Breu biografia musical de

JOSEP
GRAVALOSA I
GERONÈS
(1882 - 1975)

- Josep Loredo -
Maig de 2016

Josep Loredo
Gener de 2017
Breu biografia musical de

JOSEP
GRAVALOSA I
GERONÈS
(1882 - 1975)

- Josep Loredo -
Gener de 2017
2017

1
ÍNDEX

Pròleg 03

Breu biografia musical de JOSEP GRAVALOSA I GERONÈS 04

Fonts, enllaços i fotografies 07

Annex fotogràfic 09

2
PRÒLEG

He decidit revisar una sèrie de dades del músic Josep Gravalosa i Geronès que es
poden trobar a la Xarxa i que tenien una mica de tot: moltes eren certes, algunes
errònies, altres desordenades o inconnexes ...
Fa uns quatre anys que dedico temps i esforços a pujar al meu blog Formacions
musicals de Catalunya (1) fotografies de Cobles, Orquestres, Orquestrines i algun
Conjunt també. No només les fotos, sino que procuro posar una mica d’història de cada
formació, així com la identitat dels músics que hi surten. És un treball gratificant, que
em permet saber molt més de la meva professió, del meu gremi, doncs fa molt temps
que vaig per aquests mons de Déu formant part de Cobles, Orquestres i Conjunts.
Vaig descobrir dues formacions en les quals hi havia retratat i identificat el mestre
Gravalosa, l’Orquestra Moderna Artística, i la Cobla-orquestra Nova Barcelona, que no
apareixien en cap de les seves biografies; i repassant aquestes i confrontant-les amb les
dades i fotografies que jo ja tenia, em va semblar adient posar-hi una mica d’ordre. Un
exemple seria la dada present en alguna biografia de que Josep Gravalosa va ser
fundador de la Cobla-orquestra La Principal de Santa Coloma de Farners; doncs no, va
ser membre de la Cobla-orquestra La Farnense, on només hi va romandre uns mesos, tal
com explico en el text. La formació abans esmentada va tardar uns anys encara a
formar-se, quan ell ja vivia a Sant Feliu de Guíxols. Un altre exemple: la data de
naixement, o la veritable ortografia dels seus cognoms.
Agraeixo també les dades documentals aportades per Jaume Nonell i Juncosa, que
donen més rigor a tot el que explico en les pàgines 4, 5 i 6.
No pretenc tenir la veritat absoluta, i potser algun lector hi trobi alguna mancança (i
espero que pocs errors, o cap, posats a demanar). Però serveixi aquesta breu semblança
d’aquest gran músic per mantenir viva la seva memòria, encara que sigui durant uns
moments de lectura, doncs és ben sabut que mentre algú ens recorda, seguim vius.

Josep Loredo i Moner
Gener de 2017

3
Breu biografia musical de
JOSEP GRAVALOSA I GERONÈS
(1882 - 1975)
- Josep Loredo -

Josep Gravalosa i Geronès (2) (Santa Coloma de Farners, la Selva, 24 de Juliol
(3)
de 1882 -Barcelona, 24 de setembre de 1975) fou un músic de gran prestigi que va
destacar com a instrumentista de violí i de flabiol, i també, i molt, com a compositor. Va
començar els estudis de solfeig i instrumentals als vuit anys. Deixeble avantatjat de
Bonaventura Frigola i Fajula, organista de la parròquia, i de Jeroni Serrat, des de ben
petit, quan encara era conegut com en Pepet Jaumetó (4), va començar el seu camí
professional als onze anys, a la Cobla-orquestra La Juvenil Farnense (5), de Santa
Coloma de Farners (1893-1897), essent sol·licitat passat un temps per la Cobla-
orquestra La Farnense (6) (1898), a la qual s’incorpora la temporada 1898-1899. Però
quan només hi portava uns mesos, el seu pare va morir en tràgiques circumstàncies el
dia 15 d’agost de 1898; ell tenia 16 anys, era el més gran dels germans homes, i va
haver de fer front a la responsabilitat d’ajudar la mare a tirar endavant, juntament amb
els dos germans més petits amb qui vivia. Va ser aquí, en aquest moment, quan Josep
Gravalosa es va acomiadar de Santa Coloma de Farners.

La seva germana Eulàlia (7) vivia a Sant Feliu de Guíxols, casada des de 1867 amb un
home ben situat econòmicament, de nom Ferran Gispert i Ferrer. Josep Gravalosa ja
coneixia Juli Garreta i Arboix (8), i va passar a residir a la vila ganxona, en la qual, a més
de treballar a l’indústria surera per poder tirar endavant la família, es va integrar a la
Cobla-orquestra Garreta (9) (Cobla-orquestra La Vella, de Sant Feliu de Guíxols, que a
partir de 1879 en que Esteve Garreta i Roig – pare del genial Juli Garreta – n’assumí la
direcció va començar a ser coneguda com l’Orquestra del Sr. Garreta, i més endavant
com l’Orquestra Garreta).
Durant la seva estada a Sant Feliu de Guíxols, participà també en les vetllades musicals
de l’orquestra reduïda del saló de Can Pey, en què, a més de Juli Garreta, hi havia els
músics Marià Vinyas i Vinyas (10), Jaume Jacques Rovira i Carreró, Salvador Vidal i
Vicens o Arseni Menció i Calzada, entre d’altres. Josep Gravalosa, que era el més jove
de tots ells i comptava amb una pell tirant a bruna, era anomenat afectuosament pels
seus companys el Moreno. Amb un domini extraordinari del violí, feia fins i tot ombra
al millor dels violinistes que mai hi ha hagut a Sant Feliu, l’Arseni Menció. Va ser
considerat també el millor flabiolaire de la seva època. Durant aquests anys va establir
forts lligams d’amistat amb Juli Garreta, l’art i l’obra del qual va ser una font
inspiradora de la qual Gravalosa en va beure abundantment durant tota la seva vida
artística, tot i que mai va voler imitar-lo.

Després d’aquesta etapa guixolenca, l’any 1914 va passar a formar part com a músic i
més tard com a director de la Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell (11) (1914-
1918), que sota la seva direcció va fer un gran salt de qualitat, i de la Cobla-orquestra
Selvatana (12) (1919-1920).
Marxa a viure a Barcelona, on s’integra a l’Orquestra Moderna Artística (13) (1920-
1922) i l’any 1922 debuta com a fundador i director a la Cobla-orquestra Barcelona
(14)
(1922-1924), en un projecte auspiciat i impulsat per Joan Lamote de Grignon i
Bocquet (15), al costat d’una sèrie de músics la major part dels quals eren empordanesos,
entre els quals cal destacar el pal de paller al voltant del qual es va construir aquell
projecte: l'Albert Martí i Galceran (16); Josep Gravalosa hi fa dues temporades, marxant

4
de la formació a principis de l’any 1924 per discrepàncies precisament amb el divo
escalenc.
Des d’aquest moment no hi ha gaires notícies de la seva vida musical, excepte que
tocava el violí en teatres i cinemes de varietats de Barcelona, preferentment en aquests
darrers, doncs les actuacions començaven a les set del vespre, de manera que tenia tota
la tarda per dedicar-la a compondre i arranjar música, que era el que a ell li agradava.
En aquesta etapa va compondre un bon nombre de cuplets, pasdobles i música pel
teatre.

L’any 1932, va fundar la Cobla-orquestra Nova Barcelona (17), amb la qual el dia 1
d’Agost de 1932 participa a Sant Feliu de Guíxols, juntament amb la Cobla-orquestra
Barcelona, en els actes d’inauguració del monument a Juli Garreta. Aquesta nova
Cobla-orquestra, com moltes d’altres, no sobreviu als embats de la Guerra Civil.

Durant la guerra, però, cap a 1938, s’integra en una cobla formada per alguns músics de
la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal (18), que havien quedat exclosos de
l’allistament, i músics d’altres formacions; van fer una gira per diversos països
europeus, en col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, a fi de
recollir fons pel Socors Roig Internacional (19), prenent el nom de Cobla Catalunya.

Acabada la contesa, i juntament amb dos il·lustres ganxons com eren Jaume Marill i
Forns (20) i Josep Girona i Ferrer (21), van catalogar i ordenar l’arxiu musical de Juli
Garreta.

A finals dels anys 40 va actuar algun temps amb la Cobla-orquestra Barcelona-Albert
Martí (22). És curiós com els camins d’Albert Martí i Josep Gravalosa es van anar
creuant al llarg del temps:
• L’any 1898 Josep Gravalosa forma part breument de la Cobla-orquestra La
Farnense
• L’any 1899 Albert Martí forma part breument de la Cobla-orquestra La Farnense
(23)
, de manera que és probable que s’arribessin a conèixer
• L’any 1922 tots dos són fundadors de la Cobla-orquestra Barcelona, d’on Josep
Gravalosa marxa l’any 1924
• L’any 1938, durant la guerra civil, coincideixen a la Cobla Catalunya
• A finals dels anys 40 Josep Gravalosa torna a tocar a la Cobla-orquestra Albert
Martí (després de la guerra civil havien hagut de treure el mot Barcelona del
nom de la formació), fins a la mort del Rei de la Tenora.

Home inquiet i afable, les seves sardanes es caracteritzen per la qualitat, sense eludir el
caràcter ballador. Influenciat per la música i el mestratge de Juli Garreta, donà a
conèixer l’any 1917 la seva primera sardana titulada De broma, a la qual seguiren A
cal pollé, La penitenta, Somniant, etc., fins a un total de noranta cinc sardanes. A més
de la música per teatre, pasdobles i cuplets, també és autor de cinc poemes simfònics.
Diverses composicions seves obtindrien assenyalades distincions, com La nostra dansa
(1919), que, lletrejada pel director del setmanari ganxó L’Avi Muné, Enric Bosch i Viola
(24)
, obtingué el premi especial a la millor sardana popular a Girona; o L’encís d’un
despertar (1922), Premi President de la Diputació, a Arenys de Mar, així com
també Evocacions gironines (1950), premiada per l’Ajuntament de Girona.
En el Concurs Barcino (Vè i VIè) assolí quatre dels cinc primers premis: Al nostre
reiet (Premi Foment de la Sardana 1955), Remembrances de la vida (Premi Rigau

5
1955), La font de l’estany (Premi Enric Morera 1956) i El dubte d’una noia enamorada
(Premi Antoni Juncà i Premi Barcino 1956, dedicada a Isabel Pagès, segona esposa de
Juli Garreta).
Com a bon amant de Sant Feliu, Gravalosa – que, conegut ja aleshores amb el sobrenom
de l'Avi, visqué els darrers anys de la seva vida al carrer de les Eres, a tocar de la fàbrica
de can Burgell –, també dedicà algunes sardanes a aquesta ciutat, entre les quals
destaquen per la seva bella harmonització L’hereu Vilosa (1920) i La ganxona (1926).
Es podria dir que Josep Gravalosa i Geronès fou un dels músics que més s’identificà
amb els corrents musicals de Sant Feliu.
El seu llegat musical roman inventariat a l’arxiu municipal santfeliuenc (25) d’ençà del
lliurament que en feren els seus familiars a començament de la dècada dels anys noranta
del segle XX.

L’any 1959 fou nomenat membre del Jurat de Mèrit del Concurs Barcino pel fet d'haver
assolit premis en aquest concurs en quatre edicions, i el 1968 fou objecte del més gran
dels homenatges rebuts, el Nacional de tot Catalunya, Andorra i Catalunya Nord, en què
va rebre la Medalla d'Or del Sardanisme i un llibre amb més de vint mil signatures
recollides arreu del país.
Entre els molts altres homenatges que li van retre, es podria destacar el de la seva vila
natal, Santa Coloma de Farners, el dissabte 25 de setembre de 1971, a la Plaça Farners
(anomenada aleshores del Generalísimo), amb intervenció de la Cobla Barcelona, que
comptant amb la presentació i comentaris de Josep Mª Bernat i Colomina (26) va
interpretar tres sardanes de concert i tres per ballar, amb presència de tot el poble
encapçalat per les Autoritats, congregats entorn del mestre, a qui es va lliurar una placa
commemorativa. El mestre Gravalosa va conservar el record d’aquell vespre com una
de les més grans satisfaccions de la seva vida.
Josep Loredo i Moner
Gener de 2017

6
FONTS, ENLLAÇOS I FOTOGRAFIES

Fonts:
Vikipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gravalosa_i_Geron%C3%A8s
Sóc Sant Feliu de Guíxols
http://www.socsantfeliudeguixols.com/josep-gravalosa-gerones
Músics per la Cobla
http://musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=245
Fotos de formacions musicals de Catalunya
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-farnense.html
Ressò
http://www.premsacomarcal.cat/publicacio/75/ress
Diccionari d’autors de sardanes i música per a cobla, de Carles Riera i Vinyes,
Josep Mª Serracant i Clermont i Josep Ventura i Salarich
http://www.laie.es/libro/diccionari-dautors-de-sardanes-i-de-musica-per-a-
cobla/212213/
Som
http://www.garonuna.com/category/som/

Enllaços:
(1)
Formacions musicals de Catalunya
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/
(2)
A la Partida de Baptisme datada el 25 de Juliol de 1882 a la parròquia de Santa
Coloma de Farners, signada pel prevere coadjutor Joaquim Casalprim, està inscrit –
poso les dades en castellà, tal com hi consten – com a José, Juan, Jaime Grabalosa
Gironés, fill de Jaime Grabalosa [Solá] i Dolores Gironés [Mach]. En aquest aspecte,
poca cosa a fer, doncs sempre va ser conegut com a Josep Gravalosa i Geronès. És
possible que l’error es produís al fer la Partida de Naixement a l’Ajuntament, lloc on es
van desgraciar molts noms i cognoms a tot arreu en aquella època. Disposo d’una còpia
d’aquesta Partida de Baptisme, facilitada per Jaume Nonell i Juncosa, per qui la vulgui
consultar.
(3)
A totes les biografies hi consta com a data de naixement el dia 24 d’Abril de 1882.
Consultant la Partida de Baptisme es pot llegir el següent [fragment literal]:
A los veinte y cinco de Julio de mil ochocientos ochenta y dos en la pila bautismal de la
Iglesia parroquial de Santa Coloma de Farnés, obispado y provincia de Gerona el Rdo
Narciso Fabregas Pbro otro de los coadjutores de la misma, bautizó á José, Juan, Jaime,
nacido á la una de la noche del dia veinte y tres del expresado mes y año, hijo legitimo
y natural de los consortes Jaime Grabalosa y Dolores Gironés, naturales y vecinos de
esta.
D’aquesta lectura es desprèn que va néixer el dia 24 de Juliol de 1882, i poso 24, perquè
la una de la nit del dia 23 és ja dia 24.
(4)
Se’l coneixia com a Pepet Jaumetó, fent referència al nom del seu pare, Jaume.
(5)
Cobla-orquestra La Juvenil Farnense
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/12/juvenil-santa-
coloma-de-farners.html
(6)
Cobla-orquestra La Farnense
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-farnense.html
(7)
Jaume Gravalosa i Solà i Dolors Gironès i Mach van tenir set fills: Eulàlia, Antònia,
Gertrudis, Matilde (morta de petita), Josep, Matilde (repetiren el nom) i Joan.

7
(8)
Juli Garreta i Arboix
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Garreta_i_Arboix
(9)
Cobla-orquestra Orquestra Garreta
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/cobla-orquestra-
desteve-garreta-la-vella.html
(10)
Marià Vinyas i Vinyas
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Vinyas_i_Vinyas
(11)
Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/10/la-principal-de-
palafrugell.html
(12)
Cobla-orquestra Selvatana
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2016/04/selvatana.html
(13)
Orquestra Moderna Artística
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2015/12/moderna-artistica-
de-barcelona.html
(14)
Cobla-orquestra Barcelona
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/barcelona.html
(15)
Joan Lamote de Grignon i Bocquet
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Lamote_de_Grignon_i_Bocquet
(16)
Albert Martí i Galceran
https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Mart%C3%AD
(17)
Cobla-orquestra Nova Barcelona
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2016/05/nova-
barcelona.html
(18)
Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/01/la-principal-de-la-
bisbal-des-de-1888.html
(19)
Socors Roig Internacional
https://ca.wikipedia.org/wiki/Socors_Roig_Internacional
(20)
Jaume Marill i Forns
http://jortegafigueiral.blogspot.com.es/2014/12/viatges-blaus-els-primers-creuers-
la.html
(21)
Josep Girona i Ferrer
https://es.scribd.com/doc/310970610/Josep-Girona-i-Ferrer-Gent-d-Un-Segle-De-
Gerard-Bussot-pagina-179
(22)
Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/12/barcelona-albert-
marti.html
(23)
Albert Martí a la Cobla-orquestra La Farnense: veure entrevista de 1946 a la pàgina 4
en aquest enllaç:
https://es.scribd.com/doc/314194835/Barcelona-Albert-Marti-entrevista-a-Albert-Marti-
i-Galceran-1946
(24)
Enric Bosch i Viola
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Bosch_i_Viola
(25)
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
http://www.guixols.cat/files/arxiu/inventaris/20110526pd_arx_10_gravalosa.pdf
(26)
Josep Mª Bernat i Colomina
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Bernat_i_Colomina

Fotografies: Veure Annex fotogràfic en les pàgines següents.

8
ANNEX FOTOGRÀFIC

LA JUVENIL FARNENSE (1897)
Darrere: Josep Carreras, Josep Solà, Joan Vidal, Desconegut i Desconegut
Davant: Josep Gravalosa i Geronès (“Pepet Jaumetó”), Martí Torras (“Riteto”),
Joaquim Jovanet i Victori (director, només hi va estar un any), Joan Martí i Desconegut.

Retrat sense datar, a principis de segle XX.

9
ASSOCIACIÓ DE MÚSICA DE CAN PEY (Sant Feliu de Guíxols) (Principis de
segle XX)
Fotografia de l'Associació de Música de can Pey realitzada a la casa dels senyors
Rovira, a comencaments del segle XX.
Darrere: Juli Garreta i Arboix (violí)
Davant: Salvador ["Salvi"] Vidal i Vicens (violoncel), Josep Gravalosa i Geronès ["el
Moreno" com carinyosament l'anomaven els seus companys] (violí), Jaume ["Jacques"]
Rovira i Carreró (harmònium) i Marià Vinyas i Vinyas (piano, mig tapat per la tapa del
mateix).
Foto: Col·lecció Josep Girona i Ferrer.

10
LA PRINCIPAL DE PALAFRUGELL (1914)
D'esquerra a dreta i de dalt a baix (s'esmenta primer l'instrument que toca a la Cobla i
després el que toca a l'Orquestra):
Lluís Hereu (2n cornetí - cornetí), Josep Pibernús (2n tible - clarinet solista) i Martí Saló
i Parals ["Martí del Cornetí"] (1er cornetí - cornetí solista)
Frederic Torrent (contrabaix), Ildefons Ferriol (2n tenor - violí i director) i Julià Solé
(1er fiscorn - fiscorn solista)
Nemesi Fàbregas ["el Gravat"] (2n fiscorn - viola) i Josep Gravalosa i Geronès
(trombó - violí solista i que poc temps després seria el director)
Rafel Roig (1er tible - flauta i flautí solista), Joaquim Torrent (flabiol - violí solista) i
Pere Mont (1er tenor i clarinet).

11
LA PRINCIPAL DE PALAFRUGELL (1917)
A dalt: Rafel Roig, Joaquim Torrent, Jaume Baró i Tomàs Garcia i Bril·li
Al mig: Josep Gravalosa i Geronès
A baix: Pau Blanchart i Prat, Pere Grau i Casadevall, Alfons (Ildefons) Ferriol i
Colomer, Josep Planells, Francesc Banchs i Joaquim Godo i Soler.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

12
SELVATANA (1919)
Postal de la temporada 1919-1920, que té com a particularitat la sanefa, on hi havia
d'anar el nom de la formació, en blanc.
Darrere: Robert Vilallonga, Miquel Solà, Ignasi Company, Pere Mercader, Pere Solà i
Josep Aguiló i de Blasco ("en Regadora")
Davant: Josep Coll, Pere Arpa, Josep Gravalosa i Geronès, Vicenç Jordà i Enric
Abella.
Foto: Col·lecció Xavier Romero.

13
SELVATANA (1920)
Darrere: Miquel Solà, Pere Arpa, Robert Vilallonga, Josep Aguiló ("en Regadora") i
Vicenç Jordà
Davant: Pere Mercader, Pere Solà, Josep Coll, Josep Gravalosa i Geronès (que
marxaria a Barcelona al acabar el mes de setembre), Enric Abella i Ignasi Company.
Foto: Arxiu Núria Solà i Puig.

14
LA MODERNA ARTÍSTICA (1920)
Darrere: Joaquim Morales (contrabaix), Pere Jordà i Valls (viola i piano), Miquel
Torrens (violí solista), Àngel Sastre (clarinet i saxofon soprano) i Ismael Arenós
(fiscorn i trombó de vares)
Davant: Pau Folguera (flauta i bateria de jazz), Vicenç Llobell (trompeta i jazz-flauta),
Joan Llobell (trompeta i jazz-flauta), Santiago Torrens (violí i director), Enric Llebot i
Trullen (clarinet i saxofon tenor) i Josep Gravalosa i Geronès (violí i banjo). Les
definicions dels instruments les poso tal com apareixen en el revers de la foto.

15
LA MODERNA ARTÍSTICA (1921)
Darrere: Joan Llobell (trompeta i jazz-flauta), Joaquim Morales (contrabaix), Àngel
Sastre (clarinet i saxofon soprano), Pere Jordà (viola i piano), Enric Llebot (clarinet i
saxofon tenor) i Miquel Torrens (violí solista)
Davant: Josep Gravalosa i Geronès (violí i banjo), Vicenç Llobell (trompeta i jazz-
flauta), Pau Folguera (flauta i bateria de jazz), Santiago Torrens (violí i director) i
Ismael Arenós (fiscorn i trombó de vares).

16
BARCELONA (1922)
Drets: Narcís Cla (2n tible), Benvingut Tapis (1er tible), Anton[i] Frigola (2n cornetí),
Josep Juncà (contrabaix), Joan Tost (1er cornetí), Antoni Martori (2n fiscorn) i Robert
Renart i Mercader (2n tenor)
Asseguts: Alfred Sagols (trombó), Albert Martí (1er tenor), Josep Gravalosa i Geronès
(flabiol i director) i Ramon Mayans (1er fiscorn).
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

17
BARCELONA (1923)
Drets: Narcís Cla, Antoni Frigola, Joan Tost, Antoni Martori, Robert Renart, Josep
Juncà i Benvingut Tapis
Asseguts: Alfred Sagols, Josep Gravalosa i Geronès, Albert Martí i Ramon Mayans.

18
NOVA BARCELONA (1932)
D'esquerra a dreta: Josep Torres (fiscorn), Tomàs Sarañana i Sentís (clarinet), Antoni
Vidal ["Vidalet"] (trompeta), Josep Mª Arenas (flauta, saxo i clarinet), Ramon Rosell i
Mestres (tenora, saxo i flauta), Genoveva Riba i Simó (saxo i violí, potser també
vocalista? -entre els instruments hi ha un embut-), Màrius Simon (contrabaix), Joan
Riba i Trepat (trompeta, pare de la Genoveva), Salvador Massó i Simon (trompeta),
Domènec Oristrell i Fàbregas (piano, viola i director) i Josep Gravalosa i Geronès
(flabiol, violí i possiblement jazzband). En aquesta foto el mestre no sembla ell ... però a
l’original que tinc, hi ha la signatura de tots els músics en el passepartout, inclosa la
seva. El seu aspecte una mica grassonet degué ser cosa d’una breu temporada, però no
hi ha dubte de que és ell, es pot comparar també amb la fotografia de 1938.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

19
NOVA BARCELONA (Anys 30)
Per les mantes que hi ha penjades a les parets i el micròfon que hi ha damunt dels
músics, es pot deduir que estan en un estudi de gravació. Desconec qui són les dues
persones que estan a la dreta de la imatge. L'home que està en mànigues de camisa té un
rellotge a la mà, i tots dos l'estan mirant.
En el faristol del violoncelista hi ha una mena de carpeta, on es veu unes lletres.
Investigant, he arribat a la conclusió de que es tracta d'algun dels molts temes de la
banda sonora de la pel·lícula EL LOCO CANTOR (The Singing Fool), de 1928
Darrere, set instruments de vent: Ramon Rosell (clarinet), Josep Torres (fiscorn), Tomàs
Sarañana (clarinet), Joan Riba (trompeta), Salvador Massó (trompeta), Josep Mª Arenas
(flauta) i Desconegut (semblaria que toca un clarinet o un saxo)
Al mig, tres instruments de corda: Josep Gravalosa i Geronès (violí), Genoveva Riba
(violí) i Desconegut (violí o viola)
Davant: Desconegut (violoncel), Desconegut (contrabaix), Domènec Oristrell
(harmònium) i Desconegut (director).
Foto: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Josep Gravalosa i Geronès.

20
CATALUNYA (1938)
Darrere: Desconegut (2n trompeta), Martí Saló i Parals ["Martí del Cornetí"] (1er
trompeta), Pere Arpa i Torremilans (1er fiscorn), Joan Mont i Pujol (2n fiscorn) i Emili
Saló i Parals (contrabaix)
Davant: Josep Gravalosa i Geronès (flabiol), Lluci Badosa i Compte (2n tible), Enric
Barnosell i Saló (1er tible), Albert Martí i Galceran (1er tenor) i Ferran Rigau (2n
tenor).

21
Cobla-orquestra ALBERT MARTÍ (1944)
En aquesta època, degut sobretot a connotacions polítiques, van treure del nom el mot
Barcelona, quedant com a Cobla-orquestra Albert Martí.
Darrere: Desconegut, Desconegut, Agustí Cohí i Grau, Pere Girbés i Riera i Desconegut
Davant: Josep Gravalosa i Geronès (quedaven ja lluny les discrepàncies que van
mantenir ell i Albert Martí l'any 1923), Desconegut, Desconegut i Albert Martí (només
es veu parcialment).

22
Cobla-orquestra ALBERT MARTÍ (1945)
En el centre de la imatge, el líder i representant, Albert Martí, i el director, Josep
Gravalosa i Geronès.
Al seu voltant, començant per dalt i seguint en sentit horari: Desconegut, Desconegut,
Desconegut, Agustí Cohí, Pere Girbés, Desconegut, Arcadi Margarit, Desconegut i
Desconegut.
Foto: Arxiu Maria Margarit.

23
Retrat emprat en el cartell anterior (1945).

24
Cobla-orquestra ALBERT MARTÍ (1946)
Darrere: Desconegut, Desconegut, Agustí Cohí i Grau, Pere Girbés i Riera, Desconegut
i Desconegut
Davant: Josep Gravalosa i Geronès, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Albert
Martí i Galceran i Desconegut.
Després de la mort d'Albert Martí el 13 d'Octubre de 1947, Arcadi Margarit va prendre
les regnes de la formació i la cadira de 1er tenor durant una temporada més, i l'any 1948
es van desfer definitivament.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

25
Portada que li va dedicar la revista Carnet del Sardanista, l’any 1947.
Dibuix: Guillén.
Arxiu Eudard Boada.

26
Imatge presa el dia que va rebre l’homenatge del poble de Santa Coloma de
Farners, el 25 de setembre de 1971.

I fins aquí la informació textual i gràfica de la qual disposo sobre Josep Gravalosa i
Geronès.
Només espero haver aportat una mica de llum a les ombres que hi havia en la seva
biografia.
Josep Loredo i Moner
Gener de 2017

oooooOOOOOooooo

27