SABER ESCOLTAR

Comunicació: llenguatge de l’autoestima

Hem arribat a casa després d’un dia dur de feina. Hem

estat tota l’estona fent les feines de casa. Encara hem de
fer una trucada important. Però en Miquel no ens para de
perseguir per tota la casa perquè vol que anem a
comprar les bambes que li havíem dit.

“Deixa de molestar-me! Es que no pots estar-te quiet?”

Comunicació atacant: rebuig

“M’has estat seguint per tota la casa (descripció de la conducta). Tinc

que fer una trucada molt important (raó del canvi conductual). Se que et
vaig prometre sortir avui a comprar les bambes després de treballar i
deus estar impacient (reconeixement de sentiments). Necessito que
t’asseguis tranquil·lament mentre parlo per telèfon, i després sortirem a
comprar (enunciat d’expectativa)”.

llenguatge de l’autoestima
 Comunicació: llenguatge de l’autoestima
1. Descripció de la conducta
2. Raó del canvi conductual
3. Reconeixement de sentiments
4. Enunciat d’expectativa
Com si fos una fotografia (“M’has
estat seguint per tota la casa”)
Per què volem que canviï la conducta
(“Tinc que fer una trucada molt important “)
Posar-nos a la seva pell (“Se que et
vaig prometre sortir avui a comprar les
bambes després de treballar, i deus
estar impacient”)
Dir el que esperem que faci de manera
clara (“Necessito que t’asseguis
tranquil·lament mentre parlo per telèfon, i
després sortirem a comprar “)
 Comunicació: llenguatge de l’autoestima

En Martí està jugant a un joc d’ordinador. Arriba la

seva germana petita, la Laia i li interromp perquè vol
jugar amb ell. En Martí l’empenta bruscament.

Comunicacióatacant
Comunicació atacant Llenguatgede
Llenguatge del’autoestima
l’autoestima

Para quiet, bèstia! Has pegat a la Laia (descripció de la

conducta)
Això li fa mal (raó del canvi conductual)
Veig que t’enfades quan t’interromp el joc
d’ordinador (reconeixement de
sentiments)
Però aquí no es permet pegar (enunciat
d’expectativa).
 Comunicació: llenguatge de l’autoestima

Estem conduint per la carretera. En Miquel

posa la música de la radio a tot volum.

Comunicacióatacant
Comunicació atacant Llenguatgede
Llenguatge del’autoestima
l’autoestima

Apaga d’una vegada la música! Has posat la música molt alta

Tindrem un accident amb tot (descripció de la conducta)
aquest xivarri.
No puc conduir segura amb tota
(amenaça) aquesta distracció (raó del canvi
conductual)
Se que t’agrada sentir la música alta
(reconeixement de sentiments)
Espero que et posis els walkmans
(enunciat d’expectativa).
 Comunicació: llenguatge de l’autoestima

Entrem a l’habitació del Miquel, que té tota la

roba i llibres tirats per terra.

Comunicacióatacant
Comunicació atacant Llenguatgede
Llenguatge del’autoestima
l’autoestima

Quin lio! Vius com un porc!
Veig roba, llibres i discos per tota
l’habitació (descripció de la conducta).
Quan la teva habitació està endreçada
tens més lloc per jugar (raó del canvi
conductual)
Probablement no saps per on començar
(reconeixement de sentiments)
Vull que en la propera mitja hora posis
la roba en l’armari, i els llibres i els
discos a la llibreria (enunciat
d'expectativa).
 Comunicació: escoltar

• La comunicació comença quan vostè escolta al seu fill i li demostra que

entén els seus sentiments i el que volen dir.

• Quan vostè mira al seu fill, i manté una actitud adequada, li està demostrant
que sap escoltar-lo.

• Eviti criticar, amenaçar, parlar en to doctoral, i ridiculitzar.

• Tracti al seu fill de la mateixa manera que tracta al seu millor amic.

• El respecte mutu implica acceptar els sentiments del seu fill.

• Escoltar reflexivament implica comprendre els sentiments i significats que el

seu fill manifesta, i dir-li, perquè el nen es senti comprès. Ser com un mirall
en el que ell es pot veure millor.
 Comunicació: escoltar

• Aprengui a donar respostes obertes que expressin específicament el que

l’altra persona sent i vol dir.

• Eviti donar respostes tancades que ignoren els sentiments del seu fill, i
transmeten que no l’ha sentit ni comprès.

• Deixi que el seu fill aprengui. Resisteixi l’impuls de imposar les seves
solucions, encara que això li costi un gran esforç.

Saber escoltar és una disciplina en la que no hi ha que donar

consells, emetre opinions o fer preguntes. Escoltar significa
deixar-ho tot per prestar atenció, fer servir orelles i ulls, anar més
enllà de les paraules, fer-se ressò dels sentiments i emocions.
 Escoltar amb efectivitat

respostes tancades i respostes obertes

Resposta tancada
Nega al nen el dret dels seus sentiments i a expressar-los, demostrant
no tenir el desig d’acceptar-los ni de comprendre’ls.

Resposta oberta
Reconeix el dret que té el nen de sentir i expressar el que sent,
demostrant-li que l’oient accepta tant el que sent com el que diu. Indica
que l’oient comprèn.

Ex.: Mai més jugaré amb ella!

Per què no ho oblides? Realment estàs enfadat amb ella.

Probablement no ho volia fer.
 Escoltar amb efectivitat

Expressió del nen Resposta tancada Resposta oberta

No puc fer-ho! Va! No parlis així! Acabes Et sembla massa difícil.

de començar!

Voldria poder anar també. Ja ho hem discutit abans. Et sembla que és injust.
Ell sempre pot anar a tot Deixa de empipar.
arreu.

Mira el meu trofeu És bonic,...Podries anar Estàs content.

d’esport! a fer la feina?

No vull anar al institut! Tot Tot el món té que anar al Sembles frustrat.
és una merda! institut. És el que hi ha.

Ets la pitjor mare del món! No em tornis a parlar mai Estàs molt enfadat amb
més d’aquesta manera! mi.
 Decisions per una comunicació efectiva

1. Determinar qui té el problema: el nen o els pares.

2. Decidir si:
• escoltar reflexivament (el nen té el problema): emocions nen
• enviar un missatge-jo (els pares tenen el problema): emocions pares

El nen plora perquè té una mala nota.

Qui té el problema?

El nen

Escoltar reflexivament:
Et sents desanimat per les teves
notes i probablement estàs preocupat
pel que jo pugui pensar de tu.
 Decisions per una comunicació efectiva

Situació Qui té el problema?

El nen no ajuda a Els pares Em sembla que és injust que no

arreglar la seva compleixis el que promets, perquè
habitació tot i haver- llavors jo tinc que fer tot el treball.
ho promès. (missatge-jo)

El nen no pot dormir la El nen Et veig molt preocupat per l’examen;

nit abans d’un examen. no estàs segur de poder-ho fer bé.
(escolta reflexiva)

Hi ha visita i el nen Els pares Nosaltres no podem parlar quan ens

interromp als pares i als estàs interrompent contínuament.
convidats. (missatge-jo)

El nen està trist El nen Estàs molt desil·lusionat per haver

després d’haver perdut perdut. (escolta reflexiva)
una carrera.
 Selecció de l'enfocament apropiat

Problema Qui té el Enfocament apropiat

problema

El nen demana Els pares Missatge-jo: “quan no tornes les eines,

prestades les eines del
seu pare, i no les torna.
m’enfado perquè les necessito”
Conseqüència lògica: avisar-lo de que si
torna a passar no li deixarà les eines la
pròxima vegada que les demani.

El nen està trist El nen Atenció reflexiva: “Estàs molt trist per no
perquè no ha passat haver passat l’examen.”
un examen. Exploració d’alternatives: “Què podries
fer la propera vegada que tinguis un
examen?”