INFORME DE SEGUIMENT

A FAVOR DE LAURA ACOSTA

Al llarg de les 12 setmanes del procs de supervisi i tutoria cada professor i
professora evoluciona duna forma determinada. El present informe aporta algunes
consideracions i indicacions sobre aquest evoluci. No es tracta duna avaluaci final,
noms un conjunt de consideracions que tenen per objecte
ajudar en el
desenvolupament professional com a docents universitaris.
Linforme sestructura en 4 qestions fonamentals: competncies treballades, procs
de treball, el producte generat i observacions de sntesi.

1. Quines competncies shan treballat durant el procs?

COMPETNCIA
C1. Competncia
interpersonal (CI)

C2. Competncia
metodolgica
(CM)

C3. Competncia
comunicativa (CC)

C4. Competncia
de planificaci i

DESCRIPCI
Promoure l'esperit crtic, la motivaci
i la confiana, reconeixent la
diversitat cultural i les necessitats
individuals,
creant
un
clima
d'empatia i comproms tic
Aplicar
estratgies
metodolgiques (aprenentatge
i
avaluaci),
d'acord
amb
les
necessitats dels estudiants, que
siguin coherents amb els objectius i
els processos d'avaluaci i que
tinguin en compte l's de les
tecnologies de la informaci i de la
comunicaci (TIC) per contribuir a la
millora
dels
processos
d'ensenyament i aprenentatge

Desenvolupar
processos
bidireccionals de comunicaci de
manera efica i correcta, la qual
cosa
implica
la
recepci,
interpretaci
i
producci
i
transmissi de missatges a travs
de canals i mitjans diversos i de
manera contextualitzada a la
situaci
d'ensenyament
i
aprenentatge.
Dissenyar, orientar i desenvolupar
continguts, activitats de formaci i

VALORACI

Coincidim amb la participant en el

curs quan argumenta que
aquesta ha estat una de les
competncies que ms ha pogut
desenvolupar al llarg del FIFU2016.
La participant ha demostrat
millorar en els diferents aspectes
que conformen la competncia
metodolgica, especialment en
quant al disseny dactivitats, la
ordenaci orgnica de les
sessions dins el curs i la
pertinncia de lacci avaluadora.

Coincidim amb la participant en

destacar aquesta competncia

gesti
de
la
docncia (CPGD)

avaluaci i altres recursos vinculats

a l'ensenyament i l'aprenentatge,
valorant-ne els resultats i elaborantne propostes de millora.

C5. Competncia
de treball en equip
(CTE)

Collaborar i participar com a

membre d'un equip, assumint la
responsabilitat i el comproms propis
amb relaci a les tasques i funcions
que es tenen assignades per a la
consecuci d'uns objectius comuns,
seguint els procediments acordats i
d'acord
amb
els
recursos
disponibles.

C6. Competncia
d'innovaci (CDI)

competncies en tecnologies per a

l'aprenentatge i el coneixement
(TAC). Crear i aplicar nous
coneixements
perspectives
i
metodologies i recursos en les
diferents dimensions de l'activitat
docent, orientats a la millora de la
qualitat del procs d'ensenyament i
aprenentatge.

C7. Competncia
Digital (CDD)

capacitat per utilitzar dispositius

digitals a l'aula, dissenyar i
programar activitats d'aprenentatge
amb suport tecnolgic, gestionar
l'aula i tutoritzar amb suport
tecnolgic, o avaluar la competncia
digital dels alumnes. rees: gesti
de la informaci, comunicaci digital,
expressi, resoluci de problemes i
seguretat.

C8. Competncia
Lingstica (CL)

Conjunt de coneixements que

permeten al parlant d'una llengua el
comprendre i produir una quantitat,
potencialment infinita, d'oracions
gramaticalment
correctes.
Competncia lectora, Competncia
per a parlar i escoltar, competncia
en
composici
de
textos
i
competncia
plurilinge
i
pluricultural.

2. Com ha estat el procs de treball?

com
molt
rellevant
durant
aquesta part del FIDU.
Saporten evidncies de procs
en relaci als nivells de
planificaci, la coherncia interna
entre les diferents parts dun
procs
de
planificaci
i
ladequaci
dels
seus
components bsics.

En relaci a les tutories el procs de treball durant aquests mesos ha estat molt
satisfactori. Hem pogut treballar de forma progressiva incorporant components de
major complexitat en cada sessi.
De la preparaci prvia de cadascuna de les tres sessions presencials destaquem el
grau de detall que hem anat adquirint en cada reuni. Les qestions sobre docncia
que shan plantejat han estat cada vegada ms pertinents, rigoroses i adequades a la
feina especfica.
En funci dels avenos del treball entre les diferents sessions shan orientat de forma
molt diferent. Hem passat dun model de treball ms expositiu de dubtes i necessitats
daclariments terics a unes propostes ms interrogatives i obertes a la interrogaci
sobre la millora professional docent.
Sobre la possibilitat dus de la tutoria virtual val a dir que sha utilitzat de forma acurada
i pertinent en diferents ocasions, el que ha perms un treball presencial ms gil i
satisfactori.

3. Qualitats del producte generat

El producte finalment desenvolupat ha estat la planificaci duna matria que opera en
format taller Taller dexpressi oral que es desenvolupa en llegua castellana per
alumnat estranger en la facultat de Traducci.
Aquest treball t com a caracterstiques principals que malgrat no hi ha directrius en la
memria ANECA sha aplicat tot el procs de disseny de la planificaci com si hagus
prescripcions que condicionen el procs. El grau de realisme ha estat molt elevat i la
observaci de la normativa molt rigorosa.
Destaquem com a qualitats del treball la seva novetat, en quant ens trobem amb una
assignatura que es desenvolupa des de fa diverses promocions i encara no tenia un
programa dissenyat de forma pertinent i sota les directrius que emmarquen la
planificaci docent a la UPF. La proposta s creativa i inclou elements molt
interessants de co-creaci de proves davaluaci, rbriques i avaluaci mitjanant el
portafoli.
4. Observacions de sntesi
Especficament, el procs de treball durant aquesta fase del FIDU cal valorar-lo MOLT
SATISFACTRIAMENT. Em aconseguit un s adequat en el registre pedaggic,
inters en els aspectes que tenen a veure amb el disseny i la millora del funcionament
de les assignatures i sobretot hem creat conscincia de la complexitat de la tasca
docent en el marc del desenvolupament acadmic.
Globalment, podem apuntar, a ms, a la necessitat de seguir reflexionant sobre la
prpia prctica docent:

el propi rol docent, les metodologies, la millora continua, la presentaci i la

selecci dels continguts, la possibilitat de treballar des de perspectives ms
globalitzades i interdisciplinries, etc.

La necessitat de millorar i innovar de forma permanent els plantejaments

formatius per ajustar-se cada cop ms a les necessitats i possibilitats reals
daprenentatge dels estudiants.
Participar en processos formatius sobre la funci docent tant des duna
perspectiva formal com una altra ms orientada a la auto formaci i la auto
reflexi: cursos, equips dinnovaci docent, prctiques reflexives, investigaci
acci i equips de recerca sobre ensenyament superior.
La possibilitat de compartir els neguits, les bones prctiques, les reflexions
diries i les dificultats de lensenyament superior obliga a participar en xarxes
professionals, grups de discussi i entorns de creaci i gesti del coneixement
com ara comunitats professionals o grups de millora.

Ser conscient que la docncia s una funci complexa, polidrica i que necessita una
aproximaci coral des de diferents perspectives (formaci, experimentaci, reflexi,
recerca i millora) s el primer pas per projectar una carrera docent dxit en benefici
personal, grupal i institucional.