Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................

63

BIOLOGIA
EL LITORAL MEDITERRANI.
Els nostres pobles estan vinculats a la mar Mediterrnia. La mar ha sigut font de vida i de la
nostra cultura. Per el mar no s una font de recursos inesgotable. Els oceans, encara que ocupen gran
part de la superfcie del nostre planeta, sn en realitat grans deserts i soles presenten vida en llocs
concrets on es donen les dos caracterstiques que permeten el desenvolupament de la mateixa: llum (o
altres fonts denergia) i nutrients.
Aix, a la franja costanera trobem moltes formes de vida perqu es donen aquestes dues
condicions: les aiges sn poc profundes, la qual cosa facilita larribada de la llum solar i a ms el seu
moviment permet laflorament de nutrients, possibilitant el desenvolupament de menuts organismes
fotosinttics que seran la base de la cadena alimentria.
La Mediterrnia s una mar tranquilla i les seues condicions de temperatura, llum, corrents,
salinitat, etc. han permet el desenvolupament dun ecosistema molt peculiar, amb una gran
biodiversitat.
Per el litoral mediterrani i, ms concretament el valenci, presenta nombrosos problemes
ambientals que estan degradant la qualitat de les nostres aiges, fonamentalment per la concentraci
dels nuclis de poblaci a la costa amb vessament daiges residuals, contaminants, soroll, residus
slids Aix, juntament amb els problemes derivats duna forta especulaci urbanstica lligada al
turisme de masses i de segona residncia que provoquen canvis importants en la dinmica litoral
(regeneraci de platges, construcci durbanitzacions i de ports esportius), est agreujant fortament la
situaci, convertint la nostra mar en un abocador, pel vessament de contaminants, residus... A ms
safavoreix la desaparici i privatitzaci de la franja litoral, aix com lalteraci de dunes, penya-segats,
amb la consegent destrucci del paisatge i dun ecosistema frgil i ancestral.

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................64

LECOSISTEMA LITORAL EN TABARCA

Es tracta dun ecosistema amb molta biodiversitat. Trobem diferents especies adaptades a un
medi molt canviant, ja que lecosistema variar segons les platges siguen rocalloses, de sorra, de
cdols i a ms estar condicionat per loratge i les marees, i tots aquests factors intervindran en el
desenvolupament de la vida.
Per a lestudi del medi mar considerarem tres zones: una zona sempre lliure daigua o zona
supralitoral, una zona sempre coberta daigua o zona infralitoral i una zona que pot estar o no coberta
daigua segons les condicions ambientals, la zona mediolitoral.

Zona supralitoral:

Situada a la part superior de la lnia costanera, fora de laigua, on les condicions de vida sn dures:
lacci del vent provoca sequedat i la influncia del mar provoca una elevada salinitat. Per aix la vida
tendeix a amagar-se en esquerdes (caragolins com Littorina sp, glans de mar Chtamalus-, i ispodes
com Ligia italica)
A les platges arenoses els ssers vius han de comptar, a ms damb la falta daigua, amb la
inestabilitat del substrat i per aix els animals generalment es soterren i les plantes sn ms escasses.
Podem trobar cucs i petits crustacis (Talitrus saltator, Idotea viridis)
A la platja sacumulen restes dssers, com conquilles de molluscs. A ms destaquen les
acumulacions de Posidonia formant llits de fulles arrancades per lonatge. Els llits de Posidonia
protegeixen la costa contra lerosi marina. Tamb trobem pilotes de mar generades pels filaments
del rizoma de la Posidonia.
Sn freqents en aquesta zona les gavines i escarabats.

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................65

Zona mediolitoral

Les oscillacions ambientals en la zona mediolitoral sn molt fortes degut a la fluctuaci continua
del nivell de laigua. Alguns ssers vius samaguen en forats i esquerdes per resistir les inclemncies,
com fa el cranc daigua (Pachygrapsus marmoratus); alguns molluscs sapeguen fortament al substrat
(Patella), altres tanquen les conquilles o retrauen les seues estructures com la tomaca de mar (Actinia
equina).
Les algues sadapten de diferents maneres, algunes passen els perodes sense aigua a una vida
latent, o es recobreixen de capes protectores mucilaginoses o calcries Un exemple seria lalga
calcria Lythophyllum, que protegeix la roca de lerosi causada per lonatge.

Zona infralitoral

s la zona coberta permanentment daigua. En aquesta zona larribada de la llum condiciona

lexistncia dels ssers fotosinttics, base de la cadena alimentria. Trobem tant algues com
fanergames marines (plantes amb flor), entre les que destaquen la Posidonia oceanica i Cymodocea
nodosa. Entre les algues tenim: Cystoseyra stricta, Corallina, Padina pavonica, Acetabularia
acetabulum, lletuga de mar Ulva lactuca-. Associades a elles apareixen diferents animals: esponges
(Euspongia officinalis), anemones (Anemonia sulcata), cucs tubcoles (Spirographis spallanzani),
molluscs gasterpodes (Bittium reticulatum, musclos Mytillus galloprovincialis-

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................66

La comunitat biolgica ms important s lassociada a la Posidonia, que pot arrelar tant en sorra
com en roca, constituint grans extensions de pradera: els alguers (nomenades aix, encara que la
Posidonia no s un alga). Aquestes formacions sn indicadores daiges netes i transparents,
protegeixen la lnia de costa, i sn aliment i lloc damagatall i reproducci per a nombroses especies:
-

la serpeta, - Nerophis ophidion-, el cos de daquest peix imita les fulles de la Posidonia
leri com Paracentrotus lividus- i la salpa Sarpa salpa- que salimenta de les seues fulles
la donzella Coris julis- i lorada -Sparus aurata- que salimenten de animals diminuts que
viuen a lalguer.
la vaca serrana Serranus scriba- , el polp Octopus vulgaris-, la sepia Sepia officinalis-, i
altres sn depredadors de major envergadura.

s important destacar la presncia de la nacra Pinna nobilis-. s un mollusc de grandria

significativa que creix dins de la pradera de Posidonia, t les seues poblacions molt disminudes. Est
protegit internacionalment.

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................67

Per la seua importncia ecolgica i de protecci del litoral s necessari conservar les nostres
praderes de Posidonia, que estan resultant seriosament afectades per la turbidessa produda pel
vessament daiges residuals, els moviments dels sediments per a la construcci dinfraestructures
litorals o regeneraci de platges, per la pesca darrossegament, per les ncores de les embarcacions

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................68

Zona circalitoral

Aquesta zona sestn des de la part ms profunda de la zona infralitoral fins al tals
continental. La limitaci en larribada de la llum provoca que hi apareguen poques algues,
adaptades a aprofitar lescassa intensitat lumnica (Peysonnelia, Mesophyllum), i per aix
predomina la vida animal sobre la vegetal.
En aquesta zona sacumulen restes dorganismes marins de zones superiors, permetent aix
lexistncia dssers detritvors i altres que salimenten dells: molluscs com la petxina del pelegr Pecten jacobeus-, gorgnies, ascdies, briozous, esponges, estrelles de mar, erions, i tamb peixos
com el gat, el nero, el congre. el cabut, la gallina

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................69

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................70

ACTIVITATS BIOLOGIA
Conixer la riquesa natural de la mar no es exclusiva dels bussos, pescadors o cientfics. Qualsevol
pot observar, al menys, una part de la seva abundncia. La mar mostra la seva riquesa en la lnia de la
marea, en larena de la platja i en les roques costeres.
Sols cal saber on mirar. Per ajudar-te a identificar les especies pots mirar la guia sumergible (Ed. ZOEA
Guia sumergible. Especies ms comunes del litoral mediterrneo)i els dibuixos adjunts (extrets del
llibre: Cuaderno de campo de Tabarca. Aranda, A., Armengol, F. i altres. CEP i Ajuntament dAlacant,
Institut dEcologia Litoral i Generalitat Valenciana)
- OBSERVACIONS REALITZADES AMB EL SUBMAR.
Al recorregut realitzat amb el submar en la costa de lilla de Tabarca, podrs observar diferents
especies de la fauna i la flora marina.
Podrs observar peixos que formen part de la reserva marina de lilla, aix com invertebrats dinters
faunstic, i la pradera de Posidonia.
Fixat b i identificals amb lajuda dels dibuixos. Digues quines espcies diferents has encontrat?

2. MESURA D'ALGUNES CONDICIONS AMBIENTALS:

A. TEMPERATURA.
Amb un termmetre mesura la temperatura de l'aigua en diversos llocs del litoral.
a.1. Penses que hi haur alguna variaci en la temperatura de l'aigua?

a.2. Anota els resultats en la taula de la pgina segent

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................71

B. TRANSPARNCIA.
Per a mesurar la transparncia, necessites un disc de Secchi. Lintroduirs dins l'aigua mantenint-lo
horitzontalment poc a poc.
b.1. Qu passa conforme augmentes la profunditat?

b.2. Anota les mesures de transparncia en la taula segents.

TEMPERATURA

TRANSPARNCIA

3. RECOLLIDA DE MOSTRES MARINES.

A. ARENA.
De qu est composta l'arena de la platja?
Si arreplegues una mostra de l'arena de la platja de Tabarca ...podrs esbrinar-ho!
Sols necessites un grapat de l'arena de mostra i una lupa binocular.
a.1. Dibuixa el que observes i anota totes les observacions que pugues com el color, la mida dels grans
(grava, arena....),fragments de closques...
Observacions:

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................72

a.2. Ja saps d'on prov l'arena?. Fes una hiptesi sobre el seu origen.

B. AIGUA DE MAR
A partir de una xicoteta mostra d'aigua de mar, pots fer crixer cristalls de sal al laboratori.
Amb un pot de plstic que et donar la professora agafa aigua de mar i guarda-la. Aquesta prctica s
molt fcil sols tens que vesar un poc d'aigua en un cristallitzador. Deixa reposar el recipient amb la
mostra uns dies fins que l'aigua s'evapore.
b.1 Qu creus que trobars al cristallitzador al cap del temps?
b.2. Dibuixa el que s'haja format.

C.PLNCTON.
Per a recollir mostres de plncton vora mar necessitars una mnega de plncton i molta
pacincia per que quan ms lentament ho fases millor resultat tindrs.

Com a l'illa no dispondrem de temps per a fer l'observaci de la mostra viva, el que farem (amb
l'ajuda de la professora) ser posar-la en alcohol etlic per a observar-la al laboratori utilitzant un
microscopi ptic.
c.1. Anota les observacions i dibuixa l'observat.

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................73

c.2. Busca informaci sobre el plncton i fes un informe sobre la importncia que te per a l'ecologia del
mar.

D.

RESTES D'SSERS VIUS

d.1 Al passejar per la platja anota totes les restes de ssers vius que trobes, i fes un dibuix d'elles.

d.2. Tracta didentificar restes de Posidonia ocenica durant el recorregut, i dibuixa la fulla i el rizoma.

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................74

POSIDONIA OCEANICA
La Posidonia oceanica s una planta vascular (no un alga), que viu en el mar sobre fons arenosos, formant
praderes submarines que alberguen una gran riquesa biolgica. Sn la millor barrera natural contra els
temporals, ja que atenuen les fortes corrents i retenen larena entre les seves arrels, evitant conseqentment
lerosi.
Les seves fulles verdes son llargues i aplanades, poden arribar fins a un metre i mig. La vida mitjana dels seus
brots es duns 30 anys.
Floreix en tardor (encara que no sempre) i dna uns fruits coneguts com olives de mar, unes esferes que
desprs dalliberar-se de la planta, floten fins la vora de la mar, on solen aparixer entre Maig i Juny.
El seu paper en lecosistema es importantssim ja que moltes especies troben els seus nutrients i el seu amagatall
en la Posidonia. Una de les propietats ms interessants daquesta planta es que es capa de multiplicar la
superfcie del sl entre 20 i 50 vegades, es a dir, que en un metre quadrat de sl, els animals i vegetals fixes
disposen de 20 a 50 metres quadrats per a establir-se.
Esta planta alberga prop de 400 especies vegetals i ms de 1000 especies animals: peixos, molluscs (spies i
pops) i crustacis que es reprodueixen i salimenten entre les seves fulles i troncs.
Amb els rizomes i les fulles formen una retcula que ofereix nombrosos amagatalls, i que pot estar coberta de
sediments. De fet les fulles estan recobertes de petites algues que accedeixen a la llum, i de petits invertebrats
(epfits) que filtren les partcules en suspensi.
El seu estat de conservaci serveix per a reflejar lestat del mar. Per la Posidonia oceanica, font de vida per a
moltes especies, est en perill.

En 1984 va aparixer el seu gran enemic: La Caulerpa taxifolia, un alga (no una planta) tropical, present en
tots els mars clids, constituda per estolons (troncs) de 1 mm de dimetre, fixa al substrat per les arrels; i
fronds (fulles) de 2 a 15 cm daltura, amb nombroses expansions (pnnules).
Esta alga va ser introduda accidentalment per lhome en Europa degut a un vessament accidental en un aquari
de Mnaco, don va comenar a estendres de forma impressionant per tot el fons mar.
La Caulerpa taxifolia t un efecte devastador, ja que pot desenvolupar-se sobre qualsevol substrat: roca, arena, i
pot cobrir fins el 100 % del fons de 1 a 40 metres de profunditat. Una de les seves propietats es la seva
adaptabilitat a qualsevol condici del medi (contaminat o no).
Menys visible en hivern, la Caulerpa taxifolia no desapareix mai, i reprn rpidament el seu creixement quan la
temperatura de laigua sobrepassa els 15C.
Lexpansi daquesta alga constitueix un gran risc per a lecosistema del litoral Mediterrani. Est demostrat que
quan invadeix las praderes de Posidonia moltes especies desapareixen, i en les zones invadides es produeix un
canvi en tots els ecosistemes produint un descens de la biodiversitat. Degut a les toxines que cont no es
comestible per a la microfauna, per tant no t enemics naturals.
La responsable de la seva disseminaci sn els sistemes danclaje dels vaixells, les xarxes i aparells de pesca. De
moment lnica forma derradicar-la es arrancant-la amb les mans, sempre baix vigilncia cientfica per evitar
la seva proliferaci.
Qestions:
11.Digues quina s la importancia de la Posidonia oceania per a lecosistema mar.
12.Quina influencia t la Caulerpa taxifolia sobre la Posidonia oceanica?
PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010

Gabriel Mir en el azul: Alicante, Tabarca, Benidorm, Altea y Calpe..................................................................75

PROYECTO INTERDISCIPLINAR

IES ALTAIA

CURSO 2009-2010