Está en la página 1de 5

Montserrat Bertran

PER SANT JORDI


PARLEM, LLEGIM I RECITEM

Parlem de...

Quin s l'origen
de la figura del
drac?

Qu representa
el drac, la
princesa i el
cavaller Sant
Jordi?

Va existir
realment Sant
Jordi?

Parlem-ne

Com es celebra la
festa de Sant
Jordi a
Catalunya?

Com es celebra la
festa de Sant
Jordi arreu del
mn?

Llegim i recitem poemes que parlen de la celebraci de Sant Jordi:


Josep Maria de Segarra
Joan Maragall
Miquel Mart i Pol
Jacint Verdaguer
Josep M. Folch i Torras
Josep Carner

Montserrat Bertran

SANT JORDI GLORIS


Sant Jordi t una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya s el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

Josep Maria de Segarra

La rosa li ha contat grcies i penes


i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella t ms sang a dins les venes

LA DIADA DE SANT JORDI

per plantar cara a tots els dracs del mn.

La diada de Sant Jordi


s diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist

Joan Maragall

i els nens i nenes ploraven.


Quan el Sant hagu passat
tot jard se retornava:
per aix cada any per Sant Jordi
s diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Montserrat Bertran

ABRIL
Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Miquei Mart i Pol

LA FIRA DE SANT JORDI (Fragment)


A la fira de les roses
a firar-me antany an,
el roser de qu em fir
en fa enguany de tan hermoses
que nhe fet parada aqu.
Hi ha la rosa alexandrina,

Amb pluja, roses i llibres


celebrem la festa gran,
que ning no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patr,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi ms sa,
perqu sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.
Per aix, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt ms tbies
i el cel ms encisador,
conv que tots, nois i noies,
cantem ben fort la can:
Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

la vera i la desbarzer,
tamb les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jeric en lo roser.

Jacint Verdaguer

Montserrat Bertran

Sant Jordi triomfant

Bella princesa empresonada


quin dol hi ha en el teu mirar!
De nostra mare ben amada
tens el posat i el bell parlar.
Dins de la torre desolada
ta gran bellesa veus marcir,
un drac ferotge s a lentrada
que turpar si vols sortir.

Josep M. Folch i Torras

T la mirada tota encesa


de gelosia i de rencor.
No vol que te vegin ta bellesa;
no vol que et tingui ning amor.
Finestra enfora, si taboques,
lescup la fera el seu ver;
si amb els teus clams ajut invoques
amb un bramul no ho deixa oir.
Bella princesa empresonada,
quin somniar en els temps dabans,
quan de tots eres festejada
i els reis et feien besamans!
Mes si el passat lesguard semporta,
el cor semporta lavenir;
una clamor se sent prou forta
que la captiva pot oir.
Semblen canons de la vetllria;
potser sn himnes del present...
s la remor de la boscria
quan de nit passa un cop de vent?

Entre les boires lluminoses


veu la princesa el bell dem.
Quan els rosers somplin de roses,
blanc cavaller arribar.
Nua lespasa, el bra enlaire,
devers el drac avana ardit.
Del primer cop, esqueixa laire;
el segon cop, lhi enfonsa al pit.
Ja triomfant, la dama albira
i obre les portes diligent;
o mentre el monstre en terra expira,
surt la princesa resplendent.

O b s lonada quan arriba


portant al si la tempestat...
A dins del cor que la captiva
una esperana ha clarejat.

I ella, com tu, t lalegria,


perqu, com tu, ha deixat el dol;
que la llegenda s profecia,
i el cor li diu que Du ho vol
que vingui lhora pressentida
que la llegenda reviur.

s com desprs de la nit bruna


que el sol saixeca resplendent,
i la claror es llena tot una
dins les tenebres del torrent.

Quan els rosers trauran florida


la profecia s complir.

Montserrat Bertran

EL DRAC
-s la primera vegada
que ataco un erro molt vell:
no he mai topat un Sant Jordi
ni mai tastat un anyell,
ni he volat damunt les serres
ni he fet cap mort ni ferit,
per la ra, tan senzilla,
de no haver mai existit.
Josep Carner
Capireu que no tinc culpa
ni em sabreu condemnar
si un poruc va somiar-me
i un pintor se'm va empescar.
I vegeu si en sn d'estranyes
les manies d'un boirs;
com em reca de no veure'm
com em veien els pintors!

Segur que en saps algun altre. Escriu-lo

También podría gustarte