Está en la página 1de 19

Data de recepci: 20/04/2011

Data dacceptaci: 13/11/2012


ISSN: 2172-587X. Nm. 3, 2013
http://www.innovib.cat

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears

Els ambients al CEIP Son Basca1


Los ambientes en CEIP Son Basca
Environments at the Primary School CEIP Son
Basca

Margalida Batle Siquier, margalidaenric@hotmail.com


Slvia Bonet Martn, siboma81@hotmail.com
Mara Amparo Camarera Camarera, amparo_camarena@yahoo.es
Maria Miquela Camps Filani, mariamiquela@yahoo.es
Maria Neus Moy Castells, newi999@hotmail.com
Francisca Server Cresp, fransercre@gmail.com
Margalida Soler Cardell, tartalida@hotmail.com
CEIP Son Basca

Resum
Larticle exposa lexperincia viscuda per lequip deducaci infantil del CEIP Son Basca, de Sa
Pobla, amb la implementaci del treball per ambients. El projecte, iniciat al curs 2008-2009,
arran de la participaci de les autores a les VI Jornades Pedaggiques (Barcelona), inclou tots
els membres de la comunitat educativa. Aquesta experincia de treball per ambients ha
suposat lestabliment de set espais en els qu els infants de tres a cinc anys poden
experimentar, setmanalment, diferents situacions daprenentatge ldic i actiu i expressar-se
amb diferents llenguatges. Les propostes ludicodidctiques sn: experimentaci, artstica,
mediateca, jugam a ser, berenar, msica i hort. Els infants, sense segregaci en funci de
1

Aquest article es va escriure el 2009. Des de llavors, les autores han anat fent cam realitzant modificacions de

diferents aspectes per tal d'adaptar-se a les necessitats i demandes dels infants. Actualment, no es treballen aquests
mateixos ambients ja que sha anat perfilant la filosofia de feina com a equip de cicle i com a centre.

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

ledat, treballen des dhbits fins a continguts curriculars de msica, passant pel joc simblic o
lexpressi oral i escrita.

Paraules clau
Espais Didctics, Educaci Infantil, Aprenentatge Transversal, Hbits.

Resumen
El artculo expone la experiencia vivida por el equipo de educacin infantil del CEIP Son Basca,
de Sa Pobla, con la implementacin de actividades de trabajo por ambientes. El proyecto,
iniciado en el curso 2008-2009, a raz de la participacin de las autoras en las VI Jornadas
Pedaggicas (Barcelona), implica a todos los miembros de la comunidad educativa. Esta
experiencia de trabajo por ambientes ha supuesto el establecimiento de siete espacios en los
que los nios de tres a cinco aos pueden experimentar, semanalmente, diferentes situaciones
de aprendizaje ldico y activo y expresarse con diferentes lenguajes. Las propuestas
ludicodidcticas son: experimentacin, artstica, mediateca, jugamos a ser, merienda, msica y
huerto. Los nios, sin segregacin en funcin de la edad, trabajan desde hbitos hasta
contenidos curriculares de msica, pasando por el juego simblico o la expresin oral y escrita.

Palabras clave
Espacios Didcticos, Educacin Infantil, Aprendizaje Transversal, Hbitos.

Abstract
This article presents the experience of the preschool education team at the primary school CEIP
Son Basca, in Sa Pobla, with the implementation of environment-based work. The project
began in the 2008-2009 academic year following the authors participation in the Sixth
Pedagogy Conference (Barcelona) and has involved the participation of every member of the
educational community. This environment-based work experience entails the establishment of
seven different spaces. Each week, children between ages three and five are given the
opportunity to experiment with different entertaining and active learning situations and express
themselves using different languages. These amusing and educational activities include artistic
and media experimentation, lets pretend were, the morning snack, music and gardening.
Without being separated by age, the children work on everything from habits to curricular music
content, as well as symbolic games and oral and written expression.

Keywords
Educational Spaces, Early Childhood Education, Cross-Learning, Habits.

1. INTRODUCCI
El CEIP Son Basca s la cinquena escola deducaci infantil i primria, la quarta pblica, del
poble.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 236

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Lescola acull, majoritriament, els infants que viuen al poble. El nivell sociocultural i econmic
de la poblaci en edat escolar s, en general i a grans trets, mitj-alt. Aix no obstant, cal no
deixar de banda que hi ha un sector important que viu al poble i que pertany a una altra cultura
i que, per tant, t uns costums i unes tradicions diferents als de la majoria.
La llengua habitual de les famlies s el catal, encara que hi ha ls daltres llenges (castell,
rab, berber, romans, xins i alemany, entre daltres).
s un centre relativament nou, ja que el curs 2008-2009 s el seu tercer any de funcionament,
per noms el segon amb edifici propi.
Des del centre ens plantejam utilitzar una metodologia de feina dacord amb les necessitats de
la societat actual. Treballam a partir de Projectes, Filosofia 3-18, i entre daltres coses, amb els
Ambients, que s lexperincia educativa que explicarem a continuaci.
El punt de partida fou el que un grapat de mestres del centre el curs 2007-2008 observaren,
escoltaren i visqueren, a les VI Jornades Pedaggiques: Dun Somni a una Escola organitzades
pel CEIP El Martinet de Barcelona.
Amb aquesta experincia es va aprendre una nova concepci i organitzaci de lespai, dels
materials i del temps: Els Ambients.
Per aix, el que pretenem s explicar els canvis que shan anat fent a partir del darrer trimestre
del curs 2007-2008 al CEIP Son Basca, per tal de posar en marxa una visi diferent de
lensenyana i avaluar-ne els resultats perqu ens ajudin a decidir com seguir millorant i
avanant en aquesta lnia.

2. JUSTIFICACI
Ens trobam en el segle XXI i per tant lescola ha dassolir uns nous reptes: ha de contribuir en
la formaci de ciutadans capaos de viure i participar en, amb i duna societat molt complexa,
que canvia constantment i rpidament.
Si lescola no es basa en lobservaci, la comprensi i lexperimentaci del mn que lenvolta
poc podr contribuir a la formaci daquestes persones que volem que siguin participatives i
crtiques amb la societat.
Actualment, les persones que volen afrontar i assolir grans canvis han de tenir una preparaci
per tal de ser crtics amb la gran quantitat dinformaci que ens arriba a travs de qualsevol
canal de comunicaci. Per aix, creim que lescola i la famlia sn la base per a formar els
futurs ciutadans i, per tant, sn els que han de posar els pilars bsics: s a dir, han de donar
estratgies i instruments per avanar com a persones crtiques i obertes. Per tots aquests
motius en el nostre centre hem optat per combinar els ambients amb altres metodologies
perqu daquesta manera es fomenta leducaci global amb la qual es treballen tots els
aspectes del creixement de linfant: les emocions, les relacions entre infants i adults, els
processos, les habilitats, els valors, el desenvolupament fsic, els conceptes

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 237

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

3. MARC TERIC ON ENGLOBAM ELS AMBIENTS


El Gran diccionari de la llengua catalana defineix la paraula ambient com el conjunt delements
que poden actuar sobre lindividu. s constitut per les coses enmig de les quals viu, les
persones amb les quals est en contacte i lactitud daquestes persones envers ell. A partir
daquesta definici ser ms fcil entendre a qu diuen ambients en el Martinet. All ho
defineixen com estructures cbiques definides per dimensions despai i temps, regides per la
multiplicaci de diferents elements: les accions, les relacions, els objectes, els materials, i els
seus valors esttics (Bons, 2005).
Basant-nos en aquestes dues definicions i en la nostra experincia, consideram que els
ambients sn espais gestionats per a prendre decisions, on els infants de diferents edats tenen
la possibilitat de construir i compartir coneixements amb la resta de companys i adults.
El punt de partida daquesta metodologia de feina sn les escoles Pesta (Equador), iniciades
per Rebecca i Mauricio Wild, i les escoles Reggio (Itlia) amb Loris Malaguzzi.
Nosaltres tamb consideram que hem de tenir en compte les aportacions daltres autors per tal
danar ms enll, com per exemple: la naturalesa de linfant de Rousseau; la globalitzaci de
Decroly; el treball en equip de Cousinet; seguir el ritme de linfant de Dalton; la ZDP (zona de
desenvolupament proper) de Vigotsky; la memria comprensiva i el conflicte cognitiu de
Norman; el nivell de desenvolupament de linfant de Piaget; la bastimentada de Bruner; la
pedagogia social de Pestalozzi i el tempteig experimental de Freinet, entre daltres.

4. OBJECTIUS
Seguidament fem una relaci dels objectius generals que consideram ms importants que els
infants assoleixin:

Ser protagonista, observador, experimentador, manipulador, comunicador i


constructor del propi procs daprenentatge: aprendre a aprendre.

Poder aplicar els coneixements en diferents situacions.

Expressar-se a travs de diferents llenguatges.

Ser capa dinteraccionar positivament entre infants de diferents edats, amb


lentorn i amb ladult.

Aprendre a resoldre conflictes autnomament i a respectar les diferncies.

Adquirir autonomia progressivament: desenvolupar les prpies capacitats


afectives i actuar cada vegada amb ms seguretat i confiana en si mateix.

Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de


reconeixement i construcci de les emocions mitjanant el joc i el moviment.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 238

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

5. METODOLOGIA
Tal i com deien els autors abans esmentats en el marc teric, nosaltres tamb pensam que
sha dafavorir que cada infant vagi desenvolupant lliurement el seu procs densenyamentaprenentatge de manera activa i significativa per a ell. Al mateix temps, es pretn que linfant
desenvolupi globalment totes les seves potencialitats dins un ambient el ms natural possible.
Per, no sha de confondre natural amb el que entenem per medi natural, sin que el que es
pretn s que linfant vagi observant, investigant i experimentant en un entorn propici. El mestre
no ha de ser el que noms transmet coneixement, sin un guia i un provocador de situacions
daprenentatge per a qu linfant, activament, participi i treballi en la seva formaci dhbits i
actituds en funci duna escala de valors, suposadament dacord amb els que es transmeten a
la famlia. Si la vida dels infants est en continu confrontament, s a dir, a casa rep uns valors i
unes normes oposades als que es donen a lescola, linfant es pot sentir desorganitzat i, com a
conseqncia, sentir-se insegur, la qual cosa influeix negativament en el seu procs maduratiu.
En canvi, si lescola i la famlia caminen juntes cap a un objectiu com, linfant sen veur ms
beneficiat a lhora dadquirir les habilitats i els coneixements que li serviran per a desenvoluparse en el mn dels adults.
Per tant, la relaci entre la famlia i lescola s bsica en el procs densenyamentaprenentatge dels nostres infants.
El fet dadaptar lexperincia a la nostra realitat, a lescola, als infants i a les famlies ha suposat
per al centre una srie dimplicacions i canvis:

Les primeres passes


a) Canviar la concepci els meus infants, la meva aula, jo som la tutora. A partir de la
metodologia dels ambients cada mestra s la referent duna aula i dun grup, per no
noms s la responsable dels seus infants, sin que totes les mestres sn
responsables de tots. s a dir, es comparteixen els aprenentatges i les experincies
entre tot el professorat, aix com les observacions del grup, la qual cosa, ajuda els
infants a superar les seves angoixes i fer ms curt el perode dadaptaci al nou
centre i, sobretot, els dna ms seguretat.
b) Redistribuir els grups dalumnes. Com que es canvia la concepci del mestre-aula,
es decideix quants dinfants poden anar a cada ambient en funci del que es treballa
i de lespai on es realitza. Es redueix la rtio que permet una atenci ms
personalitzada i la reducci de conflictes. La interacci entre els infants de diferents
edats (3, 4 i 5 anys) promou que els ms grans estirin els ms petits, se sentin ms
valorats i agafin un nivell ms alt de responsabilitat i autonomia, i que tots aprenguin
els uns dels altres. Cal remarcar que a travs dels ambients safavoreix i es potencia
lautonomia dels infants, ja que aprenen de les seves prpies vivncies i decisions.
Per tant, encara que el mestre sigui el mateix, el grup s completament diferent, i
cada setmana sinicia un nou procs densenyament-aprenentatge compartit amb
infants i ladult.
c) Pensar una nova distribuci dels espais i materials, ja que amb aquesta metodologia
s lespai i el material una bona font daprenentatge. En funci de com sorganitzi
lespai i es distribueixi el material es provoquen o seviten ms els conflictes,
safavoreix lautonomia de linfant o sel fa ms depenent de ladult, es promou o es

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 239

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

limita laprenentatge global i significatiu Per tal


daprofitar els recursos materials dels que es
disposava es va redistribuir el material de cada
aula en funci de la utilitat. Sagrup i es
classific segons la funci que podia fer a cada
un dels ambients.
d) Potenciar el treball en equip. Si la coordinaci
entre tots els membres del cicle no s fluda
aquesta experincia no es pot dur a terme.
Canviam la concepci grup-mestra i per tant ha
de
ser
una
experincia
compartida,
consensuada a tots els nivells i en constant
avaluaci.
e) Decidir els ambients. Per decidir quants
ambients es posaven en marxa es tingueren en
compte els recursos personals que hi havia i els
Figura 1. Treballam la mesura i el
espais dels quals es disposava, a ms de tenir
volum.
en compte el fet de no distorsionar molt els
horaris, sobretot els dels especialistes. Al final es
decid posar en marxa set ambients, en funci de les necessitats que varen sorgir i
de lavaluaci contnua i constant del funcionament. Tot aix implica que no s una
proposta tancada, sin que es pot anar variant a partir dall que trobem ms adient.
A continuaci passarem a explicar el funcionament general daquesta metodologia.
Com ja hem dit hi ha set ambients que, en el nostre cas
sn: berenar, la mediateca, experimentaci, hort, jugam a
ser, artstic i msica. Estan distributs per la planta baixa
del centre: nhi ha de situats a les aules dinfantil i daltres,
que per la gran disposici despai en el centre, tenen el seu
propi espai.
Els dilluns, els infants de cada grup amb la seva mestra de
referncia trien a quin dels set ambients volen anar al llarg
de la setmana. Cada ambient sidentifica damunt un plnol
amb un color; els infants posen el seu nom o la seva foto
sobre lambient que han triat i aix es fan responsables de
la seva decisi; a ms, serveix tant a ladult com a linfant
per a recordar lambient triat i situar-shi, com tamb per a
identificar el nombre dinfants que hi poden anar.

Figura 2: Anotam les nostres


conclusions.

Aix com linfant pot canviar cada setmana, consideram


que ladult s millor que canvi cada trimestre perqu es
pugui adaptar a lambient i oferir idees ms enriquidores,
que no serien possibles si no s canvis al llarg del curs.

Daquesta manera linfant t diferents referents en el mateix espai, la qual cosa enriqueix
tothom.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 240

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Ambient dExperimentaci
Es posen les bases de la fsica i les
matemtiques per a futurs aprenentatges. Es
treballen conceptes com ple/buit, lleuger/feixuc,
transformacions, mesures, jugant amb aigua,
farina, troncs, pedres, llavors
En aquest ambient bsicament linfant aprn a
travs del tacte, de la vivncia de jugar, de
palpar, dobservar, s a dir, aprn interactuant
amb tot el que es disposa dins aquest espai.
Un dia a lambient comena pel ritual de posarse els impermeables per a poder gaudir
plenament de laprenentatge que hi faran amb
el mnim de preocupacions.
Una vegada dins la sala fem una petita Figura 3. Experimentam amb l'aigua.
conversa on recordam les normes bsiques i
observam els diferents espais: laigua, les
llavors i les mesures, les mandales, la farina i les construccions amb elements no estructurats,
on hi podem jugar tenint en compte quants docupants hi pot haver.
Al llarg duna setmana fem entre dos i tres experiments guiats per descobrir si pesa ms loli o
laigua, com suren els vaixells a partir de petites reproduccions amb plastilina, quins sn els
materials de laula que suren i quins no i el motiu; mesuram amb les balances i les bscules
qu pesar ms i qu manco, tamb experimentam amb el vapor, tenyim laigua amb tres
colors primaris: blau, vermell i groc i els possibles colors que poden sorgir de les barreges... Tot
aix sempre partint dhiptesis fins arribar a diferents conclusions.
Desprs, els infants tenen la possibilitat de fer els seus propis experiments i investigacions on
sorgeixen milions de dubtes, i daquests, grans aprenentatges.
Al final de cada sessi sarraconen i es netegen els espais i es fa una petita conversa o
representaci. En definitiva som aprenents dexperimentadors.

Ambient artstic
A travs de la imaginaci i la fantasia, els infants projecten vivncies, emocions i experincies
amb espontanetat. Es pretn potenciar la seva creativitat presentant diversos artistes
(Kandinsky, Mir, Paul Klee...), diverses tcniques (collage, pintura, estampaci, modelatge...) i
diferents materials (fang, pasta, de rebuig)
Es treballen els aspectes segents:

Desenvolupar el potencial sensorial, perceptiu, imaginatiu i expressiu.

Utilitzar diferents formes dexpressi i representaci per tal de comunicar


sentiments, experincies i idees del mn real o imaginari.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 241

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Aprendre a valorar les produccions prpies i les dels seus companys.


Cada dilluns, quan
comenam lambient
amb el nou grup
dinfants, el primer
que
feim
s
presentar-nos tots
per a recordar els
noms, ja que el grup
de lambient artstic
(com tots els altres)
est
format
per
infants de 3, 4 i 5
anys
que
no
comparteixen
un
mateix
grup
de
referncia.

Figura 4. No ens basta una m per a


pintar.

Figura 5. Som aprenents


descultors.

Una vegada ens coneixem tots, ladult explica quines sn les normes de lambient: tenir cura
del material, i sobretot ajudar a endrear lespai una vegada sha acabat la sessi, netejant tots
els estris emprats, les taules...
Cada setmana es presenta una proposta diferent als infants.
Treball dun artista. Explicam la seva
biografia, ens fixam en les tcniques que
empra i visualitzam algunes de les seves
obres ms representatives. A partir
daquestes obres posam en prctica les
tcniques explicades i utilitzades per lartista.
Cada infant fa les seves prpies
produccions. En algunes sessions es
presenten propostes ms concretes i en
altres les propostes sn ms lliures, sempre
utilitzant les tcniques explicades.
Presentaci de 2-3 tcniques al llarg de tota
la setmana (collage, estampaci, pintura
matrica, pintura a loli...) Es proposa un
tema, un fil conductor, per exemple, Figura 6. Fem un collage com ho feia en Matisse
naturalesa, univers... i els infants han de fer per amb els colors que li agradaven a Joan Mir
les seves produccions relacionades amb la
temtica proposada i emprant les tcniques explicades. Tamb hi ha la possibilitat demprar els
diferents racons de lambient artstic: modelatge (fang, plastilina), pintura al tremp, collage...
Feim invents o escultures. El procs que ha de seguir cada infant per a poder fer el seu invent
o escultura s: en primer lloc fer un esbs/projecte del seu invent sobre paper (capacitat
dabstracci), desprs han dexplicar als seus companys i a ladult qu s el que han dibuixat i

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 242

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

per tant quin invent volen fer. En tercer lloc, han de cercar el material necessari per a fer
linvent dentre tot el material de rebuig i fungible que tenim a lambient. Desprs han de pensar
com poden aferrar aquests materials (amb cola, amb cinta allant, amb velcro...). Seguidament
han de passar a fer linvent en tres dimensions i, per acabar, han de decorar linvent (pintant-lo,
enganxant-hi papers, folrant-lo...)
Sempre recordam les produccions que hem fet el dia anterior i cada infant posa ttol a la seva
obra. Treballam la capacitat de sintetitzar.

Ambient de Mediateca

Figura 7. Gaudim amb la lectura

Figura 8. Utilitzam diferents recursos per a


escoltar i llegir contes.

Es pretn fomentar, principalment, el gust per la


lectura i lescriptura, aix com tamb ls de les
tecnologies de la informaci i de la comunicaci i la
dramatitzaci de contes.
Els infants escriuen cartes als seus companys,
sinicien amb la lectura de contes, representen
histries conegudes o inventades a travs dels
titelles o dells mateixos, tenen la possibilitat
descoltar narracions de contes individualment o en
grup
Durant la setmana la mediateca va alternant ls
dels diferents espais: ordinador, contes o revistes,
escolta-contes, jocs de lectura i escriptura i teatre
de titelles.
Els dilluns s el dia que ens retrobam amb
lambient, recordam normes, els espais que hi ha,
els noms s tamb un dia important, ja que tenim
Figura 9. Representam histries
un servei de prstec amb un sistema de carnet conegudes o inventades a travs de
individual mitjanant el qual els infants trien un les titelles

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 243

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

conte per endur-sen a casa, amb la responsabilitat que aix implica.


El dimecres s un dia especial perqu ve el Drac Van i ens duu un conte per a contar, o per a
representar, per a qu el contin els infants
Els dijous i els divendres, a ms de tots els espais mencionats anteriorment shi afegeix un
espai molt apreciat pels infants, el de la missatgeria: els infants poden escriure cartes o
missatges als altres companys dinfantil. Les cartes arriben als destinataris una vegada al mes,
ms o manco.

Ambient de Jugam a ser


Una gran sala multiusos es transforma en una petita ciutat
on shi donen processos daprenentatge que els fan
relacionar el mn exterior amb el seu mn interior, on la
invenci i lescenificaci dhistries fa que hi hagi molt de
joc entre la realitat i la fantasia.
Lambient est dividit en diferents espais:

Al bar hi ha dos rols bastant diferenciats, per una


banda els cambrers encarregats descriure el
men, agafar les comandes dels clients, preparar
el menjar i per altra, els clients, que a ms
poden jugar amb els jocs de taula (trencaclosques,
escacs, dames, bingo)

El metge de lhospital atn els malalts, els fa les


receptes i els envia a la farmcia

A la perruqueria sexercita molt la motricitat fina, ja


que es poden maquillar, pentinar, posar bigudins...

Els fusters construeixen, enganxen, mesuren tot


tipus dobjectes.

A la casa poden cuinar amb material real que duen


de ca seva o que collim de lambient de lhort
(hortalisses, fruites o altres coses que a ells sels
ocorre). Tamb poden jugar amb les pepes i
diferents objectes relacionats amb aquest joc
(biberons, roba, planxar)

Per anar a les botigues han de fer la llista de la


compra, han de pagar

En el rac de les disfresses els infants es


transformen i agafen el rol triat per moures
lliurement per lambient.

Figura 10. Vols un caf?

Figura 11. Si dimatge vols canviar,


a la perruqueria Son Basca anirs.

Figura 12. Quin dinar ms bo far!

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 244

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Ambient de lhort
Lhort escolar s una eina indispensable per a qualsevol escola que vulgui realitzar un
ensenyament-aprenentatge actiu.
Lhort escolar ens ofereix la possibilitat danar ms enfora del llibre de text, s transportar la
teoria fora de laula; s poder estudiar les plantes en el seu medi natural i no reduir-lo a una
memoritzaci. Dur a terme una educaci
ambiental duna manera prctica...

Promou valors de respecte cap


als ssers vius.

Potencia el coneixement i lestudi


de les cincies naturals.

Permet fomentar lobservaci i


lexperimentaci.

Facilita
populars.

Fomenta aprendre conceptes


matemtics com: mesurar en
quilos, metres i litres.

Fomentar estratgies dagilitat


mental: sries, aproximacions,
estimacions...

Elaborar diferents receptes de


cuina.

Fomentar el llenguatge oral i el


llenguatge escrit.

aprendre

refranys

Figura 13. Preparam lhort.

La feina a lhort du implcites moltes tasques.


Entre elles:

Preparar i condicionar el terreny


(ens han ajudat els pares).

Sembrar llavors i plantes.

Escriure els noms de les plantes.

Fer planters.

Fer seriacions i mesures.


Figura 14. Sembram.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 245

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Realitzar fitxes didctiques.

Preparar algunes receptes amb el que hem recollit.

Organitzar un mercat amb els productes recollits.

Els ambients al CEIP Son Basca

Cada dia a les 9,30h, ens reunim tots els infants i


la mestra a laula de lambient. Comentam i
miram al plaf les tasques a realitzar, que poden
ser: sembrar, regar, llevar pedres, llevar herbes,
posar pedres al caminet, recollir... i recordam les
normes consensuades a principi de curs: anar
sense crrer, alerta a trepitjar les plantes
sembrades, les eines no sn per jugar, compartir
els carretons i regadores...
Ens canviam les sabates, sortim a fora, agafam
les eines i tot all que hem de menester i ens
repartim la tasca per tal de no destorbar-nos uns
als altres.
Si hem sembrat, escrivim els seu nom i la data
se sembra. Mentre anam sembrant o recollint,
parlam del que s, com s, qu hi ha davall la
terra, com sn les arrels.....
Aix fins a les 10,15h, que comenam a recollir i Figura 15. Regam.
rentar-nos les mans per anar a berenar.
A lhivern, els dies que el mal temps no ens permet anar a fora, utilitzam altres recursos com
poden ser contar un conte, fer planter, aprendre algunes dites populars, jugar amb terra i
mesurar-la, fer seriacions amb dibuixos de plantes, fitxes didctiques...

Figura 16. Recollim els fruits.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 246

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Ambient del berenar

Figures 17, 18, 19 i 20: Les famlies ens ajuden a pelar la fruita i nosaltres la tallam, netejam els
estris i param taula. Aix, com a servei a la comunitat, preparam el berenar per a tots.

Els infants, en aquest ambient, aprenen a travs de les seves vivncies els diferents hbits
dalimentaci, les normes bsiques del menjador, preparen el berenar, i es fan responsables
doferir un servei a la comunitat.
A ms a ms, aprenen, treballen, experimenten, cuinen i juguen amb tot tipus daliments amb la
finalitat de conixer-ne altres utilitats.
Aquest ambient ha sofert diferents canvis en el seu funcionament tant al llarg del curs passat
com del actual. Al principi, les activitats que shi feien estaven relacionades amb el servei a la
comunitat a travs de la preparaci del berenar, la qual cosa va fer que aquest ambient fos molt
monton i poc atractiu pels infants. Per poc desprs, vrem introduir nous canvis, que han
enriquit lambient i han fet que els infants en gaudeixin molt ms.
Els canvis es varen basar, sobretot, a disminuir els dies de preparar el berenar i a augmentar
els dies de fer activitats ms divertides i relacionades amb lexperimentaci o cuina daliments,
per tamb en la forma dintroduir les activitats, ja que es fa servir un titella anomenat na
Taquetes, que s una vaca vestida de cuinera i que empra una capsa sorpresa on duu els
diferents aliments o materials que shauran demprar per fer les activitats del dia.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 247

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Figures 31 i 22: Fem batuts de fruita!


Figures 21: Fem batuts de fruita! (1)

Figures 22: Fem batuts de fruita! (2)

Finalment, les activitats que shan anat fent fins al moment han estat les segents:

Cuina
freda:
magdalenes
farcides de crema amb xarop
de xocolata; broquetes de
fruites; galetes farcides de
xocolata i banyades amb llet i
coco; sandvitxos de cuixot dol i
formatge;
galetes
amb
sobrassada; batuts de fruita;
gelats de fruita, etc.

Cuina calenta: truita de psols


collits de lambient de lhort.

Dibuixos: pintar amb xocolata


fosa,
amb
gelatina,
amb
espcies
grogues,
curry,
canyella en pols, caf, suc de
taronja, etc.

Collages: Collage amb llegums,


arrs, pasta

Estampacions: estampar amb


pintura diferents aliments com la
magrana,
taronja,
llimona,
pebres, patates, etc.

Fer objectes decoratius: botelles


de sal de colors, botelles amb
aigua
de
colors
(tinta
alimentria), plats pintats, plats
amb relleu fets amb pasta de
sal, etc.

Figura 24: Em sortir un berenar ms bo!

Figura 25: Quin gust jugar amb la gelatina!

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 248

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Manipular diferents aliments per conixer-ne les textures, els gusts, les olors;
escriure missatges amb suc de llimona

Ambient de Msica
Leducaci musical s un dels mbits bsics que permet desenvolupar diferents emocions,
sentiments i expressions en linfant. Es treballa tot un univers sonor amb ritmes, melodies,
canons, audicions, danses i improvisacions meldiques i instrumentals a travs dels diferents
concerts musicals.
Al principi de cada sessi hi ha una part ms dirigida per tal de poder treballar els blocs de
continguts bsics establerts en el currculum de lEducaci Musical: ritme, canons, danses,
melodies, audicions, qualitats del so
La segona part de la sessi s ms lliure, i els infants comencen a manipular i experimentar
lliurement a travs dels diferents espais de lambient:

Instruments de percussi hi
trobam la capsa xinesa, triangles,
crtals, pals, campanes Els
infants poden manipular i explorar,
tamb
lliurement,
tots
els
instruments, fent els seus propis
ritmes.
La can. Els infants elaboren el
seu propi canoner a partir de les
canons treballades al llarg de la
setmana.
Instrumental Orff, on trobam
xilfons metallfons i carillons de
diferents mides, per tal que els
infants puguin inventar les seves
prpies canons i melodies Figura 26: Jugam amb la percussi.
potenciant la improvisaci.
Audici: Amb els dos equips de
msica i els cascs corresponents,
els infants escolten les audicions
treballades durant la setmana i
canons conegudes o no per ells,
com per exemple contes musicals,
obres musicals, els Cucorba
Ritme: els infants coneixen les
diferents figures musicals (negra ta i corxeres - titi) a travs del
ritme, i marcant les pulsacions.
Aix els serveix per desprs poder
inventar i crear millor els seus
ritmes i melodies amb els Figura 27: Rac de les audicions.
instruments.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 249

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Figura 28: Fem els nostres ritmes amb les tis i les tas.

6. RESULTATS
Lavaluaci de lexperincia ha estat positiva, tant per part de lalumnat, com per part del
professorat i tamb per part de les famlies.

El nombre de conflictes es va reduir considerablement, a part que hi havia menys


infants, els materials i lorganitzaci de lespai ajudaren a relaxar el clima, aix
com tamb lactitud del professorat, que era ms tranquilla i ms atenta.

Els infants agafaren rpidament la nova dinmica de feina: anar tota la setmana
al mateix ambient, a una aula diferent a la de referncia, i amb un adult diferent.

El grau de motivaci per assistir als ambients s molt alt, la qual cosa
sexplicitava amb la constant demanda per anar-hi.

El nombre redut dinfants promou que el professorat sadapti millor a les seves
demandes, la qual cosa duu a qu ells tenguin les seves necessitats ms
satisfetes i, per tant, puguin dedicar els seus esforos a avanar com a persones
en funci dels seus interessos del moment: cognitius, afectius, motors,
relacionals

La curiositat i la implicaci dels infants augmenta i repercuteix positivament en


altres activitats on es posen en prctica estratgies utilitzades en els ambients.

El fet tamb de compartir les experincies entre infants de diferents edats ha fet
que alguns dels ms petits avancin en els seus descobriments conceptuals i que
els ms grans se sentin ms valorats i agafin un nivell ms alt de responsabilitat i
autonomia personals. Aix mateix, aix tamb ha contribut a augmentar

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 250

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

lautoestima dalguns infants, consecuci que per ells mateixos, sense lajuda de
ladult, els hagus costat ms aconseguir.

Les famlies shan sentit satisfetes que els seus infants estiguin ms motivats per
anar a lescola, cosa que fa que els mateixos pares se sentin ms segurs a lhora
de deixar-los al centre.

Sha notat una millora en quant als hbits dordre i alimentaci, com per exemple:
desplaar-se sense que es vegi afectat lordre del centre, desar cada un dels
espais, agafar el gust a menjar tot tipus de fruita i tenir iniciativa en la degustaci
de nous aliments

Determinades activitats dels ambients exigeixen un grau ms alt dhigiene,


sobretot quan es fa un servei a la comunitat (ambient del berenar).

Millora de la comunicaci entre pares i fills a lhora de xerrar sobre el que es fa a


lescola.

Ms implicaci de les famlies en la vida del centre: se senten ms partcips de la


comunitat educativa.

El professorat sha vist recolzat per les famlies, per la Universitat de les Illes
Balears, per altres centres educatius i per la societat en general, amb lajuda dels
mitjans de comunicaci.

7. AVALUACI
Aquesta experincia requereix una avaluaci constant, continuada i formativa perqu s un
projecte obert i sense data dacabament.
Ens basam en lobservaci directa del dia a dia dins lambient, i en lintercanvi de les
experincies per part del conjunt del professorat. Aix permet a cada una de les educadores
afrontar els canvis de millora quan es produeixen les rotacions pertinents de ladult a cada un
dels espais.
Al final de cada trimestre, abans que ladult canvi despai, tot el cicle dinfantil fem una
avaluaci del funcionament de lambient i de com sha desenvolupat al llarg del trimestre
anterior. Ens plantejam quins canvis sn necessaris per a millorar-lo aix com la metodologia
conjunta. A ms, cada setmana ens reunim i, entre altres temes, tractam els dubtes diaris que
ens van sorgint.
Hem comenat a elaborar una eina de recollida dinformaci per tal de sistematitzar les
observacions.
Aquesta experincia requereix una gran implicaci per part de les famlies, la resposta de les
quals volem remarcar com a molt positiva. Shan implicat i ens han ajudat amb tot el que els
hem demanat: muntatge del bar i espais en general, aportacions de material, participaci activa
en els ambients.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 251

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

La nostra avaluaci com a equip docent, a grans trets, ens ha resultat engrescadora, encara
que ens ha requerit ms hores de dedicaci fora de lhorari establert.
Ens ha servit per ampliar les nostres estratgies densenyamentaprenentatge, ha fet que la
feina en equip sigui leix fonamental de la nostra tasca educativa. Hem hagut de consensuar,
argumentar i exposar els diferents punts de vista que han anat sorgint. Pensam que ens ha
enriquit molt perqu hem aprs les unes de les altres i hem compartit moltes idees i
experincies.
Per acabar ens agradaria fer-ho amb una frase que pensam que resumeix breument la nostra
actitud davant leducaci: Educa per a la vida mitjanant la vida (Vzquez Herrera, 1990, cap.
1, 3).

8. BIBLIOGRAFIA
Apunts de lassignatura Desenvolupament de lExpressi Plstica i la seva Didctica (19992000). Curs de formaci. Obtingut de: http://www.xtec.net/~mbardera/index.htm
Bohera, C. (2000). Modela amb fang. Barcelona: Parramn.
Bons,

M. (2005). El Martinet, una comunidad en crecimiento. Obtingut


http://www.mepsyd.es/cesces/seminario-2005/indice-seminario-2005.htm

de:

Bons, M.; et al. (2007) Entramados: La experiencia de una comunidad de aprendizaje.


Barcelona: Gra.
Caballero, G.; Martnez, T. (2001) Lhort ecolgic escolar. Mtode de parades en Crestall.
Palma: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura.
Crrere, B. (2000). Jo tamb cuino. Barcelona: Combel.
CEIP Can Bril (Sencelles). Es Corralet. Una aplicaci didctica dhorticultura ecolgica.
Projecte de lhort ecolgic escolar. Conselleria dAgricultura i Pesca. Govern de les Illes
Balears.
CEIP Joaquim Palacn (s.d.). Blocs de lescola. Obtingut de: http://www.xtec.cat/ceipjpalacin/
CEIP sa Pobla. (2006). Projecte Educatiu de Centre. Mallorca.
CESIRE-CDEC. Obtingut de: http://www.xtec.es/cdec/intercanvi/intercanvi.htm
Fargas, E. (2006). Cuinem junts. 30 receptes per cuinar en famlia. Barcelona: La Magrana.
Fernndez Morn, E.; Quer Sopea, L.; & Securun i Fuster, R. M. (1998) Rac a Rac.
Activitats per a treballar amb nens i nenes de 3 a 8 anys. Barcelona: Rosa Sensat.
Grup Enciclopdia Catalana. (s.d.). lEnciclopdia. Obtingut de: www.enciclopedia.cat
(Consultat dia 8 dagost del 2008).
Llims, A. (1997). Crea motius de Nadal. Barcelona: Parramn.

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 252

ISSN 2172-587X

Batle, M.; Bonet, S.; Camarera, M. A. et al.

Els ambients al CEIP Son Basca

Llims, A. & Sadurn, L. (1997). Crea i recicla. Barcelona: Parramn.


Martinet, El. (s.d.). Material fotogrfic elaborat pel professorat del CEIP el Martinet.
Martinet, El. (2005). De la m: Un viatge apassionant amb passes de gegant. Ripollet: Material
elaborat pel CEIP El Martinet.
Molinero, C. (2002). Berenars Bestials. Saragossa: Imaginarium
Montserrat, M.M. & Sobrevies, M. (2008). Cantem. Palma: Ajuntament.
Nessman, P. (2005) El color. Barcelona: Combel.
Piol, R. (2000). Juga amb paper. Barcelona: Parramn.
Puig de, I; Stiro, A (2000) Tot pensant. Recursos per a lEducaci Infantil. Vic: Eumo.
Queralt Cat, E. (Coord.). (2007) La biblioteca mediateca. Educaci infantil i primria. Proposta
de treball. Barcelona: Rosa Sensat.
Rivas, N (2005) Cada festa una can. Barcelona: Baula.
Robertoral.(s.d.). Celestine Freinet. Recuperat el 8 dagost del 2008
http://www.monografias.com/trabajos11/cefre/cefre.shtml?monosearch

des

de:

Seix, V. (2002). Juga amb la natura. Barcelona: Parramn.


Seix, V. & Garca, G. (1996). Crea amb ous. Barcelona: Parramn.
Vzquez Herrera, E. (1990). La escuela Activa, Por qu? Recuperat el 8 dagost de 2008 des
de http://www.eactiva.com
Wild, R. (2000). Educar para ser. Barcelona: Herder.
Wild, R. (2007). Calidad de vida. Barcelona: Herder.
Zueco, J. R. & Surez, T. (2002). Cuinar s divertit. Saragossa: Imaginarium.

Per citar aquest article:


Batle Siquier, M.; Bonet Martn, S.; Camarera Camarera, M. A.; Camps Filani, M. M.; Moy
Castells, M. N. et al. (2013). Els ambients al CEIP Son Basca. Innov[IB]. Recursos i
Recerca Educativa de les Illes Balears, 3, 235-253. Obtingut de:
http://www.innovib.cat/numero-3/pdfs/art15.pdf

Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears


http://www.innovib.cat

n.3, 2013, pg. 253

ISSN 2172-587X