HERÒDOT, PENADÉS I KAPUSCINSKI

Valeria Navajas
IES COTES BAIXES
ALCOI 2016
Heròdot va nàixer a Halicarnàs (Àsia menor) on hi havia una forta barreja racial i
cultural, fet que va tindre una gran importància en la formació del seu caràcter
tolerant cap a la resta de pobles.
Quan el van desterrar temporalment, com a conseqüència d'una revolta política,
Heròdot va aprofitar per descobrir món i va començar a composar la seua obra
històrica sobre les guerres entre grecs i perses.
Ell resultat, però, va ser més que la història d'una guerra. La seua obra és una
descripció de tot el món aleshores conegut arran de la Mediterrània. La intenció per
tant de l'historiador d'Halicarnàs era en última instància informar sobre la cultura i
costums dels pobles implicats en la guerra amb els grecs, a banda de mostrar com la
llibertat i mode de vida de les polis gregues s'oposen a la tirania persa.
Les Històries d'Heròdot són doncs la primera obra extensa en prosa grega i la primera
descripció del món antic a gran escala.
L'obra va ser dividida en època hel·lenística en nou llibres, cadascún dels quals va
rebre com a titol el nom d'una musa.
Al llibre I trobem un exemple interessant sobre la mentalitat d'Heròdot. És la història
del rei lidi Cres. Comença quan aquest és visitat pel savi grec Soló. Entre ells es
produeix una conversa sobre la felicitat. Cres pregunta qui es l'home més feliç del
món pensant que Soló li diria que era ell, però primerament li diu que es Tel·los
d'Atenes, qui va morir en batalla i al que tot el món estimava. Cres li tornà a
preguntar el mateix i Soló respon que també ho eren els joves Cleobis i Bitó, els quals
dugueren a sa mare al santuari i després moriren. Solò ve a concloure així que allò
més important són les persones mateixes i si al final de a teua vida has estimat i has
sigut etimat.
Després d'aquesta conversa, es narren diverses històries de la vida de Cres, que tenia
dos fills un dels quals era mut. En un moment determinat un desterrat arriba al palau,
li demana a Cres que l'acollisca. Entretant una nit somia que un dels seus fills, el que
no era mut, moriria. Cres intenta evitar-ho, però al final el somni es cumplix i el fill
mori en una caçeria. Amb açò Heròdot ens transmitix la idea de que el destí és
inalterable.
Més tard, en una batalla cotra els perses, Cres és capturat pels perses. Aleshores, quan

està a punt de morir, recorda Soló i crida el seu nom evitant que el maten. D'aquesta
manera la història te una forma circular ja que comença i acaba amb Soló i el seu
missatge sobre la vanitat.
La importància d'Heròdot es pot comprovar fent un breu repàs a la pervivència actual
en el món literari.
El valencià Antonio Penadés ha escrit recentment un llibre titolat Tras las huellas de
Heródoto, on conta les seues vivències com a lector d'Heròdot des de la seua època
juvenil al institut i on va descrivint els mateixos llocs on va viure Heròdot.
En la narració del seu viatje a Àsia Menor explica que Heròdot sempre contava amb
cura anècdotes diverses sobre els pobles que visita i fa molta atenció als detalls
geogràfics i ètnics.
Heròdot tenia molt interés en acumular coneixements mitjançant l'aventura i el viatje,
així com en destacar la necessitat de respecte amb els altres. Heròdot mai utilitza
expressions que mostren que els grecs foren superiors, ja que te una tolerància
cultural tan sincera que defén que la costum i les creences són algo relatiu.
Açò és una gran novetat a nivell intelectual respecte a altres autors grecs com ara
Aristòtil, qui pensava que els bàrbars eren sers inferiors i creia que matar-los no era
un acte reprobable.

Cal també citar el llibreViajes con Heródoto, una obra autobiogràfica de Kapusciski,
un periodista polac que viatja sempre acompanyat de les lectures d'Heròdot revivint
la seua curiositat per explorar i comprendre el món, observant amb esperit crític els
països que visita i els seus règims polítics.
La tolerància i respecte vers els altres que manifestava Heròdot al segle Vè a.C.
dissortadament hui sembla que s'han perdut, com podem comprovar amb el
comportament d'Europa vers els refugiats siris, als quals deixem de costat per la por i
prejudicis que tenim, ara més que mai en època de crisi, sobre els immigrants i
aquells extrangers d'altres religions.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful