Está en la página 1de 1

CFGS EDUCACIÓ INFANTIL.

EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

ALTERACIONS DEL LLENGUATGE

DISLÀLIA:
és la presència d'errors en l'articulació del sons de la parla en persones que no mostren
patologia relacionada amb el SNC, però sí amb els òrgans fonoarticulatoris.

DISFONIA:
és l'alteració de la veu, en intensitat, to i timbre que apareix degut a alteracions
orgàniques (disfonia orgànica) o disfonies funcionals, mala utilització dels òrgans
fonadors. La AFONIA és la pèrdua total de la veu de forma temporal.

DISÀRTRIA:
trastorn de l'expressió verbal causat per una alteració en el control muscular dels
mecanismes de la parla, com disfuncions en la respiració, la laringe, la faringe, el paladar,
la llengua i llavis.

RETARD DEL LLENGUATGE:


És la no aparició del llenguatge a l'edat en què normalment es presenta i la presència de
patrons lingüístics propis de xiquets de menor edat.

DISFÀSIA :
trastorn sever del llenguatge, tant en la comprensió i l'expressió, no sent la causa els
problemes sensorials, intel·lectuals o neurològics.

AFASIA:
trastorn del llenguatge produït per una lessió cerebral, despré d'haver-se adquirit el
llenguatge

DISFÈMIA:
trastorn de la fluïdessa de la parla que es carcteritza per una expressió verbal
interrompuda en el ritme d'una manera més o menys brusca.

LOGOPÈDIA I PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL:


PCI: la conseqüència d'una lessió que ha sofrit un cervell en desenvolupament i que es
caracteritza per la falta de coordinació dels músculs,el to muscular, produint-se alteracions
més o menys importants del moviment.
Els problemes del llenguatge. Dificultat motora en l'execusió del llenguatge expressiu,
podent ser des de molt lleu fins a la impossibilitat total d'emetre un so comprensible.

DISLÈXIA:
Dificultats importants i duraderes en l'adquisició de la lectoescriptura des de l'inici. Són
errors comuns en tots els xiquets quan comencen l'aprenentatge de la lectoescriptura, la
seua persistència en el temps és el que ens indica que n'hi ha dislèxia.