Núm.

: 26

Maig 2016

CAN GUITART - BONASTRE
CERVELLÓ

Treball realitzat per
JOSEP LLURBA RIGOL
2016

Agraïment especial a Ramon Rovira Tobella per la
seva gentilesa en proporcionar-me l’arbre genealògic
de la família Guitart.

Composició i maquetació: Josep LLurba Rigol - 2016
© Josep LLurba Rigol
© Edició de Marges i Vinyes - 2016

Qualsevol còpia, reproducció, distribució o transformació
d’aquest treball només es podrà fer amb l’autorització dels seus
titulars.

Fons

Arxiu
Arxiu
Arxiu
Arxiu

consultades:

del Grup de Recerca de Cervelló
de l’Ajuntament de Cervelló
Comarcal del Baix LLobregat
Nacional de Catalunya

Distribució gratuïta via Internet

Josep Llurba Rigol- 2016

1. Etimologia
El cognom familiar de Guitart, sovint escrit Guitard (amb D final)
ve derivat del nom germànic Withard, que segons Francesc de B.
Moll i corroborat per l’Armand de Fluvià, vol dir llenya dura o
dur com la llenya. L’any 991 en deien Witardus; l’any 1080-1095
s’escrivia Guitardus; en 1176 Witard.
Pel que fa a les nostres contrades de Cervelló el dia 28 de
desembre de 1010, en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, en un
testament s’hi esmenta un tal Adalbertus, que era fill del difunt
vescomte Guitardis. I, per les mateixes dates, a partir de l’any 1010
fins l’any 1050, l’abat del monestir de Sant Cugat es deia Witardus,
és a dir Guitart.
Per tant, doncs, el cognom Guitart o Guitard o sovint també dit
Gitart, arrenca de l’època de la reconquesta cristiana i va ser un
cognom comú en moltes poblacions de Catalunya; segurament com
a conseqüència de la invasió franca a partir de l’any 801, que és
el moment en què fou alliberada Barcelona dels exèrcits sarraïns.
Molts noms o malnoms dels conqueridors cristians, provinents dels
pobles germànics de la part occidental d’Europa, van esdevenir
cognoms que es van arrelar a la terra catalana.

3

Can Guitart-Bonastre Cervelló

2. El cognom Guitart a Cervelló
Els Guitart de Cervelló provenen de Gelida, si bé originàriament,
provenien de Terrassa.
En el llibre de fogatges de l’any 1553, a la població de Terrassa,
hi ha dos Guitarts que surten esmentats en aquest cens: en
Miquel Guitart i en Benet Guitart. No ens atrevim a confirmar la
relació familiar entre aquests Guitarts amb els de Gelida-Cervelló.
Tanmateix, però, i gràcies a l’estudi genealògic de la família Guitart,
que ha confeccionat Ramon Rovira Tobella (de Gelida, però resident
a Corbera de Llobregat), el primer Guitart que trobem és en Jaume
Guitard de la Pedrosa, natural de Terrassa, fill de Bartomeu i de
Mònica (1689).
Aquest Jaume Guitart és la línia troncal de la nissaga Guitart de
Gelida i Cervelló.

4

Josep Llurba Rigol- 2016

Portalada principal de la casa de can Guitart Vell

3. Can Guitart Vell
La primitiva casa pairal dels Guitart de Cervelló fou la que
sempre s’ha conegut com “can Guitart Vell”, una casa, l’estructura
arquitectònica de la qual és possible que vingui del segle XV, en
conseqüència, anterior als Guitart. No sabem exactament quan la
van adquirir en propietat ni si el primer Guitart va ser en Josep
Guitart i Puig-Sàbat (1708), el fill del qual, en FRANCESC GUITARD
i ROIG de la Riera, es va casar amb Teresa Pi i Solanes, de Cervelló.
El que sí que sabem del cert és que l’any 1722 a Cervelló hi havia
una casa anomenada can Guitart. I en el llibre del cadastre de l’any
1761, confeccionat per l’Ajuntament d’aleshores, s’hi esmenta Josep
Guitart, que tenia l’ofici de llaurador i tenia una casa de primera
qualitat habitada per ell mateix. Quan el cadastre diu de primera
qualitat es refereix a una casa gran, que podria ser ben bé la casa de
can Guitart Vell. Tenint en compte que l’extensió de la finca assolia
aproximadament 88 mujades de terreny, la qual cosa equival a uns
5

Can Guitart-Bonastre Cervelló

La casa de can Guitart Vell, avui convertida en restaurant, antigament havia estat un lloc on es feia
l’intercanvi de cavalls a les diligències que anaven cap a Vilafranca del Penedès

430 mil m2, és a dir unes 43 hectàrees, repartides entre camps de
segona categoria; vinya de primera, segona i tercera categoria; a
més de bosc, erms i roques, estem parlant, doncs, d’un propietari
rural d’un pes econòmic considerable.
És força versemblant que aquest Josep Guitart sigui en Josep
Guitart Puig-Sàbat, nat a Cervelló el 1708, fill de Jaume Guitart de
la Pedrosa. En el llibre d’òbits de la Parròquia de Cervelló hi consta
la defunció de Josep Guitart, esdevinguda el dia 4 de setembre de
1773, segons el rector de la Parròquia fa constar que tenia 85 anys
i que era “l’amo de casa Guitart”. L’edat no concorda amb la data de
naixement, però, tanmateix, sabem que a finals del segle XVIII la
casa de can Guitart Vell era propietat dels Guitarts de Gelida.
L’esmentat Llibre del cadastre municipal de Cervelló hi esmenta
6

Josep Llurba Rigol- 2016

un altre Josep Guitart, menor, la qual cosa deu voler dir que és fill
del primer Josep. Aquest Josep Guitart, menor, tenia 71 peces de
terra. I encara (sempre seguint els apunts, del Cadastre cervelloní),
hi surt un Pau Guitart, amb 73 peces de terra. I el més curiós
d’aquest llibre del cadastre és que hi ha un Josep Guitart que signa
com a Batlle de Cervelló (18 de febrer de 1761).
Després de diversos hereus vindria en Josep Guitart CastellsMata, fill de Climent Guitart Freixes i de MARIA CASTELLS-MATA i
OLLER de la Muntanya, de la població de Gelida, nada el dia 24 de
març de 1771. Segons Ramon Rovira, era la pubilla de can Mata de
l’Abelló de Gelida, filla d’Aleix i de Teresa.
En el llibre d’òbits de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló del
dia 28 d’abril de 1773 hi ha anotada la mort d’un germà del Climent
Guitart Freixes. El noi, que mor tot just quan tenia un mes de vida,
es deia Josep. Aquest òbit ens diu clarament que el matrimoni
Climent Guitart Pi i Maria Freixes Mata residien a Cervelló perquè
el fill fou sepultat en el cementiri de l’església de Sant Esteve de
Cervelló, avui Santa Maria de Cervelló.
Josep Guitart i Castells-Mata, doncs, el podríem considerar un
dels principals propietaris de can Guitart Vell, la nissaga del qual
donaria lloc a la casa pairal de can Guitart del poble de Cervelló
i més endavant cognomenada cal Bonastre pel casament de la
pubilla amb un Bonastre, com més endavant veurem.

Interior de la casa on avui hi ha un restaurant

7

Can Guitart-Bonastre Cervelló

Fragment de base de premsa de pedra que servia per a extreure el most.
Peça conservada als entorns de can Guitart Vell

4. L’antiguitat de can Guitart Vell
Sobre l’antiguitat de can Guitart Vell ens cal aclarir el fet que
bona part de l’estructura arquitectònica interior de la casa, que ens
ha previngut fins els nostre dies i que com hem anotat més amunt
té tot l’aspecte de pertànyer al segle XV, la veritat és que aquesta
casa o l’indret on s’hi edificaria, en certa manera, ja s’esmentava
en la dotalia o carta de consagració de l’església de Sant Esteve de
Cervelló de l’any 1231. En aquesta data s’esmenta una peça de terra
anomenada Bernat Garriga i una capella dedicada a Sant Fructuós.
En Bernat Garriga donaria lloc a Plana Garriga que estava situada
sota la capella i que sabem que fou una capella de la casa de can
Guitart, que els francesos van cremar i destruir l’any 1808, amb
la Guerra del Francesc (1808-1814). És curiós que en l’esmentada
dotalia, avui desapareguda, al costat de l’escrit de la Plana Garriga,
i en lletra més moderna, s’hi anotà: “és de Casa Guitart”.
8

Josep Llurba Rigol- 2016

5. La nissaga de Josep Guitart Castells-Mata
Nat a Gelida l’any 1789, es casà amb la minyona de la casa, la qual
cosa sembla que fou un fet extraordinari que no va agradar gaire a
la família Guitart. Però l’estimació envers la noia, considerada de
poca categoria en relació amb la família que devien tenir una cert
status social, no va impedir que l’hereu es casés amb la minyona.
Per tant, la serventa dita Gertrudis González i Reynés, nada el
1796 a la població d’Esparraguera, filla d’Antonio González i Cecília
Reynés, ambdós originaris d’Andalusia, va ser la mestressa de can
Guitart Vell i els seus descendents els qui portarien el llinatge de
Guitart a Cervelló. Es van casar a la parròquia de Cervelló el dia 5
de febrer de 1821. Van ser padrins de boda un tal Manuel Mascaró
i de Parrella, Climent Guitart, pagès, i el germà de la núvia, Anton
González Reynés, d’Esparraguera.
El matrimoni Guitart-González van tenir 5 fills: Maria (1823);
Francesc (1832); Josep (n.1837 i m.1861); Vicenç (1842) i l’hereu
Climent Guitart i González nat l’any 1827.
Dels fills que acabem d’esmentar caldria destacar-ne tres. En
primer lloc en Josep, nat l’any 1837 i mort sobtadament l’any 1861,
just als 24 anys d’edat. Sembla que en Josep, que residia a Gelida,
patia algun desequilibri mental, de tal manera que en un moment
d’ofuscació cerebral es llevà la vida. Estava casat amb Cecília Majó
Carné (de can Romagosa del camí o cal Majó de Cervelló) i tot i
la curta edat, van tenir tres fills: Climent, Joaquim i Jaume Guitart
Majó, que nasqué el mateix dia que el seu pare moria.
L’altre fill, d’un cert pes rellevant dins de la vida cervellonina, va
ser en Francesc Guitart i González, considerat un gran potentat ja
que mitjançant diverses actuacions econòmiques es féu propietari
d’una bona part de terrenys de Cervelló.
Era passant de notari a Barcelona i malgrat que hom suposa
que l’ofici de passant no devia ser un ofici on es guanyés diners
9

Can Guitart-Bonastre Cervelló

a cabassos, cap als volts de la dècada dels any 1870, juntament
amb dos personatges es van quedar la finca de La Torre de les
Monges, quer havia estat propietat de Cayetano Amat, marquès de
Castellvell.
L’any 1877 comprà a Pau Campderrós i Tintoré una finca (més
endavant coneguda com Les Torretes de la Vella Gola) per edificar-hi
una sala de ball i escassament dos anys després, el dia 29 de gener
de 1879, la va vendre per la quantitat de 5.000 pessetes al rector
de Cervelló, Pere Llopart Batlle, per instal·lar-hi l’Església interina
del poble. En morir, entre 1900-1901, va deixar totes les seves
propietats, que eren moltes, a una ciutadana de Cervelló, Maria
Joan Valls, casada amb Jaume Pi i Bassons, la qual cosa suposà
un fort revés per al seu germà Climent que espirava a obtenir el
llegat de l’herència. En Climent interposà un procés judicial contra
la Maria Joan perquè li reclamava el dret de parentiu i, per tant, la
part que li pogués correspondre de l’heretatge.
El fet, però, fou que el llegat testamentari del seu germà Francesc
ho havia deixat clar: “Totes les meves propietats, un cop mort,
passaran a disposició de Maria Joan Valls”. Davant d’això, el jutge
hagué de pronunciar-se a favor de la disposició testamentaria i, per
tant, en Climent Guitart no hi va poder fer res.
A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González.
És un dels carrers d’una certa llargada de la població i situat, en
bona part, dintre les propietats que li havien pertangut.

10

Josep Llurba Rigol- 2016

La casa de cal Bonastre al carrer Major de Cervelló

6. La casa pairal dels Guitart al carrer Major de Cervelló
En Climent Guitart i González, era l’hereu de can Guitart Vell i, en
conseqüència devia disposar d’una certa estabilitat econòmica per a
la qual cosa el dia 24 de maig de l’any 1862 comprà, mitjançant una
subhasta pública, la finca on hi havia un hostal i un forn de vidre
català, propietat de Josep Ferret i Martí que tenia diversos problemes
econòmics amb els quals no va poder fer-hi front i li embargaren
l’edifici. A partir de l’aleshores aquella finca se la conegué com a
“can Guitart”.
L’actual construcció de la casa es deu a l’arquitecte Josep Oriol
Mestres, autor, juntament amb Miquel Garriga i Roca, del Gran
Teatre del Liceu i altres edificis notables de Barcelona. Era el pare
del dibuixant i literat Apeŀles Mestres. Sembla ser que Climent
11

Can Guitart-Bonastre Cervelló

Guitart va encarregar la restauració de la casa a l’arquitecte Oriol
Mestres perquè era un parent seu de Barcelona. Segons en Francesc
Pasqual Armengol, els Mestres havien fet estades al poble diverses
vegades, estiuejant o bé refugiant-se de les diverses epidèmies de
pesta que van assolar la ciutat comtal. Aquest arquitecte, l’any 1864,
se li encarregà que fes el projecte per a la nova església parroquial
de Cervelló que finalment, per qüestions pressupostàries, no es
va realitzar. La façana principal de la casa està inspirada amb l’estil
barroc en plena època del noucentisme, però la part baixa, la gran
entrada encara manté l’estil neoclàssic des de la seva construcció,
així com les baranes de ferro. La façana té molta similitud amb
l’antiga Foneria de Canons, a la Rambla de Barcelona, reformada el
1858 per Josep Oriol Mestres.
Climent Guitart, es casà amb Dolors Colomer Ferrers, de Torrelles
de Llobregat, però quedà vidu i es casà en segones núpcies amb la
vídua d’Esteve Font Colomer (de can Castany), Encarnació Vilardell
i Barba.
L’any 1878 se l’esmenta com a alcalde Cervelló i després com
caporal del Sometent. Culturalment fou un dels promotors de la
creació del Casino de Cervelló, 1875. Les persones coetànies el
recordaven com un home àgil i de pas lleuger. Fins i tot s’havia
arribat a dir que era capaç de caminar a deu kilòmetre per hora de
manera que si algú l’acompanyava havia de corre si el volia seguir.

12

Josep Llurba Rigol- 2016

7. Els Bonastre-Guitart
Del matrimoni en segones núpcies, entre Climent i l’Encarnació
Vilardell, van tenir una sola filla: Gertrudis Guitart i Vilardell, nada a
Cervelló el dia 25 de juliol de l’any 1888.
La pubilla dels Guitart es casà amb en Joan Bonastre i Fumadó,
per aquest motiu la casa passà a cognomenar-se “cal Bonastre” i
deixà en segon terme el cognom de Guitart, llevat de can Guitart
Vell que encara avui, malgrat no pertànyer a la família, se’l coneix
amb aquest nom.
Possiblement, pel matrimoni de la filla del Guitart amb en
Bonastre, entre els anys 1918 a 1929 van fer diverses modificacions
de la casa pairal.
En Joan Bonastre, segons en Ramon Rovira Tobella, era l’hereu
de can Raimundet de Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons)
i de can Bonastre de Piera (més concretament can Bonastre dels
Torrents), era fill de Joan Bonastre Gener i de Catarina Fumadó
Verdura. Va néixer vers l’any 1883 i morí a Barcelona el dia 19 de
juliol de 1956.
Aquest matrimoni, entre Gertrudis i Joan Bonastre, van tenir un
sol fill: Joan Bonastre i Guitart que es casà amb Montserrat Ferrer
i Bosc natural de Sant Quintí de Mediona (1908-1986). Ambdós
conjugues van tenir tres noies: Maria Concepció, Maria Glòria i
Montserrat, aquesta casada amb Andreu Canals Rovira, natural de
Cervelló.

13

Can Guitart-Bonastre Cervelló

8. La Guerra Civil (1936-1939) i la casa Bonastre
La mal dita Guerra Civil espanyola va ocasionar diversos traumes
familiars a la població de Cervelló i la família Bonastre, considerada
pels moviments extremistes com a burgesa i missaire, no podia pas
escapar-se de les ires dels anomenats incontrolats.
Així, doncs, tan bon punt esclatà la Guerra Civil, 18 de juliol de
1936, aquella casa, com d’altres de la població, fou objecte de saqueig
i destrucció d’algunes estances, atuells, roba, mobles, etcètera. La
família, que temorosos de les represàlies ja havien abandonat la
casa i la població, no van poder evitar que els confisquessin, ipso
facto, per ordre expressa del Comitè Revolucionari Antifeixista de
Cervelló, totes les propietats que tenien al poble i, naturalment, la
casa pairal no se’n va poder escapar. Els quadres i moltes coses
que els venien a tomb foren llençades al mig del carrer i les més
cobejades van anar a parar a les cases d’alguns dels incontrolats
que van aprofitar l’ocasió per tenir allò que honradament no havien
pogut tenir mai.
De bell antuvi la casa de cal Bonastre fou el centre des d’on
el Comitè decidia les estratègies que calia emprendre contra
determinades persones de Cervelló. I des de les seves estances
es va confeccionar una llista negra on hi constaven un grapat de
personatges, majoritàriament terratinents, als quals se’ls demanava
una bona quantitat de diners a compte del mal tràngol que havien
passat alguns veïns del poble pels Fets del Sis d’Octubre de 1934.
Era el dia 6 d’agost quan els del Comitè van adreçar un seguit de
cartes a tots els qui consideraven gent de dretes a fi de convidar-los
per al dia 8 d’agost, a les 9 del vespre, perquè assistissin a la casa
de can Guitart-Bonastre. Alguns ciutadans de bona fe hi van assistir
i pressionats pel Comitè de Molins de Rei se’ls van endur a fer allò
que vulgarment en deien fer “el paseillo”, és a dir assassinar-los en
qualsevol cuneta que els vingués a tomb.
14

Josep Llurba Rigol- 2016

En el Ple Ordinari de l’Ajuntament republicà de Cervelló, celebrat
el dia 6 d’octubre de 1936, la Comissió de govern municipal va
decidir netejar tota l’estança de la casa de cal Bonastre i ubicar-hi
el nou Ajuntament, aleshores dit Consell Comunal.
Per acord municipal del dia 8 de maig de 1937, es va crear una
emissió local de paper moneda, l’anvers de la qual era la casa de
can Guitart, perquè aleshores era la casa del poble o ajuntament.
En acabar la guerra, els propietaris de la casa, concretament
en Joan Bonastre i Fumadó reclamà a l’alcalde franquista la seva
propietat i en el ple municipal del dia 28 de febrer de 1939,
l’alcalde, Jaume Armengol Llopart, exposà que l’edifici on s’havia
ubicat l’Ajuntament de Cervelló era un propietat que havia estat
confiscada durant “el dominio rojo” –com deien ells–, i que el seu
propietari legítim volia recobrar-la. Per tant, el ple, per unanimitat,
acordà deixar l’estança municipal de cal Bonastre i instaurar el nou
Ajuntament a la casa que havia estat confiscada als pares de Josep
Tarradellas i Joan. La casa de cal Bonastre, doncs, expropiada en
temps convulsius, tornà de bell nou als seu legítims propietaris.

Paper moneda pel valor d’una pesseta, emès a Cervelló a partir del 8 de maig de 1837 on s’hi
reflexa clarament la casa de can Guitart-Bonastre, aleshores convertida en les dependències
municipal de l’Ajuntament de Cervelló

15

Can Guitart-Bonastre Cervelló

http://margesivinyes.blogspot.com.es/

Josep i Gemma

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful