Está en la página 1de 8

MEMORIES

DE L'ACADEMIA MALLORQUINA
D9ESTUDISGENEALOGICS

Núm. 9

PALMA 1999

electrbnic. mechic. Antoni Gili Ferrer Pere de Montaner Alonso Antoni Mut Calafell Manuel Oliver Moragues Rafe1 Serra de La Creu O Antonio Planas Rosselló Miguel Ferrer Flórez Román Piña Homs Pere Fullana Puigserver Antoni Marimón Riutord José Orlandis Rovira Antoni Gili Ferrer pels seus articles Reservats tots els drets. fotocopia. 3 Telkfon 97 1 7 1 26 60 07001 PALMA . gravació o altres metodes sense previ i exprés permís de l'editor de la revista. 9 Director de Publicacions: Antonio Planas Rosselló Consell de Redacció: P. ernmagatzemada en un sistema d'infonnktica o transmesa de qualsevol forma o per qualsevol mitja. ISSN 1137-6406 Dipbsit legal PM 1929-1999 Imprhs a les Illes Balears per: IMPREMTA POLITECNICA Carrer de Can Troncoso.Núm. Cap part d'aquesta revista pot ésser reproduida.

39 Pere Fullana Puigserver El consewadorisme politic mallorquí davant el 1898. Miguel Ferrer Flórez Irlandesas a Mallorca (Els O'Ryan i els O'Neill). Antoni Gili Ferrer Les cases pairals d'Arth en temps de la visita de I'Arxiduc Lluís Salvador d'Austria.Antonio Planas Rosselló Derecho. 81 . Román Piña Homs La pérdida de Ultramar desde la perspectiva de la España mediterránea. Herhldics i Histories. Memoria de l'Acad2mia Mallorquina d'Estudis Genealogis. Antoni Marimón Riutort La contribució humana de les Zlles Balears a les Campanyes d' Ultramar de 1895-9871 José Orlandis Rovira Don Pedro Orlandis y Maroto. un mallorquín abad de la Trapa en Francia. venganza y duelo en la Mallorca medieval y moderna.

on encara hi resta arrelat avui el toponim de Can Fiol i de la casa del carrer del Col1 del Grec de la vila d'Arta. on hi compra la possessió de Trinitat. en la posada del qual s'hostejava. a Manacor. Degut al matrimoni del senyor Joan Fiol i Moragues. apunta Pere Bonet de los Herreros. en 4 (17 x 24 cm) 12 volums.lustre artanenc Josep Sureda i Blanes. abans Can Sanxo de la Torre. A Palma s'estableix a la mansió pairal dels senyors Comtes de Fonniguera en la qual allarga l'estada per més de rnig any. la posada on s'hostejh 1'Arxiduc Lluís Salvador. constniida l'any 1579. L'arxiduc recorr Mallorca de cap a cap i en tots els sentits. d'antiga nissaga a Muro. decidit a escriure un llibre sobre les Illes Balears. 1'Arxiduc comenca a visitar els pobles de Mallorca. dia 6 de juny de l'any 1872. encara que fou un il. de prim compte. La data es desprkn de la clau de volta de la primera habitació. De les seves eixides pels pobles de l'illa en sabem molts pocs detalls. Consta. 1 Traducción y prólogos de Josep Sureda y Blanes. igualment. Hi arriba.l L'any 1867. La casa. amb Catalina Sanxo de Sos Sanxos de la Torre d'Arth. possiblement la capella. Mosskn Alcover. 1954-1965. aleshores. Palma de Mallorca. entra aquesta familia a posseir els predis.Antoni Gili Ferrer Les relacions de 1'Arxiduc Lluís Salvador d7Austriai la vila d ' M a són poc conegudes. la visita que va fer 17Arxiducjuntament arnb la seva mare. propietat de don Claudi Marcel. 89 . per visitar les coves del Drach. entrant a m2 dreta. anomenats Albarca i Sos Sanxos. per la via de I'oralitat popular arriba a coneguda meva. allh per la primavera de l'any 1880. la gran duquesa de Toscana. ja fa molts d'anys. Solament. el traductor de la seva gran obra "Las Baleares descritas por la palabra y el grabado ". un be11 dia de l'estiu de l'any 1867. dels hereus de Can Fiol de Muro. Deixa el poble d'Eivissa i reemprkn el viatge cap a Palma. la data. Des de Pollenqa passa 1'Arxiduc a la Pobla. En una de les seves expedicions anh a Pollenca en el cotxe del senyor don Joan Palou de Comasema. Pero quan reté la visita a la senyorial vila d' Arta? No hem pogut esbrinar.

avui. Aquestes posades solen tenir un escut darnunt la porta i les rebranques i les llindes d'un marbre negrenc. com tantes altres cases dignes de ser conservades. abunden els casals senyorials. amb portal vorejat per dues columnes jbniques simulades. Cal Marques de Bellpuig. ara Can Fiol de Muro". a punt d'iniciar-se la seva restauració. Comunica que la vila tenia aleshores 5. propietat de la parroquia. adquirit. l'any 1925. Ca don Antoni Blanes. avui Rafel Blanes. propietat de la família Safortesa. per la Caixa Rural d'Arth. repeteix la bellesa del panorama d7Arthi entra a la vila pel carrer de Palma. abans de la tornada definitiva a Mallorca. generalment. l'any 1867. Precisament. aleshores. segons consta en una relació del segle XVII: "Illeta de Joan Sanxo de la Torre.167 cases. Don Antoni Blanes. que. fundada l'any 1907. En el carrer major. és un edifici colonial. Conduits de la paraula i dels gravats de 17Arxiduccomencem a retre visita a la vila d'Arth. tenia. Don Antoni Blanes i Juan havia retornat a Mallorca l'any 1865. en l'actualitat enderrocada. són posades de rics propietaris que viuen habitualment a Palma. destinat a hospital per a pobres.206 habitants i 1. damunt el portal l'escut herhldic dels Sanxo de la Torre i conservava elements arquitectbnics traslladats en bona hora a la casa del donat de Sant Salvador. com- . Els pertinents a l'antiga noblesa. Havia estat guardonat amb la Creu de Carles 111. avui carrer de Rafel Blanes. 1ho fou un edifici de pedra i morter amb els seus mobles i ormeigs més indispensables. entre ells el portal i una finestra renaixentista. Espargits pel nucli urbh de la vila d'Arth. balconada de tres portals i quatre columnes simulades a la facana abastant dues plantes. 1'Arxiduc Lluís Salvador hi veu bastants edificis elegants. devora la seva mare ja vella. Anota que Arta és una de les viles més agraciades de Mallorca. denominat Sant Antoni.La principalitat de la casa donava nom a tota l'illeta. altra volta. Des del Col1 d'Arta. amb portals d'arc de mig punt i finestretes amb bocell. i actualment. restava construida de nova planta la casa de D. l ' h i d u c resta sorpres de la bellesa de la vista damunt l'allargada val1 artanenca fins al puig de Sant Salvador: Xiclati. i Bellpuig. de les quals n'hi ha 55 sense habitar. L'església de Bellpuig. vetós. Tornant a la carretera principal. volgué deixar un perenne record de gratitut i simpatia al poble de Mayagüez. en el carrer de Son Servera. que s'extreu d'una pedrera propera a la vila. Cal Comte d'Aiamans. que dóna títol al marquessat del mateix nom. anomenada na Mhnega. que havia anat a Puerto Rico d'on havia retornat ric. en el carrer Major. on hi havia residit a prop de 28 anys i on havia aconseguit una gran fortuna. on també hi existeixen cases modernes. 58 són de dos pisos i les restants quasi sempre de planta baixa. Antoni Blanes i Juan. Centre Social. La casa. com és ara.

i Can Dameto en el carrer de l'església. 14: Can Cardaix. Servint-nos de les apuntacions de Joan Moll en Itineraris Arquitect&nicsde Mallorca. Ramon Güells i Mir. En el mateix carrer. constniit. Tres portals. En el mateix carrer. dels Serveres. vídua del senyor Francesc Sureda de Sant Martí. és a dir. l'any 1792. un d'ells amb tres portals i barana de ferro artístic. Cinc balcons. (1997). (De més abans podríem retreure les antigues posades de dona Cecilia Safortesa. La retornada d'aquestes famílies coincideix amb l'extinció o l'establiment a Ciutat d'antigues families artanenques. amb tres balcons. . avui convertit en Hotel de turisme de qualitat. abans quarter de soldats. avui Residencia de Persones Majors. ben enfront de la casa del marquessat. Casal colonial de l'any 1902. 12: Can Moragues. En el carrer Rafel Blanes. l'antiga capella del marquesat de Bellpuig. tres d'ells amb barana de ferro artístic. En el mateix carrer de Rafel Blanes. Tres balcons. l'any 1899. recorrerem les principals cases de la vila. 25 i 27: Can Sureda d' Arth. abans ca don Jaume Canals. L'edifici inclou dins ell. any 1787. establerta a Arth. En el mateix carrer. Abans era conegut l'edifici amb el nom de Can Corpet. casal amb escut heraldic. els Blanes Juan i els Amorós Alzina i els seus nebots. per citar-ne algunes. filla de Tomhs QuintSafortesa. A la facana hi ha pintats arcs i columnes que abasten la planta baixa i la noble. anomenada la posada de la Bedella). dos amb arc rodó i un de quadrat. Dos balcons amb ferros i cinc finestres conopials amb ampit repartides entre dues plantes. dels Vives de la Dualla i dels Morei de Sant Martí de Son Morei. propietaris de Son Corb. moltes d'elles vistes pel mateix Arxiduc Lluís Salvador. Dues finestres ovalades en sentit vertical a la planta superior. en el segle XVIII. 13: Posada dels Olors. 7: Can Massanet de Muro. i els casals senyorials d'estil colonial bastits el segle XIX i principis del segle XX per les famílies que varen fer fortuna per terres americanes: principalment. En el mateix carrer. amb el seu escut damunt el portal. de Elianor Berga. vídua de D. avui Ca ses Muntaners. casa del 1856. governador dels castells de Bellver i de Capdepera. dels Quint-Safortesa. i de Dona Eufrasina Dameto. com és ara. En el carrer del Pou Nou. 8. catedrhtic de 1'Universitat literkia.prada després per Rafel Amorós i Alzina. 4: Ca don Mateu Amorós. En el mateix carrer. casal arnb portal acompanyat de dues columnes joniques sobre sbcol que sostenen un timph dins del qual s'hi veu un escut herhldic. amb llotja de columnes jbniques a l'entrada i a la planta noble. abans Can Morei de Sant Martí. Casal de portal rodó amb baules a la porta i portal quadrat en el número 27. on hi treballa la familia Moih de Binissalem. des d'aleshores. 24: Can Sauma. Antiga llar del notari Joan Servera i Pellicer i del doctor en medecina Pere Servera. abans carrer Major: Casal eclectic d'influencia neoclhsica. constniit per don Montserrat Blanes i Massanet.

quan es possessiona d'ella. Alcalá i para alcaldes carnundas la hermosa villa de Artá. Lorenzo Nicolau. Així I'Ajuntament. Y me llaman la atención estos tres entes morales por sus dotes animales i por su mala intención. són d'arc rebaixat. i es jardí li han deixat talment com abans estava. La farnília Font dels Olors sofrí les impertinencies polítiques de la revolució de I'any 1868. . dins la política. tío Sebastián i el alcalde Nicolau. Així ho confirma la glosa popular: Ja direu a sa comare que es dets Olors ha guanyat. Totes elles. intimava a don Pere Font dels Olors i Maiol que entregui al dornini públic la placeta dels Olors. hechura de Font dels Olors. para almendras. cacique carlista que por espacio de mucho tiempo siempre ha manejado a su antojo la matrícula de aquel pueblo". recuperava de nou el jardí. alcalde. Sis grans finestres a la primera i segona planta i més petites a la tercera. de modo que en aquel pueblo no existe aún oficialmente la forma de gobierno republicano. escrivia sobre Arth: "El alcalde de Arth se ha negado rotundamente a proclamar la república. Quan guanyava que ara quasi sempre." Perb Font dels Olors. així com el portal. Periódico republicano" dia 2 de marF de l'any 1873. I'any 1859. en el carrer del Pou Nou. Tres cosas hay en Artá que me llaman la atención: El juez.Casal de tres plantes precedit d'un espaiós jardí. en I'estat en que es trobava. es cantaren cancons: Para turrón.1 com a consequencia de tot aixb. Fins i tot. ballava tot sol. D. Alicante. Així el peribdic "La Trompeta de Mallorca. el 26 del mateix mes es comen@ a arrabassar el jardí de don Pere Francesc Font dels Olors i el feu arrabassar el batle don Francesc Quetgles. dia 20 d'octubre d'aquest any. enfront de tots els altres senyors.

L'edifici. placa de s'Aigua. abans situades dins el pati interior. propietaria. Casal amb portal rebaixat i quatre balcons. A l'interior hi ha un arc rebaixat del segle XVIII i el sostre és de volta a quatre vents. amb el central. l'any 1902. La facana principal fa tres cossos. casa d'estil eclectic enrevoltada d'un espaiós jardí. 5: Can Tomas Garriga. Els tres cossos mostren una successió d'arcs. fundada pel notari Francesc Gili. escut heraldic amb l'inscripció "Armes de Crespí. avui Casa de Cultura de l'Ajuntament. A la placa de la Constitució. vuit finestres i un rellotge de sol amb una llarga inscripció en llatí.En el mateix carrer del Pou Nou. També té entrada per la facana posterior que dóna al carrer del Castellet. amb inscripcions en Ilatí desaparegudes. familia de notaris. de Son Jaumell. a l'altura de la Placa del Conquistador. Es de propietat municipal i acull la biblioteca i exposicions de caire cultural. aleshores. retrassat respecte als altres. Portal rodó convertit en garatge de porta quadrada. Can Manxo. gran casal. 3: Can Jordana. En el mateix carrer. després Cas Comte d'Aiamans. 5. on hi ha el portal. 18. avui. casa antiga amb portal rodó i tres finestres. tant a la planta baixa com a la llotja de la planta noble. a finals del segle XIV. abans posseida per don Josep Manxo. renovades 1793". A la placa d'Espanya. Can Regalat. abans anomenada Can Gili. tres d'ells amb barana de ferro. més modernament. amb portal rebaixat presidit per un escut heraldic i cinc balcons. En el carrer de la Puresa. 14: Can Crespí. Teules sortides que es troben sovint a Arta. Dos balcons amb barana de ferro. gran casal. Portal rodó. 1'Arxiduc se fixa en una posada molt gran que perteneix a la familia Fuster de Palma. Espaiós casal que té un gran jardí a davant. En el carrer de Ciutat. familia de metges i notaris. 7 i 9: Can Quetgles. de la qual en són notables les columnes de l'arc de la casa. dos d'ells correguts amb dos portals i barana de ferros artístics. En el carrer de Son Servera. i. propietat de la familia Sanxo de la Jordana. En el carrer de I'Abeurador. sobre un soco1 proveit de balustrada. . constniida pels esposos Enric Galiano i esposa Maria Blanes Plaja. hi ha l'edifici de Na Batlessa. Portal petit rebaixat cegat. 22: Ca dpn Epifani Fabregues i Santander.