Educació intercultural, posem-la en pràctica!.

L´únic món vertaderament humà és aquell que cada persona elegiria per a sí mateixa sense saber prèviament quina posició hi ocuparia una vegada creat. Immanuel Kant

Escola d’Estiu ROSA SENSAT. JULIOL 2008
Begoña Ruiz de Infante Guida Al·lès Pons Hella Schleef http://basespsicologiques.blogspot.com (vídeos) http://recursosdidactics.wordpress.com (dinàmiques de grup)

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Índex

1.

Què és l´educació inclusiva? I l´educació intercultural? ...................................... 2
1.1. Alguns conceptes .............................................................................................................2 1.2. Decàleg per a una educació intercultural....................................................................5 1.3. Objectius de l’educació intercultural...........................................................................7

2. 3. 4.

Mestres moderns, pares postmoderns, alumnes líquids.... un cóctel possible? ...... 9
2.1. Fonamentació ètica. Posicions ètiques davant l´exclusió. .........................................9

Com construir la personalitat amb components ètics? (Fon. psicològica) ............ 9
3.1. Psicologia evolutiva i desenvolupament moral .........................................................10

La vida a l’aula. .................................................................................................. 13
4.1. Com planificar les sessions? ........................................................................................14 4.2. Com organitzar els continguts? ..................................................................................15 4.3. Com organitzar el grup-aula?.....................................................................................16

5. 6. 7. 8.

Eines didàctiques ................................................................................................ 18
5.1. Mirades del món............................................................................................................21

L’avaluació, el termòmetre de la qualitat educativa............................................ 24 Una proposta educativa. Apropem-nos a Xina.................................................... 25 Fonts bibliogràfiques i electròniques .................................................................. 30
8.1. Cultura xinesa................................................................................................................31

1. Què és l´educació inclusiva? I l´educació intercultural?
o o o o No consisteix en la realització d´activitats puntuals d´interculturalitat No és un discurs hermós que no canvia la realitat No consisteix en la transmissió de coneixements sobre la diversitat No posa l´accent en les diferències culturals sinó en les persones.

1. Suposa transformar la vida de l’escola. 2. Requereix una posició ètica personal davant la tasca educativa i davant o Continguts : Anàlisi de la discriminació personal/intracultural i estructural. o Metodologia Educar per a la diversitat. Els continguts es reorganitzen i relacionen entre sí en funció de l´estructura cognitiva dels infants. o Nova forma d´organitzar les sessions: participació, convivència i reforç o Nova forma d´avaluar. Portfolios, educació individualitzada. 1.1. Alguns conceptes

2

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Cultura: Del llatí colere, abasta idees com protegir, tenir cura, conrear... És el que ens fa sentir part d’una comunitat, de l’entorn afectiu en el qual naixem, creixem i vivim. La cultura és aprenentatge i algunes de les seves manifestacions són la llengua, les tradicions, les cançons, la gastronomia, com ens relacionem... un seguit de maneres de fer que es transmet d’una generació a una altra d’una forma dinàmica, oberta als canvis i capaç de transformar-se, adequant-se a noves realitats. Una cultura que no s’adapta als canvis, que es tanca en si 3

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

mateixa, està condemnada a desaparèixer. En la convivència, les cultures es troben sense fronteres, es barregen com una boira en la que no es distingeix on comença una i on acaba l’altra.
I el xoc cultural? On és el xoc? No hi ha topada cultural, hi ha problemes de convivència. No sempre la cultura té a veure amb el comportament d’una persona. Si m’emborratxo, és cultura? Si sóc amable amb els veïns, això és cultura? Aleshores tots els espanyols us comporteu de la mateixa manera i no és així. Si un espanyol roba, ningú no pensa que tots els espanyols són lladres. Per què quan ho fa un immigrant se’n treuen conclusions falses? Em preocupa que se’ns vegi com a grups homogenis. Tú ets espanyola i no hi ha ningú que sigui exactament com tu, oi? (El viaje de Ana: historias de inmigración contadas por jóvenes. Consejo de la juventud de España) • •

Interculturalitat: Tot grup humà i cada persona en particular viu la cultura comú d’una manera diferenciada, donant-li el seu toc particular. Cada individu, cada família i cada espai social té la seva pròpia cultura, que entra en contacte amb la de les altres persones. D’aquest encontre entre dues o més cultures en un mateix entorn en diem interculturalitat. És a dir, quan dues maneres de veure i entendre la realitat es troben i estableixen un diàleg estarem parlant d’interculturalitat. Aquesta no s’ha de confondre amb multiculturalitat, que es refereix a l’existència de diferents cultures en un espai concret, però no implica necessàriament que hi hagi cap tipus d’apropament o interacció entre elles. Integració o Inclusió social: És l’apropament voluntari des de dues o més bandes, en condicions d’igualtat. Es tracta d’una adaptació i adequació, per part de totes i tots, a una realitat que esdevé comuna. Implica negociar i parlar per resoldre els conflictes. L’objectiu final és la inclusió social, que vol dir que tots cedeixen en aquells aspectes, que podrien violentar la convivència, i que incorporen i/o accepten voluntàriament aquells punts que ajudaran a millorar-la. Prejudicis: Un dels principals problemes perquè sigui possible la integració d’una persona o grup són els prejudicis. Aquesta paraula que ve del llatí, “praejudicium”, que vol dir, judici previ o decisió prematura. Els nens i les nenes neixen sense prejudicis, però l’educació (la família, l’escola, els mitjans de comunicació, etc.) influeixen en la seva manera de veure les coses. Sovint, aquests estan fonamentats en estereotips: dona / home, jove / gran, gent autòctona / estrangera, etc. L’estereotip pot ser considerat com un pas previ al prejudici, i d’aquí a la discriminació. L’estereotip és una creença o una imatge positiva o negativa, mentre que el prejudici és una valoració que implica jutjar, rebutjar o desaprovar. Migracions: Aquest concepte es refereix al moviment, voluntari o no, de persones entre diferents zones geogràfiques. L’emigració és l’acte de deixar el país de naixement per residir temporalment o permanent en un altre. Quan el que marxa ve al nostre país, parlem d’immigració. Les raons que provoquen les

4

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

migracions són complexes i tenen relació tant amb decisions individuals i/o familiars o comunitàries, com amb el context econòmic, social i polític del lloc d’on venen aquestes persones. Per això les històries de migració són tan diverses que és absurd parlar de les persones immigrants com si foren totes iguals. 1.2. Decàleg per a una educació intercultural I. Educaràs en la convicció de la igualtat humana i contra tot tipus d’exclusió. (…) Per tant, l'objectiu irrenunciable i definitori de l'educació intercultural no ha de ser el respecte a la diversitat o el culte a la tolerància, sinó la convicció que som més iguals que diferents, amb totes les conseqüències que d'aquest principi es deriven.

I això suposa un gran repte educatiu, ja que si la diversitat és tan evident que solament cal acostar-se a ella amb curiositat i respecte per a descobrirla, la igualtat no ho és tant, sinó que és el fruit d'una convicció moral; i educar en aquesta convicció i els valors i actituds que a ella van associats és una tasca molt més difícil. II. Respectaràs a totes les persones, però no necessàriament tots els seus costums o les seves actuacions. Qualsevol proposta d'educació intercultural ha de definir de manera unívoca i explícita què entén per integració. (…); tots hem d'adaptar-nos a aquesta nova situació, i els del grup majoritari tenim a més l'obligació de crear les condicions que possibilitin aquesta adaptació, ja que som els que tenim el poder. (…) Es tracta, doncs, de crear conjuntament un nou espai social, ara encara inexistent, que estarà regit per unes noves normes nascudes de la negociació i de la creativitat conjunta. Integració, creativitat i negociació són conceptes inseparables. L'ensenyament-aprenentatge d'aquesta convivència, d'aquesta negociació, d'aquesta creativitat ha de ser el corpus fonamental de l'educació cívica intercultural i antirracista. III. No confondràs la interculturalitat amb el folklorisme. (...) I si és cert que cal fer visible l'acceptació i el respecte a l'altre, a la seva llibertat i a molts dels seus costums i conviccions, hauria de fer-se, com ja s'ha dit, emfatitzant més el que ens fa iguals que allò que ens distingeix. IV. Facilitaràs una construcció identitària lliure i responsable. (…) Aquí i ara, el fet de ser un bon català hauria de ser compatible amb el de ser

5

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

musulmà, haver nascut a Argentina, no ser nacionalista o, fins i tot (sacrilegi!), amb no parlar català. Si del que es tracta és d'aconseguir la integració social, cap d'ells hauria de ser considerat per aquestes circumstàncies un català de segona classe. (…) Les llengües i les cultures han d'estar sempre al servei de les necessitats de les persones, i no al revés. (…) Un altre dels objectius de l'educació intercultural ha de ser, doncs, facilitar a tots els alumnes les eines més adequades i l'acompanyament personalitzat necessari per a realitzar una construcció identitària crítica, lliure i responsable, que es perllongarà al llarg de tota la seva vida. V. Prendràs els aprenentatges com a mitjans al servei de les finalitats educatives. Oblidem amb freqüència que l'objectiu irrenunciable del període d'escolarització obligatòria és el de formar ciutadans. Un cicle d'ensenyament obligatori no pot exigir nivells mínims iguals per a tothom, ja que la diversitat de capacitats de cadascun dels alumnes no ho permet. És desitjable que s'arribi al màxim nivell possible, però sempre a partir de les potencialitats individuals. (…) VI. T'esforçaràs perquè totes les activitats d'aprenentatge siguin significatives per a tots, especialment per als alumnes dels grups minoritaris. Sabem que els aprenentatges resulten molt deficients, o ni tan sols es realitzen, si el clima en el qual es duen a terme no és significatiu; si l'alumne no se sent reconegut i acceptat en la seva diversitat; si la seva pertinença ètnica, cultural i religiosa la viu de manera vergonyosa; si percep clarament expectatives desfavorables en relació al seu èxit escolar per part dels professors; si no aconsegueix relacionar aquests aprenentatges amb vincles socioafectius que li permetin valorar-se, sentir-se valorat, etc. Quin interès, quin significat pot tenir per a un alumne marroquí, per exemple, aprendre català si per a això se’l separa dels seus companys catalans, se’l tanca pràcticament tota la jornada escolar en una aula només amb altres nens i nenes marroquins, amb un professor que no entén la seva llengua, mentre, a més i pel seu compte, està desenvolupant paral·lelament en el carrer una competència comunicativa en castellà per a defensar-se en la seva vida quotidiana? No seria molt millor que compartís el màxim nombre possible d'hores de classe amb alumnes catalanoparlants perquè aquest aprenentatge fóra un poc més significatiu (i necessari) per a ell? VII. No cauràs en la temptació de les agrupacions homogènies d'alumnes (…) La literatura pedagògica desborda d'experiències en les quals s’adona de com els grups homogenis empitjoren significativament el rendiment dels alumnes

6

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

dels grups menys dotats o amb majors dificultats, tot augmentant a més l'agressivitat i la conflictivitat en els centres. (…) VIII. No col·laboraràs en la creació ni en la consolidació de serveis ètnics. Des de fa un temps, més per iniciativa de les Administracions que dels propis interessats, tot cal dir-ho, ha començat a aparèixer en l'escenari del treball socioeducatiu la figura del mediador cultural. (…) A més d'acceptar als líders democràtics dels seus col·lectius i associacions, cal promoure, tant a nivell de recursos com de normativa, que els membres de les comunitats minoritàries formin part dels equips de treball social i dels claustres escolars. IX. Evitaràs els judicis temeraris sobre les famílies dels alumnes. És difícilment tolerable per a un mestre o per a un treballador social l'angoixa derivada d'haver de treballar amb membres d'un col·lectiu del que es desconeix gairebé tot. (…) És molt convenient que els educadors i educadores s'informin, per exemple, sobre el concepte de l'espai i del temps en altres cultures, sobre el concepte de l'honor i tantes altres coses. Sens dubte això, els permetrà entendre el perquè d'alguns comportaments de les famílies dels seus alumnes que fins a ara o no comprenien o interpretaven erròniament. (…) I, sobretot, no s'hauria d'oblidar mai, mai, que la diversitat intragrupal pot ser més accentuada i significativa que la diversitat intergrupal. X. Reconeixeràs la teva ignorància, els teus prejudicis, els teus estereotips, i la necessitat d'una formació permanent específica. Francesc Carbonell i Paris Mestre i pedagog Quaderns de Pedagogia Font: http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/DECALOGO.pdf

1.3. Objectius de l’educació intercultural Una actitud intercultural positiva • Respectar i tolerar formes diverses d’entendre la vida. • Valorar els aspectes positius d’altres formes de vida, d’altres manifestacions culturals, etc. • Adoptar una actitud oberta.

7

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

• • •

“ficar-se dins” i empatitzar cognitivament els valors i comportaments d’altres persones, però no implica sempre l’aprovació afectiva o moral. Superar prejudicis. Ser crític/ a d’una manera constructiva amb les altres cultures i amb la pròpia.

L’autoconcepte dels i de les alumnes • Acceptar i acollir qualsevol alumne, sense etiquetar-lo. • Destacar els punts forts i valuosos dels infants d’origen estranger/ minoritaris. • Reconèixer els progressos acadèmics dels i de les alumnes minoritaris respecte dels seus punts de partida. • Introduir elements culturals dels diversos/ es alumnes. • Estimular la participació escolar de tots i totes. Convivència i cooperació • Estimular l’interès per l’altre, per les seves experiències i per la seva realitat. • Ajudar a descobrir les semblances culturals. • Estimular els aprenentatges i jocs cooperatius. • Dialogar i discutir constructivament sobre situacions conflictives. • Integrar socioafectivament l’alumnat minoritari: treball “en pars”. • Planificar adaptacions curriculars normalitzades per tal de respondre a les diferents capacitats, motivacions i estils d’aprenentatge.

8

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

2. Mestres moderns, pares postmoderns, alumnes líquids.... un cóctel possible?

2.1. Fonamentació ètica. Posicions ètiques davant l´exclusió. Postures ètiques davant la injustícia1: Pensament postmodern: la realitat és massa complexa com per intervenir. Pensament comunitarista-tradicionalista: tot és relatiu, cada cultura ha de mantenir els seus valors. Pensament ilustrat. Ètiques del diàleg: capacitat de diàleg, d´acció i necessitat d´educació.

• •

3. Com construir la personalitat amb components ètics? (Fon. psicològica)
Com es forma la personalitat? 2 Intel·ligència= capacitat de resoldre problemes a partir dels propis recursos. Competències bàsiques= capatitats que faciliten l´accés a la felicitat.

1 Pagden, A, La ilustración y sus enemigos, Península, Barcelona, 2002.
2

Marina, J.A., Aprender a vivir, Ariel, Madrid, 2005

9

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

3.1. Psicologia evolutiva i desenvolupament moral o http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm o Nivell preconvencional, convencional i postconvencional. ! B. Estadi 1. Obediència i por al càstig ! D. Estadi 2. Afavorir els propis interessos ! C. Estadi 3. Expectatives interpersonals ! A. Estadi 4. Normes socials establertes ! E. Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social ! F. Estadi 6. Principis ètics universals Tenir en compte que el desenvolupament infantil segueix tres línies3: " Pel que fa a les relacions passen de ser unilaterals a bilaterals, l´evolució és un procés de DESCENTRAMENT, del centrament en un mateix a la descoberta de l´altre. " En relació a l´origen dels conflictes, va dels aspectes físics als aspectes psicològics i de relació. " En relació al temps, va de l´aquí-ara cap al futur

3

Boqué Torremorell, C, Guía de mediación escolar, Col. Rosa Sensat, Octaedro, Barcelona, 2002

10

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Estadis del desenvolupament moral
Psicologia evolutiva T. D. moral de Kohlberg De 0 a 3 anys Teoria de la mediació 4

Freud. Fase oral/anal. Som la meva mare. Som els objectes. Spitz: angoixa (8m.), separació (11m.) Piaget. Procés de descentrament cognitiu. Etapa del joc sensomotor. Diàleg entre el cos i la realitat (joc, espai, estructures cognitives). Esquema corporal. Freud. Estructura psíquica. 2 anys. Formació del SUPER-JO. Entendre el que està bé i el que està malament. Erikson: Confiança/Desconfiança (apego)Autonomia/ Dubte http://www.networkpress.org/?erik_erikson

Nivell Preconvencional (012 anys): les normes són una realitat externa. Es respecten només atenent les conseqüències (premi o càstig) o el poder dels qui les estableixen.

Els conflictes es generen per interessos momentanis i estan més centrats en aspectes físics que psicològics. Reaccions de lluita i fugida. Els conflictes se resolen mitjançant la força física o interrumpint la relació. Estratègies de negociació: apabullar-lo verbalment, aferrar-lo impulsivament o rebutjar-lo físicament. Reacciona davant el conflicte mitjançant la retracció afectiva o l´obediència robòtica.

De 3 a 6 anys Piaget: Pensament simbòlic/ Pens intuïtiu. Joc simbòlic. Vigotsky: El nivell de màxima resistència (normes) i de mínima resistència (joc) Freud. F. Fàlica: Edip, Electra: NORMES MORALS. Erikson. Iniciativa/ culpabilitat. Màxima arborització neuronal Estadi 1. De 0 a 6 anys. Obediència i por al càstig. No hi ha autonomia sinó heteronomia: agents externs determinen què s'ha de fer i què no. És l'estadi propi de la infància, però hi ha adults que segueixen tota la seva vida en aquest estadi: així el delinqüent que només la por el frena. Apreciació de les conseqüències subjectives del conflicte però només aplicades a un mateix. No s´entén el conflicte com un desacord mutu. El conflicte s´origina per un egocentrisme competitiu o de guanyo-perds. Estratègies de negociació: ordres i amenaces. Reaccions: acomodació a l´altre, presentar-se com a víctima o apelar a parts externes

De 7 a 12 anys Piaget: Pensament
4

Estadi 2. S'assumeixen les normes si

El conflicte és vist com a

Selman i Demorest, Estratègies de negociació interpersonal dels infants, revista Child Development, núm. 55, 1984

11

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

concret. Joc de regles. Lateralitat. Freud : Fase de latència. Calma afectiva. Erikson: claus cultura adulta. Iniciativa/ inferioritat Gestalt: Auditius/ Cinestèsics/ Visuals

afavoreixen els propis interessos. El nen té per objectiu fer allò que satisfà els seus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus. Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme. Es compren que si un no les compleix, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el que vulguis mentre no em molestis».

bilateral però no mutu. Comprèn que s´ha d´aconseguir un acord però no entén que ha de ser mútuament satisfactori. Promou una cooperació estratègica per a protegir el propi interès. Estratègies: ús de la persuasió amistosa, recerca d´aliats que donin suport a les seves idees, impressionar a l´altre amb els propis talents i aptituds. Reaccions: afirmació de les necessitats pròpies i la confrontació amb la desigualtat accentuada.
Els conflictes són atribuïts a la relació, de forma que només són acceptables les solucions mútuament satisfactòries que requereixen una vertadera negociació de col·laboració. No es diferencia entre les estratègies de la pròpia transformació i les de transformació dels altres. En canvi, preveu i integra les reaccions de l´altre, i atén a les lluites individuals i negocia tenint en compte la coherència de la relació al llarg del temps.

De 12 a 18 anys Baixa percepció del risc Necessitat del grup Descentrament Nivell Convencional. Les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. Aquest nivell integra l'estadi 3 i l'estadi 4. Estadi 3. Expectatives interpersonals. En aquest estadi les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de la por al càstig i dels propis interessos. Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. Són gent que volen fer-se estimar, però que es deixen

portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.

Adultesa

Estadi 4. Normes socials establertes. És l'estadi en el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població. Nivell Postconvencional. És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que
inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes. El composen l'estadi 5 i l'estadi 6. Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social. És l'estadi de l'obertura al món. Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. L'obertura al món porta, en segon lloc, a

12

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la vida o la llibertat, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi Estadi 6. Principis ètics universals. Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'obra d'acord amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguirlos. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen profundament la moralitat.

Com despertar la motivació? L´estructura afectiva i la seva relació amb les creences Segons J.A. Marina5, la motivació és un dels elements de l´estructura afectiva juntament amb els sentiments i les dependències. La motivació determina el que sentim i depèn del que pensam. Quines implicacions té aquesta teoria per la nostra activitat amb els infants

4. La vida a l’aula.
De la teoria a a pràctica • Còm aprenem o Aprenentatge experièncial. Enfoc socioafectiu. o Teories constructivistes de l´aprenentatge. • Còm ensenyar o Descentralització en la presa de decisions. Foment de la participació o Gestió de l´aprenentatge i el coneixement o Ús de les NTIC

5

Marina, J.A., Aprender a vivir, Ariel, Madrid, 2005

13

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

4.1. Com planificar les sessions?

14

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

" A. CONEIXEMENT A.1. Partir dels coneixements i experiències prèvies. Una experiència personal, un joc, unes preguntes per connectar amb els coneixements previs. En el primer moment el protagonista és l´alumne. A.2. La informació entra a l´aula: a través del joc col·lectiu i la dramatització es tracta de mirar la realitat i destriar-ne les seves causes i conseqüències: a. Discriminació nord-sud. Jocs d´educació pel desenvolupament, projeccions de video. Anàlisis de l´informe del PNUD 05. b. Exclusió social i pobresa a Catalunya. Quart món i exclusió. c. Discriminació a l´àmbit cultural. De l´etnocentrisme a l´interculturalitat. o Les CAUSES o Les CONSEQÜÈNCIES: Les noves migracions. Immigrants, refugiats i demandants d´asil. Racisme. Discriminació als mitjans de comunicació. B. OPINIÓ (DEBAT). Prendre una posició ètica personal. Es necessari introduir diferents punts de vista sobre el tema tractat, per ajudar a pensar i prendre una posició pròpia. Es treballa a través de dilemes morals i jocs de rol que ajuden a posar-se en la pell de l´altre6. " C. ACCIÓ. L´acció pot abarcar des d´un canvi d´actitud personal fins l´elaboració de produccions culturals amb NTIC (vídeos, pel·lícules, posters, obres de teatre.)7, passant per la participació infantil ciutadana, que pot ser local o global. El procés finalitzarà amb una conclusió, una posada en comú o una festa.
"

4.2. Com organitzar els continguts?

6 Los dos primeros provienen de L. Kohlberg, seguidor de Piaget

7 Franco, M, Políticas públicas de juventud, curs informadors juvenils 04/05. Professora Ajo Monzó.

.

15

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

" La ment democràtica no sorgeix espontàniament. Requereix ser educada. Plató (Teeteto) es demana quins són els coneixements imprescindibles per a ser ciutadà. El sentit de la justícia. " L´educació en drets humans integra: (IP pág. 211, més C 30): o Component civil. Educació per a convivència. Aprendre a tenir confiança en sí mateix i en els altres. Drets que aborden les llibertats individuals. o Component social. Educació per a la participació. Aprendre a participar en la comunitat. Drets socials i econòmics. o Component polític. Implicar-se en la vida política: conèixer les institucions, problemes i pràctiques de la democràcia. Drets polítics. 4.3. Com organitzar el grup-aula?

16

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

A mediados de curso, José, un alumno de Santo Domingo, se incorpora al curso. Tiene un nivel escolar que no se ajusta al que le debería corresponder por su edad. Prácticamente no sabe leer y no tiene adquiridos conceptos básicos que están en la base del aprendizaje matemático. Durante las horas ordinarias de clase a este alumno se le sienta al fondo de la misma, junto a otra compañera que se encuentra en una situación similar. Con bastante frecuencia, y según un horario establecido por el claustro, estos dos alumnos salen al aula de compensatoria. En ella se trabaja de manera individual los objetivos instrumentales básicos del área de lengua y de matemáticas. Su participación en el aula suele ser muy reducida, su tiempo útil de trabajo en clase también, y lo suele dedicar a colorear o a realizar actividades mecánicas de lectoescritura (hoy tocan las palabras que se escriben con par, pre, pri, pro, pru. Font: Inter Project, página 146

Estábamos totalmente convencidos de que este estudiante, al cual nunca olvidaremos, no sería capaz de aprender más de lo que ya había aprendido. Con una simple mirada sabíamos todas las cosas que no sabe. Sabemos que no sabe sumar, que no conjuga los verbos, que no localiza tal país en el mapa.... Sin embargo, este estudiante es capaz de hacer otras muchas cosas que no se tenían en cuenta en la evaluación. Al centrarnos exclusivamente en los otros objetivos estábamos dejando fuera una gran cantidad de potencial. Entrevista a unos profesores, Inter Project, página 147

17

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

5. Eines didàctiques
1. Dinàmiques de grup per a treballar continguts: a. Educació intercultural (gènere) b. Educació per al desenvolupament i la pau c. Educació ambiental 2. Dinàmiques metodològiques a. Per a avaluar b. Per a exposar continguts c. Per a memoritzar (concursos...) 3. Dinàmiques per a treballar la mediació: Jocs per a comprendre: a. Què és un conflicte. Causes. Diversitat en la percepció. Àmbits en els que se manifesta la diversitat: personal, intracultural. Conseqüències: esterotips, prejudicis, discriminació i exclusió. Posicions davant la diversitat. L´altre segons LÉVINAS. b. Habilitats de comunicació c. Autoconeixement, tècniques de feed-back, afirmació davant el grup. d. Habilitats de pensament. Presa de decisions. e. Diàleg i participació. f. Cooperació

18

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Proposta d´organització d´activitats de mediació8:

8

Boqué Torremorell, C, Guía de mediación escolar, Octaedro, 2002

19

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

20

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

5.1. Mirades del món En el marc de les seves activitats de foment d'una cultura de la pau, la interculturalitat i la solidaritat de la Fundació Save the Children, Mirades del Món és un projecte adreçat a l’alumnat i el professorat de secundària i batxillerat per treballar la convivència intercultural a Catalunya a través de materials didàctics. Aquests materials es complementen entre ells ja que ajuden a entendre millor la realitat de les migracions, a conèixer altres països, vivències i persones que conviuen amb nosaltres i, analitzar com els mitjans de comunicació tracten totes aquestes qüestions. Aquest curs presentem a Catalunya la guia Mirades de la Xina, un recurs didàctic innovador que reuneix informacions i activitats que ens apropen a les persones i a les realitats d’aquest país.

21

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Les unitats didàctiques van dirigides als estudiants d'ESO i Batxillerat, al professorat, a les AMPES, a entitats de lleure infantil i juvenil, i a centres culturals i socials que vulguin aprofundir sobre aquests temes. Es pretén fomentar una cadena educativa que comenci en professors i estudiants i s'estengui cap a altres agents socials. Es tracta d'unes activitats de reflexió i d'altres més dinàmiques amb les quals volem: # Despertar l'interès per les històries i cultures d'altres persones desenvolupant la capacitat de diàleg i de l’escolta. # Desenvolupar l’afectivitat des del respecte, la confiança i la igualtat rebutjant els prejudicis. # Crear empatia: ensenyar-los a posar-se al lloc dels altres i que entenguin com pensen i com senten. # Realitzar actuacions globals, no dirigides exclusivament a la població immigrant o altre tipus de minories. # Fomentar la participació infantil i valorar el treball en grup. # Partir de l'aprenentatge intercultural basat en el principi d'interacció a partir de les vivències que els mateixos nens, nenes i adolescents troben en la seva convivència quotidiana. # Impulsar un espai d’intercanvi entre alumnes, professor/ es, pares i mares per descobrir conjuntament altres realitats. Els materials estan formats per: 4 guies didàctiques per a un aprenentatge creatiu i constructiu de la realitat d’altres països: " " " " Mirades Andines Mirades Àrabs Mirades de l’Índia Mirades de la Xina

DVD Marroc i Perú + Guia del Videofòrum Són dos documentals educatius, d’uns 18 minuts de duració cada un, en els quals joves del Marroc i del Perú parlen de la seva vida quotidiana. 3 Mòduls sobre Comunicació per a la Tolerància " Immigració " Mitjans de Comunicació " Anàlisi de Textos Periodístics Guia de la Setmana Intercultural

22

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Una guia dirigida al professorat amb propostes de tallers per a cada nivell educatiu (ESO i Batxillerat).

Podeu trobar totes les guies en versió PDF en català a la pàgina web: http://www.savethechildren.es/interior_fills.asp?IdItem=1600

23

El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

6. L’avaluació, el termòmetre de la qualitat educativa.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o Per a què avaluem? L´avaluació me va servir per millorar els indicadors del projecte Me va ajudar a millorar com a dinamitzador L´avaluació va servir als alumnes per adonar-se´n del seu procés d´apenentatge no només en continguts escolars sinó en participació i convivència. L´avaluació em va aportar dates que em permeteren integrar tots els alumnes ¿Qué avaluar?. Vaig avaluar la participació i la capacitat per resoldre conflictes Vaig avaluar si les relacions amb la família van estimular l´educació en la diversitat. Vaig fer un contracte d´avaluació individual amb cada alumne. ¿A qui avaluar? Avaluam als infants, als voluntaris i a nosaltres mateixos com a dinamitzadors Tenc en compte l´avaluació que els infants fan de mi i canvii algunes estratègies. Com i quan avaluar? Feim activitats per a detectar el nivell inicial i partim d´aquí. Parlam amb cadascun d´ells per detectar què els interessa, què volen ser de grans, com se senten al centre, qui són els seus amics, què els agrada, etc... Parlar amb ells millora les meves expectatives de cadascun d´ells. Tenim altes expectatives de les possibilitats de cada alumne. No partim dels nostres objectius sinó de les seves capacitats. Avaluam a través de jocs, diàleg, reflexió i observació. Acordam amb els infants els continguts i criteris d´avaluació. Feim un contracte inicial amb ells. Saben què s´espera d´ells i en funció d´això s´autoavaluen.

L´avaluació com a eina fonamental per atendre la diversitat. L´experiència britànica dels port-folis L´avaluació en els projectes de treball

24

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful