Núm.

: 25

Maig 2016

apunts biogràfics

Manuel Baldrich i Tibau

A

Cervelló –i possiblement
a Vallirana, tot i que hi té
un carrer que porta el seu
nom–, poques persones deuen
conèixer aquest personatge, que
durant els anys 1939 a 1966
tingué un cert pes dintre la vida
cervellonina, valliranenca i
evidentment barcelonina.
En Manuel Baldrich va ser
un arquitecte, que segons els
seus coetanis, tenia audàcia,
generositat i creativitat per
desenvolupar una arquitectura
moderna i atractiva.
Tot i haver nascut a Tarragona,
el dia 12 de juliol de 1911, es
pot considerar un ciutadà arrelat
a Barcelona, car tots els seus
estudis els efectuà en aquesta
ciutat. L’any 1935 acabà la
carrera d’arquitectura i el 1940

Manuel Baldrich l’any 1957 quan s’inaugurà
les Llars Mundet al Barri de Montbau al
districte barceloní d’Horta-Guinardó

*

*

*

va ingressar, per oposicions,
al Servei de la Diputació
Provincial de Barcelona. A la
població de Vallirana, l’any
19391 fou nomenat arquitecte

Església del Recinte Mundet, Bé Cultural d’Interès Local, projectada per Manuel Baldrich

*

municipal, càrrec que ocupà fins
l’any 1966.
A Cervelló, en el Ple Ordinari
de l’Ajuntament, celebrat el dia
18 de setembre de 1941, essent
l’alcalde en Josep Estrada
Vallbona, també el nomenaren
arquitecte municipal i va ser
l’impulsor de confeccionar el
Pla General de la població. El
càrrec d’arquitecte municipal
l’ostentà fins l’any 1966 que
és l’any en el qual moria d’una

*

*

mort sobtada mentre estava
dirigint unes obres a Andorra.
A la població efectuà algun
projecte urbanístic a cases
particulars: La casa-torre dels
Bertran i els jardins de la casa
de la senyora Ribas.
Ambdós pobles, tant Cervelló
com Vallirana, li deuen un cert
reconeixement, perquè amb
la seva mestria dissenyà uns
espais urbans que fins aleshores
no estaven contemplats en cap

Edifici de la Piscina Sant Jordi de Barcelona que fou construït entre 1961 i 1966
i projectat per Baldrich. L’edifici fou inaugurat el dia 25 de juny de 1966,
dos mesos després de la seva mort sobtada

*

sentit. Segons en Francesc Ollé,
a Vallirana hi va projectar el
campanar de l’església i la
piscina olímpica, en aquells
moments l’única en tot l’Estat2.
I mentre a Vallirana, com hem
dit, hi tenen un carrer que porta
el seu nom; a Cervelló –on els
pares de la seva esposa hi tenien
una finca considerable i a l’estiu
hi havia fet llargues estades–, no
hi ha cap racó del municipi que
recordi l’arquitecte Baldrich.
La finca que tenien els
pares de l’esposa d’en Manuel
Baldrich, era la que hem conegut
sempre com a Ca n’Esteve,

*

*

el propietari de la qual era en
Joaquim de Salas i Bruguera,
casat amb Teresa Trias Romeu
de Barcelona. Joaquim de Salas
heretà la finca dels seus pares:
Benigno de Salas Carbajo i de
Anna Bruguera i de Vilanova. En
Baldrich contragué matrimoni
amb la pubilla de ca n’Esteve,
Anna Teresa de Salas Trias,
amb la qual van tenir quatre fills
Anna Teresa, Pilar, Manuel i
Carme.
Potser per la raó de ser el
gendre d’un dels propietaris
més importants del municipi el
van fer arquitecte municipal de

La Casa-Torre que es van fer construir la família Bertran i que va dissenyar l’arquitecte
Baldrich. La construcció de l’obra va anar a càrrec de la familia Ejarque de Cervelló

*

Cervelló, per tant se li encarregà
la tasca
de confeccionar el
Pla General d’Urbanisme de
l’eixampla de Cervelló. A
Barcelona va executar diverses
obres d’importància per a la
Diputació, entre les quals cal
destacar la construcció de les
Llars Mundet (1957) i la piscina
de Sant Jordi de Barcelona
(1966) que no va poder veure
inaugurada perquè va morir
pocs dies abans. També va ser
un conferenciant important.
El dia 29 d’abril de 1966, el

*

*

mateix mes de la seva mort, la
Diputació de Barcelona li atorgà
a títol pòstum la medalla de la
Província en la categoria de
plata.
Malgrat la seva mort
prematura (tenia 54 anys quan
va morir) dins del camp de
l’arquitectura havia redactat
plànols de diverses ciutats;
havia publicats treballs en diaris
i en revistes de l’època, com per
exemple la revista “San Jorge”3,
“Destino” i en les publicacions
del Col·legi d’Arquitectes

de Barcelona. Tenia diversos
treballs entre ells: “Presente
y futuro de Terrassa”; “La
Maresma y su Ordenación
Urbana”; “La Ciudad Comarca”;
“La comarca del Garraf”; “El
futuro urbanístico de Igualada”;
“La visión Urbanística de Vic”;
“La Ordenación de Granollers”,
etcètera.
Tanmateix, però, no hem de
passar per alt que l’any 1940,
una de les primeres obres que
va dissenyar i executar va
ser el monument als caiguts
en el fossà de Santa Elena
de Montjuïc. Un monument
al·legòric a la causa franquista
que va realitzà conjuntament
amb Josep Soteras, Joaquim
Ros i de Ramís, Manuel de
Solà-Morales i Josep Mas a
més dels germans escultors
Miquel i Llucià Oslé i Sáenz
de Medrano. Cal recordar que
ell estava casat amb una filla
d’un militar d’ofici, que a l’edat
de 48 anys, ja tenia el grau de
comandant de l’exèrcit espanyol
i que durant la guerra civil va
servir al bàndol franquista.
La seva família simpatitzava
obertament amb els estament
de poder de l’època, envoltats

de les més altes autoritats
polítiques i eclesiàstiques. El
dia 10 d’octubre de 1963, quan
es casà la seva filla primogènita,
Anna Teresa Baldrich de Salas
amb en Pau Fornt Brunet,
va ser tot un ressò social a la
ciutat de Barcelona, car els
testimonis de la boda van ser
el Marquès de Castell-Florite,
president de la Diputació i
l’Alcalde Barcelona, Josep
Maria de Porcioles, assistits
per un seguit de damisel·les i
personatges de l’alta aristocràcia
barcelonina. Per tant, doncs, no
ens ha d’estranyar que tingués
predilecció per als monuments
de simbologia feixistoide.
No obstant això, cal tenir
present el seu talent com
arquitecte i la tascà de projectes
urbanístics que elaborà entre
els anys 1950 i 1965. La
seva empenta creadora deixà
una petjada que va servir
per fomentar l’interès per a
qüestions vitals respecte la
construcció urbanística en un
sentit més humanitzat i més
integrador per al conjunt de la
societat i en equilibri amb la
natura.

Línia troncal dels De Sala-Baldrich
Mariano de Salas y Azara = Casilda Carbajo
San Juan de Puerto Rico
(mort a Barcelona 1883)

Anton Bruguera i Martí = De Vilanova

Anna Bruguera de Vilanova = Benigno de Salas Carbajo

(N. 1839 - M. 1919)

Benigno Ramon Antonio Benigno Mercè
(M.1870?)

(M.1871?) (M.1873) (M.1882)

(M.1885)

Joaquín de Salas Bruguera = Anna Teresa Trias Romeu
(N. 1881 - M.1976)

(M.1964)

Manuel Baldrich Tibau = Anna Teresa de Salas Trias
(N. 1911 - M.1966)

Maria Glòria de Salas Trias
Anna Teresa Pilar Manuel

Carme

Notes
1. Vallirana. Persones i carrers. Francesc Ollé Dorca
2. La Vallirana del segle XX Imatges i Memòria, 2007
3. La revista “San Jorge” era una publicació de la Diputació Provincial de Barcelona
que sortí publicada el mes de gener de 1951, en commemoració als 12 anys del que
ells van titular “La Liberación de Barcelona”. A la pàgina 5 hi ha una foto de Franco i
un fragment del seu discurs pronunciat l’any 1949 en el Palau de la Diputació. A partir
de la pàgina 51 hi ha 10 planes d’un treball d’en Baldrich titulat: “la Comarca, unidad
urbanística”.

Josep i Gemma

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful