Maria Cabrerizo i Cristina Roig

ARD "Consorcio de instituciones pblicas de radiodifusin de la Repblica Federal de

Alemania"), es una organizacin conjunta de radiodifusoras pblicas regionales
de Alemania. Fue fundada en Alemania Occidental en 1950para representar los intereses
comunes de los nuevos y descentralizados servicios de radiodifusin de la posguerra, y en
particular, para la introduccin de una red de televisin conjunta. Es miembro fundador de
la UER, creada en 1950.
Despus de la creacin de agencias individuales de radiodifusin para la mayor parte de
los estados federales de Alemania, estos principios fueron consolidados por las leyes de
radio de los Lnder, decisiones del Tribunal Constitucional
Federal (Bundesverfassungsgericht), y tratados estatales entre los Estados. Los miembros
de la ARD son (al menos nominalmente) libres de las influencias del gobierno, y financian
una pequea parte de su ingreso conpublicidad (1995: diez por ciento). Estn financiados
principalmente a travs de cnones televisivos por parte de cada propietario de una radio o
un televisor, y la cantidad a pagar es determinada en un complejo proceso poltico. El
objetivo proclamado de las corporaciones de la ARD es no slo informar y entretener, sino
alentar la integracin de varias partes de la sociedad, y dejar a las minoras expresarse en
su programacin.
En la dcada de los cincuenta, los servicios de radio de la ARD se convirtieron en un factor
muy importante en el sistema de comunicacin masiva en Alemania Occidental.
En 1952 las estaciones de radio de ARD tenan diez millones de oyentes. Sin embargo,
stas operaban en un nivel regional, y era slo el desarrollo de la televisin lo que
ayudara a la ARD a establecerse a nivel nacional. La radiodifusin de un servicio de
televisin nacional era el objetivo de la ARD desde el principio de su creacin y
comenzaron a finales de 1952. Ese mismo ao la ARD fue admitida como miembro activo
de la Unin Europea de Radiodifusin.
La tercera fase comenzara en 1950 en la Repblica Federal con la creacin de la ARD,
que reagrupa los
diversos canales regionales a nivel federal (nacional)

Les disposicions jurdiques de l'esfera pblica en el marc de la

Constituci
posici de l'anomenada "llibertat d'emissi '(Rundfunkfreiheit,
Art. 5.2 de la base
Dret Constitucional de la Repblica Federal d'Alemanya) sn
una caracterstica especfica de la

Sistema de difusi d'Alemanya, i l'estructura federal de la

radiodifusi alemanya s probablement
la seva caracterstica definitria. Aquesta estructura federal
vol dir que la radiodifusi independent
estacions de l''Lnder' cooperen a nivell nacional amb la
finalitat de produir un nivell nacional
Servei de televisi. El "Primer Programa de televisi
alemanya" era, per tant, el resultat d'una
fruit de la collaboraci de les corporacions regionals de
radiodifusi. A continuaci vaig a descriure
com aquest sistema federal va desenvolupar des dels seus
orgens la postguerra fins a l'actualitat.
Poc desprs de la Segona Guerra Mundial es van donar els
primers passos cap a la reobertura d'un
Servei de televisi regular. No obstant aix, les condicions
legals i institucionals d'Alemanya van ser
completament diferent a les de les del Tercer Reich havia
operat seva televisi
servei des de 1935. Durant el rgim nazi, el Reichspost va
estar a crrec de tcnics
serveis i la Reichsrundfunkgesellschaft (RRG) va ser
responsable de programaci i
la programaci. Desprs de la guerra, les activitats de
televisi es va prohibir inicialment pel Allied
Forces d'Ocupaci. Va ser noms desprs d'un llarg i polmic
debat entre els aliats
poders que una estructura de difusi descentralitzada va
sorgir, com un descans de la
poder centralitzat del RRG i un reflex de les realitats poltiques
de l'Alemanya de postguerra.

A la zona d'ocupaci britnica del Nordwestdeutscher

Rundfunk (NWDR) va ser organitzada
en la lnia de la tradici de servei pblic britnic; els francesos
va inaugurar el
Sdwestfunk (SWF) una corporaci de radiodifusi
centralitzada i els nord-americans van comenar
cinc empreses de radiodifusi: Rdio Frankfort (ms tard
Hessischer Rundfunk, HR) d'Hesse,
Rdio de Munic (Bayerischer Rundfunk tard, BR) de Baviera,
Rdio Stuttgart (ms tard
Sddeutscher Rundfunk, SDR) de Wrttemberg-Baden, Rdio
Bremen (RB) de la ciutat-estat
amb el mateix nom i? finalment? una estaci de radiodifusi
en el sector nord-americ de West
Berln diu RIAS (Rundfunk Im amerikanischen Sektor). Els
sovitics tamb va establir un
corporaci de radiodifusi sobre la base de dues xarxes
regionals (Norddeutsche Sendergruppe
i Mitteldeutsche Sendergruppe) i una estaci propagandstica
(Deutschlandsender)
especialment creat (en 1949) per transmetre a Alemanya
Occidental. Desprs de la fundaci de la
Repblica Federal d'Alemanya el 1949 cap influncia
governamental sobre la transmissi
sistema estava prohibit.
D'acord amb la prctica durant la Repblica de Weimar, cada
radiodifusi regional
empresa produeix els seus propis programes de rdio, per a
causa dels costos de producci
per a la televisi no era possible planificar la producci de
televisi noms per un regional definit

zona. No obstant aix, el desenvolupament de (oest) la

televisi alemanya va ser influenciat significativament
pel NWDR a Hamburg, que va actuar com la fora impulsora
en el rellanament de la televisi a
Alemanya Occidental. Hi ha diverses raons per a aquest paper
predominant de la NWDR. En primer lloc,
molts exfuncionaris de Nazi-TV es va quedar a Hamburg i els
seus voltants (Hickethier
66). D'altra banda, NWDR era el ms gran i ms rica
corporaci de radiodifusi en la
Repblica Federal perqu NWDR va aconseguir la major
audincia i, respectivament, va rebre
diners de la majoria de tots els seus abonats d'Alemanya
Occidental. Desprs dels britnics
Mitjans Histria, Vol. 16, No. 1, 2010
ISSN 1368-8804 imprimir / 1469-9729 en lnia / 10/010 109?
05
# 2010 Taylor & Francis DOI: 10.1080 / 13688800903395544
Descarregat per [Universitat de Lleida] a les 04:36 12
setembre 2013
autoritats d'ocupaci havien acordat (en 1948), NWDR
prepara un servei de prova de la televisi. Aix
comenar a la casa al juny de 1950 i va sortir a l'aire el 27 de
novembre 1950 com un habitual
servei de prova de la televisi. El dia de Nadal de 1950, el
programa de prova va ser substituda per una
programa regular de televisi NWDR enterament composta de
programaci nacional
(Hickethier 70, 77).

Les altres empreses de radiodifusi regionals aprovats de les

activitats de televisi de
el NWDR i va acceptar la seva invitaci a participar en el
desenvolupament ulterior de l'Oest
La cadena de televisi alemanya, per no tenen fons
disponibles per gastar en aquest projecte. En
1950, les empreses de radiodifusi regionals van fundar la
"Arbeitsgemeinschaft der
Der Rundfunkanstalten Repblica Federal d'Alemanya "(ARD,
el consorci de la radiodifusi
corporacions a la Repblica Federal d'Alemanya), que va
establir les bases per a
l'establiment d'un servei de televisi a tot el pas en l'oest
d'Alemanya amb la fundaci d'un televisor
comissi responsable de la programaci i la programaci de la
televisi nacional
estaci (Hickethier 71). El 12 de juny de 1953, l'anomenat
"Tractat de televisi 'va ser signat pels sis
corporacions regionals de radiodifusi, que regulen el
repartiment de les produccions regionals
dins el servei nacional (Hickethier 126).
Tenint en compte aquests antecedents federal no s estrany
que alguns directors de la
corporacions de radiodifusi volien integrar continguts
regionals en el nivell nacional
Servei de televisi. El cap de la Hessischer Rundfunk va
pensar que "a ms de la collectiva
programa (Gemeinschaftsprogramm) 'poc' Heimatprogramm
'ha de ser transms
tamb (Hickethier 127). No obstant aix, l'inici de la
programaci collectiva era ms important

que aquests pensaments temptatives d'integrar contingut

regional i nacional. Desprs
la construcci d'enllaos de rdio direccionals i installacions
de producci primitius a la seu
de les empreses de radiodifusi regionals, tots els socis que
van signar la televisi
tractat comenar a participar en el programa collectiva el 1
de novembre de 1954. En el
rere any cada corporaci de radiodifusi regional va guanyar
tota una nit la televisi
de 8 a 22:30, alternant al seu torn entre cada emissora.
Aquest principi de rotaci
va ser desenvolupat per tal d'evitar els retards de canvi ms
que es van produir quan es canvia
d'una emissora regional a una altra.
A ms, algunes empreses es van preparar un anomenat
'Heimatprogramm "i un
programa de publicitat regional que es va collocar entre els
dos 'illes' de programa
el programa nacional: l', bloc del programa els joves i nens de
la famlia entre 4 i
5 p.m. i el programa de la nit. Era les corporacions del sud
d'Alemanya, en lloc de la
NWDR que va ser pionera en el 'Heimatprogramm'. Sis mesos
desprs del comenament de la
programa collectiu, SDR, SWF i difusi de recursos humans
dues vegades per setmana la revista regional
'Von Rhein, Main und Neckar', i els dilluns a DEG i SWF
transmesos a nivell regional
programa esportiu que va durar 30 minuts. El 'Mnchener
Abendschau' produt per

la corporaci de Baviera va comenar el 8 de novembre de

1954. Aquests revista regional
programes van ser dissenyats per complementar l'espectacle
principal de notcies de televisi (l'
"Tagesschau", produt a Hamburg): es va informar sobre els
assumptes poltics regionals i
antecedents presentats sobre la regi i els seus habitants,
sobre 'und Terra
Leute '(' territori i la gent ') (Hickethier 135).
L'1 de gener de 1955, el NWDR es va dividir en dues
empreses, la Westdeutscher
Rundfunk (WDR), que estava a crrec de Rennia del NordWestflia, i els tres-'Lander'corporacions, Norddeutscher Rundfunk (NDR), que estava a
crrec dels Estats federats
110 TAULA RODONA
Descarregat per [Universitat de Lleida] a les 04:36 12
setembre 2013
Hamburg, Baixa Saxnia i Schleswig-Holstein. El IDM iniciar la
revista regional
programa 'Hier und heute' ('Aqu i Ara') i la NDR, juntament
amb Rdio Bremen,
produt el 'Nordschau'. Finalment, desprs d'un conflicte
jurdic sobre la legalitat de
publicitat en televisi que havia estat planejat per a ser incls
en les "finestres" regionals
(Kohler 343? 99, 370), programes regionals van comenar l'1
de desembre de 1957. Tot el regional
revistes tenien una estructura similar. Tots estaven incrustats
entre 6 i 8 p.m. i

el seu contingut no va canviar fins a la dcada de 1980 quan

els programes regionals eren
completament retirat de la primera programa nacional i es
colloca en la tercera
programes de televisi de les corporacions regionals (vegeu
ms endavant). Aquestes emissions, que
normalment durat mitja hora, van ser compostes per quatre o
cinc curts documentals seguit
per cinc minuts de notcies de la regi. Ms tard, la notcia es
va convertir en una de notcies independent
transms a les 7:45 pm, i es va collocar directament davant
el "Tagesschau", el nacional
notcies espectacle en 20:00 Desafortunadament hi ha poca
investigaci acadmica sobre aquests programes.
Desprs de la fundaci del segon programa de televisi a tot
el pas, la 'Zweites
Deutsches Fernsehen 'que va comenar el 1963 (Steinmetz
Freies Fernsehen), el regional
corporacions de radiodifusi van establir programes de
televisi 'tercers' regionals sobre el
1960 (els anomenats 'Teros'). La installaci d'aquests
programes va ser difcil a causa
la fortalesa financera desigual de les corporacions. No totes
les empreses eren, per tant,
capaos de produir els seus propis programes. La Bayerische
Rundfunk va ser el primer a comenar
amb el "Studienprogramm 'el 22 de setembre 1964
(Steinmetz Das Studienprogramm),
seguit de Hessischer Rundfunk, el 5 d'octubre de 1964, NDR /
Rdio Bremen / Freies Sender

Berln amb 'Nord 3' el 4 de gener 1965 i WDR amb 'West 3' el
17 de desembre el 1965.
Finalment, un programa collectiu de Sddeutscher Rundfunk /
Sdwestfunk / Saarlndischer
Rundfunk va comenar el 5 d'abril de 1969. Durant la primera
dcada, els "Teros 'no podria ser
rebut en totes les rees, i el programa era sovint noms dues
o tres hores de durada, no era
transms cada dia de la setmana i tenia interrupcions llargues
durant els mesos d'estiu.
Durant la dcada de 1960 les aspiracions dels programes
educatius han influt en el contingut de la
els "Teros". El gran avantatge d'aquests programes educatius
era el seu baix preu.
Molts d'ells va consistir en conferncies universitries filmats
o ex cathedra l'ensenyament a l'escola.
Durant la dcada de 1960, i tamb en part els informes
regionals de 1970 va tenir lloc al
'Teros ", amb l'excepci de WDR que va usar' West 3 'per a
les notcies i curt regional
documentals (Katz 264). No obstant aix, a principis de la
dcada de 1970 els resultats de emprica
investigaci de mitjans inicialitzat un canvi. Es va posar de
manifest que la tercera televisi
programes tenien gaireb qualsevol tipus de pblic i que els
programes educatius necessaris
redisseny. A ms, els directors de televisi volien els "Teros
'per ser un veritable
alternativa als dos programes de televisi principals a
Alemanya. Si van ser conceptualitzats

com els programes principals del pblic augmentaria i que no

noms aconseguiria
els grups minoritaris. Aix significava 'per obrir les
expectatives de l'audincia i al
reintegrar als continguts poltics, medials i artstiques que
semblen en gran mesura a ser
constitutiva d'aquest mitj "(Ross 342).
Les corporacions de radiodifusi regionals van guanyar un
avantatge addicional per
canviar el contingut dels teros ''. Ells van fer possible
planificar els programes
sense necessitat de tenir en compte la programaci de la
'Zweites Deutsches Fernsehen'.
El programa collectiu ARD ('La Primera') es va veure obligada
a coordinar la seva programaci
amb la ZDF. Per mitj d'un "tractat de coordinaci 'aquests
dos televisi nacional
TAULA RODONA 111
Descarregat per [Universitat de Lleida] a les 04:36 12
setembre 2013
programes es van veure obligats a establir les anomenades
"zones de protecci" (Schutzzonen) per
produccions d'alta el front poltics i d'una altra ndole. Durant
aquest tipus de programes, l'altra xarxa
no se li va permetre transmetre qualsevol contingut
entretingut. Durant la dcada de 1970 els Teros
beneficiat d'aquest acord de les dues xarxes nacionals i en
constant disminuci de la seva
emissions educatives mitjanant l'augment de la seva
producci d'entreteniment en aquests moments. Com un

En conseqncia, el temps total de transmissi dels teros ''

va augmentar d'una mitjana de
5-8 hores al dia (343). Hickethier A poc a poc el programa dels
"Teros 'es va convertir en
similar als "programes integrals '(Vollprogramme) dels dos
canals nacionals.
No obstant aix, les oportunitats que ofereixen els "Teros"
per a transmissions inusuals tamb. Els
ms espectacular esdeveniment causat per poltiques de
planificaci estratgics era la transmissi de la
EUA srie Holocaust de forma simultnia en tots els Teros al
gener i febrer 1979
(Hickethier 355). Una altra forma important de collaboraci
va ser, i continua sent, la lliure
intercanvi de produccions de televisi a la casa entre les
corporacions regionals de radiodifusi.
Aquest tipus de collaboracions entre els "Teros 'van ser
organitzats i institucionalitzats pel
ARD, per estaven limitats per les preocupacions de les
emissores regionals per conservar la seva
independncia i per diferenciar-tant del nivell nacional i una
altra regional
Hickethier xarxes (342? 44). Avui els Teros sn una barreja.
D'una banda es repeteixen
emissions nacionals i estrangers de televisi del programa
Primer la televisi? tal com
el detectiu espectacle El lloc del crim o pellcules els drets
han estat adquirits per ARD a Hollywood
i desprs 'passeig' d'un programa Tercer TV a un altre. D'altra
banda,

emetre programes culturals com documentals histrics

d'entreteniment regional i.
A ms, els Teros produts programaci dirigida
especficament als sub-regional o local
comunitats.
No s possible dins l'abast d'aquest article per presentar en
detall tota la
desenvolupaments dels programes de televisi regionals i el
contingut dels Teros. Ms
Es necessita ms investigaci sobre la histria del programa
de la televisi regional, sobretot tenint en compte
les relativament altes audincies guanyades pels Teros.
Mentre que el pblic dels difereix Teros
de programa a programa, en conjunt sumen una quota de
mercat anual constant
de 13,5%. Mentrestant, l'establiment de programes de
televisi regional en el sector privat
sector s ms complicada que l'evoluci del servei pblic de
radiodifusi
descrit anteriorment. A Alemanya, la televisi comercial va
comenar el 1984. A la segona meitat del
1980 les emissions de televisi regionals es van integrar en el
nivell nacional comercial
canals. El 1991 els primers ministres dels Estats federats van
signar un tractat de radiodifusi
(Rundfunkstaatsvertrag) que establia que totes les estacions
comercials que ofereix un nivell nacional
programaci integral havia d'oferir programes regionals
"finestra" tamb. Aquests
programes han de protegir la diversitat d'opinions i la qualitat
del programa. El nou

la regulaci noms s'aplica als canals que va aconseguir

freqncies per a la radiodifusi al pas i
que va tenir una participaci en el mercat pblic d'almenys
10%. Noms els dos canals comercials,
RTL i SAT 1, assolir aquesta xifra. Des de 1994, RTL i SAT 1
oferta de mitja hora regional
programes de revista a la tarda. Noms s'emeten en els
Lnder occidentals
d'Alemanya, a les 5:30 pm (SAT 1) ia les 6 pm (RTL) (Tiersch
78). Els directius de la
empreses de radiodifusi comercials pensen que aquesta
lmits de regulaci de la planificaci de programes
i redueix els ingressos per publicitat a causa de la seva
audincia limitada, i la qualitat d'aquests
transmissions regionals oscilla entre la llum entreteniment i
la informaci seriosa, sovint
112 TAULA RODONA
Descarregat per [Universitat de Lleida] a les 04:36 12
setembre 2013
que no corresponguin a les prescripcions legals que
prohibeixen una concentraci en l'entreteniment
programes (Volpers, Salwiczek i Schnier).
D'altra banda, les lleis de mitjans de comunicaci dels Lnder,
que difereixen parcialment entre si, permeten
independent de televisi regional de freqncies amb noms
un rang de transmissi regional.
Els primers canals de televisi d'aquest tipus es van fundar en
la segona meitat de la dcada de 1980.
Des de la primera meitat de la dcada de 1990 anomenat
'programes de televisi d'aglomeraci urbana'

es van establir a Hamburg, Berln, la regi de Colnia /

Dsseldorf, Rhein / regi principal
(Frankfurt) i la regi Rhein / Neckar (Ludwigshafen /
Mannheim). A ms-Lander mplia
Hi ha programes en un total de prop de 220 de televisi
independent regional i local
estacions que difereixen tant en la seva cobertura (Adolf
Grimme Institut 352). En molts casos, la
situaci econmica de les petites estacions s precria. Com a
conseqncia, el 'providerscene'
Sempre est canviant? les empreses de televisi
desapareixen, es funden o es fusionen?
fer l'anlisi dels provedors de televisi regionals
particularment difcil. En l'actualitat existeix
cap investigaci acadmica en els programes, la durada i la
qesti de la quantitat de
programaci regional que realment sn.
Tema 2: Lorigen dels mitjans pblics i els diferents
models

- Introducci: el servei pblic audiovisual en lentorn.

Relaci entre sistema poltic i sistema meditic
Altres factors: economia, tecnologia, cultura, societat i indstria de la
comunicaci
- Anys 20-30. El inicis del servei pblic: la rdio i les teories de la premsa
Laparici de la BBC. El model de responsabilitat social
La rdio als Estats Units. El model llibertari comercial. Excepcions de
servei pblic
La rdio a Rssia. El model comunista
La rdio a Itlia, Alemanya i Espanya. El model autoritari

(Siebert, Peterson i Schramm)

- Anys 40. La radiodifusi pblica al servei de lestat
II Guerra Mundial. La rdio com a aparell de propaganda
Els inicis de la televisi
- Anys 50. Consolidaci dels models de servei pblic
Models liberals: USA versus Regne Unit o Finlndia. El model liberal a
lAmrica llatina, un model hbrid (liberal-autoritari)
Models autoritaris: pasos feixistes i comunistes
Models de pluralisme polaritzat: la radiodifusi pblica governamental
democrtica
Model de democrcia corporativa: el servei pblic a lEuropa central i
del nord
Els models desenvolupistes: rdios comunitries i educatives a
Amrica Llatina
(Hallin i Mancini; McQuail, Freire)
- Models de descentralitzaci
Model de cooperaci horitzontal (Alemanya)
Model de descentralitzaci de dalt a baix (Frana)
Model mixt (Espanya)

Autoritario, libertario, comunista sovietico, y de responsabilidad social

michael salwen, las cuatro teories de la prensa.
Radio servei public
Model autoritari (Espanya franquista, Itlia Mussolini, Alemanya nazi) Mitjans
al servei de les poltiques de lestat Coexistncia propietat pblica i
propietat privada, per subjecta a les poltiques de lestat autoritari
monopoli pblic o sistemes mixtos (Espanya) Informar, formar, entretenir,
dacord amb els principis de lestat Control poltic, censura programaci
generalista, amb marcat carcter informatiu/propagandstic i
educatiu/doctrinari Control i censura de rdios privades
Tv servei public
Democrtic corporatiu (Europa continental i pasos nrdics) Forta intervenci
de lestat (model estat del benestar) Mecanismes de garantia del pluralisme

intern i lmit a la intervenci dels partits Suficincia financera El model

holands (els pillars) El model alemany: federalisme per limitar la
ingerncia governamental. Consells dadministraci i participaci social
Pasos nrdics: lestat com a garantia dun sistema audiovisual propi
Els models meditics de Hallin i Mancini: relaci entre sistema
poltic i sistema meditic
Democrtic corporatiiu (ustria, Blgica, Dinamarca, Finlndia, Alemanya,
Holanda, Noruega, Sucia, Sussa) Cert parallelisme poltic, amb majors
exigncies de pluralisme intern Existncia de mitjans dependents de grups
socials i poltics organitzats Nivell alt Paper actiu de lestat, per legalment
limitat Forta tradici destat del benestar Nivell alt Alts ndexs
dalfabetitzaci i lectur