El moviment feminista com a subjecte de construcció de la democràcia. Revisant les nostres experiències i aprenentatges

El

moviment feminista
com a subjecte de construcció
de la democràcia.

Revisant les nostres experiències
i aprenentatges.
Jornades entre feministes
del Magreb i de Catalunya
Barcelona,
28 de febrer i 1 de març de 2014

Edició: CooperAcció
Fotografia portada: Bárbara Boyero
Fotografías interiors: Angels Enrique i Dolo Pulido
Redactora i compiladora: Marta Sales
Traducció: Agnès Ossourd
Revisió del texto: Merche Gutiérrez

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Índex:

Presentació ........................................................................................................... 06
Taula Rodona
Veus feministes en la construcció de democràcies participatives
L’experiència de Tunisia - Neila Zoghlami ...................................... 08
L’experiència del Marroc - Zahra Ouardi ........................................... 14
L’experiència de l’Algèria - Dalila Matuquene .................................. 19
L’experiència a Catalunya, més de 30 anys - Montse Cervera ..... 26
L’experiència a Catalunya actualment - Sílvia Alberich ............... 33
Preguntes i comentaris del públic ..................................................... 38
Idees rellevants de les experiències de les ponents .................... 45
Seminari
El moviment feminista com a subjecte de construcció de la democràcia
BLOC I. Sobre el moviment feminista a l’intern:
com ens organitzem? ............................................................................... 52
BLOC II. La relació del moviment feminista amb
altres moviments socials .......................................................................... 57
BLOC III. El tipus d’Estat o democràcia al que aspirem
des del moviment feminista ................................................................... 61
Tancament de les Jornades .................................................................................. 65

TAULA RODONA
28 de febrer 2014,
Sala d’Actes de la
Facultat de Belles Arts,
Universitat de Barcelona

[6]

PRESENTACIÓ
Estrella Ramil
Cooperacció

L’objectiu d’aquestes jornades és el de compartir les experiències i
els aprenentatges que hem anat fent les feministes sobre estratègies
d’enfortiment de les democràcies al Mediterrani, així com visibilitzar el paper
dels moviments feministes en la construcció d’aquestes democràcies.
Pensem que és un tema important de reflexió en un moment en el que
a la regió del Mediterrani estem vivint una important transformació social,
política i econòmica. Però no només de reflexió, sinó també de proposició
sobre quin és el paper que els moviments socials tenen en la construcció
de nous models de fer política. Per tant creiem que és de gran interès
conèixer les propostes i estratègies del moviment feminista, partint dels
aprenentatges que tractarem avui, realitzats des de diferents contextos i
experiències de la regió.
Com sabeu, i per les persones que no esteu familiaritzades, el moviment
feminista és un moviment divers i es nodreix de diferents expressions i
diferents formes de fer. Totes elles ens han servit a les dones per estar aquí
on estem avui i per seguir treballant amb tot el que ens falta per construir,
des del món que les dones volem.
És amb el propòsit de concretar tot això, que hem organitzat en el dia
d’avui aquesta taula rodona titulada “Veus feministes en la construcció de
democràcies participatives”, on les dones feministes que ens acompanyen,
ens explicaran quines són les experiències i aprenentatges de les seves
estratègies per tal d’avançar en els nostres drets, els drets de les dones. I
poder parlar al voltant de quines són les nostres aportacions, des dels
diferents contextos i posicions dins del feminisme, sobre com hauria de ser
una democràcia participativa.
Les jornades van continuar amb un seminari tancat que va tenir lloc al dia
següent i on van participar feministes que formen part de diferents espais.

[7]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

L’objectiu d’aquest format és aprofundir més en el moviment feminista com
a subjecte de construcció de la democràcia. Aquest document es l’intent de
sistematitzar tota aquesta experiència.
Agraïm a la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts, en especial
a la Dolo Pulido per tot el suport donat, a la Bárbara Boyero per la seva
disponibilitat sempre amb el treball d’enregistrament i a la Agencia Catalana
de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) pel suport financer d’aquest
projecte.

L’experiència de Tunisia

L’EXPERIÈNCIA DE L’ATFD EN UN
CONTEXT EN CANVI

[8]

NEILA ZOGHLAMI

Association Tunisienne des
Femmes Démocrates

Introducció
La nostra associació (ATFD) va néixer a l’any 1989 després de diferents
iniciatives feministes com el Club Culturel Tahar Hadded, Revue Nisse, etc. És
una associació feminista, laica i independent que milita a favor dels drets de
les dones com a component integral dels Drets Humans Universals (igualtat,
alliberament, participació).
Durant el règim de Ben Ali, l’ATFD va ser objecte de moltes repressions, com
ara el treball sota la persecució policial, blocatge de les pròpies finances, prohibi­
ció d’activitats, confiscació de papers de les militants o interrogatoris policials.
L’associació ha proposat i ha executat molts programes d’iniciatives locals,
regionals i internacionals que han fet de la ATFD un component pioner del
moviment feminista àrab internacional. De fet, ja s’ha parlat anteriorment del
premi Simone de Beauvoir concedit a l’associació, i destacar també que ha
obtingut la qualitat d’observadora a l’ECOSOC de Nacions Unides i Fundadora
de la xarxa de dones àrabs.
Tant abans com durant el temps de la revolució tunisiana, les militants i
l’associació van jugar un paper importantíssim, a través de les accions directes,
o a través dels desplaçaments in situ per donar suport a les dones víctimes i
l’escolta solidària a les diferents regions. Hem fet moltes coses sobretot per
les dones i per les famílies dels màrtirs, pels ferits i les ferides de la revolució
tunisiana el 14 de gener de 2011.
Les militants de la ATFD també han tingut un paper decisiu en la introducció
del principi de paritat en la llei electoral, participant també a les eleccions
com a observadores. Després de la presa del poder dels islamistes (23 octubre
2011), l’aparició de les forces salafistes terroristes i davant l’augment de la
violència contra les dones, l’associació respon organitzant moltes accions de
partenariat amb els actors democràtics de la societat civil a través de debats,
manifestacions, tallers, trobades, coalicions, aliances diverses o tractats.

[9]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

Durant el regne dels islamistes van emergir molts reptes, no només pel que
fa a les reivindicacions de les dones, sinó que essencialment s’amenaçaven els
drets adquirits acumulats dels activistes tunisians i tunisianes des de les últimes
dècades. L’ATFD va organitzar un taller de reflexió després del mes d’abril de
2012 per posar en marxa una estratègia d’acció sobre l’impacte del nou context
sobre la situació de les dones.

Diagnosi dels factors interns
Dins la nostra estratègia ens hem posat d’acord sobre el fet que la nostra
estructura actual no pot reabsorbir-se i organitzar les tasques per fer front
als canvis polítics, socials i culturals des del 14 de gener del 2011. És a dir,
l’estructura actual no pot donar resposta als diferents projectes que l’associació
té compromesos ( fer participar a les dones joves, crear mitjans de comunicació
eficaces, treballar en xarxa amb la societat civil, continuar amb l’apropament
laic, etc.).
La feble presència de l’associació a les regions en relació al marge de llibertat fa que treballem en la línia de fomentar l’expansió de la vida associativa, donar credibilitat a la feina associativa i cultivar la consciència feminista de moltes
dones en les regions de l’interior del país.
També desenvolupant programes de solidaritat, d’escolta i acompanyament
cap a les dones víctimes de violència de tot tipus, sobretot violència política, i
fent acompanyament i orientació mèdica, jurídica i social. De fet, ara tenim sis
centres d’escolta i orientació per a dones que han sofert violència. Per tant, és
important difondre la cultura d’igualtat entre els sexes i fer públic tot tipus de
discriminació patriarcal contra les dones. Parlem d’igualtat davant la llei i dins
la llei, em refereixo a la discriminació econòmica, social i cultural.
La dèbil presència en els barris populars, on les dones pateixen la segregació i la violència de totes les formes (feminització de la pobresa, violència
conjugal, assetjament sexual, violació dels drets econòmics i socials, violència
al lloc de treball, etc.), es dóna l’adhesió aleatòria de les noves dones i això pot
amenaçar la identitat feminista i l’enfocament de gènere de l’ATFD. Ens plantegem
llavors, com recollir i donar suport al sosteniment de les dones, sense perdre l’especificat? Això és delicat.

L’experiència de Tunisia

[ 10 ]

Diagnosi dels factors externs
La caiguda de ben Ali amb el renaixement del sentiment de la dignitat i
de la llibertat retrobada pel poble, ha conduit a les noies i a tots els joves a un
procés d’alliberació fins a un procés revolucionari antiliberalista.
D’una banda, la victòria de Nahdha (partit religiós extremista) que ha acaparat
el poder des de fa dos anys, representa una seriosa amenaça per a les llibertats
col•lectives i individuals (malauradament ja podem parlar de dos assassinats
polítics, milícies polítiques, atemptats terroristes contra policies i militars). D’altra
banda la multiplicació de les escoles alcoràniques i associacions religioses amb
un discurs contra les llibertats de les dones i contra la igualtat dels sexes. O bé,
l’aparició de moltes associacions femenines i feministes, algunes amb una línia
progressista, però altres són reaccionàries.

[ 11 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

El joc dels atacs de Nahdha contra la llibertat dels mitjans, la independència
de la justícia, les llibertats sindicals i sobretot contra els drets de les dones, ha
mostrat la fragilitat de les temptatives reaccionàries pel poder islàmic. I amb
tot això hem pogut observar la utilitat indispensable de la participació de les
dones per instaurar una democràcia alliberadora. La societat civil progressista
està plenament convençuda que las lluites de les dones representen una
garantia real contra l’obscurantisme religiós.

Estratègies d’acció
- Desenvolupar i difondre l’enfocament de l’ATFD per tal de guanyar
visibilitat i un major control de la direcció de l’associació per part de les
militants, a través de la formació, estades, col•loquis, etc.
- Reestructurar l’associació per a la utilitat de totes les militants, reforçant i
promovent el treball de les diferents comissions especialitzades (violència,
sexualitat, joves, jurídica, justícia transicional, drets soci-econòmics, infocom,
educació, cultura...)
- Establir noves seccions regionals (Sousse, Kaiorouan, Sfax, Bizerte).
- Desenvolupar programes de solidaritat, escolta, orientació i acompanyament
vers les dones víctimes de violències de tota classe. Concretament, instaurar
l’observatori Asma Fanni enfocat a les dones en situació de marginació, a l’atur,
o víctimes de violència i discriminació.
- Activar les coalicions nacionals i internacionals mitjançant les comissions
de l’ATFD (coalició per la justícia transicional, jornades mundials en contra de
l’imperialisme, dinàmica femenina en el Fòrum Social Mundial, participació
activa a les manifestacions de les dones, motorització dels mitjans de
comunicació durant les eleccions, observació de les eleccions,etc.)
- Centrar-se sobre la constitució dels drets de les dones ( la igualtat, la paritat,
les violències, els drets soci-econòmics, els drets adquirits del Codi de l’Estatut
personal...) mitjançant els mitjans, les manifestacions o assentades davant
l’Assemblea constituent i el contacte directe amb els diputats i sobretot amb
les diputades.
- Desenvolupar programes que enfoquen la consciència de les dones (drets i
llibertats, perills de retrocessos eventuals) a nivell regional i sectorial per una
participació sindical, civil i política més eficaç.

L’experiència de Tunisia

[ 12 ]

- Reforçar la creació de xarxes amb els components de la societat civil i
els partits polítics sobre les qüestions de violències contra les dones i la
participació activa de les dones en la vida publica.
- Recuperar les oportunitats i les capacitats de les dones joves i orientar-les
cap a la pròpia autonomia i poder participar a l’activitat pública.
- Llançar campanyes mediàtiques i directes contra les violències físiques,
sexuals, econòmiques i morals cap a les dones (ja siguin conjugals, en el medi
laboral, empleades de cases, establiments escolars...)
- Donar a conèixer la cultura de la igualtat entre els sexes i desvetllar tota classe
de discriminacions patriarcals contra les dones (igualtat davant la llei i dins la
llei, discriminació soci-econòmica i cultural)
- Lluitar contra la feminització massiva de la pobresa, de l’atur i de l’exclusió
social en vistes d’una justícia social indispensable per l’emancipació de les
dones.
- Defensar el que han aconseguit referent a les llibertats col•lectives i
individuals (llibertat d’expressió, llibertat de premsa, llibertats privades,
llibertats sexuals...)
- Introduir la visió de gènere en els mitjans, els programes escolars i els
programes de desenvolupament local i regional (recerca i documentació)
mitjançant les campanyes d’advocacia, la formació de les noies joves i els
contactes amb els poders de decisió (sindicats, comissions de reforma,
directors d’administració)
- Donar suport a les noies joves, a les víctimes de violència i de discriminació,
i als homes que són solidaris amb la causa feminista per animar les accions de
sensibilització en els espais de joves i de cultura (clubs de cinema, casals de
joves, festivals, llars universitàries, sindicats...)
- “Stop a la impunitat”: L’ATFD ha decidit engegar una campanya nacional per
la promulgació d’una llei marc sobre la violència i una política de prevenció
i de repressió dels agressors, per tal de reconèixer que la violència contra
les dones és una forma de discriminació i constitueix un atemptat contra la
seguretat i la pau. Alhora que reconèixer que les violències sexuals poden
constituir crims contra la humanitat.

[ 13 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

- Protegir les víctimes i castigar totes les formes de violència física, psicològica,
sexual, econòmica en l’espai privat i públic , sigui qui sigui el culpable.
- Prohibir la justificació de les violències per la invocació dels costums, les
tradicions o motius religiosos.

Conclusions
Ja per concloure, només dir que avui en dia els canvis que es desenvolupen
en la regió sembla que han tingut dos aspectes contradictoris: un és el de
les grans oportunitats per a l’alliberament de les dones i la igualtat entre els
sexes, l’altre correspon als reptes i perills de recular.
La ATFD està convençuda més que mai d’anar més lluny i involucrar-se en
defensar tot allò aconseguit per les dones tunisianes i reivindicar tots els drets
per tal d’aconseguir la igualtat total, ja sigui a Tunísia, al Magreb en general o
en tot el món àrab, perquè la situació és molt similar.
La ATFD hem rebut el premi Simone de Beauvoir per la l’alliberament de les
dones i el Premi Alexander Langer en 2012, hem treballat a nivell interassociatiu
i en xarxa per reforçar les capacitats de les dones de defensar i lluitar per
mantenir tots aquests drets adquirits que en definitiva són drets humans per
tots els homes i per les dones.
Moltíssimes gràcies.

L’experiència del Marroc

[ 14 ]

LES PRIMERES PRECURSORES
DEL MOVIMENT DE LES
DONES MARROQUINES

zahra ouardi

Union de l’Action Fémeniste

CONTEMPORÀNIES
L’experiència de la UAF
Nosaltres vam començar el nostre treball com un grup de dones d’esquerra,
l’any 1983, publicant el diari “8 Mars”. Aquest diari obria una llarga discussió
durant aquest període sobre els drets de les dones, ja que era un tabú parlar
sobre igualtat i els drets de les dones. Aquest diari ens va permetre publicar
estudis, enquestes de recerca i diagnòstics sobre la realitat de la discriminació
i les injustícies jurídiques trobades per les dones marroquines. Això també ens
va portar a fer campanyes de lluita, sondejos d’opinió, així com la recollida
de signatures. Quatre anys després de l’emissió del diari, l’any 1987, aquesta
publicació ens va permetre establir la nostra associació, l’UAF.
La lluita de les dones marroquines va ser associada a la lluita de la democràcia
al nostre país i del nostre compromís per a la inclusió de les reivindicacions
de les dones en les exigències dels partits democràtics, en vista a modificar la
Constitució de 1992, que preveia l’allargament dels drets humans tal com són
universalment reconeguts.
L’any 1991, en el nostre memoràndum de dones, vam preparar campanyes
de sensibilització i vam expressar les nostres peticions per a modificar les lleis
injustes envers les dones. Especialment una campanya d’un milió de signatures
per canviar el Codi de la família el 1992, gràcies a les quals es van fer petites
modificacions per primera vegada el 1993.

El procés de reformes legislatives al Marroc
A partir dels anys 90, el Marroc es va comprometre a ratificar les convencions
internacionals i treballar seriosament sobre la pertinença de lleis nacionals amb
les normes internacionals. Així també es comprometia a efectuar un examen
complet del seu arsenal legislatiu incloent-hi les garanties d’igualtat i prohibint

[ 15 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

tota forma de discriminació entre homes i dones en el codi de família, codi
del treball, dret penal, dret de la nacionalitat. També mesures dirigides al
millorament de la representació de les dones en les assemblees escollides, a
través de les lleis dels partits polítics que obliga a tenir una proporció de dones
en les estructures i als càrrecs de responsabilitat.
El moviment sociopolític va permetre la creació d’institucions i d’organismes
de protecció dels drets humans: el Consell Consultiu dels drets humans, i el
Consell Nacional per la reparació i indemnització de les víctimes de violacions
dels drets humans, l’Observatori Nacional per la millora de la imatge de les
dones, i l’Observatori Nacional de la violència contra les dones. Així com es
realitzaren accions pràctiques per reforçar la responsabilització en matèria de
respecte dels drets de la dona i de la traducció dels drets humans en indicadors
mesurables, per assegurar l’igualtat als drets de base.
Les adquisicions en la Constitució de 2011 fou el punt culminant d’un procés
de lluita que va acreditar guanys molt importants, especialment en matèria de
drets i llibertats. Podem parlar de l’article 19 que diu que home i dona gaudeixen
en igualtat dels drets i llibertats de caràcter civil, polític, econòmic, social, cultural
i ambiental. I és en virtut d’aquest article que es crea una autoritat (article 164)
que vetlli per l’activació d’aquestes ratificacions, especialment per l’aplicació
dels drets i llibertats previstes en aquest mateix article. El Consell de Govern
va aprovar el dret reglamentari per nomenar els càrrecs d’alta responsabilitat,
tenint en compte la bona predisposició del govern, les igualtats d’oportunitats
i la no-discriminació.
Podem destacar altres canvis com l’article 475 del Codi Penal que permetia
al culpable de segrest i violació d’una persona menor sobre menors, evitar la
presó (abans, si l’agressor acceptava casar-se amb la menor, es podia evitar la
presó). O bé, al maig del 2013 ha estat aprovada una llei relativa a les condicions
de l’activació de l’ocupació del codi de treball per lluitar contra el treball de les
nenes i garantir els drets econòmics i socials de les treballadores domèstiques.
Al Marroc s’ha continuat treballant per garantir l’apropament de la política penal
amb l’adequació de la llei, la Constitució i les Convencions Internacionals. Creant
Consells Governamentals que sostinguin la representació de les dones electes,
protocols facultatius contra la tortura, i posant en pràctica les recomanacions
d’examen periòdic per part de la Delegació Ministerial i el Consell Nacional dels
Drets Humans.

L’experiència del Marroc

[ 16 ]

El curs d’aquesta experiència
El moviment feminista i els moviments per la democràcia i els Drets Humans
es comprometen en aquesta dinàmica de transformació en tant que actors per
a la implantació d’aquestes polítiques públiques amb una metodologia precisa
i realitzada sobre la base de:
•• El control i seguiment d’aquestes polítiques, a través de la denúncia i
condemna de les violacions de la llei. També la sensibilització, mobilització,
comunicació amb les organitzacions de referència. Fer lobby i pressió cap
al govern.
•• La preparació i la presentació de les memòries del projecte de llei en cada
una de les seccions del Codi (família , Constitució, autoritat de la paritat,
reforma del sistema de justícia, consell consultiu de la família i la infància,
llei contra la violència contra les dones, etc.)
•• Reunir-nos amb els ministres, funcionaris, dirigents dels partits, sindicats,
grups parlamentaris i organismes de Drets Humans.

[ 17 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

•• Organitzar formes de protesta, trobades, assegudes populars o cadenes
humanes tant a l’interior d’edificis o a les sales del Parlament com a les
places públiques.
•• La formació d’aliances i xarxes per millorar sinergies i esforços amb altres
components nacionals i internacionals.
•• Desenvolupar metodologies de treball modernes en les campanyes de
sensibilització i elaborar estratègies i plans d’actuació.
•• Aprofundir en el debat intel•lectual sobre els drets de les dones, mitjançant
col•loquis i seminaris que reuneixin la jurisprudència de la propietat
intel•lectual i poder desenvolupar, unificar, identificar referències de
compatibilitats de les nostres visions d’acord amb les convencions
internacionals ratificades pel Marroc en matèria dels drets de les dones.
•• Elaborar una carta amb vista a fer aliances que garanteixin un impacte
per l’elaboració d’estratègies eficaces.
•• Desenvolupar partenariats per acumular forces positives que donin
suport a la nostra feina.
•• Treballar sobre el context social accentuat per la presència d’un govern
antiprogressista.
•• Treballar amb l’elit intel•lectual i els partits democràtics per sostenir els
drets de les dones
Tot això s’inscriu visiblement dins de la nostra tasca a fi d’assolir institucions
de l’Estat i de la democràcia cap a la construcció de la ciutadania plena i igual
per a tots els membres de la societat. El moviment feminista treballa per la
posada en pràctica de la qüestió de la dona i posar a les dones en el lloc que
mereixen dins del projecte democràtic del país. El moviment de les dones no
és una resistència a una opressió, sinó una força de proposició i un partenaire
clau en l’elaboració de les polítiques. El govern ja ha vist que la implicació
del moviment de les dones és en defensa de la democràcia i la igualtat dels
membres de la societat civil. Som sòcies en la política pública.
Els guanys de la justícia a favor de les dones al Marroc és gràcies a les lluites
del moviment de les dones i els drets humans. Cal dir però que les forces
democràtiques són encara fràgils, no hi ha una garantia política per l’activació
de la igualtat entre dones i homes dins del marc d’aquest govern conservador
que constitueix una amenaça pels drets humans adquirits. I remarcar que els
drets econòmics i socials de les dones són encara molt més fràgils i més atacats.

L’experiència del Marroc

[ 18 ]

A continuació proporciono algunes dades:

La taxa d’analfabetisme del 37% entre les dones que són més vulnerables
comparativament al 25% en els homes. Aquesta taxa és notable en els pobles
que arriba 55%.

L’oportunitat per un home de trobar feina és tres vegades major a les
oportunitats d’una dona, i es redueix a la meitat quan la dona busca una feina
en el medi rural.
El 62% de les dones han patit violència de gènere o una altre tipus
violència, segons les estadístiques del Comissariat de Planificació entre 2010 i
2011.

La taxa de mortalitat materna és del 220,5 per 10.000 dones entre 2009
i 2010.
És important al Marroc posar l’accent sobre les infraestructures i la dificultat
d’accés a l’aigua potable o a un habitatge decent. Es necessita doncs l’activació
dels drets fonamentals de les dones i la lluita contra la pobresa en les zones
rurals, la marginació social i la vulnerabilitat que afecten la seva situació. S’ha de
prendre en consideració l’enfocament de gènere en tots els programes. A través
de propostes com la creació de centres d’escolta, acolliment i allotjament per a
les dones víctimes de violència; el desenvolupament d’activitats generadores
d’ingressos; combatre el fracàs escolar entre les nenes; lluitar contra la mor­
talitat materna; creació de llocs de treball i la integració econòmica que obri
nous horitzons a les dones per millorar les seves perspectives de carrera;
coordinació entre els diferents actors en els sectors del govern, el sector privat i
la societat civil; desenvolupament de mecanismes per donar uns pressupostos
conseqüents i compromesos amb la igualtat dels sexes; promoure l’accés de les
dones als seus drets conforme el marc normatiu dels Drets Humans.
El moviment feminista marroquí està en alerta continua per mantenir i
consolidar els seus guanys sobre la base de l’arsenal jurídic que es va establir
amb la nova Constitució i desitja i vol assolir la societat democràtica, sense
totes aquelles impureses que la faci anar al ralentí.
Moltes gràcies.

[ 19 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

ALGERIANES: ENTRE EL
COMBAT FEMENÍ I EL COMBAT
CIUTADÀ

DALILA MATUQUENE

Rassemblement Contre la Hogra1 et
pour les Droits des Algeriénne

Panorama d’esdeveniments que marquen
Algèria i les seves repercussions sobre la dona
algeriana
La guerra d’alliberament 1954 a 1962
Durant la guerra d’alliberació nacional, el paper de la dona algeriana
que integrà el Front d’Alliberament Nacional (FLN) va ser determinant
per a l’escriptura de la seva historia: investigant els espais, prohibits fins
ara, transgredint les regles de l’estatut personal tradicional. Per això les
“Moudjahidates”2 constitueixen una referència en el procés d’emancipació de
la dona algeriana sempre en construcció.

La independència des de 1962 fins a finals de l’any 1970
La ideologia oficial del partit únic “FLN” presentà al poder en aquest període
d’independència, un vehicle de noves idees per a l’ època, posant per davant
un discurs que pretenia l’emancipació de la dona algeriana. La realitat és que
la Unió Nacional Dones Algerianes (UNFA) és la primera organització de dones
que es va crear després de la independència i es tornà ràpidament un dels
satèl•lits del poder algerià i va ser l’origen de les campanyes d’alfabetització i
anticoncepció, principalment a les zones rurals. A l’any 1966, les moudjahidates,
sempre a l’avantguarda, van liderar la lluita contra el codi de l’estatut personal
inspirat en la Xaria3 . Participaren en totes les mobilitzacions que tractessin les
reivindicacions de les dones, com ara la supressió de l’autorització de “sortida”
del territori , per un pare o un marit.
1 - Hogra : paraula provintent de l’àrab que vol dir l’usurpació i el menys preu dels drets més
bàsics de les dones.
2 - Moudjahidates: nom àrab per designar les combatents algerianes.
3 - Xària: llei islàmica

L’experiència de l’Algèria

[ 20 ]

Dins les noves institucions d’independència, això va ser una altra cosa,
es podia observar l’absència de les dones en funcions de responsabilitat,
principalment en les funcions de política d’alta administració.

El codi de la família (1984 a 1988)
El 9 de juny de 1984 es va adoptar un codi de la família per l’Assemblea
Popular Nacional (APN), aquest codi era un conjunt d’articles jurídics de com
actuen les relacions en el si de l’esfera privada (família) i, està en contradicció
amb la llei fonamental del país que és la Constitució.
Aquesta situació paragògica va fer de la dona algeriana una ciutadana al
complet en l’esfera pública (ella pot accedir a totes les funcions, tant a les
electives com administratives, ja que ella es posseïdora del seu patrimoni i de
la seva gestió) però al mateix temps és una persona en situació d’inferioritat
en qüestions de drets en el si de la família, ja que ella està considerada com
a menor a la vida quotidiana. Va ser necessari més de 20 anys de lluites per
obtenir alguns canvis.

La primavera bereber de 1980
El 1980, a Kabília, les dones, de forma autònoma van formar part d’un
moviment per defensar els seus drets i van participar en el moviment de
democratització, portat per “la primera bereber”(le tafsythimazighen). Aquesta
primavera va ser un moviment popular de la regió Kabília que conduïa les
reivindicacions identitàries i els valors democràtics republicans.

La primavera algeriana (1988-1992)
La revolta popular d’octubre de 1992, era previsible pels observadors
polítics, de revoltes sanguinolentes, que van esclatar en el si de la capital ,
contra el poder i els símbols del partit únic FLN. Aquesta rebel•lió senyalà una
volta decisiva en la història de l’Algèria independent.

El multipartidisme
La crisi d’octubre del 1988, va fer recular al poder al lloc precedent i a l’apertura
democràtica, d’aquí el naixement dels partits polítics i la premsa privada, dita
independent, que respecta els drets humans i la llibertat d’expressió.
Durant els dos primers anys que van seguir a les rebel•lions d’octubre de 1988, el

moviment islamista es va desplegar molt ràpidament, traient profit d’un con-

[ 21 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

text econòmic i sobretot social, molt difícil. El moviment islamista és el que més
va aprofitar l’apertura del règim.

El moviment associatiu femení com a moviment de resistència
El moviment associatiu femení comença amb la promulgació del codi de
la família el 1984, però no va arribar al seu apogeu fins a les rebel•lions de
1988, gràcies a la llei que alliberava les associacions de la tutela del partit únic.
Quan es van constituir en associacions de dones, s’inscrivien immediatament a
l’efervescència social i política que va seguir a la repressió i a les rebel•lions de
1988.
L’any 1989 fou l’any en què el moviment femení arriba a la seva més gran
manifestació, fet que li dóna una visibilitat notable. Les defensores dels drets de
les dones, no dubtaren en ocupar l’espai públic: elles plantejaven frontalment i
públicament les reivindicacions igualitàries i democràtiques. Es van organitzar
assemblees, marxes i assentades a les grans ciutats d’Algèria. Les accions foren
mediatitzades per la nova premsa privada que sempre ha estat una important
aliada per al moviment. D’aquesta manera, les dones llavors pensaven poder
fer pressió sobre els poders públics. Al mateix temps començà el combat contra
l’integrisme religiós i l’islam polític que per primera vegada cridava les dones.
A la tardor del 1989, comencen els primers atacs islamistes contra les dones en
diverses localitats, com Ouargla, al sud d’Algèria.

La dècada negra i la tragèdia nacional (1992-1999)
A la primera volta de les primeres eleccions legislatives lliures i pluralistes,
el 26 de desembre de 1991, els islamistes del Front Islàmic de Salut (FIS) van
ser proclamats àmpliament vencedors. L’Armada va decidir, l’11 de gener 1992,
anul•lar la segona volta prevista pel 16 gener com a conseqüència d’aquesta
victòria.
Alguns partits polítics, entre ells els membres del règim i certs partits de
l’oposició, sostenien que aquesta aturada del procés electoral legitimant
el programa del FIS, basat sobre la Xaria, posava en perill els assoliments
democràtics que tant havien costat aconseguir. Mentrestant el FIS i altres
opositors veien un cop d’estat. El país s’enfonsava en una crisi profunda i part
del FIS es va constituir en GIA i prengué les armes. Va seguir aquesta llarga
dècada de violència, la més mortífera de la seva historia postindependista.

L’experiència de l’Algèria

[ 22 ]

Durant els anys sagnants que van seguir a la interrupció del procés electoral
de 1992 les dones van pagar un pesat tribut (violacions i assassinats). Es van
organitzar marxes de dones contra la violència islàmica, una de les més
importants fou la de 1994. Marcaven l’escena política i mediàtica, tots els seus
esforços anaven cap a la lluita contra l’integrisme i el terrorisme islàmic. Durant
dos o tres anys va ser el moviment social més visible, i també el més sorprenent
i ofensiu per als adversaris.

[ 23 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

Cal assenyalar la importància de l’ocupació de l’espai públic per part de les
dones i com els partits islamistes van reaccionar amb accions com posar les
dones violades al carrer per fer manifestacions de sosteniment dins del codi de
la família.
El 1996 el Ministeri de la solidaritat i de la família implica a la majoria de les
associacions presents al país per treballar sobre les reivindicacions d’aquestes
últimes. Aquest treball va desembocar en una proposta de 22 esmenes. Els
dubtes del govern per fer front al conservadorisme dominant, en la vetllada
dels termes electorals, condueix a aquestes associacions a portar una campanya
de manera autònoma per les 22 esmenes. D’altra banda es van conservar les
reivindicacions de l’abrogació sense desinteressar-se de les qüestions fetes per
les esmenes.

El moviment femení islamista: “la concòrdia civil” (1999)
El 1999 hi havia prop de 70 associacions femenines. Aquesta xifra inclou
totes les categories polítiques, socials i professionals. Entre aquestes, el 20%
eren d’obediència islamista, essencialment enfocades cap al treball social
(però tot i així són instruments virulents contra el moviment associatiu femení
demòcrata i republicà). En el moment en el qual les feministes republicanes
intentaven recollir el milió de firmes pel codi de la família, els moviments
feministes islamistes prometien el triple.
El 8 de juliol de 1999 el president Abdelaziz Bouteflika va exposar al
Parlament una carta per la pau i la reconciliació nacional,la llei de clemència,
la “Concòrdia Civil”. Aquesta llei intentava reintegrar a la vida civil a aquells
que havien expressat la seva voluntat de renunciar a la violència armada , i
de perdonar els que participaven en les xarxes de suport als grups terroristes
durant la dècada negra. Els partits de l’oposició no donaren consignes als seus
simpatitzants. El projecte de llei per “la concòrdia civil” va ser plebiscitat per via
referencial del 90% de votants, el 16 de setembre de 1999.

Les primaveres negres 2001 (Kabília)
Després de l’assassinat del jove Guermah Massinassa per un gendarme,
a Kabília, tota la regió es va unir, els joves, un cop mes, ocuparen els carrers
representant l’estat d’atac rebut amb manifestacions i aixecaments que es
mantingueren durant dos anys amb un balanç de 129 morts civils registrats i
un centenar de presoners.

L’experiència de l’Algèria

[ 24 ]

El 4 de juny les dones organitzaren una marxa a Bejaya (50.000 dones) i
es va fer una assentada per l’alliberament dels detinguts durant la primavera
negra. La resistència del moviment femení organitzat va tenir conseqüències
indirectes sobre el conjunt de la societat, així com sobre les institucions.

L’amnistia nacional 2005-2008
El 15 d’agost de 2005, el president Bouteflika anunciava un nou referèndum
sobre la “carta per la pau i la reconciliació nacional”. Sis anys després de l’adopció
de la llei sobre la “concòrdia civil” que preveia ja l’abandó dels seguiments
judicials contra els islamistes que deixessin les armes i que no eren culpables
de crims de sang, de robatoris i d’atemptats amb explosius en llocs públics.

Esmenes del codi de la família
El mateix any, el codi de la família4 era sempre el debat comú a tots els corrents
politics, alguns el veien com un codi discriminatori i reivindicaven l’abrogació pura i
simple d’aquest codi (els partits laics), altres proposaven esmenes a certs articles que
pensaven que no estaven concordes amb les fortes tradicions de la societat algeriana.
En el que es referia al corrent islamista, el codi de la família representava una garantia
per l’aplicació de certs principis de la Xaria. Va ser el 2005 quan certes esmenes proposades el 1996 foren tingudes en compte i aplicades:

1 - Le Wali (el tutor): El codi de la família de 1984 estipula que una dona ha
de ser representada per un tutor legal per contraure matrimoni (pare, germà,
oncle, o jutge...) En cas contrari el matrimoni no és vàlid. El codi de la família
esmentat del 2005, el tutor legal de la casada perd la seva autoritat. Aquest
tutor es manté sempre però ara deixa l’elecció a la futura esposa.
2 - La poligàmia continua sempre en les condicions exigides, són més
difícils per prendre la segona, tercera o inclús quarta esposa, l’esposa ha de
tenir l’autorització de l’esposa anterior.
3 - El respecte mutu dels esposos i les seves famílies respectives. Tot i que
al C.F. de 1984 “la dona deu respectar el seu marit i la seva família i alletar la
primogenitura”.
4 - La concessió del domicili conjugal és del que guarda i custodia els
infants.

4 - Codi de la família: conjunt de lleis sorgides de la Xària que regulen l’esfera privada

[ 25 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

5 - La nacionalitat del fill es permet obtindre-la a través de la transmissió de
la nacionalitat de la mare al seu fill i l’esposa al seu marit.
La reforma de la constitució el 2008, l’article. 31 bis decideix imposar una
quota del 30% de les dones escollides a l’APN. Això és per què les dones tinguin
accés a la representació política. Aquesta reforma no té la unanimitat en el si
dels defensors dels drets de les dones a Algèria. Alguns veuen una oportunitat
perquè la dona pugui estar davant l’escena política, altres ho veuen com una
altra forma de discriminació, ja que segons ells el primer criteri es la competència
i no el gènere.

Conclusions:
El poble algerià ha sortit d’una cultura contestatària, i ha nascut de la
contestació. I això no s’ha dubtat en ressaltar-ho a cada etapa de la seva història.
Tanmateix, en aquests últims anys, el país coneix un gel i una paràlisi que arriba
tant als partits polítics com a les associacions. I el moviment femení no s’ha
alliberat d’aquesta paràlisi.
Una consciència política és palpable tant en el si de la societat, com en el si
d’una certa premsa escrita i sobretot a través de les xarxes socials.
És difícil mantenir un combat feminista en una societat patriarcal on el pes
de la tradició és encara molt fort. El combat femení és una aposta política i
social més gran que pot servir de catalitzador, no obstant això, el feminisme
no pot solucionar si l’entorn polític i social són inestables, aquests últims son
inclús amb freqüència propicis a la discriminació.

