimular la seva cooperaci.
2.- Conixer el maneig dels aliments propis daquesta edat: papilles, triturats, lctics...
3.- Estimular els diferents gustos, colors i textures.
4.- Saber buscar alternatives per a quan no tingui la collaboraci del nen/a (malaltia,
inapetncia, ...).
Dels 6 als 10 anys:

El nen/a de forma progressiva hauria de rebre informaci sobre:
1.- les famlies daliments.
2.- com distingir els aliments que contenen hidrats de carboni.
3.- la necessitat de respectar les quantitats dhidrats de carboni dels diferents pats.
4.- la necessitat de suplementar amb hidrats de carboni lexercici.
5.- com resoldre les hipoglicmies amb la ingesta dels hidrats de carboni adequats.
La famlia ha de donar suport a laprenentatge progressiu del nen/a promovent estils de
vida saludables.
Dels 10 als 14 anys:

El noi/la noia, de manera progressiva i una vegada shan assolit els coneixements
anteriors, rebr informaci sobre:
1.- com utilitzar la dieta per volums.
2.- com valorar la dieta escolar (menjadors escolars) i adequar-la a les seves necessitats.
3.- el maneig en situacions especials (festes, colnies, etc.)
4.- el maneig de la dieta per racions.
5.- la relaci: glicmia, insulina, exercici i ingesta de carbohidrats.

La famlia donar progressivament ms autonomia al noi/noia, seguint en tot moment la
seva evoluci i responsabilitat.
A partir dels 14 anys:

El noi/a, progressivament i una vegada assolits els coneixements anteriors, requerir
informaci sobre:
1.- com llegir letiquetatge nutricional
2.- el maneig dalgoritmes per modificar les insulines.
3.- com plantejar-se la ingesta en les sortides nocturnes (les primeres dicoteques, begudes
alcohliques....)
s una etapa on la famlia haur de deixar el noi/a com a nic responsable del control de
la seva diabetis, sempre, per, donant-li suport.
3.2.4. Estratgies educatives.

s en el primer pas on recaptarem linformaci del nen/a i de la famlia. Ser important
conixer:
hbits, tradicions i creences diettiques de la famlia.
gana, horari dels menjars, distribuci de calories i hidrats de carboni del nen.
activitats diries: escola-bressol, escola, institut, activitats extraescolars, exercici...
Els coneixements i consells diettics adquirits shauran de posar en coneixement daltres
persones o collectius que ofereixin atenci al nen/a: escola, altres familiars, monitors, etc.
Laprenentatge es far de manera individual i tamb de manera grupal per afavorir
laprenentatge actiu: intercanvi dexperiencies i refor dactituds.
En els tallers prctics sutilitzar material didctic: aliments plastificats i reals, mesures de
volum, bscules, jocs de cartes, fotografies, jocs de confecci de mens, casos prctics de
mens reals (self-service, carta del restaurant...)
En el procs educatiu del nen/adolescent amb diabetis pot ser interessant la seva
participaci en les estades destiu ldico-educatives que organitza cada any lAssociaci
de Diabtics de Catalunya (ADC) amb el suport del Departament de Sanitat (Consell
Assessor sobre la Diabetis a Catalunya i tamb per lAssociaci Catalana de Diabetis
(ACD).
s recomanable que els professionals sanitaris aconsellin als seus pacients amb diabetis i
als familiars que contactin amb lADC on hi poden trobar xerrades i cursos informatius,
grups de suport, assessorament jurdic i laboral, activitats culturals i socials, entre daltres.

CASOS PRCTICS
4.1. DM1
En Sergi, t 22 anys i s estudiant de darrer curs de Cincies de la Comunicaci. Li acaben
de diagnosticar una DM1. Les seves dades antropomtriques, sn:
Alada 1.83 m
Pes 72 kg (habitual 78)
IMC 21.5 Kg/m2 (habitual 23.3)
No practica cap esport en concret, per t fora activitat.
Es decideix la segent pauta dinsulina: insulina rpida 12-10-8 i NPH 4-0-0-10
Pla a seguir:
A- Entrevista dirigida per valorar:
1.- Situaci personal : Viu a casa amb els pares. No t parella
2.- Entorn socio-familiar: Prcticament tot el dia s fora de casa. A la facultat i amb els
companys. Per la tarda treballa com a dependent a una botiga dequipaments
esportius, la qual cosa li permet una certa independncia econmica. Al vespre sopa
a casa, entre setmana. El cap de setmana els pats sn ms irregulars.
3.- Grau dautonomia: Tota
4.- Activitat diria: Es desplaa per tot arreu caminant i en transport pblic. Durant el
mat l activitat s fora sedentria. Per la tarda la feina s bastant cansada. A casa
no t ascensor i viu en un 3er pis.
5.- Hbits diettics: Menja aliments de tots els grups, variant quantitativament segons
apetncia. Fa un bon esmorzar a casa abans danar a la facultat. A mig mat pren, a
vegades, bolleria com els companys. Dina a la cantina de la facultat i habitualment sopa
a casa. Pren begudes light ocasionalment i algun cubata en les sortides nocturnes.
6.- Nivell de coneixements terics: Sobre la diabetis, molt poc.
7.- Tractament: Es planteja un tractament intensificat, de 3 administracions dinsulina al
dia
8.- Actitud: Es una persona positiva, en general, malgrat que manifesta molta
preocupaci per aquest diagnstic.
9.- Estat emocional: Accepta la malaltia per no entn com sorganitzar per poder
continuar amb el seu ritme de vida.
10.- Capacitat daprenentatge: Elevada i amb inters per aprendre

B- Valoraci quantificada de la ingesta diria:
Habitualment,
Esmorza: 1 tassa de cereals/muesli amb 2 iogurts
O b, 1 vol de llet amb magdalenes
Mig mat: 1 entrep de pernil o formatge amb una cervesa
O b una pasta amb un caf amb llet amb 1 sobre de sucre
Dinar: El realitza durant la setmana al menjador de la facultat
1er plat a base darrs, pasta, llegums o patates (macarrons, bolonyesa,
arrs a la cubana, paella, estofat de patates, guisat de llegums,...)
2on plat de carn, peix, aus, (amb preferncia fregit o arrebossat) amb
guarnici de patates fregides o verdures amanides.
2 o 3 llesques de pa blanc
1 ampolla daigua i a vegades 1 cervesa
fruita, macednia o postre lctic
1 tallat amb 1 sobre de sucre
Berenar: A la cafeteria del lloc de treball
Una pasta (napolitana, croissant de xocolata,...) amb un caf amb llet i
1 sobre de sucre
Sopar Durant la setmana a casa amb la famlia
Sopa o verdura amb patata o una pizza
Carn, peix, truita amb pa amb tomquet (3-4 llesques) i sovint un tros de
formatge o embotit
1 pea de fruita o un postre lctic
aigua i alguns dies vi
sovint un got de llet amb cacau en pols i sucre
Els caps de setmana lestrutura dels pats pot variar fora en funci de les activitats previstes.
C- Programa educatiu daprenentatge diettic. Objectius:

Programa de supervivncia: Es dur a terme durant lingrs, per si el pacient no
ingressa, tamb es pot dur a terme mitjanant el rgim de visites diries durant la primera
setmana del debut a lhospital de dia. Serveix per assegurar: tcniques dadministraci de
la insulina i glucmia capil.lar. Saber com prevenir i solucionar una hipoglucmia i saber
quan consultar en cas dhiperglucmia.

Objectius daprenentatge diettic:
Nivell 1 / Inicial
Es necessari QUE COM fer-ho

Reconegui grups daliments Aprofitar lingrs per identificar en la
Reconegui i pugui assegurar en propia safata els diferents aliments
cada pat aliments rics en CH Activitats propies del centre per
Spiga fer intercanvis equivalents facilitar la preparaci del men prescrit
Pesar i facilitar ladaptaci a volums
dels aliments farinacis
Si es pot, utilitzar got mesurador
daliments cuits adaptat a 2 racions
de 10 g de CH.
Metodologia:
! Individual: Es treballa amb ell i la seva famlia, si l estada s curta (3 dies) o si no
ingressa.
! En grup: Si lingrs s ms llarg i lestat emocional ho permet, es pot incloure en
sessions en grup per ampliar i treballar altres aspectes educatius.
A lalta de lhospital o al final de la primera setmana de visites diries a lhospital de dia:

Pacte del pla dalimentaci: En base a la entrevista diettica i a les caracterstiques
personals del Sergi (edat, alada, activitat...) es dedueix un requeriment energtic
aproximat de 2.800 Kcal, del qual es planteja una proposta patr, a continuaci.
Pla dalimentaci proposat per a en Sergi

2.800 Kcal, 50% dhidrats de carboni (350 g o 35 racions), 19% de protenes, 31% de greixos:
Esmorzar: 5 r 1 raci de lctic
4 racions de farinacis
Mig mat: 6 r 4 racions de farinacis
25 g de pernil o embotit magre, o b 40-50 g de formatge o tonyina
2 racions de fruita
Dinar: 9 r 6 racions de farinacis
1 raci de verdures
2 racions de fruita
120 g de carn 150 de peix 2 ous 1/4 de pollastre o conill...

Berenar: 4 r 1 raci de lctic
3 racions de farinacis
Sopar: 8 r 5 racions de farinacis
1 raci de verdures
2 racions de fruita
150 g de peix 2 ous 120 de carn 1/4 de pollastre o conill...
Ressop: 3 r 1 raci de lctic
2 racions de farinaci
La quantitat doli al llarg del dia, corresponent a un requeriment energtic de 2.800 Kcal,
es situa al voltant de 50-60 ml doli, preferentment doliva, equivalent a unes 5-6
cullerades soperes, aproximadament. Com que en Sergi no presenta sobreps, aquesta
quantitat s noms un valor aproximat.
Podem facilitar mens equivalents en funci del pla dalimentaci pactat. Se li recomana
reduir tot el que pugui la bolleria i substituir-la per entrep i/o torrades o galletes Maria. Se
li aconsella de vigilar la ingesta dalcohol per prevenir hipoglicmies. Cal valorar b els
horaris, la ingesta i lactivitat fsica per adaptar la pauta de tractament. Tenir en compte que
els festius es modificar lactivitat, i per tant, el repartiment de CH. Facilitar contacte
telefnic.
Als 5-10 dies de lalta o de la primera setmana de visites diries a lhospital de dia es cita
com a seguiment ambulatori quinzenal.
Nivell 2 / Bsic
Ha disminuit la seva preocupaci, mant el seu inters per aprendre i explicar
experincies prpies.
Conixer conceptes dalimentaci Utilitzant aliments de plstic, reals,
saludable fotos,...
Conixer el sistema de racions de Etiquetatge nutricional dels aliments
10 grs de CH per poder variar millor ms consumits en aquesta edat: pizzes,
els mens croquetes, gelats sense sucre.
Interpretar letiquetatge nutricional. Cartes de restaurants per improvisar un
Saber adaptar lalimentaci a pat.
situacions especials: esport, malalties Instruments de medici: bscula, plat,
intercurrents (dieta de cetosi,...) got mesurador daliments cuits adaptat
Relacionar els valors de la glucmia a 2 racions de CH del grup de les farines.
capil.lar en funci de la ingesta, la
insulina i lexercici.

Metodologia:
Es poden treballar aquests aspectes de forma:
! Individual, en visites de seguiment per poder personalitzar algoritmes de modificaci
de la pauta segons els valors de glucmia capillar, dosis dinsulina, alimentaci i
exercici.
! En grup, per afavorir lintercanvi dexperincies i laprenentatge de noves estratgies
dactuaci front a situacions hipottiques o reals daltres pacients.
A partir dels 4-6 mesos del debut, podem avanar en el procs educatiu i iniciar:
Nivell 3 / Avanat
Reforar i avaluar conceptes del nivell 2 / Bsic

Poder ajustar dosi dinsulina rpida o Registre de glucmia capil.lar abans i
anleg de rpida segons aportaci de 1-2 hores desprs dels apats.
CH, utilitzant RATIOS. Registre de diversos dies per establir
Aix requereix un bon maneig dels fenmens repetits amb aliments
algoritmes per modificar la pauta diferents.
insulina i domini del sistema Tenir en compte que la RATIO pot ser
dalimentaci per racions. diferent a lesmorzar, dinar o sopar
Aquest sistema por flexibilitzar duna mateixa persona.
laportaci de H de C en els apats sense
deteriorar el control glucmic post-
prandial (vigilar si sobreps)
Exemple:
Si una persona es posa 16 unitats dinsulina rpida i pren 8 racions dhidrats de carboni
(farina+fruita) i el seu control glucmic est dins els objectius marcats abans i desprs dels
pats, podem interpretar que necessita 16/8 = 2 unitats dinsulina (ui) per raci de CH.
! Si vol augmentar 1 raci, haur d augmentar 2 u dinsulina.
! Si vol reduir 1 raci, haur de disminuir 2 u dinsulina.
Metodologia:
Individual i/o en grup.
Seguiment i avaluaci:
Per valorar el seguiment del procs daprenentatge diettic, sutilitzaran els parmetres
utilitzats en lapartat 3.1.4.

Ha recuperat el pes previ al debut i el mant?
Els nivells de colesterol i les glicmies sn les correctes?
Est satisfet amb la quantitat i distribuci del menjar?
Es capa dexplicar el pla dalimentaci pactat ? Cal fer recordatori de 24 h
Sap qu fer en cas dhaver dimprovisar un pat?
Al restaurant s capa de mantenir la ingesta de carbohidrats o modificar-se la dosi
dinsulina si les racions sn insuficients?
Porta sucre o similars al damunt per si ha dactuar per una hipoglucmia?
Fa exercici? En quin moment del dia i a quina distncia dels pics mxims dinsulinmia?
Com evita les hipoglucmies durant i desprs de lexercici? Etc, etc.
4.2. DM2
La Sra Rosa de 69 anys va ser diagnosticada de diabetis mellitus tipus 2 fa 12 anys. Va ser
tractada des de linici amb dieta i frmacs orals a dosis progressives fins lactualitat
(glibenclamida 1-1-1 i metformina 1-1-1) Segueix una dieta recomanada en el moment de
linici de la malaltia. No sap fer autoanlisi. Acudeix al centre de diabetis per
hiperglicmies (>250 mg/dl) des de fa uns tres mesos, amb clnica de trada, cansament i
prdua duns 5 Kg de pes. (Pes actual 59 kg Talla: 1.64 m IMC 24 Kg/m2) Tensi arterial
140/80. En lanaltica, els nivells de colesterol i triglicrids sn superiors als desitjables i
lHbA1c s del 10%. En les exploracions no sevidencien complicacions crniques de la
diabetis.
Es decideix iniciar tractament amb insulina NPH dues vegades al dia (abans desmorzar i
de sopar). El canvi de tractament es far des de lhospital de dia, de forma ambulatria i
diria els primers dies.
Pla a seguir:
A. Entrevista dirigida per valorar:
1. Situaci personal, viu amb el marit, i t dues filles.
2. Entorn socio -familiar, poca relaci amb els fills, ja que viuen fora de la ciutat. El seu
marit t 78 anys, per t un bon estat fsic i anmic. Mant bona relaci amb una
germana ms jove. Un diumenge al mes va a casa de les filles. Una vegada a lany surt
de vacances durant 15 dies, amb el marit.
3. Grau dautonomia, t molta dificultat per llegir, noms reconeix els nmeros i
paraules soles. Mobilitat: est intervinguda de maluc fa 4 anys per est molt b.
4. Activitat diria , fa les feines de casa i amb lajut del marit surt a comprar, i surt a
caminar tres dies a la setmana a la tarda durant una hora

5. Hbits diettics fa tres pats al dia, sempre ha seguit la dieta prescrita a linici de la
malaltia, menja de forma variada i sempre amb el seu marit, sopa abans que el seu
marit i es prepara aliments diferents.
6. Nivell de coneixements terics, en relaci amb la dieta t dificultats per reconixer
els aliments amb contingut en hidrats de carboni i relaciona sovint la hiperglicmia
amb els pats amb ms protena i greix (els dels festius). Es fa autoanlisi de
glucmia, dos cops per setmana i desprs de lexercici per detectar hipoglicmia. No
coneix massa lobjectiu de control de la seva malaltia (glucmia, colesterol, T.A.)
7. Tractament, si no fa un pat complet no es pren totes les pastilles ja que t por de
tenir hipoglicmies, sap doda qu s la insulina.
8. Actitud, deixa de participar en sortides familiars per les limitacions en qu es troba
per fer la dieta i mantenir els horaris estrictes que ha de seguir.
9. Estat emocional accepta la malaltia, per es mostra cansada de les limitacions. Tenia
un germ amb diabetis que va patir un IAM i aix la preocupa
10. Capacitat daprenentatge, tot i la dificultat per llegir, t recursos per aprendre i
molt bona predisposici, per, explica tenir problemes de memria.
B. Valoraci quantificada de la ingesta diria, utilitzant representacions grfiques

de plats cuinats, material representatiu daliments, mens ja fets etc. per fer una
aproximaci de la ingesta calrica actual i fer les recomanacions per mantenir el seu
pes. En aquest moment es important saber:
Qu pren Com ho pren Quan ho pren

Tipus daliments: Forma de cuinar: pats del dia.
Lctics Bullits Els dies festius
Fruita Fregits Els dies de inapetncia
Fcules Planxa i/o malaltia
Protena forn, etc. Durant les vacances o
Greix Mesures utilitzades: les sortides
plats, gots, cullerots,
bscula
Ingesta avaluada:
Esmorzar: 250 ml llet semi-descremada amb caf i
50 gr. de pa amb embotit / formatge, fresc o curat o ho canvia per dues
magdalenes
una fruita del temps

dinar: amanida del temps o verdura amb
uns 200 gr de patata (o 200 g de llegum o pasta cuita, una vegada a la
setmana)
carn de totes classes, planxa, forn, estofada i arrebossada
fruita del temps
mai pren pa per dinar
berenar: una fruita si va a caminar, si est a casa un got de llet
sopar: verdura del temps amb 100 g patata
peix, formatge fresc o truita
uns 40 gr de pa
una fruita o un iogurt.
La ingesta estimada s de aproximadament 1500 Kcal

Beguda habitual: laigua, els festius algun refresc light
Pren amb por el pa i la fruita. Mai menja arrs, tot i que li agrada molt.
Els festius habitualment menja diferent de la famlia. Li compren dolos de rgim
En les sortides sempre demana men de rgim.
Desprs de lentrevista i de la valoraci antropomtrica, creiem adequat recomanar-li una
dieta de 1500 Kcal repartida en tres pats principals i tres colacions, adaptada a els seus
gustos i al nou tractament amb insulina: Esmorzar/ 2n esmorzar/dinar/berenar/sopar i
ressop, per tal de mantenir el pes actual.
Esmorzar: 2 r 1 raci de lctic (1 got de llet desnatada o 2 iogurts naturals desnatats)
1 raci de farinacis (20g de pa (una llesca de barra de 1/4) o 2 torradetes)
Mig mat: 3 r 1 raci de farinacis (20 g de pa o 2 torradetes) amb oli (una cullera de postre)
2 racions de fruita (una pea mitjana)
Dinar: 7 r 4 racions de farinacis:

2 racions: un got mesurador o 1 cullerot darrs, pasta, patata, faves,
psols o llegum cuits
2 racions: 40 g de pa (2 llesques de barra de 1/4)
1 raci de verdures (per si t ms gana es pot passar daquesta quantitat)
2 racions de fruita (una pea mitjana)
120 g de carn 150 de peix 2 ous 1/4 de pollastre o conill...

Berenar: 0.5 r 0.5 raci de lctic (1/2 got de llet desnatada 1 iogurt natural desnatat)
Sopar: 6.5 r 4 racions de farinacis:

2 racions: un got mesurador o 1 cullerot darrs, pasta, patata, faves,
psols o llegum cuits
2 racions: 40 g de pa (2 llesques de barra de 1/4)
1 raci de verdures (1 plat, per si t ms gana pot incrementar aquesta
quantitat)
1.5 racions de fruita (una pea petita)
150 g de peix 2 ous 120 de carn 1/4 de pollastre o conill...
Ressop: 1 r 1 raci de lctic (1 got de llet desnatada o 2 iogurts naturals desnatats)
En total, podr prendre 3 cullerades soperes doli al dia.
C- Programa educatiu daprenentatge diettic. Objectius:

C- 1- Programa de supervivncia: Lobjectiu s que la Sra i els seus familiars puguin se
capaos dautoadministraci dinsulina i monitoritzaci de glicmia capilar, mantenir la
ingesta dhidrats de carboni i tractar i prevenir les hipoglucmies.
Contingut educatiu del programa de supervivncia
Qu Com Quan
Autoadministraci Mitjanant els bolgrafs Primera setmana de visites
dinsulina dinsulina que contenen a diari a lhospital de dia
srum fisiolgic i
posteriorment mitjanant
els propis que haur
Monitoritzaci de glicmia dutilitzar
capilar Se li dna un reflectmetre
i es practica fins que ho
Prevenir les hipoglicmies spiga fer
Insistir en mantenir les
ingestes recomanades de
CH segons la proposta
diettica que li haurem fet i
Tractar les hipoglicmies donat
Ingesta extra de CH
dabsorci rpida. Insistir
en que porti sempre a
sobre sucre o similars

Nivell 1/Inicial
Reconixer lalimentaci com una part fonamental del tractament de la diabetis per tal de
millorar el control de la glicmia i el colesterol.
Contingut educatiu Nivell 1/Inicial
Qu Com Quan
Classificar els aliments Treballar amb material Taller prctic en grup/
segons el nutrient calric representatiu dels aliments, individual amb la famlia a
principal en CH, Greix o fotos, plats preparats linici del canvi de tracta-
Protenes Mesures daliments cuits: ment, un cop assimilat el
Conixer els sis grups plats, gots, cullerots programa de supervi-
principals vncia (Durant la primera
Verdures i amanides: 1 setmana o en les visites
Conixer mides de volums plat segents ambulatries
per quantificar els Farinacis: 1 cullerot / 40 gr quinzenals)
aliments dels mateixos de pa/ got mesurador
grups daliments cuits
Fruita: una pea (5-6 per kg)
Lctics: 200 ml de llet
Protenes: aprox. 100 gr.
Greix: cullerada sopera
10 ml
Identificant les mides de Es important perqu pugui
Fer intercanvis entre cada Aliment i/o el pes i/o anar ampliant els aliments
aliments del mateix grup volums de la seva dieta
Nivell 2/Bsic
Ampliar els coneixements per a saber actuar en cas de situacions diferents a la rutina diria
Contingut educatiu Nivell 2/Bsic
Qu Com Quan
Saber identificar mens Utilitzant cartes de Segons evoluci dels
equivalents restaurants, mens de dies Coneixements, savana en
de festa. els continguts.
Saber qu prendre en cas Aliments adequats en cas Cal fer avaluacions
de malaltia de malalties lleus: peridiques per assegurar
Gstrics la comprensi.
Diarrea El ms fcil s fer pregun-
Inapetncia tes obertes i senzilles

Qu Com Quan
Diferenciar entre: Veure etiquetes daliments Com ho faria?
Productes que son ms utilitzats Perqu ha passat aix?
quina informaci sobre
Especials per diabtics aportaci de Kcal, Com ho va resoldre?
Light nutrients, percentatges o Experincies prvies. No
Baixos en calories gramatges hi ha comenarem el nivell 2
Etiquetes en general fins que no hagi assolit el
Edulcorants calrics i no nivell 1
calrics
Nivell 3/Avanat
Relacionar la distribuci de lalimentaci amb lacci del tipus dinsulina prescrita, assumir
lexercici fsic com a part de la seva terpia i relacionar-lo amb la seva alimentaci i pauta
dinsulina per tal devitar hipoglucmies
Contingut educatiu Nivell 3/Avanat
Qu Com Quan
Relaci alimenta- Modificar la quantitat daliments amb CH o la Aix que hagi
ci, Insulina i insulina previs a lexercici fsic si precisa. Ex: Els
exercici fsic dies que surt a caminar la tarda, fer un berenar assimilat el
Conixer lacci duna raci dhidrats en comptes de mitja o Nivell 2
de les insulines disminuir la NPH del mat si fa hipoglucmies per
(rpida, NPH, lexercici
glargina...) Avaluar glicmies pre i post exercici si s necessari
Conixer els efec- Avaluar glicmies en els moments de mxim efecte
tes de lexercici de la insulina si s necessari
fsic de curta/
llarga durada Avaluar les glicmies en els moments dubtosos de
si hipoglucmia
Prevenir les hipo-
glicmies en cas Relacionar les hipoglucmies amb les ingestes
dexercici recomanades segons la quantitat de CH proposats
Finalitzat laprenentatge shan davaluar resultats, en aquest cas caldr avaluar per
objectius proposats:
Domina la tcnica dautoanlisi i dadministraci dinsulina?
Ha modificat lhbit diettic, incorporant ms aliments en la seva dieta?
Habitualment en les sortides menja variat i si ho desitja com la seva famlia?
Identifica els aliments que li presenten en els restaurants?
Sap resoldre situacions de canvis de horaris i / o activitat?
Mant el seu pes equilibrat?
El seu control de glicmies, colesterol i tensi arterial s el recomanat?

5. ANNEXOS
5.1. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA PER A LELABORACI DE LAPARTAT 1
Per a lelaboraci de les recomanacions de lACD shan consultat els darrers consens sobre
les recomanacions de consum de nutrients dels segents grups destudi:
! American Diabetes Association (ADA) 2003, publicades en la revista Diabetes Care
2003;26 (suppl 1): S51-S61.
! Diabetes and Nutrition Study Group (DNSG) de la European Association for the Study of
Diabetes (EASD) del 1999 i publicades a l European Journal of Clinical Nutrition 2000;
54:353-355
! 3rd Report of the National Cholesterol Education Program (NCEP) publicat en el JAMA
2001; 285(19):2486-2497).
! Guas Alimentarias para la Poblacin Espaola, recomendaciones para una dieta
saludable, editades per la Sociedad Espaola de Nutricin Comunitaria (SENC), 2002.
! International Society for Pediatric and Adolescent Diabetes (ISPAD) Consensus
Guidelines for the Management of Type 1 Diabetes Mellitus in Children and
Adolescents, 2000.//www.d4pro.com/diabetesguidelines/ispad/es/index/htm.
Nivell devidncia A:
Clara evidncia destudis ben dissenyats, aleatoritzats, controlats i generalitzables
amb adequat poder estadstic, tals com: multicntrics, metaanlisis
Nivell devidncia B
Estudis prospectius de cohorts o registre
Metaanlisis destudis de cohorts
Estudis cas-control
Nivell devidncia C
Estudis poc o gens controlats: Els que tenen algunes errades metodolgies (1 o ms
de majors o 3 o ms de menors) que podrien invalidar els estudis, tamb estudis
observacionals amb alt risc de biaix o estudis basats en series de casos o casos
publicats alladament o evidncia conflictiva
Nivell E
Basats en consensos dexperts o en lexperincia clnica

Resum daquests documents
El document de consens de la ADA 2002, com a novetat, es basava en criteris devidncia
i el de 2003 segueix tenint els mateixos criteris.
Carbohidrats (CH)
! Saconsella classificar els aliments que continguin CH en: Sucres, midons, fibres. Shan
devitar els termes: dabsorci rpida o lenta i simples o complexos.(ADA)
! Els CH han daportar entre el 45 i 60% de lenergia total, encara que els AG-
monoinsaturats poden arribar al 20%. Cal adapta-ho a les circumstncies clniques i de
preferncies locals o individuals.(ADA, EASD)
! Es recomanen aliments que aportin CH rics en fibra (cereals integrals, llegums, fruites,
verdures i fruits secs) (Nivell A), pel baix ndex glucmic (IG), encara que no hi ha prou
evidncia que les glucmies postprandials ms baixes, aconseguides amb aquests
aliments, impliquin beneficis a llarg termini. Per tant no hi ha ra per recomanar una
dieta amb ms fibra que la recomanada a la poblaci general (Nivell B). Les possibles
avantatges es perden si laportaci de CH s superior al 60%.(ADA)
! Hi ha evidncia de que lefecte dels CH sobre la glucmia, est ms en funci de la
quantitat que del tipus de font (Nivell A). En aquest sentit la sacarosa no incrementa
ms la glucmia, en quantitats isocalriques, que els midons pel que no ha de ser
eliminada de la dieta (Nivell A) (ADA). Saconsella que la sacarosa, i en general els sucres,
no sobrepassin el 10% de laportaci calrica(EASD).
! Persones diabtiques tractades amb dosis fixes dinsulina i/o secretagogs haurien de
mantenir, dia a dia, el repartiment i quantitats similars de CH (Nivell C). En la DM1 en
terpia intensificada la insulina preprandial sha dajustar a la quantitat de CH (Nivell
B). (ADA)
! Durant lexercici moderat, en diabetis tipus 1, es poden necessitar suplements de CH de
2-3 mg/kg-1/minut. Per exemple una persona diabtica de 60 kg, necessitaria
aproximadament uns 5 g dHC cada 30 minuts, o 10 g o una raci/hora. (ADA)
Protenes
! 15-20% de les Kcal totals de la dieta (igual que en la poblaci general). En el cas de
nefropatia tendir al lmit baix (=10%kcal totals=0.8 g/Kg/dia) (Nivell E).(ADA)
! La ISPAD recomana 10-15% per a nens (Comenar a la primera infantesa amb
2 g/kg/dia i anar disminuint fina a 1 g/Kg/dia als 10 anys dedat i 0.8-0.9 g/Kg/dia al final
de ladolescncia).(ISPAD)

! En persones amb diabetis mal controlada, els requeriments poden ser ms elevats, per
queden coberts per la ingesta habitual (Nivell B).(ADA)
! No es recomana disminuir la ingesta a < 0.6 g/Kg/dia degut al risc de desnutrici que
pot comportar (No sespecifica el nivell devidncia).(ADA)
! En DM2 la ingesta de protenes no empitjora el control glucmic (Nivell B).(ADA)
! Els efectes a llarg termini sobre la nefropatia i el C-LDL de les dietes hiperproteiques i
baixes en CH es desconeixen, per tant no saconsellen (Nivell E).(ADA)
Lpids
! < 10% de les Kcal totals en forma de greix saturat i si c-LDL > 100 mg/dl no s
convenient sobrepassar el 7% (Nivell A).(ADA)
! Ingesta diria de colesterol < 300mg/dl (Si c-LDL > 100 mg/dl disminuir la ingesta a
< 200 mg/dl) (Nivell A).(ADA)
! < 10% Greix poliinsaturat (Nivell C, no hi ha suficient estudis en diabtics).(ADA)
! En relaci als greixos poliinsaturats, dels cids grassos omega-3 no hi ha suficient
evidncia per a recomanar-ne suplements en pacients diabtics, per com que en
estudis procedents de la poblaci general la ingesta daquest tipus dcids grassos t
efectes cardioprotectors, es recomana la seva ingesta en forma daliments naturals (2 o
3 racions de peix blau per setmana) (Nivell E).(ADA)
! Cal minimitzar la ingesta dcids grassos trans-insaturats perqu poden elevar els nivells
de c-LDL (Nivell B). (ADA)
! Substituir el greix saturat per hidrats de carboni o greix monoinsaturat redueix c-LDL
(Nivell B).(ADA)
! Entre carbohidrats i greixos monoinsaturats 60-70% (sense especificar el percentatge de
cada).(ADA,EASD)
! No existeix evidncia de que augmentar el total de greixos a > 35% de les kcal totals
de la dieta aporti beneficis superiors, fins i tot quan aquests greixos sn monoinsaturats
(Nivell E).(EASD). Per tant, quedaria en hidrats de carboni 50-60% i greix monoinsaturat
10-20% per a un mxim de Kcal del total de la dieta en forma de greixos del 35% (EASD,
ISPAD).
! No obstant el NCEP considera que els pacients amb hipertrigliceridmia (TG > 200
mg/dl) i HDL baix (< 40 mg/dl) es poden beneficiar dun percentatge de greixos totals
superior al 35% de les Kcal totals, la majoria en forma de monoinsaturats, sense
especificar el percentatge. En aquest sentit, un metaanlisi (A.Garg Am J Clin Nutr
1998;67 (suppl):577S-582S), (Nivell devidncia A) mostra un clar benefici en aquest

tipus de pacients i el percentatge de greixos total oscil.la entre 37-50% i el de
monoinsaturats entre 34-33%.
! La restricci de greixos de la dieta produeix a llarg termini una disminuci moderada de
pes i una millora del perfil lipdic (Nivell B).(ADA)
! Fitoesterols: Es recomana la ingesta de estanols/esterols procedents de plantes (2 g/dia)
per a reduir labsorci de colesterol dorigen animal procedent de la dieta (No
especifiquen nivell devidncia).(ADA, NCEP)
Fibra
Igual que en la poblaci general es recomana la ingesti daliments rics en fibra (cereals
integrals, llegums, fruites, fruites seques, verdures) per a la bona motilitat del tracte
gastrointestinal. En les recomanacions de lADA no sespecifica la quantitat, per segons
el NECP, per aconseguir efectes metablics de reducci del colesterol de la dieta es
necessita de 10-25 g/dia de fibra soluble. La SENC recomana entre 30-35 g/dia de fibra
total (soluble i insoluble). En nens, la ISPAD considera raonable la ingesta total de fibra
igual a ledat del nen + 5 g/dia, per a nens > 2 anys.
Micronutrients
! No hi ha clara evidncia del benefici de suplementaci amb vitamines i minerals en
DM, si no shan demostrat deficincies. Excepcions sn el calci per prevenci de
losteoporosi i dels folats, en els casos de gestaci (Nivell B).(ADA)
! Suplementaci amb antioxidants no s aconsellable per la incertesa en eficcia i
seguretat a llarg termini (Nivell B)(ADA), encara que si es recomanen aliments rics amb
antioxidants.(EASD)
! En persones grans diabtiques, lADA recomana una aportaci de Calci de 1000 a 1500
mg/dia. Per en persones ms joves (no especifica ledat), no queda clar el benefici de
la suplementaci. La SENC recomana a la poblaci general entre 1000 i 1200 mg/dia.
! Com en la poblaci general, es recomana no prendre ms de 6 g/dia de sal.(EASD)
Alcohol
! No passar del 15 g en dones i de 30 g en homes (nivell B).(ADA)
! En DM prendre 5-15 g/dia sassocia a una disminuci del risc de coronariopaties,
possiblement per augment del c-HDL.(ADA)
! Per disminuir el risc dhipoglucmies cal prendrel menjant (Nivell B).(ADA)
! Abstenci en cas de: gestaci, polineuropatia, pancreatitis i severa
hipertrigliceridmia.(ADA)

Consideracions especials per a persones amb DM1 (ADA-2003)
! Sobre els mateixos principis dalimentaci saludable, les persones amb DM1 han
dintegrar la pauta dinsulina a la seva vida quotidiana dhbits diettics horaris i
activitat habitual.
En les que segueixen terapia insulnica intensiva el contingut total de CH dels
diferents pats es el major determinant de la dosis dinsulina i de la resposta
glucmica postprandial.
En pacients amb pautes dinsulina fixes que no ajusten la dosis dinsulina abans de
cada pat , s molt important que el contingut de CH dels diferents pats sigui molt
similar dun dia a laltre.
! Per prevenir la hipoglucmia associada a l exercici cal:
Si lactivitat est planificada: reduir la dosis dinsulina
Si lactivitat no est planificada: augmentar la ingesta de CH. 10-15 gr/hora en
persones de aprox. 70 Kg en activitats lleugeres i augmentar laportaci si lactivitat
s ms intensa.
Consideracions especials per a persones amb DM2 (ADA-2003)

! Com que la DM2 est molt asssociada a sobreps i insulinoresistncia , ax com a
hipertensi i dislipmia, shaurien denfatitzar els canvis destil de vida per a reduir
laportaci calrica i augmentar lactivitat fsica ja des del diagnstic.
! La distribuci en 3 6 pats al dia shauria dindividualitzar segons hbits.
! Quan safageixen frmacs segretagogs i/o insulina sha dadaptar laportaci de CH de
cada pat perqu siguin molt similars dun dia a laltre. En cas de pautes dinsulina amb
mltiples dosis el repartiment de CH podr ser ms flexible.
Nens i adolescents amb DM (ADA-2003)

! Objectius daconseguir nivells de glucmia adequats i un normal creixement i
desenvolupament, sense masses hipoglucmies.
! Saconsegueix amb:
Rgims flexibles dinsulina i algoritmes
Automonitoritzaci
Educaci promovent la decisi basada en els resultats.
Individualitzaci de plans dalimentaci i rgims intensius dinsulina flexibles que
sadaptin als horaris irregulars en funci dels canvis dorxia i dels nivells dactivitat.
! Adequar lenergia al desenvolupament normal.

Gestaci, lactncia i DM (ADA-2003)
! Els requeriments nutricionals durant la gestaci i la lactncia sn iguals tant en dones
diabtiques com no diabtiques.
! 300 kcals addicionals a partir del 2n trimestre, incrementant 200 kcals ms durant la
lactncia.
! Necessitat daddicionar 10 g/dia de protenes.
! Suplementar amb 400 mcg de folats
! Una dieta saludable proveeix de minerals i vitamines necessries.
! En Diabetis Gestacional, si cal baixar pes, evitar cetones (no baixar energia < 30% de
les necessitats calriques).
Gent gran i DM (ADA-2003)

! Necessitats iguals als no DM.
! El suplement amb multivitamnics pot ser adequat
! Calci mnim de 1200 mg/dia segons lADA, encara que les Guas alimentarias para la
Poblacin Espaola de la SENC, recomanen 800 mg/dia en gent gran de la poblaci
general.
! Imposar restriccions diettiques a gent gran de residncies a llarg termini no garanteix
una millor salut.
! Dietes especialitzades per a diabetis en persones internades no donen millors resultats
que les estndards. Es recomana servir el men estndard (sense restriccions), per
procurant donar una quantitat similar dHC als mateixos pats.
! No hi han evidncies que recolzin no donar sucre en aquestes persones.
! s preferible ajustar la medicaci hipoglucemiant abans de fer restriccions en el menjar.
! s ms freqent la malnutrici, vigilar amb les dietes per baixar pes.
Balan energtic Diabetis i Obesitat (ADA-2003)

! Quan hi ha sobreps la disminuci de la ingesta denergia i una modesta prdua de pes,
milloren la insulinoresistncia i la glucmia a curt termini (Nivell A).
! Les dietes hipocalriques estndards, per si soles, sn incapaces daconseguir, a llarg
termini una prdua de pes. Sn necessaris programes intensius i estructurats per produir
canvis en lestil de vida, incloent disminuci de laportaci de lpids (< 30% denergia)
i ingesta denergia, i activitat fsica regular. La modificaci de la ingesta denergia sha
de fer basant-se amb el perfil, comportament i sobre el clcul de la ingesta habitual de
lindividu Daquesta manera es poden aconseguir prdues de pes a llarg termini del
5-7% respecte linicial (Nivell A).

! Lexercici ajuda a mantenir la prdua de pes (Nivell A)
! Les dietes molt hipocalriques, en diabetis 2, tenen un valor molt limitat sin
sacompanyen dun programa de manteniment de pes.
Terapia nutricional per la prevenci i tractament de le complicacions agudes

(ADA-2003).
HIPOGLUCEMIA
! La glucosa s el tractament delecci per tractar la hipoglucmia encara que tamb es
pot utilitzar qualsevol font de CH que contingui glucosa (Nivell A).
! La ingesta de 15-20 gr d glucosa pot sser efectiva , malgrat que moltes vegades noms
ho s temporalment (Nivell B). En nens, les quantitats dependran de ledat, aix, en
menors de 5 anys 3-5 g, escolars 5-10 g i adolescents 10-15 g.
! Lefecte de la ingesta pot ser efectiva en 10-20 minuts. s aconsellable valorar el control
al cap duna hora per si cal ingesta adicional.
MALALTIES INTERCURRENTS (MI)

! Les MI son un risc per desenvolupar cetoacidosis diabtica en persones amb DM1.
! s imprescindible beure quantitats adeqades de lquid i prendre ingesta de CH de
manera especial si el control s < 100 mg/dl, aix com augmentar la freqncia de
controls glucmics i cetones per modificar la pauta dinsulina. En adults la ingesta haur
de contemplar 150-200 gr de CH al dia repartits en ingestes de 30-40 gr cada 3-4 hores.
5.2. BIBLIOGRAFIA I TAULES UTILITZADES PER A LELABORACI DE

LAPARTAT 2
Bibliografia
P. Cervera. J. Clapes. R. Rigolfas. Alimentaci i Dietoterapia Cap 49 En: Diettica de la
diabetes. Editorial McGRAW-HILL. 3 Edici. Barcelona 2000.
Protocols diettics per a lAtenci Primria de Salut. Departament de Sanitat i Seguretat
Social de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1992.
Com conviure amb la diabetis tipus 1, saber-ne ms per viure millor. Departament de
Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Ed: Direcci general de salut
pblica. Barcelona 2002
Guas alimentarias para la poblacin espaola. Sociedad Espaola de Nutricin
Comunitaria (SENC). Ed: SENC. Madrid 2001.

Caracterstiques de les principals taules de composici daliments disponibles en la literatura
80
VALORACI TAULES DE
NM. NM. PORCI ALIMENTS PLATS VALORS MARQUES
PAS TAULES IDIOMA NUTRICIONAL MESURES
NODRIENTS ALIMENTS COMESTIBLE CUITS PREPARATS DESCONEGUTS COMERCIALS
PER A CASOLANES
Table de composition des aliments. Institut Paul Lambin,
Blgica francs 34 aprox. 1800 no si si 100 g si no si
Clos Chapelle-auxchamps 43; 1200 Bruxelles;1995
Rprtoire gnral des aliments: Table de composition. JC Favier,
francs,
Frana J Ireland-Ripert, C. Toque, M. Feinberg. INRA Editions, CNEVA-CIQUAL. 30 800 si si si 100 g si no si
angls
Technique et Documentation-Lavoisier, Paris; 1995
Souci, Fachman and Kraut's Food composition and nutrition tables
alemany,
Alemanya (5th ed.) H Scherz, G Kloos, F Sender. fins a 100 1000 si si no 100 g si no no
angls
Medpharm-CRC Press, Stuttgart; 1994
El pequeo "Souci-Fachmann-Kraut": Tablas de composicin alemany,
Alemanya fins a 75 380 no no no 100 g si no no
de alimentos. Editorial Acribia, SA. Zaragoza; 1999 espanyol
Tablas de composicin de alimentos espaoles. Mluz-Carretero,
Espanya espanyol 26 75 no no no 100 g si no no
D. Gmez-Vazquez. Ministerio de Sanidad y consumo. Madrid; 1995
Tabla de Composicin de alimentos espaoles. J Mataix, M Maas,
Espanya espanyol 27 647 si si si 100 g si no si
J Llopis, E Martnez. INTA- Univeridad de Granada; 1995
La composicin de los alimentos. si
Espanya espanyol 25 223 si no 100 g si no si
O Moreiras, A Carbajal, NL Cabrera. Pirmide. Madrid; 2001 (molt redut)
Tablas de composicin de alimentos CESNID.
Espanya espanyol 34 700 si si si 100 g no si no
Publicacions de la Universitat de Barcelona (UB). Barcelona, 2002
Mc Cance and Widdowson's. The composition of foods (5th ed).
Gran B Holland, AA welch, ID Unwin, DH Buss, AA Paul.,
angls 40 1188 si si si 100 g si no si
Bretanya DAT Southgate. Ministry of Agriculture,
Fisheries and Food, and the Royal Soviety of Chemistry; 1991
Van den Boom A. Gua prctica de composicin de alimentos: porci de
Espanya espanyol 5 2000 no si si si si si
"Comer bien". Madrid: Nuer Ediciiones, 2000 consum
Jimenez Cruz A, Cervera Ral P, Bacard Gascn M. Tablas de
Espanya espanyol 37 325 si si si 100 g si no si
composicin de alimentos. Barcelona: Novartis Nutricin, 2000
Espanya Alter. Tablas de composicin de alimentos. Nutribn, 1993-1994 espanyol 29 543 no si no 100 g si no no
USDA (United States Department of Agriculture). porci de
USA angls 81 6000 no si si si no si
Nutrient Data Laboratory (http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/) consum/100g
Martin Pea G. Tabla de composicin de alimentos.
Espanya espanyol 70 620 si si no 100 g si no si
Gua rpida para hacer una dieta sana. Madrid. Nutricia, 1997
NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003-

Font: I Congreso Asociacin Espaola de Dietistas y Nutricionistas AEDN, Octubre 2002.
Aquestes taules es poden classificar en originals o adaptades segons com shagin
elaborat.
Originals
Hi ha poques taules originals de composici daliments. Fer-les, s una tasca llarga i cara,
i pocs pasos nhan fet unes de completes. Aquestes sn les ms prestigioses i citades per
la bibliografia:
Scherz H, Senser F. Souci Fachmann-Kraut. Food composition and Nutrition tables. 5 ed.
Medpharm, Scientific Publisher Stuttgart: Stuttgart. 1994
Favier JC, Ireland-Ripert J, Toque C, Feinberg M: Rpertoire general des aliments: Table
de composition. INRA ed. CNEVA-CIQUAL. Technique et Documentation. Lavoisier. Paris.
1995
Royal Society of Chemistry, Ministry of Agriculture, Fisheries and Food. The composition
of foods. Cambridge: McCance-Widdowsons ed. 1993
Ministerio de Sanidad y Consumo. Tablas de composicin de alimentos espaoles.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid. 1997
Adaptades de diverses taules originals
Tot i no ser originals, les segents taules sn tamb de valuosa utilitat i la primera delles
delaboraci recent:
CESNID (Centre dEnsenyament Superior en Nutrici i Diettica). U.B. Taules de
composici daliments 2003
Jimnez Cruz A, Cervera P, Bacard M. Tablas de composicin de alimentos. Sandoz
Nutrition. Barcelona. 1996

Taula del contingut en hidrats de carboni i fibra dalguns aliments:
Aliment (100 g) Hidrats de carboni (g) Fibra (g)
FARINACIS
Arrs cru 76,3 1,9
Arrs integral cru 73,9 3
Blat de moro cuit 18,2 2,3
Cereals desmorzar de blat inflat 70,7 9
Cereals desmorzar de blat de moro inflat 80 4,6
Cereals desmorzar rics en fibra 45,6 29
Castanya crua o torrada 36,2 6
Cigrons 49,3 15
Cigrons cuits 18,7 10,3
Crispetes 62,9 15
Farina de blat 71,5 3,5
Faves cuites 7,2 6,5
Galetes tipus Maria 63,4 3,1
Llenties 48,7 13
Llenties cuites 12,5 7,8
Mongetes seques 41,6 19,7
Mongetes seques cuites 16,9 8
Moniato 23 2,9
Pa blanc 47 3,5
Pa de pessic 39,6 0,8
Pa integral 44,2 7
Pa ratllat 67,5 1
Pa torrat (biscottes) 73,6 4
Pasta alimentosa crua 70,9 5
Pasta alimentosa cuita 22,2 2
Patata cuita 18 1,3

Patates xips 49,5 4

Psols congelats, cuit 6,9 7,3
Psols de llauna 12,4 5
Psols frescos, cuit 7,7 6,1
Pur de patates amb llet 13,7 1,7
Smola de blat o darrs cuita 11 0,6
Soja en gra crua 15,7 5
Soja en gra cuit 3,8 6,1
Tapioca cuita 31 0,2
FRUITES
Aranja 5,4 1,3
Albercoc 6,9 1,9
Cireres 9,6 1,3
Figues fresques 11,9 2,4
Gerds 6,2 6
Kiwi 9,8 2,8
Llimona 1,2 2,1
Maduixes 5,5 1,6
Magrana 13,7 3,5
Mandarina 10,8 0,9
Mango 13,4 2,3
Mel 5,7 0,65
Mres 6,2 6
Nectarines 10,2 2,2
Nespres 7,2 1,6
Pera 9 2,3
Pinya fresca 11,3 1,5
Pinya envasada en el seu suc 11,8 0,8
Pltan 21,1 2,2

Poma 10 2,2
Prssec 7,8 2
Prunes 12 2,3
Ram negre 15,5 0,4
Ram blanc 17,3 0,6
Sndria 6,3 1,9
Taronja 8,2 1,7
VERDURES
Albergnia cuita 3 2
Api (fulles) 1,2 2,2
Bledes cuites 2,4 1,3
Bolets 1 1,8
Brquil cuit 1,3 2,7
Carbassa 5,6 2,4
Carbass cuit 2,5 1,4
Cards 2,2 2
Carxofes cuites 1,1 9,4
Ceba 7 1,8
Cogombre 2 0,8
Col de cabdell cuita 3,7 3,1
Col llombarda 4 3
Coliflor cuita 1,8 2,6
Cols de Brusselles cuita 2,8 4
Enciam, cabdells, endvies 1,7 1,5
Escarola 1 2,6
Esprrecs 1,7 1,5
Espinacs 0,5 3
Mongeta tendra cuita 3,3 3

Naps cuits 2,9 2,1

Margall en conserva 8 0
Pastanaga 7 2,6
Pebrot vermell/verd 4,9 2
Porros 2,5 2,7
Raves 2,6 1,2
Soja germinada 1 2,3
Tomquet 3,5 1
Suc de tomquet 2,9 0,5
FRUITA SECA GRASSA

Ametlles 6,2 10,6
Avellanes 7,2 7,5
Cacauets 7,2 8,2
Coco sec 58 11,8
Pipes 12,8 6
Pistatxo 12,6 8,5
Nous 3,3 5,9
Pinyons 2,9 8,5
Ssam 10 11
Olives 4 3,5
FRUITA SECA DOLA

Albercoc sec 39,3 13,7
Figa seca 56,1 11
Dtil sec 67 7,1
Pansa 65,8 6,7
Prssec sec 51,5 12,9
Pruna seca 39,8 16

Taules de contingut en protenes i valor calric per 100 g de porci comestible
(en cru si no sindica el contrari):
Aliments que contenen protenes dalt i baix valor biolgic:
CARNS-PEIXOS-OUS Energia (Kcal) Protena (g)

Llom porc 152 18
Bistec vedella planxa 148 28
Entrecot vedella 203 24,3
Cuixa xai 183 14,6
Costella xai 244 15,6
Gall dindi 109 21,9
Pollastre 125 22,2
Cavall 127 21,4
Conill 153 21,9
Truita francesa 171 14,6
Bacall fresc 81 18,2
Llenguado 86 18,3
Llu planxa 88 17,6
Tonyina 118 22
Salm 175 20
Escopinya 79 15,4
Gamba 88 18
Spia 79 16/ 17,6
LCTICS Energia (Kcal) Protena (g)

Llet desnatada 33 3,3
Llet en pols desnatada 363 34,4
Formatge fresc, tipus Burgos 198 12,4
Formatge en porcions desnatat 182 14,5
Formatge tendre 199 24,7
Formatge sec 432 28,3
Iogurt desnatat 39 4,2
Iogurt desnatat de fruites 40 3,9

Aliments que contenen protenes dalt i baix valor biolgic:
CEREALS-LLEGUMS- FRUITA SECA Energia (Kcal) Protena (g)
Arrs blanc 339 6,8
Pasta italiana 346 12,5
Pa blanc 236 8,3
Cereals desmorzar amb fibra 262 14
Blat de moro cuit 110 3,4
Llegum cuita 103 7,9
Patata bullida 79 1,5
Ametlles 589 19,1
Nous 645 14,5
Pipes 594 22,3
Taula del contingut en lpids dalguns aliments

Lpids, cids grassos i colesterol de diferents aliments (**)
Aliment (100 g) Lpids (g) AGS (g) AGM (g) AGP (g) colesterol (mg)
Llet sencera 3,6 2,2 1 0,1 14
Llet semidesnatada 1,6 1 0,4 Ind. 7
Iogurt natural 2,7 1,6 0,7 0,1 12
Formatge fresc (Burgos) 15,4 9,4 4,3 0,7 14
Formatge semisec 30,4 18,9 9 0,7 88
Formatge sec 35,5 21,3 8,4 3,6 74
Pollastre (cuixa, pit) 5 1 2 0,5 75
Carn de porc (filet) 3 1 1,5 0,3 65
Carn de porc (llom) 8,8 3,3 4 1,1 64
Carn de vedella
(bistec/ entrecot) 6 2,7 2,4 0,3 63
Carn magra de xai?/
xai, cuixa 13,9 6,7 5,7 0,85 77
Fetge de xai 5 1,7 1,2 0,7 371
Pernil cuit (magre) 3,2 1,1 1,4 0,5 47
Pernil salat o serr (magre) 8,4 3 4,1 0,9 68
Embotits grassos
(xors, sobrassada...) 25-60 10-21 13-28 3-9 60-85

Lpids, cids grassos i colesterol de diferents aliments (**)
Aliment (100 g) Lpids (g) AGS (g) AGM (g) AGP (g) colesterol (mg)
Verat 12 3,6 4,4 2,5 54
Tonyina 3,4 0,9 0,6 1,3 28
Sardines 6,4 2,2 1,5 1,9 90
Salm 10,6 1,9 4 3,3 50
Llu 2 0,4 0,5 0,5 54
Llenguado 1,4 0,3 0,3 0,3 61
Gallo / Bruixa 1,4 0,2 0,3 0,4 60
Spia 1 0,2 0,1 0,3 152
Calamar 1,2 0,4 0,2 0,1 188
Gambes 1,8 0,3 0,4 0,6 185
Ou sencer (100 g) 10,8 2,8 4,3 1,7 401
Rovell dou (100 g) 31,5 9,4 12,3 4,1 1.100
Oli doliva 99,9 12,8 73,3 8,9 -
Oli de girasol 99,9 11,6 22,5 61,4 -
Oli de blat de moro 99,9 12,3 26,1 56,7 -
Margarina vegetal 80,8 22,6 31,9 22,7 Ind./-
Mantega 83,2 50,8 24,8 2,5 250
Alvocat 14,2 2,9 8,9 1,8 -
Olives verdes 11,8 1,7 7,2 1,3 -
Olives negres 30 4,2 20,9 3,4 -
Ametlles, avellanes, 54 4,5 36 11 -
Cacauets 50,3 9,5 24 14 -
Nous 63,8 5,6 11,5 43,8 -
Les taules no desglosen AGP omega 3, aix que queda tot comptabilitzat a AGP

Taula de racions recomanades per a poblaci (Pirmide pg. 51) espanyola SENC 2001
CATEGORIA Aliments inclosos a cada nivell Freqncia Quantitat per raci 1 raci en mesures
recomanada (pes en cru i net) casolanes
CONSUM DIARI: Primer nivell (Base de la pirmide) 60-80 g pasta, arrs 1 plat normal
A aquest nivell hi ha representats les patates, larrs, 4 - 6 racions al dia 40-60 g pa 3 - 4 llesques o un panet
el pa, pa integral, la pasta, diverses farines i els cereals. 150-200 g patates 1 patata grossa o 2 de petites
! Aigua de beguda 4 - 8 racions al dia 200 ml aprox. 1 vas o 1 ampolleta
Segon nivell: A la secci esquerra hi ha representades les 2 racions al dia 150-200 g 1 plat damanida variada
verdures (enciam, tomquet, pastanaga, brquil, porros...). 1 plat de verdura cuita,
1 tomquet gros, 2 pastanagues
Les guarnicions poden
representar mitja raci
A la secci de la dreta, les fruites 3 racions al dia 120-200 g 1 pea mitjana / 1 tassa de cireres,
(taronja, poma, ram, maduixes, peres...). maduixes... / 2 talls de mel...
En el nivell superior (tercer nivell) En aquest nivell hi ha 2 a 4 racions al dia 200-250 ml de llet 1 tassa de llet
representats la llet, el formatge, formatge fresc, iogurt, recuit 200-250 g iogurt 2 unitats de iogurt

40-60 g de formatge curat 2-3 talls de formatge
! Oli doliva. 125 g de formatge fresc 1 porci individual
! Tamb en aquest nivell sinclou la recomanaci de 3 5 racions al dia 10 ml 1 cullerada sopera
prctica dactivitat fsica diria Diari 30 minuts
CONSUM En el nivell superior (quart nivell) Alternar el 125 150 g (pes net) 1 filet individual
NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003-

SETMANAL: Hi ha representats els peixos. seu consum 2-3 rodelles de peix
Tamb en aquest nivell (quart nivell) 100 - 125 g (pes net) 1 filet petit, 1 quart de pollastre
Hi ha representats les carns magres, aus i ous o conill, 1-2 ous
Els llegums (mongetes, cigrons, llenties, soja...) 2-3 racions a la 60 80 g 1 plat normal individual
setmana de llegums (150 - 200 g cuit)
Fruita seca 20 30 g 1 grapat o raci individual
CONSUM Cinqu nivell: Hi ha els embotits (xors, botifarra...) Ocasional Moderar
OCASIONAL: i les carns greixoses
Sis nivell: Hi ha els dolos (caramels...), pastissos, < 4 ocasions al dia Moderar
els snacks dolos i salats, els refrescos Ocasional
Set nivell: Hi ha la mantega, margarina i
els pastissos industrials Ocasional Moderar
Referncia: Sociedad Espaola de Nutricin Comunitaria (SENC). Guas alimentarias para la poblacin espaola. Recomendaciones para una dieta saludable. Madrid: SENC-IM&C, 2001
89
5.3. BIBLIOGRAFIA I MATERIAL DIDCTIC CONSULTAT PER A
LELABORACI DE LAPARTAT 3
Bibliografia
American Diabetes Association: Evidence-Based Nutrition Principles and
Recomendations for the Treatment and Prevention of Diabetes and Related
Complications. Diabetes Care 2003, 26 (Suppl 1):S51-S61.
D. Figuerola. Alimentacin y diabetes. Cap 7.En: Diabetes. Editorial: De. Masson.
Barcelona. 2003.
D. Figuerola . En Educacin Teraputica en Diabetes. Cap 18. En: Diabetes. Editorial: De.
Masson. Barcelona. 2003.
Golay, A. Schach, M. Deltraz, T. Lehmann, J.P. Assal. Nutritional Education.
Medicographia 1997; 19(2):44-54.
Golay A. La dieta personalizada. Ediciones Omega. Barcelona 2000.
American Diabetes Association: Maximaxing the Role of Nutrition in Diabetes
Management. - American Diabetes Association, Inc. United States of America,1994; 28-
38, 54-57.
A.Daly, B.Barry, S, Gillespre, K. Kulkarni, M. Richarson. Carbohydrate Counting.
American Diabetes Association and American Dietetic Association,1995. Level 1: Getting
Started. Level 2: Moving on. Level 3: Using Carbohydrate/Insulin Ratios.
Stephen Clement, MD. CDE: Diabetes Self Management Education. (Tecnical Review).
Diabetes Care 1995; 18:1204-1214.
Norris SL, Engelgau MM, Venkat Narayan KM. Effectiveness of Self-Management
Training in Type 2 Diabetes. A systematic review of randomized controlled trials.
Diabetes Care 2001; 24(3):561-587.
American Diabetes Association: National Standards for Diabetes Self-Management
Education Programs and American Diabetes Association Review Criteria. Diabetes Care
1996; 19 S:114-118.
Diabetes Education Study Group (DESG) de la European Association for Study
of Diabetes (EASD) en colaboracin con el grupo de investigacin Servier. DESG
Teaching Letters (Colecci de cartes docents sobre els diferents aspectes de l educaci
teraputica en general i de laprenentatge diettic en particular).
Associaci Catalana de Diabetis: Protocols dactuaci en Diabetis Mellitus:
Recomanacions Clniques, Avaluaci i Tractament inicial de la diabetis mellitus tipus 1.
Educaci Teraputica en el debut i durant el primer any. Associaci Catalana de Diabetis
1999.

Associaci Catalana de Diabetis: Educaci Diabetolgica. Cap 11. En:Diabetis
Mellitus. Edicions el Mdol. Tarragona 1996.
M. Jans, I. Levy, M. Vidal, G. Yago, P. Ara, L. Rodriguez, R. Gomis. A boiled-food-
meter well adapted to 10g carbohydrate portions. Its utility in management of diabetic
patients. Patient Education and Counseling 1994; 23(Suppl 1):117.
M. Jans, N. Mund, C. Rodriguez, M. Vidal. Educacin diettica diabetolgica.
Practica Clnica y Arteriosclerosis 1998; 10 (4):190-201.
SU.VI.MAX. Portions Alimentaires. Manuel-photos pour lestimation des quantitis.
Candia-Polytechnica. Paris 1994; B1-B87.
A. Porta. M. Bergua. Documentacin grfica para la valoracin nutricional: Alimentos
y su coccin . Laboratorios Lifescan. Barcelona 2002.
M. Abbott Hess. Portion photos of popular foods. American Dietetic Association.
National Center for Nutrition and Dietetics. Chicago 2002.
H.S. Warshaw, K.M. Bolderman. Practical Carbohydrate Counting. A How-to-Teach
Guide for Healht Professionals. American Diabetes Association. 2001.
M.J. Franz, D.Reader, A.Monk. Implementing Group and Individual Medical Nutrition
Therapy for Diabetes. American Diabetes Association. 2002.
American Diabetes Association. Vivir con la diabetes. Life with Diabetes- edicin en
espaol. American Diabetes Associarion 2002.
Jess Palacios, Alvaro Marchesi, Csar Coll. Psicologa evolutiva. Editorial Alianza,
Madrid.1993.
A.L Kinmoth, G. Magrath, J.P.D. Reckless. Dietary recomendations for children and
adolescents with Diabetes. Diabetic Medicine1989; 6(6):537- 547
Ragnar Hanas. Insulin dependent diabetes in children, adolescents and adults.
Publicaciones Piara HB Uddevalla Suecia.1998.
International Society for Pediatric and Adolescent Diabetes (ISPAD) Consensus
Guidelines for the Management of Type 1 Diabetes Mellitus in Children and
Adolescents,2000.//www.d4pro.com/diabetesguidelines/ispad/es/index/htm.
Diabetes infantil, presente y futuro. Roche Diagnostics 1996.

Referncies sobre material didctic
M. Jans. M. Jans. Set Diettico. Hospital Clnic i Universitari de Barcelona. Qumica
Farmacutica Bayer S. A . 1995. Cada kit consta de:
! Vdeo Educacin diettica para personas con diabetes y familiares.
! Vdeo Programa de aprendizaje diettico en diabetes
! Dossier: Planes de alimentacin
! Vasos medidores adaptados a 2 raciones de 10 gr de hidratos de carbono.
M. Jans. M. Vidal. CLINICDIET. Programa dietetico educativo en diabetes Hospital
Clnic i Universitari de Barcelona. Qumica Farmacutica Bayer S. A. 2003 (en edici) .
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Programa
dEducaci Sanitaria. Video: Alimentaci Equilibrada. Generalitat de Catalunya 1992.
E. Dez, O. Juarez. Pirmide dels aliments per als nois i les noies. Consorci Sanitari de
Barcelona. Agncia de Salut Pblica Ajuntament de Barcelona.1999.
R. Martnez. NUTRILIFE. Hospital Materno Infantil de Mlaga. Roche Diagnostics 2003.
Material educatiu participatiu.Versi adults i versi infantil.
5.4. ADRECES DE PGINES WEB DINTERS EN DIABETIS

Associaci Catalana de Diabetis (ACD) ). www.acdiabetis.org
Associaci de Diabtics de Catalunya (ADC) www.diabetis.org
Sociedad Espaola de Diabetes (SED) www.sediabetes.org
American Diabetes Association (ADA) www.diabetes.org
European Association for the Study of Diabetes (EASD) www.easd.org
Federacin Espaola de Asociaciones de Educadores en Diabetes (FEAED)
www.feaed.org
Diabetes Education Study Group (DESG) www.desg.org
Federation of European Nurses in Diabetes (FEND) www.fend.org
Sociedad Espaola de Nutricin Comunitaria (SENC) www.nutricioncomunitaria.es
Asociacin Espaola de Dietistas-Nutricionistas (AEDN) www.aedn.es
Sociedad Espaola de Nutricin Bsica y Aplicada (SENBA) www.senba.es
Sociedad Espaola de Endocrinologa y Nutricin (SEEN) www.seenweb.org
Sociedad Espaola para el Estudio De la Obesidad (SEEDO) www.seedo.es
Societat Catalana de Pediatria www.acmb.es
Sociedad Espaola de Endocrinologa Peditrica www.seep.es
Departament de Santitat de la Generalitat de Catalunya www/gencat.net/sanitat


Recomendaciones Nutricionales ACD

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Recomendaciones Nutricionales ACD

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

NUTRICIONALS I DEDUCACI ALIMENTRIA EN LA DIABETIS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Neus Potau i Vilalta

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Coordinadors del grup:

Editors del llibre:

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

1. Recomanacions nutricionals de lACD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

3. Educaci teraputica en lalimentaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

1.2. RECOMANACIONS GENERALS SOBRE HBITS I INDIVIDUALITZACI

1.3. CARBOHIDRATS (CH)

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

2.2. CONSENS SOBRE LA TAULA DEQUIVALNCIES DE RACIONS DE

Grup Nutrient predominant

Lany 1991, lAssociaci Catalana dEducadors en Diabetis va consensuar unes taules

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

CEREALS i DERIVATS / LLEGUMS / TUBERCLES Grams

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

* degut a la gran varietat de lctics es recomana consultar sempre letiquetatge

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

FRUITA SECA DOLA

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

PAUTA TERAPUTICA N PATS OBSERVACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

1er esmorzar 20% 5 racions

Exemples dpats que li correspondrien:

Mig mat de 2.5 racions

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Berenar de 2.5 racions

Sopar de 6.5 racions

Recomanacions en relaci al consum de fibra

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Les fibres es troben principalment en la part destructura i coberta dels vegetals:

Actualment la recomanaci de fibra es situa al voltant dels 30-35 g/dia de fibra

Les fibres insolubles (cellulosa, hemicellulosa i lignina), estan especialment indicades en

Les fibres solubles (peptines, gomes i muclags) estan principalment indicades en el

Contingut de fibra per 100 g dalguns aliments (veure annex 5.2)

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Consideracions finals sobre el consum de fibra

2.3.2. Recomanacions en relaci a les protenes

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Protenes de baix valor biolgic; Son deficitries en algun aminocid essencial.

A continuaci, es proposen les quantitats o porcions recomanades dels aliments proteics,

Protenes dalt valor biolgic

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

La quantitat expressada de laliment (=una porci) equival aproximadament a 8-10 g de

Protenes de baix valor biolgic

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

Possible distribuci daliments proteics;

1 porci de peix 120 g de peix 18/20 g

57 / 67 g (aprox) dorigen animal

DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS

23 g (aprox.) dorigen vegetal

La resta, saconseguir amb el pa, els cereals, arrs etc.