COMUNITAT VALENCIANA SOLUCIO DE LA items de literatura 2s canws polities que van comencar el 1939 tenien com a objectius basics entre altres, la unificaiélinguistca i a substitucio de totes les lengues minorities de VEstat pel cestella, Ningd no ha fet més que Franco —ajudat per un conjunt de circumstancies i factors tan decisis com el cinema, le radio ila televis6,lescolariteacio general ila immigracié— per ta implantacié del casella. En trenta 0 ‘quaranta anys—els que segueixen la primera década de ppostguerra— el catala va perdre més terreny que en tres 0 quatre segles. 5a abolirla Generalitat FEstatut els parts polis ies va rohibir Fis piblci ofa del catal, i tamibé Fensenyament> en aquest idiomaRelegada la llengua a uso privado y fa riliae, Gesfets i prohibits els organismes cuturasilitea- "is, sense revists, ni ais, ni radio, ni editorial la literatura | catalana quedava condemnada a ser un fenomen minor- Geen | eapeemenil Sei aticnneeraenpene WR core ce ces es sancneons cao ig tendéncies: que, de manera embler passar la frontere amb Antonio Machado, Ee fe Agus van mont 2 teed ee esirilaavar saan pes PEM CSE aneer a Peper deasson one oa fons t9sn pom bn oe, | Després det 18 reaparet lentament Ho fe primerament a fel causa de les dfcultats de pu. “Blea de ia censure que hi haviaa interior ben aviat, er els noveblstes exlas (Viceng Riera Loca, Ave Ar tissGener, Xever Benguerel)prefereixen editar les seues “Dbres a Catalunya, Un pas ben important es va fer el 1947 «quan Feditorial Aym’ va obtenir el permis per a convocar el premi Joanot Martorll de novela. ‘A pesar de la contnultat de la censura, que condlcionave ‘enormement el treball dels novelists, el contact dels es por am pb es ve coamitaa atessvaments _partir dele anys cinguanta amb la creacié de colleccions dedicages exclusivarment al génere, com «El Club dels No- vellistess Durant aquesta decade es publiquen per prime- ra vegade obres dels escriptors formats i coneguts abans 3 | dels guera, com fosep ls ofan lingo Merce Rode | \ acl sa ERISSeLATEES pOWEES, ™™ “den p lee PROVA D’ACCES sro Enc Iborra ' refa i torna a editar les narracions publicades abans de la guerra, com Ariadna af laberint grotesc 0 Lala, | apareix la primera generacié de noveblistes que no havien comencat la seua carrera literaria abans de la querra.Sén autors com, Jordi Sarsanedas, Maria Aurélia Capmany | drolo) Josep Mari ‘o Joan Perucho, ‘im Les circumstancies politiques de la postguerra expliquen {que una bona part de lanarrativa que es publica fins al co- 'mengament dels seixanta tendisca a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicara per mitja de la simbolo- gia | del mite. Mites, de és una bona mostra. Alllarg dels quinze contes daquest recull,escrits en una prosa que combina realisme i surrealisme, Sarsane- das aprofundeix les dues cares de la realitat —la del somni ila quotidiana— fins que arriba a una alegoria de I ‘ences autos on TR ten ‘també per ung literatura imaginativa o fantdstica, que pot | llegir-se metafSricament depenent de i ealitat compartida | Per novellstailectors, “Cren’ques a ‘Pa attend nd representa perl nol sco: Jégica, corrent predominant durant els anys trenta. Novel- listes com Joan Sales, M | Maria Aurélia Capmany van ent [psicologicaincorporant-hi elements de la historia recent {de seu mén persona més realistaInclou escrip- tors com Manuel deedrolo | Josep Maria de nit, la més celebrada de les novel-les d'Espinas, és una cronica, en forme de reportatge, de la vida dels conductors de camions. Hi utlitz principalment el caleg i el combina amb el mondleg interior ila narracié en tercerapersone,La novella psicolagica, de tota manera, va dominar el panor~ rma narrati fins ala dcada dels seixanta, moment en qué es va debar sent la influénci del neorealisme ital de la novella nord-americana dlentreguerres, (Ai PaisValencié la produccié literavia durant la postauerra “es va decantar generalment pels versos.L'editorial Sicania, creada per 1955, va representar un in- ce rtes bev ‘ombat °° tent de corregir aquesta situacié i va fer possible I'aparicié. denoveles de Mab de Best Ger ence ives.) Durant la década dels cinquanta es va publicar també La dona forta de' bra important tant per la ‘técnica emprada—el Muntaige— com pel tractament de la condicié de la dona, i van comencar a aparéixer els vo- lums de Rondalles valencianes' que va escriure, ‘a més, una novella, 'ambicié dTehx Des de Veditoral Torre es van publicar també uns quants reculls de contes, com Pardbotesprou de esepiborte., any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va mar- carel pas ala década seguent amb tot un seguit de canvis. En el panorama cultural literaricatald es va produir el re-COMUNITAT VALENCIANA slew generacional ies va passar del resistencialisme estricte @ actituds més enfrontades amb el régim franguista.La dicta- dura va evolucionar envers posicions més permissives, 8 | cause de obertura internacional que va experimentar, cosa | queva possiblitar faccés dels escriptors a un pablic més || ampli un funcionament menys restringit de la cultura cata- | lana 2 pesar dela continua dela censure ' e4panorema editorial es va consolidar ala ddcada dels se- veanta amb la reaparcio de a coHecci6 «A Tot Vent ia crea- {cio dEdicions 6Z;que lancaria lacolleccié de narrativa ef \Balanets i antologia de la novella negra divigida per Man drole, Aquestes coHlecions van ublicar moles reductions de novella estangere wr fet ‘que va permete al public accedira Tes noves formes de la narrative europea. Al final de la década dels selxanta la no- vella havie recuperat Fhegemonia entre el public lector. | Ales datreties de la década dels seixanta i al comenca- | ment dels anys setanta, els escriptors crescuts després de | le ‘a publicar | causen un gran impacte =—— Testorre dels viis capitals (1968), obra que marcara eee 8 ch me seus models j en els seus valors. fers va inaugurar el 1961 una carrera brillant com = novelista amb Solnegre.€l 1963 va publicar La luna jel «Cole lamp». Amb aquesta novella, testimoni de la vida dels homes dedicats al contraban en navegacions de cabo- tatge, Porcel va iniciar el cicle tematic que abracara bona part de ls seva narrativa posterior:el mite e'Andratx, poble de Mallorca on va naixer.Dins d’aquestcicle se situen no- vveHles com Eis Argonautes Dfunts sota els ametilers en flor. — Amb aquestes va anarallusnyant dels seus inicis existencials i del realisme histbrle,| va confeccionar RAMMMSES pop on va relabora ura sti hi tries. £11875 va publicar Cavals cap a la fosca, obra amb qué cuimine el cicle novellstic del mite d’Andratx. Cavals cap a lafosca és elretorn al mén de la infantesa des dun narrador-protagonista que recull pel seu propi coneixe- ment, pertradicié oral o per mitja de documents que cerca pera completar la informacié ja coneguals, les histories del mén d’Andrate i dels seus avantpassats.En unes altres no- ves, d'ambientacié més exdtica, com Les pomes dori Els dies immortals, Porcel hi aprofita la seua experiéncia de viatgerinatigable arreu del mén, El procés de normalitzacié linguistica i cultural que pren forca al Pats Valencia des del comencament dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicacié de noveles. & {TEMS DE LITERATURA | Caldra esperar a la década dels setanta perqué une nova ‘generacié descriptors comence a publicar narrativa duna manera solida i continuada. Al costat d'aquesta generacié | jove, coneguda com a generacié dels setanta, durant | aquesta década també es van incorporar ala narratva es- crit anyien a promocions literaries anterior, « Carmelina Sénchez-Cutillas, Josep Palacios sea publearle tala de Cassar mb {5 cronia novelTese de les comarques valencianes del sul Explica les caracteristiques més importants de l'obra lterria ene Valor. Na la, Alcoa, eL 1911, durant els anys de nquista la vocacié narrative deélVal6t va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a dlifondre la gramatica normativa al Pals Valencia, amb obres com Millorem el lenguatge i La flexié verbal. Va ser collaborador del Dccionaricatalé-valencié-bateari del Dic- cionari etimologici complementar de a lengua catalana de oan Coromines. Durant aquests anys la vocaciéliteraria |d' Enric Valor es va materialitzar amb laparicié d'una no- Ha, Lambicié d’Aley, i de les Rondalles valencianes, en luna série de volums que han tingut un ressd ben ampli.La ledicacio de Valor a les rondalles respon a la passi6 de |contar ia la voluntat de difondre el coneixerent del pais, del paisatge i de la lengu va limitar a trans- Icrure els relats orals det nostre folklore siné que en va no- |veltitzar els personatges Iles circumstancies. El resultat és lis creeciéctun mén iterarfascinant. Ala darreria de ll rie Valor va co- mencar a publica les novelles del cicie de Cassana —nom d'un poble imaginari de Tes comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batu- _da (1983) i Enlld de Phoritzs.(1991). En aquestes novelles, ‘ue constifueixen una crbnica de la societat rural de Cas- sana de la primera meitat del segle i rememora les seues vivancies de joventut sobre la destruccié d'una classe social, la dels terratinents valencians de les comar- ques del sud Valor no amaga els confictes les tensions de classe, siné ‘que els posa en primer pla ‘en fa el punt de mira de la no- Vella, el‘autor —ha escrt Josep Iborra— ens conta la his- ‘ria d'una vida tancada entre muntanyes i encare feudal, ‘quan Ia qifestié social comenca a desbaratar els seus tradi- cionals esquemes. Sobre el fons dela primera Guerra Euro- pea, Valor presenta un variat panorama social que inclou tots els racons dela vila idels seus voltants: la casa senyo- ‘ial thabitacle hum ja botiga iel mas,el Casino dels rics la Casa del Poble, ta taverna inhspita i església...r. En les seues novellesUBlfapareix molt vincuat al mén rural don procedeix, concretament la Foia de Castalla 0 qualsevol altre poble del rodal de I’Aitana o de Mariola. En quest mén nara la nature hi una func ben impor. ‘ant Vilof le descriu duna manera realista sense ismes, | ggeeectons dele Nitro eres Garr scbremine \ de dia en dia,fc COMUNITAT VALENCIANA carla seua primera noveHlaalr es va | al model tradicional de la narativa realist, i aprofundir al larg de I seva vida literaria, es poden agrupar en dos blocs:novelles ee i el medi —Vam- Searaner Goon tials se emigrant (1982)—, | idual amb les seues peripe- coblectiu, represen- ‘per mit del pas del ees ‘que consttueixen Sie vos Valor va aprofitar eee ‘el model del realisme nar- | Seempemammaemmpecprtat peli ser ‘un retaule, ambiciés i complex, dl primer tere del segle xx al Pls Valencia. —— inclou reculls de relats com Narracions dela Foia de Castolla (1952), Narracions intrans- cendents (1982), Narracons perennes (1988) i Un fonamen- talistdl Vinalop6, atres contarelles (1996). La produccié literaria de Merc Rodoreda incideix so- bre Iz psicologia dels personatges. Estas d’acord amb questa asseveraci6? Explica per qué. Filla Gnica d'un matrimoni atret per la literatura i el teatre, Merce Rodoreda només va aner dos anys a escola, perd va ser uns gran lectore. Intentant fugir d'una vida amb po- Scents, va comengar a coMaborar en diverses pperiddiques. El 1933, a vint--tres anys, va pu- blicar le seua primera novella, Sécuna dona hor fins 21 1536 tres més, Aquestes obres van ser rebutjades poste- riorment per autora. El 1938 va publicar Aloma, que pre- senta mottes de les caracterfstiques de les novebles poste- ‘iors, com la narracié en primera persona per part d'un ‘personatge femeni, a introspeccié psicoldgica o el lirisme. Mentrestant, Rodoreda sthavia integrat cada vegada més ena dinamica vida cultural de la Catalunya de la Repsiblica, sermprendt, al costat dates ‘companys de la seua generacid, el cami de lexili, que seria Teed as Rang dur del que es pansnig en Ur pL Sen- $= temps per aescure noveiajes va deca al conte. Més gg Tin en tes Zondiions mllos va Torta reprendre la novell a tornar a enfrontar-se amb aquest génere és t-icdos contes, que va esdevenir una mena de laboratorren ave ve experimentar tees | ecniques gue utitzara en les novels posteriors. Vine-Fdos cones, suns obre un gran pessimisme, rut ea desolcié de Fen La majoria de les nerracions o'aquestreull een coma tema les lacions amoroses abocades a acs, £11962 ve publicar la seua novella més famosa, La plaga Rodoreda hi tracta la historia senzilia d'une i, per mitja de les seus limita- des possiblitats de visi ide comprensié,els grans esdeve- niments coblectius que va haver de viure. contrast entre que és tragic i complex —la mia nper %pettti ITEMS DE LITERATURA | fi produc una tens dramatica iy Com \ Serene queria TFexli el temps que pass,donen au art ua esranya agudest Una sens litat, si es vol, dolorosament subtil, alineada en la hipotesi dela gent anima en la mulitudpaclent, que “ste a storia | poques vegades pot sap explcran, pga del Damantno &s exactament una novela sobre TFC. Aques fet tric Wapareix noms com un Terefons de la narracié, que se centra en la psicologia de la. | Protagonista, en la seua historia d’opressié i de soledat. Els fets histdrics només hi sén esmentats o suggerits en la me- | sua que incideien en aquest personatge Les taniques | | del mondleg interior i 'us indistint de l’estil directe i indi- | ‘recte Gonen com a resultat,una,prosa_evocadora | poatica, {ue recrea de manera molt elaborade la llengua oral. | plz Dien ee cS Se AE Mesicomelscoloms. er novell psrcolesree 1 1966 va publicar £1 carrer de les Camélies. Com en la no- vella anterior, parteix d'un personatge femeni, que intenta refer una identitat personal. En Jard! vora el mar (1967) el pprotagonista és un home, el jardiner, observador distanciat de la realitat, que afavorelx Faparicié d'altres histories se- cundiries. Del 1974 és Miralltrencat, probablement la seua ‘obra mestra, narracié de Ta Tiquidacié de tot un mén, cen | trada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina ila seua familia, des del comencament del segle xx fins ala Guerra Civils una novella de gran complexitat, una mena de nissage familiar que inclou molts personatges i abraca tun espai de temps molt dilatat. La visié del mén que es desprén daquesta novella és la més tragica i desencisada detotes. A partir de La meva Cristina i altres contes, a narrativa de Rodoreda pren un caracter cada vegada més simbolista i fantastic. Aquesta tendéncia culmina en Viatges i flors (1980) f Quanta, quanta guerra (1980),en qué narra Taven- tura d'un adolescent que, com el Félix del Libre de merave- es de Llull,emprén una mena de viatge inicitic a través d'un paisatge misteriés, onic i esotéric, que el dura, supe- rades una série de proves,a la maduresa. Qué destacaries de la narrativa dels anys 70 fi Factualtat Reflesiona, sobretot,entort dees noveats ~en a tecnica literdra del context sociocultural. 1.Els anys setanta £11971 Oriol Pi de Cabde)ps i Gullem-Jordi Graels bat ren coma egnerac ti dels stant un um ee cfiptors que, hascuts [formats a la postquerre,donaven a pa eee rere re detarcomanr toners excite que a* permet pera de generals. En prime oc os exaven Iatets pels cons sopaiie dele ays 80-60 pe let onesies el sa nets el o00 props el esenlag al Sela ctr fang (97S) ets core porte done una matcios elements formats bec vee ore ww Te,COMUNITAT VALENCIANA + creme. televisi6, elements que, mitificats i desmitificats, | Seemaran part de obra d'aquests autors ala, Se Ee = rnovelistcs. En les seues.obres no SEESEaTs peripacia duns personatges en un mare cor- cretsocial temporal i geograficsiné que la ficcé i funcio~ j ‘en joc la memoria o-diMus- | a ‘Aguesta orientacié lficilment | Sodis afavorir el propésit d'escriure una novella, entesa ‘com una ehistorian, | com 2 relat dluna realitat objectiva, sin6,en' J Una bona mostra d'squestexperimentlisme naratu s6n | Soe con dau depesaato (0570 gamelan oder de sal (1974) de Mesqui jquen (197) de Carles Reig, Sei Service (1977) de Biel Mesquida i Quim Monzé, i Coll de est > serps (1978) de Ferran Cremades. soles novelles dela generacié dels setantatenen un card corde cdnica generecionalseguebsen de fet el model que va exobir Tgneocan Ect que we at iyi se Centon en el tema de la fugida com a reaccié contra la s- cosas caustrofbbica que es viu en fenton familiar —Ves- | Ao Rip ten Fertor socopoitic Ia deadura | Fenqusta. és el que Enric Sulla bate) com el viatge afar cae i Alex Broch com la COMUNITAT VALENCIANA ‘ments superfus tant pel que fala fcc com pel que faa ‘model de llengua lterria. Els seus contes es basen en una idea ical i nica, de vegades una sorpresa final, que pro- | dueix un gag, una situacis cbmica, irreverent i absurd, en | es primers libres, més reaista i cdustica,en els darers. Els motius centrals de la narrativa de Monzé van des de la Solitud existencial fins 2 la reflexisirdnica sobre Fescriptu- ra. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chatto- _y teaux et Mauri (1980), encara és present una certa atmosfe- © onirica —en qué predominen temes com el doble, a rebellid dels objectes o el trencament de la barrera entre els espais de la ficci6 ila realitat—, perd en Lilla de Maians (1985) preval la reflexi6 sobre el llenguatge iVacte de V'es- criptura, itambé la dendincia de les vanitats del mén litera- 1.4 partir del primer recull dela dacada segUent,f/perqué detot plegat (1993), sense perdre cap d'aquestes perspect- VES els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de ddos grans pols tematics.D'una banda, 'alienacié de la vide > arella:une bona part dels elats de Quim Monzé estan “GegicaES® tipficar tota mena dactituds i discursos sobre les relacions amoroses a la nostra @poce. Els seus personat- {92s, lambient en qué viuen, les formes habituals de rela- io, etc. tenen una relacié mok directa amb els esils de vida urbana de les acaballes dels setanta iel comencament dels huitanta, LUaltre pol tematic que domina la narrativa de autor és la ‘Eesti en cla tbe ole deformacie episod ie: _Zaris ben coneguts. des de la lecture orotesca del caval de “Troia fins al capgirament de la historia de La metamorfos! « afidana, amb un conte en qué és Vinsecte qui es conver-- teix en home. L'diltim llibre de contes publicat, Mil cretins (2007), constitueix una reflexié amarga sobre ia vellesa, la “gexaGencafisicai el pas del terms. Com ha remarcat Manuel Olé,allé que Quim Monz6 escriu no és purament ficci6, sind metaficciéficcié sobre la fcc. | Lescriptor no es limita a contar unes histories, sin6 que, alhora les interroga i les analtza. A més dinterrogar I des- doblar les veus,en alguns casos utiltza com a materia pri- mera dels seus relats ficcions prévies i conegudes de sobra pels lectors per tal dnvertirles i pervertir-ne la logic in- tera, Amb la série de reculls de columnes d'opinié que arranca | amb Elda delsenyar (1984), Quim Monzé va iniciar una via poral defo Her per mith dls recurs dels | crdnice il reportatge iamb els recursos retbrics de Vargu- -mentaciéla parbia Ia inna La reduccida Labstc, | Ls literature periodistica de Monz® sincorpora plenament | Ino en unlloc marginal— a la seua obra. Proporciona } un testimoni insubstituible del seu temps. L’autor posa la penetraciS analitica ila forca argumentativa del seu dis- curs al servel d'una capactat de reacciéinexhaurible da- vant dels discursos oficial les mitges veritats ies topics presumptament progressstes. iespanyolisme tronat, el subnacionallsme catal, els fonamentaismes més o mehys propers i més o menys disressats de progressismes, les ITEMS DE LITERATURA ‘rampes del bilinguisme, la publictat institucional ila no institucional jen general, tota mena de discursos disfres- sats i de mitges veritats sén alguns dels temes recurrents dels seus articles Tant en la narrativa com en FarticulismeyQuinwMGhig6 del mita i analitza les imatges que ens fem dela el pa- is, de les relacions de parella | de nosaltres matebios. La te- miatica central de la seua literatura sén els topics i les mentides que envolten tots els aspectes de la vida quot- diana. Thm (eo inferraciene! ret 62209 Descri les tendéncies més rellevants de la poesia en el periode que va des de la postguerra fins a finals dels anys70, bv R cut Entre Ia fi dels quaranta | el comenament dels cinquanta, a esdevenit un punt de referancia per als es- ‘riptorsjoves i pera la cultura catalana que lua per so- breviure | reafirmar-se, Riba encamava els valors de rigor moral c’exigéncialterdria i de fe en la cultura que havien | de ser els fonaments per a redrecarel pals Balvaorientar un conjut de poetesmésjves que petlonguen la poesia, de tradicié postsimboli pore" ressid cult i el rigor en 'is de a llengua.Parabielament 2 | ‘aquesta linia, r’hi ha una altra d’aplegada entorn desgoix, || ‘que reivindica la ruptura formal i lingiistica iexperimen- Salisme dees evantquardes. _ En la literatura catalana dels anys seixanta es ve viure un gran debat, que va enfrontarFestética de tradiciésimbolista ‘amb une altre que concebia la literatura com una forma de romis paltic al serve de la liuita contra la dictadura. - | £5 fanomenat Fealsme historic ‘que es besave en / els plantejaments marxistes intellectuals i escriptors com v S Lukas, Gramsci i Brecht, i que reivindicava la participacié dela literatura ens lita ymentindividualisc— > Gal de fésser hums, 'antologia Poesia catalana delseglex g 363) vaserel referent programatic del nou corrent literari.Dos libres de iy e(Pere/ Quart Salvadon spd, Vacan poesia de Wacancet pagades|) \ oy, publics tots dos el 1960, van se lests en \E cau realista. En aquest context sexplica interés Scspertat perl Nova Cangdun movment que vse uth © Ie pey oii ps2 aroun 8 EP TS OG eee: 8 ampli. En iniciar-se la década dels setanta, perd, es van produir en él nostre mén literari un seguit de fets que van marcar un ‘tomb en la poesia, D'una banda, es van comencar a publi- car les obres completes de: | que vaeixir aixide le seua situacié marginal, es va tedescobrir a poesia de Goin Aquests dos autors es van convertir ben aviat en els rmestres reconeguts de les promocions més joves. Aquesta Ultima generacié compartia la voluntat de practicarla poe- sia com una activitat auténoma, sense cap altrafinaitat que la de fer literatura, | reivindicava unes 0 ati taven a explorer explotar les possibiltats delCOMUNITAT VALENCIANA antologia que; yt publica amb el titol de Carn fresca, La tfia presentava un mostrari de poetes que, era Fabregat,signficaven la preséncia d'una nova poesia al Pals Valencia. Préviament, sthavia produit la reaparicio fulminant de Tletres de canvi, del 70, va ser seguit, any sequent, de quatre titols més. Llobra dels poetes seleccionats en Carn fresca responia 2 orientacions diverses. Compartien, i Compartien, unicament,-eltrence- ment amb la tradici6 a lisme historic Ia v ‘Tuntat de practicar Ia poesia com una activitat autd/ a dir, sense cap altra final literatura. ‘De manera simultania, ala resta de la nostra area lingUisti- ca poetes com Xavier Bru de Sala i Ramon Pinyol sallunya- vven del realisme precedent i es decantaven envers el sim- bolisme o fexperimentalisme, Wahi Naar un dels poste seleccionats per Fabregat, va uanyarla primera edicio del premi de poesia Vicent An- des Estlies en el marc dels Premis Octubre, amb Gril es ple genes oven e po Naan ave dels ntologats hi va quedar finaiste amb [esmorteda estela ‘(dela platja. Josep Iborra ha remarcat que el man d'aquests I ae carpark ice cress tea ‘Tots dos creen una realitat angoixosa, Ilunatica, gotica, | iklustrada amb motius o emblemes idntics —brulxes, ge- rivets, espases, escorpins, escurcons, herois, vaixells— ies ‘troben obsessionats per un altre cel | une altra terra, en |\una tensa i violenta situacié ’exili,dinfern». tots dos trac- ‘ten de transformar a realitat operant sobre el llenguatge. De tota manera, aventura espiritual de Navarro, «no est impulsada, com en Jafer, per un impuls mistic. Se'ns pre- senta tancada, sense cap accés possible a I'altre banda de Vrespill. Aixd fa que la seua experiéncis siga més precisa, més acostada a la seua realitat concretay. Reculls poste- _cgtiors de Joan Navarro sén L’ou de Ja gallina fosca (1975), Bardissa de foc (1981) i Magrana (2004). D ivius dia- tant (1975) els cagadors solvatges (1984). 7“) ine Tires poetes que van aperéiteren les mateies ates son Jaume Pérez Montaner, Josep Piera poe- sie de Pérez Montaner encare que comparteix alguns dels procediments de la de Navarro Jaferno perd mai de vista, com a referent, el mén real, ies val de recursos expressius ‘més directs. 'obra podtica de Piera i Granell esforca per esquivar la reltat,ransfigurantla en la substancia verbal Gel poem Entre els altres poetes que inicien la seua obra durant els setanta cal esmentar Fi f va inaugurar la ‘seua obra lirica en cat |970), on introdui | els recursos més representatius de les avantguardes post- simbolistes. La seua obra continus amb Hora foscant (1972), Foc cec (1973) i Lespai desert (1977). Reprenent trets de la tradicié medieval catalana —Ausias March—, del simbolisme i el postsimbolisme (de Mallarmé a Saint John Perse) i de lavantguarda (Pound), ha elaboret un mén pro- [TEMS DE LITERATURA pi, de vegades dificil, que, com ha comentat Sam Abrams, eceuneix en un mateix pla visions reals més o menys trans- formades, fragments de lectures, imatges filmiques,en un conjunt que té una qualitat material gairebé com de collatges. 1 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al Sinere pole. NR Toe) i maxim expnent de la poesia contemporania 21 Paisalenci ‘un autor pels seus teres, absoltarent Tepfeventata de ba postguerra Une gran pat dela seva producis Ra apareQutamb retard De fet, stllés entra en Joc. com ¢ poet en la década dels setant, quan ja fia mmésde vine anys qu esctive versos Sava danat a cone er el 1953, amb Clutot a cau dre 1956 ve pubicr {emit eT 1956, Donzel amar. La stuac6 es va capgrar el 1970. A partir d'aquest any es va produir el queshaano- Trent el boom Estes 11971 va publcar el bre dene ‘ravelles | La clau que obri tots els panys. El 1972, Recomane| Fenebres primer volum de Fobra completa, que aribars a Seu volums. ambien Iva ser favorable pergut esa rin corporar a la nostra escena literaria en un moment decisiu | de represe cultural el Pls Vlenci que, dala banda, els} Seus libres van contribuir a reforgr.Postumament sa publct el Mural del Pas Valence composcs extensa de- Sicada a cantar tots els pobles i ida vlencians perso- ratges histories accidents geogrfcs, En a poesia @ESEIIGBi ha la reconstruccié en la memori cfun petit man, explicat metculosament en la seve quot) dant. Es tract dun discus poticdelberadament opo-| sat al de la'poesia pure/pergué esquive la temptaci6 del pur joc verbal, del irisme més 0 menys hermetic i privet. | En aquest mén constitutt per objectes i comportaments | quotidians del poble de la seua gent, amor per exemple, | tindra una preséncia molt concreta i cicumstanciada. Le mort no serétampoc cap enttat metafsce, «sind aquela attra, veritablement / indigna de les malaties, les /injec- ions iles pasties un /enrencu de culleres | tassetes. poeta de BurjassorGivents la ela per mij dea eva poesia. Aquest inventai de la realtat Tha porta afer un auténtc fresco mura de a Valéncia del seu temps La poe- ia di€stellésyperd, no es pot enquadrar en el realisme his- trie que es propugnava en la década dels sevvanta. Mes {que de realise historic es tracta un tesimoniatge, tuna cronica o documental de la realitat, de la qual un dels mi- lors exponents és el re de meravelescrdnie impressio~ nant d'un temps de crisi. - CanengrmeenpIeneRNreEadsecie | amb un esti molt expressiu construt sobre la fusié de ci- versos registes, amb predomini de l lengua coHoquial Al costat daquesta explotaci6 potica de fa llengua color {quial a poesia estellesiana mostra també una particular tlaboracis estilistica i retoica,ben visible en ladjectivacé, tenes imatges metafériques en a utitzacé dees férmu- les essiques, particularment Fegloge i Yalexandit. Un al- tra aportacié important dlstllegal aénere podtic és lisCOMUNITAT VALENCIANA | de referents de la tradicié literaria classice, de vegades || amb una intencié parddica o irbnica. Aquest procediment ‘Ti permet operar amb un cert distanciament, com en les Horacianes, on les ablusions al mén llat{transformen en poesia lirica el que és una cronica gairebé periodistica amb caires saris, En aquest libre el poeta retrata la vida valenciana dels anys seixanta, transvestint-se d'Horaci,bar- rejant Valencia amb le Roma imperial i disfressant els seus enemics contemporanis de personatges de I'époce, com | ara Svetoni,De le mateixa manera, en el Libre de merave- | Mesa cranica de la Valencia de la postguerra es contrapun- | te amb referéncies constants a autors de la literatura cata- \iana medieval ; i oo ~ 5 i epic les caractetistques més importants de re! dueclspottca de Salva posta, dramaturg i narrador, obra @IEBHGté un caracter fortament unital Hi contribuel la creaié de diversos mi- ‘tes que recorren la seua obra, alguns de procedéncia per- sonal, com Sinera (inversié d'Arenys, poblacié de proce- dencia de Ta familia e'Espriv), Lavinia (Barcelona i, de vegades, Catalunya) 1 Kolindsia i Sepharad (Espanya). ‘Aquest escenari el pobla de diversos personatges, de ve- | gades desdoblaments del mateix autor. En aquest espat mitic creat pert slinterfereixen els grans mites hell | hics —Teseu i Ariadna, Antigona— o la identficaci6 del ‘poble catals ambelsjueus. Ze 4 obs roy” | Llautor va considerar la seua obra com una «meditacio constant obsessiva dela mort. Per aellla mort és la reali- tat ultima de Vexisténcia humana: és sabent que hem de mori que la vida pot comencara prendre un sentit que ja no sera un deli fabulés © una iHlusi6,siné conscinca i dolor En aquesta meditacié de la mort, desguarida de to- ta connexié dordre transcendent, religids 0 no la lucidesa restaure les coses essencials.A aquesta concepcio corres- pon un estilauster,d'una linia seca i precisa. Enfront de la Emeditacié de la mort hi ha la vida» dels homes que no mediten la mort és agitacié vana del laberint grotesque converteix els homes en ninots 0 titelles. (Eopnie formava part dela primera generacié d'escriptors que, en aribar@ lajoventut, es van trober uma llengua co- | difcada i normalitzada i un marc de libertats | autogovern | pera Catalunya. Durant el periode de la Republica/Esprid hravia publicat cinc libres en-prose-—novella i conte—, | grotesc Al mateix temps havia estutiatDret i Historia Anti- | geen a Universitat Autonoma, on va conéixer un quadre de professors brillants formats sota el codi académic del rnoucentisme. Semblava que es configurava per a Esprit un futur univetsitari, pero tot aixd es va esvair amb Fesclat de la Guerra Civil, Després de la guerra Vescriptor hagueé de tre- ballar en una notara i més tard, en una companyia d'asse- gurances; | es va concentrar en la.poesia. | El primer libre publicat després del 1939, Cementi de nera (1946), 8s una elegia del mén destruit per le guerra | que él poeta identifica amb Sinera. En el libre de poemes getsnen WE Lnaghlese univevel toe f que envolten "home i orespriv. (113 ~/85) 4 (TEMS DE LITERATURA segient Les cangons dAradna (1948), Espriu va recuperar en vers satiric el man e'Arenys ive enllacar la seua poesia am fa narrativa anterior a la guerra. E1948 va escriure Fobra ~ ‘teatral Primera historia dEsther, que va concebre com un testament de lalengua catelana, on entrecreua el mite bblic amb el mén de Sinera des de lestatica grotesca| esper- péntice. Després de Les cangons a’Ariadne, va publicar Les hores Mrs. Death I caminant ie! mur. Aquests libres, com ha observat Castelle,tracen un cami dinteriortzacié que culmina amb Vexperiéneia mistca de Fin! d en {qué Espriy seguelx princps intimament ligats a la cabala. * En tots aquests libres s‘insisteix en l'angoixa i la solitud | matelx temps, s/h expressen les | tension det poeta amb seu pobe. year Caesar) 4 Fene ee Eee ete Lapel de br 1960) va marc el moment de maxima“? “S's Tea El poeta, convertit en un oracle | o profeta del seu poble, sadreca a Sepharad (Espanya) per denunciar les injusticies que van seguir la Guerra Civil, En el moment en qué triomfaven les noves tendencies liters- ries del realisme historic, que propugnava el compromis social de lescriptor, la poesia civice difspritwva adquirir un jgran ress6.Hi va contribuir notablément la difusié musical que Raimon va fer de molts dels seus poemes. El Descriu les caracteristiques basiques de la poesia actual. DvD ‘La poesia catalana de la década dels huitanta va estar mar- cada per Ip postguerra, co , Foix, Pere Quart 6vnyai. Hom ha continua culvant una poesia de carter experimental ‘elacionada amb les avantquardes historiques, amb refe- rents com Palau i Fabre, Foix i, sobretot, brs de doa que a partirde Yedicié de Poesia rasael 1970, ocu- {Ppa un lloc central en la poesia catalana contemporania Probablement, perp, la linia estatica predominant en la poe ‘Ja cotalana de Tes dues ufimes décades del segle mx siga el realisme lrc, que desenvolupa diverses possibitats de fa Boesia postsimbolsta, La influéncia de la poesia de Joan ‘estat decisiva efi Ta constituci6 dlaquest corrent estétic. Allarg de la dacada dels huitanta van aconseguir a madi resa artista poetes com Fels Formosa Joan Margarit Net~ & Comadia Francec Pacers Pre GinfererBerins 7 ue el 1981 va reunir en Mirai espa. aparicions els Seus quatre primers libres de poesia catalana,ha publit Ibs de gran valor com E/ vendaval (1989) La lara (199) | Per la seua banda,eliliFORMOS també va recollir l'any 2004 tota la seua obra podtica en un nou volum, Darrere el \ Vide Poesia 1972-2002. La seua poesia est basada en una ‘asta cultura, un realisme existencial la influéncia de Ga- briel Ferrater. La poesia de France 12 evolucionat des del rea- lisme critic dels primers libres fins als models d'une poesia dlactitud moral davant de la quotidiantat.Obres com Vedat ‘dor han convertit en un dels representants més sdlids deCOMUNITAT VALENCIANA . Cookllt Holdr [_'2nomenada poesia de experiencia, Finalment| ha tendit,a través d'un rigor matric ilinglistic pro- | —Gfessiu, envers les formes classiques,la contemplacio, la re fexi6 ila ironia. eft LLaparicié de noms nous en la poesia catalana, sobretot al voltant dels premis literaris, va comencar a tenir un cert ressé Att la meitat de la dacada dels huitanta. D’alesho- res enga shan donat a conéixer tota una série de poetes comm cnn EES, Albert Rol, Ee Cats, Isidre Martinez Marzo, Una part d'aquesta poesia, tot | moure’s dins dels parame- tes descr ha dfensat un cert barroquisme vital plan- tejaments volgudament heterodoxos. Dins daquesta linia, le poesia e'Gnrie:Gasasses ha adquirit une actualitat crei- s Len. La seus obre mostra influéncies melt heterogénies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixe- ment el Barro) ha constuft un circuit akerativ de rectaié pottca la seua obra, quaiicada de psicodi- | c2,populista i romantica, sha convertt, durant Ia segona meitat dels noranta,en un referent inexcusable, + »_Nif La poesia de Miquel Mart/ Pol ha aconseguit un gran ress® social. Explize-ho iraonarho. de Tere, 128200 andl (Bebe tewtepomariions Across Env comavareteblaol dat une br to Insae ev aver de peg 18730 cous dune sce temple queve conte pets ae ay 170 ae ashore en lve tmp ours paromb name iat ssa sable wench rata de mb cee seu allel eshte Scope be denen tela | mritjS de procediments com l'inventari o la crdnica. El. con- ‘trast entre la descripcié de la vida de l'obrer, que es desen- Langan resanb a Troe etiteloe «la seva gents, és una de les caracteristiques més originals aquesta poesia, expressada amb un llenguatge dirs La irupci6, la progressié i Festabilitzacié de la malaltia ‘queden fortament reflectides en la seua obra de la primera meta dels anys setanta, Vobjecte dela seuapoesiafinal 9 1975, sinterioritz; ara stmposen le solitud, 'angoixa, una Serato eane ie nee crcumstancies que litoca viure._ Asian eer con RT? Tea Sasi afeue va octoreattene one peracio-de Tes Mberiats polkiques: També diversos ae sienis autobiografics —Ta mort de la seua dona— faran Vocencam ervey | wr donn > beans 5. Cpa aquesta etapa més complexa. Com a contrast, un nou {amor un segon mation una nova estat en la seva vvida sén els motius as bells camins En aquest context de represa vital al final dels ut ‘Tibre de poesia amorosa molt reconegut dins de la seua obra: Estimada Marta, A mitjan anys huitanta.si S eee re eneetecerenn”, 4 aval Pea pella,pronimitt= i [net tbrs qe putea anys ata poss | de Mart Pol presenta un nou tombant, definit pel des- | concert, el desencis ila inseguretat. Ara bé-aquesta sensa— | Siraecesconcert to €snoreés personal tant en Un hiven plac (1994) com en el lib des sltud 1857) derive | lca reas clea selpocre els esdeveniments d'ordre socle yolitic coetanis. | aqui el desencis del poeta toma a esdevenit citi lluny d’abando- \[narse a la resignacid ola passiitat Laifusié que, de manera progressiva, ha aconseguit Fobra de ha convertit en undesemen-tipic- d'estimacié popular en la poesia catalana del final del se- | gle 0: Aquestaestimacis i popularitat sexpiquen perqué la poesia de MartiiPol és essencialment comunicativa | el | seu mén metaforic defuig Ihermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu pottica i experiéncia biografica que comunica, s6n unes altres raons importants per a comprendre per qué la poesia de autor ha obtingut aquest ressb, En aquest interés hi ha tingut un pes innega- ble la interpretaci6 que, d'una part de la seua obra, n’ha fet el cantant Lluis Lach si bé, per damunt de tot, cal atribuir= loa lla calidesa dels seus poemes, en els quals amor, Yex- periéncia moral individual i collectiva o la convivencia amb la greu malaltia que va patir sén presentats amb un llenguatge que sol defugirartficiositat. ~ IH Descriu la renovacié teatral del periode que va des de la postguerra fins als anys 70. Després de la Guerra Civili amb la implantacié del régim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit dels ‘escenaris professionals i va viure absolutament descon- nectat de les linies més innovadores del teatre europeu i nord-america fins al final de la Segona Guerra Mundial ‘A partir del 1946, el teatre catala va reprendre les seues ac- tivitats en regim professional i de manera publica tot con- teant els models iles formes dramatiques més tradicionals del repertori de preguerra va procurar plantejar en La fortuna ae Sivia (1947) en Galatea (1948) conflctes actuals de ca re moral, en qué la guerra europea té un paper determi nant com a desencadenant del desenvolupament psicolS- ‘ic dels personatges.La proposta de renovacié de Sagarra 'va ser desestimada per la critica | el pUblic, es va veure obligat @ retomar a les formes dramatiques del passat, als |poemes cromates ales comes de costums gfon Mde Sagarra en aquella época es va produir cre, MuminasaiQ954), obra escrito en prosa en que tractavaCOMUNITAT VALENCIANA hipocresia religiosa, el pecat i el perdé cristid des d'una perspectiva sentimental ilacrimagena. _s* “52 lle a sogna mst ceca nga lanier i setzanta la renovecio va provenir de fronts plataformes -Giferencits els estrictament professionals o comercial. al esmentat,en primer lc les aportacions de textos te=- trals alguns escriptors,com fasep Pala Fabre o Uorene En segon loc es Van funder plataformes teo- SEE marge delestens profesional ofc coh — FAgrupacio Dramatica de Barcelona (ADB) isola cre Dramatic Adis Gual (EADAG), ADB es va crear amb Vob- jectiu de formar a conmectar el teatie catala amb els cor rents dominants de la literatura europea contemporénia. ‘Amés,vaafavoirlapromaci o descoberta de Joan Olver, Salvador Ep oan o Baltasar — Porcel, entre altres. Destaca Festrena de la . dsther i ie que va repre TEnTer el prime? ent serids de donar a conéixer Fobra net, A a dotnet és deutora dele tradi real d'un poeta que des del 1945 havia escrit nombroses pigi- nes d'un projecte de ePoesia escénican,basat en laccié jel moviment, Al seu tor, Escola dArt Dramatic Adria Gual, dtigida per Bicard Salvat is ls Coma va promoure una Trova concepais professional i una determinada adscripcio ttica | estética relacionada amb Brecht i el teatre épic, que Salvat havia importat d/Alernanya. A més, va afavoritel nai- xement i el desenvolupament pdsterior del teatre inde- pendeni. que defensava una concepcls del Teatre coma] instrument de lluita amb una gran capacitat dirradiacié social’ incidncia politica fis gtups de teatre independent apareguts al larg dels anys selxanta van aspirar afer una renovacio profunds del tea- tte de Fpoca Ila van dur a terme desmarcant-se dels cir cuits tradicional, mitjancant la recerca i la creaci6 d'un nou public ls revaloritzacié de les figures del director de Tescendgraf i de Vintérpret. “= Una alta instancia que va contribuir a renova el teatre ca- tal va ser la creaci6 del premi Josep M: Fa, que, juntament amb altres premis, va servir de plataforma als ‘dramaturgs joves. Des del punt de vista estétic, hi havia un interés generalitzat per part dels autors d'assimilar els cor- rents i les tendéncies vigents en el teatre europeu i nord- Josep M.Benet | dels featres ameri. Gi espanyol de postguera, mente que un alte text. de rte or Revs net ae ies brechtianes fins a les tltimes.conseaiiéncies, Altres bres importants d’aquesta etapa del teatre catalé s6n El retaule del flautsta, de Jordi Teixidor, i Defensa india de rel, de Jaume Melendres, ‘Ala fidels anys seixanta van tenirlloc uns canvis en Ia con- cepcio del fenomen teatral, en una cortespondencia clara amb el que succela a laresta del mén occidental Es va pro- ur un protaganisme dels directors en detriment dels au- [tors de Fexpressid corporal dela imatge en detriment [TEMS DE LITERATURA || de la paraula, una expansié de les técniques de treball coHectiu i un trencament de les fronteres entre sala i escena, Hi havia una tendéncia per lespectacle: era l'poca dels. J i} muntatgeso. El concepte despai escenic substitula els de- 3 Corts le cara ala taliana va ser bandeada per un espai “& poivalentsegons les necesstats de cada representacis. <_g Hive haver un segult de grups que van protagonitzar mas _S directament la renovecié del panorama teatra x van comencae a actua fany 1962 i Var-serse- alte per mote ates. van aglutinar 8 teentorn de Joan Fora pari de any 1975. Than estat un © dels grups més innovador repcid di tre § basaten la festal segfundatperJoanolle § 1974.61 1976, amb un nou equip dirgit per Joan Lluis & Bozzo'1 Anna Rosa Cisquella, van iniciar una linia molt or Jaina. De primer van munca Antaviana (1978), espectacle sobre textos d Tdesprés una serie d’expe- |riencis de tere seal amb una nalts més comer, _ |perd mantenint un minim rigor ee Fee! | 1976 va Iniciar també les seues activtats ef cooperative formadea per un grup de professionals arribats de diversos collectius del teatre independent. Sota la dt reccis nical de Pere Panella, Luts Pasquali Fabia Puigser- ver elTeatre Lure va deserwolupar des del comengament, 2 la manera de Piccolo milanés una politica teatal basada enel repertorl universal. El deservolupament del teatre al Pais Valencia ha estat rel | cionat de: sn aaa la intervencic dels ger- mansRodolfi | Laccés dels Sirera als esce- [nots ve tenor eval cone del cet Experimental de Valencia que, 'any 1970, n’estrena la primera obra, Lo (retorna a Atenes). ATcap de poc temps el centre s‘escindi fen dos grups,Carnestoltes El Rogle. Aquest darrer ere for. mat pels germans Sirer Juli Leal, entre ates. Tots lls van intervenirdirectament en el Manifest del Teatre Valencié [que va publica el dari Levante el 5 de febrer de 197 revindicava la necesstat dun teatre actual, que tinguera resent Te lectura istorica de la tradici, ls incorporacis eautorscssics i contemporanis universals Is normalizacié del llenguatge, i Fobtencié d'un suport econdmic i social ampli £s dins d'aquest context que tenen sentit les activitats de gropr com cornesotes cueva adopt Lot des res SB ued Soba yelpe del Georges and) Semone gras LaBeE cats ev epesrtr 2 Se ee wl Samy rmaatge collec tore leur Ce Elteatre eS caracteritzat per una recerca formal mok pronunctada, i per la incorporacié delements recursos expressus provinents daltresmitjans de comunica- 6; dake tradicions teatrals.En s6n bons exemples Las Sessa del dtr Marla (1972), prvinai 2 Tor Tent de Ta narrative i el cinema de lanomenada «série negra a partir una histéria rocambolesca plena d'aven- | tures, contada através de miitiples episodis que en ten- i: a