L’experiència a Catalunya, més de 30 anys

[ 26 ]

APORTACIONS DELS
FEMINISMES A LA

MONTSE CERVERA

Dones x Dones / Ca La Dona

DEMOCRÀCIA:
més de 30 anys d’insubordinació i
acció contra el patriarcat
“El sentit del feminisme està lligat a la constitució d’una
alternativa política que contempli la fi de la subordinació i l’exclusió
així com la desactivació d’identitats heteronormatives”
Rosa Cobo
L’acabament de la dictadura per mort natural del dictador va marcar el
naixement d’una democràcia pactada amb els hereus del franquisme que va
condicionar d’entrada les ànsies de llibertat de tota la resistència al franquisme
i entre elles la dels feminismes.
Malgrat tot és en aquestes circumstàncies que el moviment feminista
apareix, reclama tota la llibertat per a les dones i s’implica en la construcció
d’una nova societat.
Partíem d’una genealogia de dones, les més immediates les de la República,
que la gran majoria no coneixíem ni havíem tingut l’oportunitat de seguir, de la
falta absoluta de drets i d’unes concepcions feixistes sobre el lloc de les dones
a la societat, de submissió als homes (que tampoc tenien la majoria dels drets),
de la presència absoluta de la religió catòlica a les escoles. Però comptàvem
amb tota la literatura de la segona onada del feminisme a nivell europeu i nord
americà, que estava traduïda i difosa en la resistència franquista per dones i
diversos grups a partir del 60.
En resum, les dones eren pel règim o mares reproductores de fills a través
de la família i el matrimoni o objectes sexuals pels homes. No érem subjectes
de cap dret, i la família patriarcal era el destí natural de les dones sotmeses al
marit sense cap dret a decidir. I castigades per a qualsevol desviació amb lleis

[ 27 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

repressores que suposaven presó, marginació i exclusió (per adulteri, sexualitat
lliure, lesbianisme, prostitució, avortament, etc.).

Les nostres aportacions i les nostres dificultats
Reclamar una veu pròpia, donar-nos autoritat i visibilitzar-nos juntes a través
de les jornades, han estat una de les eines més utilitzades per donar-nos força
i explicar les nostres idees, per acabar amb el llegat del franquisme contra les
dones.
Les primeres Jornades Catalanes van ser, segons manifestàvem llavors, “el
primer intent unitari d’organització col•lectiva després de 40 anys de silenci
forçat, gràcies a la mobilització de diferents grups de dones de diverses
ideologies, extracció social, oficis i concepció feminista” i ens trobàrem 4000
dones .
I aquest naixement del què totes ens sentim hereves ha marcat positiva­
ment la nostra trajectòria unitària, malgrat els desencontres, debats, crisis i
trencaments. Especialment perquè totes les dones que participarem sentiem
en la pròpia pell que juntes podíem recuperar el protagonisme de la nostra
història, tot i que vam tardar una mica a reconèixer-nos com a diverses.
Les aportacions del feminisme de la transició (1975-1982) més importants
han estat en relació a dos grans temes, el cos i la sexualitat de les dones i
l’autonomia personal i del moviment, que ens van permetre construir-nos com
a moviment propi, com a subjectes de la nostra història, i que volien transmetre
un ordre nou i acabar i ensorrar el llegat del feixisme. “Lo personal és polític”.
Construir una nova identitat de dona. Evidentment també contra totes les
discriminacions i amb noves propostes en tots els temes.
Les dones havíem estat desposseïdes dels nostres cossos. Dels grups
d’autoconsciència passem a debats més massius que ens porten a parlar de
sexualitat lliure, dret al propi cos, maternitat lliure, dret al plaer, anticoncepció
i avortament. En aquest procés és on es construeix una identitat de “ser dona”
enfrontada” clarament amb el llegat franquista i nacional catòlic, perquè no
només es reclama sinó que es practica. No hi ha marxa enrere.
Aquesta és una aportació cabdal a la construcció d’una democràcia que començava amb la idea de fer una constitució i a partir d’aquí lleis noves. Perquè
tots aquests debats primer van fer que moltes dones prenguéssim consciència de nosaltres mateixes, dels nostres cossos i de la nostra llibertat i a partir

L’experiència a Catalunya, més de 30 anys

[ 28 ]

d’aquí reclamàvem que això es plasmés a tot arreu, ja que érem més de meitat
de la població.
La Constitució va ser la primera oportunitat perduda d’aquest canvi de
“règim”. La majoria de grups feministes van votar en contra o es van abstenir
manifestant les seves discrepàncies en relació a les coses més elementals que
havíem proposat a tots els manifestos. Malgrat que es vindicava la igualtat de
drets, se seguia amb la protecció de la família, no es garantia la coeducació ni
l’escola pública obligatòria i en el tema de l’avortament es proposava que totes
les persones tenen dret a la vida.
I el primer aprenentatge d’aquesta situació va ser constatar dues coses: la falta
d’autoritat que ens donaven els partits polítics, que continuaven considerant els
drets de les dones com quelcom secundari, com a moneda de canvi dels seus pactes...
Primer se’ns deien sempre les qüestions generals i després les de les dones (que no
forma part del principal: és a dir de la vida de les persones i del planeta que diríem
ara), i l’altre que la revolució no estava a la cantonada i hauríem de guanyar cada

petit espai d’autonomia i llibertat des de nosaltres mateixes, cada dia.
La transició no recull les aportacions de les dones, i fins i tot encara avui en
els textos de balanç no es destaquen, però em sembla molt important que un
bagatge “unitari” dels feminismes de la transició vagi poder ser un vot contra
la constitució o almenys l’abstenció, significava un “no en nom nostre” molt
important.
Cap transició que es faci sense depurar i exigir responsabilitats a les persones
de l’antic règim, exèrcits, propietats, policies, jutges etc., pot garantir la llibertat
d’uns pobles i si ni tan sols recull el sentir de grups organitzats com el feminista
en les coses més elementals, aquesta democràcia no comença bé i ara seguim
pagant tots aquests errors.
Una altra de les aportacions importants va ser l’autoorganització del
moviment, i la seva autonomia i independència dels partits polítics i dels homes,
del dret a reunir-nos sense homes. Van néixer espais de dones com una llibreria
feminista i un bar, més endavant una editorial, revistes, etc. i van començar
els debats sobre independents, radicals, dobles militants (Granada 79) que van
produir ruptures i tensions però també creixement personal important, sobre
que volien dir les sororitats i complicitats entre dones que es van mantenir en
molts dels casos en alguns temes.

[ 29 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

En aquesta època de transició les formes de lluita i les ganes que la nostra
veu es fes sentir ens va portar ocupar el carrer de manera gairebé permanent:
manifestacions, concentracions, ocupacions, encadenaments i desafiaments
de tota mena per explicar el que volíem. No és que fossin formes noves o molt
diferents de les que havien utilitzat les sufragistes o altres moviments socials
però eren les nostres formes per articular el moviment, garantir la nostra
visibilitat i aconseguir justícia i una altra manera de projectar la societat del
futur.
Començàvem a practicar la desobediència civil no violenta tot i que no en
parlàvem gaire. I això ho podem veure en la majoria d’accions del moviment,
que em sembla una aportació imprescindible per avançar en una democràcia
participativa.

L’experiència a Catalunya, més de 30 anys

[ 30 ]

Com que és impossible fer ara un recorregut per tots els sabers i aportacions
del feminisme, destacaré uns quants que em semblen importants però
que no tenen ordre ni de prioritat ni de relegació dels altres, sinó que hem
anat construint juntes per anar bastint aquesta alternativa política des de
l’experiència de les dones.
Agafo el fil de les Jornades en què hem participat perquè han estat veritables
laboratoris de sabers de les dones. El reconeixement de la diversitat de les
dones, de la diversitat ideològica i política i d’espais diferents. Reconèixer les
aportacions de dones amb altres propostes, d’altres cultures, edats, i fer d’això
quelcom valuós, que se’ns deixes de citar com “la dona” i es reconegués que el
feminisme tenia un subjecte plural, divers que podia conviure i desautoritzar el
patriarcat des de diverses teories, procedències i pràctiques. Ni la igualtat amb
els homes patriarcals, ni entre nosaltres.
Els feminismes havien redescobert i redefinit la nostra sexualitat, la nostra
vida, el nostre cos i estaven canviant el curs de la història. Reconèixer un
moviment ric i plural, menys visible socialment però arrelat en les accions de
cada dia de milers i milers de dones que no havien tornat a la cleda patriarcal.
No encaixàvem doncs en ser un apartat dona de les institucions patriarcals.
Potenciar les relacions entre les dones i reivindicar aquesta relació com la
política de les dones. És a dir participar en el procés de canvi i transformació
de la societat des del “reconeixement de la diferència i de l’aportació específica
d’una política no desvinculada de la vida humana, la seva cura i la cura del
planeta “.
Els temes centrals nous són a la redefinició de treball i l’aparició de
sostenibilitat que més endavant també gràcies a Precarias a la deriva
anomenarem “Curadania”, posant al centre de les nostres propostes
antipatriarcals i anticapitalistes (torna el tema del 70) el tema de la cura i la
necessitat de reorganitzar tota la societat partint de la nostra concepció de
Ciutadania, relacionat també amb les propostes de pacifisme i antimilitarisme
de la xarxa internacional de dones de negre contra la guerra i les violències.
No teníem propostes globals completes però sabíem bé que havíem
d’organitzar la societat posant al centre la vida de les dones i el planeta, i amb
una concepció de no separació del treball productiu del reproductiu. Caldria
pensar en uns altres valors, en una altra organització social, en una democràcia
participativa nova.

[ 31 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

A les Jornades del 2006, amb el “les dones sabem fer i fem saber”, recollim d’una
banda la genealogia que ens va permetre el retrobament i reconeixement amb les
nostres avantpassades i en concret amb les “Dones del 36“, per projectar cap al futur
que un altre món és possible i imprescindible. D’altra banda la sostenibilitat, que
recull tot el que les dones fem, des de la ciutat i del planeta. I per últim l’eix de la
violència i la llibertat, que des de la denúncia i testimoni de les violències contres les
dones ens porta a les resistències i projectes personals i col•lectius d’exercir la llibertat
les dones .

Des de Ca la Dona, seu i espai d’insubmissió i relació, i amb totes les nostres
contradiccions, i alts i baixos, estem intentant impulsar aquest feminisme
insubmís, potenciant la trobada i autoritat dels grups de dones autònomes, de
lesbianes i trans, dones d’altres moviments socials, d’espais ocupats , i també
d’algunes dones còmplices en algunes institucions i transformar-lo en acció
política, amb projecte polític transformador per a tota la societat.
Inventant i recreant noves formes d’intersecció amb altres moviments, fent
pràctica de les xarxes antiautoritàries i de relació en les que estem ficades. Un
no-lloc on totes trobem el nostre espai des dels marges del sistema per canviarho tot.
Som conscients que estem en minoria en la nostra societat, que anem a
contracorrent i això a vegades ens paralitza i ens confon però seguim afrontant
el repte perquè en això ens va la vida. Ser feminista ara és més necessari que
mai, ja que sembla que tornem al 70, sortint d’una dictadura, on seguim
reclamant el dret a decidir sobre les nostres vides i els nostres cossos, però som
moltes més que quan començàvem.
Si el nostre afany és desactivar el poder que legitima el patriarcat per buscar
espai per ampliar les nostres idees, per canviar la societat per provocar un canvi
hem de donar autoritat a totes les dones que estiguin en aquesta obstinació
unint les nostres forces però també deixant que cada grup, faci les seves
pròpies propostes.
Pensem que com diu Ana Bosch també hem de poder irrompre en aquests
espais amb les nostres propostes no per legitimar sinó per contaminar a altres
dones sense seguir els seus ritmes ni la seva dinàmica interna, per donar a
conèixer les nostres propostes sense escales ni possibilismes sinó anant a l’arrel
dels problemes que ens plantegen.

L’experiència a Catalunya, més de 30 anys

[ 32 ]

Per a nosaltres la participació política del feminisme ve des de molts espais
del quotidià, de cada dona en la seva vida, del seu activisme i dels seus treballs,
dels grups organitzats i desorganitzats, de les complicitats, les mobilitzacions
i el respecte a les propostes i alternatives que anem construint a la pràctica
amb la idea de posar en el centre la vida humana i la del planeta quan parlem
d’economia, de treballs, d’organització dels temps, de sexualitat, de drets, de
pau, etc., per acabar i deslegitimar el patriarcat.
Malgrat les contradiccions i sense menysprear els riscos, podem buscar
sortides i trobar solucions participatives fins i tot en espais institucionals
puntualment, si no oblidem les nostres arrels, si reconeixem el nostre propi
valor i les nostres maneres de fer la nostra pròpia agenda amb moltes altres
dones.
Però el fonamental de la nostra acció i activitat estarà sempre enfocada en
els debats i propostes i actes que serveixin per tenir a l’horitzó que un altre
món és possible i que la proposta del feminisme és una proposta per al conjunt
de la societat, que no és una reforma de les lleis i els drets de les dones si no
serveix per posar de cap per avall des de la nostra experiència a aquest sistema
amb les propostes que anem teixint, esperant el moment més oportú per ferho creïble i possible, que sempre és ara mateix.

[ 33 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

EL PAPER DE LA LLUITA
FEMINISTA DINS DEL 15M I DINS

SÍLVIA ALBERICH

Feministes Indignades /
Fons Documental LGTBIQ La
Fondona

EL PROCÉS INDEPENDENTISTA
DE CATALUNYA

Introducció
Als darrers 2-3 anys, en el context de l’Estat espanyol, i també en el context
català, els feminismes han jugat un protagonisme rellevant en fenòmens
polítics d’ampli abast, en concret el 15-M o moviment indignat i la proposta
independentista a Catalunya: dos fenòmens molt diferents que, no obstant
això, comparteixen la característica d’haver estat capaços de mobilitzar a
àmplies capes de la societat i de qüestionar, encara que de forma ben diferent,
l’organització i estructura polítiques espanyoles.
Aquestes dues experiències coincideixen en un fet important: els feminismes
s’han fet presents en el marc de moviments més amplis, les reivindicacions dels
quals no prenen com a eix central els drets de les dones ni el qüestionament
de les relacions de poder patriarcals, sinó la situació de crisi econòmica, la
fallida dels serveis públics garants del benestar social o el descrèdit de la classe
política, en el primer cas; i la necessitat de ruptura política i territorial en el
segon cas.

El moviment 15M
El 15M, moviment que ha estat capaç d’aglutinar de forma més o menys
espontània el descontentament social davant la important crisi econòmica que
colpejava i segueix copejant l’Estat espanyol, davant les retallades continuades
de prestacions socials i serveis públics, davant l’amenaça de majors ajustos
pressupostaris o l’increment de les actuacions repressives. Aquest moviment
ha tingut una característica particular, que l’ha convertit en un esdeveniment

L’experiència a Catalunya actualment

[ 34 ]

històric, com a mínim en la història dels últims 35 anys a l’Estat espanyol: ha
estat un moviment sense líders, multitudinari i assembleari, basat en l’ocupació
i reapropiació d’un espai públic cada vegada més privatitzat i normativitzat,
sense programa polític prèviament definit, amb un discurs i una acció construïts
col•lectivament, ha estat a la recerca constant de formes de democràcia
directa, ha estat una aposta per la transformació social des de l’horitzontalitat
i el qüestionament de poder, des de la recuperació dels espais públics com a
llocs de trobada i de construcció comunitària.
En aquesta particular forma de fer, els feminismes, han recollit les demandes
i diferències d’anys d’experiència, amb dones, lesbianes i trans com a
protagonistes; els feminismes han estat capaços de fer-se visibles, d’ocupar un
espai a les places, de prendre protagonisme en les assemblees, de posicionar les
qüestions relatives al gènere, a la sexualitat i a les discriminacions específiques
sofertes per les dones en el discurs i l’agenda generals del moviment: prenent
la paraula en cada assemblea, treballant des de grups no mixts per aprofundir
en reflexions i després incorporar-les al moviment general, ocupant un espai
destacat en manifestacions o fent-se pròpies accions generals del 15-M (per
exemple, un No Paguem Feminista –és a dir, una “colada” en el transport públic
que no es limita a denunciar la pujada del preu del bitllet sinó que visibilitza
l’impacte que el preu privatiu té en les dones, principals usuàries del mateix).
En el 15-M les feministes hem pogut aportar una història acumulada de
qüestionament del poder patriarcal i fer-la extrapolable al qüestionament
del poder polític; hem nodrit la reflexió sobre la violència d’estat a partir de
l’experiència d’una llarga lluita contra la violència masclista. Els feminismes,
també, s’han nodrit de les lluites per la sanitat, l’educació, antirracistes, per
la transformació del model social, polític i econòmic. En definitiva, el 15-M
va suposar, i segueix suposant –ara en els múltiples grups i col•lectius en
els quals ha anat mutant el moviment– una interessant aposta d’articulació
d’amplis moviments socials, entre els quals pren un protagonisme important
el feminisme.
Ara bé, passat el moment inicial d’esclat i d’eufòria, retornada la via pública
a la seva aparent calma, quin és l’aprenentatge que com a feministes ens hem
endut? Quins reptes se’ns plantegen? Com seguir-nos coordinant amb altres
grups en mil fronts comuns? Com continuar fent-nos visibles als carrers? O millor,
dit, com fer que el carrer segueixi sent el nostre lloc de trobada i construcció
democràtica? De moment deixo aquí les preguntes sobre el 15-M.

[ 35 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

El procés independentista a Catalunya
M’interessa ara entrar en l’altre gran fenomen polític que hem viscut –i
continuem vivint– en el context català: el de la independència de Catalunya,
materialitzat en la mediàtica i reivindicativa celebració de la Via Catalana i
l’energia de la qual se centra, actualment, en el referèndum que ha de permetre
a la població catalana decidir sobre el seu futur dins o fora de l’Estat espanyol.

L’experiència a Catalunya actualment

[ 36 ]

Com a fenomen multitudinari, igual que el 15-M, el projecte d’independència
reuneix a persones i interessos molt diversos, el nexe d’unió de les quals és
el desig de ruptura amb l’Estat espanyol. Així, dins del moviment per la
independència trobem propostes molt diverses. No obstant això, la proposta
que ens interessa en aquesta jornada, crec, és la que planteja l’esquerra
independentista, que situa, com a mínim en el discurs, al mateix nivell les
demandes territorials –independentisme–, d’organització social i econòmica
–socialisme–, i de lluita contra el patriarcat –feminisme–. Així, la proposta de
l’esquerra independentista planteja el marc de ruptura com l’oportunitat per
construir una nova organització social en la qual l’eradicació de les relacions
de poder de gènere, les violències contra les dones o l’equitat laboral siguin
aspectes centrals, ineludibles i vertebradors del model de societat que es
desitja assolir.
El “posicionament” del feminisme com una de les tres potes principals del
projecte polític de l’esquerra independentista no és casual, sinó que respon a
una llarga lluita de les feministes independentistes dins del moviment, a una
militància tenyida de lila, a la creació de comissions de gènere, a reunions,
assemblees i trobades nacionals impregnades de confrontació i esforç. D’altra
banda, aquestes feministes no només treballen per posicionar l’equitat de
gènere i els drets sexuals en el si de les seves organitzacions sinó que busquen
espais de trobada, de generació de reflexió, de discurs i d’acció entre elles
mateixes, valgui com a exemple la trobada de 200 dones, lesbianes i trans
de l’entorn independentista el passat mes de novembre, en la celebració de
les I Jornades Feministes dels Països Catalans, en les quals les participants
van destacar el vincle estret entre feminisme i territori i la necessitat que el
moviment estigui arrelat en pobles i ciutats i articulat a nivell nacional.

Conclusions:
Dos fenòmens polítics i socials recents, el 15-M i el moviment pel referèndum
cap a la independència, que presenten característiques molt diferents, si
no oposades, doncs un opta per la política feta als carrers, desacredita les
institucions de govern tradicionals i qüestiona el vot com a exercici realment
democràtic, mentre que l’altre opta per la via parlamentària i el projecte
d’estat com a forma d’aconseguir les seves reivindicacions. I alhora, potser, dos
fenòmens no tan llunyans, potser existeix entre ells un pont, com pot ser la

[ 37 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

necessitat de replantejar absolutament l’actual marc polític, social i econòmic
a través d’un procés constituent. El procés constituent és precisament una
proposta a la qual s’han sumat, o si més no apropat, grups nascuts caliu del
15-M i de l’esquerra independentista.
Però no m’interessa en aquest moment endinsar-me en el procés constituent,
ni en el paper que els feminismes han jugat, juguen o podrien jugar en ell.
Sinó que pretenc mostrar un altre nexe entre els feminismes del 15-M i els del
moviment independentista: l’oportunitat de posicionar la seva agenda política
en moments de gran descontentament social, però també de gran receptivitat;
és a dir, la capacitat d’integrar-se en el context social del moment i des d’aquí
fer extensible les seves reivindicacions a una gran massa crítica mobilitzada.
Potser sigui aquest l’aprenentatge que haguéssim d’endur-nos dels
feminismes actuals? Vam aprendre molt, i seguim aprenent, de les lluites pel
dret al propi cos, de les dificultats de la doble militància, de les contradiccions
entre el moviment autònom de dones i la institucionalització de la igualtat,
de la batalla contra les violències masclistes, del qüestionament de la idea de
“dona” universal però en realitat occidental, de classe mitjana i heterosexual.
Potser ara ens toca aprendre del context actual, i per què no? Com afirma
alguna companya, inaugurar un “feminisme d’estar-ne fartes”, que sigui capaç
de canalitzar tot el descontentament imperant i faci propostes que vagin més
enllà del programa clàssic dels feminismes, que incideixin en tots els àmbits
de la societat, que es facin extensibles a tots els moviments i col•lectius per la
transformació. Una vaga potser? Una vaga general convocada per les dones,
que vagi més enllà de l’atur del sistema productiu, una vaga de consum que
tanqui mercats, una vaga de treball domèstic, una vaga de transports. O
una altra cosa, una cosa nova, encara no inventada, que prengui l’espai i que
aglutini a multituds, que inventem des dels carrers, on esperem que seguim
fent política i construint un altra forma de democràcia.

Preguntes i Comentaris

[ 38 ]

PREGUNTES I
COMENTARIS DEL
PÚBLIC

Q

uins són els efectes de
la religió en les dones del
Magreb?

Al Marroc estem construint lleis per forçar al govern que signi les convencions
internacionals, harmonitzar les lleis marroquines amb les convencions internacionals,
perquè la nostra societat és molt conservadora. A la religió, el tema de les dones és
tabú, no és possible fer canvis a través de la religió, sobretot perquè a la societat hi
ha molta pobresa i analfabetisme, això fa molt difícil introduir a les nostres idees i
les nostres reivindicacions. Requereix molts esforços els canvis de lleis però també
sobre el terreny no és només que cal canviar les lleis, cal un impacte sobre les dones,
cal que les dones comprenguin elles mateixes tot això. Nosaltres intentem introduir
a les dones en tots els moviments, a les dones víctimes de violència que estiguin
amb nosaltres quan fem manifestacions, al davant, que no siguem nosaltres les que
parlem que siguin elles. Les incloem en tot allò que fem.
Zahra Ouardi

C

om la xarxa feminista al Magreb
està arribant més enllà de les ciutats
a zones més rurals i com s’està començant a
treballar el tema de les violències?
Hi ha lleis que cal practicar, ja que tenim un arsenal de lleis però a nivell de la seva
aplicació es fa molt difícil perquè hi ha jutges i altres persones amb una mentalitat que
no accepta els càrrecs de decisió. No és fàcil aplicar les lleis com volem per això estem
treballant amb moltes associacions a l’estranger. Per exemple, al Marroc el violador
pot salvar-se del càstig si accepta casar-se amb la menor que ha violat. Davant d’això
hem fet una sol•licitud amb una organització que ha recollit moltes signatures, hem
fet un tribunal simbòlic de dones contra els matrimonis de les menors.

[ 39 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

També aportant testimonis com el pares d’una dona jove que es va suïcidar i
vam presentar més d’1.500.000 signatures al parlament marroquí. Necessitem
l’experiència d’altres països com Espanya amb la llei contra la violència de gènere,
arreu d’Europa, ens ajuda per què fem un pas endavant. El nostre govern té moltes
reserves contra aquests canvis i volen anar cap enrere.
Zahra Ouardi

C

om es planteja des del moviment
feminista del Magreb la planificació
familiar i com podria canviar tot aquest
problema de l’abandonament dels fills?
Per nosaltres, el tema de la planificació per la contracepció, va ser l’estat que després
de la independència va organitzar-ho, ja que es va donar una explosió demogràfica
on tothom tenia molts fills, de fet ara hi ha un 70% amb menys de 30 anys i vista la
crisi econòmica, la manca d’allotjament, l’estat t’anima a espaiar els naixements. Però
són ells els que es beneficien al màxim d’aquesta apertura política, d’aquesta llibertat
d’expressió. Han treballat molt l’àmbit social, han explotat la misèria social de la gent
i tot això ho han fet els islamistes. Les dones s’han d’apoderar i els islamistes treballen
amb l’assistencialisme i ells diuen que no s’ha de fer planificació familiar, que hi hauria
d’haver el màxim de nens, que l’avortament és pecat a la nostra religió.
Quan veig a la meva col•lega de Tunísia que lluita per l’avortament... bé, a Algèria hi
ha una associació molt petita a l’est del país que intenta parlar-ne, però és molt difícil
perquè no tenen cap ajuda. Cal dir també que hi ha hagut un canvi de la llei que regeix
les associacions i és encara més repressiva i restrictiva. Abans que es podia treballar
amb ongs internacionals però ara cal una autorització del ministeri de l’interior que
demana l’autorització del ministeri d’afers exteriors. Tenen 2 mesos cada ministeri
per donar una resposta i nosaltres tenim 60 dies per presentar recurs, per tant, tots
aquests obstacles administratius impossibiliten a la realitat avançar ràpidament.
Per tant, també pel feminisme i les associacions femenines, és important que
existeixin dones feministes que trenquin amb els tabús i que sorprenguin (com
Femem, com a exemple). Necessitem aquestes dones que ens permeten posicionarnos, potser és una mica egoista però això ens permet avançar. Quan hi ha gent que
trenca els tabús, nosaltres anem a darrere i la gent a les institucions i a la política és
una cosa importantíssima perquè, avui per avui quan els moviments associatius i els
representants de la societat civil, necessitem aquests polítics.

Preguntes i Comentaris

[ 40 ]

És veritat, estem dividits però sempre podem trobar punts en comú per poder fer
una mica el camí plegats. És el que hem intentat fer a Algèria després de la tragèdia
del 92 al 98, que va començar la concòrdia civil. L’amnistia, és cert, no era gaire
positiva però era un pas obligatori, de fet, el referèndum va a ser aprovat al 90%,
la gent va votar per la pau i ara el moviment associatiu femení aconseguim posarnos tots plegats i discutir. No és fàcil, perquè com deia, la política ens divideix però
cadascuna farà la seva petita feina. Abans amb l’antic partit únic, que va estar més de
30 anys al poder, no ens enteníem bé, però ens hem adonat que era una ximpleria
xocar i enfrontar-nos directament, ja que és el partit majoritari al parlament, per tant,
ells poden fer avançar les nostres reivindicacions, per tant, intentem discutir més amb
ells, fer sol•licituds o projectes de llei que presentem.
Dalila Matuquene
Sobre l’adopció de nens al Marroc hi ha associacions que treballen amb les mares
solteres i que lluiten per donar els drets els nens que no tenen pare, però el problema
és que els islamistes veuen que aquests nens perdran la seva religió islàmica, però la
societat civil, les associacions feministes estan a favor de l’adopció, si tot està en regla,
però els islamistes s’estimen més que els nens estiguin maltractats i abandonats en
comptes d’anar amb famílies a Europa i per això existeix aquest problema.
Zahra Ouardi
Moltes gràcies per les observacions. Veiem que els esforços que fem i és important
compartir les experiències. Hi ha altres fòrums de feminisme, el feminisme es
transforma amb el temps, com totes les altres idees, el feminisme ha de tenir altres
formes de presentar-se per defensar millor els drets de les dones. Quan parlem dels
drets de les dones, no és només els drets de les dones, vivim junts i parlem de la
nostra experiència, parlem de drets perquè sempre els drets estan amenaçats, i
sempre reculen en lloc de progressar.
Pel que fa la sexualitat, segons nosaltres, com associació, és un tema tabú i cal
posar damunt la taula aquest tema, i hem fet amb lobby amb altres associacions. Hem
treballat el control de la fecunditat de manera responsable, el dret al plaer, al benestar
sexual, a la realització personal, la idea de la llibertat de la parella, de l’orientació
sexual i la voluntat de cada dona de tenir o no relacions sexuals.
Són tots aquests temes que hem plantejat, ja que és molt important tenir aquests
drets, que estiguin a les lleis de la societat, a les lleis de l’estat perquè són drets
adquirits perquè les dones siguin lliures, estiguin bé amb elles mateixes, si volen
compartir la seva vida amb una dona o amb un home o si no volen amb ningú,

[ 41 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

és la seva elecció, això és la llibertat sexual i això és del que han de ser conscients
i nosaltres mateixes hem de ser conscients, del nostre cos.
Això és molt important per què tots els problemes al voltant de la sexualitat,
sobretot amb els islamistes i els salafistes i totes les religions, el problema és el cos
de les dones i no el cos dels homes. Aquí estem intercanviant idees i experiències i
volem trobar una altra forma de debatre per millorar la situació de les dones socio
econòmica, cultural, sexual. Siguin quines siguin les lleis i les condicions de la religió,
és una altra forma, crec jo, de feminisme.
Cito aquí l'exemple de les Femen: Amina va a estar a la presó i les altres dones
que van venir d’Ucraïna també van ser detingudes al nostre país. Però continuarem
totes amb vosaltres i amb totes les dones del món perquè la situació és la mateixa
a Catalunya, a Tunísia, a Algèria, a Xile o Nicaragua. Per tant hem de reforçar les
capacitats, fer lobbing, crear xarxes sobretot a l'entorn rural i fora de les ciutats per
enfortir les nostres idees, per compartir, per defensar la nostra situació i els nostres
drets. És el nostre dret, el dret de les dones i avui ens troben aquí per aquest tema.
Neila Zoghlami

S

’ha posat molt el pes en com els codis de
família estan molt marcats per una tradició
islàmica. Entenc que hi hagi una lluita contra un islamisme
molt retrograd però encara que aconseguim societats laiques,
hi ha una societat patriarcal de fons que cal combatre i em
pregunto: quan s’ha aconseguit el laïcisme, què passa amb
la societat patriarcal que hi ha de fons?

A Algèria totes les lleis són una herència de l’estat francès, a excepció del que depèn
de la família. Per a la família han utilitzat la religió pel benestar dels homes. Però que
fins i tot els homes parlen del codi de la dona perquè ens han posat lleis sobre què
hem de fer. Hi ha moltes coses que s’han transformat: la dona no podia demanar el
divorci, fos el que fos el que li hagués passat, i si havia de deixar el domicili conjugal
havia de venir un secretari judicial per constatar el que havia passat i era un divorci
abusiu. Des del punt de vista ciutadà una dona pot ser empresària, pot fer contractes
econòmics, pot muntar una empresa, pot ser candidata a les eleccions
presidencials, de fet tenim 2 o 3 dones candidates. Ara bé, pel que fa

Preguntes i Comentaris

[ 42 ]

el seu matrimoni, no ho pot fer. El codi de la família és un conjunt de lleis fetes pels
homes i per als homes, pràcticament és l’única cosa a Algèria que es regeix així. Tal
com deia un escriptor algerià: cal molt de coratge per ser dona a Algèria.
He après molt sobre les reivindicacions del 15M, que vaig seguir molt en directe, i
he trobat molts punts en comú amb la primavera bereber de Kabília, que abans no
he explicat gaire bé. Les reivindicacions del 1980 de la primavera bereber era una
reivindicació identitària i reivindicava, no només la llengua com llengua nacional i
oficial que des del 2005 és llengua nacional però encara no és oficial, per tant la lluita
continua fins als nostres dies. Els militants d’aquest moviment bereber són els que
més ajuden al combat de les dones i veig molts punts de similitud amb el vostre
moviment perquè són persones, són militants que sempre han estat aquí quan les
dones organitzaven qualsevol cosa i sempre estan allà per ajudar-nos en tots els
àmbits. Crec que també és cert que és molt diferent com veieu vosaltres les coses i
com les veiem nosaltres i crec que aquesta mena d’espais de diàlegs ens permeten
obrir els ulls sobre molts aspectes. Vosaltres esteu al punt de reflexionar la manera
de veure la ciutat amb els ulls de feminista, però nosaltres encara estem lluitant pels
drets més fonamentals. A Algèria no reivindiquem encara l’avortament, o poder
disposar del cos com vulguem, és una diferència enorme respecte els punts de lluita.
Parleu de grups mixtes o no mixtes perquè teniu l’oportunitat d’estar més a gust,
però els islamistes a nosaltres ens obliguen i ens imposen la no mixticitat. Nosaltres
som una associació només de dones i no acceptem homes que militin amb nosaltres,
podem ajudar-nos però no podem ser socis, volem que sigui un espai per nosaltres.
Però quan ens pregunten: “sou dones demòcrates, modernes com és que negueu
que hagi homes associats?”. Doncs aquí hi ha una mica de lluita, és un combat molt
contradictori. Nosaltres amb altres associacions estem a un altre nivell, és important
que cada associació s’especialitzi i seguir lluitant en diferents fronts.
Dalila Matuquene

[ 43 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

S’ha trobat una mica a faltar dins
d’aquesta taula rodona posicionaments des de les dones
de la vida política pública. Són posicionaments que no
estan al marge del moviment feminista sinó que impulsen
el treball per avançar molt en la igualtat efectiva de drets i
de responsabilitats, ja que volem drets i volem obligacions i
responsabilitats. És important veure com des d’Europa hem
adoptat polítiques directrius i recursos econòmics que ens
han arribat i que han servit per fer un treball seriós amb el
moviment feminista i amb altres moviments. És important
que s’aportin els bagatges que es poden tenir des del poder,
des d’una regidoria, des d’un parlament o des del senat, que
són els 3 llocs on jo he pogut treballar.

És important dins d’aquesta pluralitat
mostrar altres maneres del feminisme i com també hi
ha pràctiques transformadores des de la pràctica política
o com ho intentem des de la institució. Els projectes
dins de la institució no hagueren estat possibles sense
l’acompanyament, el bagatge i l’aprenentatge que hem fet de
les dones precedents i de les dones feministes del territori. Hem
portat les experiències a la nostra realitat per transformar i
crec que també s’està intentant transformar des de l’esquerra
i des del feminisme amb moltes altres pràctiques, crec que
aquest bagatge també s’hauria de compartir.

Preguntes i Comentaris

[ 44 ]

Sense treure importància a moltes
lluites per conquerir drets, respecte al tema de la igualtat,
provoca reflexió una idea de la Julieta Paredes, boliviana
del feminisme comunitari, Mujeres Creando Comunidad,
que diu que la igualtat de gènere es una invenció buida de
contingut polític. Perquè diu que, igual que no es pot parlar
d’igualtats de classe perquè per què hi hagi classes, hi ha
d’haver desigualtats, no es pot parlar d’igualtat de gènere
quan el gènere és una construcció històrica que s’ha construït
sobre l’opressió de les dones i sobre la idea de la superioritat
masculina. Per tant, perquè hi hagués igualtat de gènere
hauria de desaparèixer el gènere.

[ 45 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

IDEES RELLEVANTS DE
LES EXPERIÈNCIES DE
LES PONENTS
A la taula rodona les ponents han exposat tota la seva trajectòria
com a col•lectiu i els assoliments en qüestió de drets de les dones
en els diferents països. Són quatre contextos molt diferents i a la
vegada amb moltes similituds.
Destaquem a continuació algunes línies i idees rellevants com
a possibles elements inspiradors:

U

n dels aspectes que preocupa dels feminismes d’aquí
respecte a les lectures que fem dels feminismes d’altres
països és la percepció sovint d’una línia evolutiva. Una lògica en
què necessàriament s’ha de passar del punt “a”, “b” i “c” per arribar
a “d”. Que democràcia i dictadura no són dues realitats tancades
i homogènies. O que una democràcia no sempre és avenç i una
dictadura sempre retrocés en els drets de les dones. Que els camins
dels feminismes poden ser molt diversos i que en tot cas cadascuna
ha de fer-se les pròpies línies evolutives i agafar-se als seus referents
per veure com construeix el seu propi país. Per tant és important
destacar la idea clau de les no línies evolutives, unívoques i duals.

E

xceptuant el moviment més recent de Feministes Indignades
i el Fons Documental La Fondona, els altres col•lectius
presentats tenen més de 25 anys d’existència. Són col•lectius
feministes amb molta trajectòria, tant aquí com al Magreb.

Idees rellevants

[ 46 ]

L

es diferents realitats respecte a la repressió i l’assoliment
de drets de les dones, condiciona molt el treball fet per
cada col•lectiu. A Catalunya, per exemple, s’han donat èpoques de
desencant respecte a l’assoliment de drets i la igualtat formal, però
veiem que en països on el context és més precari això pot prendre
més rellevància. I per tant, sorgeix la tensió entre l’assoliment de
drets, que és molt necessari, però també la necessitat d’anar més
enllà de la igualtat formal, ja que aquests drets també cauen tal com
estem veiem ara a l’Estat espanyol amb el tema de l’avortament. I
com l’impacte de tot això depèn molt del reapropiament que fem
les dones del propi cos.

D

estaquem també com a tema recurrent el fonamentalisme
religiós i laïcisme, com una qüestió amb molt de pes en
tots els països que estaven presents. Intentar veure quin és el
fons més enllà del fonamentalisme islàmic, tenint en compte que
també hi ha fonamentalisme catòlic. I no oblidar que el laïcisme,
tot i que és fonamental, no necessàriament ens porta a desfer el
patriarcat.

E

n relació a les diferents visions del treball mixt i el treball
entre dones: En països com el nostre, on d’alguna manera
el treball mixt és el normatiu i el correcte, tenir un espai de dones
és una necessitat per respirar i empoderar-nos de cara també
a treballar després en els espais mixtes. En canvi, en països on el
treball mixt és tabú o prohibit, es dóna una transgressió molt forta
quan es treballa homes i dones junts. Cal també tenir en compte
que no és el mateix entendre els espais de dones com a tradicional
i reproductiu dels rols de les dones, que com a espai de llibertat,
empoderament i refer les nostres relacions per sortir a lluitar. Ja que
la separació de dones i homes en els espais no és una cosa aliena a
la nostra cultura.

[ 47 ]

É

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

s significatiu que la presa dels carrers i la visibilitat en
l’espai públic per part de les dones és un component comú
que surt tant en les realitats del Magreb com d’aquí.

Idees rellevants

[ 48 ]

D

e part de les dones del Magreb, es parla que hi ha molt suport
dels moviments socials democràtics, certes complicitats
i visibilitat, també en mitjans de premsa independent.D’alguna
manera, això contrasta en certa manera amb la nostra pròpia
experiència de poc recolzament per part dels moviments socials
democràtics i mixtes. Tot i que es percep que des del moviment
15M hi ha hagut un canvi favorable de fluïdesa i comunicació entre
els col•lectius mixtes i les feministes.

E

n alguns països, el treball dels moviments feministes ha estat
reconegut com a garant per la pau i els drets. Potser a la
nostra realitat no se’ns ha reconegut com a tal però sí que nosaltres
ens considerem garants d’una veritable democràcia.

É

s important seguir reflexionant sobre el què suposen les
diferents maneres d’interpel•lar o interrelacionar-nos
entre moviments i l’Estat.

SEMINARI:
El moviment feminista
com a subjecte de
construcció de la
democràcia.
1 de març de 2014, Ca la Dona

[ 51 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL SEMINARI:
Aquest seminari neix de la voluntat de propiciar un espai que ens permeti
intercanviar reflexions entre feministes de diferents procedències sobre El
moviment feminista com a subjecte de construcció de la democràcia. En aquesta
trobada volem debatre al voltant de les diferents visions respecte a quines són
les formes en què pensem que hem d’organitzar-nos com a feministes per
aconseguir canvis i sobre quin model d’Estat i democràcia volem construir.
Agafant com a punt de partida les principals conclusions extretes de la
taula rodona del dia anterior, pretenem que aquestes diferents experiències,
aprenentatges i estratègies feministes que van compartir les nostres companyes
ens serveixin com a teló de fons per aquest seminari..
El debat es centrarà en 3 eixos de treball que vindran introduïts a través
d’algunes qüestions inicials per tal d’obrir el debat. Tenint en compte els
diferents contextos i procedències de les participants, la idea és que a partir
d’idees provocadores i que ens motivin, reflexionem cadascuna des de la seva
pròpia realitat i context.

•• Bloc 1: Sobre el moviment feminista a nivell intern: com ens organitzem.
•• Bloc 2: Sobre la relació del moviment feminista amb altres moviments
socials.
•• Bloc 3: Sobre el tipus d’Estat o democràcia al que aspirem des del
moviment feminista.

Seminari - Bloc 1

[ 52 ]

BLOC 1:
Sobre el moviment feminista a l’intern:
com ens organitzem?
Preguntes per al debat:

•• Com ens organitzem a l’intern del moviment feminista i què suposa
per a les nostres lluites?
•• Existeix una diversitat d’iniciatives feministes o de formes de fer
dins del feminisme: això ens enriqueix o ens resta forces per aportar
als canvis que volem per millorar la situació de les dones?
•• Dins la qüestió de com construir la democràcia ens plantegem:
com desenvolupem aquesta democràcia en l’intern de les nostres
associacions? Com ens relacionem entre dones i en les nostres
pràctiques polítiques?
•• Quins són els reptes a l’hora d’articular-se entre dones de diferents
contextos i espais feministes? Quins problemes sorgeixen per crear
aliances? Com treballar per enfortir aquestes aliances?

[ 53 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

Idees clau

Des dels col•lectius feministes locals, sovint, s’aposta per la política
de les relacions, a través de la creació de la confiança en primera persona. El
moviment feminista però, no queda exempt de certes dinàmiques jeràrquiques
i és per això que es destaca la importància de treballar les relacions de poder
a l’intern dels nostres col•lectius. Experiències com les del 15M (Feministes
Indignades) han ofert un context en què es poden donar altres tipus de
relacions, crear grups més heterogenis i fomentar l’horitzontalitat a través
de metodologies que afavoreixen la participació de totes les dones. Destacar
també tots els avantatges que aporten l’ús de les xarxes socials i les noves
tecnologies de la informació tant per a generar dinàmiques d’horitzontalitat
dins dels col•lectius com per aprofitar el potencial de difusió a l’extern.

Tenir en compte les diferències entre nosaltres esdevé fonamental
d’una banda per considerar altres eixos d’opressió a part del gènere com l’ètnia
o la classe, i d’altra banda, per respectar-nos, validar-nos i provar d’enriquirnos de les diferents creences, ideologies i pràctiques de fer política feminista.
L’exercici de potenciar el mutu reconeixement de les unes cap a les altres
facilitarà el camí cap a una lluita comuna. Cal destacar com certes dates clau
del feminisme (8 de març, 25 de novembre, etc.) propicien espais d’encontre,
visibilitat i reconeixement entre nosaltres.

Un element clau de la creació i propagació del feminisme és sorgir a
través dels moviments i les dones de base, que el feminisme no es quedi
entre els cercles intel•lectuals. No sempre resulta senzill arribar a tots els
sectors de dones però es considera necessari trobar mecanismes d’apropament
i nexes que potenciïn aquesta retroalimentació. A través del feminisme, moltes
dones que nos es defineixen com a feministes, poden familiaritzar-se amb les
reivindicacions pròpies quotidianes i identificar punts comuns amb la lluita
feminista. Podem parlar doncs d’una dinàmica irradiació feminista que,
acompanyada de drets, ens condueix a augmentar les aliances i propiciar els
canvis.

Sobretot des de les experiències del Magreb sorgeix com fer front a
la dualitat entre l’entorn rural i urbà, i especialment com arribar i satisfer
necessitats d’aquelles dones que viuen més allunyades dels nuclis urbans i
on les taxes d’analfabetisme en les dones són més elevades. Part de les seves
estratègies per fer una aproximació real i garantir la ciutadania plena, llibertat

Seminari - Bloc 1

[ 54 ]

i seguretat en entorns rurals, demana simplificar certs circuits d’atenció, crear
oficines regionals, connectar amb les dones organitzades del sector agrícola
i aprofitar les dones joves que surten a estudiar a les ciutats com a canals de
vehiculització.
Quines possibilitats d’aliances o desencontres es donen a través
del component religiós? Es planteja com en el context català s’han produït
petites aliances, però simbòlicament molt importants, a partir de dones
catòliques feministes que donen suport contra la jerarquia catòlica. Quin tipus
de complicitats es donen entre diferents posicions de l’islam i laiques?
Des del context tunisià es presenten força dificultats d’entesa entre les dones
d’esquerra i les dones dels sectors islamistes. Són sectors molt conservadors,
partits dominats per homes (on les dones han de votar segons les lògiques del
partit) i es posa en primer ordre el codi de la família on no es parla de la dona
com a subjecte propi. Tot i no haver-hi molt treball comú, a poc a poc, en els
últims 20 anys, s’han donat alguns canvis, com per exemple la celebració del dia
de la dona. Així doncs, donat el context, la clau consisteix a trobar interseccions
(per exemple qüestions com la poligàmia i la violència contra les dones) que
ens facilitin el treball conjunt.

Les dinàmiques a l’intern dels moviments feministes també són en
funció dels atacs rebuts. En el cas de Catalunya, davant la conjuntura política,
es considera marcar com a rellevant l’impacte de la crisi sobre les dones.
És un moment clau per ressituar-nos en el context actual de pèrdua de drets i
aprofitar aquesta situació com una possibilitat per establir noves complicitats i
aliances. Per exemple, treballant des de les xarxes de barri a través de cadenes
de suport mutu per fer front a les creixents polítiques d’austeritat.

En relació a les organitzacions que treballen específicament contra
la violència de gènere cal destacar que és des del moviment feminista que s’ha
fet un plantejament, fora de la victimització. Ressituant a les dones al centre,
considerant-les com a subjectes capces de decidir i exigir reparació. Revisant a
l’intern d’associacions que treballen amb dones que han patit violència, aquest
plantejament és un element central dintre de la perspectiva democràtica que
es té com a organització i que també transcendeix el tema de la violència cap
a les dones dins de l’esfera política.

És un punt comú l’apreciació molt positiva el component
intergeneracional dins el si del moviment feminista. Però alhora es dóna la
necessitat d’apostar per un major potencial cap a les generacions de dones

[ 55 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

més joves, que són les que asseguren un futur. Cal invertir a proporcionar
formacions i informació, buscar canals de transmissió i aprenentatge del
feminisme i les seves pràctiques, elaborar estratègies comunes (per exemple
amb les organitzacions d’estudiants), així com formació de líders com a bones
coneixedores de l’entorn propi.

Les experiències que es presenten del Magreb parlen d’organitzacions
feministes grans, amb un important abast al territori. Aquest desplegament
territorial a nivell nacional implica complexitats en quant a recursos
(ajuda estrangera) i presa de decisions. És bàsic respectar les especificitats
territorials en les diferents seus que s’estenen pel territori.

Seminari - Bloc 1

[ 56 ]

Altres experiències que agrupen dones molt diverses a escala internacional
(Marxa Mundial de les Dones) aporten que, tot i la complexitat de prendre
decisions conjuntes, el fet de consensuar un mateix tema que es treballarà
des de cada territori durant un període de 5 anys, i que es conclou amb una
acció feminista en la qual es pren el carrer, facilita una democràcia interna,
oberta i inclusiva al si del col•lectiu.

Seguim tenint dificultats per sortir de l’esquema de pensament que
marca una línia evolutiva entre els diferents contextos. Des d’una perspectiva
feminista i intercultural, no es pot perdre de vista les especificitats territorials
i peculiaritats històriques com el procés de colonització dels països del
Magreb.
Les aliances entre diferents actrius polítiques resulta un element
clau a tenir en compte quan mirem a l’intern del moviment feminista. Quins
objectius i beneficis hi ha darrere de cadascuna d’aquestes aliances? En
l’àmbit de la cooperació es reconeix com, en el passat, certes complicitats
amb dones feministes de l’administració havia afavorit la destinació de
recursos per a les agendes de les associacions de dones.
En el cas marroquí el treball conjunt entre les xarxes de dones i drets
humans ha possibilitat incidir en aspectes del Codi Penal alhora que fer un
front comú democràtic contra l’islamisme conservador.
En el cas català es parla d’aliances concretes en relació a la violència contra
les dones. Com a través de les vocalies de dones es transcendeix a la política
municipal i es fan aliances molt importants es tradueixen en la possibilitat
de fer formacions sobre violència i feminisme en molts municipis. I com
aquestes aliances serveixen d’estratègia política per avançar en matèria de
drets, encara que després s’hagi encara que després s’hagi de treballar en la
revisió de com s’apliquen aquestes lleis.

Tenir el màxim de lleis a favor és important però s’ha de seguir lluitant
amb la il•lusió de les xarxes alternatives, coalicions entres plataformes,
des de la força dels marges per assolir els canvis desitjats. El treball conjunt
amb institucions estatals és limitat i existeix també el perill de l’apropiació
i manipulació per part de l’Estat d’aquells punts que interessen i la
desmobilització de les bases. Es fa evident la necessitat d’aliances i creació
de xarxes en qualsevol context, trobar els punts comuns de lluita i trencar els
murs de silenci.

[ 57 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

BLOC 2:
La relació del moviment feminista
amb altres moviments socials

Preguntes per al debat:

•• Com participem i ens relacionem amb altres moviments socials que
poden resultar instruments de canvi per a les nostres vides?
•• Com definiríem els moviments socials amb els quals interactuem?
Quines pràctiques tenen? Com són aquestes aliances, complicitats i
interlocucions que establim?
•• Com ens hi trobem i com interactuem en aquests moviments
socials?
•• Quin tipus d’estratègies utilitzem? Tenim agendes possibles? Amb
qui?
•• Quins reptes se’ns plantegen?

Seminari - Bloc 2

[ 58 ]

Idees clau

A l’hora de definir aquests moviments mixtes amb els que interactuem
es valora que és possible que necessitem parlar d’un marc més ampli de
definició que transcendeixi el terme de moviments socials. Per què ens limita
aquest terme? Es fa difícil acotar quins trets defineixen aquests moviments
socials o grups amb qui teixim aliances. A vegades intervenim en conjuncions
puntuals que són mescla de moviments socials. Podem parlar d’un marc més
ampli? Des del feminisme es pot considerar l’anticapitalisme com un requisit
per a la democràcia, sabent que això no implica que tots els moviments
mixtes dels que el feminisme participa siguin anticapitalistes.

El debat de si ens hem de relacionar cap a fora o cap a dins és un
debat històric. És imprescindible saber en cada moment on posem l’accent
de la nostra acció política, a què li donem importància valorant l’energia o
desgast que implica. I això a vegades ens limita i per tant en cada moment
escollim les forces que dediquem a les aliances, depenent de la pròpia agenda
i els propis recursos.

De manera força clara es veu la necessitat d’estar presents com a
feministes en els espais mixtes perquè les nostres lluites estiguin presents i
no quedin únicament en un imaginari social i polític. Treballar en una política
d’aliances amb els moviments mixtes no té un únic camí sinó que es poden
establir complicitats o traçar estratègies de diferents maneres així com
intervenir en accions puntuals incloent la perspectiva feminista. Surt
com a exemple tota la qüestió de les retallades i les polítiques d’austeritat
en el context actual català on es treballa per incloure-hi les nostres lluites
feministes.

És sabut de les dificultats i resistències que sovint trobem dins
dels moviments mixtes on certes lluites es perceben com una amenaça
directa o bé no se’ls dóna la visibilitat i magnitud desitjada des del moviment
feminista, o senzillament no és d’interès. En aquest sentit és més fàcil assumir
causes mixtes que no implicar les organitzacions mixtes en les qüestions
fonamentals del feminisme. Val a dir, que a Catalunya, a partir de l’esclat del
moviment 15M, s’ha treballat molt per assolir canvis en aquesta línia i es pot
dir que cada cop es rep amb menys estranyesa i més interès les qüestions
feministes dins d’espais mixtes.

[ 59 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

Aquesta presència del feminisme dins d’altres moviments mixtes i
més amplis es deu a la persistent figura que juguen dones feministes dins
d’aquests moviments. Tenint en compte el moment actual, en el context
català, i el nivell de regressió pel què fa a la democràcia formal, es fa necessari
valorar la idea de crear noves aliances amb sectors que fins ara no s’havien
tingut en consideració. I en aquesta construcció és imprescindible referirnos altre cop al fet de reconèixer-nos amb dones d’altres moviments, siguin
feministes o no, que participen d’altres sectors (defensa sanitat, ecologisme,
etc.) posant també al centre la defensa de la vida i establint ponts amb el
discurs feminista. Destacar de nou, com el fet de reconèixer a les companyes
també possibilita que elles es reconeguin com a feministes, ja que evidentment
en els seus moviments no feministes es troben moltes barreres pròpies de la
militància en estructures patriarcals. Aquest reconeixement entre nosaltres ens
dóna autoritat i provoca contagi i irradiació de les polítiques feministes.

Es destaca el Fòrum Social del Mediterrani com un escenari polític
mixt clau on les dones s’han preocupat des d’un principi per ser les
protagonistes. Especialment per a les dones del Magreb és molt important la
participació en fòrums internacionals on es reforci en positiu la relació nordsud i es teixeixin noves xarxes internacionals. Però queda també la inquietud
latent de quines són les petjades que persisteixen de la participació de les
dones als fòrums?

Un dels elements principals a tenir en compte com a conclusió
d’aquestes interaccions amb altres moviments és l’ adaptació a la pròpia
realitat. En cada context i territori sabem amb quins moviments o actors i
grups polítics podem fer aliances i amb quins no. Per tant aquestes aliances
fora dels propis moviments feministes o de dones es donen en funció dels
nostres territoris, possibilitats i objectius. Des del Magreb se’ns ofereixen
diferents escenaris:

En el cas de Tunísia han sorgit complicitats i suport mutu amb col•lectius
d’artistes que actualment estan molt amenaçats. D’altra banda també s’ha
donat aliances amb dones del sector liberal que aposten per la igualtat homedona i no la complementarietat home-dona que es planteja des de certs
sectors islamistes.

Des del Marroc es parla de processos de sensibilització necessaris per
tal d’introduir les idees feministes als partits polítics. Existeix un observatori

Seminari - Bloc 2

[ 60 ]

per tal d’exigir al govern que posi atenció cap als discursos discriminatoris cap
a la dona (per exemple en l’àmbit de la publicitat).

A Algèria es considera el moviment cultural bereber com una de
les aliances fonamentals on les dones participen activament de les seves
reivindicacions. També l’anomenada primavera negra (2001) crea un context
de mobilitzacions propici per a la creació d’aliances.

[ 61 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

BLOC 3:
El tipus d’Estat o democràcia al que
aspirem des del moviment feminista

Preguntes per al debat:

•• Quina democràcia desitgem des del moviment feminista?
•• Quin enfocament podem adoptar des de les nostres diverses
experiències feministes?
•• Cap a quina direcció treballem? Quins passos necessaris s’han de fer
per traduir la democràcia formal a la democràcia real?
•• Quins reptes se’ns plantegen en un pensament polític a escala
macro?

Seminari - Bloc 3

[ 62 ]

Idees clau

Es parteix del consens que el model actual de democràcia a Catalunya
té moltes limitacions. Una democràcia a nivell formal plena d’obstacles
per arribar a la democràcia real. Les mesures per a la paritat política són
un exemple d’aquesta democràcia formal que no es tradueix en canvis reals
favorables cap a les dones. Se segueix considerant, però, la importància de la
presència de les dones en tots els òrgans i articulacions d’un Estat democràtic.

Així, es rescata de nou la idea que no existeix una linealitat entre
dictadura i democràcia, ja que, en el cas català, ara s’està en un moment
d’involució sí que hi ha uns drets formals però sovint no van acompanyats
del seu exercici. S’ha de tenir en compte que la democràcia no garanteix
els drets de les dones i cal remetre’ns al fet que el concepte de dret sorgeix
del marc conceptual de ciutadania on no es contemplen tots els aspectes
fonamentals de la vida i hi ha una pretensió d’uniformitzar.

Es fa referència al procés de despatriarcalitzar l’Estat per tal que això
comporti “canvis en les relacions socials, les polítiques públiques, els pressupostos
i la pròpia estructura de l’estat. Transformacions que impliquin apostar per una
gestió pública que eviti sustentar-se en el racisme i el sexisme i potenciar unes
polítiques de redistribució, tant de la riquesa i els ingressos com de la reproducció,
la força de treball i de cura a la llar”5 .D’altra banda també dir que els drets van
lligats als models d’Estat i poden tenir una història imperialista darrere, per
tant recordar que les companyes americanes parlen de descolonitzar l’Estat
al mateix temps que despatriarcalitzar.

És necessari problematitzar el concepte de democràcia i posar
l’accent en una democràcia des de la societat civil. Així com recordar alguns
efectes contradictoris de la democratització que no sempre han beneficiat
al projecte feminista. Ens referim al fet de delegar a l’Estat i no veure com
necessària l’autorganització de les dones. Podem parlar de la demanda
d’autodeterminació dels nostres cossos i com realment és una contradicció
pensar que, a través d’un corpus legislatiu, els estats patriarcals ens donaran
l’autonomia del nostre cos.

5 - Colectivo Cabildeo (Bolivia, 2012)

[ 63 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

Es fa necessària la reapropiació dels nostres drets mitjançant
moviments de radicalització de la democràcia i nous models polítics. La
política al carrer, organitzada des dels barris i les places cap a una democràcia
directa. Quan aquests processos prenguin suficientment força permetrà
plantejar-se com organitzar-se a nivell públic, de micro a macro.

Caracteritzaríem la democràcia participativa com aquella en la que
els drets en comptes de ser atorgats des de dalt , i per tant també restringits o
anul•lats, es conquisten des de baix i és la societat qui va definint, construint
i decidint quines són les nostres necessitats i és en funció d’això que es
construeixen els drets. Es puntualitza que els drets parteixen de les nostres
necessitats i que en la seva conquesta és fonamental la desobediència
civil. Dins l’Estat espanyol podem posar com a exemple el procés de la
PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que ha construït un dret des de
l’activisme.

Des del feminisme és necessari pensar també en un canvi de
paradigma econòmic. Potenciar iniciatives relacionades amb l’economia
solidària i on es posi les persones al centre. Això es pot concretar des del
feminisme en la sobirania alimentària, que permet avançar en aquest sentit
i ampliar la base del feminisme atraient a altres sectors.

Les organitzacions internacionals actuen de forma limitada i no
asseguren el desenvolupament en matèria de drets a cap país. Des del
Magreb se senyala la lluita per tal que hi hagi lleis que garanteixin els drets
de manera formal. Treballar en la construcció d’un pensament feminista i
laic que es comprometi amb els drets humans, la promoció de la igualtat i la
cobertura social de les dones.

L’enfocament adoptat des de l’ Association Tunisienne des Femmes
Démocrates defensa la cultura de la diferència ila promoció de les dones
en la política. Cal enfortir aquelles capacitats que faciliten fer les eleccions
polítiques adequades, crear interacció amb els ens locals amb objectius
propers a les associacions i treballar per la igualtat entre sexes com a condició
per la consagració de la justícia social i la democràcia.

En el context català se senyala com a través de les vocalies de dones
es va transcendir a la política municipal i es van fan aliances polítiques molt
importants que per exemple es van traduir en la possibilitat de fer formacions
sobre violència i feminisme en molts municipis. També gràcies a aquestes

Seminari - Bloc 3

[ 64 ]

aliances es va poder fer una llei durant el govern del tripartit, la Llei Integral
Contra la Violència de Gènere, amb la participació d’organitzacions de dones.

Es plantegen i s’abracen amb afinitat i esperança noves propostes de
futur com pot ser un Fòrum Social del Mediterrani especial sobre les dones o
l’actual procés engegat cap a la Vaga de Totes.

Es conclou la jornada destacant la importància de canviar el model
que separa allò públic i privat, no concebre les dones com un sector més sinó
com una part de la societat que treballa en una sèrie d’aspectes invisibilitzats
però fonamentals per a sostenir la vida. Ni els estats ni les lleis garanteixen
els drets, els drets els garanteixen les mobilitzacions socials, per tant hem
d’enfortir els moviments socials, i especialment el moviment autònom de
dones.

[ 65 ]

Veus feministes en la construcció de democràcies participatives

TANCAMENT DE LES JORNADES

Quan vàrem començar a imaginar-nos aquestes jornades, teníem clar
que volíem poder compartir experiències i aprenentatges de dones
involucrades en els canvis socials des dels feminismes, des de les
organitzacions de dones, i/o des dels espais mixtes.
Necessitàvem un espai propi que permetés elaborar reflexions que ens
ajudessin en l’àrdua tasca de construcció de democràcies participatives,
parlant des del llenguatge propi dels feminismes i que ens servís com
a suport per seguir construint pensaments, relacions, posicionaments
i estratègies per fer dels interessos i necessitats de les dones un eix
vertebrador dels canvis socials.
I creiem que hem aconseguit gran part de l’imaginat. Esperem que a
aquelles que us arriba aquest document sistematizador, també us pugui
ser útil.

Tancament i Dones participants

DONES PARTICIPANTS AL SEMINARI:
Angels Enrique
Bárbara Boyero
Beatriu Masia
Betlem Cañizar
Carme Murias
Carolina Egio
Dalila Matuquene
Dámaris García
Dolo Pulido
Estrella Ramil
Manuela Pérez
Maria Morón
Marta Carrera Plans
Meli Tormo
Merce Otero
Mireia Bofill
Montse Benito
Montse Cervera
Neila Zoghlami
Rosa Gonzalez Graell
Silvia Alberich
Yliana Simancas
Zahra Ouardi

[ 66 ]

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful