TREBALL PER AL CURS

EL SALM 23 I ELS PASTORS DISRAEL

PROFESSOR:
Dr. Joan Ramon MARIN
ALUMNES:
Llic. Antoni PREZ DE MENDIGUREN
ANY ACADMIC: 2015-2016

A. TRADUCCI RAONADA DEL SALM 231

dwId"l. rwOmz>mi
rwOmz>mi: Substantiu.
Composici potica per a ser cantada = Salm.

dwId"l.: Preposici + nom propi.

La preposici l s generalment la que introdueix el complement indirecte per a, per
seguint la majoria dels autors la tradum amb la preposici catalana de, que no
necessriament ha dindicar lautoria del Salm, tamb podria indicar que s un Salm que
forma part de la collecci de David.
Proposta de traducci: Salm de David.

y[iro hw"hy>
hw"hy>: Nom propi de Du.
Per respecte a la tradici jueva que mai no el pronuncia i seguint el seu costum tradum
com el Senyor.

y[iro: Verb qal participi + sufix de pronom personal de 1a persona.

El participi est substantivat, havent-se convertit en ls com un substantiu. Aix la
majoria dels autors tradueixen directament com el meu pastor. Per potser valdria la
pena que la traducci indiqus que s una forma verbal, per aix optem per una oraci
substantiva: el qui em pastoreja.
En la nostra traducci, cal afegir el verb copulatiu, ser, per a unir les dues paraules.
Proposta de traducci: El Senyor [s] el qui em pastoreja.

rs"x.a, aOl
aOl: Adverbi de negaci, no.
rs"x.a,: Verb qal imperfecte 1a persona.
Aquest verb indica una mancana. En canvi, amb ladverbi de negaci al davant ens
presenta una situaci contrria: no tenir mancana; s a dir, ho t tot. Per aix,
proposem traduir aquest verb com veures privat dalguna cosa, que amb ladverbi
negatiu al davant es converteix en tenir-ho tot = no veures privat de res.
1

Per a la realitzaci daquesta primera part del treball hem usat les segents eines: programa informtic
BibleWorks 9; Luis ALONSO SCHKEL (dir.), Diccionario bblico hebreo-espaol, Madrid: Trotta 32008;
Moiss Chvez, Diccionario de Hebreo bblico, Editorial Mundo Hispano 31997; els apunts presos durant
les classes impartides pel Dr. Joan Ramon MARIN, El Salm 23 i els pastors dIsrael, Facultat de Teologia
de Catalunya any acadmic 2015-2016. Estalviem les cites de cadascuna de les afirmacions fetes durant el
desenvolupament del treball, per deixem constncia ja des del comenament que, tot i que lelaboraci
del mateix s obra original del qui firma el treball, les idees en ell exposades sn manllevades dels
diferents instruments que shan utilitzat.

Fem lopci de marcar laspecte imperfecte del verb amb la traducci en futur, volent
expressar una acci no acabada (no tant com una acci que es realitzar en el futur).
Proposta de traducci: no em veur privat de res.

ynIceyBir>y: av,D< twOan>Bi

twOan>Bi: Preposici + substantiu en estat constructe.
La preposici b s una preposici de lloc.
El substantitu ha'n" s especfic dels pastors: pastura. En ser constructe va lligat al mot
segent.

av,D<: Substantiu.
El seu significat s herba fresca.

ynIceyBir>y:: Verb hifil imperfecte 3a persona + sufix pronom 1a persona.

El verb #b;r" en hifil significa fer reposar.
Per a senyalar que s una oraci nominal, posarem el verb al final per a emfatitzar el
substantiu.
Proposta de traducci: En pastures dherba fresca em far reposar.

ynIleh]n:y> twOxnUm. yme-l[;

yme-l[;: Preposici + substantiu en estat constructe.
La preposici l[; t un significat de lloc.
El substantiu ~yIm; significa aigua. En ser constructe va unit al mot segent.
twOxnUm.: Substantiu plural.
Significa reps.

ynIleh]n:y>: Verb piel imperfecte 3a persona + sufix pronom 1a persona.

El verb lhn en piel significa conduir/guiar.
Tamb s una oraci nominal.
Proposta de traducci: cap a aiges de reposos em guiar.

bbewOvy> yvip.n:
yvip.n:: substantiu + sufix de 1a persona.
3

El substantiu vp,n< pot significar gola, al, individu,... amb el sufixe de 1a persona
normalment es pot traduir per jo. Per nosaltres preferim mantenir el verb en 3a
persona, per tant, traduirem com la meva persona.

bbewOvy>: Verb polel imperfecte 3a persona.

El verb bWv en polel pot significar: retornar, restablir, restaurar,....
Proposta de traducci: La meva persona ser restaurada.

wOmv. ![;m;l. qd<c, yleG>[.m;b. ynIxen>y:

ynIxen>y:: Verb hifil imperfecte 3a persona + sufix de 1a persona.
El verb hx'n" en hifil t el significat de guiar, conduir, portar.
yleG>[.m;b.: Preposici + substantiu plural constructe.
La preposici b s una preposici de lloc.
El substantiu lG"[.m; t el significat de cam. En ser constructe va unit al substantiu
segent.

qd<c,: Substantiu.
Significa justcia.

![;m;l:. Preposici.
El seu significat davant dun nom pot ser a causa de, en consideraci a....

wOmv.: Substantiu + sufix de 3a persona.

El substantiu ~ve significa nom.
Proposta de traducci: em guiar per camins de justcia en consideraci al seu nom.

[r" ar"yai aOl tw<m'l.c; aygEB. %leae yKi ~G:

~G: yK: Conjunci.
La uni daquestes dues partcules significa tot i que.

%leae: Verb qal imperfecte 1a persona.

El verb %l;h' significa caminar.
aygEB.: Preposici + substantiu constructe.
La preposici b s una preposici de lloc.
El substantiu ay>G: significa vall, torrent,.... En ser constructe va unit al substantiu
segent.
4

tw<m'l.c;: Substantiu.
Aquest substantiu significa foscor, tenebra,....

aOl: Adverbi de negaci, no.

ar"yai: Verb qal imperfecte 1a persona.
El verb ary en qal significa tmer, tenir por, tenir respecte,....
[r": Adjectiu/substantiu.
Significa mal, maldat, desgrcia,....
Proposta de traducci: Tot i que caminar per una vall de tenebra no tindr por del
mal.

ydIM'[i hT'a; yKi

yK: Conjunci.
T un valor causal i significa perqu.

hT'a;: Pronom personal 2a persona, tu.

ydIM'[i: Preposici + sufix 1a persona.
La preposici ~[i indica companyia o proximitat, amb, junt a, en companyia de,....
En la nostra traducci, cal afegir el verb copulatiu, ser.
Proposta de traducci: perqu tu [ets] amb mi.

ynImux]n:y> hM'he ^T,n>[;v.miW ^j.b.vi

^j.b.vi: Substantiu + sufix 2a persona.
El substantiu jb,ve pot significar rama, bast, gaiata, ceptre....
^T,n>[;v.miW: Conjunci copulativa + substantiu + sufixe 2a persona.
El substantiu tn<[,v.mi t un significat semblant a lanterior bast, gaiata,....

hM'he: Pronom personal 3a persona plural, ells.

ynImux]n:y>: Verb piel imperfecte 3a persona plural + sufix 1a persona.
El verb ~xn en piel significa consolar, confortar, alleugerir,....
Proposta de traducci: la teva vara i la teva gaiata elles em confortaran.
5

yr"r>co dg<n< !x'l.vu yn:p'l. %ro[]T;

%ro[]T;: Verb qal imperfecte 2a persona.
El verb %r:[' en qal significa Collocar, disposar, posar,....
yn:p'l.: Preposici + sufix 1a persona.
La combinaci de la preposici l.

i el substantiu ~ynIP' dna com a resultat una

preposici que significa davant de, en aquest cas, amb el sufix de 1a persona davant
meu (tradut duna manera literal seria: a la meva cara).

!x'l.vu: Substantiu.
Aquest substantiu significa taula.
dg<n<: Preposici.
Significa davant, enfront a, en presncia de, a la vista de.

yr"r>co: Verb qal participi plural + sufix 1a persona.

El verb rr:c' en qal significa tancar, envoltar, subjectar,.... Podrem traduir amb els
qui menvolten, per tenint present que s un envoltar-me amb males intencions,
optem per lexpressi els qui massetgen, que s dels possibles significats del verb en
hifil.
Proposta de traducci: Parars davant meu una taula a la vista dels qui massetgen.

yviaOr !m,V,b; T'n>V;DI

T'n>V;DI: Verb piel perfecte 2a persona.
El verb !v;D" en piel significa donar vigor, ungir. En aquest cas, s un verb perfecte,
per tant, ho traduirem en pretrit perfet per a expressar una acci ja realitzada i acabada.

!m,V,b;: Preposici + article + substantiu.

La preposici b no la considerem en aquest cas de lloc, sin dinstrument amb.
El substantiu !m,V, significa oli, ungent, perfum.
yviaOr: Substantiu + sufix 1a persona.
El substantiu varo significa cap.
Proposta de traducci: Has ungit amb loli el meu cap.

hy"w"r> ysiwOK
ysiwOK: Substantiu + sufix 1a persona.
El substantiu swOK significa copa, vas, calze.
6

hy"w"r>: Substantiu.
Significa sacietat, plenitud, smmum. Optem en la traducci per una locuci que
expressa aquesta plenitud, aquest smmum: a vessar.
En la nostra traducci, cal afegir el verb copulatiu, ser.
Proposta de traducci: La meva copa [s] a vessar.

yY"x; ymey> lK' ynIWpD>r>yI ds,x,w" bwOj %a;

%a;: Adverbi, segur.
bwOj: Substantiu.
Aquest substantiu significa bondat.
ds,x,w": Conjunci + substantiu
Aquest substantiu pot significar favor, misericrdia, benvolena, pietat, compassi,
fidelitat, amor.... Optem per traduir per amor, en coherncia amb all que
explicarem a la tercera part del present treball, tot i que, com llavors veurem, aquesta
paraula comporta un profund i variat significat.

ynIWpD>r>yI: Verb qal imperfecte 3a persona plural + sufix 1a persona.

El verb $d:r" en qal pot significar perseguir, anar darrera, seguir, per no t per qu
tenir una connotaci negativa com s aquest cas. Per aix, per a evitar tota mala
interpretaci, potser s convenient usar la traducci de la BCI acompanyar.

lK': Substantiu constructe.

Aquest substantiu significa tot. En ser constructe va lligat al mot segent.

ymey>: Substantiu plural constructe. En ser constructe va lligat al mot segent.

El substantiu ~wOy significa dia.
yY"x;: Substantiu + sufix 1a persona.
El substantiu yx; significa vida.
Proposta de traducci: Segur, la bondat i lamor macompanyaran tots els dies de la
meva vida.

~ymiy" %r<aol. hw"hy> tybeB. yTib.v;w>

yTib.v;w>: Conjunci + verb qal perfecte 1a persona.
El verb bWv en qal significa tornar. El perfecte, en aquest cas, crec que pot indicar
una acci que es realitza duna manera definitiva, com volent dir: torno per sempre.

tybeB.: Preposici + substantiu constructe.

7

La preposici b s una preposici de lloc.

El substantiu tyIB; significa casa. En ser constructe va lligat al mot segent.

hw"hy>: Nom propi de Du.

Per respecte a la tradici jueva que mai no el pronuncia i seguint el seu costum tradum
com el Senyor.

%r<aol.: Preposici + substantiu constructe.

La preposici l introdueix, en aquest cas,

un circumstancial temporal (direcci

temporal).
El substantiu %r<ao pot significar longitud, llarg, distncia,..., tant en el sentit espacial
com temporal. En ser constructe va lligat al mot segent. I veient que parla de dies, hem
de pensar en una distncia temporal.

~ymiy": Substantiu plural.

El substantiu ~wOy significa dia.
Proposta de traducci: i torno per sempre a la casa del Senyor fins a la llargada dels
dies

Aix doncs, desprs dhaver treballat amb el text hebreu, aquesta s la proposta que fem
de traducci al catal del Salm 23:
Salm de David.
El Senyor [s] el qui em pastoreja,
no em veur privat de res.
En pastures dherba fresca em far reposar,
cap a aiges de reposos em guiar.
La meva persona s restaurada,
em guiar per camins de justcia en consideraci al seu nom.
Tot i que caminar per una vall de tenebra no tindr por del mal,
perqu tu [ets] amb mi.
La teva vara i la teva gaiata elles em confortaran.
Parars davant meu una taula a la vista dels qui massetgen.
Has ungit amb loli el meu cap.
La meva copa [s] a vessar.
Segur, la bondat i lamor macompanyaran tots els dies de la meva vida,
i torno per sempre a la casa del Senyor fins a la llargada dels dies.

B. PASTOR EN UN DICCIONARI TEOLGIC

En aquesta segona part del treball, volem mostrar com un diccionari teolgic presenta el
tema del Pastor. Hem escollit el segent:
Elena BOSETTI, Pastore, en Romano PENNA, Giacomo PEREGO, Gianfranco RAVASI
(eds.), Temi Teologici della Bibbia (Dizionari San Paolo), Milano: Edizioni San Paolo
2010, 974-979.2
Lautora divideix el seu comentari sobre la veu Pastor en les segents apartats:
1. LORIENT PRXIM ANTIC
2. ANTIC TESTAMENT
2.1. Lxic i semntica
2.2. El pastor de Jacob/Israel
2.3. El pastor de lxode: histria i profecia
2.4. David i els Salms del bon pastor
2.5. Cntic, Sircida i Qohlet
3. NOU TESTAMENT
3.1. Lxic i semntica
3.2. El Messies pastor als Sinptics
3.3. El pastor que dna la vida a Joan i lanyell pastor de lApocalipsi
3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe
3.5. El pastor dels pastors
Vegem breument el contingut en cadascuna daquestes parts proposades per lautora:

0. INTRODUCCI
Primerament, abans dentrar en lanlisi de les parts indicades, la Prof. Bosetti ens
comenta que aquest tema del pastor est present en tota la Sagrada Escriptura, un tema
que troba les seves arrels en els orgens nmades del poble dIsrael.
Tamb aprofita aquesta brevssima introducci per a donar ra del fet que comenci el
seu comentari amb el concepte pastor en els pobles vens: Israele ha maturato la
propria identit culturale e religiosa in rapporto dialettico con i popoli vicini. Uns
pobles que, segons lautora, tamb usen el ttol de pastor amb una dimensi clara de
divinitat, per, finalment, aclareix que Israel anir ms enll grcies a la seva histria
dalliberament i a la seva experincia de fe.

1. LORIENT PRXIM ANTIC

Tenim testimonis de ls daquest ttol Pastor, aplicat al rei o a la divinitat en aquesta
zona geogrfica des del tercer millenni aC. A Mesopotmia era aplicat originriament
al rei, a Egipte, en canvi, a du.
2

Queda clar que les idees en aquesta segona part presentades sn totes elles extretes del llibre que sha
referenciat i que, per tant, lautoria intellectual de totes elles s la Prof. Elena Bosetti. Lautor del present
treball sha limitat a fer-ne, en primer lloc una lectura atenta i, tot seguit, a presentar-ne el contingut
essencial, en algunes ocasions amb una cita directa mantenint la llengua original italiana, i en altres fentne una reelaboraci per intentant mantenir intacta la idea que lautora volia expressar.

Desprs daquesta afirmaci, fa una referncia alguns dels textos que exemplifiquen la
seva tesi: els Textos de les pirmides (2500-2250 aC), en el qual el rei difunt entra a
formar part del ramat de Mequentirti, anomenat el pastor del fara; les Lamentacions
de Ipuur i lEnsenyament per a Merikara, en els quals es demana a du que vetlli pel
seu ramat; lHimne de Meisekhmet, en el qual du s lloat com a bon pastor que coneix
la misericrdia.
2. ANTIC TESTAMENT
La primera constataci s per a indicar que, comparat amb Egipte i Mesopotmia, on
apareix tantes vegades la idea del pastor atribut al rei o a la divinitat, s sorprenent que
en lAntic Testament noms per quatre vegades Du sigui anomenat Pastor i mai el
rei. S, en canvi, s anomenat pastor el Nou David, s a dir, el Messies (cf. Ez 34,23;
37,24). Afirma lautora, per, que pi che al titolo, la Bibbia mostra interesse al
compito del pastore, che riveste il ruolo di guida e di custode.

2.1. Lxic i semntica

Lautora, a ms del verb tcnic rah, pasturar, agrupa les paraules que expressen el
tema del pastor i tot all que envolta lacci del pastor en quatre grups:

2.1.1. Guiatge
En aquest apartat senyala arrels com nhg, conduir, o nhl, guiar, les quals indiquen la
funci de guia (cf. Sl 23,2) i afegeix el comentari que nelluso teologico evocano
lesperienza fondamentale dellesodo dallEgitto (cfr. Sal 68,8; 78, 52-54).

2.1.2. Nutrici i cura

Aqu entren les accions del pastor per nodrir, abeurar i fer crixer el seu bestiar. Referit
al pastor div afirma: si prende cura delle sue pecore, si preoccupa della loro vita,
provvede loro nel tempo e per leternit.

2.1.3. Reuni i defensa

Presenta la diferncia entre el treballador i el pastor, aquest vigila i defensa les seves
ovelles dels enemics; igualment Du strappa/libera le pecore della boca dei pastori
malvagi come un tempo dalla mano del faraone (cfr. Ez 34,10.12.13); salva e
raduna il resto del suo gregge (cfr. Ger 23,3; 31,8.10.12-13; Ez 34,13; Is 40,11; Mi
2,12), fascia e rafforza (cfr. Ez 34,4), custodisce (cfr. Ger 31,10; Sal 121,3-8).

10

2.1.4. Reciprocitat, aliana

Recorda lautora les relacions dafecte i coneixena que hi ha entre el pastor i el ramat;
aix hi ha entre pastor i ramat una aliana de pau (cf. Ez 34,25).

2.2. El pastor de Jacob/Israel

Indica lautora que la primera vegada que apareix el ttol Pastor en el relat bblic s en
boca de Jacob quan a la terra dEgipte dir: Du que ha estat el meu pastor des que
existeixo fins al dia davui (Gn 48,15b). I en el moment de la benedicci del seu fill
Josep en referir-se a Du lanomenar: Pastor, la Roca dIsrael (Gn 49,24d). La
conclusi a la qual arriba lautora s: Yhwh movimento e stabilit, Pastore e Roccia
del suo popolo.

2.3. El pastor de lxode: histria i profecia

En aquest apartat, en primer lloc, lautora es refereix al record de lxode, durant el qual
el poble fa experincia de sentir-se guiat per Du (cf. Ex 15,13); per a passar desprs a
explicar com els profetes reprenen aquesta temtica en el nou xode, contraposant en
aquest cas els caps del poble que han estat uns mals pastors, que han portat el poble a la
runa, amb Du que com a bon pastor recondueix i guia el seu poble pel bon cam en el
retorn a Si (cf. Jr 23,1-4; Ez 34,1-9.11.13.16; Sl 77,21; Is 40,11; 49,10).
Desprs, lautora ens explica com els profetes construeixen la figura del Messies pastor
(cf. Ez 34,23; 37,24; Mi 5,1.3; Za 13,7 [=Mc 14,27]).

2.4. David i els salms del bon pastor

La figura de David s, segons lautora, les arrels on es fonamenten la idea del Messies
Pastor i Rei, ja que ell va passar de ser pastor de les ovelles de Jess a guia dIsrael (cf.
1Sa 16,11-13; 2Sa 5,2; 7,8). Aix ho canta tamb el Salm 78.
Lautora t un breu pargraf dedicat al Salm 23, que estudiem en aquest curs. El
reprodum ntegrament: A Davide poi attribuito il Sal 23, tutto pervaso da sentimenti
di fiducia: Il Signore il mio pastore: nulla mi mancher (Sal 23,1). Yhwh pastore
conduce il suo fedele in verdissimi prati e ad acque tranquile (cfr. Sal 23,1-2), cammina
al suo fianco (cfr. Sal 23,4), e lo accompagna con bont e misericordia (cfr. Sal 23,56).
Acaba aquest apartat enumerant els salms en els quals apareix aquesta temtica: Sl 28,9;
48,15; 74,1; 77,20-21; 78,52-54; 79,13; 80,2; 95,7; 100,3; 119,176. I subratlla la
importncia que per a ella t el Salm 121 el qual parla del pastore come mer,
custode dIsraele.

2.5. Cntic, Sircida i Cohlet

En els llibre sapiencials aquesta temtica, segons la Prof. Bosetti, lliga el llenguatge de
lamor i la saviesa. El Cntic dels cntics presenta els dos protagonistes com a pastor i
11

pastora. s interessant lexplicaci que il Cantico gioca abilmente sulla polisemia della
voce rah, che pu significare pascolare, mangiare, ma anche essere compagno,
amico. La relectura que en fa el Sircida de la figura del pastor s en clau pedaggica
(cf. Sir 18,13). I el final daquest apartat i el del seu comentari del tema Pastor en
lAntic Testament s una cita de Cohlet: Les sentncies dels savis sn com agullons i
els qui les han recollides sassemblen a fites ben plantades. Un sol pastor s qui les ha
fetes. (Coh 12,11).

3. NOU TESTAMENT
3.1. Lxic i semntica
Lautora presenta les vegades que en el Nou Testament apareix el substantiu pastor,
18 vegades (cf. Mt 9,36; 25,32; 26,31; Mc 6,34; 14,27;; Lc 2,8.15.18.20; Jn
10,2.11.12.14.16; Ef 4,11; He 13,20; 1Pe 2,25; 5,4), i el verb pasturar, 11 vegades, de
les quals 5 tenen un sentit cristolgic (cf. Mt 2,6; Ap 2,27; 7,17; 12,5-, 19,15), 3 es
refereixen al ministeri petr i dels preveres (cf. Jn 21,16; Ac 20,28; 1Pe 5,2) i 3 tenen un
sentit com (cf. Lc 17,7; 1Co 9,7; Jd 1,12).

3.2. El Messies pastor als sinptics

3.2.1. Mateu
Primera aparici del tema: Mt 2,6 en una tpica citaci de compliment (Mi 5,1; 2Sa 5,2).
Jess ha de reunir les ovelles perdudes dIsrael (cf. Mt 10,6; 15,24), t compassi de la
multitud que sembla un ramat sense pastor (cf. Mt 9,36), viu lalegria del retrobament
de lovella perduda (cf. Mt 18,12-13) i en el judici final com a rei pastor separar les
ovelles de les cabres (cf. Mt 25,31-35).

3.2.2. Marc
Aparici del tema en el context de la multiplicaci dels pans, durant el qual Jess
nodreix primer de tot amb la seva paraula (cf. Mc 6,34), per a desprs alimentar-los
asseguts sobre lherba verda (cf. Mc 6,39), detall que, segons lautora remet al Salm del
bon pastor (cf. Sl 23,2).

3.2.3. Lluc
Lc 15,3-7 presenta la parbola del bon pastor, la qual, per a lautora, es fa realitat a casa
de Lev o de Zaqueu. Per a ella, tamb la parbola del bon samarit t referncies al
tema del pastor, perqu el bon samarit com el bon pastor t cura i misericrdia.
Finalment, el Jess lluc diu: No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau
a donar-vos el Regne. (Lc 12,32).

12

3.3. El pastor que dna la vida a Joan i lanyell pastor de lApocalipsi

A Jn el tema del pastor est centrat en el captol 10 i t com a rerefons Ez 34. Jess es
presenta com el bon pastor (cf. Jn 10,11.14), el veritable pastor messinic. Lestructura
daquest captol s presentada dividia en dues part: Jn 10,1-6, on es presenta la metfora
de Jess pastor; i Jn 10,7-18, on es fa la seva explicitaci. La metfora cont la
contraposici entre el lladre i el pastor, entre aquell que no entra per la porta i el que hi
entra. Finalment, en lexplicitaci Jess es presenta com la porta (cf. Jn 10,7.9) i com el
bon pastor (Jn 10,11.14). El text, finalment, obre una perspectiva universal al ser pastor
de Jess (cf. Jn 10,16).
Segons Ap 7,17 s lanyell qui fa de pastor.

3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe

He 13,20 citant Is 63,11 (versi de la LXX) afegeix al terme pastor ladjectiu gran.
Aquesta s lexplicaci de lautora a aquest fet: indica che Ges porta con maggior
diritto le qualifiche attribuite a Mos. Costui stato tratto salvo dal mare, ma il Cristo
stato fatto salire dai morti, e pertanto il condottiero (archgs) in grado di condurre
alla salvezza escatologica (cfr. Eb 2,10;12,2).
A 1Pe 2,25 Jess s anomenat poime,na kai. evpi,skopon, per hem de ser conscients que
en aquesta carta el tema del pastor vol fugir de qualsevol perspectiva triomfalista i est
presentat en la perspectiva de Is 53, el Servent sofrent: pastore il servo umile e
sofferente che prese su di s i nostri peccati e li port nel suo corpo sulla cruce (1Pt
2,24). Lautora defensa que a 1Pe 2,25 trobem enllaades les citacions dIs 53,5 i Ez
34,16.

3.5. El pastor dels pastors

Lautora acaba el seu recorregut pel tema del pastor en la Sagrada Escriptura
entretenint-se a comentar 1Pe 5,4: Aix, quan apareixer el cap dels pastors
(avrcipoi,menoj), rebreu la corona immarcescible de la glria. El terme avrcipoi,menoj
apareix nicament aqu en tota la Bblia i, per a lautora, suggereix una supremacia de
Jess per sobre qualsevol ministeri pastoral en lEsglsia. Aquesta s la seva conclusi:
I tratti del Cristo pastore e il suo stile di umilt e servizio fino al dono supremo della
vita si affermano come perennemente paradigmatici per i ministri del popolo di Dio.

13

C. ds,x, EN EL LLIBRE DELS SALMS3

En aquesta ltima part del treball, volem fer un seguiment al llarg del psalteri dun dels
conceptes que apareix al final del Salm 23: ds,x,.
Sense comptar el Salm 23, aquesta paraula apareix 19 vegades en els salms.
Aquestes sn les recurrncies del terme.
N.B.: Citem el text ja tradut, usant la traducci de la BCI, i subratllem la paraula catalana que tradueix el
substantiu hebreu
.

ds,x,

Sl 18,51: Ell dna grans victries al seu rei, es mostra fidel al seu Ungit, a David i al
seu llinatge per sempre.
Sl 25,10: El cam del Senyor s tot ell amor fidel per als qui guarden el seu pacte
d'aliana.
Sl 32,10: Els injustos sofriran moltes penes, per l'amor del Senyor envolta els qui
confien en ell.
Sl 33,5: Estima el dret i la justcia, la terra s plena del seu amor.
Sl 52,3: Per qu et glories, valent, de fer el mal, si tot el dia Du mant el seu amor?.
Sl 61,8: Que regni per sempre a la teva presncia i el guardi el teu amor fidel.
Sl 62,13: i l'amor s del Senyor, i que tu pagues a cadasc segons les seves obres.
Sl 85,11: La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraaran la justcia i la pau.
Sl 86,5: Tu, Senyor, ets indulgent i bo, ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.
Sl 86,15: Per tu, Senyor, Du compassiu i benigne, lent per al cstig, fidel i ric en
l'amor.
Sl 89,3: N'estic cert, el teu favor s indestructible, mantens la fidelitat en el cel.
Sl 89,15: El dret i la justcia sostenen el teu tron, la fidelitat i l'amor et precedeixen.
Sl 101,1: Vull cantar la fidelitat i la justcia: a tu, Senyor, dedico el meu cant.
Sl 103,4: rescata de la mort la teva vida i et corona d'amor entranyable.
Sl 103,8: El Senyor s compassiu i benigne, lent per al cstig, ric en l'amor.
3

Aquesta tercera part del treball es presenta com una elaboraci ms personal de lautor del treball. No
pretn ser res ms que un recull i un breu comentari personal, sense cap pretensi cientfica ni exegtica,
sobre les vegades en les quals apareix la paraula
en el llibre dels Salms. Per a fer-ne la recerca hem
utilitzat el programa informtic BibleWorks 9.

ds,x

14

Sl 109,12: Que ning no en tingui pietat ni s'apiadi dels seus orfes.

Sl 109,16: Aquest home no es record de tenir pietat, perseguia el pobre i desvalgut i
buscava la mort del qui sofreix.
Sl 141,5: Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi, per que no es desdigui
d'haver ungit el meu cap. Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal.
Sl 145,8: El Senyor s compassiu i benigne, lent per al cstig, gran en l'amor.

Una mirada ms o menys atenta a aquests textos ens sembla que ens poden ajudar a
descobrir aquestes caracterstiques del ds,x, de Du:
1. El ds,x, s tradut, generalment, com lamor de Du.
De les 19 aparicions que estem analitzant, per 14 vegades el traductor ha optat per
traduir ds,x, per amor. Per tant, hem de pensar, acceptant el bon encert del
responsable de la traducci, que el Salmista quan ens parla del ds,x, de Du ens est
parlant de la manera en la qual Du estima, s a dir, ens est fent entrar en la intimitat
ms profunda de la identitat de Du, ja que com diu 1Jn 4,8: Du s amor.
En dues de les ocasions, Sl 109,12.16, ds,x, en les quals no s tradut com amor,
aquesta paraula no est referida a Du, sin als homes i s traduda com pietat. En no
referir-se a Du, no les tindrem en compte.
2. El seu s un amor, un ds,x,, que est ntimament lligat a la fidelitat.
Sn diverses les vegades que el Salmista ens diu que lamor de Du s un amor fidel: Sl
25,10; 61,8; 86,15. Que el seu sigui un amor fidel, significa que es mant per sempre,
com diu el Sl 52,3, o que s indestructible com canta el Sl 89,3 (tot i que en aquesta
ocasi no tradueix com a amor sin com a favor, que realment s un amor fet concreci
i do). Aquesta relaci entre amor i fidelitat s bellssimament plasmada en el moviment
dun envers laltra que fa dir al Sl 85,11: La fidelitat i lamor es trobaran. I tant que es
trobaran, i ho faran de tal manera que en dues ocasions, Sl 18,51; 101,1, el traductor
acaba traduint ds,x, com fidelitat.
3. Aquest amor, ds,x,, s fidel a causa de laliana.
Tot i que noms en una ocasi apareix la paraula aliana en aquests versets que estem
analitzant, en concret al Sl 25,10, s evident que la fidelitat de lamor de Du es basa en
aquesta aliana. Precisament el Sl 25,10 recorda que Du s amor per als qui guarden
laliana, perqu es dna per descomptat que Du la guarda fidelment des de sempre i
per sempre.
4. Lamor, el ds,x,, de Du no s pur sentiment, sin que conviu amb la justcia.
El Sl 33,5 ens diu que perqu Du estima el dret i la justcia, la terra s plena del seu
amor. Un amor, per tant, que no queda en quelcom abstracte, en un pur sentiment; sin
que s un amor que es fa visible en la justcia. Fins a tal punt es fa visible que el Sl
15

25,10 pot afirmar que grcies al ds,x, de Du el Rei pot cantar la seva victria. Per aix,
com ns dimportant pregar com ho fa el Sl 61,8 que lamor del Senyor ens acompanyi
sempre.
5. Lamor, el ds,x,, allunya Du del cstig.
En tres ocasions el Salmista, Sl 86,15; 103,8 i 145,8, contraposa cstig i amor: lent per
al cstig, ric en lamor. Semblen incompatibles les dues realitats: si es t amor, ds,x,,
no es pot ser fero en el cstig. Ben al contrari, mentre que els qui sn injustos reben
penes, els qui confien en el Senyor, queden envoltats del seu amor, del seu ds,x,, com si
fos un escut protector de qualsevol pena, sofriment o cstig.
6. Lamor de Du, el ds,x, de Du, no sesgota aqu a la terra.
Lamor, el , de Du no t data de caducitat. Si s indestructible es mant fidelment
tamb en el cel, com diu el Sl 89,3. Per aix, el Sl 103,4 pot dir: rescata de la mort la
teva vida i et corona d'amor entranyable. Desprs de la resurrecci, la corona
immarcescible de la qual ens parla 1Pe 5,4 ser una corona damor, de ds,x,.

16

D. NDEX
A. TRADUCCI RAONADA DEL SALM 23

..............................

B. PASTOR EN UN DICCIONARI TEOLGIC

..............................

..............................

14

C.

ds,x, EN EL LLIBRE DELS SALMS

17