El Paper Del Diari EL PAÍS en La Consolidació Del Règim Del 78 (1982-1986)

Elpaperdeldiari
enlaconsolidacidelRgimdel78
aEspanya(19821986)
Autors: Jordi Peralta (1360028), Alberto Prieto i Jaume Ribas

(1366758)
Assignatura: Historia del Periodisme, 4t del grau de Periodisme
Professor: Joan Manuel Tresserras
HistoriadelPeriodisme
ElPasielRgimdel78
ndex de continguts
1. Introducci i marc teric..................................................................................................................3
1.1 Hiptesis de treball....................................................................................................................3
1.2 Metodologia de treball...............................................................................................................3
1.3 Definici del Rgim del 78........................................................................................................4
1.4 Moments clau de l'anlisi i context histric...............................................................................5
1.4.1 Aprovaci de la LOAPA....................................................................................................6
1.4.2 Eleccions generals de 1982................................................................................................7
1.4.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN...................................................8
2. Anlisi d'editorials............................................................................................................................9
2.1 Aprovaci de la LOAPA............................................................................................................9
2.1.1Anlisis d'editorials...........................................................................................................10
2.1.2 Conclusions......................................................................................................................13
2.2 Eleccions generals de 1982......................................................................................................15
2.2.1 Anlisis d'editorials..........................................................................................................15
2.2.2 Conclusions......................................................................................................................29
2.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN.........................................................30
2.3.1 Anlisis d'editorials..........................................................................................................31
2.3.2 Conclusions......................................................................................................................36
3. Conclusions....................................................................................................................................36
Bibliografia.........................................................................................................................................39
Editorials analitzades.....................................................................................................................39
Altra bibliografia............................................................................................................................41
2/42
ElPasielRgimdel78
1. Introducci i marc teric

En aquest apartat introductori, explicarem les hiptesis de treball, la metodologia que hem
seguit i el significat d'un dels conceptes cabdals que hem treballat, el Rgim del 78.
1.1 Hiptesis de treball

La hiptesi daquest treball s doble, en el sentit que partim de dues premisses danlisi.
Aquestes dues premisses danlisi, tot i ser diferents, son complementries i, de fet, una s
conseqncia de laltra. En primer lloc, partim de lhiptesi que el diari El Pais, capalera principal
del Grup PRISA, s un aparell ideolgic, una trinxera mediatico-cultural de l'hegemonia del Partit
Socialista Obrer Espanyol. No noms en el sentit editorial s a dir, no noms donant suport
implcit o explcit a les actuacions i mesures del Partit i els diferents governs socialistes a Espanya
sin tamb en un sentit cultural. El Pais s, en aquest sentit, el principal altaveu ideolgic de lespai
socialdemcrata espanyol. I, en segon lloc, El Pais es el principal intellectual collectiu de
l'anomenat Rgim del 78, el sistema poltic sorgit de la Transici 1. El Pais ha estat la principal pota
cultural del rgim, el mitj, en aquest cas, que ha legitimat un llenguatge, una simbologia i una
manera dentendre les relacions de poder que sha mantingut polticament des de finals dels 70principis dels 90. Ha estat el principal motor moral i intellectual de la societat espanyola en
democrcia, el responsable de que els espanyol sassemblin o sassemblessin tant a lEspanya
del 78, als seus postulats, al seu discurs.
Aquestes dues premisses danlisi son complementries, ja que el PSOE no deixa de ser el
principal articulador del rgim del 78. El sistema poltic espanyol sorgit de la transici democrtica
sentn en tant que sentenen les posicions del partit de Felipe Gonzlez, ja que aquestes en son la
columna vertebral. El Pais, doncs, s lintellectual collectiu, el principal articulador cultural i
meditic dun rgim creat a imatge i semblana del Partit Socialista. En ltima instncia, doncs, s
el principal responsable daquella famosa cita de lexpresident Jos Lus Rodrguez Zapatero: El
PSOE es el partido que ms se parece a Espaa.
Tot i aix, mantenim que la premissa principal de la nostra hiptesi s la segona, ja que, un cop
constitut el Rgim del 78, el suport al Partit Socialista es dilueix en un suport al sistema en s. Aix,
el diari passa a representar una pota cultural de lestabilitat estructural del Rgim, posant-se a favor
de qualsevol espai poltic que la pugui garantir, i mantenint, per altra banda, els valors estructurals
del sistema, identificant els seus afores i, eventualment, intentant regenerar-lo.
1.2 Metodologia de treball

A lhora de realitzar aquest treball, hem tingut en compte estudis anteriors que han girat al
voltant de matries similars. Concretament, hem pres nota de la tesi doctoral de Francesc Xavier
Gir i Mart professor titular al grau de Periodisme de la Facultat de Cincies de la Comunicaci
1
Consulteu l'apartat 1.3 sobre el Rgim del 78
3/42
ElPasielRgimdel78
de la UAB, la qual es titula Anlisi crtica del discurs sobre nacionalisme i identitat als editorials
de la premsa diria publicada a Catalunya des de la transici fins al govern del PP (1977-1996).
Aquesta recerca ens ha ajudat a orientar la nostra feina, ens ha brindat eines danlisi molt valuoses
i ens ha fet comprendre limportant rol dels diaris a lhora de crear hegemonies: El diari s un actor
en el marc conflictiu del sistema poltic, com explica Gir en la introducci de la seva recerca. La
fallcia de la separaci entre informaci i opini tamb ha estat una de les nostres premisses
bsiques des de les quals iniciar la tasca.
Aix doncs, i un cop establertes les hiptesis del treball, hem realitzat una definici del concepte
de Rgim del 78, terme al voltant del qual pivota el fonament teric de la nostra tasca, i hem triat
tres moments clau que permetin copsar de manera clara el paper dEl Pas en larticulaci de
lesmentat sistema poltic: la LOAPA, les eleccions generals del 1982 i el referndum sobre la
permanncia dEspanya a lOTAN. Hem explicat el perqu de la selecci daquests punts de leix
cronolgic que ens ocupa i, tot seguit, hem procedit a analitzar editorials del diari del grup PRISA
corresponents a cada un dels perodes: sha seleccionat un perode de quinze dies abans i desprs de
cada un dels esdeveniments (dia daprovaci de la LOAPA, dia de les eleccions generals i dia del
referndum de lOTAN), i sha situat cada una de les peces en un calendari que inclou el conjunt
dels temes als quals shan dedicat els editorials del diari de cada jornada.
Per qu hem escollit leditorial? A banda de resultar ms fcil la seva localitzaci en tractar-se
dun text destacat que assenyala la temtica o temtiques rellevants de cada dia, s la pea
periodstica on es percep lempremta ideolgica del mitj i on es tracen les lnies mestres dels seus
discursos al voltant duna determinada qesti. Tenint en compte aix, hem resumit cada un dels
editorials per sintetitzar-ne la informaci essencial i hem procedit a analitzar-los parant atenci a les
proposicions nuclears que assenyalen levoluci del perfil ideolgic, a les implicacions i
pressuposicions que evidencia la matriu del discurs i, en un tercer nivell, al lxic, els recursos
estilstics, les metfores i les expressions utilitzades. Un cop fet lexercici analstic, hem extret unes
conclusions concretes de cada un dels perodes, les quals, alhora, ens han servit per confegir unes
conclusions finals sobre el tractament dels diferents esdeveniments i les caracterstiques del rol del
diari El Pas pel que fa a la salvaguarda del Rgim del 78 que sextreu daquests.
1.3 Definici del Rgim del 78

Passada la Transici i a partir del primer govern socialista de 1982, la situaci poltica a l'Estat
espanyol va tancant-se, deixant enrere els anys ms tumultuosos del darrer franquisme i la
Transici, per donar pas a un sistema poltic estable i slid.
s el que diferents terics i actors poltics han convengut en anomenar el Rgim del 78. El
Rgim s un sistema socio-cultural complex, que t implicacions ms enll d'all purament poltic.
El Rgim de 78 s'assenta sobre uns principis poltics, socials i legals que tot seguit enumerar, per
s destacable tamb tota la crrega discursiva i les implicacions culturals 2 que t, la seva
2
Martnez, Guillem. (2013). CT o la Cultura de la Transicin. Editorial: debolsillo.
4/42
ElPasielRgimdel78
imbrincaci amb el sistema meditic i les seves arrels fondes en la cultura poltica espanyola.
Com diem, les quatre bases del Rgim sn3:
1. Un pluralisme poltic atenuat pel sistema electoral
2. Un acord social amb el mn del treball institucionalitzat i legitimat, per sense capacitat
poltica d'intervenci en l'economia
3. Una descentralitzaci poltico-administrativa que desactiva part de les aspiracions
autodeterministes
4. Una Transci tutelada pels aparells coercitius de l'Estat i un Rgim encarnat en la figura
del Rei
Vzquez Montalbn assenyala que, en la Transici i primers anys de democrcia, existia una
"correlaci de debilitats" per la qual el Rgim franquista no podia perpetuar-se, per tampoc les
forces socials i poltiques democrtiques tenien capacitat per a desbordar la situaci i rompre
totalment amb el passat que representava la dictadura 4. Aix doncs, la sntesi dialctica resultant
d'aquest procs s la integraci de bona part de les demandes socials democrtiques i esquerranes en
un esquema institucional que, a causa d'aquesta integraci, transita des de la dictadura nacionalcatlica i tenocrctica fins a una monarquia parlamentria ms o menys democrtica.
En aquest trnsit es dirimeixen les principals qestions sobre les quals hi havia posicions
radicalment enfrontades, obtenint el resultat que hem assenyalat en els quatre punts anteriors. Com
haureu vist, sn: el sistema poltic, la representaci del treball, la qesti nacional i el model d'Estat.
Tanmateix, la sedimentaci del sistema de partits i de la cultura poltica, acabaren generant un
marc de "consens" en les quatre qestions esmentades que les blindava absolutament de qualsevol
canvi substancial, en bona part grcies a tota una tasca cultural i meditica feta durant la Transici,
el govern de la UCD i el primer govern socialista que va permetre treure del debat pblic aquestes
qestions. Aix doncs, la tasca de mitjans com El Pas fou la de crear i fer quallar el que la teoria de
marcs anomena master frame i que, en el pensament d'Antonio Gramsci, t un equivalent ms o
menys directe en el concepte de "sentit com d'poca". Seguint, doncs, amb la terminologia
gramsciana, aquest "sentit com d'poca" era el que feia possible la direcci d'un bloc histric, el
"Rgim del 78". Ambdues coses sn indissociables i es necessiten l'una a l'altra, provocant aix que
no es pugui establir una divisi clara entre els dos i que tampoc es pugui presuposar la direcci d'un
respecte a l'altre.
1.4 Moments clau de l'anlisi i context histric

Com ja hem dit, els moments que analitzarem sn tres: l'aprovaci de la LOAPA, les eleccions
3
4
Errejn, Jos. (2013). La crisis del Rgimen del 78. Vientosur.info. Recuperable des de
http://www.vientosur.info/IMG/article_PDF/article_a7571.pdf
Aranguren, Begoa. (2003). Entrevista a Manuel Vzquez Montalbn. Eplogo, Canal Plus. Recuperable des de
https://www.youtube.com/watch?v=awg4vLE0K-c
5/42
ElPasielRgimdel78
generals del 82 i el referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN. Tot seguit, donem un
breu context histric que permeti entendre les anlisis dels editorials que parlen d'aquest moment.
1.4.1 Aprovaci de la LOAPA

Un dels principals reptes als quals senfront el sistema poltic espanyol que, anava prenent
forma arran de la Constituci del 1978 fou garantir que la descentralitzaci autonmica, element
fonamental per blindar el nou consens poltic, es ports a terme dins duns marges acceptables. Les
preocupacions que suscitava aquest procs entre els estaments militars i els sectors ms reaccionaris
de tots aquells grups de poder que estaven articulant la Transici, ben reflectit en el mite dels
nacionalismes insadollables, anaven en augment i amenaaven amb posar seriosos obstacles a la
consolidaci del nou Rgim. El cop dEstat del 23-F va ser el detonant per tal dimplementar
lanomenada Llei Orgnica dHarmonitzaci del Procs Autonmic (LOAPA), que reconduiria un
procs autonmic massa agosarat per a tots els qui movien els fils de lEstat.
La llei, gestada per un comit dexperts dirigit pel jurista Eduardo Garca de Enterra, fou fruit
dun pacte entre el PSOE i la UCD, partits que dentrada no comptaven amb un consens intern
sobre el text final que havia de resultar de les negociacions. Aix, sectors dels socialistes serigien
com a sensibles envers les demandes de les minories nacionalistes a la cambra i esgrimien que una
llei massa dura contra les aspiracions perifriques podia perjudicar-los electoralment en aquelles
comunitats autonomies, mentre que alguns centristes temien perdre el suport daquests grups en
votacions parlamentries clau. Per altra banda, dins dambds partits existien fortes pressions per tal
que els trmits legislatius que havien dacabar menant la LOAPA a bon port no es paralitzessin.
Finalment, totes les desavinences van quedar enterrades i el 6 de maig arribaren a un acord segons
el qual els funcionaris transferits des de lEstat a les comunitats autnomes formarien part
dambdues administracions simultniament, una manera de tranquillitzar els nacionalistes.
La LOAPA finalment saprov el 30 de juny del 1982. El seu objectiu era regular la
transferncia de competncies a les comunitats autnomes de manera progressiva i dacord amb la
seva capacitat per tal dequiparar-les i disminuir el potencial dautogovern daquelles zones amb
una major reivindicaci nacionalista. Hi havia, per, un problema: larticle quart deixava clara la
prevalncia del dret de lEstat per sobre del dret de les comunitats autnomes, aspecte defensat
aferrissadament tant pel PSOE com per lUCD. Aix podia entrar en conflicte amb el carcter
constitucional dels textos dels Estats dAutonomia, que tot seguint aquesta interpretaci no es
podien veure limitats per una llei estatal: s la lectura que en van fer CiU i el PNB, formacions que
van respondre a la LOAPA amb un recurs dinconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional els va
donar en bona mesura la ra el 13 dagost del 1983 i va tombar 14 dels 38 articles de la Llei,
considerant-los anticonstitucionals. La part restant va esdevenir el punt de partida per a laprovaci
de la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes (LOFCA). Si b Surez i
Gonzlez no van poder concloure amb xit lencotillament de lEstat autonmic, va quedar clar que
hi havia un lmit a partir del qual les principals forces poltiques que havien protagonitzat la
Transici no acceptarien una major descentralitzaci. El text tamb va servir per posar a prova
6/42
ElPasielRgimdel78
lestabilitat parlamentria de la Unin del Centro Democrtico i del govern de Calvo-Sotelo, que
havia de fer front a fortes crtiques i dissensions internes: la seva supervivncia com a dreta
democrtica era indispensable, juntament amb la del PSOE, per mantenir ben slids els fonaments
del Rgim del 78. Per altra banda, les nombroses manifestacions en contra que va provocar la
LOAPA, amb la participaci rellevant de lEsquerra Independentista i lactivaci del sobiranisme
desquerres ms desacomplexat als carrers, foren el smptoma que la qesti nacional catalana no es
podria encaminar fcilment a travs dels canals constitucionals establerts lany 1978.
1.4.2 Eleccions generals de 1982

Les eleccions legislatives de 1982 venien precedides per un dels panorames poltics ms
convulsos de lanomenada Transici. La tensi que shavia generat entre lUCD, el partit del
govern, i el PSOE, dirigit per Felipe Gonzlez, havia tingut el seu punt mxim en la moci de
censura presentada pel grup socialista contra el president Adolfo Surez al 1980. El govern centrista
havia patit, durant els dos primers anys de legislatura, una gran pressi poltica, social i sindical,
cosa que va provocar un enorme desgast en les files dUCD, i en la figura de Surez especialment.
Tant s aix que la moci de censura fallida va situar Felipe Gonzlez com el lder millor valorat en
les enquestes, i al PSOE com a primer partit en intenci de vot per primera vegada.
Per altra banda, la pressi patida pel govern, accentuada pels problemes basc i catal, que
havien deixat nombroses accions armades dEuskalherria Ta Askatasuna (ETA) des del 79 fins al
81, i les diferncies internes dins UCD, van fer que, al gener del 81, Adolfo Surez presents la seva
dimissi com a cap de govern, aix com a president del partit, sent substitut per Leopoldo Calvo
Sotelo, un president inter fins a les eleccions de lany segent.
Un altre dels grans focus de tensi provocats durant la primera legislatura de la transici i que
van marcar i molt la cursa electoral de loctubre del 82 va ser el cop destat militar dAntonio
Tejero, el 23-F de 1981, precisament el dia que se celebrava la sessi dinvestidura de Calvo Sotelo.
El fallit cop va obrir un altre pol de desgast per al govern i el partit centrista ms enll del propi
cop i va ser la feblesa amb qu el govern va tractar els partits filofeixistes que es presentaren a les
eleccions, cosa que, unit a les diferncies internes a lhora del tractament de grups propers a bandes
armades com Herri Batasuna i al ja anomenat desgast del partit, va acabar per generar una escissi a
UCD, el Centre Democrtic i Social (CDS), amb el propi Adolfo Surez al capdavant.
En aquest context, i amb un govern envoltat de greus crisi, com la coneguda com Crisi de loli
de colza, arriben unes eleccions tenses, sobre tot per la caiguda del centre i la polaritzaci poltica
del panorama espanyol entre esquerra socialdemcrata i dreta conservadora, o el que s el mateix, el
PSOE i AP. Les acusacions creuades, les tensions, entre Fraga i el seu entorn i laparell mediticocultural que comenava a nixer al voltant del PSOE de Felipe Gonzlez son lembri del
bipartidisme espanyol que, curiosament, va comenar amb la caiguda de lanterior bipartidisme, i la
instauraci, aquella legislatura, dun rgim de partit dominant.
7/42
Participaci79.97%
Partits (Amb
representaci
parlamentria)
PSOE- Felipe
Gonzles
AP- Manuel Fraga
CiU- Miquel Roca
UCD- Landelino
Lavilla
PNV- igo Aguirre
PCE- Santiago
Carrillo
CDS- Adolfo Surez
HB- Iaki Esnaola
ERC- Francesc
Vicens
EE- Juan Mara
Vandrs
ElPasielRgimdel78
Abstenci20.03%
Resultat en vots
En blanc- 047%
Nuls- 195%
Resultat en vots
(%)
Escons
10.127.392
48,11
5.548.107
772.726
26,36
3,67
1.425.093
6,77
395.656
1,88
846.515
4,02
604.309
210.601
2,87
1,00
138.118
0,66
100.326
0,48
202
107
12
11
8
4
2
2
1
1
Taula de resultats electorals de l'octubre de 1982

Aquesta polaritzaci va ser clau per a mobilitzar lelectorat, i va provocar una participaci del
80%. La majoria absoluta del PSOE va ser enorme. En un parlament de 350 escons els socialistes
en van obtindre 202. Es va materialitzar la caiguda del centre 13 escons i del comunisme 4 a
ms del nacionalisme andals, que va perdre la seva representaci parlamentria. AP es consagra
com lalternativa real al govern socialista, amb 107 escons una pujada de 97 seients al parlament.
La tria daquest moment com a representant del paper dEl Pais com a mitj articulador del
Rgim del 78 s clara: en aquestes eleccions comena, al menys parlamentriament, el rgim
prpiament dit. Sinstaura el sistema de partits que ha dominat el panorama espanyol durant 40
anys, i el diari te un paper clau en els resultats daquestes eleccions. Per tant, s primordial analitzar
com El Pais participa poltica i mediticament dun dels moments definitoris de la poltica
espanyola de la segona part del segle XX i com, finalment, influeix en gran mesura en el seu
resultat i, posteriorment, en la seva estabilitzaci i perpetuaci.
1.4.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN

Espanya passa a formar part de l'aliana militar Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord
(OTAN) mitjanant un procs poltic que s'inicia el febrer del 1981, quan el president Leopoldo
Calvo Sotelo anucnia la intenci de adherir-s'hi, i que acaba el maig de 1982, quan el S guanya el
referndum sobre la permanncia a l'OTAN convocat pel govern socialista de Felipe Gonzlez.
El fet de que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) renuncis a oposar-se a l'entrada
8/42
ElPasielRgimdel78
d'Espanya a l'OTAN i convoqus el referndum demanant el vot a favor va provocar que el Partit
Comunista (PCE) i altres organitzacions a l'esquerra del socialistes recollissen la bandera antiatlantista. A ms a ms, la dretana Coalicin Popular (CP, la predecessora del Partit Popular) va
demanar l'abstenci, fent aix encara ms difcil la maniobra socialista de transitar del No al S a
l'OTAN fent un referndum sobre aquesta qesti. Amb tot, la cita amb les urnes que els ciutadans
de l'Estat espanyol amb una mena de plebiscit sobre el govern que presidia Felipe Gonzlez.
Aix doncs, tot i tractar-se d'una qesti de defensa i de poltica internacional, el referndum
sobre l'OTAN adquir ben aviat fortes implicacions de poltica estatal i fou percebut, des del primer
moment, com una qesti que afectava al moll de l's d'un sistema de partits encara en gestaci.
Els resultats del referndum foren els segents:
Cens
29.024.494 persones
Votants
17.246.458 persones
Participaci
59,42%
52,5%
No
39,85%
Vot en blanc
6,54%
Vot nul
1,11%
La victria del S en el referndum tingu diverses repercussions sobre el sistema de partits

espanyol. D'una banda, la interioritzaci de la contradicci que l'OTAN suposava pel PSOE li va
permetre estabilitzar-se com a partit de govern des de l'any del referndum fins una dcada desprs,
quan va deixar pas al govern d'Aznar. Per altra banda, la campanya i tota la tasca d'oposici a
l'OTAN impuls el Partit Comunista a crear Esquerra Unida, on s'hi afegiren petits partits
ecologistes i d'esquerres, activistes anti-OTAN i ex-socialistes. Tanmateix, aquesta maniobra no
serv per desbancar al PSOE en futures eleccions ni per desestabilitzar el sistema de bipartidisme
imperfecte sobre el que, a la llarga, s'estabiliria el que desprs hem anomenat Rgim del 78.
2. Anlisi d'editorials
En aquest apartat, analitzarem els editorials temporalment ms propers al fet que expliquem.
Per aix, en farem un resum, una selecci de cites textuals i una molt breu anlisi de la intenci i del
significat entre lnies. Desprs de tot aix, exposarem unes conclusions sobre la posici d'El Pas en
cadascun dels temes. En l'ltim apartat, aportarem conclusions ms generals sobre el paper d'El Pas
en la construcci del Rgim del 78.
2.1 Aprovaci de la LOAPA

En cada apartat, hem analitzat els quinze dies previs al fet i el quinze posteriors. En aquest cas,
9/42
ElPasielRgimdel78
hem analitzat des del 16-06-1982 al 30-06-1982, que va ser el dia en qu la LOAPA fou aprovada, i
des daquest mateix dia fins al 15-07-1982. En total, hem identificat set editorials relacionades amb
la qesti. Les analitzem en fitxes separades a continuaci, podeu trobar totes les referncies a la
bibliografia.
2.1.1Anlisis d'editorials
Data
19-06-1982
Titular Los rumores militares y sus orgenes
Resum
Leditorial parla dels rumors sobre el soroll de sabres filtrats per sectors de loligarquia financera
i la dreta econmica per tal de crear un clima de por i dinestabilitat respecte a la probable victria
socialista a les properes eleccions, tot aprofitant els ecos del cop dEstat del 23-F que encara
ressonaven. Saplaudeix el PSOE pel seu sentit de la responsabilitat a lhora de donar suport a
diverses lleis del govern centrista, es fa una crida a enfortir la UCD i sen critiquen les tensions
internes, que contribueixen a enrarir lambient.
Frases textuals
La necesidad de que la oposicin de izquierdas apoye leyes y medidas con las que est casi
radicalmente en desacuerdo a fin de permitir la estabilidad poltica del ejecutivo, fortalecer las
instituciones de la Monarqua parlamentaria y prolongar al mximo la legislatura
[...] la necesidad de fortalecer y consolidar una derecha democrtica que difcilmente puede llegar
a afincarse [...] entre las huestes de Alianza Popular y que ha tenido su expresin menos mala,
hasta el momento, en la configuracin de UCD
Anlisi
En el context dels fantasmes colpistes que aquell 1982 encara planejaven, es construeix un discurs
que situa el PSOE com una esquerra responsable i amb sentit dEstat, capa dapuntalar la UCD en
els seus moments ms crtics; alhora, sinsisteix en assenyalar aquesta com una dreta
democrtica en oposici a determinats cercles reaccionaris. s la imatge del consens centristasocialista del qual sorgeix la LOAPA.
Data 23-06-1982
Titular
Una propuesta pacificadora
Resum
El Pas exposa la proposta del PSOE de sotmetre la LOAPA a un control previ
dinconstitucionalitat i comenta la decisi del Govern de la UCD dacceptar la soluci socialista.
Es destaca que daquesta manera els articles que ms rebuig generen a les minories catalana i basca
tindran ms marge per a la seva negociaci, aix com tamb el paper del Tribunal Constitucional
com a actor que acabar decantant la balana de manera definitiva. Sexposen les discrepncies
que els nacionalistes mantenen envers el text i semplaa socialistes i centristes a seguir esgotant
tots els recursos negociant-hi.
Frases textuals
El Tribunal ha demostrado sobradamente, en sus aos de funcionamiento, su neutralidad y su
competencia como guardin de nuestra norma fundamental, as como su compromiso con los
valores democrticos que la inspiran
10/42
ElPasielRgimdel78
[...] que centristas y socialistas agotaran todas las posibilidades, en el Pleno del Congreso o en los
trmites del Senado, para reducir a la mnima expresin los componentes polticos de sus
discrepancias con vascos y catalanes y descartar las ambigedades e imprecisiones en el articulado
del proyecto
Anlisi
El diari adopta un to conciliador envers una llei tan rellevant per a lesdevenidor de lEstat
autonmic i aplaudeix els esforos de consens duts a terme per centristes i socialistes (els garants
de la LOAPA), per no acaba de veure que la resoluci del Tribunal Constitucional sigui un remei
definitiu. Alhora, es mostra comprensiu envers les demandes de possible inconstitucionalitat
realitzades per nacionalistes bascos i catalans.
Data 28-06-1982
Titular
El Estado de las autonomas, una realidad
Resum
Safirma que lEstat de les autonomies ja s una realitat i que les ofensives contra la LOAPA dutes
a terme per nacionalistes catalans i bascos no tenen sentit i obeeixen a una estratgia electoralista
per ocultar la seva gesti autonmica. Safegeix que la LOAPA s indispensable perqu lEspanya
democrtica es consolidi.
Frases textuals
[...] carecen de sentido las publicitarias ofensivas contra LOAPA montadas por los partidos que
gobiernan en los dos primeros entes organizados, los de Catalua y los de Euskadi
Hoy la LOAPA es una parte del proceso de estabilizacin de la democracia y de modernizacin de
Espaa
Anlisi
Es ven lEspanya autonmica com un xit fruit dun cam ple de nombrosos obstacles. Un cop
establert aquest marc, es carrega durament contra nacionalistes bascos i catalans pel fet que aquests
critiquen la LOAPA, que el diari relaciona estretament amb el bon funcionament de lEstat
autonmic descrit en les primeres lnies, i satribueixen intencions electoralistes als posicionaments
convergent i jeltzale envers la llei. Seguint el fil anterior, la LOAPA s descrita com a plea clau i
indispensable per a lestabilitat democrtica i la modernitzaci del pas, dibuixant una lnia clara
entre els qui la defensen i els qui no.
Data 02-07-1982
Titular La patata caliente
Resum
Leditorial sestructura al voltant de la incorporaci a la LOAPA duna disposici transitria que
endarrereix durant cinc mesos lentrada en vigor de la norma, per tal que el Tribunal Constitucional
tingui temps danalitzar els recursos dinconstitucionalitat. Es considera irresponsable aquesta
decisi, contraposant-la a unes negociacions prvies amb les institucions dautogovern basques i
catalanes que sn vistes com la via correcta. Com a mal menor es proposa un recurs
dinconstitucionalitat procedent del Congrs, que donaria un major temps al tribunal per estudiar el
cas.
Frases textuals
[...] esa es la direccin elegida por UCD y por el PSOE: sacarse de encima la incmoda y
11/42
ElPasielRgimdel78
desgraciada LOAPA, cuyo embrin fue fecundado en los ltimos das de febrero de 1981
Sera perfectamente posible e irreprochablemente correcto que centristas y socialistas prestaran a
catalanes y vascos las firmas de complacencia indispensables para la interposicin del recurso
previo de inconstitucionalidad que dejara al alto tribunal libertad para discutir, sin prisas, el litigio
Anlisi
En la lnia de leditorial del dia 23 de juny, sinsisteix en el consens necessari per tirar endavant la
LOAPA i es defensa la via de la negociaci amb les institucions autonmiques basca i catalana per
tal que la llei surti a la llum el ms enfortida possible, ja que es podria trobar en completa
precarietat segons el text. El fet de delegar la resoluci de la LOAPA al Tribunal Constitucional -i
aix explica el ttol de leditorial- s venut com un exercici dirresponsabilitat de socialistes i
centristes (un altre cop es posa mfasi en aquests dos actors) i es relaciona el consens parlamentari
amb el pas civilitzat que Espanya aspira a ser, assenyalant febles hbits de joc net i transparncia
pblica. Tot plegat sha de realitzar per tal datorgar un estatus ms democratitzant i legtim a una
llei necessria per blindar lEstat autnomic constitucional, sempre lloat per El Pas.
Data 05-07-1982
Titular Las espadas en alto
Resum
Leditorial s una defensa de la resoluci aprobada per UCD, que reafirma la identitat i singularitat
del partit i la subordinaci de possibles aliances al respecte de la Constituci. La figura dAdolfo
Surez s exposada com la clau de lxit daquest darrer intent de mantenir un centrisme espanyol
ferm, i es veu com a positiva la seva actuaci envers polmiques com ara la mateixa LOAPA.
Frases textuals
[...] sus tomas de posicin crtica -sinceras o tcticas- frente a decisiones gubernamentales tan
polmicas como [...] la falta de voluntad negociadora en torno a la LOAPA [...] han mejorado su
imagen ante una parte de la opinin pblica democrtica
Desde el punto de vista de la estabilidad democrtica, sera deseable que este ltimo y casi
desesperado intento de calafatear a la casi naufragada UCD tuviera xito
Anlisi
En aquest editorial veiem clarament la relaci entre la LOAPA i el paper de la Uni del Centre
Democrtic com un dels partits vertebradors de lordre constitucional sorgit lany 1978: una
vegada ms, la important llei s venuda com una oportunitat de consens nacional i la figura de
Surez, tan rellevant per a la Transici, es relaciona amb la recerca daquest qurum. Tamb es
segueix descrivint UCD com la dreta democrtica que Espanya necessita, davant duna Aliana
Popular que podria generar inestabilitat a causa dels seus postulats ms escorats a la dreta
reaccionria.
Data 06-07-1982
Titular La reunin de hoy
Resum
El Pas parla de la reuni crucial dUCD, en la qual est en joc el futur del partit. Es critica
lespectacle propiciat per les batalles cainites dels centristes, accelerat per lhoritz duna victria
socialista a les properes eleccions, i es posa mfasi en la importncia que UCD solucioni aquestes
12/42
ElPasielRgimdel78
dissensions i serigeixi com la dreta que Espanya necessita per acabar dencarrilar la consolidaci
del seu sistema poltic.
Frases textuals
[...] lo lamentable del espectculo que se est ofreciendo al electorado por parte de quienes tienen
altas responsabilidades de Estado y administran los fondos pblicos y los destinos de la nacin
La primera es la necesidad de fortalecer y recrear una derecha democrtica que escape de la
ambicin y la tentacin golpista, aun en el caso de que pierda las elecciones y pase a la oposicin
Anlisi
En el context dels dies de debat al voltant de la LOAPA, que ha desgastat UCD, El Pas fa una
crida a la calma i al predomini del seny entre les agitades files centristes i, com en leditorial del
dia anterior, es torna a utilitzar lexpressi dreta democrtica per definir el partit. El diari, doncs,
insisteix de bell nou en la importncia dUCD per a la consolidaci del nounat sistema poltic
espanyol, fet que ha quedat clar amb la tramitaci de la Llei Orgnica dHarmonitzaci del Procs
Autonmic, facilitada tamb grcies al PSOE.
Data 08-07-1982
Titular Rquiem por un parado
Resum
Saborda la imminent implosi dUCD i es descriu com una de les pitjors notcies que es podien
rebre en aquest clid estiu de 1982. Es percep amb preocupaci un hipottic escenari de
polaritzaci electoral entre el PSOE i la dreta articulada al voltant de Manuel Fraga i sanalitza la
crisi interna centrista que ha propiciat arribar a una situaci de quasi-dissoluci del partit. El Pas
conclou que una oposici de dreta moderada al PSOE en cas que els socialistes guanyessin les
eleccions evitaria tensions poltiques i un creixement dels sectors conservadors descrits com a
involucionistes.
Frases textuals
[...] el espacio electoral podra quedar ocupado de forma abrumadora por el PSOE y polarizado
-no es posible decir an en qu medida- en la derecha por Fraga, en cuya coalicin sinceros
demcratas conservadores tendrn que coexistir con quienes tienen un pie en el sistema
democrtico y otro en las estrategias involucionistas
[...] la necesidad de que un partido socialista eventualmente en el poder no tenga que enfrentarse a
las maniobras de involucin y golpismo de una derecha desesperada, sino a una oposicin
responsable y fuerte como los propios socialistas han resultado ser
Anlisi
Situant-nos encara en el context immediatament posterior a laprobaci de la LOAPA, es segueix
parlant de la necessitat de conservar lespai poltic que ocupa UCD com a profilctic davant de les
temptacions involucionistes de Fraga. Es crea un marc que situa UCD com, novament, la dreta
democrtica enfront duna polaritzaci gens desitjable. Per aix es veu amb preocupaci la crisi
interna del partit i el previsible desastre electoral, que impediria tramitar noves llei de consens clau
per al Rgim del 78 com la que ens ocupa.
2.1.2 Conclusions
Si b la LOAPA i el paper dUCD com a partit de Rgim que hi va estretament lligat no
13/42
ElPasielRgimdel78
mereixen una atenci excessiva per part dEl Pas durant el perode que envolta laprovaci de la
llei, dedicant-li noms 7 editorials en 30 dies fenomen que sexplica per lemergncia dun context
internacional agitat, s que veiem, en les diverses peces, la rellevncia de la seva aprovaci per a
lestabilitat del Rgim del 78. De fet, dins de lanlisi podem distingir tres tipus de discursos segons
lelement o lactor on es posa el focus: la mateixa LOAPA, UCD i el PSOE.
Pel que fa a la Llei Orgnica per a lHarmonitzaci del Procs Autonmic, sadopta un to
conciliador a lhora denfocar algunes de les reserves que manifesten altres grups parlamentaris,
acceptant que se sotmeti a un recurs previ dinconstitucionalitat (editorial del dia 23, Una propuesta
pacificadora). Malgrat aix, sexerceix de manera contundent una defensa de lEstat de les
autonomies (Hoy la LOAPA es una parte del proceso de estabilizacin de la democracia y de
modernizacin de Espaa) i es denuncien pulsions electoralistes en les denncies de nacionalistes
bascos i catalans envers aquesta. El diari titlla la llei de patata caliente i critica que trigui cinc
mesos a entrar en vigor, per alhora, i fent s daquella retrica fins a cert punt sensible envers els
qui no acaben de confiar en la llei, proposa negociacions amb els nacionalistes o b un recurs
dinconstitucionalitat procedent del mateix Congrs. La llei s necessria, per ha de sortir enfortida
de les institucions perqu compti amb una operativitat ptima.
En relaci amb UCD, en tot moment hi ha una clara aposta per apaivagar les disputes internes
que estan minant la formaci i erigir els centristes com el garant del Rgim com a dreta
democrtica davant dels fantasmes colpistes (fortalecer y consolidar una derecha democrtica,
recrear una derecha democrtica que escape de la ambicin y la tentacin golpista). Si b a
leditorial del dia 2 de juliol els critica, juntament amb els socialistes, per treures de sobre els
problemes competencials que ocasiona la llei tot deixant-los en mans del Tribunal Constitucional,
aplaudeix el paper del partit en relaci amb la LOAPA i amb lestabilitat de lEstat en general, fet
que es demostra en leditorial del dia 5, quan els centristes han reafirmat la singularitat del partit i
han subordinat limpuls daliances al respecte per la Constituci. Tem, tamb, per la implosi del
partit i la seva desaparici, deixant marge a una polaritzaci entre el PSOE i Alianza Popular que
posaria en perill els fruits de la Transici.
Per ltim, el tractament que rep el PSOE en el context de la LOAPA s el de partit desquerres
responsable que treballa per al bon funcionament de lEstat, tal i com demostra leditorial del dia 19
de juny: La necesidad de que la oposicin de izquierdas apoye leyes y medidas con las que est
casi radicalmente en desacuerdo a fin de permitir la estabilidad poltica del ejecutivo. Aquesta
responsabilitat que assenyalem es torna a veure en els aspectes que afecten la tramitaci de la llei
mateixa, quan, tot i no considerar-lo un remei definitiu, no acaba de veure amb mals ulls la proposta
socialista de sotmetre la LOAPA a un control previ dinconstitucionalitat. No sescapa de la crtica
realitzada a UCD devitar enfrontar-se als problemes generats per la llei, per deixant de banda
aquest fet el PSOE s considerat un partit amb sentit dEstat, quelcom que ha demostrat des de
loposici: la necesidad de que un partido socialista eventualmente en el poder no tenga que
enfrentarse a las maniobras de involucin y golpismo de una derecha desesperada, sino a una
oposicin responsable y fuerte como los propios socialistas han resultado ser.
14/42
ElPasielRgimdel78
Aix doncs, arribem a la conclusi que El Pas entn la LOAPA com una llei rellevant per a
larticulaci de lEstat autonmic, lnia vermella del Rgim del 78, per que ha de sortir enfortida i
ha de ser fruit dun mnim consens: per aix emplaa PSOE i UCD a assolir-lo. Pel que fa a aquests
dos actors poltics, sn tractats com els garants del sistema i sels demana alada de mires en tot
moment. Els editorials, si ms no, evidencien el desgast especial que estan patint els centristes en el
context de laprovaci de la llei, mentre que semblen preparar gustosament el terreny per a una
victria dels socialistes als quals ja han donat suport en moltes de les seves decisions preses des de
loposici.
2.2 Eleccions generals de 1982

En aquest cas, els quinze primers dies que hem analitzat vas des del 13-10-1982 fins al 28-101982, que va ser el dia en que es van celebrar les eleccions generals del 82 que van donar la primera
majoria absoluta al PSOE. Els quinze dies segents abarquen fins el 09-10-1982. En total, hem
identificat vint-i-un editorials relacionades amb la qesti. Les analitzem en fitxes separades a
continuaci, podeu trobar totes les referncies a la bibliografia.
2.2.1 Anlisis d'editorials

Data: 13-10-1982
Titular: Desafos, debates y otras cosas
Resum
El diari fa una doble funci amb aquest editorial: la primera, analitza lestat dels debats i les
relacions entre els principals candidats a les eleccions legislatives del 28 doctubre i, la segona,
critica el discurs de Manuel Fraga, president i candidat dAlianza Popular, en matria econmica.
Aquesta crtica se centra en dos punts principals del discurs conservador: La primera, la fallcia
que suposa comparar les taxes datur i dinflaci dels EEUU i Espanya, amb una equivocaci del
lder dAP. La segona, la falsedat liberal que afirma que la baixada general dimpostos s la
panacea de leconomia. Segueix El Pais amb una conclusi, en la que rebutja el plantejament dAP
i Fraga, que es presenten com a la nica alternativa a un govern desquerra, argint que no tota la
dreta s reaccionria.
Frases textuals
"Uno de los puntos claves del programa econmico de AP para estimular la actividad consiste,
segn se ha hartado de decir su lder, en reducir los impuestos [...]hace slo unos das el profesor
Martin Feldstein, presidente del Consejo de Asesores Econmicos de la Casa Blanca, afirmaba: La
idea de que una reduccin de los impuestos desencadenar una actividad econmica capaz de
reducir la inflacin, el dficit del sector pblico y el paro, todo a la vez, ha demostrado ser
completamente falsa.
La pertinacia de Fraga en presentarse como el nucleador de la derecha y en hacer ver, contra toda
razn y verdad, que estas elecciones se dirimen entre Felipe Gonzlez y l, obliga a recordarle que
no toda la derecha de este pas es reaccionaria.
Anlisi
Aquest editorial t una funci clara doble, fins i tot, peren qu ambdues son complementries.
Per una banda, EL Pais critica amb una gran vehemncia un dels principals adversaris poltics del
15/42
ElPasielRgimdel78
PSOE de cara a les properes eleccions, AP. Per altra, ataca a Manuel Fraga que, tot oi ser lder
duna formaci poltica legal, segueix formant part, segons la capalera, de la dreta reaccionria
que, per a un diari de rgim, com s EL Pais, significa una cristallitzaci parlamentria de la dreta
colpista i, per tant, dun dels principals o el principal, en el moment afora del rgim del 78. En
aquest sentit, aquest atac t dos objectius: el primer, deslegitimar el que, des del 82, ser el segon
partit dEspanya i, per tant, el gran rival del PSOE. El segon, apartar de les possibilitats de govern
un espai que, aleshores, es podia considerar perills per a lestabilitat del rgim.
Data: 14-10-1982
Titular: Los diputados cuneros y las circunscripciones provinciales
Resum
El Pais analitza, des de varies perspectives, la llei electoral espanyola de cara a les eleccions
generals. En primer lloc, critica lestabliment de la provncia com a espai de repartiment de seients
al parlament, ja que, segons el diari, aquesta decisi respon als interessos dUCD per limitar la
influncia del vot urb, que li s contrari, en favor del vot rural, on, en principi, t les de guanyar.
Per altra banda, analitza i condemna lestat de la confecci de llistes electorals a partir de diputats
cuneros, s a dir, dels collocats fora de la seva circumscripci natural, i ataca als partits majoritaris
per portar a terme aquesta prctica electoral fraudulenta.
Frases textuals
Este factor desfigura el principio de igualdad del sufragio, consagrado en el artculo 68 de la
Constitucin, ya que -para poner un ejemplo sobre cifras de poblacin de 1980- hay un diputado
por cada 31.504 sorianos y un diputado por cada 146.263 barceloneses. El resultado final de estos
distintos factores es que, en las elecciones de 1979, UCD se benefici de una prima de trece puntos
en escaos en relacin con los votos populares obtenidos, ya que con el 35% de los sufragios
conquist el 48% de los escaos en el Congreso
Tal vez la rebelin de los notables provinciales de Alianza Popular, UCD y PSOE con tra la
inclusin a calzador de los cndidatos del PDP, el PDL y el PAD en sus listas tuviera, entre otros
significa dos menos elogiables, el positivo carcter de exigir a las direcciones nacionales de sus
partidos un mayor respeto por las bases locales y una cierta congruencia con el marco escogido por
la Constitucin para establecer las circunscripciones electorales
Anlisi
En aquest editorial, El Pais reivindica un sistema de ponderaci de vots i de selecci de
circumscripcions ms equitatiu i sense jocs poltics entre els grans partits, que feien servir les
divisions territorials i la seva llibertat per a conformar llistes per a collocar arbitrriament
candidats a circumscripcions que no son la seva. En larticle, tot i criticar a tots els grans partits,
colloca UCD i Surez com els responsables de, per interessos partidistes, donar ms pes al vot
rural que al vot urb, ms proper a posicions esquerranes i, per tant, al PSOE. En conclusi, i tot i
fer una demanda directa al govern, El Pais exigeix un sistema electoral equitatiu que afavoreix, en
aquell moment, els interessos del Partit Socialista, per tenir major representaci en
circumscripcions urbanes.
Data: 15-10-1982
Titular: El programa electoral del PNV
Resum
EL Pais fa una anlisi histrica de les posicions del Partit Nacionalista Vasc EN aquest sentit,
16/42
ElPasielRgimdel78
recorda les opinions, les mesures del nacionalisme vasc moderat en levoluci de la societat basca
cap a la pluralitat i la modernitzaci. Situa al PNV com un partit dordre, constitucionalista,
comproms amb levoluci de lestat espanyol, per amb els matisos inherents a un partit
nacionalista. En una ltima part de leditorial, El Pais elogia el partit, per recorda als seus lders
que facin del seu un nacionalisme inclusiu, que intervingui i doni suport al desenvolupament de les
societats basca i espanyola, i que entengui i respecti la pluralitat de la societat euskera, i no caigui
en la trampa daspirar a la seva representaci global.
Frases textuals
La decisin de "apoyar las reformas modernizadoras" en terrenos como "la nueva fiscalidad, la
Seguridad Social, el sistema sanitario o la Administracin del Estado" constituye un exponente de
la elogiable preocupacin del PNV por problemas de alcance global.
La comunidad poltica del Pas Vasco tiene que ser tan plural como la propia sociedad vasca es en
la actualidad, de forma que el nacionalismo sea de integracin, renuncie a buscar en un pasado
mitificado las races del presente y acepte que Euskadi no es una realidad diferente a la de los
individuos -cualquiera que sea su idioma, su ideologa, su clase social y su voto- que hoy
componen su poblacin y viven y trabajan en su territorio.
Anlisi
En aquest editorial es veu una posici doble envers el Partit Nacionalista Basc: per una banda,
elogia la seva moderaci, el seu saber fer destat en aquells aspectes de la poltica de calat global,
profunds. Per altra, critica els seus punts ms nacionalistes: la tendncia a recuperar cert populisme
o les lleus desconnexions que, en alguns moments, sembla presentar de cara a la resta de lEstat. En
aquest sentit, un cop ms, El Pais enalteix, i per tant prova de perpetuar, els aspectes dun espai
poltic que responen als interessos destat, a lestabilitat de rgim.Que guarden, en definitiva,
lordre constitucional i el sistema. Per altra banda, el diari aconsellla la cpula del PNV que
sallunyi daquells postulats que anomena sabinianos, allacionistes, ms profundament
nacionalistes i que tenen molt poc a veure amb lorganitzaci poltico-territorial del rgim del 78.
Data: 16-10-1982
Titular: Para cundo la energia?
Resum
En aquest editorial, El Pais analitza, ms ben dit critica amb vehemncia, lacceptaci
governamental de la candidatura de Solidaridad Espaola, creada per participants al cop destat del
81. En aquest sentit, ataca el govern de Calvo Sotelo per no ser ms contundent amb un partit
evidentment filofeixista i del que formen part alguns dels impulsors del cop destat. El diari critica
el govern i loposici per no haver estat ms contundents, desprs del 23-F, en la defensa, per via
legislativa, del parlamentarisme i les institucions democrtiques.
Frases textuals
Ante la aparicin de Solidaridad Espaola, que nunca ha ocultado su carcter de cnica cobertura
civil del golpismo, el Gobierno ni siquiera record que el artculo 5 de la ley de Partidos Polticos
de 4 de diciembre de 1978 permite pedir al poder judicial la suspensin y disolucin de las
organizaciones que incurran en supuestos tipificados como de asociacin ilcita en el Cdigo Penal
o cuya organizacin y actividades sean contrarias a los principios democrticos
Hay ms culpables que Tejero en esta historia. Ms, y mucho ms importantes. Y ya est bien de
vera todo un Estado de la Europa del siglo XX pendiente en sus ilusiones y sus esperanzas de una
17/42
ElPasielRgimdel78
partida de la porra. O el Gobierno acta enrgicamente frente a tanta provocacin y efecta menos
ruedas de Prensa y ms detenciones, o habr que comenzar a sospechar de sus verdaderos objetivos
y de sus capacidades.
Anlisi
Aquest editorial, tot i que fa una crtica lgica per a qualsevol mitj decent en democrcia,
estableix un dels objectius de qualsevol aparell articulador dun rgim poltic: La definici de
laltre, de lafora que serveix de limitaci poltica, tica o social del rgim en qesti. En aquest
cas, el diari estableix que el principal afora del sistema del 78 s la dreta reaccionria nostlgica del
feixisme. Aix, identifica Solidaridad Espaola un partit format per colpistes amb aquest espai
que defineix per fora les fronteres del rgim.
Data: 22/10/1982
Titular: El sondeo y los caramelos envenenados
Resum
En aquest editorial, El Pais analitza lltima enquesta publicada pel propi diari, que contradiu un
dels principals postulats de la capalera durant les setmanes prvies a les eleccions, i s el fet que
AP se situa com a segona fora molt lluny de PSOE i no els partits de centre-dreta UCD i CDS,
als que situaven com a alternativa real als socialistes. Daquesta forma, per primera vegada, el diari
no pot menysprear electoralment AP, la dreta reaccionria que tantes vegades havia criticat en els
editorials anteriors , ja que se situa com a principal partit de loposici en el que semblava un rgim
de partit dominant. Per altra banda, es refereix a un dels arguments amb qu AP justifica el que
significa, finalment, una derrota clarssima contra el PSOE. Els populars afirmen que el cens del
81, en el que es basen les llistes de votants del 82, esta mal elaborat i deixa fora molts votants, la
majoria conservadors, segons la fora de dretes. EL Pais afirma que, tot i ser cert que molts dels
votants sense cens son conservadors, aix no significa que aquest sigui un factor determinant per a
la victria socialista.
Frases textuals
Resulta obligado subrayar el impresionante fenmeno de bipolarizacin que se desprende de la
encuesta segn la cual el PSOE y Alianza Popular seran los grandes contendientes a escala
nacional, y los socialistas, convertidos en partido hegemnico, alcanzaran la mayora absoluta de
escaos en el Congreso, con ms del 4.0% del voto popular.
El candidato nmero tres de Alianza Popular por Madrid tal vez se considere justificado para
utilizar esa treta a fin de llamar la atencin de la opinin pblica sobre su figura, pero se pasa
claramente de la raya al alimentar los delirios de quienes acusan a los concejales del PSOE de
manipular los censos para eliminar a sus adversarios de las urnas
Anlisi
En aquest cas, la importncia de leditorial resideix en el canvi de dialctica cap Alianza Popular.
Mentre que en anteriors editorials, com sha analitzat prviament, hi ha una clara identificaci
dAP amb la dreta reaccionria nostlgica del franquisme, com un espai poltic no massa majoritari
que pertany a un context diferent, i no a la democrcia que Espanya pretenia ser, en aquest moment
El Pais tracta AP com un adins del sistema, s ms, com un rival a batre per la definici de lestat
espanyol i el seu sistema poltic. Aix, comena a ser un element a tenir en compte a lhora
destablir el mapa poltic del sistema de partits i la definici global del rgim en s. Aix, veiem
com la prpia trajectria dAP i del mateix sistema de partits redefineix, resita la frontera poltico18/42
ElPasielRgimdel78
cultural del que s rgim i el que s afora.
Data: 24/10/1982
Titular: El debate electoral en televisin
Resum
El Pais torna a fer un editorial centrat en Manuel Fraga, un dels personatges que ms nha
protagonitzat en el perode analitzat. En aquest cas, el diari critica lexigncia del president dAP
de fer un debat cara a cara amb Felipe Gonzlez, considerant-se aix com a futur cap de loposici,
esgrimint les dades dels sondatges de les setmanes anteriors als comicis. El Pais defensa la postura
de Gonzalez, que decid rebutjar loferta del poltic gallec, ja que suposaria un greuge comparatiu
tant per a Surez (CDS) i Lavilla (UCD) com per a Carrillo (PCE), que perdrian protagonisme
televisiu davant les eleccions. Per altra banda, el diari justifica aquesta elecci amb un exercici
daritmtica parlamentria ficci, basada en les enquestes recents, ja que la diferncia que es
preveu en aquell moment entre el partit socialdemcrata i el conservador s massa com per a
considerar oport un debat cara a cara entre els dos lders. Finalment, el diari acaba afirmant que,
tot i aix, si aquest debat es produs, guanyaria Gonzlez.
Frases textuals
Manuel Fraga ha reivindicado airadamente el privilegio, presentado como un derecho, de celebrar
un mano a mano exclusivo con Felipe Gonzlez, que hubiera relegado a Landelino Lavilla, Adolfo
Surez y Santiago Carrillo al papel de teloneros de la representacin.
Las actuales encuestas sealan con cierta persistencia que la diferencia entre aliancistas y
socialistas puede oscilar, dentro de cuatro das, entre un 15% y un 20% de los votos emitidos.
Sucedera, as, que la distancia en nmero de sufragios populares entre el PSOE y Alianza Popular
sera mayor que la existente entre este ltimo partido y la agrupacin de centro que le siguiera en el
orden clasificatorio.
Anlisi
Aquest, un cop ms, s un editorial que t ms de defensa dun espai poltic que del rgim en la
seva totalitat. Un cop ms, els atacs de Manuel Fraga al Partit Socialista provoquen que EL Pais,
com a bon aparell meditico-cultural del partit de Gonzlez, surtin en la seva defensa i ataquin la
formaci presidida pel gallec, que es postula, un cop ms, com a alternativa en un futur
bipartidisme imperfecte, al PSOE. Per altra banda, el diari sencarrega dalabar el lder socialista
com un gran estadista i orador que trauria profit dun debat amb Fraga per que prefereix no fer-ho
pel pluralisme i la salut democrtica de la campanya. Un cop ms, defensa Partit Socialista i el seu
sistema de valors com a definidor del rgim i les seves estructures, ja siguin aquestes poltiques o
meditiques.
Data: 26/10/1986
Titular: El debate frustrado
Resum
En aquest editorial, El Pais es refereix al debat a cinc que mai es va celebrar per les desavinences
entre els lders dels partits poltics i les propostes que cadasc tenia per al debat esmentat. En
concret, es centra en la demanda del PSOE de collocar Jos Lus Balbn com a moderador, i
destaca- amb un caire gaireb cmic lacceptaci de la resta de partits daquesta exigncia i, per
altra banda, en la demanda de la resta de partits destablir un rgim de preguntes i respostes i
19/42
ElPasielRgimdel78
dintervencions temtiques tancades, amb oposici del PSOE. En tots dos casos, alaba la posici
del partit de Gonzlez, definint Balbn como una bona elecci per a moderar un debat daquestes
caracterstiques i acusar la resta de partits de voler trencar el pluralisme del debat i lespontanetat
en les respostes i intervencions dels candidats. En aquest ltim punt, fins i tot, recorda les
intervencions censores de Fraga mentre era ministre franquista i, per la seva banda, la verticalitat
en la presa de decisions en les publicacions del PCE, estructurada, com gaireb tot, sota la persona
de Santiago Carrillo.
Frases textuals
Han sido los restantes partidos, con su obstinacin en transformar un debate abierto en una
sucesin de intervenciones temporalmente milimetradas, los que han perdido la razn en la
polmica, tras haber renunciado a la que les hubiera pertenecido de mantener su rechazo a la
imposicin de moderador.
Carrillo ha yugulado, en las columnas de la Prensa que controla, no slo cualquier debate con
otras fuerzas polticas, sino tambin los espacios solicitados por las corrientes discrepantes dentro
de su propio partido para exponer, sin desfiguraciones, sus propios puntos de vista. En cuanto a
Fraga los antecedentes son hasta risueos. Durante sus dos estancias en el poder silenci -a veces
brutalmente- a sus adversarios, calumni a sus opositores y convirti a Televisin en una caja de
resonancias para sus monlogos.
Anlisi
Les lloances a la figura de Felipe Gonzlez i al seu se succeeixen en els editorials immediatament
previs a les eleccions i en aquest editorial, de noms dos dies abans dels comicis, es repeteix el
model. Un cop ms, El Pais es posiciona a favor del Partit Socialista en una decisi que concern al
model electoral en aquest cas en la seva vessant meditica de lestat espanyol. La vehemncia
de latac a Fraga amb bastant fundament i a Carrillo, acusant-los poc menys que de censors,
continua amb lestrategia de deslegitimaci de dos espais poltics que s la norma durant la
transici en els espais meditico-culturals del PSOE: Contra lespai que suposa la seva alternativa
parlamentria i contra el comunisme, al que ha denviar, gaireb per obligaci fundacional, a
lostracisme electoral.
Data: 27/10/1982
Titular: Una reflexin para las urnas
Resum
El Pais fa una anlisi ms que un editorial, en que actualitza lstatu quo poltic previ a les eleccions
del 28 dcotubre, repassant les claus electorals, vegis: La victoria aplastant socialista, la caiguda
del centre, lauge de la dreta reaccionria maquillada de democrcia cristiana i illustraci
conservadora, la marginaci del comunisme i el paper dels nacionalismes perifrics catal i basc.
Frases textuals
La victoria del PSOE por mayora absoluta de escaos, forzosamente correlacionada con un alto
voto popular, garantizara la formacin de un Gobierno fuerte encargado de luchar contra el
terrorismo, el golpismo, el desempleo, la corrupcin y las amenazas Internacionales
Anlisi
Es tracta aquest editorial dun manual prctic de les opinions de El Pais i, per tant, en aquell
mment, del rgim en construcci, de tots els epsais poltics que composen larc parlamentari
espanyol: EL victoris PSOE, el tristament desaparegut centre, la perillosa dreta reaccionria, el
20/42
ElPasielRgimdel78
marginal comunisme, el paper dual duns nacionalismes dordre per identitaris i els espais
radicals, com HB, violents i dubtosament democrtics. Una definici global del panorama poltic
des del diari articulador del rgim. Un Qu pensar per a lEspanya que vol semblar-se al PSOE
Data: 28/10/1982
Titular: Elecciones contra el golpismo
Resum
El diari anima al vot, bsicament. Recull un seguit de polmiques, eleccions, dicotomies electorals
prvies a la contesa i les dirimeix en un nim a la participaci sense matisos. Se centra en lintent
de crida a la confiana per part de la societat espanyola en les seves institucions democrtiques,
electes, que es dirimiran en el seu color i definici poltica en aquells comicis. Crida a la
participaci com una prova destabilitat del rgim enfront els enemics externs, principalment el
colpisme, ja que una alta participaci, diu el diari, seria una prova de la legitimitat de la democrcia
espanyola enfront la dreta autoritria.
Frases textuals
Si un nmero excesivo de espaoles se abstienen pasivamente ante las urnas, la interpretacin de
los idelogos cavernarios ser que esa desasistencia significa un apoyo activo a los golpistas. Pero
si la participacin es elevada, estos asalariados de la subversin se encargarn rpidamente de
buscar otro sofisma para justificar sus infamias. La tarea de ir pinchando uno por uno los globos
retricos de los conspiradores no debe desviar, en ningn caso, a los responsables de la seguridad
del Estado de su trabajo fundamental, que no es otro sino desarticular y desactivar, con el peso de
la ley, las tramas sediciosas. Pero es tambin un deber de los ciudadanos privar, con su
participacin poltica, del ms mnimo pretexto a los enemigos de las instituciones democrticas.
Anlisi
Un cop ms, El Pais defineix els lmits del rgim per la seva dreta, excloent aquells elements
antidemocrtics, aquella dreta autoritria, de la possible legitimaci collectiva, no noms amb el
missatge sin tamb amb les formes discursives. Ls de conceptes com intelectuales cavernarios
per a referir-se als lders intellectuals de la ultradreta espanyola deslegitima el seu espai, lelimina
de la imaginaci poltica, dels horitzons realitzables de la poblaci i, per tant, passa a estar fora de
la frontera democrtica i social del rgim del 78 que intenta constituir El Pais.
Data: 29/10/1982
Titular: El socialismo en el poder
Resum
Leditorial t principalment dues parts: una primera, on enalteix el socialisme com a espai poltic
desprs duna victria aplastant, pica, en les seves primeres eleccions des de la II Repblica, en la
que destaca la brillantor de figures com Alfonso Guerra i el mateix Felipe Gonzlez i tamb les
misries dels seus adversaris poltics; i una segona part on descriu els reptes que te per davant un
govern socialista que, tot i tenir la ms ampla majoria absoluta que sha conegut en la democrcia
del 78 a Espanya, senfronta a dificultats nacionals (trames colpistes, qesti nacional, lluita
armada...) i internacional (manca de suport de les potncies conservadores internacionals com els
EEUU de Reagan). Conclou tornant a lexaltaci de lespai socialista.
Frases textuals
21/42
ElPasielRgimdel78
La victoria electoral del PSOE marca un hito histrico en el devenir poltico espaol. La presencia
de ministros socialistas en los Gobiernos republicanos del primer bienio y de la etapa
inmediatamente posterior al triunfo del Frente Popular no signific la asuncin ntegra de las
responsabilidades del Estado por el PSOE. Aunque dos destacados dirigentes socialistas -Francisco
Largo Caballero y Juan Negrn- ocuparon la presidencia del Consejo de Ministros durante la guerra
civil, la atribulada historia de nuestro pas durante esos tres aos y las anormales condiciones del
ejercicio del poder en plena contienda permiten afirmar que la victoria de Felipe Gonzlez ofrece al
partido que fundara Pablo Iglesias su primera oportunidad para dirigir la poltica espaola en
situacin de normalidad democrtica
Lo abultado de la victoria socialista, lo evidente (y para su persona emocionante) del apoyo de los
espaoles a la figura de Felipe Gonzlez como presidente del Gobierno y a su partido como
organizacin de poder debe ser moderado en la humildad ante la ingente obra que tiene por
delante.
Anlisi
Aquesta s una important prova de lexplicitat de lerotitzaci de lespai socialista per part dEl
Pais. Una erotitzaci que converteix el projecte socialdemcrata ms en un horitz destat que en
un espai contingent de govern dins dun sistema pluralista parlamentari. La invocaci de figures
com la de Largo Caballero o el propi Pablo Iglesias Posse, o lexaltaci de les suposades lluites
socials que simbolitza el socialisme en Espanya converteixen, un cop ms, lespai socialista en el
millor i lnic imaginable per un poble espanyol que entra, per primer cop amb tots dos peus, en el
Rgim del 78.
Data: 29/10/1982
Titular: La respuesta popular
Resum
Es tracta dun curt seon editorial diari en qu El Pais lloa els votants espanyols per lalta
participaci i la pau social viscuda durant una jornada electoral desenvolupada en un context
complicat per a la jove democrcia espanyola.
Frases textuals
Cabe afirmar que la jornada del 28 de octubre ha significado un considerable paso en el
afianzamiento de nuestras instituciones democrticas, tanto por la responsabilidad mostrada por los
ciudadanos al acudir a las urnas como por el tono civilizado con que los partidos competidores han
planteado sus campaas para conseguir los votos de sus compatriotes
Anlisi
Aquest article s una resposta directa al publicat el dia 28, Elecciones contra el golpismo. Lloa la
consecuci del poble espanyol duna jornada electoral participativa, pacfica, tranquilla i neta, i ho
relaciona amb lestabliment definitiu de les eleccions i el sistema democrtic espanyol i, per tant,
amb la solidificaci de la frontera social amb el colpisme i la dreta totalitria representada pels
nostlgics del franquisme.
Data: 30/10/1982
Titular: El partido de la oposicin
Resum
22/42
ElPasielRgimdel78
Leditorial a analitzar llegeix la situaci en qu queda la dreta seguint els grans resultats dAlianza
Popular, en coalici amb el Partido Democrtico Popular, en les eleccions doctubre del 82. La pea
analitza levoluci de les posicions internes del partit, des duna homogenetat reaccionria a un
espai amb corrents internes i amb matisos, zones grises, provinents de tradicions poltiques
conservadores variades, i amb diferents graus de comproms amb la democrcia. Aix, acaba
afirmant que el poder de la dreta autoritria es dilueix dins AP, cosa que el diari celebra.
Frases textuals
Aunque el abrumador triunfo del PSOE, que ha ganado cerca de cuatro millones y medio de
sufragios respecto a los comicios de 1979, sea el dato ms significativo de los ltimos comicios, los
excelentes resultados obtenidos por Manuel Fraga, que ha logrado unos cuatro millones y medio de
sufragios ms que Coalicin Democrtica en 1979 y unos cuatro millones ms que Alianza Popular
en 1977, merecen sin duda una consideracin especial. Mientras que 9.830.000 espaoles (el 46%
de los electores) han confiado sus votos a Felipe Gonzlez y a su partido, otros 5.410.000
ciudadanos (el 25,3%) han preferido la coalicin presidida por el lder de Alianza Popular.
La existencia misma de la coalicin entre Alianza Popular y el Partido Demcrata Popular abre la
posibilidad de discrepancias en su seno y garantiza en cierto modo, dada las inequvocas
convicciones democrticas de algunos de los hombres procedentes de UCD, que la derecha
montaraz y autoritaria instalada desde antiguo en AP no se ha de aduear finalmente de la situacin.
Peligro este que resulta el ms preocupante ,de cuantos se vislumbran.
Anlisi
En aquesta ocasi, a diferncia daltres vegades que El Pais es refereix a la dreta en els seus
editorials, el diari accepta la inclusi delements de la dreta reaccionria en el jove sistema de
partits de lestat espanyol. Tot i aix, diferencia els matisos dins lespai conservador, i no saparta
del suport a la branca ms democrtica de la nova coalici AP-PDP, que, un cop ms, allunya
lautoritarisme conservador cap a posicions externes, el relega a un element extrasistmic sense
cabuda en el Rgim, establint, un cop ms, les fronteres externes del sistema.
Data: 31/10/1982
Titular: La destruccin del centro y su posible reconstruccin
Resum
El Pais lamenta, en aquest editorial, lenfonsament del centrisme reflexat en els espais que
representen UCD i CDS al parlamentarisme espanyol. El diari llegeix el creixement a esquerra i
dreta dels partits de Lavilla i Surez i com aquest ha afectat lespai poltic de centre, que mai va
acabar darrelar en el centre-esquerra ni en la dreta moderada sobre les quals volia construir el seu
espai.
Frases textuals
El invento fletado por Adolfo Surez, que gan los comicios de 1977 y 1979, se ha desplomado en
la tercera convocatoria democrtica. Tanto Landelino Lavilla como Adolfo Surez hicieron una
campaa marcada por la honestidad, el esfuerzo, la dignidad, la coherencia con sus principios y el
sentido de responsabilidad. El ex presidente Surez ha dado un ejemplo de conviccin casi
emocionante al asumir su nuevo papel de outsider, en pugna con las enormes limitaciones
econmicas y organizativas del recin fundado CDS, perjudicado por esa disolucin anticipada de
las Cortes Gerierales, que apuntaba, entre otras, a disminuir sus posibilidades.
23/42
ElPasielRgimdel78
La liquidacin del centro podra tener consecuencias destructoras para la Monarqua

parlamentaria., en el supuesto de que Alianza Popular fuera incapaz de asumir las
responsabilidades de lealtad democrtica que le corresponden como principal partido de la
oposicin y sucumbiera a la tentacin de mover la mesa del juego mediante maniobras
extraparlamentarias. Para tener la garanta de que la izquierda moderada tiene su rplica en una
derecha tambin moderada, la supervivencla del centrismo es, por ahora, imprescindible.
Anlisi
Un cop ms, referint-se al centre-dreta dUCD i el CDS, El Pais els lloa, els eleva a grans
treballadors poltics per la democrcia, el pluralisme i les llibertats, contraposant-los a una dretade
tints autoritaris com una AP que el diari ha hagut dassumir, com es diu popularment, empassant-se
un gripau All que representa el centrisme s, per a EL Pais, la contraposici conservadora a la
victria socialista contra el comunisme: un espai modern, moderat i amb sentit destat a la dreta
que derroti els autoritarismes conservadors en pos dun sistema democrtic sa. Aix, per, no es
pot trobar desprs daquesta polaritzaci produda a banda i banda dUCD i CDS, i El Pais ho
lamenta com un problema de rgim, com una opci radical (AP) que sha tornat adins del sistema.
Data: 01/11/1982
Titular: El hundimiento del PCE
Resum
El Pais resumeix la situaci del Partit Comunista des dels pactes de la Moncla, els seus errors i ells
de la figura de Carrillo, i totes les estratgies que han portat el comunisme espanyol a una posici
marginal finalment loctubre del 82. Aix, recull la derrota per la concepci dalternativa
desquerres, de partit socialista, contra un PSOE del que diu s menys dogmtic i ms
modernitzador. Tot i aix, apunta la injustcia de que un partit histric com el PCE no tingui grup
propi al parlament i recorda a Santiago Carrillo que el seu afany per remetres al passat esta
constant car al comunisme espanyol.
Frases textuals
El derrumbamiento electoral del PCE proviene tanto de sus propios errores como de los aciertos
del PSOE a lo largo de los ltimos tres aos y medio. Unos y otros, en cualquier caso, se instalan
en el terreno de la estrategia diseada por Santiago Carrillo, caracterizada por la idea de que los
comunistas podan competir con el partido de Felipe Gonzlez para arrebatarle no slo su espacio
electoral sino tambin el programa, las seas de identidad y las aspiraciones del socialismo
democrtico.
Santiago Carrillo acostumbra a hablar de su gran experiencia pero esa advocacin al pasado
conjura a la vez luces y sombras. La veterana del secretario general del PCE fue inestimable a la
hora de aceptar el marco de la Monarqua parlamentaria, de renunciar a la bandera tricolor, de
apoyar al primer Adolfo Surez y de insistir para que Manuel Fraga participara como ponente en la
Comisin Constitucional. Pero la sabidura prctica de Carrillo evoca tambin etapas y posiciones
del pasado que suscitan rechazos y desconfianzas y que le hipoteca con prejuicios y sesgos muy
alejados de una sociedad moderna, libre, secularizada y poco amiga de doctrinarismos.
Anlisi
La intenci daquest editorial s clara. EL to paternalista utilitzat per parlar al Partit Comunista
24/42
ElPasielRgimdel78
ensenya les intencions dEl Pais, que busca fer del PCE una opci de rgim minoritria, a la que
poder controlar, que no impugni, que no se surti del sistema de partits i es mantingui dintre del
camp de visi de les forces poltiques i culturals del sistema del 78. De fet, emplaa el partit de
Carrillo a apropar posicions al PSOE, a abandonar el que qualifica com dogmatisme el terrible
tpic penjat al comunisme des de posicions socialdemcrates, per molt heterodox i molt
eurocomunista que un partit sigui - amb lobjectiu de mantindr el poder, i aix, daquesta forma,
mantindr lespai simblic del comunisme en un partit socialdemcrata capa datreure, per la seva
visibilitat, el vot de lextrema esquerra i el dilueixi en una opci moderada i, un cop ms, de rgim.
Data: 02/11/1982
Titular: Catalua y el Pas Vasco
Resum
En aquest editorial, El Pais analitza lespecial panorama que queda en Catalunya i el Pais Basc
desprs de les eleccions doctubre del 82. El diari exposa una tesi: el nacionalisme moderat
representat per CiU i el PNB ha aconseguit que el vot a Catalunya i EuskalHerria estigui millor
repartit quant a lestructura sociolgica dambdues regions que en la resta dEspanya. Continua
amb lanlisi de la davallada del comunisme cristallitzada en els pssims resultats del Partit dels
Comunistes de Catalunya i el PSUC, els quals, segons el diari, han perdut influncia pel vot til cap
al PSOE. Finalment, acaba lloant CiU i el PNB que, segons diu, han aconseguit mantindre la
lleialtat dun electorat representant clarament un espai centrista en unes eleccions que no poden
guanyar.
Frases textuals
El naufragio del PSA en Andaluca confirman de paso la evidencia de que Catalua y el Pas
Vasco son los nicos territorios donde existen sentimientos nacionalistas arraigados y unas clases
medias -burguesas industriales y comerciales- capaces de apoyar a partidos, polticos que
combinan el nacionalismo con la moderacin. Paradjicamente, el 28 de octubre ha resultado, tanto
en Catalua como en el Pas Vasco, ms equilibrado y acorde con la estructura de la sociedad civil
que en el resto de Espaa, donde la ausencia de una oferta de centro progresista ha distorsionado,
en favor de Alianza Popular, los resultados
Esa es la gran virtud del nacionalismo moderado en Catalua, mayoritariamente representado por
CiU: la de que, aun no pudiendo decir a sus votantes que iba a formar Gobierno en Madrid, como el
PSC-PSOE, retiene y acrecienta la lealtad de una fraccin importante del electorado para que lo
represente en las Cortes de toda Espaa.
Anlisi
En aquest editorial convergeixen tres potes ddel discurs dEl Pais:
Per una banda, la lloana als partits nacionalistes moderats com a partits dordre, de centre
democrtic, constitucionals i destat. Els resultats de PNB i CiU demostren que una bona campanya
des del centre, combinada amb e component nacionalista, pot posar fronteres al creixement de la
dreta reaccionria com el centre democrtic estatal no ha aconseguit fer
En segon lloc, el rebuig als nacionalismes alternatius. Lactitud cap a HB s, com sempre, ofensiva.
Fins i tot ataca als seus votants, als quals qualifica de viscerals, i els considera un perill per a
lestabilitat del Rgim
Finalment, la caiguda de lespai comunista pel seu dogmatisme i inutilitat real en front lesquerra
til, destat, que representa el PSOE-PSC de Felipe Gonzlez.
25/42
Data 03-11-1982
ElPasielRgimdel78
Titular El Rey y Felipe Gonzlez
Resum
Es parla del discurs que, tot just abans de les eleccions, el Rei va adrear als lders de les principals
formacions poltiques espanyoles, i que va centrar-se en tres aspectes bsics: les funcions del
monarca, el colpisme i el terrorisme i lestabilitat necessria en el perode de transici cap al nou
Govern. El Pas exalta la figura del Rei com a salvaguarda de la Constituci i relaciona el triomf
electoral del PSOE amb el projecte histric de la monarquia espanyola.
Frases textuals
La victoria socialista, limpia y pacficamente ganada en las urnas, disminuye las posibilidades de
que la terrible metfora de las dos Espaas pueda seguir helando el corazn de nuestros hijos
El triunfo del PSOE culmina el ambicioso proyecto histrico de la Corona, cimentado en el
propsito de Juan Carlos I de ser rey de todos los espaoles dentro de un sistema en el que los
gobernantes son elegidos por el pueblo
Anlisi
Aquesta editorial s una excellent mostra de com aprofitar la primera victria esquerrana a lEstat
espanyol des de la Segona Repblica per donar consistncia al Rgim. En primer lloc, satorga una
importncia cabdal al Rei com a garant del perfecte funcionament del sistema democrtic espanyol
davant dels diversos factors desestabilitzadors que lamenacen, fent mfasi de manera destacada
als sectors colpistes; en segon lloc, lhistric triomf del PSOE es lliga a lenterrament simblic de
les dues Espanyes i a la culminaci de l ambicis projecte histric de la Corona, que seria la
democrcia. Aix doncs, la monarquia s presentada com una instituci indispensable per al bon
funcionament del pas. Tamb es presenta lEstat espanyol en uns termes absolutament neutres
(no s el monopoli duna classe ni duna ideologia).
Data 04-11-1982
Titular El ritmo del traspaso de poderes
Resum
Pea dedicada al calendari que Felipe Gonzlez proposa per a la constituci de les Corts Generals i
la celebraci del ple dinvestidura. El Pas critica, entre daltres, que el temps del que el Rei
disposa per a les consultes amb els diferents partits s excessiu, i especula sobre el silenci entre les
files socialistes al voltant de la composici del Govern entrant.
Frases textuals
[...] es una lstima que vericuetos reglamentarios o usos parlamentarios no permitan que la sesin
de investidura del nuevo presidente pueda preceder a la solemne sesin inaugural presidida por el
Rey
Anunciar durante un mes grandes sorpresas en el programa y equipo del PSOE parece una mala
tctica de cambio
Anlisi
Entre la crtica als terminis fixats de cara a linici del nou curs parlamentari veiem una clara
defensa de la estabilitat -recurs habitual en els textos dEl Pas- davant de la sensaci de
provisionalitat que crea aquesta calendaritzaci i una aposta per agilitzar el trasps de poders.
Tornem a veure, tamb, una aferrissada defensa del monarca quan es critica que el seu crucial i
fonamental discurs no ser presenciat pels vencedors a les urnes, sin pels seus predecessors.
26/42
Data 05-11-1982
ElPasielRgimdel78
Titular Los golpes de la provocacin
Resum
Arran de lassassinat del general Vctor Lago, El Pas critica durament la lluita armada que porta a
terme ETA Militar tot insistint en qu el Rei ja va advertir sobre el perill del terrorisme. Brandant
aquesta amenaa, el diari pressiona el PSOE per tal que escurci el calendari de cara a la investidura
i li descriu la dificultat que li suposar la gesti del fenomen de la lluita armada; alhora, per,
tranquillitza els lectors assegurant que Felipe Gonzlez no cedir. Tamb treu ferro a labast
electoral de lesquerra abertzale, en critica els representants poltics -essencialment Herri
Batasuna- i aplaudeix laugment de la collaboraci francesa en matria antiterrorista, si b afirma
que no s suficient.
Frases textuals
Los 210.000 votantes de Herri Batasuna en la comunidad vasca y en Navarra constituyen un
contingente humano significativo, pero, a la vez, marginal, ya que suman tan slo un 11% sobre el
censo total de electores
La megalmana estrategia de sus idelogos, para quienes las vidas humanas son piezas de ajedrez
a sacrificar o intercambiar en una partida de duracin infinita, quiz apunte al desencadenamiento
de una ofensiva para obligar al futuro Gobierno de Felipe Gonzlez a doblar las manos ante las
inaceptables e irreales condiciones adelantadas por algunos de los representantes legales de los
terroristas para iniciar una tregua
Anlisi
Aquesta editorial aprofita la qesti de la lluita armada que porta a terme ETA per defensar la
monarquia (sacudir [...] los cimientos de la Monarqua parlamentaria) i, en concret, el paper del
Rei, que ja va advertir sobre el perill. Amb el llenguatge utilitzat, situa una frontera clara entre els
terroristes i lespai poltic que hi associen, per una banda, i la societat democrtica que miren de
desestabilitzar, per laltra. Pel que fa a ETA, la relacionen amb Herri Batasuna i menystenen el
suport electoral que rep aquesta. En canvi, pel que fa a Felipe Gonzlez, es pressiona el dirigent
socialista perqu no cedeixi durant el seu govern en matria antiterrorista, incloent el PSOE dins
del bndol de la legalitat i de la democrcia (el futuro Gobierno socialista nunca estara dispuesto
a arriar la bandera de la soberana democrtica); s instat, tamb, a avanar la data de la
investidura tot seguint les circumstncies. Cal afegir, a ms, que la cloenda del text s una clara
invitaci al govern francs perqu augmenti encara ms la collaboraci en la lluita contra ETA.
Data 06-11-1982
Titular Reacciones ante el crimen
Resum
Dissecci dels posicionaments dels partits poltics arran del darrer assassinat dETA: El Pas critica
que el PSOE es recolzi en aquestes circumstncies per seguir endarrerint la investidura, carrega
contra Fraga per contemporanitzar amb el colpisme servint-se de latemptat i ataca que UCD
demani la illegalitzaci dHerri Batasuna, associant aquesta maniobra amb una sort doportunisme
poltic.
Frases textuals
[...] sorprende que el partido bajo cuyo gobierno, fue autorizada la coalicin electoral del
27/42
ElPasielRgimdel78
nacionalismo radical descubra, nada ms perder el poder, la urgente necesidad de situar fuera de la
ley a Herri Batasuna, cuya propaganda siempre se bas, con Surez y Calvo Sotelo en la Moncloa,
en sus convergencias estratgicas con ETA Militar
Y esa decisin, en cualquier caso, tendra que sopesar los pros y contras polticos de la medida,
operacin que, a nuestro juicio, arrojara un claro saldo negativo, pese a la repugnancia moral que
suscitan a cualquier persona honesta las despreciables declaraciones de Solabarra o Ziluaga
Anlisi
Amb aquest editorial, El Pas serigeix com a baluard del rgim constitucional i, alhora, del rigor
parlamentari: aix, i tot i mostrar-se comprensiu amb les diverses reaccions suscitades per
latemptat, demana que aix no sigui un argument per seguir endarrerint el ple dinvestidura,
rebutja lapropament al colpisme que abandera Fraga i, especialment, carrega contra la UCD, a qui
mesos abans havia arribat a defensar en certs mbits. En referncia a aix, es presenta el partit
perdedor com a executor duna conducta oportunista i alhora dubtosament constitucional en
demanar la illegalitzaci dHerri Batasuna, que igualment s criminalitzada pel diari (la coalici
electoral emparentada ideolgicament amb els terroristes, repugnncia moral). La insinuaci
que UCD est mirant de minar el PSOE dna a entendre que el diari dna un vot de confiana a
aquest darrer partit perqu gestioni adequadament el fenomen de la lluita armada.
Data 07-11-1982
Titular Dimisin en el Comit Central
Resum
Editorial que gira al voltant de la dimissi que Santiago Carrillo ha presentat al Comit Executiu
del PCE tot just desprs de la seva desfeta electoral. Es fa una anlisi de la correlaci de forces
existent dins daquest rgan, sesmenta el perfil del seu possible successor, Gerardo Iglesias, i
saborda el procs de decadncia del Partit Comunista davant lapogeu del PSOE, amb una crtica
inclosa als mtodes de Carrillo i un dibuix del nou escenari poltic de lesquerra espanyola.
Frases textuals
Hace escasos das tuvimos ocasin de recordar la importante deuda que tiene contrada la
Monarqua parlamentaria con este veterano dirigente, sin cuya colaboracin muy posiblemente la
transicin hubiera caminado por rumbos ms speros y peligrosos
Pero la pretensin de. Carrillo de invadir los terrenos del PSOE no slo ha conducido al PCE a la
derrota electoral, sino que adems ha dejado desamparada una zona de la izquierda que slo un
partido menos preocupado por el poder y el corto plazo y ms interesado por la marginalidad y el
largo plazo puede llegar a ocupar
Anlisi
El Pas aborda la hipottica dimissi de Carrillo amb una crtica envers el personatge, acusant-lo,
entre daltres, de personalisme (identific su persona con el PCE hasta el punto de convertir a
quienes discrepaban de sus posturas en anticomunistas) i dhaver defensat posicions
prosovitiques (la alineacin incondicional con la Unin Sovitica, el desprecio hacia las
libertades formales, la dictadura del partido nico y el simplista catn del marxismo-leninismo-,
defendidas hasta no hace muchos aos por Carrillo y la vieja guardia de la organizacin). Per
contra, analitza les claus de lxit del PSOE com a principal partit desquerres i mostra la seva
preferncia per Felipe Gonzlez, associant el seu nom a la confiana que pot generar en lexercici
del poder. En relaci amb aquest darrer aspecte, cal dir que les crtiques al PCE no sentenen sense
28/42
ElPasielRgimdel78
tenir en compte el Congrs de Suresnes, on sadopta el mandat fundacional socialista dimpedir

una hegemonia poltica comunista a Espanya.
2.2.2 Conclusions
Analitzats tots els editorials referits a la contesa electoral doctubre del 82, el que es pot
observar s una tendncia clara dEl Pais cap a primer, lestabilitat del jove rgim parlamentari
espanyol i, segon, que aquesta sigui una estabilitat construda al voltant de lespai poltic i
propositiu i el sistema de valors del Partit Socialista Obrer Espanyol. En contexts tan especfics com
s el mes dunes eleccions, i ms en unes eleccions que semblaven i acabaren esdevenint tan
importants com les de 1982, es pot observar amb molta claredat, ja que normalment les capaleres
de la premsa, i ms una tan caracterstica i tan central dun sistema i un espai poltic com es la de
PRISA, quins son els aliats i els enemics, quin s el cam que opinen ha de seguir lestructura de
lestat i qui ha de ser el que la construeixi. En poques paraules, durant les setmanes anteriors i
immediatament posteriors a les eleccions doctubre del 1982, llegint el diari El Pais es pot saber
perfectament quins son els adins i quins son els afores del rgim.
En un moment en qu lintent de cop destat del 23-F est encara tan fresc, hi ha un afora que s
el feixisme o la dreta reaccionria que El Pais identifica, al menys en les setmanes anteriors a les
eleccions, amb molta claredat, amb Manuel Fraga i Alianza Popular. Hi ha dues interpretacions per
a aquesta identificaci tan clara, i segurament la realitat tingui una mica de les dues. Per una banda,
Alianza Popular havia passat els mesos anteriors a les eleccions utilitzant les accions armades
dETA o el GRAPO com a justificaci de laixecament colpista del 23-f i daltres accions i grups
feixistes o filofeixistes que sorgien i es mobilitzaven a lEspanya de la transici. Aix, combinat
amb el passat franquista de la cpula dAP sent Manuel Fraga el ms gran exponent daquest
passat justificava aquestes acusacions. Per altra banda, i amb el sorgiment de la polaritzaci del
sistema electoral espanyol que lha portat al bipartidisme imperfecte que ha estat hegemnic fins fa
poc ms de mig any, el centre-dreta que representava el llavors partit del govern, UCD, i el seu
candidat Landelino Lavilla, a ms del seu competidor directe per aquest espai, el CDS lex
president Adolfo Surez, estaven en clara davallada. Aquesta davallada va ser aprofitada per Fraga
que, sabent que tenia les de guanyar en la seva pugna per lhegemonia a la dreta, es postulava com
lnic representant de les forces dordre a Espanya, lnica alternativa al socialisme. Aquesta
tctica, que el va donar molts vots, intentava ser contrarestada per les forces de lentorn socialista
desprestigiant el partit conservador a favor dels espais centristes dUCD i CDS. Aix explicaria el
suport que, de sobte, en les ltimes setmanes, apareix espordicament als editorials dEl Pais cap a
Surez i Lavilla, considerant-los lnica alternativa a Felipe Gonzlez o la dreta democrtica tot i
venir molts dirigents dUCD i CDS del mateix lloc que els dAP. Daquesta forma, El Pais intentava
reduir la possible influncia parlamentria dels populars desplaant part del seu vot cap a un espai
clarament malalt de mort.
Per altra banda, en aquells temps El Pais sempre es presentava en els seus editorials com un
defensor del pluralisme a lestat espanyol, per sempre des dalternatives dordre,
29/42
ElPasielRgimdel78
constitucionalistes. Crida latenci, per exemple, les lloances que es poden trobar en segons quins
editorials del diari cap al PNV, especialment, per tamb cap a CiU i que, per altra banda, es
tradueix en una vehement crtica, en una esmena a la totalitat del programa i de lespai que
representava HB. Aix, i tornem al principi, sobserva com, tamb quan leix nacional pren
importncia, El Pais es posiciona a favor del rgim, de lordre constitucional. Els editorials que
dedica a HB i als seus votants rallen, en segons quins casos, el pamflet poltic. En un moment en
que lEsquerra Abertzale comenava a constituir-se com un clar afora del rgim del 78, El Pais es
converteix en un clar valedor de la illegalitzaci de les seves branques poltiques, i en un dels
espais meditics que ms contribueix al conflicte, en el sentit que situa HB i tot el seu espai poltic
gaireb com un enemic a batre, a fer desaparixer. Mentre que situava la resta de forces, fins i tot en
molt punts la dreta reaccionria, com espais poltics agonistes, amb qu compartir un sistema i que
serveixen per a generar la tensi inherent a la democrcia, identifica HB, i lEA en general, com un
antagonista absolut del rgim del 78 i, per tant, de la democrcia a Espanya.
Finalment, i en la que es un dels posicionaments partidistes ms clars dEl Pais, no es pot sin
esmentar la relaci de la capalera de PRISA amb el Partit Comunista dEspanya. Ben s sabut, com
es recull a les anlisis presentades, que un dels principals mandats amb el que es refunda el PSOE al
congrs de Suresnes s evitar, a tot cost, que el comunisme es fes amb un espai hegemnic a
lesquerra espanyola, i el diari sencarrega, i molt, daquesta feina. Als editorials desdibuixa la
importncia de lespai comunista a Espanya, i utilitza una tctica meditica que ara esta molt fresca
al panorama poltic espanyol: La invocaci dels pasos del socialisme real, especialment la URSS,
com afora del sistema democrtic espanyol, i la relaci dels mateixos amb lespai comunista, com a
argument global a la seva contra una relaci amb justificaci relativa, ja que el PCE havia
abandonat ja feia temps el marxisme-leninisme. Daquesta forma contraposa una esquerra fallida,
vella, rovellada, a lesquerra efectiva i exitosa dun PSOE que presenta com garant de la
democrcia social a Espanya.
En conclusi, es pot observar com El Pais es una trinxera meditico-cultural del PSOE, en el
sentit que en defensa els valors i lespai poltic com a dominant al rgim en construcci, per s,
sobre tot, un aparell meditic del rgim en s, ja que no evita en cap moment la defensa despais
poltics diferents, fins i tot oposats a la socialdemocrcia que deia defensar el partit socialista
sempre que aquests puguin ser garants daquesta estructura sistmica, global de la poltica
espanyola; i de lestabilitat del rgim del 78, que era i segueix sent lobjectiu principal de la
capalera principal del grup PRISA.
2.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN

En aquest apartat, hem analitzat des del 26-02-1986 al 12-03-1986, que va ser el dia en que va
celebrar el referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN, i d'aquest mateix dia al 25-031982. En total, hem identificat onze editorials relacionades amb la qesti.
30/42
ElPasielRgimdel78
2.3.1 Anlisis d'editorials

Data: 26-02-1986
Titular: Silencio frente a la confusin
Resum
El diari critica que el PSOE hagi evitat el debat parlamentari sobre el referndum. Defensa que
aix complica que es tingui un debat sobre el veritable contingut de la pregunta i no sobre
l'actuaci del govern socialista.
L'editorial tamb parla dels manifests d'intellectuals sobre els referndums i els despretigia per
com tracten la qesti de l'OTAN. Conclou censurant, en el vot, la pregunta del referndum sigui
una qesti menor subordinada a l'avaluaci del govern i la divisi que aix ha generat.
Frases textuals
"No existe en la actualidad una opcin poltica sobre este assumpte de poltica exterior que no se
encuentre doblada por componentes de poltica interna [...] de tal intensidad que apagan la cuestin
bsica"
"escisin de este pas entre gelfos y gibelinos en torno a un tema cada da menos identificable en
su sustancia y ms lacerante en sus formas"
Anlisi
El Pas intenta, amb aquest editorial, rebaixar en la mesura que sigui possible el carcter de
plebiscit sobre el govern que anava adquirint el referndum. Ms envant veurem que aquest s un
punt central en gaireb tots els editorials i podria tenir la intenci de fer ms fcilment gestionable
un hipottic "no" al govern socialista.
Data: 01-03-1986
Titular: El maratn real en Alemania Occidental
Resum
L'editorial critica com les autoritats de la Repblica Federal Alemanya han utilitzat la visita oficial
de Juan Carles II i altres autoritats espanyoles per a pressionar a les autoritats espanyoles per a que
el pas romangui a l'OTAN. El Pas tamb destaca el paper dels Verds alemanys, que s'han
manifestat en sentit contrari.
Frases textuals
"el papel preponderante que se atribuye pblicament al Rey como propulsor del a democracia ha
movido, sin duda, al Gobierno y al presidente federal a utilizarlo"
"Con una insistencia y una rotundidad inusual duranta la visita de un jefe de Estado" (es refereix a
la pressi a favor de l'OTAN de les autoritats germniques sobre les espanyoles)
Anlisi
Ms enll de pronunciar-se sobre les pressions alemanyes sobre les autoriats espanyoles arran del
referndum, El Pas emet tot de judicis de valor positius sobre la figura del rei en un context que, a
priori, no sembla gaire favorable.
La Rei d'Espanya i la Corona s una de les peces clau del Rgim del 78 i el reconeixement de El
Pas a la seva figura s una constant al diari, no noms en els editorials analitzats per aquest diari.
31/42
Data: 02-03-1986
ElPasielRgimdel78
Titular: Ante el referndum
Resum
El Pas dedica un llarg editorial de diumenge al referndum. En ell, ataca l'actitud del PSOE per no
evitar que el referndum sobre l'OTAN prengui dimensions plebiscit sobre el govern, anima els
ciutadans a votar i anima els ciutadans a votar i combatre l'abstenci.
Frases textuals
"No existe en la actualidad una opcin poltica sobre este assumpte de poltica exterior que no se
encuentre doblada por componentes de poltica interna [...] de tal intensidad que apagan la cuestin
bsica"
"escisin de este pas entre gelfos y gibelinos en torno a un tema cada da menos identificable en
su sustancia y ms lacerante en sus formas"
Anlisi
El Pas intenta, amb aquest editorial, rebaixar en la mesura que sigui possible el carcter de
plebiscit sobre el govern que anava adquirint el referndum. Ms envant veurem que aquest s un
punt central en gaireb tots els editorials i podria tenir la intenci de fer ms fcilment gestionable
un hipottic "no" al govern socialista.
Data: 07-03-1986
Titular: El silencio de los lderes
Resum
L'editorial critica el posicionament d'alguns grups d'intellectuals i critica que es posicionin (diu
que no tenien cap responsabilitat de fer-ho). El diari tamb parla del paper dels lders de partits
com CiU i el PNB, que no es posicionaren clarament a favor ni en contra de la permanncia
d'Espanya a l'OTAN i donaren llibertat de vot als seus afilitats.
Frases textuals
"Resulta que los [...] intelectuales a granerl, se han comprometido en manifiestos a favor del s y
del no [...] per que no responde a una responsabilidad poltica objetiva"
"Los ciudadanos tiene derecho a saber el pronunciamiento personal de sus lderes sobre el
referndum"
Anlisi
El Pas refora dues idees centrals:
1) La qesti de l'OTAN s una cosa tcnica i important sobre la que els intellectuals no cal que
opinin. Llavors, ve a dir, 's cosa de poltics'. Realment, s un intent me de despolititzar el resultat
del referndum.
2) Els ciutadans han de saber la posici de partits com CiU, el PNV i el CDS, que no s'han
pronunciat. Aix s una crtica a l'estratgia d'aquests partits de no implicar-se en un ni en l'altre
bndol per a no sortir perjudicats del resulat finals. s, per tant, una aposta ms a favor dels
interessos del govern socialista i de la permanncia a l'OTAN.
Data: 11-03-1986
Titular: Para la reflexin
Resum
32/42
ElPasielRgimdel78
En el dia de reflexi pel referndum, El Pas fa un extens reps als suports partidistes que han rebut
les opcions del S i del No, i dna una visi corporativa de com s'ha convocat el referndum, de
qu s pregunta i de quines poden ser les conseqncies de cada resultat.
Frases textuals
"ni siquiera parece haber quedado claro el valor objetivo del referndum"
"Si el Ejecutivo pierde la consulta [...] se producira una fisura de tal calibre entre los resultados de
la llamda democracia directa y la representativa que es difcil suponer que no se suscitaran
tensiones institucionales"
"un sector de la derecha y toda la ultraderecha estn dispuestos a ir del brazo de los comunistas, los
pacificstas y los socialistas antiatlantistas en el voto negativo"
Anlisi
El Pas s'esfora en relacionar la victria del S amb l'estabilitat i el consens, mentre que relaciona
la victria del no a un poti-poti de postures poc moderades i plenes de voluntats tacticistes i antigovernamentals.
s un dels editorials en que, tot i no dir-ho textualment, el diari es posiciona a favor del S i,
sobretot, intenta despullar la consulta de lectures en clau interna que, en cas de victria del No,
puguin perjudicar a l'estabilitat del govern Gonzlez.
Data: 13-03-1986
Titular: Quin canta victoria
Resum
El diari repassa el resultat del referndum i les diferents interpretacions que els poltics n'han fet en
funci qu defensava cadascun. Abans, El Pas introduiex l'editorial elogiant l'actitud del poble en
aquesta votaci i, de forma una mica vetllada, el sentit del seu vot. Tamb parla de la tasca que ha
fet el govern a favor del S.
Frases textuals
"el esfuerzo desarrollado por Felipe Gonzlez y su equipo ha sido meritorio"
"un solido triunfo de la sociedad espaola" | "un fracaso de la comunicacin entre representantes y
representados"
"el triunfo del s contribuye a preservar la normalidad"
Anlisi
El Pas assevera als partits per la utilitzaci que ha fet del referndum i pel sentit que se li ha donat
ms enll de la pregunta, com ha vingut fent en tota la campanya.
Tamb elogia l'actitud dels votants i la situaci resultant del referndum. D'aquesta manera, pretn
donar sensaci de normalitat, de tornada a la calma i tancar un perode en que, com el propi diari ja
havia dit, s'amenaava a tornar a una situaci similar a la de l'inici de la Transici.
Data: 14-03-1986
Titular: La resaca del referndum
Resum
El Pas repassa les conseqncies econmiques, socials i poltiques dels resultats del referndum.
Dedica apartats a l'abstenci, on destaca el paper dels nacionalismes de centre-dreta, i de les
autonomies en que guany el No, on menciona Canries per se centra sobretot en el Pas Basc i
Catalunya.
33/42
ElPasielRgimdel78
Frases textuals
"el triunfo del Gobierno espaol"
"es aventurado suponer que los comunistas van a rentabilizar definitivamente la diferencia de ms
de cinco millones de votos de esta opcin respecto a sus resutlados electorales el 1982 [...] estn
condenados al fracaso"
"Catalua y el Pas Vasco quieren un trato y un encaje en el Estado diferente del que les est dando
el PSOE"
Anlisi
El Pas analitza el resultats del referndu, per alhora en fixa els marcs d'interpretaci possibles
(tinguem en compte que el llenguatge s performatiu i que es tracta de l'editorial del diari ms
llegit i influent de l'Estat). Aix doncs, el peridic fixa postures en base a tres eixos:
1. El S s un xit del govern i donar estabilitat.
2. La baixa participaci s un fracs i la culpa s dels partits irresponsables que han cridat a
l'abstenci (AP) o que no s'han posicionat clarament (PNV, CiU)
3. La victria del no en el Pas Basc, Navarra i Catalunya es deu a les demandes de ms
autogovern, que el PSOE ha de saber encabir millor dins el projecte autonmic espanyol
Data: 16-03-1986
Titular: El referndum, los intelectuales y TVE
Resum
L'editorial critica l's partidista que ha fet el PSOE dels informatius pblics i de TVE en general.
Tamb menciona els posicionament dels intellectuals de tota mena mitjanant manifestos. Elogia
que, passat el referndum, es reconeguin els resultats i, alhora, parla de la poca trascendncia
d'aquests manifestes, en la mateixa lnia que ja s'havia expressat en un editorial anterior al
referndum.
Frases textuals
"al final de la funcin" (referint-se al paper dels grups d'intellectuals que havien firmat manifests
desprs del referndum)
"En la lnia de actuaciones de TVE como instrumento oficial, la temporada del referndum ha
ofrecido una abundante y sofocante cosecha"
"No es un mal de las personas, sino estructural, y algo que tiene que ver con la propiedad de
medios de comunicacin por parte del estado"
Anlisi
Aquest editorial acaba d'arrodonir l'emmarcament dels aspectes menys poltics-partidistes dels
referndums. El Pas ho fa en dues direccions: 1) traient importncia al posicionament dels grups
d'intellectuals i 2) denunciant el paper de TVE, per sense personalitzar-ho en ning ni
mencionant les responsabilitats del govern socialista.
Data: 20-03-1986
Titular: La alternativa de izquierda al PSOE
Resum
S'explica la situaci del PCE desprs del referndum, s'intenta analitzar quin paper pot jugar en les
properes eleccions generals i les possibles aliances amb la Plataforma Cvica per a la Sortida
d'Espanya de l'OTAN i altres petits partits d'esquerres.
34/42
ElPasielRgimdel78
Frases textuals
"demasiados ingredientes para una sola salsa, que generan un escepticismo razonable sobre la
viabilidad del proyecto" (sobre els diferents collectius d'esquerres i el possible sorgiment d'una
alternativa d'esquerres on hi hagi el Partit Comunista)
Anlisi
El Pas tracta de fer quallar la idea de que les esquerres estan massa dividides i desavingudes com
perqu sigui possible el sorgiment d'una alternativa electoral slida a l'esquerra del PSOE.
L'estratgia de El Pas no passa tant per criticar l'esquerra, com per negar-la.
Data: 21-03-1986
Titular: La alternativa de derecha al PSOE
Resum
S'explica la situaci de de Coalicin Popular, s'intenta analitzar quin paper pot jugar en les
properes eleccions generals i la situaci, les posicions i els vincles amb la dictadura d'alguns dels
seus dirigents i partits integrants. Tamb s'explica quin paper han jugat els populars en el
referndum.
Frases textuals
"puede decirse que la alternativa de derechas al PSOE es, des de luego, muy de derechas, pero para
nada puede dibujarse hoy como verdadera alternativa"
Anlisi
El Pas ataca amb fora els components ms reaccionaris i pro-franquistes de Coalicin Popular.
Aix demostra el comproms del diari en la superaci de la dictadura i el seu llegat, per si ho
contemplem des de la perspectiva que donen altres texts veiem que s sempre a favor d'una
alternativa estable i moderada. Des d'aquest punt de vista tamb es comprn el suport a alguns dels
sectors de CP, com el Partido Demcrata Popular que encapalava Alzaga.
Data: 23-03-1986
Titular: La alternativa de centro al PSOE
Resum
El Pas repassa el paper que el CDS i el PRD de Roca han jugat en el referndum, i tamb la seva
stiuaci interna i les possibilitats per afrontar les eleccions andaluses i generals.
Frases textuals
"un sector de los poderes econmicos nacionales no parece seguir confiando en la Coalicin
Popular para desbancar al PSOE"(desprs comenta que el PRD s que podria t el suport de certs
sectors econmics)
Anlisi
El Pas planteja l'opci del resorgiment del centre o el centre-dreta i anuncia un suposat declivi de
CP, tot i que quan analitza la situaci dels dos principals partits centristes aboca uns resultats que
contrasten amb la primera afirmaci. Aix foncs, fa la sensaci de que la intenci s ms aviat
intentar salvar el centre i la dreta ms democrtica, en ple procs de desintegraci de la UCD i el
fracs del PRD, ms que no pas d'explicar la veritable situaci d'aquest espai poltic.
35/42
ElPasielRgimdel78
2.3.2 Conclusions
Pel que fa al conjunt danlisis daquest perode, podem extreure conclusions de dos tipus: un,
sobre el posicionament dEl Pas respecte al repte que suposava pel govern socialista la qest de
lOTAN i, dos, sobre el posicionament dEl Pas en temes clau i constants (com el suport a la
monarquia i al PSOE).
Aix doncs, El Pas ha de dissenyar la seva estratgia en base a lincertesa, ja que no se sap quin
ser el resultat del referndum. Des de la voluntat de cercar lestabilitat del govern socialista de
Gonzlez, el que fa El Pas s intentar despolititzar el referndum, intentar que perdi el sentit de
plebiscit sobre la figura de Gonzlez que havia pres. Els editorials del diari del grup PRISA se
centren en criticar les utitlizacions partidistes del referndum, a celebrar la democrcia per se i a
criticar els posicionaments del a dreta, tant lEstatal (Coalicin Popular), com la basca i la catalana
(PNB i CiU). El Pas no podia criticar el PCE i altres partits desquerres que demanaven el No,
perqu el PSOE vnia daquesta mateixa tradici i hagu suposat una manera irreal dabordar la
realtiat. Ara b, El Pas s que podia criticar la crida a labstenci dels conservadors espanyols i la
manca dun pronunciament clar en el nacionalisme moderat, sobretot tenint en compte que cap de
les dues postures afavoria la victria del S que defensava el govern.
Desprs del referndum, El Pas adopta una estratgia diferent i busca implantar, al menys, dos
marcs segons els que interpretar els resultats. Per una banda, sinsisteix en que el S s una victria
del govern, del president Gonzlez i de tota la societat espanyola. La vinculaci entre linters
general i linters duna part -en aquest cas, del govern- s un missatge de legitimaci tan efica
com com. Per altra banda, el diari es posiciona sobre lens poltic que pugui sortir de la plataforma
a favor del No. En critica la subordinaci als interessos comunistes, la incapacitat darribar a acords
plurals entre els diferents actors i tamb la de tenir xit electoral. En definitiva, busca afeblir les
perspectives electorals per tamb organitzatives internes dels partits i collectius a lesquerra del
Partit Socialista.
A ms daquests posicionament respecte a la qesti concreta de lOTAN, El Pas reprodueix
els seus marcs en alguns temes claus, en certa manera constitutius del Rgim del 78, que tractarem
ms envant en lapartat de conclusions globals. Tanmateix, podem avanar que sn: lexaltaci de la
figura del Rei, la defensa continguda del model autonmic i algunes de aspiracions autonomistes 5 i
la moderaci i modernitzaci de la dreta espanyola6.
3. Conclusions
Un cop realitzades les anlisis dels editorials dels tres perodes seleccionats, veiem un seguit de
coincidncies en temes clau sobre els que El Pas intenta construir un marc que permeti als seus
lectors interpretar la realitat poltica espanyola. Aix doncs, el diari estableix les fronteres del que s
5
6
Veieu l'editorial "La resca del referndum" en que es diu que "Catalua y el Pas Vasco quieren un trato y un encaje
en el Estado diferente del que les est dando el PSOE".
Veieu l'editorial "La alternativa de derecha al PSOE".
36/42
ElPasielRgimdel78
i el que no s, del que pot ser i de per on ha danar i en quins termes sha dexpressar la discussi
pblica; posa etiquetes i marca les posicions a ocupar en el debat poltic. s, en paraules de
Gregorio Morn al seu llibre "El cura y los mandarines" 7, lintellectual collectiu espanyol. Quines
sn les lnies mestres traades per aquest intellectual, per, que ens permetin entendre labast del
diari en la defensa de lordre constitucional i poltic fruit de la Transici?
En primer lloc, copsem un tancament de files prou marcat al voltant dels dos partits hegemnics
a inicis de la dcada dels vuitanta i del consens necessari entre tots dos i la resta de formacions
poltiques en els grans temes dEstat: sn dues palanques indispensables per al bon funcionament de
les institucions i dels trmits legislatius de rellevncia. Aix, la defensa que El Pas fa dUCD,
formaci conservadora que no sexplica sense els sectors ms aperturistes del franquisme, i del
PSOE, partit reformulat en clau socialdemcrata i anticomunista al Congrs de Suresnes, t un
sentit clar: garantir lestabilitat del Rgim del 78 a travs de dues opcions electorals que
salvaguardin lespectre poltic per la dreta i per lesquerra, utilitzant el comunisme com una opci
marginal de rgim que esterilitzi lextrema esquerra, assimilant-la en un espai interior del sistema
per lluny al poder. En la definici de Chantal Mouffe a la seva obra "Entorno a lo poltico" 8, El
Pas i el Rgim busquen una relaci agonista, de convivncia poltica, convertint aquells espais
emancipatoris ms radicals, que impugnin la totalitat del rgim, en antagonistes, afores, enemics a
destruir. Aix doncs, UCD representa aquella dreta civilitzada que serigeix com el darrer basti de
lordre constitucional davant dels colpistes i el PSOE representa aquella esquerra moderada i
moderna que suposa un talla-foc a les opcions desquerra militar que haguessin fet saltar pels aires
la jove democrcia espanyola, la feblesa de la qual era palpable durant els convulsos temps de la
Transici i la post-Transici.
En relaci amb aquella inestabilitat poltica, social i militar que afectava lEspanya dels
vuitanta, la figura del Rei passa a encarnar el comproms dels espanyols amb la democrcia desprs
de lintent fallit de cop dEstat del 23 de febrer de 1981. Fa el paper de persona compromesa amb
lestabilitat i lordre constitucional, que evita el retrocs dEspanya cap al seu passat dictatorial i
que, en definitiva, funciona com a smbol del Rgim del 78 i un dels seus pilars essencials. La
defensa que el diari fa del monarca, doncs, s la defensa de la concrdia entre dretes i esquerres,
lligada al concepte de superaci de les ferides causades per la Guerra Civil que sovint es reitera per
part de determinats partits, i la unitat de la naci espanyola.
Quant a lestabillitat territorial de lestat, el discurs dEl Pais es mant pea rere pea. La
defensa de la unitat territorial dEspanya s un punt clau del discurs del diari, i es basa
principalment en dues premises: el pluralisme i el progrs conjunt dins lordre constitucional. El
primer cas es fa clar quan el diari es refereix als nacionalismes moderats, essencialment representats
per CiU i el PNB. En gaireb tots els editorials dedicats a aquests espais poltics es troba una crida a
lacceptaci del pluralisme, del fet que no tota la societat basca o catalana es defineix pels trets
diferencials identitaris que, diu, articulen part del discurs dels partits representatius de lespai.
7
8
Consulteu-ne la referncia completa a la bibliografia

Consulteu-ne la referncia completa a la bibliografia
37/42
ElPasielRgimdel78
Envers aquestes opcions electorals tamb es manifesten constants crides al seny i a la moderaci i
fins i tot un to condescendent, tot cercant la seva integraci completa dins del sistema poltic
espanyol. Tot aix, shi marca distncia i sempre shi mant un recel accentuat.
38/42
ElPasielRgimdel78
Bibliografia
Editorials analitzades
Editorial: Los rumores militares y sus orgenes. (19-06-1982) El Pas. Recuperat des de
http://elpais.com/diario/1982/06/19/opinion/393285612_850215.html
Editorial: Una propuesta pacificadora. (23-06-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: El Estado de las autonomas, una realidad. (28-06-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Desafos, debates y otras cosas (13/10/1982). Recuperat des de
Editorial: Los diputados cuneros y las circunscripciones provinciales (14/10/1982). Recuperat
des de http://elpais.com/diario/1982/10/14/opinion/403398014_850215.html
Editorial: El programa electoral del PNV (15/10/1982). Recuperat des de
Editorial: Para cundo la energia? (16/10/1982). Recuperat des de
Editorial: Los sondeos y los caramelos envenenados (22/10/1982). Recuperat des de
Editorial: El debate electoral en televisin (24/10/1982). Recuperat des de
Editorial: El debate frustrado (26/10/1982). Recuperat des de
Editorial: Una reflexin ante las urnas (27/10/1982). Recuperat des de
Editorial: Elecciones contra golpismo (28/10/1982). Recuperat des de
Editorial: El socialismo, en el poder (29/10/1982). Recuperat des de
Editorial: La respuesta popular (29/10/1982). Recuperat des de
Editorial: El partido de la oposicin (30/10/1982). Recuperat des de
39/42
ElPasielRgimdel78
Editorial: La destruccin del centrismo (31/10/1982). Recuperat des de
Editorial: El hundimiento del PCE (01/11/1982). Recuperat des de
Editorial: Catalua y el Pas Vasco. (02/11/1982). Recuperat des de
Editorial: El Rey y Felipe Gonzlez (03/11/1982). Recuperat des de
Editorial: El ritmo del traspaso de poderes(04/11/1982). Recuperat des de
Editorial: Los golpes de la provocacin (05/11/1982). Recuperat des de
Editorial: Reacciones ante el crimen (06/11/1982). Recuperat des de
Editorial: Dimisin en el Comit Central. (07/11/1982). Recuperat des de
Editorial: La patata caliente (02-07-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Las espadas en alto (05-07-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: La reunin de hoy. (06-07-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Rquiem por un parado. (08-07-1982) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Silencio frente a la confusin. (26-02-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: El maratn real en Alemania Occidental. (01-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Ante el referndum. (02-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: El silencio de los lderes. (07-03-1986) El Pas. Recuperat des de
40/42
ElPasielRgimdel78
Editorial: Para la reflexin. (11-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: Quin canta victoria. (13-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: La resaca del referndum. (14-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: El referndum, los intelectuales y TVE. (16-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: La alternativa de izquierda al PSOE. (20-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: La alternativa de derecha al PSOE. (21-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Editorial: La alternativa de centro al PSOE. (23-03-1986) El Pas. Recuperat des de
Altra bibliografia
De Pedrolo, Manuel (2000). Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. Lleida: Edicions El
Jonc. Recopilaci de textos a cura de David Guiu i Ramon Usall.
Aranguren, Begoa. (2003). Entrevista a Manuel Vzquez Montalbn. Eplogo, Canal Plus.
Recuperable des de https://www.youtube.com/watch?v=awg4vLE0K-c
Martnez, Guillem. (2013). CT o la Cultura de la Transicin. Editorial: debolsillo.
Errejn, Jos. (2013). La crisis del Rgimen del 78. Vientosur.info. Recuperable des de
http://www.vientosur.info/IMG/article_PDF/article_a7571.pdf
Qu va ser la LOAPA? Reptes de lindependentisme fa 28 anys (08-07-2010). Llibertat.cat.
Recuperat des de https://www.llibertat.cat/2010/07/que-va-ser-la-loapa-reptes-de-lindependentisme-fa-28-anys-10997
VV.AA. (1998) Enciclopedia interactiva. Vol. 5, Historia de Espaa. Barcelona. Ocano.
Congreso de los Diputados. Resultados de las Elecciones Generales del 28 de Octubre de 1982.
Recuperat des de http://www.congreso.es/consti/elecciones/generales/resultados.jsp?
fecha=28/10/1982
Ministerio de Defensa de Espaa. (2009) Organizacin del Tratado del Atlntico Norte
(OTAN). Web del Ministerio de Defensa, Poltica de defensa. Recuperat des de
41/42
ElPasielRgimdel78
http://web.archive.org/web/20100929194305/http://www.mde.es/politica/seguridaddefensa/contexto/europea-atlantica/OTAN/
Del Castillo, Carlos. (2016) Crnica de un engao: 30 aos del referndum de la OTAN.
Pblico. Recuperat des de http://www.publico.es/politica/cronica-engano-30-anos-del.html
Gidrn, Mriam. (2006). OTAN S, OTAN No. Expansin, Los 20 das que conmovieron Espaa:
Especial 20 aniversario. Recuperat des de
http://www.expansion.com/especiales/20aniversario/20diasespana/otan.html
Mouffe, Chantal (2007) En torno a lo poltico. Buenos Aires. Fondo Cultura Econmica.
Morn, Gregorio. (2014) El cura y los mandarines. Historia no oficial del bosque de los
letrados. Barcelona. Akal
42/42

El Paper Del Diari EL PAÍS en La Consolidació Del Règim Del 78 (1982-1986)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Paper Del Diari EL PAÍS en La Consolidació Del Règim Del 78 (1982-1986)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Elpaperdeldiari

Autors: Jordi Peralta (1360028), Alberto Prieto i Jaume Ribas

1. Introducci i marc teric

1.1 Hiptesis de treball

1.2 Metodologia de treball

Consulteu l'apartat 1.3 sobre el Rgim del 78

1.3 Definici del Rgim del 78

Martnez, Guillem. (2013). CT o la Cultura de la Transicin. Editorial: debolsillo.

1.4 Moments clau de l'anlisi i context histric

1.4.1 Aprovaci de la LOAPA

1.4.2 Eleccions generals de 1982

Taula de resultats electorals de l'octubre de 1982

1.4.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN

La victria del S en el referndum tingu diverses repercussions sobre el sistema de partits

2.1 Aprovaci de la LOAPA

Titular Los rumores militares y sus orgenes

Una propuesta pacificadora

El Estado de las autonomas, una realidad

Titular La patata caliente

Titular Las espadas en alto

Titular La reunin de hoy

Titular Rquiem por un parado

2.2 Eleccions generals de 1982

2.2.1 Anlisis d'editorials

Titular: Desafos, debates y otras cosas

Titular: Los diputados cuneros y las circunscripciones provinciales

Titular: El programa electoral del PNV

Titular: Para cundo la energia?

Titular: El sondeo y los caramelos envenenados

cultural del que s rgim i el que s afora.

Titular: El debate electoral en televisin

Titular: El debate frustrado

Titular: Una reflexin para las urnas

Titular: Elecciones contra el golpismo

Titular: El socialismo en el poder

Titular: La respuesta popular

Titular: El partido de la oposicin

Titular: La destruccin del centro y su posible reconstruccin

La liquidacin del centro podra tener consecuencias destructoras para la Monarqua

Titular: El hundimiento del PCE

Titular: Catalua y el Pas Vasco

Titular El Rey y Felipe Gonzlez

Titular El ritmo del traspaso de poderes

Titular Los golpes de la provocacin

Titular Reacciones ante el crimen

Titular Dimisin en el Comit Central

tenir en compte el Congrs de Suresnes, on sadopta el mandat fundacional socialista dimpedir

2.3 Referndum sobre la permanncia d'Espanya a l'OTAN

2.3.1 Anlisis d'editorials

Titular: Silencio frente a la confusin

Titular: El maratn real en Alemania Occidental

Titular: Ante el referndum

Titular: El silencio de los lderes

Titular: Para la reflexin

Titular: Quin canta victoria

Titular: La resaca del referndum

Titular: El referndum, los intelectuales y TVE

Titular: La alternativa de izquierda al PSOE

Titular: La alternativa de derecha al PSOE

Titular: La alternativa de centro al PSOE

Consulteu-ne la referncia completa a la bibliografia

También podría gustarte