Edita: Parc Natural de la Serra de Montsant Continguts i fotografa: PEDRENCA, Pedagogia ambiental Illustracions: Isabel Mate

Histria de lespai, evoluci ecolgica

Lempremta de lactivitat humana s clarament representada en tot el
recorregut. Els plans van ser conreats des de ledat mitjana i molts dels
terrenys amb poc pendent van ser abancalats. Els costers, poc aptes per a
lagricultura, van ser ocupats en lpoca dexpansi de la vinya que va afectar
el Priorat des del segle XVIII. Aquests espais van ser els primers a ser
abandonats desprs de la crisi provocada per la filloxera. Els boscos es van
comenar a recuperar a partir daquest moment. Els humans tamb han
volgut donar una empenta a la reconstituci del bosc aplicant la tcnica de
reforestaci amb pi pinastre en part del territori. Ledifici del mas de Sant
Blai, degradat per la manca ds i manteniment, continua en peu com a
testimoni de locupaci humana del territori.
Paisatge vegetal
Les terres de la falda del vessant sud de la serra de Montsant han estat
conreades de ben antic. La presncia abundant, encara que puntual, daigua
va permetre el poblament dels indrets ms aptes i lexplotaci agrcola tpica
de les terres mediterrnies. Lxode rural provocat primer per la filloxera i
ms endavant pels canvis econmics de mitjan segle XX han perms la
reconstituci de clapes dels boscos originaris. En aquesta zona, hi ha encara
vinyes, parades plantades dolivers, ametllers i avellaners, i tamb alguns
hortets encara en explotaci. A mida que ens allunyem del poble, anem
trobant masses boscoses de pins, alzines carrasques i roures. Crida
especialment latenci una zona extensa reforestada amb pi pinastre.
En aquesta part de Montsant, es fa evident un canvi de substrat: es passa
del calcari propi de la part alta al silici propi de les llicorelles del Priorat. El
canvi de sl ens duu fins a un carrascar fora desenvolupat, el qual amaga
un secret digne de visitar: la presncia de lestepa de muntanya.
Per acabar dobservar la diversitat de paisatges, transitarem pel fons del
barranc que ens acosta a lantic monestir de Bonreps. La vegetaci de
ribera, molta caduciflia, esponerosa per laigua que rep, transmet certa
mgia tot arribant a la meitat del recorregut.
Fauna associada
En un mosaic de paisatges com el que hi ha en aquest recorregut, la
biodiversitat despcies animals s molt elevada. Els camps de conreu
ofereixen preses com les perdius, els conills i els rosegadors a una espcie
en risc dextinci, lguila cuabarrada. Els boscos de carrasca sn refugi i font
daliment de molts ocells i mamfers. Lentramat que forma la part baixa de
les pinedes ofereix refugi a mamfers de mida considerable com els senglars
i els cabirols. Laigua i humitat del bosc de ribera s ideal per als amfibis.

Parc Natural de la Serra de Montsant

Tel. 977 82 73 10
c/e: pnmontsant.dmah@gencat.cat
http://www.parcsdecatalunya.net
Entitat patrocinadora

< Respecteu els senyals, els pannells informatius.

< Cal seguir els senders i camins. La circulaci motoritzada noms s permesa
per les pistes forestals obertes al pblic.
< Admireu la vegetaci amb respecte, no recollecteu elements vegetals si no
voleu alterar un espai natural.
< Si trobeu qualsevol animal, no el molesteu ni el captureu. Gaudiu amb la seva
observaci.
< Respecteu tots els elements del patrimoni arquitectnic
< s expressament prohibit fer foc.
< No embruteu la muntanya amb les vostres deixalles.
< En tot moment heu datendre les indicacions dels agents rurals, del personal
acreditat del Parc i dels propietaris i vens de les terres.
Regulacions i normativa

La Morera de Montsant

Mosaic forestal
a Sant Blai
Hbitat

Itinerari de flora

Hbitat general
Mosaic forestal a Sant Blai

Itinerari de flora

La Morera de Montsant

Elements singulars

La Morera de Montsant est situada a 743 m dalada, i s el poble ms enlairat

de la comarca del Priorat. Aquesta posici a recer dels majestuosos cingles de
Montsant li permet gaudir duna mplia panormica. Sembla que el seu poblament
es va originar en temps del domini islmic i es va ampliar notablement amb
lassentament de la cartoixa dScala Dei. Desprs dun mxim de poblaci en el
segle XIX, ha patit lxode rural al llarg del segle XX. Ledifici ms notable s lesglsia
parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Du que conserva una portalada
romnica. Recentment, sha restaurat lantic castell que en els seus orgens sembla
que era una torre de guaita dependent del castell de Siurana.
El mas de Sant Blai s bastit damunt lantic monestir de Santa Maria de Bonreps.
El monestir va ser fundat lany 1215 com a filial del cistercenc de Vallbona de les
Monges amb les monges que provenien de Santa Maria de Montsant. Lpoca
daurada del monestir van ser els segles XIII i XIV, quan hi professaven filles de les
ms notables famlies catalanes. La seva decadncia es va iniciar al segle XV. Lany
1452 tenia noms 7 monges. Les autoritats eclesistiques en van ordenar la supressi.
La cartoixa d'Scala Dei es va quedar amb els edificis del monestir i les terres adjuntes
de Montsant. Ledifici actual, aixecat desprs de lenrunament de lantic monestir,
data del segle XVIII i es va destinar a centre dexplotaci agrria. Aquest itinerari
ofereix una gran varietat de paisatges, des de terres encara conreades, passant per
aquelles que ho van ser en el passat, fins a arribar a la vegetaci ufanosa del fons
del barranc de Sant Blai. Proposem dobservar la diversitat que proporciona aquest
espai grcies a les variacions del substrat i a les lleugeres modificacions climtiques
donades pels canvis dexposici.
Caracterstiques ambientals

El recorregut coincideix en bona part amb la zona de transici geolgica a mitja

alada del vessant sud de la serra de Montsant. Les diferncies ambientals climtiques
fruit de la diferncia dalada sn potenciades pel canvi de substrat entre els materials
calcaris de la part superior i els paleozoics propis de les terres baixes del Priorat.
Sl. Els plans de panal propers al nucli de la Morera provenen de lerosi duna srie
destrats de calcries que tenen intercalades franges dargiles i margues amb guixos.
Els costers dels voltants de Sant Blai, en canvi, estan formats per les llicorelles,
roques de pissarra exfoliades per lacci erosiva.
Climatologia. El fet destar situat en el vessant sud permet larribada dels vents
humits de llevant, i aix fa que a una alada considerable trobem unes condicions
que moderen laridesa (en els ltims 20 anys, la mitjana de precipitacions sacosta
als 550 mm) i tamb moderen les temperatures extremades. En una zona clida i
rida a lestiu, larribada de les marinades dirnes suavitza la forta insolaci estival.
Els hiverns sn moderats a causa de lorientaci cap al migdia. Contrriament, res
no sembla aturar les fortes i fredes ventades de ser (NO). En alguns dels trams del
recorregut, hi ha vessants orientats cap a lest, i fins i tot cap al nord.

Grans arbres del mas de Sant Blai

En el mateix mas de Sant Blai o en els seus voltants, shan conservat exemplars de
diverses espcies de mides considerables, com ara els grans roures de fulla petita
que es poden observar a prop de la llera del barranc. Al costat de les runes dels
habitatges dels jornalers, grans alzines semblen donar la benvinguda als visitants
del mas. A la plaa mateixa, dos teixos, un gran om i unes quantes pseudoaccies
de grans dimensions proporcionaven ombra als masovers. Fora del mas, destaca
un gran pi blanc situat al mig dels plans de Sant Blai, avui envoltat per la repoblaci
de pinastres.
Presncia despcies calcfugues
Sn vegetals que no viuen b en sls rics en carbonat clcic.
El fet que part del recorregut de litinerari transcorri per terrenys de llicorella permet
trobar diferents espcies que difcilment localitzarem en les parts mitjanes o altes
de la serra de Montsant. Dintre de les espcies herbcies, cal destacar els barretets,
tamb anomenats orella de monjo. Entre les arbustives, cal destacar els caps dase
de mida fora petita; lestepa de muntanya de mida mitjana, i el bruc boal que pot
superar els 2 metres. Entre els arbres, uns quants castanyers, fora rars a tot el
territori de Montsant, que sobreviuen enmig duna de les zones de replantaci de
pinastres.

Serra de Montsant i mas de Sant Blai.

Ruac a les guixeres

s una espcie gipscola, indicadora de la presncia de sulfat de calci. Forma una
timoneda en un aflorament de guix que es fa ben visible en un dels revolts de
baixada per la pista cap a Sant Blai. Les peculiars condicions del sl i el procs de
degradaci irreversible que va patir la vegetaci original fan pensar que aquestes
bosquines sn en lestadi final de la successi ecolgica.

Mas de Sant Blai.

Curiositats
Per la festivitat de Sant Blai, els habitants de la Morera i Poboleda acostumaven a
fer una visita a la capella del mas. Tamb era costum el dilluns de Pasqua anar-hi
a menjar la mona. Ms modernament, els nois i les noies de la Morera anaven a
lestiu a banyar-se a la bassa del mas de Sant Blai que aprofita labundosa aigua
que brolla de la font. En la mateixa poca de lany, algunes famlies hi solien anar
a berenar tot passejant.

Ruac, detall de la flor.

Cap dase.

Histria de lespai, evoluci ecolgica

Lempremta de lactivitat humana s clarament representada en tot el
recorregut. Els plans van ser conreats des de ledat mitjana i molts dels
terrenys amb poc pendent van ser abancalats. Els costers, poc aptes per a
lagricultura, van ser ocupats en lpoca dexpansi de la vinya que va afectar
el Priorat des del segle XVIII. Aquests espais van ser els primers a ser
abandonats desprs de la crisi provocada per la filloxera. Els boscos es van
comenar a recuperar a partir daquest moment. Els humans tamb han
volgut donar una empenta a la reconstituci del bosc aplicant la tcnica de
reforestaci amb pi pinastre en part del territori. Ledifici del mas de Sant
Blai, degradat per la manca ds i manteniment, continua en peu com a
testimoni de locupaci humana del territori.
Paisatge vegetal
Les terres de la falda del vessant sud de la serra de Montsant han estat
conreades de ben antic. La presncia abundant, encara que puntual, daigua
va permetre el poblament dels indrets ms aptes i lexplotaci agrcola tpica
de les terres mediterrnies. Lxode rural provocat primer per la filloxera i
ms endavant pels canvis econmics de mitjan segle XX han perms la
reconstituci de clapes dels boscos originaris. En aquesta zona, hi ha encara
vinyes, parades plantades dolivers, ametllers i avellaners, i tamb alguns
hortets encara en explotaci. A mida que ens allunyem del poble, anem
trobant masses boscoses de pins, alzines carrasques i roures. Crida
especialment latenci una zona extensa reforestada amb pi pinastre.
En aquesta part de Montsant, es fa evident un canvi de substrat: es passa
del calcari propi de la part alta al silici propi de les llicorelles del Priorat. El
canvi de sl ens duu fins a un carrascar fora desenvolupat, el qual amaga
un secret digne de visitar: la presncia de lestepa de muntanya.
Per acabar dobservar la diversitat de paisatges, transitarem pel fons del
barranc que ens acosta a lantic monestir de Bonreps. La vegetaci de
ribera, molta caduciflia, esponerosa per laigua que rep, transmet certa
mgia tot arribant a la meitat del recorregut.
Fauna associada
En un mosaic de paisatges com el que hi ha en aquest recorregut, la
biodiversitat despcies animals s molt elevada. Els camps de conreu
ofereixen preses com les perdius, els conills i els rosegadors a una espcie
en risc dextinci, lguila cuabarrada. Els boscos de carrasca sn refugi i font
daliment de molts ocells i mamfers. Lentramat que forma la part baixa de
les pinedes ofereix refugi a mamfers de mida considerable com els senglars
i els cabirols. Laigua i humitat del bosc de ribera s ideal per als amfibis.

Parc Natural de la Serra de Montsant

Tel. 977 82 73 10
c/e: pnmontsant.dmah@gencat.cat
http://www.parcsdecatalunya.net
Edita: Parc Natural de la Serra de Montsant Continguts i fotografa: PEDRENCA, Pedagogia ambiental Illustracions: Isabel Mate

Entitat patrocinadora

<
<
<
<
<
<
<
<

Respecteu els senyals, els pannells informatius.

Cal seguir els senders i camins. La circulaci motoritzada noms s permesa
per les pistes forestals obertes al pblic.
Admireu la vegetaci amb respecte, no recollecteu elements vegetals si no
voleu alterar un espai natural.
Si trobeu qualsevol animal, no el molesteu ni el captureu. Gaudiu amb la seva
observaci.
Respecteu tots els elements del patrimoni arquitectnic
s expressament prohibit fer foc.
No embruteu la muntanya amb les vostres deixalles.
En tot moment heu datendre les indicacions dels agents rurals, del personal
acreditat del Parc i dels propietaris i vens de les terres.

Regulacions i normativa

La Morera de Montsant

Mosaic forestal
a Sant Blai
Hbitat

Itinerari de flora

Hbitat general
Mosaic forestal a Sant Blai

Itinerari de flora

La Morera de Montsant

Elements singulars

La Morera de Montsant est situada a 743 m dalada, i s el poble ms enlairat

de la comarca del Priorat. Aquesta posici a recer dels majestuosos cingles de
Montsant li permet gaudir duna mplia panormica. Sembla que el seu poblament
es va originar en temps del domini islmic i es va ampliar notablement amb
lassentament de la cartoixa dScala Dei. Desprs dun mxim de poblaci en el
segle XIX, ha patit lxode rural al llarg del segle XX. Ledifici ms notable s lesglsia
parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Du que conserva una portalada
romnica. Recentment, sha restaurat lantic castell que en els seus orgens sembla
que era una torre de guaita dependent del castell de Siurana.
El mas de Sant Blai s bastit damunt lantic monestir de Santa Maria de Bonreps.
El monestir va ser fundat lany 1215 com a filial del cistercenc de Vallbona de les
Monges amb les monges que provenien de Santa Maria de Montsant. Lpoca
daurada del monestir van ser els segles XIII i XIV, quan hi professaven filles de les
ms notables famlies catalanes. La seva decadncia es va iniciar al segle XV. Lany
1452 tenia noms 7 monges. Les autoritats eclesistiques en van ordenar la supressi.
La cartoixa d'Scala Dei es va quedar amb els edificis del monestir i les terres adjuntes
de Montsant. Ledifici actual, aixecat desprs de lenrunament de lantic monestir,
data del segle XVIII i es va destinar a centre dexplotaci agrria. Aquest itinerari
ofereix una gran varietat de paisatges, des de terres encara conreades, passant per
aquelles que ho van ser en el passat, fins a arribar a la vegetaci ufanosa del fons
del barranc de Sant Blai. Proposem dobservar la diversitat que proporciona aquest
espai grcies a les variacions del substrat i a les lleugeres modificacions climtiques
donades pels canvis dexposici.

Grans arbres del mas de Sant Blai

En el mateix mas de Sant Blai o en els seus voltants, shan conservat exemplars de
diverses espcies de mides considerables, com ara els grans roures de fulla petita
que es poden observar a prop de la llera del barranc. Al costat de les runes dels
habitatges dels jornalers, grans alzines semblen donar la benvinguda als visitants
del mas. A la plaa mateixa, dos teixos, un gran om i unes quantes pseudoaccies
de grans dimensions proporcionaven ombra als masovers. Fora del mas, destaca
un gran pi blanc situat al mig dels plans de Sant Blai, avui envoltat per la repoblaci
de pinastres.

Caracterstiques ambientals

El recorregut coincideix en bona part amb la zona de transici geolgica a mitja

alada del vessant sud de la serra de Montsant. Les diferncies ambientals climtiques
fruit de la diferncia dalada sn potenciades pel canvi de substrat entre els materials
calcaris de la part superior i els paleozoics propis de les terres baixes del Priorat.
Sl. Els plans de panal propers al nucli de la Morera provenen de lerosi duna srie
destrats de calcries que tenen intercalades franges dargiles i margues amb guixos.
Els costers dels voltants de Sant Blai, en canvi, estan formats per les llicorelles,
roques de pissarra exfoliades per lacci erosiva.
Climatologia. El fet destar situat en el vessant sud permet larribada dels vents
humits de llevant, i aix fa que a una alada considerable trobem unes condicions
que moderen laridesa (en els ltims 20 anys, la mitjana de precipitacions sacosta
als 550 mm) i tamb moderen les temperatures extremades. En una zona clida i
rida a lestiu, larribada de les marinades dirnes suavitza la forta insolaci estival.
Els hiverns sn moderats a causa de lorientaci cap al migdia. Contrriament, res
no sembla aturar les fortes i fredes ventades de ser (NO). En alguns dels trams del
recorregut, hi ha vessants orientats cap a lest, i fins i tot cap al nord.

Presncia despcies calcfugues

Sn vegetals que no viuen b en sls rics en carbonat clcic.
El fet que part del recorregut de litinerari transcorri per terrenys de llicorella permet
trobar diferents espcies que difcilment localitzarem en les parts mitjanes o altes
de la serra de Montsant. Dintre de les espcies herbcies, cal destacar els barretets,
tamb anomenats orella de monjo. Entre les arbustives, cal destacar els caps dase
de mida fora petita; lestepa de muntanya de mida mitjana, i el bruc boal que pot
superar els 2 metres. Entre els arbres, uns quants castanyers, fora rars a tot el
territori de Montsant, que sobreviuen enmig duna de les zones de replantaci de
pinastres.
Ruac a les guixeres
s una espcie gipscola, indicadora de la presncia de sulfat de calci. Forma una
timoneda en un aflorament de guix que es fa ben visible en un dels revolts de
baixada per la pista cap a Sant Blai. Les peculiars condicions del sl i el procs de
degradaci irreversible que va patir la vegetaci original fan pensar que aquestes
bosquines sn en lestadi final de la successi ecolgica.
Curiositats
Per la festivitat de Sant Blai, els habitants de la Morera i Poboleda acostumaven a
fer una visita a la capella del mas. Tamb era costum el dilluns de Pasqua anar-hi
a menjar la mona. Ms modernament, els nois i les noies de la Morera anaven a
lestiu a banyar-se a la bassa del mas de Sant Blai que aprofita labundosa aigua
que brolla de la font. En la mateixa poca de lany, algunes famlies hi solien anar
a berenar tot passejant.

Serra de Montsant i mas de Sant Blai.

Mas de Sant Blai.

Ruac, detall de la flor.

Cap dase.

Itinerari de flora
Hbitat

Mosaic forestal
a Sant Blai
La Morera de Montsant

Desnivell: 190 m; parteix de 730 i baixa fins a 540 i torna a 730 m.

Punt de sortida: inici de la pista agrcola que surt davant la zona poliesportiva
de la Morera, a la part de baix del poble. Tornada al mateix lloc.
Temps del recorregut: 1 h i 3/4 de temps de marxa; cal afegir-hi el temps
que sestigui aturat.
Distncia del recorregut: 4,8 km.
Recomanacions: s bona qualsevol poca de lany, especialment la primavera,
poca de florida de moltes espcies, i la tardor pel canvi de coloraci dalguns
caducifolis. A lestiu, ens poden molestar alguns insectes. Hi ha aigua a la font
del Mas de Sant Blai. Cal dur calat adequat per caminar pels senders.

Senyal
indicador
"Cam dels
Cartoixans"

La Morera

Horts del Rac

Pi de Sant Blai
Senyal
indicador
"Cam dels
Cartoixans"
... a Albarca

... a Poboleda

Mas de
Sant Blai
Barranc

1
2
5

... a Poboleda

Recorregut: Comencem baixant per la pista agrcola que permet laccs a

diverses vinyes i finalment a uns horts. En la crulla del primer revolt, veurem
una alzina i un pi, i continuarem baixant per la dreta. Passarem per un revolt
cimentat, i en pocs metres trobarem una bifurcaci; deixarem a lesquerra la
pista transitada que tira amunt |1|. En la bifurcaci segent, deixarem la pista
que baixa i prendrem el cam de lesquerra que ens apropa a una replantaci
de pinastres. Aix, continuem per la pista fins a trobar a m dreta alguns roures
i alzines de bona mida que ens insinuen un bosc proper. Aqu deixarem la pista
i prendrem un petit sender que surt a la dreta i penetra dins daquest bosc.
Primer planeja i desprs baixa fent llaades |2|. Seguint el sender, desprs de
passar entre dues roques, trobarem un tram empedrat que baixa entremig de
materials rogencs. Trobem una bifurcaci i prenem el sender de la dreta, |3|
que ens acabar portant al coll Beix. Traspassem el coll i continuem per lesquerra
seguint la pista forestal fins que trobarem a m dreta un senyal que ens indicar
l'inici del sender, que fent ziga-zaga, ens dur fins al fons del barranc |4|. Per
lesquerra, enllaarem amb el sender que porta al mas de Sant Blai |5|. Arribarem
a una pista empedrada, la qual a m dreta ens duu al mas. Seguint la pista per
l'esquerra s'inicia el retorn de pujada cap a la Morera. Deixarem la pista i
prendrem un sender a la dreta que permet escurar cam. Arribarem fins als
senyals del Cam dels Cartoixans que anirem seguint al llarg de la pujada.

Cam Vell
de Poboleda

Senyal
indicador
"Cam
Cartoixans"

Pista

La Morera

Sender

GR

Extret de Mapa Serra de Montsant (escala 1:20.000). Cedit per Editorial Piolet.

Comunitats Vegetals

ESPAI. Camps de conreu. Plantaci de pi pinastre als plans de Sant

Blai.
Vegetaci agrcola de sec. El paisatge del vessant sud s en gran part un
mosaic de conreus: vinya, fruiters de sec i allats conreus herbacis de cereals
de sec, purament testimonials. Alguns horts familiars resten encara actius. Tot
aquest conjunt s una mostra de ls agrcola que en el passat va dominar
aquesta zona propera al poble.
Pineda de pinastre. Plantaci feta als anys 80 amb pinastre. Comunitat
secundria resultat duna reforestaci feta a la zona sobre conreus abandonats.
La mala gesti daquesta replantaci ha donat com a resultat un bosc baix de
molts peus de pinastre competint per lespai i laliment. Noms algunes espcies
herbcies al sotabosc han aconseguit de sobreviure entre la massa de pins.

ESPAI. Cam carener que porta al coll Beix. Es fa evident un canvi de

substrat, que passa dun sl calcari a un de silici. Ens ho mostren les llicorelles
que trobem en el sender i molt ms desfetes en els conreus abandonats de fa
temps. La vegetaci s ms baixa i densa.
COMUNITAT. Carrascar en bon estat de regeneraci. Comunitat
pobra en espcies i fora simple. En aquest cas, en lestrat arbori hi ha una
quantitat elevada de carrasques, algunes fora envellides. A lestrat arbustiu,
cal destacar la brolla destepa de muntanya amb caps dase, excepcional a la
zona, acompanyada daltres espcies tpiques de terrenys silcics.

ESPAI. Fons de la capalera del barranc de Sant Blai. El sender passa

pel vessant obac i permet observar un cord de vegetaci de ribera que sacosta
a la potencial de la zona.
COMUNITAT. Gatelleda. Bosc de ribera de port arbori arbustiu, tpic
en zones amb un curs daigua circumstancial. En aquest cas, som davant una
gatelleda mixta, amb espcies prpies de cursos daigua permanent i de boscos
humits. Es pot percebre lalteraci causada pels humans, i a laltre costat del
barranc podem observar una plantaci abandonada de carolines (pollancres
del Canad), espcie de xops hbrids naturalitzats al territori. Hi destaca la
presncia dun teix fora allunyat del seu hbitat natural, segurament escampat
a partir dels fruits dels dos exemplars que hi ha davant la faana del mas i que
van ser plantats a la meitat del segle XX.

Espcies
En aquest itinerari podeu trobar:

ESPAI. Zones no conreades en els pendents, marges abandonats.

Aquest espai s en una fase ms avanada de regeneraci. Hi ha una bona
quantitat de pins blancs, i agrupacions dalzines i roures de mida gran; molts
donen mostres dhaver estat tallats, segurament per al carboneig.
COMUNITAT. Brolla arbrada amb pi blanc i carrasca. Es tracta duna
comunitat amb una estructura particular, ja que hi trobem elements de roureda,
de carrascar i de brolla desenvolupada. A les zones on sobren clarianes, destaca
la presncia de pins, amb estrat herbaci o brolla en diferents etapes de creixement.
Alguns dels individus que integren aquest bosc sn de rebrot i conformen un
bosc ms aviat esclarissat, per amb un estrat arbori que aporta la humitat
necessria perqu shi desenvolupi el sotabosc propi de la comunitat.

ESPAI. Pendent obac proper al mas de Sant Blai. Mosaic format per
restes dantics conreus arbustius (avellaners) o arborcoles (oliveres, castanyers,
ametllers), franges de la plantaci de pinastre i retalls dun bosc incipient
dalzines.
COMUNITAT. Alzinar litoral en fase de reconstituci. El microclima
que forma el vessant obac de la vall del barranc de Sant Blai i el substrat silcic
del sl pissars fan que shi estigui desenvolupant un alzinar on es barregen
espcies de la comunitat litoral i del carrascar. La forta pertorbaci que va patir
en el passat fa que encara domini sobretot en el pendent lestrat arbustiu sobre
larbori.

Arbres. Pinastre, pi blanc, pi carrasser, pi pinyoner, llentiscle, cdec, roure

de fulla petita, alzina, carrasca, server, aladern, castanyer, gatell, freixe, om, noguer,
lledoner, teix, figuera, saquer, pdol, fals aladern, ar blanc.
Arbustos i lianes. Romer, coscoll, arot, ruac, estepa blanca, estepa
negra, estepa de muntanya, lligabosc, galzeran, aladern de fulla estreta, ginesta
patent, matabou, marfull, sanguinyol, heura, englantina, aranyoner, bruc boal,
matapoll, saquer, vidalba.
Herbes. Gravit, ravenisses, fens, ajocaperdiu, caps dase, barretet o melic de
Venus, olivarda, cosconilla, llets, enciam bord, orella de llebre, maanella de
muntanya, falzia negra, herba pigotera, cua de cavall, jonc boval, calam, crex
pndul, canys, canya, pinya de sant Joan o guitarretes.