Está en la página 1de 12

126

JUL. 2009 CATAL


REVISTA QUADRIMESTRAL

ESPECIAL SHARA:

10 ANYS PRODUINT MEDICAMENTS


ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS
SAHRAUS DE TINDUF, A ALGRIA.
34 ANYS DE CONFLICTE
ELS CAMPAMENTS
EL LABORATORI DE MEDICUSMUNDI CATALUNYA

NDEX

EDITORIAL

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
42 milions de persones refugiades
arreu del mn esperen una
soluci a conflictes massa
sovint oblidats i silenciats
ARTICLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
34 anys de conflicte al Shara
Occidental. De les costes
atlntiques a lhamada algeriana
ARTICLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Com sorganitzen els campaments?

. . . . . . . . . . . 7
10 anys produint medicaments
essencials als campaments sahraus
HISTRIC DEL PROJECTE

ENTREVISTES . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Els i les sahraus, els autntics
protagonistes del laboratori

NMERO 126
JULIOL 2009
REVISTA QUADRIMESTRAL
CATAL

42 MILIONS DE PERSONES
REFUGIADES A TOT EL MN
ESPEREN UNA SOLUCI
A CONFLICTES SOVINT
OBLIDATS I SILENCIATS
El passat 20 de juny es va celebrar, com cada any, el Dia Internacional del Refugiat. Quan escoltem la paraula refugiat inevitablement imaginem una persona
vulnerable, en un entorn precari, sense mitjans i amb un futur ms que incert.
Com tot el que ve del sud, o de llocs per a nosaltres llunyans, les notcies que ens
arriben sn puntuals i lefecte que ens fan aquestes imatges i informacions de
desastres i guerres noms s passatger.
LAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), creat el 1950,
s lorganisme encarregat de protegir a les persones refugiades i desplaades
per persecucions o conflictes i promoure solucions duradores a la seva situaci.
Des de la seva primera missi, la reubicaci dun mili de refugiats europeus com
a conseqncia de la Segona Guerra Mundial, el seu treball per tot el mn ha
anat en augment. El 2009, desgraciadament, segueix sent necessari que aquesta
instituci funcioni a ple rendiment, amb ms de 42 milions de persones desarrelades a tot el mn.

CRDITS
EQUIP DE REDACCI

Margarida Garcia Ruiz


COLLABORACIONS

Elena del Cacho


Carles Codina
Ane Prez
Equip sahrau del laboratori

Mentrestant, des de la comoditat del nostre mn occidental seguim navegant


entre la impotncia i lapatia i, amb la paraula globalitzaci tericament ben
apresa, ens acostumem a veure i sentir com dia rere dia persones arreu del mn
es veuen obligades, per sobreviure, a fugir i abandonar tot el que per a elles
constitua la seva vida, la seva normalitat, els seus costums, les seves famlies, en
definitiva, la seva llar.

CORRECCI

Equip de redacci
FOTOGRAFIES

Flaviano de Pablo
Arxiu de medicusmundi Catalunya
DISSENY

LUZZATTI
IMPRESSI

Grficas San Sadurn

Elisa, 14
08023 Barcelona
Tel. 934 184 762
Fax 934 184 866

La Palma, 6 -10
25002 Lleida
Tel. 973 700 668

Lsser hum sacostuma a les noves situacions per necessitat, per supervivncia,
per no oblida don ve ni com ha estat el cam transcorregut. El procs de retorn
als seus llocs dorigen o a nous assentaments comporta un alt cost emocional, en
el millor dels casos. Tanmateix, amb les persones refugiades de llarga estada, i per
llarga ens referim a desenes danys, la situaci s encara ms complicada. Entre
lesperana de tornar i recuperar tot all que van deixar enrere i la necessitat de
normalitzar la seva situaci actual, hi ha noves generacions per mig. Nens i nenes
que creixen entre filats i tendes de campanya, que es converteixen en joves sense ms esperana que la dengrandir les llistes interminables de desarrelats.
Coneixent com coneixem el cas del poble sahrau, com a entitat no podem deixar destar al seu costat, treballant i collaborant amb aquest poble que resisteix
des de fa ms de tres dcades enmig de lhamada algeriana. No podem deixar
de denunciar i difondre la realitat daquestes persones, de diferents generacions
ja, que pateixen i viuen en contra de la seva voluntat un conflicte enquistat i
perqu, no ens enganyem, en aquestes situacions llargues sempre hi ha una de
les parts implicades que guanya, mentre que laltra va resistint entre loblit i la
indiferncia de gran part de la comunitat internacional i la manca de voluntat
poltica per trobar una soluci al problema.

34 ANYS DE CONFLICTE

34 ANYS DE CONFLICTE AL SHARA OCCIDENTAL. DE


LES COSTES ATLNTIQUES A LHAMADA ALGERIANA
Des de fa gaireb 34 anys, aproximadament 170.000 sahraus viuen com a refugiats en uns campaments al sud-est
dAlgria, pas que els va cedir provisionalment una petita part de territori enmig del desert del Shara, un dels ms
durs i inhspits del planeta, quan es van
veure forats a abandonar el seu pas, el
Shara Occidental, envat pel Marroc i
Mauritnia.

El Aain

Zona til
protegida
pel Marroc

Bojador

Oce Atlntic

El territori del Shara Occidental est situat al nord-oest de lfrica, entre el Marroc
i Mauritnia, enfront de les Illes Canries.
La seva extensi ve a ser la meitat de la
dEspanya, amb uns 1.000 Km de costa atlntica. Durant segles no va atreure latenci de ning, fins que es va descobrir que
el seu sl tenia fosfats i que la seva costa
era molt rica en pesca. Tant s aix que el
Shara Occidental va ser definit el 1974
pel Banc Mundial com el territori ms ric
de tot el Magrib en posseir el banc pesquer
ms important del mn i una de les majors
reserves de fosfats. Per la historia una
vegada ms es repeteix i, com en tants
altres pasos del Sud, la poblaci no pot
disposar dels seus recursos.

Smara
Amgela

Guelta
Zemur

SHARA
OCCIDENTAL

Dakhla

da

alla

Aoserd

Fo r t

ifi

ca

Mur

Per qu en sabem realment daquest


conflicte poltic i de la situaci de les
persones que van ser, fins no fa gaire
temps, ciutadanes espanyoles?

Bu Craa

MAURITNIA

Mapa del territori que El Marroc reclama com propi i el triangle


de seguretat que mant a lentorn de les poblacions tils.

El poble sahrau el formen persones


pertanyents a una gran diversitat de
tribus nmades, algunes de les quals es
creu que sn originries del Iemen. Pescadors, guerrers, pastors van canviar
a poc a poc els seus hbits atrets pels
assentaments europeus de la costa.
A finals del segle XIX, Espanya pren sota
la seva protecci els territoris de la costa occidental de lfrica per la seva importncia estratgica, fins que el 1951
dna un pas ms i declara el Shara Occidental provncia espanyola. Anys ms
tard, coincidint amb el final de la
dictadura franquista i amb

moviments independentistes al Shara, Espanya iniciar un catic procs de


descolonitzaci que donar lloc el 1975
a una invasi del Shara Occidental per
part del Regne del Marroc i Mauritnia,
en lanomenada Marxa verda. Davant
aquesta invasi del territori, gran part
de la poblaci sahrau es veu forada a
abandonar el seu pas per refugiar-se a
lhamada algeriana, el desert, on romanen en extremes condicions fins al dia
davui. Una part ms reduda de la poblaci va romandre al territori ocupat
En aquest punt sinicia un conflicte bllic entre el Marroc i el Front Polisario,
fins a la signatura del Pla de Pau el 1991,
treva que no comportar la resoluci
del conflicte sobre els territoris, que a
dia davui segueix obert. Mentrestant,
milers de persones sobreviuen des de fa
ms de tres dcades als camps de refugiats, atrapats per un conflicte estancat
i massa sovint oblidat per la comunitat
internacional.
Margarida Garcia Ruiz
medicusmundi Catalunya

34 ANYS DE CONFLICTE

CRONOLOGIA DEL CONLFICTE


1884

Comena locupaci espanyola del Shara Occidental.

1951

El Shara es transforma, per


llei, en provncia espanyola.

1980

1960

LONU decreta la descolonitzaci dels territoris no independents.

El Marroc inicia la construcci


dun mur per protegir els seus
enclavaments.

1984

LOrganitzaci per a la Unitat


Africana (OUA) admet la RASD
com a membre. El Marroc abandona lorganisme.

1970

LONU insta a Espanya a celebrar el Referndum dautodeterminaci del Shara

1973

LAssemblea General del Shara sollicita al govern espanyol la


celebraci dun referndum dautodeterminaci. Es crea el Front
Polisario i comencen les accions
armades contra lexrcit colonial
espanyol.

1974

1975

Acord secret entre el Marroc i


Mauritnia per a repartir-se el Shara Occidental. El Front Polisario
incrementa les accions armades.
Veredicte del Tribunal Internacional de Justcia de lHaia:
el Shara mantenia, abans de
la colonitzaci espanyola, certs
vincles amb el Marroc i Mauritnia, per no eren de carcter
permanent ni del seu contingut
es poden derivar drets sobre el
seu territori. Es recomana la celebraci dun Referndum dautodeterminaci.
Es signen a Madrid els Acords
Tripartits: Espanya cedeix el Shara al Marroc i Mauritnia. Lexrcit
espanyol abandona el Shara i el
Marroc inicia la Marxa Verda i
locupa. Milers de sahraus fugen
dels bombardeigs marroquins i
es refugien al desert algeri, en
camps de refugiats.

1976

El Front Polisario proclama la


Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD). Comena la guerra del Shara.

1979

Mauritnia renuncia al sud del


Shara Occidental. Marroc ocupa rpidament els enclavaments

ms importants i el Front Polisario passa a controlar la resta del


territori.

1988

El Marroc i el Front Polisario


accepten el Pla de Pau de lONU,
que preveu la celebraci dun referndum dautodeterminaci.

1991

El 6 de setembre entra en vigor lalto el foc i la treva que


segons el Pla de Pau de lONU
han de precedir la celebraci del
referndum previst pel gener de
1992.

1992

No es celebra el referndum.
El Marroc no accepta el cens
electoral realitzat per Espanya el
1974. El Front Polisario no accepta les pretensions del Marroc de
considerar com a sahraus a milers de persones que no figuren
inscrites en aquest cens.

1997

James Baker nou representant


especial de lONU per al Shara.
Es signen els acords de Houston
i es fixa el 8/12/98 per celebrar
el referndum amb el cens espanyol de 1974, afegint-hi les
persones que puguin demostrar
parentiu directe i aquelles reconegudes com a sahraus per les
dues parts.

1998

Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el referndum no es pot celebrar.

1999

El cens electoral s fixa en


86.000 persones. El Marroc presenta ms de 140.000 reclamacions. El 31/07/2000 nova data per
celebrar la consulta.

2000

Noves maniobres marroquines per endarrerir el Referndum.

lONU es declara incapa de fer


complir els acords del Pla de Pau.
2001

LONU proposa com a soluci


una autonomia sota sobirania
marroqu i abandonar el Pla de
Pau. Marroc accepta la proposta
per el Front Polisario la rebutja
completament.

2002

Marroc proposa dividir el


territori del Shara Occidental en
dues parts, el nord sota mandat
marroqu i el sud sota sobirania
sahrau. El Front Polisario ho rebutja.
James Baker presenta a lONU
una nova proposta: una autonomia del territori sahrau sota sobirania marroqu durant 5 anys i
desprs la celebraci dun referndum. El Consell de Seguretat
la rebutja.

2003

Es fan algunes modificacions


al Pla Baker, per es mant el referndum. El Front Polisario ladmet a estudi, per el Marroc el
rebutja.

2004

87 pasos de lONU voten a


favor de la celebraci del referndum, per els de la Uni Europea
sabstenen, entre ells Espanya.

2005

Inici de la intifada sahrau.


Estudiants sahraus es manifesten
per les zones ocupades del Shara i a les universitats marroquines
demanant el dret a lautodeterminaci del seu poble. Pateixen
fortes represlies i sn empresonats.
Peter Van Walsum s nomenat
nou enviat especial de lONU per
al Shara. Sinicien novament reunions amb totes les parts.

2008

Declaraci de lAny Internacional dels Drets Humans al Shara Occidental.

ELS CAMPAMENTS

COM SORGANITZEN ELS CAMPAMENTS?

Desprs de gaireb 34 anys resistint en


aquest bocinet de desert del Shara,
els campaments sahraus han passat
de la provisionalitat de les haimas de
tela dels primers anys a construccions
ms estables, aix com a una organitzaci poltica i administrativa cada dia
ms desenvolupada.

LA VIDA QUOTIDIANA
Sens dubte res t a veure el seu passat
de persones lliures i nmades amb la
seva vida actual dins dels campaments.
Aquests es troben en territori dAlgria, a prop de la ciutat de Tinduf, porta
dentrada de tota lajuda internacional,
ja que compta amb un aeroport i vies
de comunicaci que la uneixen amb
Or i Alger.
Estan dividits en quatre wilayas o provncies, amb unes 40.000 persones cada
una. En la creaci dels camps van intentar agrupar totes les persones que provenien del mateix poble del Shara Occidental i li van donar a la nova wilaya el
mateix nom que el poble dorigen: Smara, Dajla, El Aain i Ausserd. Cadascuna
daquestes wilayas est dividida en dairas o pobles i aquestes, al seu torn, en

barris. Rabuni s el centre neurlgic dels


campaments, seu de tots els organismes
oficials de la Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD), de les representacions de les ONG que treballen a la zona,
de dos hospitals i tamb del Laboratori
de producci de medicaments de medicusmundi Catalunya.
Dones, nens i nenes i ancians van ser
els primers en ocupar aquests campaments, mentre la majoria dels homes
lluitaven amb la guerrilla contra locupaci marroquina. Es van installar en
haimas, tendes de campanya, i a poc a
poc han anat aixecant petites construccions de tova, amb una habitaci per a
lpoca ms freda de lany, una petita
cuina i una latrina per famlia.
s un poble acollidor i conversador, de
gran tradici oral. Parlen en hasania,
igual que molts dels habitants de Mauritnia, dialecte que sassembla a lrab
clssic. Per tamb parlen espanyol
com a segona llengua, que saprn a
les escoles, llegat de la seva poca colonial.
Les dones es vesteixen amb la tradicional i colorida melfa, els homes amb

el darrah i es protegeixen el cap de les


inclemncies del temps amb lelzam o
turbant.
Un factor important en la seva vida
diria s el clima. Situats en un dels
deserts ms durs del planeta, pateixen
temperatures molt extremes: molts
mesos de forta calor i hiverns molt
freds. A ms el xaloc, el vent que arriba
del sud, bufant amb fora i provocant
tempestes de sorra, dificulta encara
ms la vida als campaments. La pluja
escasseja i fins i tot poden passar anys
sense veure-la.
Les comunicacions no sn bones, encara que cada vegada disposen de ms
quilmetres de carreteres entre les wilayas. La resta no sn ms que una infinitat de camins enmig dun desert pedregs que per a qualsevol de nosaltres
representarien un viatge sense rumb.
No existeix el transport pblic, noms
camions, jeeps i ltimament alguns taxis privats. s habitual trobar-se a persones en els encreuaments de camins
en una espera pacient, o b caminant
pel desert, fins que alg para el seu vehicle i les recull, per la qual cosa la seva
noci del temps res t a veure amb la
nostra.
5

ELS CAMPAMENTS
AIGUA, ALIMENTACI I ENERGIA
Les wilayas no disposen daigua corrent, sabasteixen de pous i de camions
cisterna que peridicament emplenen
els dipsits de cada famlia, encara que
aquesta aigua no sempre t garanties
sanitries.
Per cuinar usen bombones de but, que
tamb els serveixen per a illuminar les
cases, ja que no tenen electricitat, tot i
que ltimament les plaques solars van
proliferant fent que almenys dins de les
botigues i les habitacions puguin disposar de la llum que generen.
Viuen del racionament que es reparteix
per mes i famlia. A les wilayas es poden trobar ja petits mercats on adquirir
productes bsics, que fins no fa gaire
escassejaven, cosa que ha representat
un canvi per a la poblaci en general, a
ms destimular el comer. Davant la dependncia total de lajuda exterior, lalimentaci s poc variada. Els productes
frescos com la fruita, la verdura, la carn
i el peix sn articles de luxe. La base de
la dieta la componen llegums, arrs, patates, ous, llet de cabra, llet en pols i una
mica de carn.
Algunes famlies disposen de cabres,
bens i camells, que acostumen a estar en petits tancats als afores de les
wilayas. Acostumats a posseir grans
ramats i a viure en funci de les necessitats del pasturatge els ha estat, i els
contnua sent, molt difcil acostumar-se
a prescindir dels animals i dels productes que nobtenien.
Malgrat que no podem parlar dun poble que passi fam, s que s un poble
mal alimentat, on els ms petits i els
ms grans senduen la pitjor part.

EDUCACI
El 1975 sestimava que el 90% de la poblaci era analfabeta. Actualment, pocs
sn els nens i nenes que no saben llegir i escriure, ja que estan escolaritzats
prcticament al 100%.
6

En els campaments funciona una xarxa


de llars dinfants i escoles de primria,
aix com algunes escoles professionals
de diferents especialitats i tallers. A partir de la secundria estudien a lexterior,
grcies a concerts establerts amb pasos com Cuba, Algria, Lbia i lantiga
URSS, encara que desprs de la caiguda
del bloc sovitic, Cuba i lantiga URSS ja
no acullen tants estudiants com en anys
anteriors. La taxa de titulats superiors i
universitaris s de les ms altes de lfrica, aix com el domini de diversos idiomes, amb un promig de tres idiomes
per estudiant.

FEINA

SANITAT

Un dels principals problemes amb


que afronten els i les joves que tornen desprs de ms duna dcada
fora amb els seus ttols sota el bra s
saber per a qu els serviran all. Algunes professions relacionades amb la
salut i leducaci poden tenir sortida
als campaments, per per a la majoria dels que retornen la realitat s una
altra. Milers de joves viuen amb la
frustraci de veures dia rere dia sense
cap ocupaci i sense perspectives de
futur.

Cadascuna de les wilayas disposa dun


petit hospital i cada daira dun dispensari, on el personal sanitari passa visita
amb regularitat. No disposen delectricitat, aix que funcionen amb generadors
unes hores al dia.

En tractar-se dun camp de refugiats, els


afortunats i les afortunades que troben
un lloc de treball al seu retorn no cobren
cap salari. Aix, unit a la falta dexpectatives, comporta el desnim i la falta de
motivaci tamb dels qui poden treballar pel seu poble.
A diferncia daltres pobles rabs, la
dona sahrau t un paper de suma importncia en la seva societat. Elles van
ser les encarregades dorganitzar els
campaments mentre els homes lluitaven contra lexrcit marroqu, cosa que
les va portar a formar-se i organitzar-se.
Per b que amb la treva i el retorn dels
homes als campaments aix ha anat
canviant a poc a poc, elles segueixen
sent les protagonistes de la seva societat i igual que els homes estudien i desenvolupen la seva activitat als campaments.

Quan les patologies sn ms greus,


els pacients sn transferits a lHospital
Nacional o a lHospital Matern-Infantil,
ambds situats a Rabuni, la capital administrativa dels campaments i lnic
enclavament amb electricitat i aigua
corrent. Situada a 45 minuts de Tinduf
per carretera, s la via ms rpida devacuaci dels malalts cap a altres hospitals, ja sigui per manca dinfraestructura,
de mitjans o de personal mdic especialitzat. Primer sels transfereix als hospitals de Tinduf, o b als dArgel o Or si la
gravetat del cas aix ho requereix.
La Farmcia Central, encarregada de
distribuir els medicaments que arriben
als campaments provinents de lajuda
exterior i el laboratori de medicusmundi Catalunya completen la xarxa sanitria dels campaments, sota el comandament del Ministeri de Salut de la RASD.
medicusmundi Catalunya

HISTRIC DEL PROJECTE

10 ANYS PRODUINT MEDICAMENTS


ESSENCIALS ALS CAMPAMENTS SAHRAUS
Tretze anys treballant en un mateix projecte poden semblar molts i aix seria si no
fos per les especials caracterstiques de
lentorn en qu aquest es desenvolupa.
La visi dels qui hem collaborat i collaborem amb el poble sahrau desprs
de tant temps ja no pot ser objectiva,
per el des aniversari del laboratori,
que celebrvem el passat mes de novembre amb el personal del laboratori,
les autoritats sahraus i en definitiva,
amb el poble, s una bona ocasi per fer
un esfor de sntesi i objectivitat i emmarcar el projecte des dels seus inicis.
Tot va comenar el 1992, just quan sestaven inaugurant els jocs olmpics a Barcelona, una comissi de medicusmundi
Catalunya realitzava un viatge de prospecci als campaments de refugiats del

poble sahrau, situats al sud-oest dAlgria. La ra del viatge de prospecci va


ser la petici del Representant Sahrau
a Barcelona dun enviament especial de
medicaments per als campaments. Lenviament urgent i puntual de material i
medicaments no s una de les lnies de
treball de medicusmundi Catalunya, aix
que es va decidir enviar una comissi
formada per dos farmacutics a inspeccionar la zona i veure si hi havia alguna
una altra possibilitat de collaboraci.
Durant la visita, que va durar amb prou
feines una setmana, es va constatar que
la necessitat de disposar de medicaments era molt gran, alguna cosa calia
fer i rpid, i daltra banda no semblava
que la gesti global del medicament estigus molt controlada.
Va ser aix com va comenar un projecte dAssistncia Farmacutica, oferint

suport en lenviament de certs medicaments essencials i ajuda en la gesti de


la Farmcia Central, el centre de recepci de tots els medicaments que arriben
als campaments provinents de lajuda
exterior i des de la qual es distribueixen
als diferents centres de consum. Es va
treballar en la posada en marxa dun
senzill sistema dentrades i sortides per
controlar lestoc de medicaments, aix
com en la realitzaci de dos cursos de
formaci per al personal sahrau que estava al front de la Farmcia Central.
Durant aquest primer viatge de prospecci es va observar com un auxiliar
de farmcia estava preparant, amb els
pocs mitjans de qu disposava, unes
solucions antisptiques. En preguntar-li
pel seu treball ens va explicar que havia
treballat en una farmcia de lantiga colnia espanyola i que conservava una lli-

Treballadora del laboratori etiquetant xarops


7

HISTRIC DEL PROJECTE


breta de notes amb frmules magistrals
daquella poca, que de tant en tant
consultava. Aqu va ser quan va nixer
realment el projecte delaboraci de
medicaments de la Repblica rab
Sahrau Democrtica (RASD). Per qu
no produir medicaments essencials en
els mateixos campaments? Es mitigaria,
encara que fos mnimament, la dependncia de lajuda exterior, a la vegada
que es motivaria a la poblaci sahrau
i als seus professionals, persones ben
formades en pasos com Cuba, Rssia,
Algria i Lbia, per sense possibilitats
de desenvolupar les seves carreres professionals als campaments.
De tornada a Barcelona vam comenar
a pensar-hi, a mourens i a cercar finanament, fins que la possibilitat de construir un petit laboratori farmacutic va
ser una realitat. Va ser llavors quan es
va presentar el projecte a les autoritats
sahraus, que ens van donar la seva
conformitat encara que amb certa reticncia, ja que no confiaven gaire en la
possibilitat delaborar medicaments en
uns campaments de refugiats enmig
del desert.

Omplert de cpsules

Adequaci de la zona de producci

Tcnics del laboratori a la zona de producci


8

Entrada del laboratori

Les obres de construcci del Laboratori de Producci de Medicaments van


comenar i es van allargar ms de dos
anys. La construcci i coordinaci no
va ser fcil, els materials escassejaven i
molts es van haver denviar des dEspanya, amb tot el trfec que aix representa. A ms, calia tenir en compte molts
aspectes, com per exemple unes condicions dorientaci i allament estudiades
per evitar, en el mxim possible, lentrada de sorra en les habituals tempestes.
Per grcies al finanament de lAgncia Espanyola de Cooperaci Internacional al Desenvolupament (AECID) i de la
Generalitat de Catalunya i a lobstinaci
de diverses persones de medicusmundi
Catalunya, dentre les que hem de destacar a Rafa Hidalgo, que van viatjar assduament als campaments per supervisar lestat de les obres, aquestes van
concloure amb xit el 1996.
Lestructura fsica del laboratori es va inaugurar amb el nom de Laboratori de
producci de medicaments Mohamed
Embarek Fakalla a Rabuni, el centre

HISTRIC DEL PROJECTE


neurlgic dels campaments i lnic lloc
on hi ha aigua canalitzada i electricitat,
imprescindibles per al seu funcionament, al costat de dos hospitals i a uns
12 Km. de la Farmcia Central.
Per per comenar a produir encara
faltava equipar el laboratori i formar el
personal, ja que el projecte es va dissenyar perqu funcions sense personal expatriat, nicament amb professionals sahraus i sota la direcci del
Ministeri de Salut de la RASD, i aix ha
estat durant tots aquests anys. Es va
formar un equip de 8 persones, dentre
les que hi havia dos farmacutics formats a Rssia i Cuba respectivament. A
medicusmundi Catalunya tamb es va
crear un nou equip de persones, la majoria farmacutiques, per a supervisi i
suport al projecte.
Finalment, el 1998 es va iniciar la producci de medicaments. Es va comenar per medicaments bsics i senzills de
fabricar perqu no necessitaven aigua,
com ara cpsules i pomades. El personal shavia danar familiaritzant amb els
nous equips i les noves frmules, a la
vegada que es formava en gesti i planificaci per portar un registre i control
de la matria prima, material de condicionament i manteniment dels equips.
En un principi el projecte es va formular tenint en compte la situaci poltica
del poble sahrau, que preveia la realitzaci del desitjat Referndum el 1999.
Es va dissenyar perqu quan tornessin
al seu pas el personal estigus format
en tot el que t relaci amb la fabricaci
i la gesti del laboratori, de tal manera
que en deixar els campaments noms
hi queds ledifici, enduent-se amb ells
tot el contingut i els coneixements per
poder crear la seva prpia empresa nacional i comenar a autofinanar-se.
Per desgraciadament el Referndum
segueix sense celebrar-se, aix que els
objectius del projecte es van haver de
modificar per fer front a les necessitats
que es presentaven.
Siniciava una tercera etapa, amb el laboratori funcionant i augmentat a poc
a poc la producci, fet que sorprenia als

mateixos sahraus, que inicialment no


havien confiat gaire en la viabilitat del
projecte. Per demostrar-los el seu bon
treball i la qualitat dels productes, es
va decidir contactar amb la Facultat de
Farmcia de la Universitat de Barcelona, perqu fessin els controls de qualitat de producte acabat. No cal dir com
nera dimportant per al projecte i per a
totes les persones implicades, sahraus
i catalanes, que sortissin b i aix va ser,
les anlisis de qualitat van ser positives.
A ms, el laboratori va participar en diverses edicions de les Jornades Sanitries que es celebren cada any als campaments, sent guardonats en diverses
ocasions els treballadors i treballadores
del laboratori.
La confiana del poble sahrau en el
laboratori i els seus productes va anar
creixent, igual que el ritme de producci, depenent de lenviament i disponibilitat de matria prima. Aquesta part s
fonamental per a la fabricaci i cada any
han de fer-se els clculs de les necessitats de matria prima per a lany, per la
qual cosa amb laugment de la producci la gesti i planificaci van comenar
a tenir cada vegada un pes ms gran. El
gruix dels enviaments de matria prima
es feia, i es fa, a travs de la caravana humanitria que sorganitza a Catalunya
anualment, i que ha de superar innumerables trmits duaners i de seguretat
fins arribar als campaments, de manera
que mai se sap quan arribar i si arribar
tot el material.
La collaboraci amb altres ONG i institucions ha estat clau per al desenvolupament del projecte i la seva consolidaci com un dels referents de la xarxa
sanitria dels campaments. Un exemple
daix s la fabricaci local de srums
dirrigaci vesical. La Comissi dUrologia de lAssociaci Balear, que visita regularment els campaments per operar
als pacients amb problemes de laparell
urinari, ens va plantejar la possibilitat de
disposar de srums produts al laboratori, evitant aix lenviament i transport de
ms de 3.000 litres de srum en caravanes humanitries. Aqu es va presentar
un altre repte, no menys important que
els anteriors. El primer pas era obtenir
aigua de bona qualitat i desprs poder
envasar i condicionar adequadament

els srums, per a finalment esterilitzarlos. Lodissea va durar aproximadament


un any i vam comptar amb el suport de
lempresa delectromedicina Iberman i
de la mateixa Associaci Balear. Actualment, podem dir amb gran orgull que
es produeixen una mitjana de 3.000 litres de srum a lany al laboratori.
Sn ja 13 anys als campaments, unes
25 persones han integrat tres equips de
treballadors entre farmacutics, tcnics
qumics i bilegs, diverses desenes de
voluntaris i voluntries de medicusmundi Catalunya, diversos Ministres de
Sanitat de la RASD i el projecte continua
dia a dia. Aquesta s la part gratificant,
s un laboratori que els i les sahraus
fan que funcioni i nosaltres des de laltra banda hem de procurar que no els
falti la matria prima i que els equips estiguin en bon estat. Per la condici de
refugiats, la seva dependncia de lajuda externa s total, per la qual cosa any
rere any, demanem la collaboraci dels
nostres socis i scies i presentem el projecte a diferents ajuntaments catalans
i administracions per sollicitar lajuda
econmica que precisa per al seu manteniment i funcionament. Aquesta s
la tasca de medicusmundi Catalunya
com a organitzaci i, perqu no dir-ho,
prototip de projecte del qual es sent orgullosa: ensenyar i facilitar a lequip local perqu puguin ser autnoms algun
dia no molt lluny. Tant de bo, puguem
veure com aquesta petita mostra arriba
a ser un Laboratori Nacional dun pas
lliure i democrtic, com s la Repblica
rab Sahrau Democrtica.
Noms ens resta agrair a totes les persones que amb el seu esfor i suport han
collaborat a fer realitat aquest projecte.
Grcies. Sucram.
Elena del Cacho
Farmacutica de lHospital Clnic
de Barcelona. Vicepresidenta de
medicusmundi Catalunya i coordinadora de
lequip de voluntariat del projecte.
Carles Codina
Farmacutic de lHospital Clnic de Barcelona.
Identificador del projecte i voluntari del
laboratori des dels seus inicis.

ENTREVISTES

ELS I LES SAHRAUS, ELS AUTNTICS


PROTAGONISTES DEL LABORATORI
Com ja hem apuntat, el Laboratori de
Producci de Medicaments el gestionen els i les sahraus i medicusmundi Catalunya els forma, els assessora i
els proporciona la matria prima i els
equips necessaris per al seu funcionament.
El Ministeri de Salut de la RASD s el
mxim responsable del laboratori, que
est integrat dins del Sistema Nacional
de Salut de les RASD, format tamb per
lHospital Nacional i lHospital Materninfantil de Rabuni, els hospitals de les
wilayas, els dispensaris de cada daira i
la Farmcia Central, encarregada de la
recepci i distribuci de tots els medicaments que arriben als campaments
procedents de lajuda exterior, aix com
dels produts localment al Laboratori de
Producci.
Actualment, treballen al Laboratori de
Producci 9 persones: Lamana Hamudi,
llicenciat en Farmcia, ns lactual responsable; Mulay Masud i Salama Azman
Bnu, enginyers tcnics qumics; Salama Azman Hussein, enginyer superior
qumic; Fatimetu Ahmed, llicenciada
en Cincies Poltiques, sencarrega de
la gesti administrativa del laboratori;
Mahfuda Mohamed, llicenciada en Mi-

crobiloga; Mayifi Asah, llicenciat en


Bioqumica, Juela Mehdi, llicenciada en
Biologia, en aquests moments absent
per problemes de salut i Bachir Saleh i
Ibrahim, llicenciats en Qumica, recentment incorporats a lequip.
Per no podem oblidar-nos de totes
les persones, fins a la data unes 25, que
han passat pel laboratori en aquests 10
anys. Ens mereixen un especial record
els pioners del projecte: Hafed, linfermer que es va responsabilitzar del laboratori mentre es construa i els primers
farmacutics, Moh. Lamin Abdi, format
a Rssia, que es va fer crrec del laboratori durant 7 anys i Teckber Mohamed,
farmacutica que en els seus 4 anys de
permanncia va poder posar en prctica tot el que havia aprs a Cuba i compartir-ho amb la resta dels seus companys, la majoria tcnics i llicenciats en
Qumica.
Podrem dir que han estat tres els grups
diferenciats, dunes 7 persones cada
un, que han treballat al laboratori. La
mitjana de permanncia per persona
s duns 2-3 anys, una mitjana elevada si es compara amb altres projectes
de la zona i sens dubte la clau de lxit
daquest projecte.

Durant els primers anys, la formaci del


personal per part dels collaboradors
especialitzats de medicusmundi catalunya es realitzava en tres viatges
anuals i noms quan els mateixos
treballadors van conixer a la perfecci el funcionament del laboratori i la
seva tasca es van convertir ells mateixos en formadors. Abans de finalitzar
la seva collaboraci al laboratori, el
treballador/a que plega ha de formar
a la persona que el substitueix. Aquest
mtode facilita ladaptaci de la persona que sincorpora a lequip i garanteix
la continutat del projecte, evitant la
falta de personal. A ms, medicusmundi Catalunya segueix amb la formaci
continuada en els viatges de seguiment, que en condicions normals sn
bianuals.

SALAMA AZMAN BNU


Tcnic de laboratori
Enginyeria Tcnica
en Qumica Industrial a Cuba
Em vaig graduar en Qumica Industrial a Cuba lany 2001 i des del 2002 treballo al Laboratori de Producci, com
a tcnic de laboratori. Men vaig anar
a Cuba lany 1989 sent un nen de 10
anys i vaig tornar el 2001 amb 22, fet
un home. Gaireb 12 anys sense veure
la famlia, per lexperincia a Cuba va
ser molt positiva, no puc queixar-me,
a Cuba li dec moltssim, al cap i a la fi
s un pas que ha fet molt pel meu poble.
Un dia vaig anar a un dels dispensaris
duna wilaya i vaig veure com estaven
donant a un pacient paracetamol i ibuprof que havem fet aqu, al laboratori,
per a mi va ser un orgull molt gran.

10

ENTREVISTES
Tinc 36 anys, vaig nixer al Shara Occidental per vaig arribar aqu amb 3
anys, aix que no recordo res del meu
pas, noms el que mhan explicat. Espero que el meu poble algun dia aconsegueixi la seva independncia i que puguem tornar aviat a casa nostra.

dels companys que van anar a Cuba jo


podia tornar tots els estius i estar amb
la meva famlia, va ser menys dur en
aquest aspecte.

MULAY MASUD
Tcnic de laboratori
Enginyeria Tcnica
en Qumica Industrial a Cuba
Men vaig anar a Cuba amb 15 anys,
all vaig estudiar la secundria, el preuniversitari i em vaig graduar en Qumica Industrial. Desprs vaig estar un
any de prctiques en una planta de productes lctics. En total van ser 10 anys.
Durant la secundria i el pre-universitari
combinvem els estudis amb la feina al
camp, una forma de compensar a Cuba
pel qu feia per nosaltres.
Un dels xits del poble sahrau s
aquest laboratori. Som conscients de
que estem vivint de lajuda exterior i
no sabem si aquesta algun dia sacabar. Almenys, amb aquest laboratori podem garantir els medicaments al nostre
poble i si algun dia podem tornar a la
nostra terra ens lemportarem cap all i
continuarem el projecte.

FATIMETU AHMED
Responsable administrativa
del laboratori
Llicenciada en Cincies Poltiques
a Algria

SALAMA AZMAN HUSSEIN


Tcnic de laboratori
Enginyeria Superior
en Qumica a Cuba

Vaig fer dos anys de Qumica a Alger, per


no em va acabar dagradar i vaig canviar a
Cincies Poltiques. Porto 3 anys al laboratori, primer vaig estar fent producci fins
que fa uns mesos vaig passar a encarregar-me de la gesti i el control: inventaris,
informes, control destoc i de producci

En aquests moments sc el ms veter,


estic al laboratori des del 2001, mencarrego de les anlisis qumiques de laigua,
perqu jo vaig estudiar Enginyeria Qumica a Cuba, don vaig tornar el 1995. La
tornada va ser dura, per a nosaltres la famlia s molt important i desprs de tant
de temps fora arribes i alguns ja no hi
sn, tens nebots que ni coneixes i aqu
no hi ha feina, no hi ha fbriques, no saps
on desenvolupar el que has estudiat.

Men vaig anar a Algria amb 14 anys i


vaig estar-hi 13 anys, per a diferncia

Margarida Garcia Ruiz


medicusmundi Catalunya

AJUDANS A FER REALITAT EL DRET A LA SALUT


Ja sc soci/a de medicusmundi Catalunya, vull modificar la meva quota:
euros al mes
euros al trimestre

euros al semestre
euros a lany

Vull ser soci/a de medicusmundi Catalunya amb


10 euros al mes
euros al mes
euros al trimestre

euros al semestre
euros a lany

Vull fer una nova aportaci de:

La informaci que ens facilitis ser


recollida en el nostre fitxer
personalitzat i confidencial.
Tens dret a accedir-hi i rectificar-la
o cancellar-la.
Si no vols rebre ms informaci de
medicusmundi Catalunya, noms
cal que marquis amb una X
aquesta casella:

euros

DADES PERSONALS

FORMA DE PAGAMENT
Amb un xec a nom de medicusmundi Catalunya

NOM

juntament amb les teves dades

COGNOMS

Domiciliaci bancria

DOMICILI
CP

Titular del compte

POBLACI
PROVNCIA
TELFON
NIF

Entitat

FAX
E-MAIL
Dades imprescindibles per poder enviar-te el rebut corresponent a les teves aportacions
i poder deduir-ne el 25 % en la declaraci de lIRPF.

Control

Nmero de compte

Transferncia bancria a la Caixa compte 2100 1010 51 0200065471


Escriu les teves dades i adjunta el comprovant del teu banc o caixa

DATA DE NAIXEMENT
PROFESSI

Agncia

SIGNATURA
tiular del compte o llibreta

Salut per al desenvolupament 2009


Condicionants de gnere

subor
subordin
aci,

inffecci
inf
ecci VIH,

malnutrici,

violncia
de genre
genre,

afeccions
af
eccions respiratries,
vulnerabilitat, pr
problem
oblemes

salut se
sexual
xual i reproductiva
roductiva,
oductiva,

manca de poder
poder, malria,
educaci in
inacces
accessible,
sible, pobresa,

complicacions
com
plicacions en el part,estatus social

de la dona,
dona, avortaments insegurs, desigualtat,
desigual
inffecci
inf
ecci VIH, malnutrici, rebuig pel
VIH, treball

fsic,, af
fsic
afeccions respiratries,

manca de poder
poder,
se
sexual
, rebuig pel VIH,

pr
problem
es salut se
sexual i reproductiva,
roductiv

malalties
alties transmissi
al

complicacions
com
plicacions en el part
part,, estatus

social de la dona,
avortaments insegurs, subordin
subordinaci
dinaci, treball fsic
fsic,

desigualtat, violncia
desigual
lncia de gnere
gnere, pobresa
pobresa,
malria, vulnerabilitat, educaci
malria,
ducaci in
inacces
accessible
accessible

Campanya organitzada per:

Amb el suport de:

www.salutxdesenvolupament.org