ISBD Consolidated Ed Versio Catalana

INTERNATIONAL FEDERATION OF LIBRARY ASSOCIATIONS AND INSTITUTIONS
ISBD
Descripci Bibliogrfica
Normalitzada Internacional
Edici consolidada
Recomanada per lISBD Review Group

Aprovada per lStanding Committee de la Cataloguing Section de
lIFLA
Versi catalana dAssumpci Estivill Rius
Barcelona
2013
Edici: Biblioteca de Catalunya

Coordinaci: Servei de Normalitzaci Bibliogrfica
Correcci de textos: Montse Soler, TRADUSLING
DL: B. 5480-2013
Copyright The International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). The Hague, Netherlands.
Copyright dels drets daquesta edici: Biblioteca de Catalunya, amb llicncia.
Copyright de la traducci catalana: Assumpci Estivill Rius.
This publication was originally published as ISBD: International Standard Bibliographic Description Consolidated Edition
2011 in English by The International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). The Hague, Netherlands.
Published with permission of the holders.
SUMARI
Introducci a la traducci catalana de ledici consolidada de la ISBD
Introducci
A. Captol general
A.1 Abast, objectiu i s
A.2 Tractament dels recursos
A.3 Esquema de la ISBD i puntuaci
A.4 Fonts dinformaci
A.5 Llengua i escriptura de la descripci
A.6 Omissions i abreviatures
A.7 s de majscules
A.8 Errors dimpremta
A.9 Smbols, etc.
A.10 Exemplars incomplets
A.11 Exemples
ESPECIFICACI DELS ELEMENTS
0.
rea de la forma del contingut i del tipus de suport

0.1 Forma del contingut
0.2 Tipus de suport
1. rea del ttol i de la menci de responsabilitat

1.1 Ttol propi
1.2 Ttol parallel
1.3 Informaci complementria del ttol
1.4 Menci de responsabilitat
2.
rea de ledici
2.1 Menci dedici
2.2 Menci parallela dedici
2.3 Menci de responsabilitat relativa a ledici
2.4 Menci addicional dedici
2.5 Menci de responsabilitat relativa a una menci addicional dedici
3.
rea especfica del material o del tipus de recurs

3.1 Dades matemtiques (recursos cartogrfics)
3.2 Menci del format musical (msica notada)
3.3 Numeraci (publicacions seriades)
4.
rea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.

4.1 Lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci
4.2 Nom de leditor, el productor i/o el distribudor
4.3 Data de publicaci, de producci i/o de distribuci
4.4 Lloc dimpressi o de fabricaci
4.5 Nom de limpressor o del fabricant
4.6 Data dimpressi o de fabricaci
3
5.
rea de la descripci del material

5.1 Extensi
5.2 Altres dades fsiques
5.3 Dimensions
5.4 Menci de material dacompanyament
6.
rea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna part

6.1 Ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.2 Ttol parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.3 Informaci complementria del ttol de la collecci o del recurs monogrfic
en ms duna part
6.4 Menci de responsabilitat relativa a la collecci o al recurs monogrfic en
ms duna part
6.5 Nmero internacional normalitzat de la collecci o del recurs monogrfic en
ms duna part
6.6 Numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
7.
rea de les notes

7.0 Notes sobre lrea de la forma del contingut i el tipus de suport, i sobre els
tipus especials de material
7.1 Notes sobre lrea del ttol i de la menci de responsabilitat
7.2 Notes sobre lrea de ledici i la histria bibliogrfica del recurs
7.3 Notes sobre lrea especfica del material o del tipus de recurs
7.4 Notes sobre lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.
7.5 Notes sobre lrea de la descripci del material
7.6 Notes sobre lrea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna
part
7.7 Notes sobre el contingut
7.8 Notes sobre lrea de lidentificador del recurs i els termes de disponibilitat
7.9 Notes sobre el nmero, la part, la iteraci, etc., en qu es basa la descripci
7.10 Altres notes
7.11 Notes sobre lexemplar que es descriu
8.
rea de lidentificador del recurs i dels termes de disponibilitat

8.1 Identificador del recurs
8.2 Ttol clau (recursos continus)
8.3 Termes de disponibilitat
Apndixs
Apndix A. Descripci en ms dun nivell
Apndix B. Registres bidireccionals
Apndix C. Bibliografia
Apndix D. Abreviatures
Apndix E. Glossari
ndex
Membres de lISBD Review Group (a desembre del 2010)

John D. Byrum, Jr. (membre associat)
Library of Congress, Estats Units dAmrica

(jubilat)
Elena Escolano Rodrguez (presidenta)
Biblioteca Nacional de Espaa, Espanya
Renate Gmpel
Deutsche Nationalbibliothek, Alemanya
(Ben Gu)
National Library of China
Mauro Guerrini
Universit di Firenze, Itlia
Tuula Haapamki
National Library of Finland
John Hostage
Harvard Law School, Estats Units dAmrica
Lynne C. Howarth
University of Toronto, Canad
Natalia Kasparova
Russian State Library
Irena Kavi
National and University Library, Eslovnia
(Jaesun Lee)
National Library of Korea
Franoise Leresche
Bibliothque nationale de France
Agns Manneheut (membre associat)
Universit de Nantes, Frana
Dorothy McGarry
University of California, Los Angeles, Estats Units

dAmrica (jubilada)
Glenn Patton
OCLC Online Computer Library Center), Estats

Units dAmrica
Persones denlla amb altres grups

Nom
Instituci
Representaci
Anders Cato
National Library of Sweden
Katalogiseringsregler fr
svenska bibliotek
Gordon Dunsire
University of Strathclyde,
Esccia
Semantic Web Community
Massimo Gentili-Tedeschi
Biblioteca Nazionale
Braidense, Itlia
International Association of
Music Libraries, Archives
and Documentation Centres
Hanne Hrl Hansen
Dansk Bibliotek Center,

Dinamarca
Katalogiseringsregler og
bibliografisk standard for
danske biblioteker
Cristina Magliano
ICCU, Itlia
Commissione RICA
Franois-Xavier Pelegrin
ISSN International Centre
ISSN International Centre
Tom Pols
Koninklijke Bibliotheek,
Pasos Baixos
FOBID, Netherlands Library

Forum
Margaret Stewart
Library and Archives Canada
Joint Steering Committee

for Development of RDA
Regina Varnien-Janssen
Martynas Mavydas National

Library of Lithuania
Kompiuterini bibliografini
ir autoritetini ra.
sudarymo metodika
Watanabe Takahiro
Tezukayama Gakuin
University, Jap
Japan Library Association
Mirna Willer
University of Zadar, Crocia
Pravilnik i prirunik za
izradbu abecednih kataloga
INTRODUCCI A LA TRADUCCI CATALANA DE LEDICI

CONSOLIDADA DE LA ISBD
Quan falten poques setmanes per a la posada en marxa de lRDA: resource description and
acces per part de moltes biblioteques de lmbit angloameric incloses les biblioteques nacionals dels pasos implicats en lelaboraci de la nova normativa de catalogaci, la pregunta de
si t sentit publicar la traducci catalana de ledici consolidada de la Descripci bibliogrfica
normalitzada internacional (ISBD) s del tot rellevant. La resposta, que considero que ha de ser
afirmativa, es recolza en diversos arguments, per tamb t matisos que cal considerar a fons,
sobretot pel que fa a la seva aplicaci.
En primer lloc, la ISBD consolidada s una normativa internacional que continua tenint el suport de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) i en
lelaboraci de la qual han participat biblioteques nacionals, biblioteques universitries i altres
organismes bibliotecaris que tenen, en alguns casos, una relaci ben directa amb lRDA. Tamb
cal tenir present el paper fonamental que ha tingut la ISBD en la normalitzaci, ja que va ser el
primer estndard de catalogaci i el ms mpliament acceptat per la comunitat bibliotecria. La
ISBD ha funcionat com a llengua comuna i amb aix ha facilitat lintercanvi i la cpia de dades
bibliogrfiques.
En segon lloc, la Biblioteca de Catalunya i, de retruc, la majoria de biblioteques catalanes, han
continuat usant la normativa de lIFLA en lelaboraci de les dades descriptives del registre
bibliogrfic i aix malgrat que la traducci al catal dels textos ISBD va quedar aparcada al
final dels anys noranta i que, en canvi, es disposava, des del 1996, de la traducci catalana de les
Anglo-American cataloguing rules (AACR2), que, en general, estava ms al dia i, fins a un cert
punt, era ms fcil dactualitzar. Aix doncs, aquesta traducci ha de facilitar la feina dels catalogadors catalans que usen aquestes normes.
Tanmateix, aquest s un moment de canvis complexos que shan anat gestant relativament a poc
a poc, per sense pauses, i lentrada en escena de lRDA, tan llargament anunciada i que finalment es dur a terme a partir del 31 de mar del 2013, significar un trencament prou important
perqu les biblioteques que han seguit fidels a la ISBD shagin de plantejar fins a quin punt els
s convenient continuar amb aquesta lleialtat a ultrana. LRDA s bsicament un estndard de
contingut; la visualitzaci de les dades, que s un dels objectes de la ISBD, queda relegada als
apndixs D i E que recullen, respectivament, lordre dels elements i la puntuaci de les dades
descriptives i dels punts daccs. Pel que fa a les dades descriptives, lapndix D dna directrius
per a la seva presentaci dacord amb les especificacions de la ISBD consolidada,1 per es tracta
simplement dun apndix, que no s prescriptiu i que es limita a donar lesquema amb lordre
dels elements i la puntuaci prescrits per la normativa de lIFLA. Per, per a la transcripci i
lanotaci de les dades bibliogrfiques, ls dabreviatures, ls de majscules i altres qestions,
que tamb tracta la ISBD, lRDA t les seves prpies directrius que, ara per ara, saparten molt
de les especificacions de la ISBD.
Tamb difereixen els vocabularis inclosos a lRDA i a la ISBD per substituir lelement Designaci general de material (DGM), que ha estat eliminat de les dues normatives. A lRDA,
aquests vocabularis expressen el tipus de contingut, el tipus de suport i el tipus de suport fsic; a
la ISBD, sapleguen a lrea 0 de la descripci i indiquen la forma del contingut i la seva qualificaci, i el suport. Lelement DGM tamb era diferent en els textos ISBD i en les AACR2 i
aquest darrer codi fins i tot incloa dues llistes separades, per ara les divergncies
1
Amb data de febrer del 2013, lapndix D de lRDA encara es basa en ledici preliminar de la ISBD
consolidada (2007), malgrat que ledici definitiva es va publicar el 2011.
7
saccentuen encara ms, perqu es tracta de tres llistats diferenciats. De fet, les AACR2 i les
antigues ISBD eren ms prximes i ms compatibles que els textos que les han substitut.
La majoria de les biblioteques nacionals dels pasos europeus que no estan en lrbita directa de
lRDA, encara no shan decantat obertament per ladopci daquest codi, per esperen prendre
una decisi al respecte abans del 2015; aix ho mostra una enquesta duta a terme per lEuropean
RDA Interest Group (EURIG).2 De fet, a part de la British Library, noms la Koninklijke
Bibliotheek dels Pasos Baixos i la Deutsche Nationalbibliothek tenen planificat adoptar lRDA
el 2013, mentre que la biblioteca nacional de Finlndia ho far el 2015. Per la seva banda, la
Bibliothque nationale de France (BnF) ha decidit no adoptar aquesta normativa car les rgles
de RDA ne sont pas satisfaisantes au regard de lanalyse et de la pratique catalographiques franaises, per el seu objectiu s confluir algun dia amb lRDA i contribuir a levoluci i la millora del codi per tal que sigui veritablement internacional.3 De moment, la BnF tampoc no ha
adoptat la ISBD consolidada, com sobserva en els registres recents del seu catleg, probablement perqu els formats UNIMARC i INTERMARC que empra encara no shan adaptat per
acollir lrea 0 daquell estndard. Pel que fa a la Biblioteca Nacional dEspanya, que s membre de lEURIG i va participar activament en la revisi de lRDA i en el test sobre la seva aplicaci, dut a terme a instncies de les tres biblioteques nacionals dels Estats Units, tampoc no ha
pres encara una decisi ferma sobre ladopci de la normativa, per, des del gener del 2010,
empra la ISBD consolidada per elaborar les dades descriptives dels registres bibliogrfics.4
En el cas de Catalunya, la Comissi Assessora de Catalogaci de la Biblioteca de Catalunya, en
la reuni doctubre de 2012, va expressar la voluntat dadoptar en el futur les RDA (Resource
Description and Access), en lnia amb les tendncies normatives internacionals, quan el context
i levoluci dels programaris utilitzats les suportin.5 Les declaracions dintencions sn un
primer pas, per per poder passar a lacci es necessita quelcom ms, i a hores dara es fa imprescindible traar un pla de treball per a la posada en marxa de la nova normativa, i s obvi que
aix es pot fer amb independncia de levoluci dels programaris. En no disposar duna normativa prpia, les biblioteques catalanes noms tenen dues opcions possibles: o b continuar amb
el codi de les AACR2 que va esdevenint obsolet dia a dia, ja que el seu manteniment es va aturar amb les darreres actualitzacions del 2005; o b adoptar lRDA. Ats que noms aquesta
darrera opci t futur per continuar disposant duna normativa internacional caldria no ajornar
excessivament la seva adopci. Daltra banda, lRDA estar conforme amb el nou format bibliogrfic que substituir el format MARC, un format que estar ms a to amb la tecnologia web i
adaptat als entorns de dades enllaades el Bibliographic Framework o BIBFRAME que
la Library of Congress desenvolupa, i que ja compta amb un model de dades definit en el RDF.6
bviament, en la presa de decisions tamb caldr tenir en compte que les noves versions dels
sistemes bibliotecaris integrats, sorgides majoritriament de lmbit angloameric, i els nous
sistemes que es desenvolupin en el futur estaran dissenyats dacord amb els requisits de la nova
2
EURIG survey on adoption of RDA, 2012: report. EURIG, July 2012.

http://www.slainte.org.uk/eurig/docs/EURIG_Survey_2012_v1_Final.pdf.
3
RDA. Paris: Bibliothque nationale de France, aot 2012.
http://www.bnf.fr/fr/professionnels/rda/s.rda_en_france.html?first_Art=non.
4
Mar Hernndez Agust, Biblioteca Nacional de Espaa. Reglas de catalogacin y RDA. El blog de la
BNE, 10 nov. 2011.
http://www.bne.es/webapp/verPostBlog.htm?idPost=103&urlCms=/es/ComunidadBNE/Blogs/index.html.
Normativa de la BNE. Adaptacin a la ISBD consolidada.
http://www.bne.es/es/Inicio/Perfiles/Bibliotecarios/NormativaBNE/index.html.
5
Comissi Assessora de Catalogaci (Catalunya). Acords 2012: reuni de 30 doctubre de 2012.
Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2012. http://www.bnc.cat/Professionals/Catalogacio/ComissioAssessora-de-Catalogacio/Acords-2012.
6
Vegeu el lloc web de la Bibliographic Framework Transition Initiative
(http://www.loc.gov/marc/transition/), amb documents, presentacions i demostracions del model
BIBFRAME.
normativa una altra cosa ser que spiguen interpretar-la b i treuren tot el rendiment
possible.
Si finalment les biblioteques catalanes decideixen, de la m de la Biblioteca de Catalunya,
adoptar lRDA, hauran de reconixer que preparar lentorn per procedir de la manera adequada
requerir bastant temps traduccions, concrecions i poltiques, formaci, desenvolupament de
materials per dur-la a terme, etc., i que mentrestant caldr prendre algunes decisions i sobretot
fer-les pbliques perqu es conservi una certa uniformitat en laplicaci de les regles. Per exemple, la Biblioteca de Catalunya ha estat fora puntual en les actualitzacions de les traduccions
del MARC 21, per, en cap cas, no ha concretat qu han de fer les biblioteques amb tots els
nous camps i codis que shi han introdut de cara a ladopci de lRDA. A hores dara, seria
recomanable que hi comencessin a haver algunes recomanacions en aquest sentit, per tal que hi
hagi una certa coordinaci en la presa de decisions. Aix mateix, tamb cal concretar com sha
de procedir en la cpia de registres bibliogrfics i dautoritats que ja shan elaborat amb lRDA.
En un potencial context catal dadopci de lRDA, la disponibilitat de la traducci catalana de
la ISBD consolidada no hauria de tenir gaire impacte, ja que seria aconsellable que aquesta vegada sopts per la totalitat daquella normativa. Ara b, lRDA s un codi poc prescriptiu, que
deixa moltes opcions i alternatives a judici dels seus usuaris, i s en aquest punt on la traducci
que ara es presenta podria tenir una certa utilitat a lhora dajudar a establir concrecions a
laplicaci de lRDA i mantenir un cert consens amb les prctiques que han estat habituals fins a
dia davui.
En el text de la traducci catalana de la ISBD consolidada shan introdut alguns exemples en
catal que complementen els inclosos en la versi original.
Assumpci Estivill Rius
Facultat de Biblioteconomia i Documentaci, Universitat de Barcelona
Febrer del 2013
INTRODUCCI
La Descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD) est concebuda perqu serveixi

com a estndard principal per promoure el control bibliogrfic universal, s a dir, perqu les
dades bibliogrfiques bsiques de tots els recursos publicats de tots els pasos estiguin disponibles universalment i rpidament en una forma acceptable internacionalment. Des de linici,
lobjectiu principal de la ISBD ha estat facilitar la coherncia a lhora de compartir informaci
bibliogrfica.
La ISBD s lestndard que fixa els elements de dades que shan danotar o de transcriure en
una seqncia concreta com a base de la descripci del recurs que es cataloga. A ms, fa servir
una puntuaci prescrita com a mitj per reconixer i visualitzar aquells elements de dades i ferlos comprensibles independentment de la llengua de la descripci.
El 2009 es va publicar una nova declaraci de principis de catalogaci.7 La cinquena secci
daquests principis, que reemplacen i amplien els Principis de Pars del 1961,8 est dedicada a la
descripci bibliogrfica i shi indica que Les dades descriptives shan de basar en un estndard
decidit internacionalment.9 Una nota a peu de pgina identifica la ISBD com lestndard que
ha de seguir la comunitat bibliotecria, ja que la declaraci de principis va destinada no nicament a biblioteques, sin tamb a arxius, museus i altres comunitats.
Si b el desenvolupament daquest estndard responia inicialment a lautomatitzaci del control
bibliogrfic i a la necessitat de compartir la catalogaci per raons econmiques, la ISBD continua sent til i aplicable a les descripcions bibliogrfiques de tots els tipus de recursos publicats
en qualsevol tipus de catleg, ja es tracti de catlegs manuals o automatitzats. Els centres que
empren codis de catalogaci nacionals o multinacionals poden aplicar aquest estndard, aprovat
internacionalment, als seus catlegs, de la manera que considerin ms convenient.
La tasca duta a terme en la ISBD sha guiat pels objectius i principis segents:
Proporcionar especificacions coherents per a la descripci de tots els tipus de recursos
publicats, fins al punt de fer possible la uniformitat, i proporcionar especificacions concretes per a tipus de recursos concrets, tal com requereix la descripci daquells recursos.
Proporcionar especificacions per fer una catalogaci descriptiva compatible arreu del
mn, amb lobjectiu de facilitar lintercanvi internacional de registres bibliogrfics entre
centres bibliogrfics nacionals i entre la comunitat bibliotecria internacional i la comunitat de la informaci (inclosos productors i editors).
Acollir diversos nivells de descripci, inclosos els nivells que necessiten els centres
bibliogrfics nacionals, les biblioteques nacionals i altres biblioteques.
Especificar els elements descriptius necessaris per identificar i seleccionar un recurs.
Posar laccent en el conjunt delements dinformaci i no tant en la visualitzaci o ls
daquells elements en un sistema automatitzat concret.
Tenir en compte prctiques que presenten una bona relaci entre cost i efectivitat en
desenvolupar les especificacions.
IFLA cataloguing principles: the statement of international cataloguing principles (ICP) and its
glossary in 20 languages. Ed. by Barbara B. Tillett and Ana Lupe Cristn (Mnchen: K.G. Saur, 2009).
Tamb disponible a: http://www.ifla.org/publications/statement-of-international-cataloguing-principles.
Nota de la trad.: De la declaraci de principis internacionals de catalogaci hi ha traduccions en catal i
en espanyol, que tamb estan disponibles a ladrea anterior. En la traducci catalana de la ISBD, les
referncies als Principis remeten a la versi catalana daquest text.
8
International Conference on Cataloguing Principles. Report (London: International Federation of
Library Associations, 1963), p. 91-96.
9
Declaraci de principis internacionals de catalogaci, 5.3.
10
Les regles daquest text sorganitzen de manera que sanoten en primer lloc les especificacions
generals que sapliquen a tots els tipus de recursos; a continuaci sanoten les especificacions
concretes que afegeixen la informaci necessria per descriure tipus concrets de recursos o que
sn excepcions a la regla general.
En la terminologia dels Functional requirements for bibliographic records (FRBR, Requisits
funcionals dels registres bibliogrfics),10 la ISBD saplica a la descripci de manifestacions a
partir de la descripci de ltem en m com a mostra de tota la manifestaci. Daquesta manera,
la ISBD aplica la Declaraci de principis internacionals de catalogaci que estableix que Una
descripci bibliogrfica sha de basar, normalment, en ltem que representa la manifestaci.11
En el text de la ISBD es demana als centres bibliogrfics nacionals que preparin descripcions
definitives que continguin tots els elements obligatoris establerts a la ISBD en la mesura que la
informaci sapliqui al recurs que es descriu (vegeu A.1.3). Aquesta prctica tamb es recomana a les biblioteques que comparteixen dades bibliogrfiques. La inclusi de determinats
elements de dades es considera obligatria en tots els casos; la inclusi daltres elements es
considera obligatria si s necessria per a la identificaci del recurs que es descriu o si es considera important per als usuaris duna bibliografia o dun catleg. Les especificacions de la
ISBD es poden complementar amb les Guidelines for the application of the ISBDs to the description of component parts de lIFLA.12
Relaci entre la ISBD i els FRBR
Aquesta edici de la ISBD representa lesfor dapropar la descripci de tots els materials a un
estat com de conformitat amb els FRBR. Aix ha suposat lexamen detallat dels elements de
dades de la ISBD per tal de convertir en opcionals aquells elements que tamb sn opcionals als
FRBR. No hi ha cap cas en qu un element obligatori als FRBR sigui opcional a la ISBD.
LISBD Review Group va considerar que era essencial que lIFLA aclars la relaci entre els
textos ISBD i el model FRBR. En intentar adaptar la terminologia ISBD als termes FRBR obra,
expressi, manifestaci i tem, que havien de reemplaar termes com ara publicaci, el grup va
trobar dificultats derivades, en part, del fet que els termes usats a lestudi FRBR es definien en
el context dun model entitat/relaci concebut a un nivell dabstracci superior al de les especificacions de les ISBD. Tal com advertia un treball presentat a lIFLA Meeting of Experts on an
International Cataloguing Code (IME-ICC) de Frankfurt, la terminologia FRBR no shauria
dincorporar tal qual a les ISBD i a les regles de catalogaci, sin que aquestes haurien de mantenir la seva prpia terminologia i proporcionar definicions acurades que mostrin com cada
terme daquesta terminologia concreta est relacionat conceptualment amb la terminologia
FRBR.13 LISBD Review Group va estar dacord amb aquest suggeriment i el 2003 va decidir
10
IFLA Study Group on the Functional Requirements for Bibliographic Records, Functional
requirements for bibliographic records: final report (Mnchen: K.G. Saur, 1998). Tamb disponible a:
http://www.ifla.org/en/publications/functional-requirements-for-bibliographic-records. Nota de la trad.:
Traducci catalana de linforme: Requisits funcionals dels registres bibliogrfics (Barcelona: Biblioteca
de Catalunya: Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2009),
http://www.ifla.org/files/cataloguing/frbr/frbr-ca_2009.pdf.
11
Declaraci de principis internacionals de catalogaci, 5.2.
12
International Federation of Library Associations and Institutions, Guidelines for tha application of the
ISBDs to the description of component parts (London: IFLA Universal Bibliographic Control and
International
MARC
Programme,
1988).
Tamb
disponible
a
ladrea
segent:
http://www.ifla.org/files/cataloguing/isbd/component-parts.pdf. Nota de la trad.: Traducci catalana:
Pautes per a laplicaci de les ISBD a la descripci de parts components (Barcelona: Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990).
13
Patrick Le Boeuf, Brave new FRBR world. En: IFLA cataloguing principles: steps towards an
international cataloguing code: report from the 1st IFLA Meeting of Experts on an International
Cataloguing Code, Frankfurt, 2003. http://www.d-nb.de/standardisierung/pdf/papers_leboeuf.pdf.
11
evitar ls de la terminologia FRBR a la ISBD. Tanmateix, lISBD Review Group va introduir

alguns canvis en el redactat de la normativa. Un s ls del terme recurs en lloc dtem o de publicaci. Aquesta decisi es va prendre per evitar confusions, ja que ls del terme tem en la
versi anglesa dels antics textos ISBD era diferent de ls daquest terme als FRBR.14
LISBD Review Group va considerar que lelaboraci duna taula que detalls la relaci de cada
un dels elements especificats a les ISBD amb els atributs i les relacions corresponents de cada
entitat, tal com es defineixen en el model FRBR, posaria de manifest que les ISBD i els FRBR
tenen una relaci harmoniosa. La taula daquestes relacions, basada en les ISBD publicades en
aquell moment, es va presentar en el document Mapping ISBD elements to FRBR entity attributes and relationahips, aprovat per lStanding Committee de la Cataloguing Section el 9 de
juliol del 2004.15
LISBD Review Group reconeix tota la tasca prvia de revisi i les publicacions de les ISBD, ja
que aquesta nova versi vol respectar tant com sigui possible les especificacions associades amb
les ISBD individuals per tal dassolir lobjectiu de proporcionar especificacions coherents per a
la descripci de tots els tipus de recursos. A continuaci es fa, a tall de reconeixement, un breu
resum daquella tasca prvia.16
Histria
Els inicis de la descripci bibliogrfica normalitzada internacional daten del 1969, quan el
Committee on Cataloguing de lIFLA va patrocinar lInternational Meeting of Cataloguing
Experts. Aquesta reuni va emetre una resoluci que proposava la creaci destndards per regularitzar la forma i el contingut de les descripcions bibliogrfiques. Com a resultat, el
Committee on Cataloguing va posar en marxa els processos que, a la llarga, proporcionarien els
mitjans per incrementar significativament la cooperaci en matria de catalogaci i lintercanvi
de dades bibliogrfiques. El fruit daquesta tasca va ser el concepte de la descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD).
La primera de les ISBD va ser la International standard bibliographic description for monographic publications (ISBD(M), Descripci bibliogrfica normalitzada internacional per a
publicacions monogrfiques), que va aparixer el 1971. El 1973 ja eren diverses les bibliografies nacionals que havien adoptat la normativa, el text shavia tradut a diverses llenges, i
alguns comits de catalogaci el prenien de referncia en refer les seves regles nacionals i multinacionals de descripci.17 Els comentaris dels usuaris de la ISBD(M) van motivar lelaboraci
dun text revisat, que es va publicar el 1974 com a primera edici normalitzada. La International standard bibliographic description for serials (ISBD(S), Descripci bibliogrfica normalitzada internacional per a publicacions en srie) tamb es va publicar el 1974.
El 1975 el Joint Steering Committee for Revision of Anglo-American Cataloguing Rules va
proposar al Committee on Cataloguing de lIFLA lelaboraci duna descripci bibliogrfica
internacional normalitzada general que fos adient per a la descripci de tots els tipus de materials. El resultat va ser la ISBD(G), que es va publicar el 1977. A continuaci es va revisar la
ISBD(M), per adaptar-la a la ISBD(G), i es va publicar el 1979 com a primera edici normalitzada revisada.
14
Nota de la trad.: En les traduccions catalanes de la ISBD, el terme angls item es va traduir per
document.
15
Disponible a: http://www.ifla.org/files/cataloguing/isbd/isbd-frbr-mapping.pdf.
16
Per a una introducci ms detallada a les ISBD, vegeu: John Byrum, The birth and re-birth of the
ISBDs: process and procedures for creating and revising the International Standard Bibliographic
Descriptions, 66th IFLA Council and General Conference, Jerusalem, Israel, 2000. Disponible a:
http://www.ifla.org/IV/ifla66/papers/118-164e.htm.
17
Vegeu la llista completa dels textos anteriors de les ISBD a: http://www.ifla.org/VI/3/nd1/isbdlist.htm.
Nota de la trad.: Vegeu la llista de les traduccions a: http://www.ifla.org/VI/3/nd1/isbdtran.htm.
12
Parallelament, van aparixer altres ISBD per a tipus concrets de materials. El 1977 es van publicar la ISBD(CM) per a materials cartogrfics, la ISBD(NBM) per a materials no-llibre i la
ISBD(S) revisada per a publicacions en srie. El 1980 es van publicar la ISBD(A) per a publicacions monogrfiques antigues (antiquria) i la ISBD(PM) per a msica impresa.
Revisi, 1980-2000
Al congrs mundial de lIFLA que va tenir lloc a Brusselles lagost de 1977, lStanding
Committee de la Section on Cataloguing va prendre altres decisions importants respecte al programa ISBD de lIFLA. Es va decidir que tots els textos ISBD tindrien una vigncia de cinc
anys, desprs dels quals shauria de considerar la revisi de tots els textos o dalgun dells. Com
a resultat daquesta decisi, lStanding Committee va establir un ISBD Review Committee que
es va reunir per primera vegada el 1981 per planificar lanlisi i la revisi de les ISBD.
Les ISBD revisades es van publicar de la manera segent: la ISBD(M), la ISBD(CM) i la
ISBD(NBM) es van reeditar el 1987; la ISBD(S), el 1988; la ISBD(CF) per a fitxers
dordinador, el 1990; la ISBD(A) i la ISBD(PM), el 1991, i la ISBD(G), el 1992. Al final de la
dcada del 1980 shavia completat el primer projecte de revisi general. Posteriorment, la
ISBD(CF) es va publicar el 1997 com a ISBD(ER) per a recursos electrnics.
El 1992, la Section on Cataloguing de lIFLA, amb la collaboraci de la Section on Classification and Indexing, va establir lStudy Group on the Functional Requirements for Bibliographic
Records (FRBR). Una conseqncia immediata daquest fet va ser la decisi de suspendre la
majoria dels treballs de revisi de les ISBD mentre lFRBR Study Group duia a terme lencrrec
de recomanar un nivell bsic de funcionalitat i uns requisits bsics de dades per als registres
creats per les agncies bibliogrfiques nacionals. LFRBR Study Group va publicar el seu informe final el 1998, desprs que les seves recomanacions fossin aprovades per lStanding
Committee de la Section on Cataloguing de lIFLA. En aquell moment es va reconstituir lISBD
Review Group amb lobjectiu de reprendre la seva tasca habitual. Tal com estava previst,
lStanding Committee de la Section on Cataloguing de lIFLA va demanar a lISBD Review
Group que inicis una revisi a gran escala de les ISBD. Lobjectiu daquest segon projecte de
revisi general era garantir la conformitat entre les disposicions de les ISBD i els requisits de
dades dels FRBR per al registre bibliogrfic nacional de nivell bsic.
Revisi, 2000-2006
En aquest projecte de revisi general es va revisar la ISBD(S) que va passar a denominar-se

ISBD(CR), per a publicacions seriades i altres recursos continus. El text de la ISBD(CR) es va
publicar el 2002, desprs duna srie de reunions per harmonitzar lestndard amb les directrius
de lISSN i amb les Anglo-American cataloguing rules, 2nd edition. El 2002 i el 2004 tamb es
van publicar, respectivament, els textos revisats de la ISBD(M) i la ISBD(G). Dins daquest
procs, la ISBD(CM) i la ISBD(ER) revisades tamb van passar pel trmit de la revisi mundial
i el reps posterior dels textos, per no van arribar a publicar-se perqu en aquell moment ja
havia comenat la tasca delaboraci duna ISBD consolidada.
Ledici consolidada preliminar, 2007
Al congrs de lIFLA de Berln del 2003, lISBD Review Group va decidir lestabliment de
lStudy Group on Future Directions of the ISBDs. El grup va acordar que era possible integrar
totes les ISBD. LISBD Review Group va encarregar a lStudy Group la tasca de preparar un
text definitiu, que va donar com a resultat ledici consolidada preliminar.
LISBD Review Group intentava resoldre alguns dels problemes que han dacarar actualment
els catalogadors. La ISBD consolidada pretn ser un estndard per a la descripci de tots els
tipus de materials publicats fins al present, i facilitar la descripci de recursos que comparteixen
13
caracterstiques de ms dun format. A ms, facilita la tasca de mantenir la ISBD actualitzada i

coherent en el futur.
A ledici consolidada preliminar de la ISBD es van tenir en compte les darreres revisions dels
textos especfics, aix com el procs de revisi de la ISBD(A) del 2006. El text resultant es va
establir mitjanant lagrupaci de les especificacions relacionades de cada ISBD en una nova
estructura, que integrava les versions publicades dels textos per a diferents tipus de materials,
com a base del treball a realitzar, actualitzava el resultat amb les versions revisades de les ISBD
fetes en els darrers anys, i en generalitzava el redactat.
Dacord amb el principi que la ISBD sha de centrar en els elements i no tant en la seva visualitzaci, i amb la idea de procurar millorar la interoperabilitat entre els sistemes de recuperaci
bibliogrfica i els formats de visualitzaci, la puntuaci prescrita es va modificar lleugerament
en ledici consolidada preliminar del 2007. Per exemple, es repeteix la puntuaci quan una rea
acaba amb un punt i lrea segent va precedida de la puntuaci prescrita que comena amb un
punt. Aix mateix, si el catalogador proporciona elements contigus duna mateixa rea, cada un
va dins del seu propi parell de claudtors. Aix aportar coherncia a altres visualitzacions que
difereixen de la visualitzaci ISBD.
Sagraeix sincerament la tasca realitzada a tots els grups destudi involucrats en la revisi de les
ISBD concretes, i al president anterior de lISBD Review Group, John D. Byrum, que va portar
a terme la majoria de projectes de revisi. Dorothy McGarry, presidenta de lStudy Group on
Future Directions of the ISBDs, tamb mereix un agrament especial per la tasca editorial de
revisi de diversos textos ISBD i dels esborranys successius i la versi final de ledici consolidada preliminar.
Edici consolidada, 2011
Malgrat els canvis introduts pels projectes de revisi resumits anteriorment, lestructura essencial de la ISBD i els seus components de dades shan mostrat relativament estables al llarg dels
anys i continuen sent mpliament usats totalment o en part pels creadors de codis de catalogaci
i desquemes de metadades. Tanmateix, atesa la naturalesa canviant dels recursos i els desenvolupaments tecnolgics recents que han tingut un impacte en laccs bibliogrfic, lISBD
Review Group ha decidit centrar-se en mantenir ledici consolidada de la ISBD, que ha substitut les ISBD individuals. En la tasca de manteniment de la ISBD, el grup de revisi continuar
tenint en compte els canvis en els codis de catalogaci nacionals i multinacionals.
LISBD Review Group va nomenar, el 2003, un Material Designations Study Group (MDSG)
amb la finalitat dinvestigar les designacions generals i les dessignacions especfiques de material (DGM/DEM), tal com sapliquen a formats mltiples i a recursos compostos de diversos
suports. Aquest grup destudi estava al corrent de la preocupaci plantejada, el 2003 a
Frankfurt, pel Working Group on General Material Designations en el primer Meeting of
Experts on an International Cataloguing Code de lIFLA (IME ICC). Tal com Tom Delsey
havia assenyalat en un estudi del 1998 sobre lestructura lgica de la Part I de les AngloAmerican rules,18 els termes usats en lelement DGM expressaven una barreja confusa de format fsic, classe de material, forma del suport i notaci (per exemple, Braille). A ms, la localitzaci de la DGM, immediatament a continuaci del ttol propi, es percebia com una interrupci
en lordre i la seqncia lgics de la informaci del ttol.
En el congrs de lIFLA del 2007, a Durban, ja shavia publicat ledici consolidada preliminar
de la ISBD, i lMDSG havia elaborat un esborrany de proposta per a un component contingut/suport perqu fos discutit per lISBD Review Group. Lesborrany va tenir en compte la ver-
18
Tom Delsey, The logical structure of the Anglo-American cataloguing rules (1998-1999). Disponible a:
http://www.rda-jsc.org/docs.html.
14
si 1.0 de lRDA/ONIX framework for resource categorization19 (de lagost del 2006) i els
diversos esborranys de lRDA: resource description & access20 que incorporaven lRDA/ONIX
framework. Aquests i altres documents van ser fonamentals per al treball del grup destudi, ja
que abordaven lestructura i la terminologia dun component ISBD independent per a contingut/suport.
Desprs de revisions addicionals i dun perode de revisi mundial, el 2009 es va aprovar una
nova rea 0, anomenada rea de la forma del contingut i del tipus de suport, amb els elements forma del contingut i tipus de suport, que es va publicar al web de lIFLA.21 Actualment
aquesta rea sinclou per primera vegada a la ISBD, mentre que lelement designaci general de
material selimina de lrea 1.
Entre altres canvis importants de ledici actual hi ha els segents: sha revisat el text per evitar
les redundncies i assolir ms harmonitzaci; shan simplificat els nivells delements obligatoris, opcionals i condicionals per indicar noms quan un element s obligatori; sha aclarit quina
s la base de la descripci, que constitueix lobjecte de la descripci bibliogrfica; sha prestat
ms atenci als recursos monogrfics en ms duna part; shan revisat les fonts dinformaci per
fer-les ms coherents respecte a la terminologia i a laplicaci; shan considerat ms a fons els
requisits de les escriptures no llatines; shan eliminat les especificacions per a la descripci de
recursos monogrfics antics que no es corresponen amb la ISBD; sha aclarit que els qualificadors es diferencien dels elements; sha donat un altre nom a lrea 5 i ara permet que els recursos impresos es descriguin de manera coherent amb altres materials; sha ampliat el nom de
lrea 6, i finalment shan incls moltes ms definicions en el glossari.
John Hostage, editor de la ISBD consolidada, es mereix un agrament especial per la seva tasca
dedici i les contribucions en la producci dels esborranys successius i de la versi final
daquest document. Tamb vull agrair les nombroses contribucions de les persones que han
assessorat lISBD Review Group, dels representants de les biblioteques nacionals, de les xarxes
nacionals de biblioteques i de les institucions internacionals, aix com les rebudes com a resultat
del procs de revisi mundial tant de part dinstitucions com dindividus. Aquestes contribucions han proporcionat molts suggeriments que han ajudat a lISBD Review Group en la revisi
de la ISBD.
Madrid, Espanya
Desembre del 2010
Elena Escolano Rodrguez, presidenta

ISBD Review Group
19
RDA/ONIX framework for resource categorization (2006). Disponible a: http://www.rdajsc.org/working2.htm#chair-10.

20
RDA: resource description & access. http://www.rdatoolkit.org/; http://www.rda-jsc.org/rda.html.
21
ISBD area 0: content form and media type area. Disponible a: http://www.ifla.org/en/publications/isbdarea-0-content-form-and-media-type-area.
15
A.
CAPTOL GENERAL
A.1
Abast, objectiu i s
A.1.1
Abast
La Descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD) especifica els requisits per a la

descripci i la identificaci dels recursos publicats que sn ms comuns en colleccions de biblioteques. Tamb tracta dels recursos destinats a persones amb problemes de visi (per exemple, en forma llegible a ull nu i en forma de carcters tctils), aix com dels recursos publicats
que tenen una distribuci limitada o que sn de venda segons demanda. La ISBD concreta els
elements de dades que shan danotar o de transcriure en una seqncia concreta com a base de
la descripci del recurs que es cataloga i usa una puntuaci prescrita com a mitj per reconixer
i visualitzar els elements de dades i fer-los comprensibles independentment de la llengua de la
descripci.
Les especificacions de la ISBD es refereixen, en primer lloc, als registres bibliogrfics produts
per centres bibliogrfics nacionals i, en segon lloc, als registres bibliogrfics produts per altres
centres de catalogaci.
Es preveu que els comits nacionals i internacionals responsables de la preparaci de codis de
catalogaci utilitzin la ISBD com a base de les seves regles sobre descripci de materials bibliotecaris per descriure tots els aspectes del recurs, inclosos el contingut, el suport i la forma de
publicaci.
A.1.2
Objectiu
Lobjectiu principal de la ISBD s proporcionar especificacions per elaborar una catalogaci

descriptiva compatible a escala mundial, per tal de facilitar lintercanvi internacional de registres bibliogrfics entre centres bibliogrfics nacionals i entre la comunitat internacional de les
biblioteques i la de la informaci.
En especificar els elements que integren una descripci bibliogrfica, en prescriure lordre en
qu aquests elements shan de presentar i en establir la puntuaci que els delimita, la ISBD
pretn:
fer intercanviables els registres de diferents fonts, de manera que els registres produts en
un pas es puguin integrar fcilment en catlegs de biblioteques o en llistes bibliogrfiques de qualsevol altre pas;
facilitar la interpretaci dels registres a travs de barreres lingstiques, de manera que els
registres produts per als usuaris duna llengua puguin ser interpretats pels usuaris daltres
llenges;
facilitar la conversi dels registres bibliogrfics a un format electrnic;
millorar la portabilitat de les dades bibliogrfiques en lentorn de la web semntica i la
interoperabilitat de la ISBD amb altres estndards de contingut.
A.1.3
La ISBD dna especificacions per proporcionar la mxima quantitat dinformaci bibliogrfica

requerida en una mplia gamma dactivitats bibliogrfiques. Per aix inclou elements que sn
essencials en una o ms daquestes activitats, per no necessriament en totes.
Alguns elements de la descripci, com ara el ttol, sn obligatoris, i shan dincloure en qualsevol descripci ISBD. Uns altres elements, com ara la menci dedici, sn obligatoris si la informaci est disponible. Els elements es designen amb els termes Obligatori; Obligatori, si
est disponible i Obligatori, si saplica desprs de lencapalament de lelement. En el text,
susen termes com ara sanota o sanoten, es dna o es donen per a aquests elements, mentre
que per als elements que no sn obligatoris susen termes com ara es poden anotar o es poden
donar.
16
Es demana als centres bibliogrfics nacionals que acceptin la responsabilitat de crear el registre
definitiu de cada recurs publicat en el pas respectiu. En conseqncia, es recomana que les descripcions que preparen continguin tots els elements obligatoris establerts a la ISBD, en la mesura que la informaci sapliqui al recurs bibliogrfic que es descriu. Es recomana que les
biblioteques que comparteixen dades bibliogrfiques entre si, tamb segueixin aquesta prctica.
La responsabilitat de crear descripcions bibliogrfiques es pot estendre ms enll de les biblioteques, per exemple a institucions culturals, a editors, a investigadors que treballen pel seu
compte i a diverses comunitats en lnia.
La descripci ISBD forma part dun registre bibliogrfic complet, i normalment no susa sola.
Els altres elements que formen un registre bibliogrfic complet, com ara els punts daccs i la
informaci de matries, no sinclouen en les especificacions ISBD. Normalment sn els codis
de catalogaci i altres estndards els que contenen les regles relatives a aquests altres elements.
Les referncies des de variants del ttol propi o altres referncies necessries segons el codi nacional de catalogaci no formen part de la descripci bibliogrfica i, per tant, no sespecifiquen
a la ISBD. Tanmateix, aquestes referncies poden ser indispensables en catlegs i bibliografies.
La ISBD no proporciona elements informatius relatius a una collecci concreta (localitzaci del
material, registre dels fons, etc.); aquests sn elements locals que es poden afegir a la descripci
general.
Per descriure un recurs que t caracterstiques de diferents tipus de materials (per exemple, un
recurs electrnic continu, un mapa digital que es publica en srie), el catalogador ha de combinar les especificacions dels diferents tipus de materials que siguin necessries per descriure
tots els aspectes del recurs, inclosos el contingut, el suport fsic i la forma de publicaci.
A.2
Tractament dels recursos
A.2.1
Propsit de la descripci bibliogrfica
La ISBD susa per crear la descripci dun conjunt de recursos que comparteixen les mateixes
caracterstiques pel que fa al seu contingut intellectual i a la forma fsica, s a dir, per descriure
una edici. Una edici es pot identificar mitjanant una menci dedici en el mateix recurs, o a
partir dinformaci proporcionada per leditor. Una diferncia significativa entre dos recursos en
qualsevol dels elements indica que hi ha involucrades edicions diferents i que es requereixen
descripcions separades. Un canvi en la identitat del distribudor no constitueix una diferncia
important. Una descripci ISBD descriu un exemplar complet dun recurs publicat.
Els recursos es poden publicar com a recursos en una part o en diverses parts, com a recursos
finits o pensats perqu siguin finits, o com a recursos continus, i es poden publicar alhora o de
manera successiva.
Un recurs en una part s un recurs que es publica en una sola unitat fsica.
Els recursos en ms duna part es cataloguen o b amb descripcions en ms dun nivell (vegeu
lapndix A) o amb descripcions dun sol nivell per a tot el recurs. En alguns casos, les parts
dun recurs en ms duna part tamb es poden descriure separadament com a recursos en una
part.
Els recursos continus es tracten com a publicacions seriades o com a recursos integrants. Els
recursos publicats en parts successives o en parts que porten numeraci i que tenen altres caracterstiques de les publicacions seriades (per exemple, la periodicitat en el ttol), per que tenen una durada limitada (per exemple, el butllet dun esdeveniment), tamb es cataloguen usant
les especificacions dels recursos continus. De manera similar, els recursos integrants finits (com
ara el lloc web duna campanya poltica) es cataloguen usant aquestes mateixes especificacions.
17
Per a recursos monogrfics antics:

En el cas de recursos monogrfics antics, es poden elaborar descripcions separades no noms per a les edicions, sin tamb per a les impressions, les tirades i
els estats. Lestndard no dna especificacions per a aquelles situacions en les
quals no hi ha una evidncia clara de lextensi prevista dun recurs o per a
aquelles altres en les quals es cataloga un exemplar incomplet sense lajuda
duna descripci bibliogrfica del recurs. Sempre que sigui possible, cal localitzar la descripci dun exemplar complet. Quan no hi ha un exemplar complet, la
descripci es pot elaborar a partir dels exemplars incomplets, sempre que les
imperfeccions ho permetin. Aquestes imperfeccions i les altres caracterstiques
relatives a lexemplar en m es descriuen a lrea 7 (vegeu 7.11). En aquest cas,
sentn que la descripci preparada podria ser que no sapliqus a tots els
exemplars de la mateixa edici, tirada o estat.
A.2.2
Recursos electrnics
Els recursos electrnics es tracten a la ISBD de dues maneres diferents, en funci de qu laccs
als recursos sigui directe o remot. Accs directe significa que es pot descriure un suport fsic.
Aquest suport (per exemple, un disc/disquet, una casset, un cartutx) sha dinserir en un ordinador o en un perifric connectat a un ordinador. En laccs remot no es pot manipular cap suport
fsic; laccs noms es pot proporcionar mitjanant ls dun dispositiu electrnic connectat a
una xarxa, o usant recursos emmagatzemats en un servidor o en un altre dispositiu
demmagatzematge. Tots els recursos electrnics daccs remot es consideren publicats.
Els recursos electrnics tamb es produeixen en edicions diferents de manera cada vegada ms
sovintejada. Es tracta duna nova edici quan sha determinat que hi ha diferncies significatives en el contingut intellectual o artstic del recurs. En aquests casos, es crea un registre bibliogrfic separat. Quan el recurs no presenta diferncies significatives normalment no requereix un
registre bibliogrfic separat, tot i que el centre catalogrfic pot optar per crear diversos registres
bibliogrfics. Entre les diferncies significatives hi ha addicions i supressions; diferncies en el
llenguatge de programaci; canvis per actualitzar o millorar leficcia del recurs; modificacions
en el llenguatge de programaci o en el sistema operatiu que faciliten que el recurs sigui compatible amb altres mquines i sistemes operatius.
Entre les diferncies que no constitueixen una nova edici, hi ha diferncies en la mida del suport fsic (per exemple, discos de 14 i 9 cm); diferncies en els formats de fitxer relacionats amb
la impressora (per exemple, ASCII i PostScript); diferncies en els formats relacionats amb el
sistema (per exemple, PC i Macintosh); diferncies relatives al codi de carcter o a les densitats
de blocatge o denregistrament. Les diferncies es poden anotar a lrea 7.
A.2.3
Recursos publicats en formats mltiples
Si un recurs es publica en diferents tipus de suports fsics o en diferents suports de sortida, cada
suport fsic o cada suport de sortida diferent es descriu en un registre bibliogrfic separat.
A.2.4
Recursos multimdia
Per a la descripci fsica de recursos multimdia, vegeu 5.1.2.

A.2.5
Reproduccions
En descriure un facsmil o una altra reproducci fotogrfica, microgrfica o digitalitzada, la

informaci bibliogrfica relativa a la reproducci sanota en totes les rees de la descripci,
excepte en lrea 3 de les publicacions seriades. La informaci relativa a loriginal es dna a
lrea 7 (vegeu 7.2.4.2).
18
A.2.6
Canvis que requereixen una nova descripci (recursos continus)
A.2.6.1
Canvis majors en el ttol propi de publicacions seriades
En el cas de les publicacions seriades, es requereix una nova descripci quan es produeix un
canvi major en el ttol propi. Els canvis segents es consideren canvis majors:
a) en el cas de llenges i descriptures que divideixen el text en paraules, laddici, la
supressi, la modificaci o la reordenaci de qualsevol paraula entre les cinc primeres
paraules del ttol (les sis primeres, si el ttol comena amb un article), excepte els casos
que sindiquen ms endavant (vegeu A.2.7);
Exemples
Revista espaola de las enfermedades del aparato digestivo
es converteix en
Revista espaola de enfermedades digestivas
Energy policy and conservation biennial report
es converteix en
Energy policy and conservation report

es converteix en

New notes
es converteix en
Upstream journal
La recherche aronautique
es converteix en
La recherche arospatiale
Scene
es converteix en
TV 2
IFLANET unplugged
es converteix en
IFLA CD
Link magazine
es converteix en
Link journal
b) una addici, una supressi o un canvi en el ttol propi que modifica el significat del ttol
o indica una matria diferent;
Exemples
Revista espaola de las enfermedades del aparato digestivo y de la nutricin
es converteix en
Revista espaola de las enfermedades del aparato digestivo
Comentari editorial: Indica una matria diferent.
The best bed & breakfasts in the world
es converteix en
The best bed & breakfasts in England, Scotland & Wales
Comentari editorial: Indica una matria diferent.
per no
Report on the high-level radioactive waste activities conducted under MS 1990,
116C.712, subd. 5A
es converteix en
Report on the high-level radioactive waste activities conducted
under Minnesota Statutes 116C.712
Comentari editorial: Diferncies no significatives desprs de les cinc
primeres paraules del ttol.
c) canvia una entitat corporativa, esmentada en qualsevol lloc del ttol, excepte els casos
que sindiquen ms endavant (vegeu A.2.7.1);
Exemples
Boletn de la Sociedad Espaola de Cermica
es converteix en
Boletn de la Sociedad Espaola de Cermica y Vidrio
19
The register of the Kentucky State Historical Society

es converteix en
The register of the Kentucky Historical Society
NFCR Cancer Research Association symposia
es converteix en
Association for International Cancer Research symposia
A.2.6.2
Altres canvis majors en les publicacions seriades
En descriure una publicaci seriada, tamb es requereix una nova descripci en els casos
segents, fins i tot si el ttol continua essent el mateix:
a) el ttol propi s un terme genric i lentitat que publica el recurs canvia el seu nom o la
publicaci seriada es publica sota una entitat diferent (tanmateix, vegeu A.2.7.1 (e) per a
canvis menors en el nom duna entitat, que no requereixen una descripci nova);
Exemples
Butllet / Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona
es converteix en
Butllet / Gremi de Serrallers de Catalunya
Symposium series / Society for Applied Bacteriology
es converteix en
Symposium series / Society for Applied Microbiology
b) canvia la menci dedici i indica un canvi significatiu en labast o la cobertura de la

publicaci seriada;
Exemple
Transportation directory. New England edition
es converteix en
Transportation directory. Eastern edition
c) canvia el suport fsic;

Exemples
New Zealand national bibliography
Comentari editorial: Publicat noms en paper.
es converteix en
New Zealand national bibliography
Comentari editorial: Publicat noms en microfitxa.
MacInTax deluxe
es converteix en
Comentari editorial: Publicat en disc compacte de 9 cm.

MacInTax deluxe
Comentari editorial: Publicat en CD-ROM.
d) un ttol fins ara dependent, es converteix en independent;

Exemple
Fauna Norvegica. Series B, Norwegian journal of entomology
es converteix en
Norwegian journal of entomology
e) en una publicaci seriada acumulativa, les acumulacions porten una numeraci separada
dels nmeros sense acumular;
Exemple
Readers guide to periodical literature
Comentari editorial: Publicada en acumulacions anuals i de menys
periodicitat, amb numeraci separada dels fascicles quinzenals, etc.
f) la publicaci seriada s el resultat de la fusi de dues o ms publicacions seriades;

Exemple
Archivio di ottalmologia
i: Rassegna italiana di ottalmologia
es fusionen per formar
Archivio e rassegna italiana di ottalmologia
20
g) dues o ms publicacions seriades sn el resultat de lescissi duna altra publicaci

seriada.
Exemple
Geografi i Bergen
es converteix en
Geografi i Bergen. Serie A
i
Geografi i Bergen. Serie B
A.2.6.3
Canvis majors en els recursos integrants
En el cas dels recursos integrants, es requereix una nova descripci en els casos segents:
a) canvia la menci dedici i indica un canvi significatiu en labast o la cobertura del
recurs;
Exemple
Manual of foresty management practices. Canadian edition
es converteix en
Manual of foresty management practices. North American
edition
b) canvia el suport fsic;

Exemple
Cuadernos de historia medieval
Comentari editorial: Versi impresa.
es converteix en
Cuadernos de historia medieval
Comentari editorial: Versi en lnia.
c) el recurs s el resultat de la fusi de dos o ms recursos;

Exemple
USMARC format for bibliographic data
i: Canadian MARC communication format for bibliographic data
es fusionen per formar
MARC 21 format for bibliographic data
d) dos o ms recursos sn el resultat de lescissi dun altre recurs.

A.2.7
Canvis que no requereixen una nova descripci (recursos continus)
A.2.7.1
Canvis menors en el ttol propi de publicacions seriades
En el cas de les publicacions seriades, no es requereix una nova descripci quan es produeixen
canvis menors en el ttol propi. En general, si un canvi menor t lloc en el ttol propi, el darrer
ttol es dna a lrea 7 (vegeu 7.1.1.4.1). En cas de dubte, el canvi es considera un canvi menor.
Els canvis segents es consideren canvis menors:
a) un canvi en la representaci duna o ms paraules, per exemple, un canvi ortogrfic;
Exemples
Statistisk aarbog for kongeriget Norge
es converteix en
Statistisk rbok for kongeriket Norge
Labour history
es converteix en
Labor history
paraules abreujades, signes o smbols (com ara &) enfront de la forma desenvolupada;
Exemples
Accommodations and travel services
es converteix en
Accommodations & travel services
Ga. peach statistics
es converteix en
Georgia peach statistics
21
Oxf. Hist. Soc.

es converteix en
Oxford Historical Society
xifres arbigues enfront de xifres romanes;

Exemple
XXe sicle
es converteix en
20e sicle
nmero o data enfront de la forma lletrejada;

Exemples
Four wheel fun
es converteix en
4 wheel fun
XX century
es converteix en
Twentieth century
paraules amb gui enfront de paraules sense gui;

Exemple
Year-book of the
es converteix en
Year book of the
paraules compostes en un terme enfront de paraules compostes de dos o ms termes,

amb gui o sense;
Exemple
Openhouse
es converteix en
Open house
b) el canvi duna forma completa per un acrnim o unes sigles (vegeu tamb 1.1.3.3 i
1.1.4.1.1);
Exemple
Research in technological adaptation
es converteix en
RITA
c) un canvi en la inflexi duna paraula, per exemple, de singular a plural;

Exemples
Fishery report
es converteix en
Fisheries report
Research studies
es converteix en
Research study
d) laddici, la supressi o el canvi darticles, preposicions i conjuncions en qualsevol lloc

del ttol;
Exemple
Fiscal survey of the states
es converteix en
The fiscal survey of states
e) un canvi que afecta el nom de la mateixa entitat corporativa i els elements de la seva
jerarquia o la seva connexi gramatical en qualsevol lloc del ttol (per exemple,
laddici, la supressi o la reordenaci del nom de lentitat corporativa o la substituci
duna forma variant, inclosa una abreviatura);
Exemples
Informe anual / Ajuntament de Barcelona
es converteix en
Informe anual de lAjuntament de Barcelona
22
Rapport de la Socit canadienne de lEglise catholique

es converteix en
Rapport / Socit canadienne de lEglise catholique
Views / Goodridge Area Historical Society
es converteix en
Views from the Goodridge Area Historical Society
es converteix en
Views from the GAHS
Berichte der Deutschen Gesellschaft fr Mathematik und Datenverarbeitung
es converteix en
GMD-Berichte
AAPG continuing education course notes series
es converteix en
American Association of Petroleum Geologists continuing
education course notes series
Boletn de la Sociedad Espaola para la Defensa del Patrimonio Geolgico y
Minero
es converteix en
Boletn S.E.D.P.G.M.
f)
laddici, la supressi o el canvi de puntuaci en qualsevol lloc del ttol, incloses les sigles i les lletres separades amb puntuaci enfront daquelles que no porten puntuaci;
Exemple
GBB
es converteix en
G.B.B.
g) un canvi que afecta lordre dels ttols quan a la font prescrita dinformaci el ttol
sanota en ms duna llengua, sempre que el ttol triat com a ttol propi continu figurant
com a ttol parallel;
Exemple
South African medical journal = Suid Afrikaanse tydskrif vir geneeskunde
es converteix en
Suid Afrikaanse tydskrif vir geneeskunde = South African
medical journal
h) laddici, la supressi o el canvi de paraules que enllacen el ttol amb la numeraci en

qualsevol lloc del ttol;
Exemple
Tin
es converteix en
i)
Tin in
susen dos o ms ttols propis en diferents nmeros duna publicaci seriada que se succeeixen segons un patr regular;
Exemples
Weekly labor market report
Nota: El darrer nmero de cada mes es titula: Monthly labor market report
Minneapolis morning tribune
Nota: Els nmeros dominicals es titulen: Minneapolis Sunday tribune
Comentari editorial: Els nmeros diaris i els dominicals tenen una
numeraci consecutiva.
Annual report / Medical Association of South Africa
Nota: Els informes dels anys alterns porten el ttol: Jaarverslag / Die Mediese
Vereniging van Suid-Afrika
j)
laddici, la supressi o el canvi en lordre de paraules duna llista en qualsevol lloc del
ttol, sempre que no suposi un canvi significatiu en la temtica del recurs;
Exemple
Kartboken for Oslo, Brum, Lrenskog, Nesodden, Oppegrd, Ski
es converteix en
Kartboken for Oslo, Brum, Asker, Lrenskog, Nesodden,
Oppegrd, Ski
23
k) laddici o la supressi en qualsevol lloc del ttol de paraules que indiquen el tipus de
recurs, com ara revista, peridic o butllet, o els seus equivalents en altres llenges
(tanmateix, vegeu A.2.6.1 per a la substituci duna daquestes paraules per una altra en
les primeres cinc paraules del ttol).
Exemples
Poder judicial
es converteix en
Revista del poder judicial
Fussball-Jahrbuch
es converteix en
Fussball
Handel und Industrie
es converteix en
Revue Handel und Industrie
Minnesota history bulletin
es converteix en
Minnesota history
Trade and industry
es converteix en
Trade and industry review
Coleccin Ciencias y tcnicas
es converteix en
Ciencias y tcnicas
Baubetrieb, Baukonomie, Baurecht
es converteix en
Schriftenreihe Baubetrieb, Baukonomie, Baurecht
Relatrios de pesquisa
es converteix en
Srie Relatrios de pesquisa
A.2.7.2
Canvis menors en els recursos integrants
Qualsevol canvi en la informaci anotada en la descripci del mateix recurs integrant, a excepci dels indicats a A.2.6.3, no dna com a resultat una nova descripci; en aquests casos, es
canvia la descripci perqu reflecteixi la informaci nova.
Exemple
Hirnet
es converteix en
Terminl
Comentari editorial: Lnic canvi es produeix en el ttol propi del seu
lloc web.
A.3
Esquema de la ISBD i puntuaci
A.3.1
Esquema de la ISBD
Lesquema segent estableix els usos principals de la puntuaci prescrita. A lesquema, els nmeros de les rees i els termes primera menci, menci segent, i similars, indiquen
lordre en qu aquests elements sanoten a la descripci i no tenen cap altra connotaci. Els
elements obligatoris per a qualsevol descripci ISBD sindiquen amb una O a la columna
sobre lobligatorietat; en la mateixa columna, els elements que sn obligatoris si la informaci
est disponible, o saplica al recurs, sindiquen amb OA. Els elements que es poden repetir
sindiquen amb una R a la columna de la repetibilitat. La majoria dels elements poden anar
seguits delements parallels en una altra llengua o escriptura; a lesquema no es mostren tots els
elements parallels. Per a la puntuaci dels elements parallels, vegeu A.3.2.9.
24
Element
Repetibilitat
Obligatorietat
Puntuaci
prescrita
rea
Nota: Cada rea, excepte la primera de cada pargraf, va precedida de punt, espai, gui llarg, espai (. )
0. rea de la forma del contingut i del tipus de suport
0.1
Forma del contingut
.
Forma segent del contingut en el mateix tipus de suport
+
Forma segent del contingut en un tipus de suport diferent
()
0.1.1
Qualificaci del contingut
;
Qualificaci segent del contingut
:
0.2
Tipus de suport
1. rea del ttol i de la menci de responsabilitat
1.1
Ttol propi
=
1.2
Ttol parallel
:
1.3
Informaci complementria del ttol
1.4
Menci de responsabilitat
/
Primera menci
;
Menci segent
;
1.1.5.2
Ttol segent del mateix autor, etc.
.
1.4.5.11.2 Ttol segent dun altre autor, etc.
2. rea de ledici
2.1
Menci dedici
2.3
Menci de responsabilitat relativa a ledici
/
Primera menci
;
Menci segent
,
2.4
Menci addicional dedici
2.5
Menci de responsabilitat a continuaci duna menci
addicional dedici
/
Primera menci
;
Menci segent
3. rea especfica del material o del tipus de recurs
3.1
Dades matemtiques (recursos cartogrfics)
3.1.1
Menci descala
;
3.1.2
Menci de projecci
()
3.1.3
Menci de coordenades i dequinocci
;
3.1.3.3
Menci dequinocci
3.2
Menci del format musical (msica notada)
3.3
Numeraci (publicacions seriades)
3.3.2
Designaci numrica
( )*
3.3.3
Designaci cronolgica
=
3.3.6
Sistema alternatiu de numeraci
;
3.3.7
Nova seqncia de numeraci
4. rea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.
4.1
Lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci
Primer lloc
;
Lloc segent
:
4.2
Nom de leditor, el productor i/o el distribudor
,
4.3
Data de publicaci, de producci i/o de distribuci
()
Informaci dimpressi o de fabricaci
4.4
Lloc dimpressi o de fabricaci
:
4.5
Nom de limpressor o del fabricant
,
4.6
Data dimpressi o de fabricaci
5. rea de la descripci del material
5.1
Extensi
:
5.2
Altres dades fsiques
;
5.3
Dimensions
Format bibliogrfic i dimensions (recursos monogrfics
antics)
+
5.4
Menci de material dacompanyament
25
R
R
R
OA
R
O
O
OA
R
R
OA
OA
OA
R
R
R
OA
OA
OA
R
R
OA
OA
OA
R
R
R
R
OA
OA
OA
OA
OA
OA
OA
O
O
O
R
R
R
R
6. rea de la collecci i dels

recursos monogrfics en ms
duna part
()
6.1
:
6.3
6.4
/
;
,
6.5
6.6
Ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms

duna part
Informaci complementria del ttol de la collecci o del
recurs monogrfic en ms duna part
Menci de responsabilitat de la collecci o del recurs
monogrfic en ms duna part
Primera menci
Menci segent
Nmero internacional normalitzat de la collecci o del
recurs monogrfic en ms duna part
Numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en
ms duna part
OA
R
R
OA
OA
7. rea de les notes
**
8. rea del nmero normalitzat i dels termes de disponibilitat

8.1
Identificador del recurs
Empremta (recursos monogrfics antics)
=
8.2
Ttol clau (recursos continus)
:
8.3
Termes de disponibilitat
R
OA
OA
R
* La designaci cronolgica va entre parntesis noms quan acompanya una designaci numrica.
** Noms algunes notes sn obligatries si sapliquen i/o estan disponibles. Vegeu lrea 7.
La taula segent enumera els elements de la ISBD:
Element
ISBD
Forma del contingut
0.1
0.1.1
Tipus de suport
0.2
Ttol
Ttol propi
1.1
Ttol com (del ttol propi)
1.1.3.7
Ttol dependent (del ttol propi)
1.1.3.7
Designaci del ttol dependent (del ttol propi)
1.1.3.7
Ttol duna obra individual del mateix autor
1.1.5.2
Ttol duna obra individual dun autor diferent
1.4.5.11.2
Ttol parallel
1.2
Ttol com (del ttol parallel)

Ttol dependent (del ttol parallel)
1.2.5.5
1.2.5.5
Designaci del ttol dependent (del ttol parallel)
1.2.5.5
1.3
Informaci complementria parallela del ttol
1.3.4.7
Menci de responsabilitat relativa al ttol
1.4
Menci parallela de responsabilitat relativa al ttol
1.4.5.10
Menci dedici
2.1
Menci parallela dedici
2.2
2.3
Menci parallela de responsabilitat relativa a ledici
2.3.4
2.4
Menci parallela addicional dedici
2.4.4
26
Element
ISBD
Menci de responsabilitat relativa a una menci addicional dedici
2.5
Menci parallela de responsabilitat relativa a una menci addicional dedici
2.5.2
Menci descala
3.1.1
Menci de projecci
3.1.2
Coordenades
3.1.3.1
Longitud i latitud
3.1.3.2
Ascensi recta i declinaci
3.1.3.3
Equinocci
3.1.3.4
Menci del format musical
3.2.1
Menci parallela del format musical
3.2.2
Designaci numrica
3.3.2
3.3.3
Sistema parallel de numeraci
3.3.5
Sistema segent de numeraci
3.3.7
4.1
Addicions al lloc de publicaci
4.1.9
Lloc parallel de publicaci, de producci i/o de distribuci
4.1.11
Addicions al lloc parallel de publicaci

4.2
Nom parallel de leditor, el productor i/o el distribudor
4.2.10
4.3
4.4
4.5
4.6
Designaci especfica del material
5.1.2
Extensi
5.1
Paginaci
5.1.4
Durada
5.1.5
Composici del material
5.2.2
Presncia dillustracions
5.2.3
Presncia de color
5.2.4
Escala de reducci
5.2.5
Presncia o absncia de so
5.2.6
Alineaci dels fotogrames
5.2.7.1
Procs o mtode de reproducci dimatges fixes
5.2.7.2
Velocitat de reproducci
5.2.7.3
Mtode denregistrament
5.2.7.4
Direcci del solc
5.2.7.5
Mida del solc
5.2.7.6
Nombre de pistes de la cinta
5.2.7.7
Configuraci de les pistes
5.2.7.8
Nombre de canals de so
5.2.7.9
Equalitzaci
5.2.7.10
Reducci del soroll
5.2.7.11
27
Element
ISBD
Dimensions
5.3
Format bibliogrfic (recursos monogrfics antics)
5.3.2
5.4
Ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.1
Ttol com de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part

Ttol dependent de la collecci del recurs monogrfic en ms duna part
Designaci de ttol dependent
Ttol parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.2
Ttol com parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.2.2
Ttol dependent parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.2.2
Designaci parallela de ttol dependent de la collecci o del recurs monogrfic en

ms duna part
Informaci complementria del ttol de la collecci o del recurs monogrfic en ms
duna part
6.3
Informaci complementria parallela de la collecci o del recurs monogrfic en ms

duna part
6.3.1
Menci de responsabilitat relativa a la collecci o al recurs monogrfic en ms duna

part
6.4
Menci parallela de responsabilitat relativa a la collecci o al recurs monogrfic en

ms duna part
6.4.1
Nmero internacional normalitzat de la collecci o del recurs monogrfic en ms

duna part
6.5
Numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
6.6
Notes
Nota sobre la forma del contingut i el tipus de suport
7.0.1
Nota sobre referncies bibliogrfiques
7.0.2
Nota sobre la periodicitat
7.0.3
Nota sobre els requisits del sistema
7.0.4
Nota sobre la modalitat daccs
7.0.5
Nota sobre el ttol propi
7.1.1
Nota sobre la naturalesa, labast, la forma, el propsit o la llengua
7.1.2
Nota sobre els ttols parallels i la informaci complementria parallela del ttol
7.1.3
Nota sobre les mencions de responsabilitat
7.1.4
Nota sobre ledici i la histria bibliogrfica
7.2
Nota sobre els canvis en ledici
7.2.2
Nota sobre la histria bibliogrfica
7.2.3
Nota sobre les relacions amb altres recursos
7.2.4
Nota sobre traduccions
7.2.4.1
Nota sobre reproduccions
7.2.4.2
Nota sobre edicions diferents
7.2.4.3
Nota sobre suplements, encartaments, etc.
7.2.4.4
Nota sobre suplements de o encartaments en
7.2.4.5
Nota sobre altres relacions
7.2.4.6
Nota sobre la relaci entre recursos continus
7.2.4.7
Nota sobre el tipus de material o el tipus especfic de recurs
7.3
28
Element
ISBD
Nota sobre la publicaci, la producci, la distribuci, etc.
7.4
Nota sobre la descripci del material
7.5
Nota sobre la collecci i el recurs monogrfic en ms duna part
7.6
Nota sobre el contingut
7.7
Nota sobre lidentificador del recurs i els termes de disponibilitat
7.8
Nota sobre lenquadernaci
7.8.2
Nota sobre la base de la descripci
7.9
Nota de resum
7.10.2
Nota sobre ls o els destinataris
7.10.3
Nota sobre nmeros
7.10.4
Nota sobre lexemplar que es descriu
7.11
8.1
Identificador normalitzat
8.1.2
Nom comercial i nmero del catleg
8.1.4
Empremta
8.1.5
Qualificaci a lidentificador
8.1.3
Ttol clau
8.2
8.3
Qualificaci als termes de disponibilitat
A.3.2
8.3.2
Puntuaci
Cada element de la descripci va precedit o est delimitat per la puntuaci presA.3.2.1

crita. Quan un element s el primer element duna rea, somet la puntuaci prescrita que el
precedeix. La puntuaci prescrita va precedida i seguida despai (un espai simple del teclat o
lespai duna m tipogrfica en la impressi), amb lexcepci de la coma (, ) i el punt (. ), que
noms van seguits despai. La inclusi daltra puntuaci dependr del centre de catalogaci,
com tamb en dependr lespaiat que precedeix i segueix aquesta puntuaci. La puntuaci prescrita es mant fins i tot quan dna com a resultat una doble puntuaci (vegeu A.3.2.7). Per a la
puntuaci descriptures que sescriuen de dreta a esquerra, vegeu A.3.2.11 i lapndix B.
A.3.2.2
Els parntesis ( ( ) ) i els claudtors ( [ ] ) es tracten com un sol smbol de
puntuaci, de manera que lespai que els precedeix va davant del primer parntesi o claudtor
(el dobertura) i el segon espai va desprs del segon parntesi o claudtor (el de tancament) (vegeu tamb A.8, per a les excepcions). Si els parntesis o els claudtors van precedits o seguits
de puntuaci prescrita que acaba o comena amb un espai, noms es dna un espai. Si un parntesi o un claudtor de tancament va seguit duna coma o dun punt usat com a puntuaci
prescrita, o de qualsevol altre signe de puntuaci trobat en el recurs, no es dna cap espai.
Exemple
. #[S.l.]#: Editor
i no
. ##[S.l.]##: Editor
Comentari editorial: El carcter # susa, en aquest exemple, per representar
els espais, per no ha daparixer en els registres bibliogrfics.
A.3.2.3
Cada rea de la descripci, excepte la primera, va precedida de punt, espai, gui
llarg, espai (. ), tret que lrea estigui separada clarament de la precedent per un canvi de
pargraf; en aquest darrer cas, el punt, espai, gui llarg, espai es pot reemplaar per un punt (.)
al final de lrea precedent.
29
A.3.2.4
Quan el primer element duna rea no figura en una descripci, la puntuaci
prescrita del primer element que hi figura se substitueix per punt, espai, gui llarg, espai (. ),
que precedeix lrea.
A.3.2.5
Quan es repeteix una rea, cada repetici va precedida de punt, espai, gui llarg,
espai (. ), excepte quan es donen les condicions descrites a A.3.2.3.
A.3.2.6
Quan es repeteix un element, cada repetici va precedida de la puntuaci prescrita apropiada per a lelement.
A.3.2.7
Quan un element o una rea acaba amb un punt i la puntuaci prescrita de
lelement o lrea segent comena amb un punt, sanoten tots dos punts per tal de considerar
tant la puntuaci duna abreviatura com la puntuaci prescrita.
Exemples
. 3rd ed..
i no
. 3rd ed.
And then . 4th ed.
i no
And then 4th ed.
by J. Smith, Esq..
i no
by J. Smith, Esq.
National flight / by Air Flight Inc.. Navigation advisor / Interactive Mapping
Corporation
i no
National flight / by Air Flight Inc. Navigation advisor / Interactive Mapping
Corporation
A.3.2.8
totes:
Dos dels smbols de puntuaci es poden usar en totes les rees, o gaireb en
a) Els claudtors tanquen la informaci trobada fora de les fonts prescrites dinformaci i
les interpolacions fetes en la descripci. Quan dins de la mateixa rea hi ha elements
successius que sobtenen de fora de les fonts prescrites dinformaci, cada element va
dins del seu propi parell de claudtors.
Exemples
. [S.l.] : [s.n.]
i no
. [S.l. : s.n.]
. [2nd ed.]. [S.l.] : [s.n.]
i no
[2nd ed.]. [S.l. : s.n.].
. ([Historical instruments at the Victoria and Albert Museum] ; [4])
i no
. ([Historical instruments at the Victoria and Albert Museum ; 4])
b) El senyal domissi, s a dir, els punts suspensius ( ), indica lomissi duna part
dun element. El senyal domissi va precedit i seguit despai.
A.3.2.9
Quan en una rea o en un element hi figura la mateixa informaci en dues o ms
llenges o escriptures, sapliquen les disposicions segents:
Quan un element sanota en ms duna llengua o escriptura, la informaci en cada llengua o escriptura desprs de la primera va precedida despai, signe igual, espai ( = ).
Quan en la mateixa rea sanoten dos o ms elements en ms duna llengua o escriptura,
els elements en cada llengua o escriptura sanoten junts amb la puntuaci apropiada que
ha de precedir cada element. El grup sencer delements de la primera llengua o escriptura anotada va precedit de la puntuaci apropiada per al primer element, i cada grup
desprs del primer va precedit despai, signe igual, espai ( = ).
Quan una sola menci (per exemple, una menci de responsabilitat) sanota parcialment
en una llengua o escriptura i parcialment en ms duna llengua o escriptura, les diverses
30
formes lingstiques es transcriuen juntes; susa el signe igual o altres smbols de puntuaci, segons sigui apropiat.
A.3.2.10
Una rea o un element que no saplica al recurs no sinclou en la descripci.
Tamb somet la puntuaci prescrita que precedeix o tanca lrea o lelement.
A.3.2.11
Quan la informaci es dna en una escriptura no llatina, la puntuaci prescrita
es pot donar amb els smbols equivalents en aquesta escriptura. De manera anloga, en una escriptura que sescriu de dreta a esquerra, la combinaci de punt, espai, gui llarg, espai de la
puntuaci prescrita es llegeix de dreta a esquerra.
Exemple
. / ( )
.cop. 1982 , :
Vegeu lapndix B per al tractament de la informaci anotada en escriptures que sescriuen

desquerra a dreta i de dreta a esquerra.
A.3.3 Lesquema complet de puntuaci per a cada rea sestableix a linici de lrea.
A.4
Fonts dinformaci
A.4.1
Base de la descripci
Per a tots els tipus de material, el recurs sencer constitueix la base de la descripci. En decidir la
base de la descripci, la unitat bibliogrfica que es descriur, cal considerar els aspectes segents:
Recursos monogrfics en una part: el recurs sencer.
Recursos monogrfics en ms duna part: es prefereix una font que identifiqui el recurs sencer
i una font dinformaci que sapliqui al recurs sencer, per si no hi ha una font daquest tipus, se
selecciona el primer nmero o part o, en el seu defecte, el primer nmero o part disponible. Per
a la descripci analtica de la part, vegeu els recursos monogrfics en una part.
Publicacions seriades: el primer nmero o part o, en el seu defecte, el primer nmero o part
disponible. En el cas de publicacions seriades numerades, el primer nmero o part s aquell amb
la designaci numrica ms baixa o amb la designaci cronolgica ms antiga. En el cas de
publicacions seriades no numerades, el primer nmero o part s aquell amb la data de publicaci, producci i/o distribuci ms antiga. En general, es prefereix el primer nmero o part (o el
ms antic) a una font associada al recurs sencer o a una seqncia de ms dun nmero o part.
rea
0. Forma del contingut i tipus de suport
Tots els nmeros o parts
1. Ttol i menci de responsabilitat
Primer nmero o part, o el ms antic
2. Edici
3. Especfica per a certs materials o tipus de

recurs

Per a la numeraci (publicacions seriades): el
primer i lltim nmero o part de cada
sistema o seqncia de numeraci
4. Publicaci, producci, distribuci, etc.

Lloc i editor, productor, distribudor, etc.
Lloc i fabricant
Data

Primer i/o darrer nmero, o part
5. Descripci del material
31
6. Colleccions i recursos monogrfics en ms

duna part
7. Nota
Tots els nmeros o parts i qualsevol altra font
8. Identificador del recurs i termes de

disponibilitat
Tots els nmeros o parts i qualsevol altra font
Recursos integrants: la iteraci actual, excepte per a la data inicial de publicaci.

rea
0. Forma del contingut i tipus de suport
Iteraci actual
1. Ttol i menci de responsabilitat
Iteraci actual
2. Edici
Iteraci actual
3. Especfica per a certs materials o tipus de

recurs
Totes les iteracions
4. Publicaci, producci, distribuci, etc.

Lloc i editor, productor, distribudor, etc.
Lloc i fabricant
Dates
Iteraci actual
Iteraci actual
Primera i/o darrera iteracions
5. Descripci del material
Iteraci actual
6. Colleccions i recursos monogrfics en ms

duna part
Iteraci actual
7. Nota
Totes les iteracions i qualsevol altra font
8. Identificador del recurs i termes de

disponibilitat
Totes les iteracions i qualsevol altra font
A.4.2
Fonts preferides dinformaci
La selecci de la font preferida dinformaci varia en funci del tipus de material, per hi ha uns
criteris generals comuns:
exhaustivitat de la informaci per a la identificaci: la font que dna la informaci ms
completa, clara i autoritativa.
proximitat de la font a la informaci: la font que est ms prxima al contingut del recurs, com ara una font interna, i
persistncia de la font dinformaci: la font que s ms duradora.
Si hi ha ms duna font dinformaci que es pot qualificar com a font preferida dinformaci del
recurs, se selecciona la primera ocurrncia daquestes fonts, excepte que sapliqui una de les
condicions segents:
Si el recurs cont fonts preferides dinformaci en ms duna llengua o escriptura, la
font preferida dinformaci se selecciona de la manera segent:
1. la font en la llengua o lescriptura que correspon a la llengua o lescriptura del
contingut del recurs o a la llengua o lescriptura predominant del contingut del
recurs;
2. la font en la llengua o lescriptura de la traducci, si se sap que lobjectiu del recurs
s la traducci;
3. la font en la llengua o lescriptura original del contingut;
4. la primera font que es troba en el recurs.
Si el recurs cont fonts preferides dinformaci que porten dates diferents, se selecciona
la font que porta la darrera data o la ms recent.
32
A.4.2.1
Recursos impresos
A.4.2.1.1 Recursos en escriptura llatina

La font preferida dinformaci s la portada, o, en el cas de recursos que no tenen portada, el
substitut de la portada. Un substitut de la portada se selecciona dacord amb els criteris establerts a A.4.2. Fonts com ara la coberta, el llom, etc., no es tracten com a font preferida
dinformaci, excepte si es publiquen amb el recurs.
Si la informaci que tradicionalment es dna a la portada es dna en pgines oposades, amb o
sense repetici, les dues pgines es tracten com a font preferida dinformaci.
Les portades que no shan seleccionat com a font preferida dinformaci, o com a part duna
font dinformaci collectiva nica, es considera que constitueixen altres preliminars.
En el cas de recursos que no tenen una font preferida dinformaci que sapliqui a tot el recurs,
vegeu A.4.2.5.
Per a recursos monogrfics:
Quan en un recurs monogrfic en una part hi ha ms duna portada, se selecciona la que correspon al recurs que es descriu (per exemple, la portada analtica
en el cas duna monografia que forma part duna collecci; la portada amb les
dades de la reproducci en el cas duna reproducci facsmil) (vegeu tamb
1.1.4.2).
Quan un recurs monogrfic en ms duna part es cataloga com un tot, susa la
portada comuna a totes les parts com a font preferida dinformaci.
Si no es pot seleccionar un substitut de la portada dacord amb els criteris
dA.4.2, es considera lordre de fonts segent: el colof, la portadella, els altres
preliminars, el ttol inicial, el ttol de lexpedient, el ttol de la llegenda del foli,
lncipit, lxplicit, les paraules inicials del text principal, les paraules inicials
del recurs. Per a cada descripci noms es pot designar una pgina, una porci
de pgina, o una part del recurs com a substitut de la portada.
Per a recursos continus:
La font preferida dinformaci s la portada o el substitut de la portada del nmero o la iteraci usats com a base de la descripci (vegeu A.4.1). El substitut
de la portada dun recurs continu que no t portada sobt de determinades fonts
en lordre de preferncia segent:
1. la portada analtica, la coberta, el ttol inicial, la capalera, les pgines
deditorial, el colof;
2. els altres preliminars i la informaci que es troba en els embolcalls, a la
part superior i a la inferior de les pgines de text (com ara les llegendes
de foli);
3. la resta del recurs continu: el prefaci, el prleg, el sumari, el text, els
apndixs, etc.;
4. les fonts de referncia externes al recurs i que no hi van associades (per
exemple, bibliografies, catlegs deditors).
A.4.2.1.2 Recursos en escriptures no llatines
Si, en un recurs en una escriptura no llatina, el colof cont dades bibliogrfiques completes, el
colof s la font preferida dinformaci quan es donen una o ms de les condicions segents:
33
a) el full que est en la posici de la portada noms porta el ttol propi a la manera de
portadella;
b) el full que est en la posici de la portada porta el ttol propi, amb o sense altra informaci bibliogrfica, en una versi calligrfica (en el colof sanoten les dades bibliogrfiques completes en les formes convencionals dels carcters xinesos, usades en la impressi moderna del xins, el japons i el core);
c) el full que est en la posici de la portada noms porta el ttol i/o les dades de publicaci
en la versi duna llengua occidental.
A.4.2.2
Recursos cartogrfics i imatges fixes
En el cas dels recursos cartogrfics i les imatges fixes, la font preferida dinformaci es tria
dacord amb lordre de preferncia segent:
a) el recurs mateix;
b) el contenidor (carpeta, coberta, sobre, etc.) o la capsa, el suport i el peu dun globus,
etc., publicat per leditor o el fabricant del recurs;
c) un text o fullet dacompanyament;
d) fonts externes al recurs, com ara un catleg, una bibliografia, etc.
En el cas dels atles, la font preferida se selecciona dacord amb els criteris que sapliquen a les
monografies o als recursos continus, segons el que sigui pertinent (vegeu A.4.2.1.1).
A.4.2.3
Recursos multimdia i audiovisuals
Molts recursos multimdia, enregistraments sonors, enregistraments de vdeo i imatges en moviment no tenen una nica font dinformaci per crear una descripci bibliogrfica. Aix doncs,
en descriure un recurs, pot ser necessari seleccionar entre fonts dinformaci tan diverses com
ara el contingut del recurs mateix (on les dades es poden donar de manera visual o auditiva, o de
les dues maneres), una etiqueta enganxada, un contenidor, un fullet o qualsevol altre material
textual dacompanyament, com ara un manual.
Les fonts preferides dinformaci sn:
a) una font que identifica collectivament lobra o les obres incloses en el recurs i que hi
est associada de manera permanent, com ara els fotogrames del ttol duna pellcula
cinematogrfica o letiqueta dun disc;
b) una font que identifica collectivament lobra o les obres incloses en el recurs i que
acompanya el recurs, com ara un encartament descriptiu publicat amb un disc.
En general, es prefereixen les fonts textuals a les sonores. Tanmateix, quan la informaci textual
s deficient o clarament errnia i la font de so integral s ms adequada, es pot preferir aquesta
darrera font.
A.4.2.4
Recursos electrnics
Les fonts preferides dinformaci sn:

a) una font que identifica el recurs com un tot i que s interna al mateix recurs, com ara la
pantalla del ttol, el men principal, les mencions del programa, la capalera del fitxer
incloent la lnia de Tema:, la pgina inicial o la informaci codificada (per exemple, la
capalera TEI, el ttol HTML);
b) una font que identifica el recurs com un tot i que figura en el suport fsic o en les seves
etiquetes;
c) un contenidor publicat per leditor, el productor o el distribudor;
d) la documentaci o altre material dacompanyament que identifica el recurs (per exemple, una carta de leditor).
34
A.4.2.5
Recursos sense una font comuna dinformaci
Recursos monogrfics en una part. Quan no hi ha una font preferida dinformaci que
sapliqui al recurs sencer, per cada una de les obres que cont t la seva prpia font preferida
dinformaci, inclosos recursos amb versions de la mateixa obra en ms duna llengua, les diverses fonts dinformaci es poden considerar collectivament com una sola font dinformaci.
Recursos monogrfics en ms duna part. Quan no hi ha una font preferida dinformaci que
sapliqui al recurs sencer, per cada part t la seva prpia font preferida dinformaci, se selecciona la font preferida de la primera part disponible.
Recursos continus. Quan el recurs cont ms duna obra, cada una amb la seva font preferida
dinformaci i la numeraci, es fa una descripci separada per a cada una. A lrea 7 es dna
una explicaci apropiada relativa a les descripcions separades (vegeu 7.2.4.6).
A.4.2.6
Recursos sense una font dinformaci en el recurs
Si en el recurs no hi ha cap font dinformaci, es poden usar fonts externes, com ara catlegs,
bibliografies o ressenyes.
A.4.3
Fonts prescrites
Per a cada rea es designen algunes fonts com a fonts prescrites dinformaci i senumeren en
ordre de preferncia.
Si els elements de dades de lrea 1 es troben en fonts diferents (per exemple, ttols que figuren
a la portada i a la coberta), la font se selecciona segons lordre preferit de les fonts (vegeu cada
una de les rees i A.4.2) i es transcriu la forma que shi troba. Quan s apropiat, la informaci
sanota en lordre trobat a la font seleccionada.
En el cas de les rees 2, 3, 4 i 6, es prescriuen diverses fonts, de manera que les fonts prescrites
sn una combinaci de fonts. Si els elements de dades daquestes rees es troben en diferents
fonts, se selecciona la font dacord amb el seu ordre de preferncia (vegeu cada una de les rees
i A.4.2) i es transcriu la forma que shi troba. Quan s apropiat, la informaci sanota en lordre
trobat a la font seleccionada.
En el cas de les rees 1 a 4 i 6, la informaci obtinguda duna font diferent de les fonts prescrites sanota entre claudtors si es transcriu com a part de lrea. Alternativament, aquesta informaci es pot donar a lrea 7 sense claudtors. La informaci trobada fora del recurs es pot
anotar a lrea 7.
El recurs descrit ha de ser el recurs tal com lha publicat leditor, el productor, el distribudor,
etc. Cap part del recurs no es pot considerar una font prescrita excepte que sigui part del recurs
tal com es va publicar. Per exemple, una coberta o un llom susen com a font prescrita noms si
est clar que el recurs es va publicar amb aquella enquadernaci.
Quan la informaci de les rees 1, 2, 4 o 6 prov duna font que no s una de les
fonts prescrites dinformaci per a lrea, la font dinformaci sanota a lrea 7.
Quan el recurs no t portada i se selecciona una font dinformaci alternativa
com a substitut de la portada, el substitut de la portada sidentifica a lrea 7
(vegeu 7.1.1.1), tal com es fa amb la informaci de les rees 1, 2, 4 i 6 obtinguda dun substitut de la font prescrita.
35
A.5
Llengua i escriptura de la descripci
Els elements de les rees 1, 2, 3, 4 i 6 normalment es transcriuen del recurs o sanoten a partir
del recurs; aix doncs, sempre que sigui possible van en les llenges i/o escriptures en les quals
hi figuren. Les interpolacions que es fan en aquestes rees van entre claudtors i es donen en la
llengua i lescriptura del context daquesta part de la descripci, excepte:
les abreviatures prescrites (vegeu A.6) i les interpolacions prescrites (vegeu A.8 i A.9);
la menci de funci del distribudor (vegeu 4.2.5) i les addicions a la data dimpressi
(vegeu 4.3.7 i 4.6), que es donen en la llengua i lescriptura triada pel centre de catalogaci.
Normalment, els termes usats en les rees 5, 7 i 8 no es transcriuen del recurs i, per tant, no requereixen ls de claudtors en les interpolacions, etc. Els termes es donen en la llengua i/o
lescriptura del centre de catalogaci, amb les excepcions segents:
el ttol original i el ttol variant quan sanoten a lrea 7;
les citacions que es donen a lrea 7;
el ttol clau que sanota a lrea 8.
Algunes especificacions de la versi anglesa de la ISBD prescriuen ls dun terme o duna
frase en angls en la descripci. En aquests casos, els centres de catalogaci han dusar un terme
o una frase equivalent en la llengua del centre.22
Un element de la descripci dun recurs que figura en una escriptura diferent de la triada pel
centre de catalogaci, es pot donar, si s necessari, transliterat o transcrit sense claudtors en
lescriptura triada pel centre. Quan una escriptura no s ds corrent, o no est disponible, es pot
usar una escriptura alternativa adequada, per exemple, el cirllic civil enlloc del cirllic de
lesglsia eslava.
Es preserva lortografia de les paraules tal com consten en el recurs, per les lligadures i altres formes antigues de lletres i diacrtics es poden transcriure en les
formes actuals si el centre de catalogaci no disposa daquelles formes antigues.
No es tenen en compte les diferents formes de les lletres si ls actual no en fa
cap distinci ortogrfica. No safegeixen els accents i altres signes diacrtics que
no estan presents en la font. Per a ls de majscules i minscules, vegeu A.7.
Les interpolacions del centre de catalogaci han de seguir la prctica ortogrfica
actual. Per a les interpolacions en llat, vegeu A.6.1.
A.6
Omissions i abreviatures
A.6.1
Les abreviatures que figuren a la font dinformaci usada per a la descripci es transcriuen tal com es troben. A lrea 1, la informaci no sabreuja ni somet.
Excepcionalment, es permet abreujar certs elements de la descripci, sempre que lomissi tingui lloc al final o al mig dun element (per exemple, un ttol propi llarg o un ttol propi duna
publicaci seriada que inclou una data o una xifra que varia dun nmero a laltre (vegeu
1.1.5.1)). En aquests casos, lomissi sindica amb el senyal domissi ( ).
Les contraccions i abreviatures que continuen la tradici dels manuscrits
dabreujar paraules llargues i/o ds freqent, es poden deixar tal com es troben
22
Nota de la trad.: En la traducci catalana de la ISBD, en aquests casos es prescriu usar un terme o una
frase en catal.
36
o, quan sigui possible, es poden desenvolupar. El desenvolupament de paraules

abreujades es tanca entre claudtors o es dna a lrea 7.
Exemples
Boetij viri celeberrimi de [con]solatio[n]e phylosophie liber : cu[m]
optimo [com]me[n]to beati Thome
Dialogus beati Gregorij Pape : eiusq[ue] diaconi Petri in quattuor libros
diuisus : de vita [et] miraculis patru[m] italicor[um] : [et] de eternitate
a[n]imarum
Quan el significat duna abreviatura o contracci s dubts, sanota un signe

dinterrogaci a continuaci del desenvolupament hipottic, per exemple
amico[rum?]. Quan no es pot determinar el significat duna abreviatura o contracci, sanota un signe dinterrogaci, entre claudtors, per a cada abreviatura
o contracci, per exemple amico[?], [?]s; tamb es pot deixar labreviatura o la
contracci tal com figura en el recurs.
A.6.2
Si sabreuja una menci de responsabilitat nica que consisteix en els noms de diverses persones o entitats corporatives (vegeu 1.4.5.3), lomissi sindica amb el senyal domissi,
seguida de labreviatura prescrita et al. (= et alii, i altres) o, en el cas de registres amb escriptures no llatines, lequivalent en una altra escriptura. La abreviatura va entre claudtors.
A.6.3
4.2.12).
Algunes abreviatures es prescriuen en especificacions concretes (vegeu 4.1.14 i
A.6.4
En diverses disposicions es preveu ls dabreviatures estndard (per exemple, en
la menci dedici, vegeu 2.1.2) sense precisar la forma que han dadoptar les abreviatures emprades. Aquestes abreviatures no estan prescrites, per es recomana ls destndards internacionals o nacionals (vegeu lapndix C).
Les abreviatures emprades en els exemples sn illustratives i no prescriptives, excepte les abreviatures prescrites mencionades a A.6.2 i A.6.3 (vegeu tamb lapndix D). Susen algunes
abreviatures llatines per facilitar lintercanvi internacional de registres bibliogrfics i per evitar
que els centres bibliogrfics hagin de proporcionar termes equivalents per ajustar el text a cada
llengua possible.
A.6.5
Les sigles i els acrnims sanoten sense espais interns, independentment de la forma
en qu es presenten en el recurs.
Exemples
Pel battesimo di S.A.R. Ludovico
KL Ianuarius habet dies xxxi
Secundum usum S.R.E.
Prediche del M.R.P.C.M.
Les abreviatures que consisteixen en ms duna lletra sola es tracten com a paraules diferents,
separades amb espai de les paraules o inicials precedents o segents.
Exemples
Ph. D.
Mr. J.J. Rousseau
Quan dues o ms abreviatures, sigles, etc., diferents, apareixen en juxtaposici, cada una va
separada de laltra per un espai.
37
Exemples
par R.F. s. d. C.
M. J.P. Rabaut
A.7
s de majscules
En general, en les escriptures en les que ls de majscules s rellevant, sescriu amb majscula
la primera lletra de la primera paraula de cada rea. Tamb va amb majscula la primera lletra
de la primera paraula de certs elements o parts delements (per exemple, el ttol parallel, el ttol
alternatiu, el ttol de secci). En ls daltres majscules sha de seguir ls apropiat de la llengua i lescriptura de la descripci (vegeu A.5 per a la llengua, lescriptura i la forma de les lletres que shan dusar en la transcripci). Quan a la descripci hi ha ms duna llengua o escriptura, ls de les majscules ha destar dacord amb ls de la llengua o lescriptura corresponent,
fins i tot quan aquesta prctica produeix inconsistncies en ls de majscules en la descripci
considerada com un tot.
Sanoten amb majscula les lletres amb valor numric dun cronograma que figura en el ttol o en lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., i les
lletres dun acrstic en el text dun poema. Les interpolacions usades pel centre
de catalogaci han de seguir la prctica moderna.
Exemple
Anno Vt speraMUs, pace CoronanDo [1610]
Una I llarga majscula final en paraules llatines s una lligadura que representa
ii o ij. Es pot desenvolupar (vegeu A.6.1) o es pot deixar tal com figura en el
recurs.
Els tipus antics de lletra noms disposaven duna lletra per a les majscules I i J
i una altra per a la U i la V. (Les minscules i/j i u/v susaven tamb indistintament, de manera que les diferncies obeeixen als tipus de lletra usats i a convencions grfiques ms que no pas a convencions ortogrfiques, per totes dues
lletres existien en la majoria de tipus de lletra). Les lletres majscules U i V es
van comenar a diferenciar al comenament del segle XVI; la distinci entre I/J,
i/j, u/v va arribar ms tard, tamb en el segle XVI.23
En la comunitat catalogrfica internacional sapliquen diverses convencions de
transcripci de la I/J i de la U/V que presenten lleugeres diferncies. Aquestes
convencions poden variar des de la transcripci de les majscules tal com
consten al recurs, a la conversi de V en u en la majoria dels casos. Cada centre
de catalogaci ha daplicar de manera coherent el mtode de conversi que hagi
establert.
Per exemple, si no es transcriu ls de les majscules de loriginal, alternant I i
J, U i V, i VV o UU en representaci de la W, es transcriuen tal com apareixen
en el recurs, s a dir:
I o J com a i o j, IJ final com a ij, U i V com a u i v, VV com a vv.
o, I o J es poden convertir en i o j, U i V en u o v, i VV en w, dacord amb les
convencions ortogrfiques modernes.
23
Ls consistent daquests tipus com a lletres diferents no es va establir fins ben entrat el segle XIX.
Vegeu: D.B. Updike, Printing types: their history, forms and use (Cambridge: Harvard University Press,
1937), p. 22, nota.
38
Si no s possible identificar una majscula com una lletra o una altra (per
exemple, I/J o U/V en tipus gtic), shauria de normalitzar dacord amb
lortografia moderna en la llengua del recurs.
Exemples
JOHANNES com a Johannes
JSAK com a Isak
A.8
Errors dimpremta
Les incorreccions i les paraules mal escrites es transcriuen tal com figuren en el recurs. Poden
anar seguides de sic, entre claudtors precedits i seguits despai ( [sic] ), o b es pot afegir la
versi correcta entre claudtors i precedida de i.e. (= id est, s a dir), o lequivalent en una
altra llengua i/o escriptura.
Exemples
25 anys deducaci de presones [i.e. persones] adultes a Sabadell
Generaci automctica [sic] de currculums vitae
Chansons crs et interprts [sic]
The world in anger [i.e. danger]
Looser [i.e. Loser] takes all
The notted [i.e. noted] history of Mother Grim
Barcelonette [i.e. Barcelonnette]
Golden Vienese [sic] waltzes
compuesto por Luis de Bricneo [i.e. Briceo]
Small busines [sic] encyclopedias
An hnmble [sic] address
To my loaing [sic] friend
Antiqvtates [i.e. Antiqvitates] Alstetenses et Palatinatvs Saxonici

Quan limpressor ha deixat un espai en blanc per inserir una caplletra manualment, safegeix la lletra entre claudtors i la interpolaci sexplica a lrea 7.
Exemple
[T]he true history of recent events
Nota: Espai en blanc per a la caplletra, deixat per limpressor
Els espais que es deixen intencionadament en blanc per a dates, noms, etc., que
shan domplir posteriorment de manera manual, sanoten entre claudtors.
Sanota el terme espai en blanc, o un terme equivalent apropiat en la llengua del
centre de catalogaci. Les addicions a m en aquests espais sanoten a lrea 7 o
es donen entre claudtors a lrea 1, amb una explicaci a lrea 7.
Exemple
Kungrelse, Angende Ngon tilrnad Entreprenade, af tndningen och
underhllandet af Stadsens enskilte Lycktor. Gifwen Stockholms
Rdhus den [espai en blanc] Junii 176[espai en blanc]
Nota: La data 19 Junii 1767 ha estat afegida a m a la portada i a la
darrera pgina de lexemplar x de la collecci y
39
o
Kungrelse, Angende Ngon tilrnad Entreprenade, af tndningen och
underhllandet af Stadsens enskilte Lycktor. Gifwen Stockholms
Rdhus den [19] Junii 176[7]
Nota: Les dates entre claudtors han estat afegides a m a lexemplar x
de la collecci y
Quan se sap de lexistncia dexemplars amb un error dimpremta que ha estat

corregit, i totes dues variants es descriuen en un sol registre, susa la darrera
variant com a base de la descripci. La informaci sobre lerrada es dna a
lrea 7.
Exemples
Den sluga och frstndiga gubben, som lrer de ofrfarna bde i
stderna och p landet, at igenom hwarjehanda hus-curer, hela och
bota mngfaldiga sjukdomar, s wl hos mnniskor som fnad;
jmte mycket annat, som kan tjena til frmon och nytta i tskilliga
hushlls-stycken.
Nota: Lestat t una errata en el ttol: sjukdo-/domar
. Stockholm, : gedruckt bey Henr. C. Merckell, knigl. Buchdr. im
Grosz-Frstenthum Finland., Anno 1721.
Nota: Menci de publicaci obtinguda del colof. Lestat t una errata
en el colof: Stocholm
Les lletres impreses al revs es transcriuen de manera correcta i es fa una nota

explicativa.
Exemple
virtue
Nota: La r de virtue est escrita al revs

Les incorreccions o les paraules mal escrites no es transcriuen en el ttol propi
(vegeu 1.1.5.1).
A.9
Smbols, etc.
Els smbols i altres carcters que no es poden reproduir amb els mitjans disponibles, es reemplacen, segons sigui apropiat, per la seva descripci o un equivalent en lletres o paraules. La
substituci va entre claudtors i es fa una nota explicativa, si es considera important per als usuaris del catleg. Quan no es pot reproduir el smbol del copyright, es pot reemplaar per una
paraula o abreviatura sense claudtors.
Exemples
/ by [E.B.C.]
Nota: Les inicials de lautor estan representades per notes musicals
I [love] Paris
Nota: La paraula amor en el ttol est representada per un cor
Splinters, historical, sacred and profane, partly from off that standard [oak], our
blessed constitution
Nota: La paraula oak est representada pel gravat dun roure
[3rd ed.]
Nota: La informaci dedici est representada per tres estrelles
, cop. 2009
Comentari editorial: La data figura com: 2009.
40
A.10 Exemplars incomplets

Les imperfeccions de lexemplar que es descriu es poden donar en nota (vegeu 7.11).
La ISBD socupa de descriure els exemplars de materials bibliotecaris tal com
es publiquen, i no inclou disposicions per a aquelles situacions en qu no es disposa dun exemplar complet o per quan sha de catalogar un exemplar imperfecte sense lajuda del registre bibliogrfic dun exemplar complet.
En el primer cas, els compiladors i usuaris de bases de dades, ja siguin manuals
o automatitzades, han de ser conscients que les descripcions que tenen en
compte les alteracions produdes durant la impressi, els exemplars especials
duna tirada, la presncia de fulls que cancellen, etc., pot ser que no sapliquin
a tots els exemplars de la mateixa edici.
En el segon cas, caldria cercar primerament el registre dun exemplar complet i
descriure les imperfeccions i altres peculiaritats a lrea 7. Quan no shan trobat
dades dun exemplar complet, la informaci deduda pel catalogador i proporcionada a lrea del ttol i de la menci de responsabilitat es dna entre claudtors i es fa una nota explicativa.
Les diferents alternatives es lliguen amb la paraula o. Quan no es pot donar
aquesta informaci, les llacunes sindiquen amb el senyal domissi i amb una
nota explicativa. Quan lextensi completa dun recurs no es pot deduir,
lextensi de lexemplar incomplet sanota dacord amb les especificacions de
5.1.4.1.5.
A.11
Exemples
Els exemples que es donen al llarg de la ISBD sn illustratius i no prescriptius, excepte quan
les especificacions indiquen que sha de seguir la forma que figura en els exemples. La majoria
dels exemples es basen en la descripci de recursos existents.
41
ESPECIFICACI DELS ELEMENTS

REA DE LA FORMA DEL CONTINGUT I DEL TIPUS DE SUPORT
Nota introductria
Lobjectiu de lrea de la forma del contingut i del tipus de suport s indicar, a linici de la descripci, la forma o les formes fonamentals en qu sexpressa el contingut del recurs i els tipus de
suport usats per transmetre aquest contingut per tal dajudar als usuaris del catleg a identificar i
seleccionar recursos adequats a les seves necessitats. La varietat i complexitat creixents de continguts de recursos i de tipus de suport, juntament amb la diversitat dusuaris amb necessitats
concretes dinformaci, requereixen ms especificitat a lhora de descriure la forma del contingut i el tipus de suport a linici del registre. Si es proporciona informaci completa sobre la
forma del contingut i el tipus de suport, es facilitar laccs a tots els tipus dusuaris amb necessitats concretes, lintercanvi de registres de catleg entre xarxes cooperatives, i la interoperabilitat amb altres estndards de metadades en un entorn daccs obert.
Lrea de la forma del contingut i del tipus de suport inclou dos elements, cada un dels quals
sobt duna llista tancada: (1) la forma del contingut, un o ms termes que reflecteixen la
forma o les formes fonamentals en qu sexpressa el contingut dun recurs, a la qual es poden
afegir una o ms qualificacions al contingut, que especifiquen el tipus, la natura sensorial, la
dimensionalitat i/o la presncia o absncia de moviment del recurs que es descriu; i (2) el tipus
de suport, que indica el tipus o els tipus de suport usats per transmetre el contingut del recurs.
Contingut
0.1
0.2
Forma del contingut

Tipus de suport
Puntuaci prescrita
A. Els termes de qualificaci del contingut van entre parntesis immediatament desprs del
terme que expressa la forma del contingut ( ( ) ).
B. Quan es poden aplicar diferents termes de qualificaci del contingut a una forma del
contingut, cada terme segent de qualificaci del contingut va precedit despai, punt i coma,
espai ( ; ).
C. El terme que indica el tipus de suport va precedit despai, dos punts, espai ( : ).
D. Quan un tipus de suport inclou diferents formes del contingut, cada terme que indica la
forma del contingut desprs del primer va precedit de punt, espai (. ).
E. Quan un recurs consisteix en diversos tipus de suport i inclou diferents formes del contingut, cada subsegent menci de forma del contingut : menci de tipus de suport va precedida
despai, signe ms, espai ( + ).
Esquemes de puntuaci
Forma del contingut (qualificaci del contingut) : tipus de suport
Forma del contingut (qualificaci del contingut ; qualificaci del contingut) : tipus de
suport
Forma del contingut. Forma del contingut (qualificaci del contingut) : tipus de suport
Forma del contingut (qualificaci del contingut). Forma del contingut (qualificaci del
contingut) : tipus de suport
Forma del contingut (qualificaci del contingut) : tipus de suport + Forma del contingut
(qualificaci del contingut) : tipus de suport
Font prescrita
El mateix recurs.
42
0.1
Forma del contingut

Obligatori
Les categories de forma del contingut mostren la forma o les formes fonamentals en qu
sexpressa el contingut del recurs. Sanoten un o ms dels termes de la llista segent, o els equivalents en la llengua i lescriptura del centre de catalogaci. En el cas de recursos de contingut
mixt que no tenen una part que predomina (s a dir, quan totes les parts sn igualment prominents o importants), sanoten, en ordre alfabtic, tots els termes que sapliquen al recurs que es
descriu. Excepcionalment, en el cas de recursos compostos de contingut mixt als quals
sapliquen tres o ms formes, es pot donar el terme formes mltiples de contingut.
En el cas de recursos de contingut mixt que tenen una part del recurs que predomina mentre que
la resta del contingut s mnim o incidental (per exemple, un llibre imprs amb algunes
illustracions, per no suficients per considerar-les predominants, una pera enregistrada amb
algunes paraules parlades), es poden ometre les formes del contingut que no predominen.
Termes de la forma del contingut
Terme de la forma del contingut
Definici i abast del terme
altres formes de contingut
Aquest terme susa quan no es pot aplicar cap dels

altres termes daquesta llista al contingut del recurs
que es descriu.
conjunt de dades
Contingut expressat mitjanant dades codificades

digitalment perqu siguin processades per un
ordinador. Entre els exemples hi ha les dades
numriques, les dades del medi ambient, etc.,
usades per aplicacions de programari que calculen
mitjanes, correlacions, etc., o per produir models,
etc., per que normalment no es mostren en la
forma pura. Sexclouen la msica enregistrada
digitalment (vegeu msica), les paraules parlades
(vegeu paraula parlada), els sons (vegeu sons), les
imatges reprodudes per ordinador (vegeu imatge) i
el text (vegeu text).
formes mltiples de contingut
Contingut mixt, en el qual sapliquen tres o ms

formes.
imatge
Contingut expressat mitjanant lnies, formes,

ombres, etc. Una imatge pot ser fixa o en moviment,
en dues o tres dimensions. Entre els exemples hi ha
les reproduccions dart, els mapes, els mapes en
relleu, les fotografies, les imatges de teledetecci,
els estereogrames, les pellcules cinematogrfiques
i les litografies.
moviment
Contingut expressat mitjanant moviment, s a dir,

lacte o el procs de canviar la posici dun objecte
o una persona. Entre els exemples hi ha la dansa
notada, les posades en escena o la coreografia, per
sexclouen les imatges en moviment, com ara les
pellcules cinematogrfiques (vegeu imatge).
msica
Contingut expressat mitjanant tons o sons ordenats

en successi, en combinaci i en relacions
temporals per produir una composici. La msica
pot estar escrita (notaci), executada o
43
Terme de la forma del contingut

enregistrada en el format analgic o en el digital
com a sons vocals, instrumentals o mecnics, amb
ritme, melodia i harmonia. Entre els exemples hi ha
la msica escrita, com ara les partitures i les
particelles, i la msica enregistrada, com ara les
execucions de concerts i dpera, i les
gravacions destudi.
objecte
Contingut expressat mitjanant entitats dorigen

natural o b mitjanant artefactes creats manualment
o fabricats amb mquines. Tamb coneguts com a
estructures tridimensionals o relia. Entre els
exemples dartefactes hi ha les escultures, les
maquetes, els jocs, les monedes, les joguines, els
edificis, la indumentria, els objectes culturals i
altres articles. Entre les entitats dorigen natural hi
ha els fssils, les roques, els insectes, els
espcimens biolgics en diapositives, etc. Els
objectes cartogrfics inclouen globus, models en
relleu i les seccions transversals pensades per ser
vistes de costat en forma tridimensional, per no
inclouen els mapes en relleu (vegeu imatge).
paraula parlada
Contingut expressat mitjanant el so de la veu

humana en parlar. Entre els exemples hi ha els
llibres parlats, les emissions radiofniques, els
enregistraments dhistria oral i els enregistraments
teatrals en udio, ja siguin enregistrats en format
digital o analgic.
programa
Contingut expressat mitjanant instruccions

codificades digitalment i concebut per ser processat
i interpretat per ordinador. Entre els exemples hi ha
els sistemes operatius, les aplicacions de
programari, etc.
sons
Contingut expressat mitjanant sons danimals,

docells, sorolls dorigen natural, o sons simulats
per la veu humana o per un mitj digital (o
analgic). Entre els exemples hi ha els
enregistraments de cants docells, els reclams
danimals i els efectes de so. Sexclouen la msica
enregistrada (vegeu msica) i els enregistraments de
veu humana (vegeu paraula parlada).
text
Contingut expressat mitjanant paraules, smbols i

nmeros. Entre els exemples hi ha els llibres
(impresos i electrnics), la correspondncia, les
bases de dades de revistes i la premsa microfilmada.
44
0.1.1

Obligatori, si saplica
0.1.1.1 Les categories de forma del contingut es poden ampliar mitjanant una o ms
subcategories de qualificaci del contingut, que es poden aplicar al recurs que es descriu. Les
qualificacions del contingut especifiquen el tipus de recurs que es descriu, la presncia o absncia de moviment, la dimensionalitat i la seva natura sensorial.
Els termes sobtenen de les llistes segents, o de les equivalents en la llengua i lescriptura
triada pel centre de catalogaci, i es poden usar tants termes com siguin apropiats per ampliar o
aclarir la categoria corresponent de la forma del contingut. Safegeixen qualificacions si sn
possibles diverses opcions per a una forma del contingut concreta (per exemple, text (visual) o
text (tctil); imatge (fixa ; bidimensional) o imatge (fixa ; tridimensional)).
0.1.1.2
Especificaci del tipus
cartogrfic
Contingut que representa la totalitat o una part de la

Terra o de qualsevol altre cos celeste a qualsevol escala.
Inclou els mapes, els atles, els globus, els models en
relleu, etc.
executat
Contingut expressat de manera audible o visible, en un

moment donat, i enregistrat en un recurs. Inclou els
enregistraments dexecucions de msica o de
moviment, la msica generada per ordinador, etc.
notat
Contingut expressat mitjanant un sistema de notaci

amb finalitats artstiques (per exemple, la msica, la
dansa, la posada en escena) i pensat per ser percebut
visualment.
0.1.1.3 Especificaci del moviment

(noms susa amb la forma del contingut imatge)
La forma del contingut imatge es qualifica per mostrar la percepci de presncia o dabsncia de
moviment en el contingut dimatge dun recurs.
fixa
Contingut dimatge que es percep com a esttica.
moviment
Contingut dimatge que es percep en moviment,

normalment mitjanant la successi rpida dimatges.
0.1.1.4 Especificaci de la dimensionalitat

(noms susa amb la forma del contingut imatge)
La forma del contingut imatge es qualifica per mostrar el nombre de dimensions espacials en
qu es pretn que es percebi el contingut dimatge dun recurs.
bidimensional
Contingut dimatge pensat perqu es percebi en dues

dimensions.
tridimensional
Contingut dimatge pensat perqu es percebi en tres

dimensions.
0.1.1.5
Especificaci sensorial
Aquest atribut indica el sentit hum mitjanant el qual es pretn que es percebi el contingut dun
recurs tal com es publica.
auditiu
Contingut pensat perqu es percebi amb loda.
45
gustatiu
Contingut pensat perqu es percebi amb el gust.
olfactiu
Contingut pensat perqu es percebi amb lolfacte.
tctil
Contingut pensat perqu es percebi amb el tacte.
visual
Contingut pensat perqu es percebi amb la vista.
46
0.2
Tipus de suport
Obligatori
Les categories del tipus de suport inclouen els tipus de suport usats per transmetre el contingut
del recurs. En general, les categories mostren el format del suport demmagatzematge o allotjament dun suport en combinaci amb el tipus de dispositiu dintermediaci requerit per representar, veure, posar en funcionament, etc., el contingut del recurs. Sanota un o ms termes de la
llista segent en la llengua i lescriptura triada pel centre de catalogaci. En el cas de recursos
de suport mixt que no tenen una part que predomina (s a dir, quan totes les parts sn igualment
prominents o importants), sanoten tots els termes que sapliquen al recurs. Excepcionalment, en
el cas de recursos compostos de suport mixt, als quals sapliquen tres o ms tipus de suport, es
pot anotar el terme suports mltiples.
En el cas dobres de suport mixt que tenen una part del recurs que predomina, mentre que la
resta dels tipus de suport sn mnims o incidentals, es poden ometre els tipus de suport que no
predominen. Si no cal cap dispositiu de mediaci per usar o percebre el recurs, sanota el terme
no mediat.
Termes del tipus de suport
Terme del tipus de suport
altres suports
Aquest terme susa quan no es pot aplicar cap dels

altres termes daquesta llista al tipus de suport i al
dispositiu dintermediaci requerit per transmetre,
usar o percebre el contingut del recurs que es descriu.
udio
Per a recursos que requereixen un reproductor

dudio
Suport usat per emmagatzemar so enregistrat i
dissenyat perqu susi amb un dispositiu de
reproducci, com ara un tocadiscos, un reproductor
de cassets dudio, un reproductor de CD, un
reproductor dMP3 o un iPod. Inclou suports usats
per emmagatzemar so codificat digitalment i
analgicament.
electrnic
Per a recursos que requereixen un ordinador

Suport usat per emmagatzemar fitxers electrnics i
dissenyat perqu susi amb un ordinador. Inclou
suports als quals saccedeix remotament mitjanant
servidors de fitxers, aix com suports daccs directe,
com ara cintes i discos dordinador.
estereoscpic
Per a recursos que requereixen un visor

estereoscpic
Suport usat per emmagatzemar parelles dimatges
fixes i dissenyat perqu susi amb un dispositiu, com
ara un estereoscopi o un visor estereoscpic, per crear
un efecte en tres dimensions.
microforma
Per a recursos que requereixen un lector de

microformes
Suport usat per emmagatzemar imatges de mida
reduda, no llegibles a ull nu, i dissenyat perqu susi
amb un dispositiu, com ara un lector de microfilm o
de microfitxes. Inclou tant els suports microgrfics
transparents com els opacs.
47
Terme del tipus de suport
microscpic
Per a recursos que requereixen un microscopi

Suport usat per emmagatzemar objectes diminuts i
dissenyat perqu susi amb un dispositiu, com ara un
microscopi per mostrar detalls que no sn visibles a
ull nu.
no mediat
Per a recursos que no requereixen cap dispositiu de

mediaci
projectat
Per a recursos que requereixen un projector

Suport usat per emmagatzemar imatges fixes o en
moviment i dissenyat perqu susi amb un dispositiu
de projecci, com ara un projector de pellcules
cinematogrfiques, un projector de diapositives o un
retroprojector. Inclou tant els suports dissenyats per
projectar imatges bidimensionals com
tridimensionals.
suports mltiples
Per a recursos compostos de suports mixtos, en els

quals es combinen tres o ms tipus de suport.
vdeo
Per a recursos que requereixen un reproductor de

vdeo
Suport usat per emmagatzemar imatges en moviment
o fixes, i dissenyat perqu susi amb un dispositiu de
reproducci, com ara un reproductor de videocassets
o un reproductor de DVD. Inclou suports usats per
emmagatzemar tant imatges codificades digitalment
com imatges analgiques.
Exemples
Conjunt de dades : electrnic
Conjunt de dades (cartogrfiques) : electrnic
Imatge (cartogrfica ; en moviment ; bidimensional) : vdeo
Imatge (cartogrfica ; fixa ; bidimensional ; tctil) : no mediada
Imatge (cartogrfica ; fixa ; bidimensional ; visual) : projectada
Imatge (en moviment ; bidimensional) : projectada
Imatge (en moviment ; tridimensional) : vdeo
Imatge (fixa ; bidimensional ; tctil) : no mediada
Imatge (fixa ; bidimensional ; visual). Moviment (notat ; visual) : no mediada
Imatge (fixa ; bidimensional ; visual) : projectada
Imatge (fixa ; tridimensional ; visual) : estereoscpica
Moviment (notat ; tctil) : no mediat
Moviment (notat ; visual) : no mediat
Formes mltiples de contingut : suports mltiples
Msica (notada ; tctil) : no mediada
Msica (notada ; visual) : electrnica
Msica (executada) : udio
48
Objecte (cartogrfic ; tctil) : no mediat

Objecte (cartogrfic ; visual) : no mediat
Objecte (tctil) : no mediat
Programa : electrnic
Sons : udio
Paraula parlada : udio
Text. Imatge (cartogrfica) : electrnica
Text (tctil) : no mediat
Text (visual) : microforma
Text (visual) : no mediat + Text (visual) : microforma
49
REA DEL TTOL I DE LA MENCI DE RESPONSABILITAT

Obligatria
Nota introductria
Lrea del ttol i de la menci de responsabilitat inclou el ttol propi, els ttols parallels, la informaci complementria del ttol i les mencions de responsabilitat. Els elements es defineixen
en el glossari. A linici de cada element de lrea hi figura ms informaci.
Contingut
1.1
1.2
1.3
1.4
Ttol propi
Ttol parallel
Puntuaci prescrita
A. Per a la puntuaci que precedeix les rees de la descripci, vegeu A.3.2.
B.
Cada ttol parallel o cada menci parallela va precedit despai, signe igual, espai ( = ).
C. Cada unitat dinformaci complementria del ttol va precedida despai, dos punts, espai
( : ), excepte quan en el recurs hi ha una paraula o frase que enllaa una segona o subsegent
unitat dinformaci complementria del ttol amb la unitat precedent.
D. La primera menci de responsabilitat a continuaci de qualsevol ttol va precedida despai,
barra inclinada, espai ( / ).
E. Cada menci segent de responsabilitat va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ),
excepte quan es considera que les mencions formen una sola frase.
F. Els ttols dobres individuals de diferents autors, compositors, artistes, etc., i els ttols
dobres annimes incloses en un recurs, se separen amb punt, espai (. ).
G. Els ttols dobres individuals del mateix autor, compositor, artista, etc., incloses en un recurs, se separen amb espai, punt i coma, espai ( ; ).
H. Si un ttol est format per ttols comuns i dependents, cada designaci de ttol dependent, si
nhi ha, o cada ttol dependent que va a continuaci del ttol com, va precedit de punt, espai (. ).
I. Cada ttol dependent que va a continuaci duna designaci de ttol dependent va precedit
de coma, espai (, ).
J. Una designaci de ttol dependent o un ttol dependent que va a continuaci duna informaci complementria del ttol va precedit de punt, espai (. ).
Ttol propi
Ttol propi : informaci complementria del ttol
Ttol propi = Ttol parallel
Ttol propi = Ttol parallel : informaci complementria del ttol
Ttol propi : informaci complementria del ttol = Ttol parallel : informaci
complementria parallela del ttol
Ttol propi : informaci complementria del ttol = informaci complementria
parallela del ttol
Ttol propi / menci de responsabilitat
Ttol propi = Ttol parallel / menci de responsabilitat
Ttol propi = Ttol parallel = Ttol parallel / menci de responsabilitat
50
Ttol propi : informaci complementria del ttol : informaci complementria del ttol /
menci de responsabilitat
Ttol propi / menci de responsabilitat = menci parallela de responsabilitat
Ttol propi / menci de responsabilitat = Ttol parallel / menci parallela de
responsabilitat
Ttol propi / menci de responsabilitat ; segona menci de responsabilitat ; tercera
Ttol / menci de responsabilitat. Ttol / menci de responsabilitat
Ttol ; ttol / menci de responsabilitat
Ttol : informaci complementria del ttol ; Ttol : informaci complementria del ttol /
Ttol = Ttol parallel ; Ttol = Ttol parallel / menci de responsabilitat
Ttol com. Ttol dependent
Ttol com. Designaci de ttol dependent, Ttol dependent
Ttol com. Designaci de ttol dependent
Ttol com. Ttol dependent = Ttol com parallel. Ttol dependent parallel
Ttol com. Ttol dependent / menci de responsabilitat
Ttol com : informaci complementria del ttol. Ttol dependent : informaci
complementria del ttol
Ttol com. Ttol dependent : informaci complementria del ttol / menci de
responsabilitat = Ttol com parallel. Ttol dependent parallel / menci parallela
de responsabilitat
Fonts prescrites
La informaci que figura en el recurs, per no en una de les fonts prescrites, sanota a lrea 1
entre claudtors o a lrea 7. Algunes especificacions concretes limiten la informaci trobada en
el recurs que sanota a lrea 1.
Recursos textuals impresos i recursos de msica notada:
Les fonts prescrites sn la portada o el substitut de la portada.
Tots els altres recursos:
Les fonts prescrites sn el mateix recurs, el contenidor, la documentaci, laltre
material dacompanyament.
51
1.1
Ttol propi
Obligatori, si est disponible
1.1.1
El ttol propi s el primer element de lrea, fins i tot quan a la font preferida
dinformaci va precedit de mencions de responsabilitat, mencions dedici, mencions de
collecci, mencions de publicaci/distribuci, la data, el preu o altres dades que no sn informaci del ttol propi.
1.1.2
El nom de fitxer dun recurs electrnic no es tracta com a ttol propi, excepte si s
lnic nom que figura internament en el fitxer i externament en el recurs, el seu contenidor, la
documentaci o en altre material dacompanyament.
1.1.3
Formes del ttol propi
1.1.3.1 El ttol propi pot consistir nicament en un terme o uns termes que indiquin el tipus
dobra o el seu contingut intellectual o artstic, o en un terme o uns termes genrics.
Exemples
Actes
Butllet
Dibuixos
Proceedings
Plays
Collected works
Journal
Textes et documents
Concerto
Drawings
Survey data
Software
Graphics
1.1.3.2 El ttol propi pot consistir en el nom duna persona o duna entitat corporativa quan a
la font preferida dinformaci no figura cap altre ttol excepte aquest nom.
Exemples
Joanot Martorell
Museu del Cau Ferrat
Orquestra Plateria
Sophocles
The British Museum
Kongress geografa Jugoslavije, Rijeka-Pula-Gorica, 3-8.X.1949
Museum diluvianum quod possidet Joh. Jacobus Scheuchzer
Arthur Sullivan
The Beatles
Michigan Institute on the Teaching of Librarianship
Dian Fossey
International Summer School on Computational and Mathematical Linguistics
52
1.1.3.3
El ttol propi pot consistir en unes sigles, un acrnim o un logotip, o els pot incloure.
Exemples
ISBD(M)
G.A.T.C.P.A.C.
Collecci MACBA
IFLA journal
Collection CAP
MM 51
BASIC
P.M.S.
Si la forma desenvolupada figura a la font preferida dinformaci per no sha triat com a ttol
propi, sanota com a informaci complementria del ttol (vegeu 1.3.3) o com a menci de responsabilitat. Si la forma desenvolupada no figura a la font preferida dinformaci, es pot donar a
lrea 7 (vegeu 7.1.1.3).
1.1.3.4 Un ttol alternatiu forma part del ttol propi. No hi ha puntuaci prescrita abans o
desprs de la paraula denlla. La puntuaci de ttols que inclouen un ttol alternatiu s a discreci del centre de catalogaci.
Exemples
Espill o Llibre de les dones
Bearn o La sala de les nines
Don Pere d'Arag, o sigui, Lengendrament de don Jaume
Eric, or, Little by little
Le tiers des toiles ou On ne sait pas quel ange
Don Juan oder Die Liebe zur Geometrie
Un giorno di regno ossia Il finto Stanislao
, ,
, ,
,
Collegium institutionum juris, sive Controversiae, antinomiae et difficultates

librorum quatuor institutionum juris;
Comentari editorial: Recurs monogrfic antic.
1.1.3.5
El ttol propi pot incloure nmeros o lletres.

Exemples
100 anys, 100 pintors, 1893-1993
ABC del Bara
Analytic theory of continued fractions II
Knox County, Kentucky, marriage book BB & C
Knitting I
Knitting II
International map of the world 1:1 000 000
Royalists and puritans, 1635-1660
World 1:5 000 000 series 1106
Le 01
37 design and environment projects
53
L und E
Dossiers CH+6
In Caii Plinii Secundi Naturalis Historiae I. & II. cap. Libri xxx. Commentarius
Evangelischer Gnaden-Strom, das ist: Sechs evangelische Historien, begrieffen im
2., 3. und 4. Cap. Johannis.
LXX. disputationes theologic;
(1:400)
900
dBASE III plus 1.1H
Per a recursos monogrfics en ms duna part:

Si la numeraci duna part dun recurs monogrfic en ms duna part est integrada en el ttol propi, la numeraci de lltima part es dna a continuaci de la
numeraci de la primera, precedida dun gui i entre claudtors.
Exemple
Prima [decima] egloga della Bucolica di Virgilio
Per a recursos de msica notada i enregistraments sonors:

Si el ttol consisteix en el tipus de composici i una o ms mencions sobre la tonalitat, la numeraci, la data de composici i el repartiment de lexecuci, el
nom del tipus de composici i les mencions de tonalitat, numeraci, data de
composici i repartiment de lexecuci es tracten com a ttol propi. Es considera
que el nom dun tipus de composici s el nom duna forma, el nom dun gnere, o un terme genric usat sovint per diferents compositors (per exemple,
capriccio, concert, intermezzo, magnificat, missa, moviment, nocturn, rquiem,
Stck, simfonia, suite, Te Deum, trio sonata). Altres ttols, inclosos els que consisteixen en aquells termes ms una o ms paraules addicionals (per exemple,
concert de cmera, Konzertsck, little suite), es consideren distintius. Les mencions de tonalitat, numeraci, data de composici i repartiment de lexecuci,
que figuren amb un ttol distintiu, es tracten com a informaci complementria
del ttol.
Exemples
Simfonia nm. 1, en do major, opus 21
Balada en sol menor, Op 23
String quintet no. 1, A major, op. 18
Klavierkonzert Nr. 5, Es-Dur
Sinfonia 1 (1970)
Sonate en r majeur, opus 3, pour violon
Scherzo for two pianos, four hands
B, K174
1.1.3.6 Quan una menci de responsabilitat, el nom dun editor o una informaci relativa a
altres elements descriptius (per exemple, una menci dedici) est integrada gramaticalment al
ttol, sinclou en el ttol propi.
54
Exemples
Obres de Ramon Llull
La cuina de Santi Santamaria
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
Edici facsmil del testament, codicil i inventari d'Ausis March
Diccionari Aguil
Marlowes plays
Revai Nagy lexicona
Report of the Expert Group on Special Care for Babies
Lettres indites dAnatole France Paul Grunebaum-Ballin
Pocket volume of selections from the poetical works of Robert Browning
The post-humous works of Robert Hooke
Cinema-Ed Bureau films for the year
University of California publications in classical archaeology
Willings press guide
La Route Shell
Mundys map of the twin cities Edmonton & Strathcona
Charles Aznavour prsente ses plus grands succs
The Penguin book of Italian madrigals
The vocal score and libretto of The merry widow
The Esso students business game
Adventure games of Derek Tyne
Galaxy Inc.s guide to spreadsheets
Joe Lynns payroll system
Bruce Mitchell on dimensional analysis
The compact edition of the Oxford English dictionary
Per a imatges en moviment:

Els crdits relatius a lintrpret, el director, el productor, el presentador, etc.,
que precedeixen o segueixen el ttol, no es consideren part del ttol propi, fins i
tot si hi van enllaats gramaticalment.
Exemples
Star wars
Comentari editorial: Al fotograma del ttol es llegeix: Twentieth Century
Fox presents Star wars.
Thief
Comentari editorial: Al fotograma del ttol es llegeix: Thief, with James
Caan.
1.1.3.7
Ttol com i ttol dependent
El ttol propi pot consistir en un ttol com i un ttol dependent, amb una designaci de ttol
dependent o sense.
55
Exemples
Codi de legislaci poltica i administrativa de Catalunya. Apndix dactualitzaci I
Internationale Quartr-Karte von Europa. Blatt 8, Magnitogorsk
Crecer como hijos de Dios. Libro del catequista
Nueva enciclopedia Larousse. Suplemento
1.1.4
Tria del ttol propi
1.1.4.1
Recursos amb una font prescrita dinformaci
1.1.4.1.1 Quan a la font preferida dinformaci hi figuren dos o ms ttols en la mateixa llengua i/o escriptura, el ttol propi se selecciona a partir de la tipografia dels diversos ttols o, si no
hi ha distinci tipogrfica, a partir de la seva seqncia en aquella font. Si la tipografia o la seqncia no proporcionen la base per a una selecci clara, es tria el ttol ms complet com a ttol
propi.
Se selecciona com a ttol propi el primer ttol que figura a la font preferida
dinformaci.
Quan el ttol propi figura en la forma completa i en forma de sigles o dacrnim,
es tria la forma completa com a ttol propi, i les sigles o lacrnim sanoten com
a informaci complementria del ttol (vegeu 1.3.3.1).
1.1.4.1.2 Quan els ttols estan en llenges o escriptures diferents (s a dir, quan hi ha ttols
parallels, vegeu 1.2), el ttol propi s el ttol en la llengua i lescriptura del contingut de la part
principal del recurs. Quan aquest criteri no es pot aplicar, el ttol propi se selecciona a partir de
la tipografia dels ttols a la font preferida dinformaci o, si no hi ha distinci tipogrfica, a partir de la seva seqncia en aquesta font.
1.1.4.2
Recursos amb ms duna font preferida dinformaci
1.1.4.2.1 Quan un recurs t ms duna font preferida dinformaci, com s el cas dels recursos
en ms duna llengua o escriptura amb una font preferida dinformaci en cada llengua o escriptura, el ttol propi se selecciona a partir de la font preferida dinformaci que est en la llengua i lescriptura del contingut de la part principal del recurs.
1.1.4.2.2 Quan aquest criteri no es pot aplicar (o b perqu el recurs no t contingut lingstic
o b perqu el contingut en cada llengua i/o escriptura s el mateix), el ttol propi se selecciona
dacord amb les indicacions que sanoten a continuaci.
Per a recursos impresos o per a recursos que tenen les
caracterstiques dun llibre imprs (incloses les
microreproduccions):
El ttol propi sobt de la pgina de la dreta (recto) de dues portades encarades o
de la primera de dues o ms portades successives en les pgines del recto.
En el cas de publicacions capiculades o contraposades, en les quals el text i/o
les fonts preferides dinformaci en dues llenges o escriptures es presenten en
pgines separades amb el mateix estatus, i cada una a linici del llibre amb
relaci a una de les cobertes, la tria del ttol propi s a discreci del centre de
catalogaci. El ttol no triat com a ttol propi sanota com a ttol parallel (vegeu
1.2.3). Es pot fer una nota que expliqui el format del recurs a lrea 7.
56

El ttol propi sobt de la pgina de la dreta (recto) de dues portades encarades o
de la primera de dues o ms portades successives en les pgines del recto, excepte si hi ha una intenci clara de cancellar la primera portada. Una portada
impresa t preferncia sobre una portada gravada.
Per a recursos cartogrfics, recursos multimdia, enregistraments
sonors, enregistraments de vdeo, imatges fixes i en moviment, i
recursos electrnics:
El ttol propi sobt de la primera de dues o ms fonts dinformaci presentades
de manera seqencial.
1.1.4.3
Recursos amb dues o ms obres amb ttol collectiu
Quan un recurs cont dues o ms obres individuals i porta un ttol collectiu a la font prescrita
dinformaci, aix com els ttols de les obres individuals, el ttol collectiu es tria com a ttol
propi. Els ttols de les obres individuals es poden donar a lrea 7 (vegeu 7.7.2).
Exemples
Teatre / Josep Carner, Salvador Espriu, Joan Brossa
Nota: Cont: El ben cofat i laltre / Carner. Primera histria dEsther / Espriu. Teatre
de carrer ; Or i sal / Brossa
Three notable stories
Nota: Cont: Love and peril / the Marquis of Lorne. To be or not to be / Mrs.
Alexander. The melancholy hussar / Thomas Hardy

El ttol propi pot incloure els ttols de les obres individuals, o b els ttols de les
obres individuals es poden donar a lrea 7. En el darrer cas, lomissi dels ttols
individuals a lrea 1 sindica amb el senyal domissi.
Exemples
The spinning wheels garland, containing several excellent new songs
Nota: Contingut a la portada: I. The good housewifes coat of arms. II.

The spinning-wheels glory. III. The taylor disappointed of his bride.
IV. The changeable world.
P. Virgilii Maronis Opera omnia
Nota: Contingut a la portada: Bucolica, Georgica, Aeneis; Ciris et culex
o
P. Virgilii Maronis Opera omnia: Bucolica, Georgica, Aeneis; Ciris et
culex; /
1.1.4.4
Recursos amb dues o ms obres sense ttol collectiu
Si en un recurs sense ttol collectiu, una obra s la part predominant del recurs, el seu ttol es
considera ttol propi, i els ttols de les altres obres es donen a lrea 7 (vegeu 7.7.1).
Si cap de les obres no predomina en el recurs, tots els ttols es donen a lrea 1 (vegeu 1.1.5.2).
1.1.4.5
Recursos sense cap ttol
Quan el recurs no t cap ttol, sen redacta un i sanota entre claudtors. El ttol que es proporciona ha de ser concs, i ha de reflectir lrea i/o la matria del recurs, en la seva llengua o escriptura, o, en el cas dels recursos que no tenen llengua, en la llengua i lescriptura del centre de
57
catalogaci. Safegeix una nota a lrea 7 per explicar que el ttol ha estat proporcionat pel
catalogador (vegeu 7.1.1.1).
Exemples
[A Betlem men vull anar]
[M amb quatre barres]
[Vista del claustre de Poblet]
[Phantom jet fighter landing at R.A.F. Leuchars, July 1971]
[Computer and information science technical reports, University of Florida]
[Mining claims in parts of Gloucester and Restigouche counties, New Brunswick,
Canada]
[Coast of Maine from Rockland Harbour to Pemaquid Point]
[Carte de la lune]
[]
[]
Si el recurs t text per no t ttol, com s el cas dalguns plecs solts, cartells, murals, etc., el
text es tracta com a ttol propi (vegeu 1.1.5.4).
1.1.4.6
Recursos que sn part, o suplement, dun altre recurs
1.1.4.6.1 Quan una secci, un suplement, una part, etc., t un ttol o una designaci insuficient
per identificar-lo sense la inclusi dun ttol com, el ttol propi del recurs consisteix en un ttol
com i una designaci de ttol dependent i/o un ttol dependent. s a dir, el ttol propi pot estar
format per un ttol com, una designaci de secci i/o un ttol de secci; pel ttol del recurs principal i el ttol no distintiu dun suplement o un encartament; pel ttol de la collecci principal,
la designaci de subcollecci i/o el ttol no distintiu de la subcollecci; pel ttol dun recurs
monogrfic en ms duna part i el ttol no distintiu de la part que es descriu, etc. El ttol com
tamb es pot anotar a lrea 6.
Exemples
Croquis pirinencs. 2a srie
Obres completes. Suplement
Advanced calculus. Student handbook
Histoire du peuple anglais au XIXe sicle. pilogue
Ordnance Survey of Great Britain one inch to one mile map. Seventh series. Sheet
145, Banbury
Italian secular song, 1606-1636. Florence
The German pre-classics. Series A, George Philipp Telemann
Mix and match games. Module 1, Letters
IEE proceedings. A
Acta Universitatis Carolinae. Philologica
Geographical abstracts. C, Economic geography
Kits for tots. Bimonthly filmstrip additions
Art of advocacy. Structured settlements
OSHA compliance manual. Application of key OSHA Topics
Ports et mouillages des Iles Fro (Faererne). Partie nord
58
. 4,
.

En descriure un suplement o un encartament amb un ttol dependent, el ttol del
recurs continu principal tamb sanota a lrea 7 (vegeu 7.2.4.5).
1.1.4.6.2 Quan un suplement, un encartament, una part, etc., dun recurs monogrfic en ms
duna part es pot identificar sense la inclusi del ttol com, el ttol propi s el ttol individual
del suplement, lencartament, la part, etc. El ttol com sanota a lrea 6.
Exemples
Traduccions de Goethe
A lrea 6: (Obres completes den Joan Maragall. Srie catalana)
Mining and minerals
A lrea 6: (The law of South Africa ; vol. 18)
Bathymtrie de la terminaison sud de larc insulaire des Nouvelles-Hbrides
A lrea 6: (Contribution ltude godynamique du Sud-Ouest Pacifique ; H.V. III1)
Ernani
A lrea 6: (The works of Giuseppe Verdi. Series I, Operas = Le opere di Giuseppe
Verdi. Sezione I, Opere teatrali ; vol. 5)
Art music from the Far East
A lrea 6: (Musical sources)
U.S. grain sales and shipments
A lrea 6: (GSR agricultural surveys)
A lrea 6: ( ; 2B)
Aix-en-Provence
A lrea 6: (Srie orange : carte topographique de la France 1:50 000 ; 3244)

Quan els suplements i els encartaments es descriuen sota un ttol independent, el
ttol com sanota a lrea 7 (vegeu 7.2.4.5).
1.1.4.6.3 Quan el ttol com o el ttol del recurs principal est integrat gramaticalment al ttol
del suplement, la part, etc., el ttol propi consisteix en la menci integrada dels dos ttols.
Exemples
Suplemento las Memorias para ayudar formar un diccionario crtico de los
escritores catalanes que en 1836 public Flix Torres Amat
Supplement to Hains Repertorium bibliographicum
Geological basis for Vegetation of Southwest Africa
Comentari editorial: El ttol del recurs principal s Vegetation of Southwest Africa.
Superfluous hair, from Mail order madrigals
More graphics for Imagine that!
Der ander Theil de Formularij, zum Tractat von Commissarien vnd Commissionen
Camerae Imperialis gehrig, in sechs Bcher abgetheilt
59
1.1.5
Transcripci
1.1.5.1 El ttol propi es transcriu de la font preferida dinformaci exactament pel que fa a la
redacci, per no necessriament pel que fa a les majscules i a la puntuaci (vegeu tamb A.7).
Exemples
Elements of mineralogy
A view of Sir Isaac Newtons philosophy
Abstract of an Act of Parliament, 27 George 2d, 1754
To the inhabitants of London and its environs. Awake! Arise! or be forever falln!
Varias antiguidades de Portugal
By the King, a proclamation for a general fast
Nouvelle carte des pays du March commun
La Camargue
Carte de pollution des eaux superficielles de Languedoc-Roussillon par les
dtergents anioniques
A new and exact map of the Dominions of the King of Great Britain on ye continent
of North America
Comentari editorial: El ttol figura com:

[].
Excepcionalment, un ttol propi molt llarg es pot abreujar per la meitat o pel final, si es pot fer
sense canviar el significat del ttol, sense perdre informaci essencial i sense introduir incorreccions gramaticals. En abreujar un ttol propi, mai no somet cap de les cinc primeres paraules
(les sis, si la primera paraula s un article). Les omissions sindiquen amb el senyal domissi.
La informaci relativa al ttol que figura a la font preferida dinformaci abans
del ttol pel qual lobra s identificada normalment, sinclou en la descripci
sense fer cap inversi en el ttol propi, fins i tot quan la tipografia indica la natura subsidiria daquella informaci.
Exemples
Qu contineant duodecim neidos libri P Virgilij Maronis
Hereafter foloweth a litel boke called Colyn Cloute
Les invocacions pietoses, els lemes i les declaracions (inclosos els epigrames i
les dedicatries) no sinclouen en el ttol, excepte si constitueixen lnic ttol o
si formen part del ttol propi.
Exemples
Apuntaments y advertencias pera que nos arrenda la facultat de
vendrer vi en la present ciutat de Barcelona
Comentari editorial: El ttol va precedit de la invocaci Iesus, Maria,
Ioseph.
Haubtschluessel der teutschen vnd italiaenischen Sprache
Comentari editorial: El ttol va precedit de la invocaci A.M.A.D.

Els errors tipogrfics obvis es corregeixen en transcriure el ttol propi; el ttol tal
com figura a la font preferida dinformaci, en la qual es basa la descripci del
60
recurs continu, es dna a lrea 7. En cas de dubte sobre si lortografia duna o

ms paraules s correcta, es transcriu tal com figura a la font.
Exemples
Housing stars
Nota: El ttol que figura al vol. 1, no. 1 s Housing sarts
per
Lakeland libarian [sic]
Comentari editorial: El ttol figura com Lakeland lib*arian.
Someten les dates, els noms, els nmeros, etc., que figuren en el ttol i que varien dun nmero a laltre, o duna part o una iteraci a laltra. Lomissi
sindica mitjanant el senyal domissi, excepte si t lloc a linici del ttol.
Exemples
Comer amb lestranger
Report on the Conference on Development Objectives and Strategy
La sidrurgie franaise en
IFLA CD
Comentari editorial: A letiqueta del disc: IFLA CD 2001.
Frommers Washington, D.C., on $ a day
Comentari editorial: A la portada: Frommers Washington, D.C, on
$35 a day.
The annual report of Governor
Comentari editorial: A la portada: The annual report of Governor
Rhodes. El nom del governador canvia amb cada mandat.
Tagungsbericht der sterreichischen Gesellschaft fr Gefsschirurgie
Comentari editorial: A la portada: 2. Tagungsbericht der
sterreichischen Gesellschaft fr Gefsschirurgie.
Per a publicacions seriades:

Si el ttol propi inclou una menci que cita un ttol anterior, un ttol absorbit,
etc., que pot anar enllaat gramaticalment a la resta del ttol o no, la menci no
es transcriu com a part del ttol propi. No es dna el senyal domissi per indicar el ttol oms. Les relacions amb altres recursos sanoten a lrea 7 (vegeu
7.2.4).
Exemples
The serpentine muse
i no
The serpentine muse, incorporating the ASH newsletter
Nota: Absorbeix: The ASH newsletter
International gas report
i no
International gas report, including World gas report
Nota: Absorbeix: World gas report
1.1.5.2
Recursos sense ttol collectiu
Quan un recurs inclou dues o ms obres sense un ttol collectiu, els ttols de les obres individuals sanoten en lordre indicat per la tipografia dels ttols a la font o les fonts preferides
dinformaci o, si no hi ha cap distinci tipogrfica, se segueix la seqncia dels ttols en
aquelles fonts. Les mencions dedici associades amb els ttols individuals es transcriuen amb
els ttols. Es retenen, tal com figuren a la font preferida dinformaci, les paraules o les frases
denlla entre els ttols de les obres dun mateix autor. (En el cas dobres de diferents autors,
vegeu 1.4.5.11.2).
61
Quan hi ha moltes obres individuals es poden anotar els tres primers ttols seguits del senyal
domissi. El contingut complet es pot donar a lrea 7.
Exemples
La ben plantada ; seguida de Galeria de noucentistes
Ronda de mort a Sinera ; Les veus del carrer ; Duna vella i encerclada terra
The double-dealer ; Love for love ; The way of the world ; The mourning bride
Flash and filigree ; and, The magic Christian
La petite hutte ; suivi de, Lorsque lenfant parat
Romeo and Juliet overture ; and, Capriccio italien
Infancy ; Childhood
Electronic writing ; Functional grammar ; Verbal communication
; ;

Els ttols de les obres individuals sanoten en lordre indicat per la seqncia
dels ttols a la portada. Quan en el recurs hi ha obres addicionals que no figuren
a la portada, els seus ttols sanoten a lrea 7.
Exemples
The floures of philosophie ; with The pleasures of poetrie annexed vnto
them
The serving-man become a queen. Jockey of the green. The lass of
Richmond Hill
The humble petition of a beautiful young lady. The Rvnd. Dr B=rk---ys
answer to the young ladies petition
1.1.5.3
1.1.5.3.1 Ttols dependents com a part del ttol propi

Si un ttol propi consisteix en un ttol com i un ttol dependent, el primer element que es transcriu s el ttol com, seguit de la designaci de ttol dependent, o del ttol dependent, o de tots
dos. El ttol dependent es vincula directament amb el seu ttol com. Un ttol dependent que
figura en el recurs, per no en la font preferida dinformaci, sanota entre claudtors.
Exemples
Anuari de filologia. Antiqua et mediaevalia
Acta biologica. Protozoa
tudes et documents. Srie C
Journal of polymer sciences. Part A, General paper
Analele Universitii Bucureti. Seria tiine sociale. Estetic
Pubblicazioni dellUniversit cattolica del Sacro Cuore. Contributi. Serie 3a, Varia
Dansk periodicafortegnelse. Supplement
La lettre du maire. Textes et documents
The Baker Street journal. Christmas annual
Collection Armand Colin. Section de philosophie
Studia religiosa Helvetica. Series altera
62
Les sources indites de lhistoire du Maroc de 1530 1845. Prmiere srie,

Dynastie Saadiene
Encyclopedia of archaeology. Part 2, History and discoveries
1.1.5.3.2 Designaci de la collecci com a part de la numeraci

En el cas de les publicacions seriades, qualsevol nmero o altra informaci relativa a la designaci cronolgica no es transcriu com a ttol dependent, sin que sanota a lrea 3 (vegeu 3.3.7).
Exemple
Nuovo archivio veneto
A lrea 3: Ser. 2, v. 1 (1891)-ser. 2, v. 20 (1900) ; ser. 3, v. 1 (1901)-ser. 3, v. 42
(1921)
Comentari editorial: El ttol no es transcriu com a Nuovo archivio veneto. Ser. 2, o
Nuovo archivio veneto. Ser. 3.
1.1.5.4
Text sense ttol
Quan el recurs presenta un text per no t ttol (com s el cas dalguns plecs solts, de cartells, de
murals, etc.), el text es transcriu com a ttol propi, ja sigui de forma completa o abreujada.
No sindica lomissi dexpressions o de frases completes; labreujament de frases o paraules
sindica amb el senyal domissi.
Lordre de les mencions en la transcripci est determinat per la tipografia i la presentaci de les
mencions en el recurs. Es retenen les parts importants del contingut del text, com ara els noms
de productes o organitzacions, i els noms, els llocs i les dates desdeveniments.
La informaci addicional sobre aquests o altres aspectes del contingut es poden donar a lrea 7.
La puntuaci es deixa a discreci del centre de catalogaci; tanmateix, cal evitar les combinacions de smbols i espais que tenen una funci especial en les descripcions ISBD.
Exemples
Feu tancs tancs tancs! que sn els vehicles de la victria
Comentari editorial: El ttol s el text del cartell.
Emprunt national 1920 Souscrivez Banque de Paris et des Pays-Bas
Tales of wonder, no. 3 The horror in the telescope, by Edmond Hamilton
Nota: Transcripci del text a partir duna reproducci ampliada de la coberta de la
revista
Comment trouvez-vous ce petit vin-l
Nota: Ttol inicial abreujat
Court cases 1969 by counties in southeastern Connecticut
I am a jolly huntsman | My voice is shrill and clear
Nota: Ttol obtingut de les primeres lnies del poema

Lomissi o labreujament sindica amb el senyal domissi. Lordre de les
mencions en la transcripci est determinat per la seqncia de la informaci en
el recurs.
1.1.6
Canvis en el ttol propi
Els canvis en el ttol propi poden donar lloc a una nova descripci o a una nota (vegeu A.2.6 i
7.1.1.4).
63
1.2
Ttol parallel
1.2.1
Un ttol parallel consisteix en un ttol en una llengua o escriptura diferent de la del
ttol propi i que es presenta com un equivalent del ttol propi a la font o a les fonts preferides
dinformaci. Un ttol en una altra llengua, que va vinculat gramaticalment a una altra part de la
descripci, no es tracta com a ttol parallel.
Un recurs pot tenir un o ms ttols parallels.
Un ttol parallel pot tenir la mateixa varietat de formes que el ttol propi (vegeu 1.1.3).
1.2.2
Si hi ha ttols en ms duna llengua i/o escriptura en la font preferida dinformaci,
els ttols que no shan triat com a ttol propi (vegeu 1.1.4.1.2 i 1.1.4.2) es poden transcriure com
a ttols parallels. Els ttols parallels sinclouen en la descripci si es consideren necessaris per
a la identificaci del recurs o es consideren importants per als usuaris del catleg.
Exemples
20 histries agredolces = 20 historias agridulces
Mar i terra = Mar y tierra
Album for the young = Album fr die Jugend
Herfra til evigheden = From here to eternity
Beyond horizons = Allende los horizontes
= Video world tour guide
1.2.3
En el cas de recursos impresos textuals capiculats o contraposats, en els quals el text
i les portades en dues llenges o escriptures diferents es presenten en pgines separades que
tenen el mateix estatus (vegeu 1.1.4.2.2), el ttol que no sha triat com a ttol propi sanota com a
ttol parallel. La font del ttol propi es dna a lrea 7.
1.2.4
Es pot tractar com a ttol parallel un ttol original en una llengua diferent de la del
ttol propi, quan figura a la font preferida dinformaci i no va lligat gramaticalment a altres
elements descriptius (per exemple, com a ttol alternatiu (vegeu 1.1.3.4), com a part de la informaci complementria del ttol (vegeu 1.3.1), de la menci de responsabilitat (vegeu 1.4.3.4) o
duna menci dedici (vegeu lrea 2)).
Exemples
A broken mirror = Mirall trencat
Loser wins = Les squestrs dAltona
Ttralogie = Der Ring des Nibelungen
Alexandri Aphrodisiensis in Sophisticos Aristotelis elenchos commentaria =

El ttol original en una llengua diferent de la del ttol propi, quan no figura a la font preferida
dinformaci, es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.2.4.1).
Per a un ttol original en la llengua del ttol propi, vegeu 1.3.1.
1.2.5
Transcripci
1.2.5.1 Si sanota un ttol parallel, es transcriu de la font preferida dinformaci exactament

igual pel que fa a la redacci, per no necessriament pel que fa a les majscules i a la puntuaci. Si una menci de responsabilitat, una menci dinformaci complementria del ttol o una
menci relativa a lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., est lligada gramaticalment al ttol parallel, es transcriu com a part del ttol parallel.
64
Exemples
Els nens perduts del franquisme = Los nios perdidos del franquismo
Lalta naixena del rei en Jaume = The noble birth of the sovereign lord King
James
Breathless = bout de souffle
Pices de clavecin = The complete harpsichord suites
French colonies in America = Colonies franaises dAmrique
History of the French language = Histoire de la langue franaise
Excepcionalment, un ttol parallel es pot abreujar. Les omissions sindiquen amb el senyal
domissi. Se segueixen les instruccions d1.1.5.1 a lhora dabreujar ttols parallels llargs,
ometre dates, nmeros, etc., i transcriure errors tipogrfics.
1.2.5.2 Si la font preferida dinformaci porta ms dun ttol parallel, aquests ttols, si
sanoten, es transcriuen en lordre indicat per la tipografia de les mencions o, si no hi ha distinci tipogrfica, per la seqncia de les mencions.
Exemples
100 & una miradas = 100 & una mirades = 100 & one looks
Majaladda xeerka = Majallat al-qnn = Law quarterly review
Swiss financial year book = Schweizerisches Finanz-Jahrbuch = Annuaire financier
suisse = Annuario finanziario svizzero
Le nozze di Figaro = Die Hochzeit des Figaro = The marriage of Figaro
Composizioni per liuto = Lute compositions = Lautenstcke
Quattro concerti per lorgano ed altri stromenti = Vier Orgelkonzerte = Four organ
concertos = Quatre concertos pour orgue
Snow White and Red Rose = Blancanieves y Rosaroja = Schneewittchen und
Rosenroth

Si la font preferida dinformaci porta ms dun ttol parallel, aquests ttols, si
sanoten, es transcriuen en lordre indicat per la seqncia de la informaci.
Qualsevol altra informaci relativa a lrea del ttol i de la menci de responsabilitat, que es trobi entre el ttol propi i el ttol parallel o entre ttols parallels,
es transcriu en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font
dinformaci, i va precedida de la puntuaci prescrita adequada.
Exemple
Joh. Amos Comenii Orbis sensualium pictus trilinguis, hoc est Omnium
fundamentalium in mundo rerum & in vita actionum pictura et
nomenclatura Latina, Germanica & Hungarica : cum titulorum juxta
atq[ue] vocabulorum indice = Die sichtbare Welt in dreyen Sprachen,
Das ist Aller Vornehmsten Welt-Dinge und Lebens-Verrichtungen
Vorbildung und Lateinische, deutsche und vngarische Benamung :
sampt einem Tittel- und Wrter-Register = A Lthat vilg
hromfle nyelven, az-az Minden derekassab ez vilgon lv
dolgoknak s az letben val cselekedeteknek le-brzolsa s
Dek, Nmet s Magyar megnevezse : A fellyl val irsoknak s
szknak laystromval
65
1.2.5.3 Els ttols parallels que figuren en fonts dinformaci que no shan seleccionat com a
font preferida dinformaci es poden donar entre claudtors a lrea 1 o es poden donar a lrea
7. Els ttols parallels que figuren en altres llocs del recurs noms es poden donar a lrea 7.
1.2.5.4
Quan un recurs inclou dues o ms obres sense un ttol collectiu (vegeu 1.1.5.2), i quan qualsevol de les obres individuals t un o ms ttols parallels, els ttols parallels que sanoten es donen a continuaci del ttol al qual sapliquen.
Exemples
Zadig o El destino = Zadig ou La destine ; Cndido o El optimismo = Candide ou
Loptimisme
The enticing products of France = Les produits sduisants de la France ; Grape
harvesting in Languedoc = La vendange en Languedoc
Du er ikke alene = You are not alone ; Opname = In for treatment
Sur le mariage = ber die Ehe ; Lessing ; Freud et la pense moderne = Freud in
der modernen Geistesgeschichte ; Mon temps = Meine Zeit
De lautre ct du miroir et de ce que Alice y trouva = Through the looking glass
and what Alice found there ; La chasse au Snark = The hunting of the Snark

Quan el recurs inclou dues o ms obres sense ttol collectiu, i quan cada una de
les obres individuals t un o ms ttols parallels, els ttols parallels sanoten en
lordre indicat per la seqncia de la informaci en el recurs.
Quan hi ha una font preferida dinformaci que saplica a tot el recurs, els ttols
parallels sanoten en lordre indicat per la seqncia de la informaci. Quan no
hi ha una font preferida dinformaci que sapliqui a tot el recurs, per les obres
que inclou tenen les seves prpies fonts preferides dinformaci que susen
collectivament com una nica font dinformaci, els ttols parallels sanoten
en lordre indicat per la seqncia de la informaci en cada font preferida
dinformaci.
Exemple
. . ;
; B .
E = Qve hoc volvmine continentvr.
Luciani Opera. Icones Philostrati ; eiusdem Heroica ; eiusdem Uitae
sophistarum. Icones Iunioris Philostrati. Descriptiones Callistrati
Qualsevol altra informaci relativa a lrea del ttol i de la menci de responsabilitat que pugui trobar-se entre el ttol duna obra i el seu ttol parallel, o entre
els ttols parallels, si sanota, es transcriu en lordre indicat per la seqncia de
la informaci en la font preferida dinformaci, i va precedida de la puntuaci
prescrita adequada.
Exemple
Directio methodica processus iudiciarii iuris consuetudinarii inclyti Regni
Hungariae / per M. Joannem Kithonich de Koztanicza = Rvid
igazgatas a nemes Magyar Orszagnak es hozz, tartoz Rszeknek
szokott trvny folyasirol / mellyet dekbol magyar nyelvre fordtott
Kaszoni Janos
66
1.2.5.5
Ttol com i ttol dependent parallels
Si el ttol propi consta dun ttol com i un ttol dependent, si sanoten un o ms ttols comuns
parallels i un o ms ttols dependents parallels, es transcriuen a continuaci del ttol com i el
ttol dependent.
Exemples
Godien zbornik na Zemjodelsko-umarskiot fakultet na Univerzitetot vo Skopje.
Zemjodelstvo = Annuaire de la Facult dagriculture et de sylviculture de
lUniversit de Skopje. Agriculture
Dansk periodicafortegnelse. Supplement = The Danish national bibliography.
Serials. Supplement
. . , . (). = Fauna sinica.
Insecta. Vol. 46, Hymenoptera. Braconidae (IV). Agathidinae
1.2.5.6
Canvis en el ttol parallel de recursos continus i de recursos

monogrfics en ms duna part
Per a publicacions seriades i recursos monogrfics en ms duna
part:
Si safegeix, se suprimeix o es modifica un ttol parallel en nmeros o parts
subsegents, es fa una nota sobre els canvis a lrea 7 (vegeu 7.1.3), si es
considera important per als usuaris del catleg.
Per a recursos integrants:
Si safegeix, se suprimeix o es modifica un ttol parallel en les iteracions subsegents, la descripci es modifica perqu reflecteixi la darrera iteraci; els ttols
parallels anteriors sanoten a lrea 7 (vegeu 7.1.3), si es consideren importants
per als usuaris del catleg.
67
1.3
La informaci complementria del ttol consisteix en una paraula, una frase o un grup de carcters que figuren combinats i subordinats al ttol propi, als ttols parallels o als ttols de les obres
individuals incloses en el recurs. La informaci complementria del ttol pot incloure ttols variants que figuren en la mateixa font del ttol propi.
Exemples
El mar dUlisses : els orgens de la navegaci al Mediterrani
Benzina : revista dexcepcions culturals
Joan Maragall, pensador religis : antologia comentada de textos
Basse valle de lAude, exploitation des aquifres, risques de pollution : situation
en 1972
Edgar Degas : pastels, lavis, gouaches, esquisses
Les plaideurs : comdie
Bilder einer Ausstellung : zehn Stcke fr Klavier
Klavierkonzert in A, KV 414 : Ausgabe fr Klavier, 2 Violinen, Viola und Violoncello
WWW.hr : Croatian homepage since 1994
Le Louvre : peintures & palais
Lonard de Vinci : gant de la Renaissance
Dynamics of a molecule in a cage : CH4 in NaA Zeolite
Abbado in Berlin : the first year
Almageste : voyage cleste sur ordinateur
Sibilla Frigia : vidi leccelso idio che fragellare
:
:
1.3.1
Els ttols variants (altres que els ttols parallels) que no shan seleccionat com a ttol
propi, per que figuren a la mateixa font que el ttol propi, incls el ttol original en la llengua
del ttol propi, es tracten com a informacions complementries del ttol. Els ttols variants que
figuren en altres llocs del recurs es poden donar a lrea 7 (vegeu 7.1.1.2).
Exemples
Amor sin barreras : una historia del West side
Die Sage von den Nibelungen : Nibelungenlied
Voyage to Venus : Perelandra
The devils : The possessed
Concerto op. 7,7 : Konzert A-Dur fr Streichorchester
Sinfonie Nr. 3 : Eroica
:
per
Barbara
Nota: Ttol de la funda: Barbara, aigle noir
1.3.2
Una menci dinformaci complementria del ttol pot incloure una menci de
responsabilitat, el nom dun editor o dades relatives a altres elements descriptius (per exemple,
68
una menci dedici), quan aquesta menci est integrada gramaticalment a la informaci complementria del ttol.
Qualsevol informaci que figura com a informaci complementria del ttol i que inclou un dels
elements obligatoris (per exemple, una menci de responsabilitat), sanota o b com a informaci complementria del ttol o b en qualsevol altre lloc de la descripci. La informaci complementria del ttol addicional sinclou quan s necessria per a la identificaci del recurs o
quan es considera important per als usuaris del catleg.
Exemples
Revista musical catalana : butllet mensual de lOrfe Catal
Lorquestra dels animals : pera infantil, basada en el conte dels germans Grimm
In search of light : the broadcasts of Edward R. Murrow 1938-1961
The psychology of second language learning : papers from the Second
International Conference of Applied Linguistics, Cambridge, 8-12 September
1969
Heil Harris! : a novel based on the television series The Avengers
Le encicliche sociali di Leone XIII e Pio XI : testo latino e traduzione italiana della
Rerum novarum e della Quadragesimo anno con riferimenti ad altri
documenti pontifici
The greenwood tree : newsletter of the Somerset and Dorset Family History
Society
Esquisse gologique de la Thakkola, Npal central : missions gologiques du
C.N.R.S.
Black holes : Sidney Owens space games
21 :
1.3.3
Casos especials dinformaci complementria del ttol
1.3.3.1
Sigles i acrnims
Si un ttol propi consisteix en unes sigles o un acrnim, i la forma desenvolupada figura a la font
preferida dinformaci, la forma desenvolupada es tracta com a informaci complementria del
ttol.
Exemples
ISBD(CM) : international standard bibliographic description for cartographic
materials
SPSS : statistical package for the social sciences
Quan la forma desenvolupada es tracta com a ttol propi (vegeu 1.1.3.3 i 1.1.4.1.1), les sigles o
lacrnim que figuren a la font preferida dinformaci es tracten com a informaci complementria del ttol.
Exemple
Cahiers de lInstitut de Linguistique de Louvain : CILL
Quan el ttol propi consisteix en unes sigles o un acrnim, o els inclou (vegeu tamb 1.1.3.3), i
la forma desenvolupada figura en una font que no s la font preferida dinformaci, la forma
desenvolupada no es tracta com a informaci complementria del ttol, per es pot anotar a
lrea 7 (vegeu 7.1.1.3).
69
1.3.3.2
Ttols incomplets o ambigus
Quan el ttol s incomplet o ambigu es pot completar amb informaci addicional obtinguda del
contingut del recurs. Aquesta addici es tracta com a informaci complementria del ttol i va
entre claudtors.
Exemples
Joaquim Sunyer, 1874-1956 : [catleg de lexposici]
Kauheat karnevaalit : [opiskelijaliike Tampereen Yliopistossa]
I vra hus : [dikter]
Vegetation : [in Botswana]
Dpartement de lYonne : [carte routire]
Florida : [tourist map]
Street map of Flagstaff, Arizona : [walking tours]
Socit dtudes de la province de Cambrai : [bulletin]
1.3.4
Transcripci
1.3.4.1 Si sanota una menci dinformaci complementria del ttol, es transcriu a

continuaci del ttol al qual saplica.
1.3.4.2 Si sanota una menci dinformaci complementria del ttol, es transcriu exactament pel que fa a la redacci, per no necessriament pel que fa a les majscules o a la puntuaci. Excepcionalment, la informaci complementria del ttol es pot abreujar. En abreujar la
informaci complementria del ttol, mai no somet cap de les cinc primeres paraules (les sis, si
la primera paraula s un article). Les omissions sindiquen amb el senyal domissi.
En el cas de recursos continus que no siguin publicacions en fulls solts actualitzables, la informaci complementria del ttol somet de la descripci, excepte
si es considera important per als usuaris del catleg, o es pot abreujar. Si somet
de la descripci, la informaci complementria del ttol es pot donar a lrea 7.
En abreujar la informaci complementria del ttol llarga, ometre dates, nmeros, etc., i transcriure errors tipogrfics obvis, se segueixen les instruccions
d1.1.5.1.
Per a publicacions en fulls solts actualitzables:
Sinclou la informaci complementria del ttol si s necessria per a la identificaci del recurs o es considera important per als usuaris del catleg. No sinclou
la informaci complementria del ttol que noms consisteix en paraules relatives a lactualitzaci del contingut del recurs.
1.3.4.3 Una menci dinformaci complementria del ttol que figura a la font preferida
dinformaci davant del ttol propi es pot transcriure a continuaci del ttol propi, sempre que
aix sigui gramaticalment possible; en cas contrari, la menci es pot donar a lrea 7.
Exemples
Inici de les obres de la nova via de circumvallaci de la Bisbal dEmpord :
millorem els accessos a la Costa Brava
Comentari editorial: Al capdamunt de la portada hi figura: millorem els accessos a
la Costa Brava.
70
Tam-Tam : aus dem Repertoire von Nico Palermo

Comentari editorial: Al capdamunt de la portada hi figura: Aus dem Repertoire
von Nico Palermo.

La informaci complementria del ttol que, a la font preferida dinformaci, figura abans del ttol propi es transcriu davant del ttol propi.
1.3.4.4 Quan la font preferida dinformaci porta ms duna menci dinformaci
complementria del ttol, aquestes mencions, si sanoten, es transcriuen en lordre indicat per la
tipografia o, si no hi ha cap distinci tipogrfica, per la seqncia de les mencions a la font
preferida.
Exemples
Eugeni dOrs : etapa barcelonina : 1906-1920
11 de setembre : els poetes catalans canten la diada nacional : recull de poesies
patritiques
Spirit of an age : New Zealand in the seventies : essays in honour of W.B. Sutch
Distribution of principal kinds of soils : orders, suborders and great groups :
National Soil Survey classification of 1967
Animal stories : dramatized readings : a recorded anthology
The Hammons family : a study of a West Virginia familys traditions : from the
Archive of Folk Song
Offshore oil drilling : data analysis : from Neel Oil Research Council
: FBI :
: :

Si sanota una menci dinformaci complementria del ttol, es transcriu en
lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida
dinformaci. Com a resultat daix, un ttol alternatiu o les dades sobre apndixs o altre material suplementari poden constituir mencions dinformaci complementria del ttol.
Exemple
A Christian funeral : a brief essay on that case, what should be the
behaviour of a Christian at a funeral? : or, some directions how to
regulate a funeral by the rules of religion
1.3.4.5
1.3.4.5.1 Quan un recurs no t ttol collectiu (vegeu 1.1.5.2), i quan hi ha mencions

dinformaci complementria del ttol relatives a un o ms dels ttols de les obres individuals
incloses, aquestes mencions, si sanoten, es transcriuen a continuaci dels ttols als quals
sapliquen.
Exemples
Supertot ; precedida de Taller de fantasia : (la nit de les joguines)
Qui compra maduixes? : sainet en un acte ; El pati den Llimona : entrems
Papers de famlia : novella ; seguit de Fulls dun dietari
71
Youth : a narrative ; Heart of darkness ; The end of the tether

Le chevalier du guet : chanson folklorique franaise ; Qui frappe ici ? : Louisiane
Leonardo da Vinci : a pictorial biography ; The Medici : power and patronage in
Renaissance Florence
Special effects : morphing and warping ; 3-D modeling : generic primitives and
other basic tools
Some effects of geographical factors in combat simulations : presentation /
Zvonimir Bratun. Model Horus as a training method in Slovenian Armed Forces
: presentation ; Model Horus as a training method in Slovenian Army / Duan
Marincic
Meditation : op. 90 ; Klnge der Stille : op. 91
Dixit Dominus : RV594 ; Stabat mater : RV621 ; Gloria in D major : RV588

Les mencions dinformaci complementria del ttol, si sanoten, es transcriuen
en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida
dinformaci. Aix saplica fins i tot si la informaci complementria del ttol
fa referncia a ms duna obra.
Exemples
Les Akanas : prologue mlo-dramatique, en un acte et en prose ; suivi
des Espagnols dans la Floride : pantomime en trois actes et
spectacle
Vortigern : an historical tragedy, in five acts ; and Henry the Second :
an historical drama
1.3.4.5.2 Una menci dinformaci complementria del ttol en la font preferida dinformaci
que fa referncia a ms duna obra del mateix autor, compositor, etc., si sanota, es transcriu a
continuaci dels ttols de les obres a les quals saplica. Per a la msica notada i els enregistraments sonors, en aquells casos en qu la menci formaria part normalment del ttol propi (vegeu
1.1.3.5), sanota com a informaci complementria del ttol. Altrament, per exemple, si les
obres de lautor, el compositor, etc., no sn consecutives, la menci es pot donar a lrea 7.
Si la relaci entre la menci que constitueix una informaci complementria del ttol i els ttols
de les obres individuals no s clara, es pot afegir una paraula o frase explicativa breu entre claudtors. Alternativament, la menci de la informaci complementria del ttol es pot donar a
lrea 7.
Exemples
El Edipo ; La Electra ; El Filoctetes : tragedias de Sfocles traducidas
Endstation Sehnsucht ; Die Glasmenagerie : zwei Theaterstcke
Eight variations in G major, K. 24 ; Seven variations in D major, K. 25 : for piano
Lied auf dem Dach ; Tafelmusik ; Ausklang : fr groes Orchester
Pow! ; Zap it : two adventure games
Die grosse Liebe ; Wie sie starben : [beide umfassen] Dichter- und Frauen-Portrts
1.3.4.5.3 Una menci dinformaci complementria del ttol a la font preferida dinformaci
que fa referncia a totes les obres del recurs, encara que siguin de diferents autors, compositors,
etc., es pot donar a lrea 7.
72
1.3.4.6
Quan el ttol propi consisteix en un ttol com i un ttol dependent (vegeu 1.1.5.3), una menci
dinformaci complementria del ttol que fa referncia al ttol dependent, si sanota, es dna a
continuaci del ttol dependent. Les mencions dinformaci complementria del ttol que fan
referncia al ttol com es poden donar a lrea 6 o a lrea 7.
Exemples
Stock selection. Portfolios : money management
Jigsaw puzzles. Childrens art : a decade of examples
Comentari editorial: Informaci complementria del ttol, relativa al ttol com: A
visual survey.
Bibliographie de la France. Biblio. 1re partie, Bibliographie officielle : publications
reues par le Service du dpot lgal
Comentari editorial: Informaci complementria del ttol, relativa al ttol com:
Journal official du livre franais paraissant tous les mercredis.
Periodica polytechnica. Transportation engineering
Comentari editorial: Informaci complementria del ttol, relativa al ttol com:
Contributions to international technical sciences published by the Technical
University of Budapest.
Publications of the Institute. Historical studies. Series III, Renaissance Europe :
texts and commentaries

Quan un ttol propi consisteix en un ttol com i un ttol dependent (vegeu
1.1.5.3), les mencions individuals dinformaci complementria del ttol, si
sanoten, es donen en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font
preferida dinformaci.
1.3.4.7
Ttol parallel i informaci complementria parallela del ttol
1.3.4.7.1 Quan una font preferida dinformaci porta un o ms ttols parallels i informaci
complementria del ttol en ms duna llengua i/o escriptura, cada menci dinformaci complementria del ttol, si sanota, va a continuaci del ttol amb el qual es relaciona gramaticalment.
Les mencions dinformaci complementria del ttol que no es transcriuen a lrea 1 es poden
donar a lrea 7 (vegeu 7.1.3).
Exemples
Amkantoj : 60 poemoj = Cants damor : 60 poemes
Canvi climtic i energia a La Pedrera de Caixa Catalunya : propostes per a
desprs de Kyoto : octubre, novembre i desembre 2009 = Cambio climtico y
energa en La Pedrera de Caixa Catalunya : propuestas para despus de Kioto
: octubre, noviembre y diciembre 2009
On tour : 10 British jewellers in Germany and Australia = Auf Tournee : zehn
britische Goldschmiede in Deutschland und Australien
12 millions dimmigrs : feuille de lutte des travailleurs immigrs en Europe = 12
milhes de imigrados : folha de luta dos operrios imigrados na Europa
Security : information and administrative management = Scurit : gestion de
linformation et gestion administrative
Kleine Meditationen : fr Streichtrio and Harfe = Short meditations : for string trio
and harp
Klavier-Quintett : Forellen-Quintett = Piano quintet : trout quintet = Quintette avec
piano : quintette La truite
73
Apocalypse de Jean : lecture = Apocalyps [sic] of John : a reading

Vienna : hotel and tourist guide = Wien : Hotel- und Reisefhrer
La Birmanie : images du bouddhisme vivant = Burma : images of living Buddhism
Les manuscrits dats : premier bilan et perspectives : Neuchtel, 1983 = Die
datierten Handschriften : erste Bilanz und Perspektiven : Neuenburg, 1983
Mein erster Sor : Sammlung leichter Gitarrensoli = My first Sor : selection of easy
guitar-solos = II mio primo Sor : raccolta di facili assoli per chitarra
: = Hacker proof : the ultimate guide to network
security

Cada menci dinformaci complementria del ttol, si sanota, segueix lordre
indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida dinformaci.
Exemple
La Didone abbandonata : dramma per musica da recitarsi in St.
Pieterburgo nel giorno [espai en blanc] febraro 1766. nel Imperial
teatro per commando di Sua Maest Imperiale Catarina II. / La
musica del rinomato signor Baldassara Galuppi, direttore della
Musica, e Maestro di Cappella di Sua Maest Imperiale, e della
Ducal Cappella di San Marco in Venezia = Didon abandonne :
dramme en musique qui doit etre represent sur le Theatre impriale
de St. Petersbourg le [espai en blanc] fevrier 1766. par ordre de Sa
Majest Impriale Catherine II.
1.3.4.7.2 Quan una font preferida dinformaci porta un o ms ttols parallels, per la menci
de la informaci complementria del ttol figura noms en una llengua i/o escriptura, la informaci complementria del ttol, si sanota, es dna a continuaci del darrer ttol parallel
transcrit.
Exemples
Habitacions i migracions = Habitaciones y migraciones : 10 de juny-25 de
juliol de 1993, Sala Catalunya de la Fundaci la Caixa
Brecht heute = Brecht today : Jahrbuch der Internationalen Brecht-Gesellschaft
Le rossignol = The nightingale = Die Nachtigall : conte lyrique en trois actes
Prie iz davnine = Tales of long ago = Mrchen aus Urvterzeiten : izbor
Veliki esko-hrvatski rjenik = esko-chorvatsk slovnk : za praktinu i kolsku
upotrebu
Carmina Burana = : cantiones profanae
= Korean traditional music world of Shen Longchun :
1.3.4.7.3 Quan un ttol parallel combina el contingut del ttol propi i de la informaci complementria del ttol, la informaci complementria del ttol en la llengua del ttol propi, si sanota,
es transcriu a continuaci del ttol propi i abans del ttol parallel.
Exemples
Verbnde und Gesellschaften der Wissenschaft: ein internationales Verzeichnis =
World guide to scientific associations
Anne 1812 : ouverture = 1812 overture
Romeo i Julija : ljubavna pria = Romeo and Juliets love story
74

La informaci complementria del ttol sanota en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida dinformaci.
1.3.4.7.4 Quan no hi ha ttol parallel, per a la font preferida dinformaci hi figuren mencions dinformaci complementria del ttol en ms duna llengua i/o escriptura, es pot anotar la
menci en la llengua i/o lescriptura del ttol propi. Quan aquest criteri no es pot aplicar, es pot
donar la primera menci que figura a la font preferida dinformaci. Tamb es poden donar les
altres mencions.
Exemples
Barcelona 1714-1940 : 10 plnols histrics = 10 planos histricos = 10 plans
historiques = 10 historical maps
Jugoslavija : hotel and tourist guide = Hotel- und Reisefhrer
LEurope laitire : annuaire international des produits laitiers = internationales
Jahrbuch der Milchprodukte = international directory of dairy products
Nunc dimittis : Graduale fr vier Stimmen, zwei Violinen, zwei Hrner und Basso
continuo = graduale for four voices, two violins, two horns and basso continuo
Astrix : calendar = calendrier = Kalender = calendario
Per a recursos de msica notada:

Quan el ttol consisteix en un terme genric que expressa el tipus de composici
(vegeu 1.1.3.1) i no hi ha un ttol parallel, i a la font preferida dinformaci hi
ha mencions sobre la tonalitat, la numeraci, la data de composici i el repartiment de lexecuci en ms duna llengua i/o escriptura, sanota la menci en la
llengua i/o lescriptura del terme genric, com a part del ttol propi i a continuaci del terme que expressa el tipus de composici. Quan aquest criteri no es pot
aplicar, sanota la primera menci que figura a la font preferida dinformaci.
Tamb es poden anotar les altres mencions.
Exemples
Caprici per a viol i piano = for violin and piano
Adagio et allegro molto, cor, trombone et orchestre = horn, trombone,
and orchestra = Horn, Posaune und Orchester
Sonate fr Violine and Klavier in h = for violin and piano in b
1.3.4.8 Una menci dinformaci complementria del ttol que figura en el recurs, per no
en la font preferida dinformaci, sanota entre claudtors a continuaci del ttol propi o del ttol
parallel al qual saplica, si s necessria per a la identificaci o si es considera important per als
usuaris del catleg. Altrament, aquesta menci es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.1.3).
Exemples
Civitas : [Monatsschrift des Schweizerischen Studentenvereins] = [revue mensuelle
de la Socit des tudiants susses] = [rivista mensile della Societ degli
studenti svizzeri]
1.3.4.9
Canvis en la informaci complementria del ttol en recursos continus i

en recursos monogrfics en ms duna part
part:
Si la informaci complementria del ttol sha anotat a lrea del ttol i de la
menci de responsabilitat i aquesta informaci canvia en els nmeros o les parts
75
segents, les variacions sespecifiquen a lrea 7, si es consideren importants

per als usuaris del catleg. Alternativament, es pot fer una nota que indiqui que
la informaci complementria del ttol varia, o b es pot ignorar el canvi.
Si la informaci complementria del ttol sanota a lrea del ttol i de la menci
de responsabilitat, i aquesta informaci canvia en les iteracions segents, es
canvia la descripci i, si es considera important per als usuaris del catleg, es fa
una nota sobre el canvi (vegeu 7.1.3).
76
1.4
Una menci de responsabilitat consisteix en un o ms noms, frases o grups de carcters que fan
referncia a la identificaci i/o a la funci de qualsevol persona o entitat corporativa responsable
de la creaci o la realitzaci del contingut intellectual o artstic duna obra inclosa en el recurs
descrit, o responsable de contribuir en aquest contingut.
1.4.1
Noms es requereixen les mencions relatives a persones i/o entitats corporatives amb
responsabilitat principal en el contingut del recurs. Sinclouen altres mencions de responsabilitat
si sn necessries per a la identificaci del recurs o si es consideren importants per als usuaris
del catleg.
No selabora una menci de responsabilitat quan no hi ha cap menci daquest tipus en el
recurs.
1.4.2
Una menci de responsabilitat pot referir-se a entitats dels tipus segents:
Escriptors, compositors, intrprets, artistes grfics, coregrafs, arranjadors, cartgrafs,

programadors, investigadors principals, animadors, etc., el treball dels quals est present
en el recurs, ja sigui directament (per exemple, lautor dun text, el seu editor, el compilador, el traductor, lillustrador, el gravador, el cartgraf, el compositor, larranjador,
el coregraf), o b indirectament (per exemple, lautor duna novella en la qual es
basa un gui cinematogrfic, lautor duna obra en la qual es basa un programari, els
adaptadors duna obra ja existent), tant si selabora en el mateix suport que loriginal
com si selabora en un suport diferent.
Recopiladors de dades diverses, persones responsables de dirigir lexecuci duna obra;
organitzacions, individus o entitats corporatives que patrocinen la feina de qualsevol
dels anteriors (amb patrocini intellectual i no merament financer), productors
denregistraments de msica popular.
Empreses de producci i individus com ara productors, directors o altres persones que
tenen algun grau de responsabilitat general sobre lobra; individus que tenen responsabilitats especfiques, com ara quan, en el context duna pellcula concreta o dun tipus
concret de pellcula, tenen un paper creatiu important (per exemple, cineastes, guionistes o dibuixants de pellcules animades).
Programadors i dissenyadors el treball dels quals implica la creaci del contingut dun
recurs o la seva realitzaci (per exemple, un dissenyador de jocs); entitats que tenen
responsabilitats especfiques en el context dun recurs concret o dun tipus de recurs
concret (per exemple, directors de projectes denquestes, directors de vdeos).
En principi, aquesta responsabilitat es refereix no noms a individus o entitats corporatives que

tenen un paper significatiu en la creaci, la producci o la realitzaci de lobra, sin tamb a
aquells altres que tenen un paper comparativament menor (per exemple, consultors histrics),
per que, tanmateix, es mencionen en la font preferida dinformaci. Les mencions relatives a
persones o entitats corporatives que es considera que tenen un paper menor, es poden donar a
lrea 7 (vegeu 7.1.4).
1.4.3
Formes de la menci de responsabilitat
1.4.3.1 Una menci de responsabilitat pot consistir en un o ms noms de persones o

dentitats corporatives, amb o sense una paraula o frase breu de connexi indicativa de la funci
de la persona o lentitat corporativa (vegeu tamb 1.4.3.5).
Exemples
/ TERMCAT, Centre de Terminologia
/ selecci, notes i estudi introductori de Borja de Riquer i Permanyer
/ Jordi Mir i Joan Sol
77
/ Institut gographique national

/ ralis et publi par les ditions Grafocarte
/ edited by the Daily Express
/ by S. Hutchinson
/ dedicated by Grenvile Collins
/ presented by Lewis Morris
/ John Milton
/ engraved by Jukes
/ leve en 1817 par M. Givry
/ surveyed and drawn by E.M. Woodford
/ reproduced by W.H. Barrell
/ dresse par Ernest Grangez
/ compiled by the Ministry of Housing and Local Government
/
/
/
/
1.4.3.2 Una menci de responsabilitat pot consistir en una frase sense un nom o que designa
un grup sense nom, quan aquesta frase descriu una contribuci intellectual o s significativa per
alguna ra.
Exemples
/ Robert Escarpit ; tradut del francs per Jordi Jan ; illustracions de lautor
/ per un grup de monjos de Montserrat
/ by Pr Lagerkvist ; translated from the Swedish
/ Erich Kstner ; fr den Gebrauch in dnischen Schulen vereinfacht
/ compiled and edited by the graduating class
/ extracted from a chart drawn in 1785 ; with introductory commentary by the
composer
/ by Geoffrey Burgon ; text taken from the Chester mystery plays and mediaeval
poems
/ by a group of teachers representative of primary grades
/ Dieter Kendrick ; with spoken commentary by various artists
/ by a team of programmers and teachers
/ Arden Wilson ; with graphics by the author
/ aus dem Englischen ins Teutsche bersetzt
/
1.4.3.3 Una menci de responsabilitat pot incloure un nom o una frase nominal, aix com
tamb un o ms noms, quan aquella frase s indicativa de la funci de la persona o lentitat corporativa. Altres noms o frases nominals normalment es tracten com a informaci complementria del ttol (vegeu 1.3).
78
Exemples
/ introducci, selecci i comentaris a cura de Josep M. Roig Rosich
/ selection and catalogue by Katherine Michaelson
/ the author John Milton
/ text by the Central Intelligence Agency ; maps by Rand McNally ; fruit symbols
designed and drawn by Joseph A.W. Kislingbury ; surveys and sketches by J.B.
Armstrong
/ daprs les travaux de M. Alfred Grandidier
/ piano accompaniments and notes by Claire Liddell
/ Text und Musik, John Lennon
/ research and text by Colin Barham
/ development and debugging, Philip Goldman
1.4.3.4 Una menci de responsabilitat pot incloure dades relatives a altres elements descriptius (per exemple, el ttol original, la informaci sobre ledici de lobra traduda), quan aquestes dades estan integrades gramaticalment a la menci de responsabilitat.
Exemples
/ per Montserrat Segu de Queralt ; tradut de la quarta edici castellana per Roser
Saldaa de Roig
/ adaptat de lobra de Robert E. Joung Boy scout tests and how to pass them,
Glasgow, 1927
/ edici a cura de Francesc Vilanova ; traducci i nota de presentaci dels
discursos de Winston Churchill: Josep Vallb
/ extracted from the Penses by H.F. Stewart
/ Carson McCullersov ; dramatizace Edward Albee ; z anglickho originlu The
ballad of the sad caf peloili Luba a Rudolf Pellarovi
/ translated from the second edition, authorized August 10, 1908, with an
introduction and notes, by Andrew D. Osborn
/ reduced from the original plan of three inches to one mile and planned to a scale
of one inch & half to one mile by Isaac Johnson in June 1800
/ selected and translated from La divina commedia, by J.G. Roman
/ adapted from Alice in Wonderland, by Wilford Hagers
/ traduit en vers latins, sur la troisime dition du texte franois, par M lAbb
Mtivier
/ translated & emprynted by me William Caxton
1.4.3.5 Una menci de responsabilitat pot consistir en els noms duna o ms entitats
corporatives que actuen com a patrocinadors del recurs, quan les entitats es mencionen a la font
preferida dinformaci, i la relaci entre el patrocinador i el recurs sindica explcitament (o es
pot expressar mitjanant laddici duna paraula o una frase breu). Si el nom de lentitat patrocinadora forma part integrant de la menci de publicaci, producci, distribuci, etc. (per exemple, precedida duna frase com ara publicada per a), sinclou a lrea 4.
Exemples
/ per Josep Vives i Miret ; patrocinat pel Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya
i Balears
79
/ presented by West Virginia University ; sponsors, Consolidated Gas Supply

Corporation, West Virginia University College of Engineering, West Virginia
Section of the American Ceramic Society
/ [sponsored by] Occidental Petroleum Corporation ; made by Sandler Institutional
Films, Inc.
/ dite spcialement par IInstitut gographique national pour le Touring Club de
France
/ under the patronage of the Royal Scottish Geographical Society
1.4.3.6 No es consideren mencions de responsabilitat les mencions que no estan relacionades amb el contingut intellectual o artstic del recurs.
Les mencions com ara lemes, dedicatries, mencions de patrocini o premis (per exemple, Guanyador del premi Tchaikovsky, 1971), o b es poden ometre o b es poden anotar a lrea 7 (vegeu 7.1.4).
Les mencions com ara amb 33 mapes, amb 32 particelles, acompanyat dun disc, amb un manual de referncia dacompanyament, es poden donar a lrea 5.
Per a mencions relacionades amb la menci de responsabilitat, per que es presenten dins de la
informaci complementria del ttol, vegeu 1.3.
1.4.3.7 Una menci de responsabilitat que est integrada gramaticalment en un altre element
descriptiu, es transcriu com a part daquest element i no es repeteix com a menci de responsabilitat (vegeu 1.1.3.6 i 1.3.2).
Quan el nom de lentitat responsable est repetit explcitament a la font preferida dinformaci
en una menci formal de responsabilitat, el nom es transcriu com a menci de responsabilitat.
Exemple
The John Franklin Bardin omnibus / John Franklin Bardin
A ms, si el ttol propi inclou noms una part del nom de lentitat responsable i laltra part del
nom figura en algun altre lloc de la font preferida dinformaci, aquesta darrera part es dna
com a menci de responsabilitat.
Exemple
Skrifter fra Nordisk institut / Odense universitet
1.4.3.8 No sanota com a menci de responsabilitat el nom duna entitat corporativa que
figura a la font preferida dinformaci, si no sespecifica la seva funci i tampoc no es pot determinar a partir del recurs que es descriu o daltres fonts. El nom sanota a lrea 7 (vegeu
7.1.4).
1.4.4
Una o ms mencions de responsabilitat
1.4.4.1 Hi ha una sola menci de responsabilitat quan la redacci de la font preferida

dinformaci mostra una sola menci. En aquesta menci es pot anomenar ms duna persona o
entitat corporativa, com quan es representen fent la mateixa funci o quan, tot i fent funcions
diferents, els seus noms van units per una conjunci.
Exemples
/ Eduard Estivill, amb la collaboraci de Francesc Miralles i Gabriel Garca de Oro
/ escrit per Xavier Ravents i Caas i illustrat per Carles Hernndez Calvet
/ edited by N.G.L. Hammond and H.H. Scullard
/ by Donald Elliott and illustrated by Clinton Arrowood
/ compiled and edited by Richard L. Coulton with the assistance of voluntary aid
80
/ par L. Meyre et J. Hansen

/ developed by Dale Kahn with Laurie Fenster
/ by William Whiston, M.A. sometime professor of the mathematicks in the
University of Cambridg. and Humphrey Ditton, master of the new mathematick
school in Christss Hospital, London
Comentari editorial: Els ttols i les mencions de crrec sinclouen en el cas dels
recursos monogrfics antics (cf. 1.4.5.5).
/ the first by Leonard Lessius, the second by Lewis Cornaro, a noble Venetian:
/ first gathered and compiled in Latine by the right famous clerke Maister Erasmus
of Roterodame, and now translated into Englyshe by Nicholas Udall
/ with additions by H.N. Ridley and the Rev. T.S. Lea
/ drawn in 1791 from the observations made by Fleurieu in 1769 and by
Vincente Tofino in 1788
1.4.4.2 Hi ha ms duna menci de responsabilitat quan la redacci de la font preferida

dinformaci mostra mltiples mencions, com ara quan dues o ms persones o entitats corporatives es representen fent funcions diferents i les mencions no estan unides per una conjunci.
Exemples
/ J. Roig Ravents ; carta-prleg de Carles Riba
/ gravats de Miquel Vil ; textos de Joan Perucho i Salvador Oliva ; papers de
Laurence Barker
/ by Rudolf Steiner ; translated by W.B.
/ with preface by Walter Allen ; editor, James Vinson
/ Centre national coopratif agricole de traitement antiparasitaire ; directeur
technique, Marcel Bonnefoi
/ by G. Robertson ; engraved by Morris
/ par N. de Fer ; A. Coquart sculpsit
/ by Michael Praetorius ; arranged for orchestra by N.J. Milner-Gulland
/ von Wolfgang Amadeus Mozart ; Klavierauszug, neu revidiert von Wilhelm Kienzl
/ written by Danny Shapiro ; ported to Motif by Philip Schneider
/ par M. Marmontel, de lAcademie Franoise ; mit deutschen Noten zum
Schulgebrauch und Selbstunterricht herausgegeben
/ ; ;
/ , ; ,
/
1.4.4.3 La diferncia entre la primera menci de responsabilitat i les segents s noms una
qesti dordre; s a dir, no implica que la primera menci faci referncia a la responsabilitat
principal de lobra.
1.4.4.4 Una menci de responsabilitat que fa referncia a apndixs i a altre material
suplementari, si sanota, es tracta com una menci addicional de responsabilitat, i va a continuaci de la menci relativa a tot el recurs o a la part principal del recurs, si nhi ha una. Si aquesta
menci figura en el recurs per no en la font preferida dinformaci, es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.1.4).
81
Exemples
/ Francesc Eiximenis ; edici crtica a cura de Frank Naccarato sota la
direcci de Joan Coromines ; revisada per Curt Wittlin i Antoni Comas ;
introducci i apndixs de Curt Wittlin ; glossari a cura dAugust Bover i Font
/ with an introduction by Scott Keltie
/ deur Annie Hofmeyr ; enn geslagregister deur Joh. van der Bijl
/ by C.H.A. Armstrong ; with an appendix on the history and architecture of the
fabric by E.R. Arthur
/ attributed to Thomas Cavendish the circumnavigator ; with descriptive text by F.C.
Wieder
/ von Johann Christian Bach ; mit Kadenzen versehen von Li Stadelmann

Les dades dapndixs i altre material suplementari es transcriuen en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida dinformaci. Aix
doncs, aquelles mencions que figuren abans de la menci de responsabilitat o
quan no hi ha una menci de responsabilitat separada, es tracten com a informaci complementria del ttol (vegeu 1.3.4.4); daltra banda, les mencions
dapndixs, etc., que figuren a la font preferida dinformaci desprs duna
menci de responsabilitat, es tracten com a mencions de responsabilitat segents. Quan sobtenen daltres parts del recurs, aquestes mencions sanoten a
continuaci de les mencions de responsabilitat relatives a tot el recurs o a la
seva part principal, o daquelles relatives a la menci corresponent. En el cas de
ttols daltres obres incloses en un recurs sense ttol collectiu, vegeu 1.1.5.2.
Exemples
/ escriviola Estevan de Corbera ; coregida [sic] y aadida de algunas
aduertencias y appendices concernientes a estas illustraciones
/ by James Townley ; with a variety of German notes explanatory of the
idioms alluded to by John Christian Httner
/ by the author of The conduct of the allies ; to which are added the said
Barrier-Treaty, with the two separate articles
/ done into English from the French, with a new original preface upon
the same subject, by W.J. ; to which are added, An essay upon
Satyr, by Monsieur dAcier and A treatise upon pastorals, by
Monsieur Fontanelle
1.4.5
Transcripci
1.4.5.1
Una menci de responsabilitat es transcriu en els termes en qu figura en el recurs.

Exemples
/ disposta per un religios del Real Convent de sant Francesch de Palma
/ Rafael Hinojosa entrevistat per Jos Luis Lpez Bulla
/ organitzat per lAssociaci Catalana de Medicina Interna de lAcadmia de
Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears
/ di Leon Battista Alberti Fiorentino
/ written by himself
/ Dauide Edguardo Anglo authore
/ by one who is neither a knight, nor a member of the House of Commons
82
/ by ****
/ as surveyed in 1822 for the use of the justices in sessions, by W. Ravenshaw
/ dessin et grav par R. Hausermann
/ enregistrements de Roberte Hamayon
/ co-ordinated for the Voice of America by Tristram Coffin
/ Tatsuro Suzuki interviewed by Maya Koizumi
/ Modest Mussorgsky ; in der Instrumentation von Maurice Ravel
/ scriptwriter, Allan S. Mitchell ; consultants, Joan M. Clayton and Simon Randolph
/ Abraham Bosse ; daprs Jean de Saint-Igny
/ developed by TNF Software Arts ; graphics by Larry Blum
/ principal investigators, T. Sheehan, H. Lovett
/ researched and compiled by Art Gump
/ , ; ,
/ Honor de Balzac
/ Jzef Lodowski
/ Home Office
/ Universidad de Salamanca
/ Mozart
/ British Library Bibliographic Services Division
Per a publicacions en fulls solts que sactualitzen:

Les mencions relatives a persones que sn editores de publicacions en fulls solts
que sactualitzen sanoten com a mencions de responsabilitat si es consideren
importants per als usuaris del catleg.
Exemple
/ compiled and edited by Malcolm Evans and Martin Standord
Per a enregistraments sonors i imatges en moviment:

Els noms dels membres individuals de conjunts musicals o dun altre tipus,
quan figuren a la font preferida dinformaci, es poden donar entre parntesis a
continuaci del nom del conjunt. Alternativament, els noms es poden donar a
lrea 7 o es poden ometre.
Exemple
/ Ravel ; Budapest String Quartet (J. Roismann and A. Schneider,
violins ; B. Kroyt, viola ; M. Schneider, cello)

Les mencions de responsabilitat llargues es poden abreujar; en aquest cas, les
omissions sindiquen amb el senyal domissi.
Exemple
/ quam in florentissima electorali ad Albim universitate, praeside
M. Augusto Pfeiffero, Lavvenburgo-Saxone, publico eruditorum
examine exponit Martinus Bernhardi Gryphisberg Pomeranus, ad
diem XXXI. Januar. Anno MDCLXIII.
83
1.4.5.2 Una menci de responsabilitat que no figura a la font preferida dinformaci, sin en
qualsevol altra part del recurs, o b es pot transcriure a lrea 1 entre claudtors, o b es pot
donar a lrea 7 (vegeu 7.1.4). La font duna menci de responsabilitat daquest tipus es pot
anotar a lrea 7. Si es considera adequat, una menci de responsabilitat obtinguda de fora del
recurs es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.1.4), amb la font que ha proporcionat les dades.
Exemples
/ [written and planned by Jennifer Vaughan]
Nota: Menci dautor obtinguda del verso de la portada
/ [Canadian Union of General Employees]
/ Johannes Brahms ; [englisches and deutsches Vorwort von Wilhelm Altmann]
/ [par feu M. LAbb de Bretteville]
Nota: Menci de responsabilitat obtinguda de la portada del tom 4
/ []
/[

Les mencions de responsabilitat obtingudes de fora del recurs sanoten a lrea
7, amb la font de les dades.
Exemple
Discours sur la creche de N. Seigneur.
Nota: Per Ezechiel Spanheim. Font: Holzmann & Bohatta. Deutsches
Anonymenlexikon, Bd. 1, S. 409, Nr. 11863
1.4.5.3 Quan els noms de diverses persones o entitats corporatives es representen en una
menci de responsabilitat nica (vegeu 1.4.4.1), el nombre de noms transcrit s a discreci del
centre de catalogaci. Els noms transcrits es poden separar amb comes, o poden anar units mitjanant paraules denlla, segons sigui apropiat. Si es proporcionen paraules denlla, van entre
claudtors. Les omissions sindiquen amb el senyal domissi i et al. (et alii) entre claudtors, o
lequivalent en una altra escriptura.
Exemples
/ organitza: ACRAM, Associaci Catalana per a la Recerca en Arqueologia
Medieval [et al.]
/ by D.M.Chizhikov and V.P. Shchastlivyi
/ by Samuel Devend [et al.]
/ Dieter Ahlert, Klaus Peter Franz
/ [] . , . [ .]
/ National Park Service [and] Soil Conservation Service [and] Texas Agricultural
Experiment Station
/ Centre dexpansion Bordeaux Sud-Ouest, Institut national de la statistique et des
tudes conomiques, Institut dconomie rgionale du Sud-Ouest
/ herausgegeben von der Universitt des Saarlandes und der Vereinigung der
Freunde der Universitt des Saarlandes
/ herausgegeben von Hans Fromm [et al.]
/ sculpserunt E.S. Hamersveldt et S. Rogeri
/ Carla Joynes, Lizbeth Beame [for] Deckle & Murphy
/ par Arthur Honegger, Daniel Lesur, Roland Manuel, Germaine Tailleferre [et
al.]
84
/ prepared by Albert Kreissinger, Ken Merrill [for] Alpha Unlimited

/ []
Comentari editorial: El carcter desprs del claudtor significa by.

Preferiblement es transcriuen tots els noms.
1.4.5.4 Quan els noms de persones o dentitats corporatives figuren en una menci de
responsabilitat en una forma incompleta (per exemple, com un acrnim), la forma desenvolupada es pot anotar a lrea 7 (vegeu 7.1.4).
1.4.5.5 Les sigles que indiquen pertinena a societats, graus acadmics, etc., i les mencions
de crrecs i distincions que figuren a continuaci del nom duna persona, es transcriuen quan les
sigles, etc., sn necessries gramaticalment o per identificar la persona, o per establir el context
de la seva activitat. En tots els altres casos, les sigles, etc., no es consideren part de la menci de
responsabilitat i someten.
1.4.5.6 Una menci de responsabilitat que precedeix el ttol propi en la font preferida
dinformaci es transcriu a continuaci del ttol propi i de la informaci complementria del
ttol, excepte si va lligada gramaticalment a aquesta informaci (vegeu 1.4.3.7). La posici original de la menci de responsabilitat es pot anotar a lrea 7.
Exemples
/ Silvio Belli Vicentino
Nota: Nom de lautor al capdamunt de la portada

La posici original de la menci de responsabilitat es menciona a lrea 7.
1.4.5.7 Una menci de responsabilitat que inclou el nom duna entitat corporativa expressat
jerrquicament, es transcriu en la forma i lordre que figura en el recurs.
Exemples
/ Secci de Neurobiologia Experimental de la Societat Catalana de Biologia
/ Museu de la Cincia de la Fundaci Caixa de Pensions
/ Bibliothque nationale, Centre bibliographique national
/ Universidad Nacional Autnoma de Mxico, Instituto de Investigaciones
Histricas
/ Centre international de dialectologie gnrale prs lUniversit catholique de
Louvain
/ U.S. Department of Agriculture Forest Service, South-Western Region
/ Air Ministry, Meteorological Office
/ Division of Child Psychiatry, Cambridge Hospital
/
/
1.4.5.8 Quan la relaci entre la menci de responsabilitat i el ttol no s clara, o b es pot

afegir una paraula o una frase breu denlla, entre claudtors, en la llengua i lescriptura de la
portada a lrea 1, o b es pot donar una explicaci relativa a la menci de responsabilitat a
lrea 7.
85
Exemples
/ [edici a cura de] Josep Llus Canet & Diego Romero
/ [verse translation by] Robert Lowell
/ [choisis et prsents par] Gilbert Prouteau
/ [collected] by Angus Mackay
/ [grave par] Ch. Lemas
/ William Shakespeare ; [read by] Sir John Gielgud
/ [edited by] John Finlayson
o
/ John Finlayson
Nota: Edici de John Finlayson segons
1.4.5.9 Si sanota ms duna menci de responsabilitat, lordre daquestes mencions en la

descripci s lindicat per la tipografia de les mencions en la font preferida dinformaci o, si no
hi ha distinci tipogrfica, per la seva seqncia en la font preferida dinformaci, sense tenir en
compte lextensi o el grau de responsabilitat implcits en les diverses mencions. Quan les mencions no sobtenen de la font preferida dinformaci, shan danotar entre claudtors i en un
ordre lgic, sempre que sapliqui un ordre lgic.
Quan la font preferida dinformaci t un carcter compost (com en el cas dun recurs en ms
duna part o dun recurs multimdia que no tingui una font principal unificada), les mencions de
responsabilitat sanoten en un ordre lgic. Alternativament, les parts separades del recurs es
poden descriure amb el mtode de la descripci en ms dun nivell (vegeu lapndix A).
Exemples
/ Paul Valry ; versi de Xavier Benguerel ; traducci dels textos en prosa i edici
de Joan Tarrida ; prleg de Pierre Fortasier ; dibuixos de Josep M. Subirachs
/ Jacques Bonnet ; [traducci del francs de Ldia Anoll] ; [prleg de Joaqun
Rodrguez]
/ Rudolf Steiner ; [translated by Lady Maitland-Heriot] ; [edited by H. Collison]
/ Mihajlo Velimirovic ; illustrazioni di Branimir Ganovic ; [traduzione in lingua italiana
a cura del Mario Sintich] ; [revisione scientifica a cura del Protogene Veronesi]
/ by Suzanne Reynolds ; illustrated by the Studio Brambelli, Milan
/ edited by Michael Harloe ; sponsored by the International Sociological
Association Research Committee on the Society of Regional and Urban
Development
/ by Michael Chisholm ; [for the] Social Science Research Council
/ Hermann Hesse ; translated from the German by Basil Creighton ; [translation]
revised by Walter Sorrell
/ [Worte von] Juan Ramn Jimnez ; [Musik von] Mario Catelnuovo-Tedesco
/ Jacques Offenbach ; music adapted and arranged by Ronald Hammer ; new book
and lyrics by Phil Park
/ design, Roger Teppe ; programmer, Bob Chompsky ; graphics, Carol Mayer-Lenz

Quan hi ha ms duna menci de responsabilitat, les mencions es transcriuen en
lordre indicat per la seva seqncia en la font preferida dinformaci.
86
Exemple
/ by the late ingenious and learned Hollander, Lambert Hermanson ten
Kate ; translated from the original French by James Christopher le
Blon
Quan les mencions figuren en el recurs per no en la font preferida

dinformaci, sanoten a lrea 1 entre claudtors i en lordre indicat per la seva
seqncia en la font dinformaci emprada, o en un ordre lgic, si saplica, quan
susa ms duna font dinformaci. Alternativament, la informaci es dna a
lrea 7.
Exemple
A summarie and true discourse of Sir Frances Drakes VVest Indian
voyage / [begun by captaine Bigges] ; [finished by his Lieutenant
Maister Croftes] ; [edited by Thomas Cates]
Nota: Mencions de responsabilitat obtingudes del prefaci de Cates
o
A summarie and true discourse of Sir Frances Drakes VVest Indian
voyage
Nota: Begun by captaine Bigges the same being afterwards finished
(as I thinke) by his lieutenant Maister Croftes, or some other, I
knowe not well who. Edici de Thomas Cates. Mencions de
responsabilitat citades a partir del prefaci de Cates
Quan en una dissertaci acadmica es donen els noms del candidat i el del
praeses, tant els noms com les paraules indicatives de la funci es tracten com a
part duna sola menci de responsabilitat (excepte que estiguin vinculats gramaticalment al ttol propi o a la informaci complementria del ttol).
Exemples
Discursus historico-theologicus de annis ministerii Christi / quem in
incluta Universitate Altdorfina publico eruditorum examini subiiciunt
praeses Isaacus Laurbecchius SS. theol. dd. & respondens Joh.
Fridericus Kernius, Schleusinga-Hennebergicus. Ad diem 21. Mai.
Anno o.r. M.DCC
per
Consens Benevolo illustris & gratiosissimi Senats Medici in
florentissima ad Salam Academi. Prside Johanne Arnoldo
Friderici, phil. & med. doct. anatom. chirurg. ac botan. p.p.
famigeratissimo, medico provinciali Saxo-Altenburgico hanc
dissertationem medicam de hydrope tympanite public artis
cultorum ventilationi submittit ad diem [espai en blanc] Martii,
M.DC.LXXII. David Richter, Zitt Lusatus. Autor
Per a enregistraments sonors i recursos audiovisuals:

Si hi ha ms duna menci de responsabilitat, les mencions shan dordenar de
manera que les diferents categories de responsabilitat sanotin en un ordre lgic.
Per exemple, en el cas denregistraments sonors, lordre pot ser el segent:
compositors de la msica, incloses les persones les improvisacions de les quals
es consideren part del procs creatiu; autors del text; intrprets en lordre solistes/actors/lectors; cor; director del cor; orquestra; director de lorquestra; director duna producci dramtica; productor dun enregistrament de msica
popular.
87
1.4.5.10
Ttol parallel i menci parallela de responsabilitat
1.4.5.10.1 Quan en una font preferida dinformaci hi figuren un o ms ttols parallels i/o
mencions paralleles dinformaci complementria del ttol, aix com tamb mencions de responsabilitat en ms duna llengua i/o escriptura, cada menci de responsabilitat, si sanota, va a
continuaci del ttol i de la informaci complementria del ttol amb els quals es relaciona per la
llengua.
Exemples
National accounts statistics, 1950-1968 / Organisation for Economic Cooperation
and Development = Statistique des comptes nationaux, 1950-1968 /
Organisation de cooperation et de dveloppement
Carte minralogique de lAfrique / Organisation des Nations Unies pour lducation,
la science et la culture [et] Association des services gologiques africains =
Mineral map of Africa / United Nations Educational, Scientific and Cultural
Organization [and] Association of African Geological Surveys
Die Zauberflte : fr zwei Flten oder Violinen / W.A. Mozart ; nach einer Ausgabe
aus dem Jahr 1792 herausgegeben von Gerhard Braun = The magic flute : for
two flutes or violins / W.A. Mozart ; from an edition of 1792 edited by Gerhard
Braun
Sowjetische Klaviermusik fr die Jugend / herausgegeben von Nikolai
Koptschewski = Soviet piano music for young people / edited by Nicolai
Kopchevsky = Musique de piano sovitique pour la jeunesse / dit par Nicolas
Kopchevski
Familias norte-americanas : los De Stefano / colaborador de educacin, Beryl L.
Bailey = American families : the De Stefanos / educational collaborator, Beryl L.
Bailey
Swiss cycling journal : offizielles Organ / Schweiz. Radfahrer-Bund SRB = organe
officiel / Fdration cycliste suisse = organe ufficiale / Federazione ciclistica
svizzera
Canadian urban sources : a survey / Canadian Council on Urban and Regional
Research = Sources urbaines canadiennes : un aperu / Conseil canadien de la
recherche urbaine
/ = Time of orchestral time / Joji Yuasa
/
= The labyrinth / by Byungki Hwang

Els diversos ttols i mencions de responsabilitat es transcriuen en lordre indicat
per la seva seqncia en la font preferida dinformaci.
Exemple
Anatomia uteri humani gravidi tabulis illustrata / auctore Gulielmo
Hunter Reginae Charlottae medico extraordinario, in Academia
Regali anatomiae professore = The anatomy of the human gravid
uterus exhibited in figures / by William Hunter
1.4.5.10.2 Quan no s possible anotar una menci de responsabilitat apropiada darrere de cada
ttol o de la informaci complementria del ttol, les mencions de responsabilitat, si sanoten, es
donen juntes a continuaci del darrer ttol parallel o de la darrera informaci complementria
parallela del ttol.
Exemples
Printing at Gregynog : aspects of a great private press = Argraffu yng Ngregynog :
agweddau ar wasg breifat fawr / Michael Hutchins ; translated by David Jenkins
= y cyfieithiad gan David Jenkins
88
8 capriccios : hegedre, msodik hegedii kisretvel = fr Violine, mit Begleitung

der zweiten Violine / Henryk Wieniawski ; tnzte s ujjrenddel alltta = revidiert
und mit Fingersatz versehen von Jen Hubay
1.4.5.10.3 Quan en una font preferida dinformaci hi figuren un o ms ttols parallels i/o
mencions dinformaci complementria parallela del ttol, per la menci de responsabilitat hi
figura en una sola llengua i/o escriptura, la menci de responsabilitat sanota a continuaci del
darrer ttol parallel o de la darrera informaci complementria parallela del ttol transcrita.
Exemples
El cos i la ciutat = El cuerpo y la ciudad = Body and city / Johan van der Keuken,
Jeroen de Vries ; [traduccions i correccions: Assumpta Anglada [et al.]]
Bibliotecas = Libraries = Bibliothques / Ernest Malaga
Bieler Jahrbuch = Annales biennoises / Herausgeber, Bibliotheksverein Biel
Carte de tapis vgtal de la rgion mditerranenne = Vegetation map of the
Mediterranean region / by P. Lalande ; F.A.O. [and] UNESCO
Mhrische Volkspoesie in Liedern = Moravian folk poetry in song = Chant sur des
posies populaires moraves / Lo Janek
Svensk kyrkomusik = Schwedische Kirchenmusik = Swedish church music / Vokalund Instrumentalensemble der Rundfunkchor ; Leitung, Eric Ericson
Statistique des comptes nationaux, 1969-1985 = National accounts statistics,
1969-1985 / Organisation de coopration et de dveloppement conomiques

La menci de responsabilitat sanota a continuaci del ttol o de la informaci
complementria del ttol amb el qual sassocia.
Exemples
Nouum Testamentum seu quattuor euangelioru[m] volumina lingua
Hungarica donata / Gabriele Pannonio Pesthino interprete = Wij
Testamentum magijar nijeluen
Cursus mathematicus, nova, brevi et clara methodo demonstratvs, per
notas reales & vniversales, citra vsum cuiuscunque idiomatis
intellectu faciles = Cours mathmatique, demonstr dune novvelle,
briefve, et claire methode, par notes reelles & vniuerselles, qui
peuuent estre entendus facilement sans lvsage daucune langue /
par Pierre Herigone, mathematicien
Frederici Ruischii Thesaurus animalium primus = Het eerste
cabinet der dieren / van Frederik Ruysch
1.4.5.10.4 Quan no hi ha un ttol parallel, per les mencions de responsabilitat figuren a la

font preferida dinformaci en ms duna llengua i/o escriptura, sanota la menci en la llengua i
lescriptura del ttol propi. Quan aquest criteri no es pot aplicar, sanota la menci destacada per
la tipografia de les mencions a la font preferida dinformaci o, si no hi ha distinci tipogrfica,
se segueix la seqncia de la font preferida dinformaci. Tamb es poden anotar les altres
mencions.
Exemples
Tin statistics / International Tin Council = Conseil international de ltain = Consejo
Internacional del Estao
Bibliotheca Celtica : a register of publications relating to Wales and the Celtic
peoples and languages / Llyfrgell Genedlaethol Cymru = The National Library of
Wales
89
Bibliographica belgica / Commission belge de bibliographie = Belgische commissie

voor bibliografie
Europa cantat VI : Leicester 1976 / au nom de la Fdration europenne des
jeunes chorales dit par = im Auftrag der Europischen Fderation Junger
Chre herausgegeben von = for the European Federation of Young Choirs
edited by Willi Gohl
Madame Bovary / ralisateur, Jean Renoir ; daprs le roman de Flaubert =
director, Jean Renoir ; after the novel by Flaubert
Directions in tin trade of selected North American countries : statistical survey /
International Tin Council = Conseil international de ltain

Les mencions de responsabilitat sanoten a continuaci del ttol propi i de la informaci complementria del ttol.
1.4.5.11
1.4.5.11.1 Si un recurs no t ttol collectiu (vegeu 1.1.4.4 i 1.1.5.2) i totes les obres individuals tenen la mateixa menci de responsabilitat, la menci de responsabilitat sanota desprs de
tots els ttols, ttols parallels i mencions dinformaci complementria del ttol.
Exemples
La careta : farsa sentimental en un acte ; Can duna nit distiu : comdia
sentimental en un acte / Josep Ma. de Sagarra
Baby doll : the script for the film ; Something unspoken ; Suddenly last summer /
Tennessee Williams
Frjus ; Le Var touristique / Provence Paris publicit
Daily mail motor road map of London and ten miles round ; Motor road map of
south-east England / Edward Sandford
Fantaisie-Impromptu op. 66 ; Scherzo op. 31 / Chopin
3. Sinfonie : Das Lied von der Nacht : fr Tenor Solo, gemischten Chor and
Orchester op. 27 = 3rd symphony : Song of the night : for tenor solo, mixed
chorus and orchestra op. 27 ; 4. Sinfonie-Concertante fr Klavier and Orchester
op. 60 = 4th symphony-concertante for piano and orchestra op. 60 / Karol
Szymanowski
Duo Nr. 1 G-Dur, KV 423, fr Violine und Viola ; Duo Nr. 2 B-Dur, KV 424, fr
Violine und Viola / Wolfgang Amadeus Mozart ; Susanne Lautenbacher, violin ;
Ulrich Koch, viola
A survey of spending on foreign language teaching ; Foreign language teaching
resources / principal investigator, J.L. Pianko
Le Colonel Chabert ; suivi de Honorine ; et de Linterdiction / Balzac

La menci de responsabilitat sanota en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font preferida dinformaci.
1.4.5.11.2 Si les obres individuals tenen diferents mencions de responsabilitat, cada menci
sanota a continuaci del ttol, dels ttols parallels o de les mencions dinformaci complementria del ttol als quals sapliquen. Es conserven les paraules o frases denlla entre els ttols
de les obres de diferents autors, tal com consten a la font preferida dinformaci. Les mencions
dedici associades als ttols individuals es transcriuen amb aquests ttols. (Per a obres del mateix autor, vegeu 1.4.5.11.1).
90
Exemples
Teorija kredita : skripta / Milutin irovi. Teorija dopunskog kredita : skripta /
Vjekoslav Meichsner
Crpuscule en montagne / S. Sohet-Boulnois. Carillon corse / Georges Lauro
The high school cadets = Kadettenmarsch / Musik, J.P. Sousa ; Bearbeitung,
Franz Bummerl. Musik im Blut : Marsch / Musik und Bearbeitung, Hans Kolditz
Fantasy and fugue for orchestra and organ, op. 10 (1963) / Wallingford Riegger ;
Polish National Radio Orchestra ; Jan Krenz, conductor. Synthesis for orchestra
and electronic sound (1960) / Otto Luening ; Hessian Symphony Orchestra ;
David Van Vactor, conductor. Nocturne (1958) / Colin McPhee ; Hessian Radio
Symphony Orchestra ; David Van Vactor, conductor. Fantasia for organ (1929) /
Otto Luening ; Ralph Kneeream, organist
Hybrid imaging : technology and graphic design / April Cubbitt. Art and the
machine / Fran Chen. Space art / Jean-Louis Gero ; illustrator, Judy Randall
/ ; . / ;
The authorship of Wuthering Heights / by Irene Cooper Willis. And The structure of
Wuthering Heights / by C.P.S.
Le Western / textes rassembls et prsents par Henri Agel, nouvelle dition.
volution et renouveau du western, 1962-1968 / par Jean A. Gili
An examination of Dr. Burnets theory of the earth / by J. Keill, the second
edition corrected . To the whole is annexed A dissertation on the different
figures of the coelestial bodies, &c / by Mons. de Maupertuis
My very first prayer time book / by Mary Fletcher ; illustrations by Treyer Evans,
revised edition. Now I lay me down to sleep / text and pictures by Rex Catto

Quan no se sap si les obres individuals, que no tenen un carcter suplementari,
sn del mateix autor, els ttols, els ttols parallels, la informaci complementria del ttol i les mencions de responsabilitat sanoten en lordre indicat per la
seva seqncia en la font preferida dinformaci.
Exemples
Catonis disticha de Moribus. 2. Dicta insigni Septem Sapientum
Graeciae. 3. Mimi Puliam, sive, Senecae Proverbia, Anglo-Latina.
Cato item Grammatice interpretatus Latinis & vernaculis vocibus pari
ordine, sed diversis lineis alternatis. / A Carolo Hoolo, A. M.
Privatae Scholae Grammaticae Institutore in Purificum viciculo apud
Londinates.
Comentari editorial: Es mant la puntuaci original i ls de
majscules.
La fauconnerie / de F. Ian des Franchires recueillie des liures de M.
Martino, Malopin, Michelin & Am Cassian. Avec, Une autre
Fauconnerie / de Guillaume Tardif Plus, La vollerie / de messire
Artelouche dAlagona Davantage, un recueil de tous les oiseaux
de proye, seruans a la fauconnerie & vollerie
1.4.5.11.3 Si les obres individuals tenen mencions de responsabilitat relatives a alguns dels
ttols per no a tots, cada menci sanota a continuaci del darrer dels ttols als quals saplica.
Exemples
Godly contemplations for the unlearned, 1575 ; A letter of a Catholike man beyond
the seas, 1610 / Thomas Owen. The conviction of noveltie, 1632 / R.B
91
Jephte ; Le cinque piaghe di Christo / Antonio Draghi. Oratorio di S. Petro

piangente / Pietro Andrea Ziani
Rhapsody in blue ; Prelude for piano no. 2 / George Gershwin. Symphonic dances
from West Side story / Leonard Bernstein
Nuclear disarmament ; Politics of peace / principal investigator, Thomas
Cashdollar. Strategies for defense / principal investigator, Damien Toffel
/ ; . / ;
/

Les mencions es transcriuen en la forma i lordre que tenen en la font preferida
dinformaci.
1.4.5.11.4 Si les obres individuals tenen les seves prpies mencions de responsabilitat i la font
preferida dinformaci mostra tamb una o ms mencions de responsabilitat que sapliquen al
recurs sencer, la menci o les mencions de responsabilitat que sapliquen al recurs sencer
sanoten a continuaci de totes les altres mencions, precedides despai, punt i coma, espai. La
relaci entre la darrera menci de responsabilitat i la transcripci que la precedeix sha daclarir
mitjanant laddici duna paraula denlla o duna frase breu entre claudtors. Si aquesta addici no s gramaticalment possible o dna lloc a una menci complicada o poc gil, la porci
rellevant de la menci de responsabilitat i/o una explicaci adequada es pot donar a lrea 7
(vegeu 7.1.4).
Exemples
Estrany interludi / Eugene ONeill. La mort dun viatjant / Artur Miller ; traduccions
de Victria Alsina i Keith [primera obra] i Mireia Llins i Grau [segona obra]
El imperio de la muerte / W. Korolenko ; prefacio del conde Len Tolstoi. El terror
en Rusia / P. Kropotkine ; prefacio del Comit Parlamentario ruso ; traduccin y
nota preliminar [de las dos obras] de Jos R. Prez Bances.
The white devil ; The duchess of Malfi / by J. Webster. The atheists tragedy ; The
revengers tragedy / by Tourneur ; [all] edited with an introduction and notes by
J.A. Symonds
Could it be magic / Text und Musik von Adrienne Anderson und Barry Manilow.
Komm doch mal rber / Musik, Dieter Zimmermann ; Text, Charley Nissen ;
Klavierbearbeitung [beider Kompositionen], Rolf Basel
Symphony no. 4 in A major, op. 90 : Italian / Mendelssohn. Symphony in C major /
Bizet ; [both works performed by] National Philharmonic Orchestra ; Leopold
Stokowski
Spellbinder / Tom Leach. The music director / Bob Dithridge. Word magic / Charles
Zipf ; editor [of the three works], Glen Furness

La menci o les mencions de responsabilitat que sapliquen al recurs sencer
sanoten en lordre indicat per la seva seqncia en la font preferida
dinformaci. Si la relaci entre cada persona o entitat corporativa i lobra individual no s prou clara, es dna una explicaci a lrea 7.
Exemple
The natural history of Iceland ; to which is added, A meteorological
table, with remarks / translated from the Danish original of Mr. N.
Horrebow
Nota: Les dues obres shan tradut a partir del text de N. Horrebow
92
1.4.5.12
Quan el ttol propi est format per un ttol com i un ttol dependent (vegeu 1.1.5.3), les mencions de responsabilitat relatives al ttol dependent sanoten desprs del ttol propi. Les mencions de responsabilitat relatives a lobra ms mplia es poden donar a lrea 6, juntament amb
el ttol com.
Exemples
Plan densemble au 1:2 000 de la rgion dIle-de-France. Bloc 1-77-29, Bonniressur-Seine / Ministre de lenvironnement et du cadre de vie, Etablissement
public rgional dIle-de-France
Urban and regional references. Supplement / compiled by Canadian Council on
Urban and Regional Research
Teaching geology with computer software. North America / Bureau of Education
Bulletin. Supplement
rea 6: (Bulletin / Faculty of Archaeology)
Publications de la Sorbonne. Srie Byzantina / Centre de recherches dhistoire et
de civilisation byzantines

Les mencions de responsabilitat sanoten en la forma i lordre en qu figuren a
la font preferida dinformaci. En cas de dubte, o si la menci de responsabilitat
fa referncia al ttol propi com un tot, es pot donar una explicaci o un comentari a lrea 7.
1.4.6
Canvis en la menci de responsabilitat de recursos continus i de

recursos monogrfics en ms duna part
part:
Si una persona o una entitat corporativa que forma part duna menci de responsabilitat safegeix o selimina en nmeros o parts posteriors i el canvi no requereix una nova descripci (vegeu A.2.7), el nom de la darrera persona o entitat sanota a lrea 7, o es fa una nota sobre la supressi (vegeu 7.1.4.1). Si el
canvi noms afecta la presentaci del nom de la persona o lentitat, es fa una
nota si el canvi es considera important per als usuaris del catleg.
Els canvis majors en un nom que forma part duna menci de responsabilitat
requereixen una descripci nova quan el ttol propi de la publicaci seriada s
un ttol genric (vegeu A.2.6.2).
Si les persones o les entitats corporatives que formen part duna menci de responsabilitat canvien en iteracions posteriors, la descripci es canvia perqu reflecteixi la darrera iteraci. Els noms de les persones o les entitats corporatives
anteriors es donen a lrea 7 (vegeu 7.1.4.1).
93
REA DE LEDICI
Nota introductria
Lrea de ledici inclou la menci dedici, les mencions paralleles dedici, les mencions de
responsabilitat relatives a ledici, les mencions addicionals dedici i les mencions de responsabilitat relatives a una menci addicional dedici.
Contingut
2.1
2.2
2.3
2.4
2.5
Menci dedici
Menci de responsabilitat relativa a una menci addicional dedici
Puntuaci prescrita
B.
Cada menci parallela dedici va precedida despai, signe igual, espai ( = ).
C. La primera menci de responsabilitat relativa a ledici o a continuaci duna menci

addicional dedici va precedida despai, barra inclinada, espai ( / ).
D. Cada menci segent de responsabilitat relativa a ledici o a continuaci duna menci
addicional dedici va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ).
E. Una menci addicional dedici que va a continuaci duna menci dedici o duna menci de responsabilitat relativa a ledici va precedida de coma, espai (, ).
. Menci dedici
. Menci dedici = menci parallela dedici
. Menci dedici / menci de responsabilitat
. Menci dedici / menci de responsabilitat ; segona menci de responsabilitat ;
tercera menci de responsabilitat
. Menci dedici / menci de responsabilitat = menci parallela dedici / menci
parallela de responsabilitat
. Menci dedici, menci addicional dedici
. Menci dedici / menci de responsabilitat, menci addicional dedici / menci
de responsabilitat
Fonts prescrites
La informaci obtinguda duna font diferent de les segents fonts prescrites es dna entre claudtors, si sanota en aquesta rea. Lordre preferit de les fonts s el segent:
Per a recursos textuals impresos i recursos de msica notada:
La portada, la primera pgina de msica, els altres preliminars, la coberta, el
colof i la resta del recurs.
La portada, el substitut de la portada i el colof.
94

El mateix recurs, el contenidor i el material dacompanyament.
95
2.1
Menci dedici
2.1.1
Una menci dedici normalment inclou o b la paraula edici (o lequivalent en una
altra llengua), o b un terme relacionat juntament amb un nmero (per exemple, 2a edici), o un
terme que indica diferncies respecte a altres edicions (per exemple, nova edici, edici revisada, standard edition, edici en carcters grans, May 1970 script). Una menci que inclou la
paraula edici o el seu equivalent no es considera una menci dedici quan representa informaci relacionada amb la impressi, com s com en publicacions dalguns pasos o en certes
llenges. Una menci dedici tamb pot incloure altres frases que poden anar associades gramaticalment, enllaant ledici a altres elements de la descripci (per exemple, un ttol original
en una forma com ara versi abreujada de ).
Quan un recurs t diverses mencions dedici relatives a parts o peces del recurs (per exemple,
en el cas duna obra multimdia interactiva), es transcriuen aquelles mencions que fan referncia al recurs sencer. Quan no hi ha una menci dedici que sapliqui a tot el recurs, la menci o
les mencions es poden donar a lrea 7. Una menci dedici que figura noms en la documentaci dacompanyament no es considera una menci dedici del recurs, excepte si la informaci
en la documentaci indica que la menci saplica al recurs.
Exemples
. Nova ed. corr. i augm.
. Ed. facsmil
. 2a ed.
. Reimp.
. 2nd ed.
. 1st Carroll & Graf ed.
. Revised version
. 3e d.
. Ungekrzte Taschenbuchausg.
. Version avec commentaires en anglais
.
.
Els tipus segents de mencions es consideren mencions dedici:

Mencions dedici geogrfiques
Exemples
. Northern ed.
. Overseas ed.
. .
.
.
Mencions dedici dinters especial

Exemples
. d. pour le mdecin
. Managers ed.
.
96
.
.
Mencions dedici relatives a formats o a presentacions fsiques especials

Exemples
. Ed. en carcters grans
. Airmail ed.
. Braille ed.
. Large print ed.
. Microform ed.
. CD-ROM
. Ausg. mit Suplementen
.
Mencions dedici relatives a la llengua

Exemples
. English ed.
. d. franaise
.
.
.

Una menci com ara novament imprs sha de tractar com una menci dedici
quan implica lexistncia duna edici anterior i va associada amb el ttol, per
es tracta com a part de lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.,
quan va associada amb aquesta rea (vegeu 4.1.8). La menci dedici pot incloure informaci relativa a la tirada, la impressi o lestat que es descriu (vegeu tamb A.2.1). Les mencions sobre impressions sense canvis duna edici es
donen com a mencions dedici o com a mencions addicionals dedici.
Exemple
. The fifth impression

Quan el terme edici susa per indicar la versi, larranjament, etc., duna obra
musical, la menci sanota a lrea 1 (vegeu 1.3), fins i tot quan el terme edici
susa en el recurs. Quan el terme edici susa per indicar la forma en qu una
obra es presenta en el recurs (el format musical), la menci sanota a lrea 3
(vegeu 3.2.1.1), fins i tot quan el terme edici susa en el recurs. Tanmateix, un
terme que indica la gamma vocal (per exemple, veu baixa, Ausgabe fr hohe
Stimme) es tracta com una menci dedici.
97
Per a recursos multimdia, enregistraments sonors,

enregistraments de vdeo i imatges fixes i en moviment:
En el cas duna interpretaci enregistrada, una menci que figura en el recurs i
que indica ledici o la versi en qu es basa la interpretaci no es considera
una menci dedici, per es pot anotar a lrea 7.
Per a recursos electrnics:
Termes del tipus versi, nivell, emissi o actualitzaci poden indicar una menci dedici; tanmateix, aquests termes susen de vegades per indicar canvis
majors o menors en el recurs i, per tant, poden no constituir una guia fiable per
indicar una nova edici.
2.1.2
Transcripci
Una menci dedici sanota en els termes en qu figura en el recurs. Si no consta en una font
prescrita, sanota entre claudtors. Es poden usar les abreviatures estndard (vegeu A.6.4). Les
xifres arbigues substitueixen altres xifres o els nmeros escrits en lletres. Es donen les frases
explicatives que acompanyen la menci dedici quan es consideren necessries per identificar
ledici.
Si la menci dedici consisteix noms, o principalment, en smbols o altres carcters que no es
poden reproduir amb els mitjans disponibles (vegeu A.9), els carcters es reemplacen per paraules o nmeros, segons sigui apropiat, entre claudtors. Es pot donar una explicaci a lrea 7
(vegeu 7.2).
Exemples
. 1a ed. ampliada
. 4th revised ed.
. 1a ed.
. 3. Aufl.
. Nuova ed.
. Sehr vernderte Aufl.
. Ungekrzte Ausg.
. Deutsche Erstausg.
. Neuaufl. der deutschen Originalausg.
. 67th ed., complete with street plan
. 5a ed., con un copioso ndice alfabtico de materias
. Novissima ed. (7a), interamente riveduta
. Ed. 4
. 3. erw. Aufl.
. d. rduite
. Ed. 3-GSGS
. [Three stars] ed.
Comentari editorial: La menci figura com: ed. Lagncia catalogrfica no
pot reproduir les estrelles.
. 2e d. du recueil not
. Reprint ed.
. Hohe Stimme (Originallage)
98
. Ed. special
. Version 3.5
.3
.
.
2.1

Quan la menci dedici sobt de la font prescrita dinformaci, sanota la redacci exacta. Quan la menci dedici sobt de qualsevol altra font, es poden
usar les abreviatures estndard i les xifres arbigues en lloc daltres xifres o de
nmeros escrits en lletres. Quan la menci dedici no sobt de la font prescrita
dinformaci, la font de la menci sanota a lrea 7.
Exemples
. The second edition
. Newly imprinted and very necessary vnto all youthe
2.1.3
Quan en el recurs no hi figura cap menci dedici, per se sap que presenta canvis
significatius respecte a edicions prvies o s una reproducci, es pot proporcionar una menci
dedici adequada, entre claudtors, en la llengua de la font preferida dinformaci i dacord
amb les instruccions de 2.1.2. No shan de donar els nmeros dedici tret que sigui clar que el
recurs t un lloc en una seqncia dedicions numerades. Es dna una explicaci a lrea 7.
Alternativament, la informaci noms es dna a lrea 7.
Exemples
. [Ed. dOsona i del Ripolls]
. [New ed.]
. [3e d.]
. [Reproduction en fac-simil]
. [Rev. ed.]
. [With a new appendix]
. [d. de Grenoble]
. [2. Aufl.]
. [Apr. 1995 issue]
. [Rev. ed., Aug. 1995]
. [Version 1.5]
. [School ed.]
. []
.[
2.1.4
Mencions dedici que no es transcriuen a lrea de ledici
2.1.4.1 Una menci dedici que s part integrant dun element duna altra rea (com ara del
ttol propi o de la informaci complementria del ttol), i que sha tractat com a part daquest
element (vegeu 1.1.3.6 i 1.3.2), no es repeteix a lrea de ledici.
99
Exemples
The compact edition of the Oxford English dictionary
i no The Oxford English dictionary. Compact ed.
ni The compact edition of the Oxford English dictionary. Compact ed.
The compact version of Symphony
i no Symphony. Compact version

En el cas de les publicacions seriades, les mencions que indiquen la numeraci
o la designaci dels volums, o la cobertura cronolgica (per exemple, 1a edici,
1916 edition), sanoten a lrea 3 (vegeu 3.3).
Les mencions que indiquen revisions regulars o actualitzacions freqents (per
exemple, Revised edition issued every 6 months) es tracten com a periodicitat i
no com a mencions dedici, i sanoten a lrea 7 (vegeu 7.0.3).
2.1.4.2 Una menci dedici associada amb una o ms obres dun recurs sense ttol
collectiu no es dna a lrea de ledici, sin a lrea 1, amb la puntuaci convencional (vegeu
1.1.5.2).
2.1.5
Canvis en la menci dedici

Si safegeix, se suprimeix o es canvia una menci dedici en parts posteriors a
la primera, es fa una nota sobre el canvi a lrea 7, si es considera important per
als usuaris del catleg (vegeu 7.2.2).
Si safegeix, se suprimeix o es canvia una menci dedici en els nmeros o
parts posteriors, es fa una nota sobre el canvi a lrea 7 si es considera important
per als usuaris del catleg (vegeu 7.2.2), llevat que laddici, la supressi o el
canvi sigui resultat dun canvi major que requereix una descripci nova (vegeu
A.2.6.2(b)).
Si en el recurs hi t lloc un canvi major, es fa una nova descripci (vegeu
A.2.6.3(a)). Si hi t lloc un canvi menor, es canvia la descripci i es fa una nota
sobre el canvi a lrea 7, si es considera important per als usuaris del catleg
(vegeu 7.2.2).
100
2.2
Una menci parallela dedici s un equivalent de la menci dedici en una altra llengua o
escriptura.
Quan la font prescrita dinformaci porta mencions dedici en ms duna llengua o escriptura,
sanota la menci en la llengua i lescriptura del ttol propi. Quan aquest criteri no es pot aplicar,
sanota la menci ms destacada tipogrficament o, si no hi ha distinci tipogrfica, la menci
que apareix primer. Tamb es poden anotar mencions paralleles.
Exemples
. Canadian ed. = d. canadienne
. Students ed. = d. pour les tudiants
. 2. preraeno i dopunjeno izd. = 2nd revised and enlarged ed.

Quan en una font prescrita dinformaci hi figuren mencions dedici en ms
duna llengua o escriptura, sanota la menci que apareix primer. Es pot anotar
una menci parallela i, si es dna, sanota amb la menci de responsabilitat
corresponent o la menci addicional dedici en lordre indicat per la seqncia
de la informaci en la font.
Exemple
. Troisime edition = The third edition
101
2.3

2.3.1
Les mencions de responsabilitat relatives a ledici poden referir-se a persones o a
entitats corporatives i poden indicar funcions com ara la de revisor duna nova edici, o poden
mencionar una persona o una entitat corporativa responsable de proporcionar material suplementari, apndixs, etc., en una nova edici.
Exemples
. 5a ed. rev. i ampliada / per Joan Prats Sobrepere
. 5th ed. / by C. Ellis
. Facsimile ed. / edited, with an introduction, by John Goode
. Rev. version 3.3 / programmer, Kate Maggor
. Mis jour / M. Pillot
. Revised version / photographer, William P. Gottlieb
. 2. izd. / spremno besedo napisal M. Matietov
. 2nd ed. / with a historical time chart newly devised by M.A. Stuart
. 2nd ed. / with a new epilogue by the author
. Neuaufl. / herausgegeben und kritisch revidiert von Hans Joachim Moser
. 2e d. / prface de Lon-Arthur Elchinger
. 3rd ed. / with supplementary notes and appendices by H.J. Laski
. May 1970 script / revised collectively by the Peking Opera Troupe of Peking
. 41 /
.
2.3.2
Les mencions de responsabilitat i les dades dapndixs i altres materials suplementaris relatives a ledici que es descriu, o a parts de ledici que es descriu, per no a totes les
edicions de lobra, sanoten a lrea de ledici, dacord amb les especificacions d1.4, quan
figuren a la font prescrita dinformaci. Quan aquestes mencions no figuren a la font prescrita
dinformaci, es poden donar a lrea 2 entre claudtors, o a lrea 7.
Exemples
. Student version / with new graphics by Gerry Herin
. English language ed. / with commentary spoken by John Parrinder
2.3.3
La informaci segent sanota a lrea 1: (a) les mencions de responsabilitat que es
relacionen clarament amb la primera edici o amb totes les edicions duna obra; (b) les mencions de responsabilitat que no es relacionen clarament amb noms una o noms amb algunes
edicions duna obra, i (c) les dades dapndixs o altre material subsidiari relatiu a ledici.
2.3.4
Menci parallela de responsabilitat relativa a ledici
Es poden anotar les mencions paralleles de responsabilitat relatives a ledici.
102
2.4

2.4.1
Una menci addicional dedici sanota quan el recurs porta una menci formal que
lidentifica com a part duna edici o duna impressi dins duna edici, o duna edici que s
equivalent a la primera edici mencionada, o quan el recurs t diferncies de contingut significatives respecte a altres impressions de ledici ms mplia a la qual pertany.
Exemples
. 3rd ed., repr. with a new pref.
. 2nd ed., revised issue
. 2nd ed., rev. version
. 3rd ed., [with an appendix]
. English ed., 2nd ed.
. Worlds classics ed., new ed. revised, reset and illustrated
. 4th ed. / revised by H.G. Le Mesurier and E. McIntosh, reprinted with
corrections
. 3rd ed., 2nd (corrected) impression
. English full ed., 4th international ed.
. Vollstndige Taschenbuchausg., 1. Aufl.
2.4.2
Les mencions addicionals dedici es transcriuen dacord amb les especificacions de
2.1.2 i 2.1.3.
Exemples
. Nova ed. ampliada, 1a ed.
. Amtliche Ausg., 17 Aufl.
. Abridged ed., 2nd ed.
. 5th ed., 2nd impression, with corrections
. Nouvelle impression en facsimil de la 1re d. de 1751-1780
. Interactive ed., 1993 version
. 2. ed., con nuova prefazione e aggiunta di tre appendici
2.4.3
Es poden anotar les mencions addicionals dedici que esmenten una impressi o
una reedici sense canvis.
Exemples
. 4e d., 3e tirage
. 2nd ed., 2nd printing
. 2., unvernderter Neudruck der 3., vllig neubearbeiteten Aufl.
. Nouvelle d., revue et augmente, 70e mille
. 3. ed., 4. rist.
. Versione italiana, ristampa
. 2 , 3
2.4.4
Menci parallela addicional dedici
Es pot donar una menci parallela addicional dedici.

103
2.5
Menci de responsabilitat relativa a una menci addicional

dedici
2.5.1
Les mencions de responsabilitat relatives a una menci addicional dedici es transcriuen dacord amb les especificacions de 2.3.
Exemples
. Rev. ed. / with revisions, an introduction, and a chapter on writing, by E.C.
White, 2nd ed. / with the assistance of Eleanor Gould Packard
. The second edition, reprinted / with a new preface by Dr. Horace Smith
. 2nd ed., reissued / with an afterword by the course convener
. Version 2.4, corr. / with diagrams by Harry Weeks
2.5.2
Menci parallela de responsabilitat relativa a una menci addicional

dedici
Es pot donar una menci parallela de responsabilitat relativa a una menci addicional dedici.
104
REA ESPECFICA DEL MATERIAL O DEL TIPUS DE RECURS
Nota introductria
Lrea 3 inclou dades especfiques per classes concretes de material o tipus de recurs. Per a altres tipus de recurs, la informaci especfica que es pot assignar a qualsevol altra rea de la descripci sanota a lrea corresponent.
La llengua i/o lescriptura dels elements de lrea 3, lordre dels elements i la puntuaci prescrita de lrea figuren en les especificacions per als tipus concrets de recursos que usen lrea.
Aquests materials sn els recursos cartogrfics (per a dades matemtiques), els recursos de msica notada (per a les mencions del format musical) i les publicacions seriades (per a la informaci relativa a la numeraci).
Quan un recurs s una combinaci de materials i tipus de recursos que usen lrea 3 (per exemple, un mapa publicat en srie) o quan sanoten diverses escales, lrea 3 es repeteix.
Quan es repeteix lrea 3, primer sanota locurrncia de lrea 3 que es relaciona amb el contingut del recurs (per exemple, la informaci sobre lescala dun recurs cartogrfic o la menci
del format musical en el cas de la msica notada); lrea 3 de les publicacions seriades (la informaci de la numeraci) es dna en darrer lloc.
Exemples
. Escala 1:30 000
. Scale 1:250 000 ; universal transverse Mercator proj. No. 1 (1970). Partitures i particelles. Nm. 1. Scales differ. No. 1-
Contingut
3.1
3.2
3.3

105
3.1
En el cas dels materials cartogrfics, lrea de les dades matemtiques inclou la menci
descala, la menci de projecci i la menci de coordenades i dequinocci.
Contingut
3.1.1
3.1.2
3.1.3
Menci descala
Menci de projecci
Puntuaci prescrita
B.
La menci de projecci va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ).
C. La menci de coordenades i dequinocci va entre parntesis ( ( ) ).

D. La menci dequinocci va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ).
. Menci descala
. Menci descala ; menci de projecci
. Menci descala ; menci de projecci (coordenades ; equinocci)
. Menci descala (coordenades ; equinocci)
. Menci descala ; menci de projecci (coordenades)
. Menci descala (coordenades). Menci descala (coordenades)
Fonts prescrites
Les fonts prescrites dinformaci sn el mateix recurs, el contenidor i el material
dacompanyament. La informaci obtinguda de fora de les fonts prescrites sanota entre claudtors, si es dna en aquesta rea.
3.1.1
Menci descala
Obligatori, si saplica
3.1.1.1 Lescala sanota com una fracci representativa, expressada per una relaci (1: ).
Abans i desprs dels dos punts de la relaci no hi ha espai. La fracci pot anar precedida del
terme escala o lequivalent en una altra llengua o escriptura.
Exemples
. Scale 1:25 000
. Escala 1:100 000
. 1:1 000 000
. Scale 1:5 000-1:25 000
. 1:50 000
.
1:100 000
3.1.1.2 Quan lescala fa referncia noms a parts concretes del recurs, sindica la part a la
qual fa referncia.
Exemples
. Escala 1:3 982 200 a lequador
. Escala 1:59 304 960 en els meridians
106
3.1.1.3 La menci descala sanota quan se sap o quan es pot calcular, fins i tot si ja sha
anotat a lrea 1.
Exemples
. Escala 1:250 000
rea 1: Catalunya comarques : mapa turstic de carreteres, divisi comarcal,
escala 1:250 000, ndex toponmic, rutes turstiques
. 1:500 000
Ttol propi: France au 1:500 000
3.1.1.4 Quan la fracci es calcula a partir duna menci textual descala, sanota entre
claudtors. Lexpressi textual de lescala es pot anotar a continuaci de la fracci.
Exemples
. [1:7 200]. 1 pouce pour 100 toises
. Scale [1:63 360]. 1 inch to 1 mile
3.1.1.5 Quan no hi ha una menci numrica o textual descala, la fracci es pot deduir duna
escala grfica, de la xarxa de meridians i parallels (aix s, a partir d1 de latitud que, de mitjana, equival a 111 quilmetres) o de la quadrcula, o sestableix mitjanant la comparaci amb
un mapa descala coneguda. En aquests casos, lescala sanota entre claudtors.
Exemples
. Escala [1:100 000]
Comentari editorial: Al mapa hi figura que 1 cm equival a 1 km.
. [Ca. 1:1 800 000 env.]
Comentari editorial: Escala calculada a partir de lescala grfica.
. Scale [ca. 1:277 740]
Comentari editorial: Fracci calculada a partir de la xarxa de meridians i
parallels.
. [ 1:432 000]
.
1:100 000]
3.1.1.6 Quan el recurs no est dibuixat a escala, se substitueix la menci descala per la frase
No dibuixat a escala o lequivalent en una altra llengua.
3.1.1.7 Quan lescala del recurs no figura a la font prescrita dinformaci i el centre de catalogaci no lha pogut determinar, se substitueix la menci descala per la frase Escala no donada o lequivalent en una altra llengua.
3.1.1.8 Quan s apropiada una escala vertical, com en el cas de models en relleu, aquesta
escala sanota a continuaci de lescala horitzontal. Lescala vertical sespecifica com a tal.
Exemples
. Escala 1:250 000. Escala altimtrica 1:100 000
. Scale 1:1 744 080. Vertical scale [ca. 1:96 000]

. 1:100 000. chelle altimtrique 1:100 000
. 1:1 744 080. 1:96 000
.
3.1.1.9
grau.
1:100 000.
1:100 000
Lescala dels mapes celestes sexpressa com una escala angular, en millmetres per
107
Exemple
. Scale 88 mm per 1
3.1.2
Menci de projecci
3.1.2.1 La menci de projecci es pot anotar quan figura en el recurs. Si la menci de projecci sidentifica a partir daltres fonts, es pot donar entre claudtors.
3.1.2.2 La menci de projecci consisteix en el nom de la projecci. Es poden afegir frases
associades que fan referncia a la menci de projecci. Aquestes frases normalment inclouen
mencions relatives a les propietats de la projecci, que es poden aplicar noms al recurs descrit
(per exemple, pel que fa a meridians i parallels). Es poden usar abreviatures normalitzades.
Exemples
; proj. UTM
; proj. conique conforme de Lambert scante aux parallles 48 et 77
; proj. conique conforme de Lambert, parallles dchelle conserve 45 et 49
; proj. de Mercator transverse universelle, ellipsoide de Clarke 1880
; conic equidistant proj., standard parallels 40 a nd 21 N
; transverse Mercator proj., 10 000 yards India Zone I grid, Everest spheroid
; azimuthal equidistant proj. centered on Nicosia, N 3510, E 3322
3.1.3
3.1.3.1
Coordenades
Obligatori, si saplica i est disponible
Les coordenades delimiten lextensi mxima de lrea coberta i sanoten quan figuren en el
recurs, o es poden proporcionar si se saben i es consideren importants per als usuaris del catleg.
3.1.3.2
En el cas dels mapes terrestres, les coordenades sanoten en lordre segent:

lmit oest de lrea coberta pel document (longitud)
lmit est de lrea coberta pel document (longitud)
lmit nord de lrea coberta pel document (latitud)
lmit sud de lrea coberta pel document (latitud)
La longitud i la latitud sexpressen en graus (), minuts () i segons () del sistema sexagesimal
(cercle de 360); la longitud sempre es calcula des del meridi dorigen de Greenwich.
Els graus, els minuts i els segons de les longituds i les latituds van precedits de les inicials apropiades per a Oest (O), Est (E), Nord (N) i Sud (S) o els equivalents en la llengua i lescriptura
apropiades. Els dos grups de dades de longitud i latitud van separats lun de laltre per una barra
inclinada que no va precedida ni seguida despai. Cada longitud o latitud va separada del seu
equivalent per un gui que no va precedit ni seguit despai.
Exemples
(E 79E 86/N 20N 12)
(E 11030E 12030/N 2515N 2210)
(E 150000E 173045/N 13012S 23035)
(W 7450W 7440/N 455N 4500)
(W 0237E 0035/N 44530N 434500)
En els mapes daltres cossos celestes, com ara la Lluna de la Terra, es poden anotar les
coordenades dacord amb el sistema concret que sapliqui a aquells cossos celestes.
Les coordenades es poden indicar en graus decimals.
108
Exemple
(W 95.15W 74.35/N 56.85N 41.73)
3.1.3.3
Ascensi recta i declinaci
En el cas dels mapes celestes, sanoten com a coordenades lascensi recta del centre del mapa,
o les ascensions rectes dels lmits oest i est de lrea coberta pel mapa, i la declinaci del centre
del mapa, o les declinacions dels lmits nord i sud de lrea coberta.
Lascensi recta es designa amb labreviatura AR, o lequivalent en una altra llengua, seguida de
les hores, i, quan calgui, dels minuts i els segons del rellotge de vint-i-quatre hores.
La declinaci es designa amb labreviatura Decl. o lequivalent en una altra llengua, seguida
dels graus () i, quan calgui, dels minuts () i els segons () del sistema sexagesimal (cercle de
360); susa el signe ms (+) per designar lhemisferi celeste nord i el signe menys () per designar lhemisferi celeste sud.
Les ascensions rectes se separen de les declinacions amb una barra inclinada que no va precedida ni seguida despai. Quan sanoten dues ascensions rectes i dues declinacions, cada ascensi
recta o declinaci va enllaada amb la seva homloga amb la paraula a o el seu equivalent en
una altra llengua.
3.1.3.4
Equinocci
Quan sanoten les coordenades, tamb es pot anotar la menci dequinocci. Lequinocci
sexpressa com un any precedit de la paraula equinocci o lequivalent en una altra llengua. Shi
afegeix la menci de lpoca, quan se sap que difereix de lequinocci; les dues mencions se separen amb una coma. Lpoca es designa amb la paraula poca o lequivalent en una altra
llengua.
Exemples
(AR 16 h 30 min a 19 h 30 min/Decl. 16 a 49 ; e quinocci 1950, poca 1948)
(AR 16 h/Decl. 23 ; equinocci 1950)
(AR 2 h/Decl. +30 ; equinocci 1950)
(AR 2 h 00 min a 2 h 30 min/Decl. 30 a 45 ; equi nocci 1950)
(30 ; 1950
( + 40 ; 1948)
En el cas de mapes centrats en un pol, sindica la declinaci lmit.

Exemple
(Centrat en el pol Sud/Decl. lmit 60)
109
3.2

Lrea 3 dels recursos de msica notada inclou la menci del format musical i les mencions
paralleles del format musical. La menci del format musical s un terme o una frase que indica
el format fsic de presentaci dun recurs de msica notada. Les dades de les unitats fsiques del
recurs sanoten a lrea de la descripci del material (vegeu 5.1).
No sanota la menci del format musical en el cas dobres per a instruments solistes o per a instruments que es toquen en successi, per a obres per a una sola veu o per a una veu i un instrument dacompanyament.
Contingut
3.2.1
3.2.2

Puntuaci prescrita
B.
Cada menci parallela del format musical va precedida despai, signe igual, espai ( = ).
Fonts prescrites
Les fonts prescrites dinformaci sn el mateix recurs, amb el segent ordre preferit de les fonts:
la portada, la primera pgina de msica, els altres preliminars, la coberta, el colof i la resta del
recurs. La informaci obtinguda duna font externa al recurs sanota entre claudtors, si es dna
en aquesta rea.
3.2.1
3.2.1.1 La menci del format musical sanota en els termes en qu figura en el recurs. Desprs de la menci del format musical safegeixen frases explicatives, si es consideren importants
per als usuaris del catleg. A lrea 7 es poden donar explicacions addicionals (vegeu 7.3.2).
Exemples
. Partitura de direcci
. Reducci per a cant i piano
. Full score
. Orchester-Partitur
. Partitur mit untergelegtem Klavierauszug
. Score and sets of parts
. Partition, reproduction du manuscrit de lauteur
. Miniature score
. Partitur [und Solostimme]
3.2.1.2 Quan en el recurs no hi figura cap menci del format musical, es pot proporcionar
una menci adequada entre claudtors, en la llengua i lescriptura del ttol propi o en la llengua i
lescriptura del centre de catalogaci.
Exemple
. [Partitura i particelles]
110
3.2.2
Quan en un recurs hi figuren mencions del format musical en ms duna llengua i/o escriptura,
la menci que apareix primer sanota com a menci del format musical. Es pot anotar una menci parallela.
Exemple
. Jtszpartitra = Playing score
111
3.3

Lrea de la numeraci inclou la designaci numrica i/o la designaci cronolgica del primer
i/o el darrer nmero o part duna publicaci seriada.
Les dates que sanoten a lrea 3 poden coincidir o no amb les dates de publicaci que sanoten
a lrea 4.
Si el primer i/o el darrer nmero o part, o un substitut, no est disponible, qualsevol informaci
sobre el primer i/o el darrer nmero o part es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.3.3.2). Lrea 3
somet quan el primer i/o el darrer nmero o part, o els seus substituts, no estan disponibles.
Quan la descripci no es basa en el primer i/o el darrer nmero o part, la informaci sobre els
nmeros o les parts usades es dna a lrea 7 (vegeu 7.9).
Les dades de numeraci diferents de les que fan referncia al primer i/o al darrer nmero o part
tamb es poden donar a lrea 7 (vegeu 7.3.3).
En descriure una reproducci facsmil o una altra reproducci fotogrfica, sanoten la designaci numrica i/o la designaci cronolgica de la publicaci seriada original.
Contingut
3.3.1
3.3.2
3.3.3
3.3.4
3.3.5
3.3.6
3.3.7
Estructura de lrea de la numeraci

Designaci numrica
Transcripci
Puntuaci prescrita
B. Un gui ( ) desprs del nmero i/o la data del primer nmero o part de la publicaci seriada enllaa aquesta numeraci amb el nmero i/o la data del darrer nmero o part, o indica que la
publicaci seriada continua. Si noms sanota el nmero i/o la data del darrer nmero o part, el
nmero i/o la data van precedits de gui ( ).
C. Si hi ha una designaci numrica i una designaci cronolgica, la data va entre parntesis
desprs del nmero ( ( ) ), excepte en el cas que el nmero sigui una divisi de la data.
D. El segon i els sistemes segents de numeraci (numeraci alternativa o numeraci en una
llengua o en un calendari diferents), usats al mateix temps que el primer sistema en els nmeros
descrits, van precedits despai, signe igual, espai ( = ).
E.
Una nova seqncia de numeraci va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ).

. Data del primer nmero o partdata del darrer nmero o part
. Data del primer nmero o part
. Nmero del primer nmero o partnmero del darrer nmero o part
. Nmero del primer nmero o part
. Nmero del primer nmero o part (data del primer nmero o part)nmero del
darrer nmero o part (data del darrer nmero o part)
. Nmero del primer nmero o part (data del primer nmero o part)
. nmero del darrer nmero o part (data del darrer nmero o part)
112
. Nmero del primer nmero o partnmero del darrer nmero o part = altre
nmero del primer nmero o partaltre nmero del darrer nmero o part
. Nmero del primer nmero o partnmero del darrer nmero o part ; nmero del
primer nmero o part amb una nova seqncia de numeracinmero del darrer
nmero o part amb la nova seqncia de numeraci
. Nmero del primer nmero o partnmero del darrer nmero o part ; menci de la
nova seqncia de numeraci, nmero del seu primer nmero o partnmero del
seu darrer nmero o part
Font prescrita
La font prescrita dinformaci s el mateix recurs. La informaci obtinguda duna font que no s
la prescrita sanota entre claudtors, si es dna en aquesta rea.
3.3.1
Estructura de lrea de la numeraci
Lrea de la numeraci inclou la designaci numrica i/o la designaci cronolgica del primer
nmero o part, seguida dun gui. Si la publicaci seriada s completa, desprs del gui sanota
la designaci numrica i/o la designaci cronolgica del darrer nmero o part. La designaci
cronolgica va entre parntesis quan tamb sanota una designaci numrica; en cas contrari, la
designaci cronolgica sanota sense parntesis.
3.3.2
Designaci numrica
La designaci numrica sanota tal com figura a la font, excepte que susen xifres arbigues en
lloc daltres xifres o de xifres escrites en lletres; els diversos nivells de numeraci sanoten en
ordre jerrquic. Una designaci numrica pot incloure carcters alfabtics o altres carcters, aix
com nmeros. Les paraules de la designaci es poden abreujar.
Exemples
. Vol. 1, nm. 1
. Bd. 1
. Vol. 1, no. 1
. Bd. 1Bd. 70
. 1
.
3.3.3
La designaci cronolgica sanota tal com figura a la font. Les paraules de la designaci es poden abreujar.
Exemples
. Mar 1988
. 15 Jan. 1970
. Mai 1972
. 1925
. 1916 ed.
. 2e trimestre 1973
. 1980/1981
. 19361965
113
3.3.4
Transcripci
3.3.4.1 Si la numeraci dels nmeros o les parts duna publicaci seriada inclou una designaci numrica i una designaci cronolgica, sanoten totes dues designacions. La designaci
cronolgica sanota entre parntesis desprs de la designaci numrica.
Exemples
. Nm. 1 (1974). Vol. 1, no. 1 (Jan. 1971)
. Vol. 1 (1960)
. 1 (211)
.
(1980
3.3.4.2 Si la publicaci seriada ja no es publica, la numeraci del darrer nmero o part

sanota a continuaci de la numeraci del primer nmero o part.
Exemples
. Vol. 1, no. 1 (Jan. 1971)vol. 5, no. 12 (Dec. 1975)
. 1971, no. 1 (Jan. 1971)1975, no. 12 (Dec. 1975)
. Bd. 5 (1957/63)Bd. 6 (1964/70)
. 11 (84)362(302)
.1
(1988
7 )30
(1990
12
3.3.4.3 Si la designaci inclou ms dun nmero, mes, any, etc., separats amb un gui, susa
una barra inclinada en lloc del gui per evitar la confusi amb el gui que separa les designacions del primer nmero i del darrer.
Exemples
. No. 1/2
Comentari editorial: La designaci figura en el nmero com: Number 12.
. 1999/2000
Comentari editorial: La designaci figura en el nmero com: 19992000.
. Aug./Sept. 1970
Comentari editorial: La designaci figura en el nmero com: AugustSeptember
1970.
3.3.4.4 Les dades incompletes, incorrectes o mal escrites es completen o es corregeixen

inserint la informaci que manca o anotant la versi correcta entre claudtors.
Exemples
. [19]76
. Vol. 1 ([19]83)
. 1986 [i.e. 1968]
. Vol. 20 [i.e. 21] (1846)
. [19]85, 1[19]93, 3
3.3.4.5 Si la numeraci inclou un nmero que s una divisi de la data, el nmero es dna
normalment desprs de la data.
Exemples
. 1971, no. 1(Jan. 1971)
114
. 1967, no. 1
. [19]85, 1
Comentari editorial: La numeraci figura en el nmero com: 185.
3.3.4.6 Les dates que no sn del calendari gregori sanoten tal com consten a la font
dinformaci. Les dates equivalents del calendari gregori safegeixen entre claudtors, si no
consten en el recurs.
Exemples
. 1353 [1979]
. No 21 (22 haha 85 E.P. [27 oct. 1957])
. No 1 (3 niv. an 6 [23 dc. 1797])
. No 1 (15 clinamen 77 E.P. [6 avr. 1950]no 28 (1er absolu 85 E.P. [8 sept.
1957])
3.3.4.7 Si una publicaci seriada s la continuaci duna o ms publicacions seriades (vegeu

A.2.6), la designaci numrica i/o la designaci cronolgica anotades sn les del primer nmero
o part de la nova publicaci seriada.
Exemples
. Bd. 5 (1957/63)
. 6 (1963)
3.3.4.8 Si la publicaci seriada ha cessat de publicar-se i no es coneix el nmero i/o la data

del primer nmero o part, noms sanota el nmero i/o la data del darrer nmero o part.
Exemple
. rg. 38, n:r 4 (26. mars 1892)
3.3.4.9 Si la publicaci seriada cessa desprs que shagi publicat un nmero, la numeraci
sanota sense gui.
Exemple
. Vol. 1, pt. 1 (Dec. 1989)
3.3.4.10 Si el primer nmero o part duna publicaci seriada est disponible per no t numeraci, i els nmeros o les parts segents defineixen un model de designaci, sanota la designaci del primer nmero o part a partir daquell model. Si no es disposa dinformaci sobre les
designacions dels nmeros o de les parts segents, sanota [Nm. 1] (o lequivalent en la llengua del ttol propi) o una designaci cronolgica del primer nmero o part, segons sigui
apropiat.
Exemples
. [Pt. 1]
Comentari editorial: Els nmeros segents van numerats: Part 2, Part 3, etc.
. [Nm. 1]
. [1968]
Comentari editorial: Es tracta dun informe anual per al qual s ms apropiada
una designaci cronolgica.
. []
. [1
115
3.3.5
Si en el nmero o la part hi ha designacions en ms duna llengua o escriptura, sanota la

designaci que figura en la llengua o lescriptura del ttol propi; si aquest criteri no es pot
aplicar, sanota la primera designaci. Tamb es poden anotar les designacions paralleles.
Exemples
o
. Vol. 20
. Vol. 20 = T. 20 = Bd. 20
. 1976, broj 1 (1 siecenj = 1 jan.)
3.3.6
Si a la font dinformaci el sistema de numeraci inclou ms dun sistema de designacions numriques o inclou designacions cronolgiques en diferents calendaris, totes les designacions
sanoten a lrea 3.
Exemples
. Bd. 1, Nr. 1 (Frhling 1970) = Nr. 1
. Bd. 1, Nr. 1 (Frhling 1970)Bd. 6, Nr 3 (Winter 1975) = Nr. 1Nr. 24
. Vol. 6, no. 2 = Vol. 13, no. 3 (Mar. 1969)
Comentari editorial: Cada nmero inclou la numeraci dels dos ttols precedents.
. No 1 (13 sept. 1797 = 27 fruct. an 7)
. 11 1 (1958) = 101 (1958)
. 17 6 (1989) = 130 (1989)
. No 188 (22 oct. 1796 = 1er brum. an 5)no 500 (4 sept. 1797=18 fruct. an 5)
3.3.7
Si una publicaci seriada adopta una nova seqncia de numeraci per no es requereix una
nova descripci, sanota la numeraci de la primera seqncia seguida de la numeraci de la
nova seqncia. Normalment, en aquests casos la publicaci seriada porta una designaci, com
ara nova srie, second series, etc., que indica que es tracta duna nova seqncia de numeraci i
no pas duna nova publicaci seriada. Si hi ha una designaci de la nova seqncia, sanota
seguida duna coma i de la seva numeraci.
Exemples
. No. 1 (abr. 1961)nm. 61 (mar 1967) ; nova poca, nm. 62 (abr. 1967)
nm. 167 (oct. 1976) ; 2a poca, nm. 1 (2 maig/3 juny 1977)no. 30 (17/23
des. 1977)
. Bd. 1 (1962)Bd. 6 (1967) ; n.F., Bd. 1 (1968)
. Vol. 1, no. 1 (Jan. 1941)vol. 4, no. 5 (May 1950) ; n.s., vol. 1, no. 1 (June
1950)vol. 2, no. 12 (May 1952)
. Vol. 1, no. 1 (Mar. 1950)vol. 4, no. 5 (Aug. 1954) ; Dec. 1954
. Vol. 1 (1921)vol. 19 (1939) ; n.s., vol. 1 (1946)vol. 30 (1975) ; vol. 50 (1976)
. Vol. 1, no. 1 (Nov. 23, 1936)vol. 73, no. 25 (Dec. 29, 1972) ; vol. 1, no. 1 (Oct.
1978)
. 31 Mar. 196126 Sept. 1969 ; year 1, no. 1 (1 Oct. 1969)
. T. 12, 40/41 (jan.juil. 1962)t. 27, 103 (dec. 1977) ; nuova serie, 1/2 (sett.
1978)
. 1v. 101 ; new ser., v. 1
116
REA DE LA PUBLICACI, LA PRODUCCI, LA DISTRIBUCI,

ETC.
Nota introductria
Lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., inclou el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci; el nom de leditor, del productor i/o del distribudor; la data de publicaci,
de producci i/o de distribuci; el lloc dimpressi o de fabricaci; el nom de limpressor o del
fabricant, i la data dimpressi o de fabricaci. Els elements es defineixen en el glossari.
La frase de publicaci, de producci, de distribuci, etc., pretn englobar tots els tipus
dactivitats de publicaci, de producci, de distribuci i demissi, relacionades amb recursos.
Lrea 4 tamb susa per anotar dades relacionades amb la fabricaci fsica del recurs, per
aquestes activitats es distingeixen de les de publicaci, de producci, de distribuci, etc., tot i
que puguin ser realitzades per la mateixa persona o entitat. Quan una persona o una entitat corporativa combina les activitats de publicaci, de producci, de distribuci, etc., amb les de la
fabricaci fsica del recurs, o quan no s segur si la persona o lentitat corporativa s responsable de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., o noms ho s de la fabricaci fsica, la
menci es tracta com a relativa a la publicaci, la producci, la distribuci, etc.
Les funcions actuals deditor, de llibreter, dimpressor i de distribudor sovint no es diferencien
en els recursos monogrfics antics. Si no s que sindiqui duna altra manera, els termes lloc de
publicaci, de producci i/o de distribuci, i nom de leditor, del productor i/o del distribudor
susen per fer referncia a la localitzaci i al nom de leditor, el llibreter, limpressor o el
distribudor.
Contingut
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6

Puntuaci prescrita
B. Un segon o segent lloc va precedit despai, punt i coma, espai ( ; ), llevat que els llocs
estiguin units gramaticalment amb una paraula o frase denlla.
C. Cada nom va precedit despai, dos punts, espai ( : ), llevat que el segon o segent editor,
productor, distribudor, etc., estigui unit gramaticalment al primer amb una paraula o frase
denlla.
D. La informaci parallela va precedida despai, signe igual, espai ( = ).
E.
La data va precedida de coma, espai (, ).
F. Un guionet (-) desprs de la data de publicaci del primer nmero o part, o de la primera
iteraci dun recurs integrant, enllaa aquesta data amb la del darrer nmero o part, o a la de la
darrera iteraci del recurs, o indica que el recurs continua.
G. El lloc dimpressi o de fabricaci, el nom de limpressor o del fabricant i la data
dimpressi o de fabricaci (en el cas dels recursos monogrfics antics, quan sanoten com a
menci separada de la menci de publicaci) van entre parntesis ( ( ) ). Dins del parntesis
susa la mateixa puntuaci que a B, C i E.
Els elements daquesta rea es poden repetir en qualsevol esquema que sigui apropiat al recurs
descrit.
117
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor, data
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor ; lloc de
publicaci o de producci : nom de leditor o del productor, data
. Lloc de publicaci o de producci ; lloc de publicaci o de producci : nom de
leditor o del productor, data (lloc dimpressi o de fabricaci : nom de limpressor o
del fabricant, data)
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor, data ; lloc de
distribuci : nom del distribudor, data
. Lloc de publicaci o de producci ; lloc de publicaci o de producci : nom de
leditor o del productor, data (lloc dimpressi o de fabricaci ; lloc dimpressi o de
fabricaci : nom de limpressor o del fabricant, data)
. Lloc de publicaci o de producci = menci parallela del lloc de publicaci o de
producci : nom de leditor o del productor, data
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor = menci
parallela del lloc de publicaci o de producci : menci parallela del nom de
leditor o del productor, data
. Lloc de distribuci : nom del distribudor, data (lloc dimpressi o de fabricaci :
nom de limpressor o del fabricant, data)
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor, data (lloc
dimpressi o de fabricaci : nom de limpressor o del fabricant)
. Lloc de publicaci o de producci : nom de leditor o del productor : nom de
leditor o del productor, data
. Lloc de distribuci : nom del distribudor, data
. Lloc de publicaci : nom de leditor ; lloc de producci : nom del productor, data ;
lloc de distribuci : nom del distribudor, data
Fonts prescrites
La informaci que sobt de fora de les fonts prescrites segents sanota entre claudtors, si es
dna en aquesta rea. Tanmateix, si els diversos elements daquesta rea es troben en diferents
fonts dinformaci, pot ser necessari combinar aquests elements a partir de les diferents fonts.
Lordre preferit de les fonts s el que sanota a continuaci.
La portada, la primera pgina de msica, els altres preliminars, la coberta, el
colof i la resta del recurs.
La portada, el substitut de la portada i el colof.
118
4.1

Obligatori
4.1.1
El lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci s el nom del lloc que a la font
prescrita dinformaci va associat al nom de leditor, el productor o el distribudor (vegeu 4.2).
Si no sanomena cap editor, productor o distribudor, s el nom del lloc on el recurs va ser publicat o distribut.
Exemples
. London
. Baltimore
. M
4.1.2
Si se sap que la informaci que figura a la font prescrita dinformaci s incorrecta,
es pot proporcionar una correcci entre claudtors (vegeu A.8) i/o una explicaci a lrea 7 (vegeu 7.4.1).
Exemples
. Dublin
Nota: Se sap que es va publicar a Belfast
. Paris [i.e. Leiden]
Comentari editorial: Se sap que es va publicar a Leiden.
. London [i.e. Agen]
Nota: Publicat a Agen
o
. London
Nota: Publicat a Agen
. Tripilo [i.e. Dublin]
Nota: El lloc de publicaci es fictici; la Huntington Library lidentifica amb Dubln
o
. Tripilo
Nota: El lloc de publicaci es fictici; la Huntington Library lidentifica amb Dubln
. Zippelzerbst gedruckt durch Flachslanden [i.e. Leipzig : Johann Heinrich
Ellinger]
Nota: El lloc i leditor sn ficticis; leditor ha estat identificat per la seva marca
(VD17 23:321271P)
4.1.3
Quan sassocia ms dun lloc amb el nom dun sol editor, productor o distribudor,
sanota el ms destacat tipogrficament o, si no hi ha distinci tipogrfica, el nom del lloc que
apareix primer. Si no hi ha distinci tipogrfica i els llocs no es presenten en seqncia, sanota
el lloc que es considera ms important per als usuaris del catleg.
Quan hi ha dos o ms llocs de publicaci, de producci i/o de distribuci, i quan
el segon lloc i els segents no estan vinculats gramaticalment al nom de leditor,
el productor i/o el distribudor, sanoten tots en lordre indicat per la seqncia
en qu apareixen a la font prescrita.
Exemples
. London ; York
. A Lausanne & se trouve Paris
119
4.1.4
Es poden anotar el segon lloc i els segents.

Exemples
. London ; Chicago
. Kln ; Paris
. Kbenhavn ; Oslo
. Barcelona ; Lisbon
. Berlin ; Kln ; Frankfurt am Main
4.1.5
Quan somet un segon lloc o els segents, lomissi es pot indicar amb etc., o
lequivalent en una altra escriptura, entre claudtors (vegeu tamb 4.2.4).
Exemples
. Wien [etc.]
. [ .]
. London ; New York ; Paris [etc.]
. Toronto [etc.]
4.1.6
Quan sanoten els noms de ms dun editor o productor (vegeu 4.2.3), sanota el lloc
de publicaci o de producci de cada editor o productor immediatament abans del nom corresponent, excepte si s el mateix que lassociat a leditor o al productor mencionat en primer lloc.
Exemples
. Barcelona : Centre de Cultura Contempornia de Barcelona : Salvat
. Barcelona : Edicions 62 ; Madrid : Pennsula
. New York : Columbia University ; Boston : Computer Research Institute
. Paris : Gallimard : Julliard
4.1.7
Quan sanoten els noms de leditor o el productor i el del distribudor (vegeu 4.2.5),
noms es fa constar el lloc de distribuci si difereix del lloc de publicaci o de producci.
Exemples
. Reus : Sociedad Espaola de Arteriosclerosis : Farmaenvo [distribudor]
. Washington, D.C. : Smithsonian Institution ; New York : distributed by W.W.
Norton
. Washington, D.C. : U.S. Bureau of the Census ; Rosslyn, Va. : distributed by
DUALabs
. Boulder : East European Monographs ; New York : Columbia University Press
[distribudor]
4.1.8
El lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci sanota en la forma ortogrfica i
en el cas gramatical en qu figura en el recurs.
Exemples
. Dertosae
. V Praze
. Frankfurt am Main
. Pestini
. Torino
120

Sinclouen les preposicions que van davant del nom del lloc de publicaci, de
producci i/o de distribuci, aix com les paraules o les frases associades amb el
nom del lloc, que no estan gramaticalment enllaades amb el nom, ladrea o la
marca de leditor, limpressor, etc. Les paraules o les frases que van enllaades
amb aquests elements es transcriuen amb el nom de leditor, el productor i/o el
distribudor (vegeu 4.2.6).
Exemples
. Impressum Barchinonae
. Estampat en Tolosa y ara nouament en Barcelona
. A Lyon
. In London
. Imprinted at London
. Impressum Venetiis
. Nouvelleme[n]t i[m]primee a Paris
. London printed
Comentari editorial: A la menci de publicaci, producci,
distribuci, etc., es llegeix: London printed, in the year 1742.
Quan el nom del lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci sobt de la

menci del nom de leditor, del productor i/o del distribudor, sanota entre
claudtors.
El lloc o els llocs de publicaci, de producci i/o de distribuci que figuren amb
el nom de leditor, el productor i/o el distribudor, es transcriuen com a part del
nom de leditor, el productor i/o el distribudor, i tamb sanoten, entre claudtors, com a lloc o llocs de publicaci, de producci i/o de distribuci.
Exemples
. [Barcelona] : estampada per manament dels senyors deputats y
oydors de comptes del General de Catalunya, en Barcelona, per
Rafel Figuer
. [London] : sold by T. Richardson in London
. [Bresslaw] : bey Caspar Closemann, Buchhndlern in Bresslaw
zubefinden
. [London] : Philadelphia printed, London reprinted for C. Dilly
Quan el nom del lloc figura en el text de totes dues mencions sanota en els dos
llocs.
Exemple
. In Fiorenza : Stampato in Fiorenza appresso Lorenzo Torrentino
Nota: Menci dimpressi obtinguda del colof
Quan en el recurs hi figura una adrea o una marca de leditor, limpressor, etc.,
per sense el nom de la ciutat o el districte, es proporciona el nom de la ciutat
entre claudtors com a lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci, i
ladrea o la marca sinclou amb el nom de leditor, el productor i/o el distribudor, o en el seu lloc.
Exemples
. [London]
Comentari editorial: A la menci de publicaci es llegeix: J. Pitts,
Printer and Toy warehouse, 6 Great St. Andrew Street, 7 Dials.
121
. [Paris]
Comentari editorial: A la menci de publicaci es llegeix:
lenseigne de llephant (marca comercial dun impressor parisenc).
. [London]
Comentari editorial: En el peu dimpremta hi consta: sold in St.
Pauls Churchyard.
Quan el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci figura noms com a

part duna altra rea i sha anotat en aquesta rea, o si sobt o es dedueix del
nom de leditor, el productor i/o el distribudor, o noms es coneix a partir
duna font dinformaci diferent de les fonts prescrites per a aquesta rea (incloses fonts externes al recurs), sanota entre claudtors i en la forma normalitzada
triada pel centre de catalogaci. Es pot fer una nota explicativa a lrea 7.
Exemples
. [Kln]
Comentari editorial: La forma normalitzada del nom ha estat triada
per un centre de catalogaci dAlemanya.
. [London]
Nota: Consta a lStationers register com a nom dun llibreter de Londres
. [Bayreuth] : impensis Orphonatrophei Baruthini, [1738] ([Bayreuth] :
typis Friderici Eliae Dietzelii)
. [Leipzig] : sumptibus Iohannis Fritzschi, bibl. Lips., [1674]
([Weissenfels] : literis Johannis Brhlaei, Gymn. Weissenf. typogr.)
Nota: Cf. VD17 14:052745K
. [Venetiis] : Academia Veneta
4.1.9
Addicions al lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci
Quan es considera necessari per raons didentificaci, safegeix el nom dun lloc ms gran, com
ara el pas, lestat, etc., al lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci. Si laddici es
transcriu duna font prescrita dinformaci, va precedida de coma; quan sobt duna altra font,
va entre claudtors.
Exemples
. Barcelona, Venezuela
. Washington, D.C.
. Cambridge, Mass.
. Santiago [Chile]
. London [Ontario]
. Cambridge [England]
. London, Ontario
. New Haven [Connecticut]
. []
.
Si es considera necessari per raons didentificaci, safegeix ladrea completa de leditor, el

productor o el distribudor al nom del lloc. Si ladrea es transcriu duna font prescrita
dinformaci va entre parntesis; si es transcriu duna altra font, va entre claudtors. (Vegeu
tamb 4.2.8 per a adreces donades com a part de la identificaci de leditor o de limpressor).
Exemples
. Tarragona (Plaa Prim, 6)
122
. London [37 Pond Street, N.W.3]

. St-Bruno-de-Montarville, Qubec (1985 La Duchesse)
. Vancouver (571 Howe Street)
. [England] : Glyndebourne Festival Opera, 1977 ; New York (P.O. Box 153,
Ansonia Station, New York, N.Y. 10032) : [distributed by] Video Arts
International, 1985
Comentari editorial: No es coneix la ubicaci de loficina del Glyndebourne
Festival Opera (vegeu 4.1.12).
. Cupertino, CA (10648 Gascoigne Dr., Cupertino 95014)
. Paris (66, avenue de Versailles, 75016)
4.1.10
Si es considera necessari per raons didentificaci, es proporciona una versi alternativa o corregida del nom de lloc entre claudtors (vegeu A.8). Per indicar les correccions susa
labreviatura i.e. (vegeu 4.1.2).
Exemples
. Christiania [Oslo]
. Lerpwl [Liverpool]
. Leningrad [St. Petersburg]
. Lodnon [i.e. London]
. Florenti [Florncia]
. []
.
4.1.11
Menci parallela del lloc de publicaci
4.1.11.1 Quan el nom del lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci figura a la font
prescrita dinformaci en ms duna llengua o escriptura, sanota el nom en la llengua i
lescriptura del ttol propi. Si aquest criteri no es pot aplicar, sanota la forma del nom ms destacada tipogrficament o, si no hi ha distinci tipogrfica, la forma del nom que apareix primer.
4.1.11.2 Es poden donar les mencions paralleles.
Exemples
. Genf = Genve
. Bern = Berna
. Nueva York = New York

Sanota la forma del nom que apareix primer, seguida de les altres formes en
lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font prescrita.
4.1.12
Quan a les fonts prescrites dinformaci no hi figura cap lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci, es proporciona el nom de la ciutat o la poblaci, si es coneix, entre
claudtors. Si la ciutat o la poblaci s incerta o desconeguda, es pot proporcionar, entre claudtors, el nom de la ciutat o la poblaci probable, seguit dun signe dinterrogaci. Es pot afegir
el nom dun lloc ms gran, com ara el pas, lestat, etc. Es pot fer una nota explicativa a lrea 7.
Exemples
. [Hamburg?]
. [Evry]
123
. [Paris]
. [Prague?]
. [Amsterdam?]
. [Fawsley?]
. [Portland, Maine?]
. [?]
. []
4.1.13
Quan no es pot determinar el nom de la ciutat o la poblaci, es dna el nom de
lestat, la provncia o el pas, dacord amb les mateixes especificacions que sapliquen als noms
de ciutats o pobles.
Exemples
. Canada
Comentari editorial: Se sap que s el lloc de publicaci; figura a la font
prescrita dinformaci.
. [Aragn]
Comentari editorial: Se sap que s el lloc de publicaci; figura fora de la font
prescrita dinformaci.
. [Guatemala?]
Comentari editorial: Lloc de publicaci probable, per incert.
4.1.14
Quan no es pot determinar cap lloc, es proporciona labreviatura s.l. (sine loco), o
lequivalent en una altra escriptura, entre claudtors.
Exemples
. [S.l.]
. [..]
. []
. []
.[
4.1.15
Canvi de lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci

Si selabora una descripci bibliogrfica nica per a un recurs que o b es publica en ms duna part fsica i el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci de cada part canvia al llarg de la publicaci, o b el recurs cont portades
individuals amb llocs de publicaci, de producci i/o de distribuci que difereixen daquells que sapliquen al recurs sencer, es transcriu el lloc de publicaci,
de producci i/o de distribuci de la primera part o de la ms antiga. Els llocs de
publicaci, de producci i/o de distribuci de les altres parts sanoten a lrea 7.
(Vegeu tamb 4.2.13).
Exemple
. Stuttgart ; Tbingen
Nota: Els volums 33-40 tenen una menci de lloc de publicaci variant:
Sttutgart ; Augsburg
124

part:
Si el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci canvia en els nmeros o
les parts segents, el darrer lloc sanota a lrea 7 (vegeu 7.4.2.), si s necessari
per raons didentificaci o si es considera important per als usuaris del catleg.
Si el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci canvia en les iteracions
segents, la descripci es canvia. El lloc ms antic sanota a lrea 7 (vegeu
7.4.2), si es considera necessari per raons didentificaci o si es considera important per als usuaris del catleg.
125
4.2

Obligatori
4.2.1
El nom de leditor, el productor i/o el distribudor correspon a la persona o lentitat
corporativa que du a terme les activitats de publicaci, de producci i/o de distribuci o difusi
del recurs.
Un nom comercial que figura juntament amb el nom de leditor o lempresa de producci en
recursos com ara discos sonors, cassets, etc., no es transcriu a lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc. Aquesta informaci es pot anotar a lrea 6, si es considera que el nom
comercial s un ttol de collecci (vegeu lrea 6), o a lrea de lidentificador del recurs i els
termes de disponibilitat, si el nom va acompanyat dun nmero de catleg (vegeu 8.1.4).
Aquest element inclou els noms dun o ms editors, distribudors, llibreters i (si
sinclouen en la font prescrita dinformaci daquest element) els impressors del
recurs, juntament amb la informaci associada relativa a llocs dactivitat i mencions dimpressi i de reimpressi.
4.2.2
El nom de leditor o el productor sanota directament desprs del lloc de publicaci o
de producci que se li associa en la font prescrita dinformaci.
Exemples
. Igualada : Centre dEstudis Comarcals dIgualada
. London : Methuen
. London : Library Association
. Roazhon [Rennes] : Brema
. :
. [London] : Eccles Centre for American Studies
. :
.
4.2.3
Quan es menciona ms dun editor o productor en la font prescrita dinformaci,
sanota el nom ms destacat tipogrficament o, si no hi ha distinci tipogrfica, el nom que apareix primer. Si no hi ha distinci tipogrfica i els noms no figuren en seqncia, sanota el nom
que es considera ms important per als usuaris del catleg.
Es poden anotar el segon i els segents noms deditors o de productors.
Exemples
. London : The Times ; Edinburgh : John Bartholomew & Son
. Paris : Institut gographique national ; Clermont-Ferrand : d. Parc des
Volcans
. Paris : le Centurion : Descle De Brouwer : d. du Cerf
. London : National Savings Committee ; Edinburgh : National Savings
Committee for Scotland
. Waterloo [Ontario] : Leisure Studies Data Inc. ; Chicago : National Opinion
Research Center
. Paris : d. Est-Ouest internationales : d. Unesco
. Madrid : Debate ; Barcelona : Crculo de Lectores
. [Mxico, D.F.] : Alfaomega ; Len : Everest
. Chicago : University of Chicago Press ; Milano : Ricordi
126

Quan un recurs t ms dun editor, un productor i/o un distribudor en una sola
font, en general es transcriuen tots els noms que fan qualsevol funci en lordre
indicat per la seva seqncia. Se separen amb la puntuaci prescrita noms quan
no estan enllaats amb paraules o frases de connexi.
4.2.4
Quan somet el segon nom deditor o de productor o els subsegents, lomissi es
pot indicar amb etc., o lequivalent en una altra escriptura, entre claudtors (vegeu tamb 4.1.5).
Exemples
: Evans [etc.]
: Payot [etc.]
: The Times [etc.]
: Evaporated Milk Association [etc.]
: American Association of Individual Investors [etc.]

Si es considera que els noms sn massa nombrosos, la menci es pot escurar
ometent tots o alguns dels noms desprs del primer. En aquests casos, susa el
senyal domissi seguit duna frase entre claudtors, que indiqui lextensi de
lomissi. A la frase sindica el nombre deditors, de productors i/o de distribudors omesos, i el nombre de llocs omesos (si nhi ha ms dun) (vegeu 4.2.6).
Alternativament, la informaci sobre lomissi es pot donar a lrea 7.
Exemples
: chez Claude Barbin Jean Boudot George & Louis Josse
Comentari editorial: El senyal domissi indica lomissi de les
adreces dels llibreters.
: printed for F.C. and J. Rivington, Otridge and Son, J. Nichols and Co.
[and 26 others]
o
: printed for F.C. and J. Rivington, Otridge and Son, J. Nichols and Co.
Nota: En el peu dimpremta es mencionen 26 editors ms

: printed for James, John and Paul Knapton T. Becket T. Davies
W. Jackson in Oxford, and A. Kincaid, and Company, in
Edinburgh
Comentari editorial: El senyal domissi indica lomissi de les
adreces dels llibreters.
: printed and sold by J. Newbery and C. Micklewright, also by Mess.
Ware, Birt, Astley, Austen, Robinson, Dodsley, and Needham, in
London [and 8 others in 8 places]
o
: printed and sold by J. Newbery and C. Micklewright, also by Mess.
Ware, Birt, Astley, Austen, Robinson, Dodsley, and Needham, in
London
Nota: En el peu dimpremta es mencionen vuit editors i llocs de
publicaci ms
4.2.5
Sanoten les paraules o les frases que indiquen la funci (que no sigui nicament la
de publicar) realitzada per la persona o lentitat. Si noms es menciona el distribudor, sha
danotar aquesta funci. Quan els noms de leditor o el productor i el del distribudor figuren a
127
la font prescrita dinformaci, es pot anotar el nom del distribudor. Quan el nom del distribudor figura en qualsevol altra font, es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.4.1).
Exemples
: distribut per Castafiore
: published for the Social Science Research Council by Heinemann
: printed for the CLA by Morris Print, Co.
: Boyars : distributed by Calder and Boyars
: diffusion A. Lecot
: to be sold by Jas. Gardner
: distributor G. Schirmer
: released by Beaux Arts Co.
: produced for Bairnswear
: presented by Shell Education Service
: distributed by Harvard University Press
: privately printed for the Parish Register Section
Si la funci realitzada pel distribudor no es menciona explcitament, es pot afegir una paraula o
una frase breu entre claudtors que indiqui la natura de lactivitat.
Exemples
: Vacation Work [distribudor]
: Technical and Scientific Films : Film Producers Guild [distribudor]
4.2.6
El nom de leditor, el productor o el distribudor es pot anotar en una forma curta,
sempre que es pugui entendre i identificar sense ambigitat.
Exemples
: Bietti
Comentari editorial: El nom de leditor figura com Casa editrice Bietti.
:
Comentari editorial: El nom de leditor figura com
.
: H.M. Gousha
Comentari editorial: El nom de leditor figura com The H.M. Gousha Company.
: M. Eschig
Comentari editorial: El nom de leditor figura com Editions Max Eschig et Cie.
: Readex
Comentari editorial: El nom de leditor figura com Readex Microprint
Corporation.
: Addison-Wesley
Comentari editorial: El nom de leditor figura com Addison-Wesley Publishing
Company.
per no
: The Society
Comentari editorial: El nom de leditor figura com American Chemical Society.

Els noms deditors, dimpressors, de distribudors, etc., es transcriuen en la
forma en qu figuren a la font prescrita dinformaci, precedits de les paraules i
frases que els acompanyen (vegeu tamb 4.1.8).
128
Exemples
: en la estampa de Iaume Romeu
: per Joan Jolis, estamper
: chez Augustin Courb
: en casa de Guillielmo Roville
: na officina de Antonio de Sousa da Sylva
: par Ian de Tournes pour Antoine Vincent
: lenseigne de llphant
: de limprimerie de Balleu, se trouve chez Marcilly [et chez] les
marchands de nouveauts
Nota: Les dues mencions de distribudor estan agrupades amb una clau
a continuaci de chez
: printed for J. Warner
: printed for the editor, and sold by him
: by the widowe of Jhon Mommart
: printed for the executors of the late widow Kelly
Es poden ometre les qualificacions com ara impressor del Rei i les adreces.
Tanmateix, les adreces sanoten quan ajuden en la identificaci, la dataci o la
localitzaci del recurs.
Exemple
. A Rouen : chez Jean Oursel, rue Ecuyere, vis--vis la rue du PetitPuits, lImprimerie du Levant
Es pot ometre la informaci poc important que apareix al mig o al final de la

menci de publicaci, de producci, de distribuci, etc. Aquestes omissions
sindiquen amb el senyal domissi.
4.2.7
Quan el nom de leditor, el productor o el distribudor figura en la forma completa a
lrea 1, o b es repeteix la forma completa a lrea 4, o b sanota en una forma abreujada. Si
un recurs simprimeix de manera privada, la persona o lentitat corporativa que publica el recurs, ja sigui un editor comercial, una petita impremta, o una persona o entitat per a la qual
simprimeix el recurs, sanota com a editor.
Exemples
. London : H. Mackeson
Menci de responsabilitat: by Henry Clive Mackeson
. [Paris] : CEDOCAR
Menci de responsabilitat: Centre de documentation de larmement
. Versailles : C.N.R.A.
Ttol propi: Liste des priodiques reus au Centre national des recherches
agronomiques
. Krten : Stockhausen
Menci de responsabilitat: Karlheinz Stockhausen
. Cleveland : Cleveland Health Museum
Menci de responsabilitat: Cleveland Health Museum
. Qubec : O.L.F.
Menci de responsabilitat: Office de la langue franaise, Centre de terminologie
. Malden, MA : National Chemical Data Board
Menci de responsabilitat: National Chemical Data Board
129
. [Philadelphia] : Institute for Scientific Information

Menci de responsabilitat: Institute for Scientific Information
. [Seattle?] : G.B. Schrier
Menci de responsabilitat: by Gary B. Schrier
Nota: Privately printed limited edition
. Bel Air, Md : Jack L. Shagena
Menci de responsabilitat: Jack L. Shagena
Nota: Privately printed by the author

Quan el nom de leditor, el productor i/o el distribudor figura noms en una altra rea i sanota en aquesta rea, o quan es coneix per informaci obtinguda de
fora de les fonts prescrites dinformaci per a aquest element (incloses fonts
externes al recurs), sanota en una forma breu adequada i entre claudtors. Quan
la informaci sobt duna font diferent de la portada, la font sanota a lrea 7.
Exemples
. [Paris] : [Philippe Pigouchet pour Symon Vostre], [25 avril 1500]
Comentari editorial: La marca de Pigouchet figura a la portada. En el
ttol es llegeix: Ces presentes heures a lusaige du Mans fure[n]t
acheuees lan Mil. cincq ce[n]s le xxv jour dapuril pour Symon
Vostre
. [London] : [Francis Barlow], 1605
Comentari editorial: Al final del ttol es llegeix: illustrated with
sculptures by Francis Barlow and are to be sold at his house.
El nom de leditor, el productor i/o el distribudor no sabreuja ni es desenvolupa perqu repeteixi o ometi informaci relativa a lautor com a editor.
Exemple
. Trykt udi London : af Frys, Couchman og Collier paa Forfatterens
egen Bekostning
Comentari editorial: Imprs per Frys, Couchman i Collier a expenses
de lautor; lautor s Ernst Wolff.
4.2.8
Nom incomplet de leditor o el productor
Quan en lloc del nom noms hi figura ladrea, la marca o les inicials de leditor, el productor
i/o el distribudor, es transcriu ladrea, la marca o les inicials com a nom de leditor, el productor i/o el distribudor. Si es pot identificar el nom de leditor, el productor i/o el distribudor,
aquest nom es proporciona entre claudtors, desenvolupant el nom a continuaci de les inicials
o afegint el nom abans o desprs de ladrea o de la marca, segons sigui apropiat. Es fa una nota
explicativa a lrea 7.
Exemples
: [Jean-Pierre Costard] Rue Saint-Jean-de-Beauvais, la premiere porte cochere au
dessus du College
Nota: Es menciona a Costard com editor a: La France littraire / J.M. Qurard
: prostant in Coemeterio D. Pauli [apud Abelem Swalle]
Nota: Leditor es menciona al verso de la portada
: printed and sold [by John Evans] at No. 41, Long-Lane
Nota: John Evans treballa en aquesta adrea entre 1791 i 1795
: printed by H[umphrey]. L[ownes]. for George Lathum at the Bishops head in
Pauls Church-yard
Nota: Nom de limpressor segons ESTCS126474
130
4.2.9
Nom de leditor, el productor i/o el distribudor, obtingut duna font

dinformaci diferent de la prescrita
Quan el nom de leditor, el productor i/o el distribudor es coneix a partir dinformaci externa a
les fonts dinformaci prescrites (incloses les fonts externes al recurs), sanota entre claudtors i
en una forma adequada a la data, lescriptura i la llengua del recurs. La font dinformaci
sanota a lrea 7.
Exemple
: [Paul Linley and John Flaskett]
Nota: Editor obtingut del Short Title Catalogue
Quan el nom de leditor, el productor i/o el distribudor s incert o desconegut, es pot afegir el
nom de leditor o el productor probable (o els noms de diversos editors o productors alternatius), seguit del senyal dinterrogaci i entre claudtors.
Exemple
: [John Smith?]

A lrea 7 es fa una nota explicativa sobre la informaci proporcionada.
Exemple
: printed for the authors vse [by Nicholas Okes?]
Nota: Impressor dedut de STC (2nd ed.)
4.2.10
Nom parallel de leditor, el productor i/o el distribudor
4.2.10.1 Quan el nom de leditor, el productor i/o el distribudor figura a la font prescrita
dinformaci en ms duna llengua o escriptura, sanota la forma del nom en la llengua i
lescriptura del ttol propi. Si aquest criteri no es pot aplicar, sanota la forma del nom ms destacada tipogrficament o, si no hi ha distinci tipogrfica, la forma del nom que apareix primer.
Sanota la forma del nom que apareix primer, seguida de les altres formes del
nom en lordre indicat per la seqncia de la informaci en la font.
Exemple
. Wytissten v Kryssstoffa Baumana, w Drazdanech = Gedruckt by
Christoph Baumann zu Dreden
4.2.10.2 Es poden anotar mencions paralleles.

Exemples
: Galerie nationale du Canada pour la Corporation des muses nationaux du
Canada = National Gallery of Canada for the Corporation of the National
Museums of Canada
: Bundeskanzlei = Chancellerie fdrale
. Krakw : Polskie wydawnictwo muzyczne = Krakau : Polnischer Musikverlag
. Bruxelles : Parlement europen, Direction gnrale des tudes = Brussels :
European Parliament, Directorate General for Research
4.2.11
Limpressor com a substitut del nom de leditor, etc.
El nom de limpressor o el fabricant no sanota com a substitut del nom dun editor, un productor o un distribudor desconegut, excepte en el cas dels recursos monogrfics antics.
131
Tanmateix, quan una persona o una entitat corporativa combina les activitats dimpressi o de
fabricaci i de publicaci, de producci o de distribuci, o quan la responsabilitat s incerta, es
dna per suposat que limpressor o el fabricant mencionat s tamb leditor o el productor.
Exemples
: Imprimerie nationale
: Institut gographique nationale
Comentari editorial: Linstitut s leditor i el fabricant.

Quan el nom i/o ladrea de limpressor figura a la font prescrita dinformaci,
amb o sense altres noms deditors, dimpressors, de distribudors, etc., sanota
com a nom de leditor, limpressor, el distribudor, etc., o com a part daquest
nom.
Exemples
: en la estampa de Pau Cortey y Pedro Malo
: printed and are to be sold by Randal Taylor
: printed by J. and H. Hughs and sold by T. Payne
: J. Grundy, printer
: printed and sold at 60, Old Street
: tryckt hos Lars Salvius
: printed, and re-printed by E. Waters
: de limprimerie de J. Barbou
: typis exscripsit Joachimus Redanus
En alguns casos, el nom i/o ladrea de limpressor figura a la font prescrita

dinformaci sense el nom, ladrea o la marca de leditor o el llibreter. Si es
coneix leditor i/o el llibreter, safegeix a continuaci del nom i/o ladrea de
limpressor, precedit despai, dos punts, espai, i entre claudtors.
Exemple
: acheuee de imprimer par maistre Nicole de la Barre : [chez Jean Petit]
Nota: La menci dimpressi sha obtingut del colof; lltim full porta la
marca de Jean Petit, el llibreter
Quan no es coneix el nom de leditor, el distribudor o el llibreter, per se sap el

nom de limpressor a partir dinformaci obtinguda duna font diferent de les
prescrites per a aquesta rea (incloses fonts externes al recurs), limpressor
sanota entre claudtors. La font dinformaci sanota a lrea 7.
Exemples
. [East Molesey] : [Robert Waldegrave]
Nota: Menci de publicaci obtinguda del STC (2nd ed.)
. [Genve] : [Cramer]
Nota: Menci de publicaci obtinguda del catleg de la Bibliothque
nationale
4.2.12
Nom de leditor desconegut
Quan no es pot donar cap nom deditor, de productor o de distribudor, safegeix labreviatura
s.n. (sine nomine), o lequivalent en una altra escriptura, entre claudtors.
Exemples
: [s.n.]
132
: [..]
: []
: []
:[
4.2.13
Canvis en el nom de leditor, el productor i/o el distribudor

part:
Si en nmeros o parts segents t lloc un canvi en el nom de leditor, el productor i/o el distribudor, el nom del darrer editor, productor i/o distribudor
sanota a lrea 7 (vegeu 7.4.2), si s necessari per raons didentificaci o es
considera important per als usuaris del catleg.
Si en iteracions segents t lloc un canvi en el nom de leditor, el productor i/o
el distribudor, la descripci es canvia perqu reflecteixi la darrera iteraci. El
nom o els noms anteriors sanoten a lrea 7 (vegeu 7.4.2), si sn necessaris per
raons didentificaci o es consideren importants per als usuaris del catleg.
133
4.3

Obligatori
4.3.1
Sanota la data o les dates de publicaci, de producci i/o de distribuci del recurs.
Exemples
, 1979
, 2003-
Comentari editorial: Data dinici de la versi en lnia de Croatica chemica acta,

que inclou nmeros des del vol. 69, no. 1 (1996).
4.3.2
Quan la mateixa data saplica tant a la publicaci o producci i a la distribuci, o a
ms dun editor o productor i dun distribudor, sanota desprs del darrer nom o menci de
funci.
Exemple
. New York : Sterling [etc.] ; London : distributed by Ward Lock, 1977
4.3.3
Si la data de publicaci o de producci difereix de la data de distribuci, cada data
sanota a continuaci del nom o de la menci de funci apropiats.
Exemples
. London : Educational Records, 1973 ; New York : Edcorp [distribudor], 1975
. Seattle, Wash. : Laser Learning Technologies, 1993 ; Hardwick, Vt. : Optical
Transfer [distribudor], 1995
4.3.4
Les dates del calendari gregori sanoten en nmeros arbics. Les dates que no sn
del calendari gregori sanoten tal com consten en el recurs, seguides de la data equivalent del
calendari gregori, entre claudtors, quan es pot determinar.
Exemples
, 1969
, 5730 [1969 or 1970]
Comentari editorial: Calendari jueu.
, 1398 [1977 or 1978]
Comentari editorial: Calendari musulm.
, an IX [1801]
Comentari editorial: Calendari de la Revoluci Francesa.
, 8 [1882]
Comentari editorial: Calendari xins dels anys del regnat.
,
4289 [1956]
Comentari editorial: Calendari core.
Quan en el recurs hi figuren dates de calendaris diferents, sanoten totes separades per espai,
signe igual, espai.
Exemple
, an III = 1795

Les dates de publicaci, dimpressi, etc., es transcriuen tal com consten en el
recurs, inclosos el dia i el mes, si hi figuren. Les paraules i les frases que estan
enllaades gramaticalment amb la data, com ara anno i imprs lany, es transcriuen com a part de lelement data.
134
Exemples
, 7 July 1766
, in the year 1742
Comentari editorial: En el peu dimpremta es llegeix: London
printed, in the year 1742.
Si la data forma part de la menci del lloc o de leditor, sanota amb la menci i
tamb es dna com a data de publicaci entre claudtors. Quan la data no figura
a lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., per sha anotat en
lrea 1 o en la 2, tamb es dna com a data de publicaci entre claudtors.
Exemples
, [1744]
Comentari editorial: En la menci de publicaci es llegeix: Printed

in the year M.DCC.XLIV. and sold at the pamphlet-shops in London
and Westminster.
, [1795?]
Comentari editorial: En el ttol es llegeix: The circular letter, to the
General Baptist churches for the year 1795. By John Marsom, read,
approved, and ordered to be printed, by the General Assembly.
Els dies del mes i els noms dels mesos que no figuren en lrea de la publicaci,
la producci, la distribuci, etc., per que es coneixen com a data de publicaci,
sanoten juntament amb lany en nmeros arbics i en la llengua i lescriptura
del centre de catalogaci. Quan la menci de la data de publicaci s molt
llarga, com quan no es dna en nmeros, es pot normalitzar. Si es considera important per als usuaris del catleg, es fa una nota a lrea 7, que indiqui la font
de la data i inclogui la transcripci de la menci.
Exemple
, [18 maig 1507]

Nota: En el colof es llegeix: Anno gratiae millesimo quingentesimo
septimo die vero decimoctavo Maij
Nota: Data obtinguda del colof
Les lletres majscules que figuren de manera aparentment aleatria a la portada

o al colof poden representar un cronograma i, per tant, shan de deixar en majscules i no convertir-les en minscules. Les dates obtingudes dun cronograma sanoten entre claudtors i en nmeros arbics. Es pot fer una nota a
lrea 7 que expliqui la font de la data i que inclogui la transcripci del
cronograma.
Exemples
, [1788]
Nota: La data es dna en un cronograma en el ttol
Comentari editorial: En el ttol es llegeix: NoMIna CLerI IVnIorIs
HVngarICI eX benIgno faVore Caesareo regIo In arCe PosonIensI
CoLLoCatI.
, [1694]
Nota: La data es dna en un cronograma en la menci de publicaci
Comentari editorial: En la menci de publicaci es llegeix:
Hamburgi Typis Thom Rossii. Anno, quo VIX fas SVperI
qVCVnqVe MonetIs proDere nos popVLIs!
Les dates que sexpressen en nmeros romans es transcriuen tal com apareixen,
ometent els espais interns. Lany del calendari gregori es proporciona en nmeros arbics i entre claudtors.
135
Exemple
, M.DC.IIII. [1604]
Comentari editorial: En el peu dimpremta es llegeix: M. DC. IIII.
Les dates que no sn del calendari gregori i les mencions relatives al dia de
publicaci o dimpressi, expressades en termes diferents als mesos del calendari, sanoten tal com figuren en el recurs. La data o les dates equivalents en la
cronologia moderna es proporcionen entre claudtors.
Exemples
, die visitationis Beatae Virginis Mariae 1497 [2 jul. 1497]
, die natalis Christi 1498 [25 des. 1498]
, 1507 on the feast of Saint Luke [18 oct. 1507]
Les dates de lera cristiana que es basen en linici de lany, ja sigui l1 de gener,
ja sigui una altra data, sanoten tal com es troben, amb una barra inclinada entre
els nmeros. Es pot afegir la data corresponent al calendari actual entre
claudtors.
Exemples
, 1690/1
, 1690/91 [1691]
, 2/13 set. 1750
Quan lany de publicaci, dimpressi, etc., que figura en el recurs es basa en

un calendari que no comena l1 de gener, i se sap que el recurs es va publicar
lany segent, segons el calendari actual, safegeix el darrer any entre claudtors. No sesmenen les dates del mes en el calendari juli. A lrea 7 es fa una
nota aclaridora.
Exemples
, id. Mart. 1502 [15 Mar. 1503]
Nota: La data del calendari juli es correspon al 15 de mar del 1503 en
el calendari gregori
, 1641 [1642]
Nota: La data de publicaci sha anotat segons la dataci del dia de
lAnunciaci
4.3.5
Quan se sap que la data que figura en el recurs s incorrecta o apareix en una forma
alternativa, sanota tal com figura en el recurs, i la forma corregida o alternativa safegeix entre
claudtors.
Exemples
, 1697 [i.e. 1967]
, 1905 [i.e. 1950]-1970
, 1963 [i.e. 1971]
, 1892 [ 1982]

Si una data de la portada sha transcrit com a data de publicaci i consta una
data de publicaci posterior en una font diferent de la portada, aquesta data es
proporciona entre claudtors a manera de correcci i es fa una nota explicativa a
lrea 7, per indicar que la correcci s una data diferent de publicaci i no es
tracta de la correcci dun error tipogrfic.
136
Exemple
, 1786 [i.e. 1788]
Nota: La dedicatria i el prefaci estan datats del 1788
4.3.6
Safegeix una data de copyright a la de publicaci, de producci o de distribuci
quan es diferent de la data de publicaci i es considera important per als usuaris del catleg.
Exemples
, 1969, cop. 1937
, 1972, cop. 1954
, 1995, 1993

Es pot anotar una data de privilegi o de copyright a lrea 7, si es considera important per als usuaris del catleg.
Exemple
, 1720
Nota: La menci de privilegi de la pgina 4 est datada del 1718
4.3.7
Quan en el recurs no hi figura la data de publicaci, de producci o de distribuci, en
el seu lloc sanota la data de copyright, la data del dipsit legal, o la data dimpressi o de fabricaci, i sindica el tipus de data de qu es tracta.
Exemples
, cop. 1969
, imprs 1981
, fabricaci 1986
, imprs 1960Comentari editorial: Recurs continu en curs.
, cop. 1970Comentari editorial: Recurs continu en curs.
, 1977
, 1987
, D.L. 2010

Quan en el recurs no hi figura la data de publicaci, sanota entre claudtors, si
es coneix, la data de concessi del privilegi dimpressi o la data de copyright.
A lrea 7 es fa una nota explicativa.
Exemple
, [1719?]
Nota: Privilegi dimpressi atorgat el 1719, segons la menci de privilegi
de la pgina 4
Per a enregistraments sonors:

Les dates de fonograma (P) es transcriuen amb el smbol de copyright , si
est disponible, o amb la lletra P amb majscula o minscula.
Exemples
, P 1982
137
, 1985Comentari editorial: Recurs continu en curs.

, p 1975
Per a recursos multimdia i recursos electrnics:

Quan hi ha dates de copyright mltiples, que sapliquen a aspectes diferents de
la producci del recurs (per exemple, dates de copyright diferenciades per al
programa escrit, la producci de so, els grfics i la documentaci), i en el recurs
no hi ha una data de publicaci, de producci o de distribuci que sapliqui al
recurs sencer, sanota la data de copyright ms recent, sense importar que noms faci referncia a un aspecte de la creaci del recurs. (Vegeu tamb 4.3.11).
Exemple
, cop. 1995
Comentari editorial: La data s la del programa escrit; altres dates
anteriors de copyright sapliquen al so i a la documentaci.
4.3.8
Quan no es pot determinar una data de publicaci, de producci o de distribuci, de
copyright, o dimpressi o de fabricaci, sanota entre claudtors una data aproximada de publicaci, de producci o de distribuci. Els dgits desconeguts de la data es poden indicar mitjanant un smbol triat pel centre de catalogaci. Les evidncies que justifiquen la tria de la data
aproximada es poden donar a lrea 7.
Exemples
, [1969?]
, [196-?]
, [1560?]
, [ca. 1560]
, [not after 21 Aug. 1492]
, [entre 1711 i 1715]
, [1727 o 1760]
, [16..]
, [1969?], [196-], [ca. 1835], [1980
1981]

Quan en el recurs no hi figura cap data de publicaci o dimpressi, per la data
es pot determinar a partir devidncies internes o dobres de referncia, aquesta
data sanota entre claudtors. La font de la data es dna a lrea 7. Quan no es
pot determinar cap data de publicaci, sanota entre claudtors una data aproximada de publicaci, dimpressi, etc. Les evidncies internes o les fonts de referncia que justifiquen la tria de la data es donen a lrea 7.
Exemples
, [1560?]
, [ca. 1580]
, [ca. 1580?]
138
, [no abans de 1479]

, [not afteer 21 Aug. 1492]
, [1727 o 1728]
, [entre 1711 i 1749]
, [between 1711 and 1749?]
, [167-]
, [167-?]
, [16--]
, [16--?]
, [1795?]
Ttol propi: The circular letter, to the General Baptist churches for the
year 1795
4.3.9
A continuaci duna data de publicaci proporcionada o estimada, es pot anotar la
data de copyright o la data dimpressi o de fabricaci.
Exemples
, [1988], cop. 1927
, [198-?], cop. 1927
4.3.10
Recursos publicats en nmeros, parts, iteracions, etc., mltiples
4.3.10.1 Data inicial de publicaci

Sanota la data de publicaci del primer nmero, iteraci, volum, part o fascicle, o la del ms
antic, seguida dun guionet.
Exemples
, 1969, 1965A lrea 3: Vol. 5, no. 7 (July 1963)Comentari editorial: La data de publicaci difereix de la cobertura cronolgica.
4.3.10.2 Data final de publicaci

En descriure un recurs complet, sanoten les dates de publicaci del primer i del darrer nmero,
iteraci, volum, part o fascicle, separades per un guionet.
Exemples
, 1968-1973
, 1513-1524
Per a recursos en fulls solts que sactualitzen:

Si est disponible, sanota la data de la darrera actualitzaci.
Exemple
, 1990-1995 [darrera actualitzaci 1999]
Quan el primer i el darrer nmero, iteraci, volum, part o fascicle del recurs es publiquen el
mateix any, la data de publicaci noms sanota una vegada.
Exemples
, 1962
A lrea 3: . 1 (17 . 1962 .)-. 21 (10 . 1962 .)
139
, 1989
A lrea 3: Vol. 1, pt. 1 (Dec. 1989)
Nota: No hi ha ms nmeros publicats
4.3.10.3 Dates incertes o desconegudes

Quan la descripci es fa a partir de nmeros o parts que no sn el primer i/o el darrer, la data o
les dates de publicaci del primer i/o del darrer nmero o part sanoten tal com sindica a 4.3.8.
La font de la data o les dates es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.4.1).
Exemples
, [1969?], [2004]Comentari editorial: La data sha dedut de la data de lrea 3.
4.3.10.4 Irregularitats
Les notes sobre les irregularitats en les dates dun recurs, com ara quan la part amb la numeraci
ms baixa no s la part amb la data de publicaci ms antiga, es poden donar a lrea 7.
4.3.11
Recursos amb dates mltiples

Quan les parts dun recurs tenen portades individuals que porten dates que difereixen de la data que consta a la portada del recurs sencer, aquelles dates
sanoten a lrea 7. Tanmateix, si una daquestes dates reflecteix ms acuradament la data real de publicaci que la data relativa al recurs sencer, shauria
danotar com a correcci, tal com sespecifica a 4.3.5.
enregistraments de vdeo, imatges fixes i en moviment, i recursos
electrnics:
Quan sanoten les dates de copyright per a cada una de les obres reunides en un
recurs, com ara un enregistrament sonor o un recurs electrnic, aquestes dates
no es transcriuen a lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc. Es
poden donar o b en una nota sobre lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc. (vegeu 7.4), o b en una nota de contingut (vegeu 7.7), o b es pot
utilitzar el mtode de descripci en ms dun nivell, que es detalla a lapndix
A.
140
4.4
El lloc dimpressi o de fabricaci sanota quan figura en el recurs i no es coneix ni

4.4.1
el lloc de publicaci, de producci o de distribuci, ni el nom de leditor, el productor o el
distribudor.
Quan la informaci sobt de fora del recurs va entre claudtors.
Exemples
. [S.l.] : [s.n.], D.L. 1997 (Balsareny : Impr. Orriols)
. [S.l.] : [s.n.], 1974 (Manchester : Unity Press)
. [S.l.] : [s.n.], 1980- (Asnires : Kopp et Lahure)
. [S.l.] : [s.n.], 1960 (Paris : impr. Michard)
. [S.l.] : [s.n.], 1970 (London : High Fidelity Sound Studios)
. [S.l.] : [s.n.], 1996 (Seattle : Landmark Data Systems)
. [S.l.] : [s.n.], [1869?] (Mxico : Imp. de Juan Nepomuceno del Vaele [i.e. Valle])
. [] : [], 1963 ([] :
.[
]:[
], 1997 (

El lloc dimpressi o de fabricaci sanota en els casos en qu limpressor i
leditor estan separats gramaticalment o sn diferents.
El lloc o els llocs dimpressi sanoten quan figuren en el recurs, per no en la
font prescrita dinformaci de lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc. Aquesta informaci es pot anotar quan no figura en el recurs, per es
coneix i es considera important per als usuaris del catleg.
4.4.2
Opcionalment, si el lloc dimpressi o de fabricaci figura en el recurs, es pot anotar
a ms dalgun dels elements segents: el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci, i el
nom de leditor, el productor i/o el distribudor.
Exemples
. Barcelona : Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, 1915 (Barcelona : Impr. X.
Alts i Alabart)
. Stuttgart ; Zurich : Delphin Verlag, 1973 (Yugoslavia)
. London : IFLA Committee on Cataloguing, 1975 (London : Palantype
Organisation)
. Leipzig : Breitkopf & Hrtel,1977 (Jugoslawien)
. Firenze : Scala, 1969 (Siena : Meini)
. Urbana, Ill. : University of Illinois at Urbana-Champaign, Laboratory for
Advanced Supercomputers, 1995 (Tokyo : Zishi)
. Paris : Ministre de lIntrieur, 1979 (Bourges : Tardy Quercy)
. Buenos Aires : Javier Vergara, 2002 (Barcelona : Liberdplex)
. London : Chapman and Hall, 1976 (London : Mercury)

El lloc o els llocs dimpressi sanoten de la mateixa manera que el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci.
141
Exemples
. A Paris : chez Nyon lan, 1781 ([Paris] : de limprimerie de la
veuve Thiboust)
Nota: Impressor mencionat al colof
. Francofurti : prostat apud Ionam Rosarn, 1616 ([Frankfurt] :
[Abraham Scultetus])
Comentari editorial: Limpressor no es menciona en el recurs.
. [Parrhisiis] : venales inveniuntur in vico sancti Iacobi apud Leonem
Argenteum [Johannem Petit], 1508 (Parrhisiis : impressae in
Bellovisu [apud] Johannem Marchant)
Nota: El nom de Petit, el lloc, la data i la menci dimpressi shan
obtingut del colof
. Venundatur Parrhisiis : in vico sancti Iacobi sub Leone Argenteo,
Jehan Petit, [ca. 1509] ([Paris] : [Jean Marchant])
Nota: La marca de limpressor consta al darrer full. El nom de Petit
figura en una marca a la portada
4.4.3
Quan sanoten diversos llocs dimpressi o de fabricaci, susa la mateixa puntuaci
que per a diversos llocs de publicaci, de producci i/o de distribuci.
142
4.5
El nom de limpressor o del fabricant sanota quan figura en el recurs i no es coneix

4.5.1
ni el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci, ni el nom de leditor, el productor i/o el
distribudor.
Quan la informaci sobt de fora del recurs va entre claudtors.
Per a exemples, vegeu 4.4.1.
El nom de limpressor o del fabricant sanota en els casos en qu limpressor i
leditor estan separats gramaticalment o sn diferents.
El lloc o els llocs dimpressi i el nom de limpressor o dels impressors sanoten
quan figuren en el recurs, per no en la font prescrita dinformaci de lrea de
la publicaci, la producci, la distribuci, etc. Aquesta informaci es pot anotar
quan no figura en el recurs, per es coneix i es considera important per als usuaris del catleg.
4.5.2
Opcionalment, si el nom de limpressor o el fabricant figura en el recurs, es pot anotar a ms dalgun dels elements segents: el lloc de publicaci, de producci i/o de distribuci, i
el nom de leditor, el productor i/o el distribudor.
El nom de limpressor o els impressors sanota de la mateixa manera que el nom
de leditor, limpressor, etc.
4.5.3
Quan sanoten diversos noms dimpressors o de fabricants, susa la mateixa puntuaci que per a diversos noms deditors, de productors i/o de distribudors.
143
4.6
La data dimpressi o de fabricaci es pot anotar o b com un element a continuaci

4.6.1
del nom de limpressor o del fabricant, o per si sola. En aquest darrer cas, safegeix una paraula
o una frase breu per aclarir la data.
Exemples
. London : Arts Council of Great Britain, 1976 (Twickenham : CTD Printers,
1974)
. Harmondsworth : Penguin, 1949 (1968 printing)
. Zagreb : Stvarnost, [1977] (Zagreb : Vjesnik, 1976)
. Budapest : Akadmiai K., 1977- (Debrecen : Alfldi Ny., 1978- )
. Amiens : Association dtude et de cartographie rgionale, 1975 (Amiens :
Yvert, 1976)
, [1980], p 1973 (fabricaci 1979)
, 1786 (1788 reprint)
Nota: Data de reimpressi obtinguda del prefaci
, 1786 ([1788 reprint])
Nota: Data de reimpressi obtinguda de larxiu de leditor
, cop. 1960 (reimprs 1984)

Si la data de reimpressi figura a la portada, sanota com a part de lelement
data de publicaci (vegeu 4.3.4).
La data dimpressi noms sanota com a element separat quan no figura a la
font prescrita dinformaci de lrea de la publicaci, la producci i/o la distribuci, etc., i quan difereix de la data de publicaci.
4.6.2
Quan la data dimpressi o de fabricaci sanota en el lloc duna data de publicaci,
de producci o de distribuci desconeguda (vegeu 4.3.7), no es repeteix en aquesta posici.
144
REA DE LA DESCRIPCI DEL MATERIAL
Nota introductria
Lrea de la descripci del material inclou lextensi, les altres dades fsiques, les dimensions i
la menci de material dacompanyament. Els elements es defineixen en el glossari.
El recurs es descriu tal com va ser publicat per leditor. Si se sap, o se suposa, que el recurs ha
estat modificat desprs de la seva publicaci (per exemple, ha estat enquadernat o guillotinat), la
informaci que sanota a lrea 5 s la del recurs tal com es va publicar, i la informaci sobre la
modificaci es tracta com a relativa a lexemplar en m i sanota a lrea 7 (vegeu 7.11).
Lobjectiu de la descripci del material s ajudar a la identificaci del recurs
mitjanant la indicaci del seu format bibliogrfic, del nombre total de pgines
o fulls del recurs i la seva seqncia, i la indicaci, fins on sigui possible, del
nombre de lmines, dencartaments i de material dacompanyament relatiu al
recurs. A ms, tamb pretn proporcionar un instrument inequvoc per fer referncia a pgines o fulls concrets.
La descripci del material es basa en el nombre total de quaderns i fulls addicionals del recurs descrit, tal com se suposa que va ser publicat per leditor.
Contingut
5.1
5.2
5.3
5.4
Extensi
Dimensions
Puntuaci prescrita
B.
La menci de les altres dades fsiques va precedida despai, dos punts, espai ( : ).
C. La menci de les dimensions va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ).

D. Cada menci de material dacompanyament va precedida despai, signe ms, espai ( + ).
E. Lextensi, les altres dades fsiques i les dimensions del material dacompanyament, si
sanoten, van entre parntesis ( ( ) ).
. Designaci especfica del material (extensi) ; dimensions
. Designaci especfica del material (extensi) : menci daltres dades fsiques ;
dimensions + menci de material dacompanyament (extensi del material
dacompanyament : altres dades fsiques del material dacompanyament ;
dimensions del material dacompanyament)

El format i/o la menci de les dimensions van precedits despai, punt i coma,
espai ( ; ).
Quan es donen les dimensions a continuaci del format van entre parntesis ( ( ) ).
Fonts prescrites
El recurs sencer.
145
5.1
Extensi
5.1.1
El primer element de lrea de la descripci del material designa i numera la unitat o
les unitats fsiques que constitueixen el recurs; quan es considera apropiat, shi afegeixen altres
mesures dextensi.
5.1.2
Designaci especfica del material
El nombre dunitats fsiques que constitueixen el recurs sanota en nmeros arbics seguits de la
designaci especfica del material. Si el recurs encara es publica, o si no es coneix el nombre
dunitats, no sanota el nombre dunitats fsiques. Els termes usats com a designaci especfica
del material no es prescriuen, i es poden anotar en els termes apropiats al recurs que es descriu i
en la llengua de la descripci. Els termes es poden abreujar.
Opcionalment, per a textos impresos i per a alguns recursos de msica notada en un volum, es
pot ometre el nombre dunitats fsiques. En aquests casos, la menci dextensi consisteix en la
paginaci del volum (vegeu 5.1.4).
Exemples
. 36 diapositives
. 3 bobines destereograma
. 1 atles
. 2 diagrames
. 1 mapa
. 1 globus
. 2 partitures
. 4 particelles
. 1 carpeta
. 1 plec solt
. vol.
. 3 vol.
. 2 portafolis
. 1 disc dordinador
. 1 CD-ROM
. 1 DVD
. 1 partitura (37 p.) + 4 particelles en 1 CD-ROM
. 2 cassets electrniques
. 120 nm.
. 2 dibuixos
. 10 postals
. 3 psters
. 1 fotografia
. 1 bobina de microfilm
Si el nombre dunitats fsiques no equival al nombre dunitats bibliogrfiques, es pot fer una
explicaci a lrea 7, llevat del cas en qu la numeraci de les unitats separades fsicament
sanoti en el segon nivell duna descripci en ms dun nivell (vegeu lapndix A) o en una nota
de contingut (vegeu 7.7).
146
Exemples
. 5 vol.
Nota: Volums numerats 1, 2A, 2B, 2C, 3
. 5 vol.
Nota: 8 toms en 5 volums
. 6 vol.
Nota: La portada del volum sis porta la designaci Bde 6-7
Si la designaci especfica del material no dna una idea acurada de lextensi dels suports fsics, es dna una menci composta.
Exemples
. 3 mapes en 1 full
. 1 mapa en 2 fulls
. 20 mapes en 2 CD-ROM
. 1 partitura en 8 vol.
. 1 atles en 2 vol.

Si per usar el recurs cal algun equipament o un sistema o format tcnic concret,
aquesta informaci es pot anotar entre parntesis a continuaci de la designaci
especfica del material.
Exemples
. 1 casset sonora (Elcaset)
. 1 videocasset (VHS)
. 1 bobina de vdeo (Ampex 7003)
. 1 disc sonor (Cook binaural)
. 24 diapositives (3M Talking Slide)
Per a publicacions en fulls solts que sactualitzen:

Una publicaci en fulls solts que sactualitzen es descriu afegint (fulls actualitzables), o un terme equivalent en la llengua del centre de catalogaci, a la designaci especfica del material.
Exemples
. vol. (fulls actualitzables)
Comentari editorial : Publicaci en curs.
. 3 vol. (fulls actualitzables)
Comentari editorial : Publicaci completa.
Per a recursos multimdia:

En el cas de recursos multimdia, els components es mencionen i senumeren
de manera successiva.
Exemple
. 3 filmines, 1 mapa, 13 pedres i minerals, 1 mural
Alternativament,
a) es pot usar el terme recurs multimdia com a designaci especfica del
material
147
Exemple
. 1 recurs multimdia
o
b) es pot donar una rea separada de descripci del material per a cada component. Aquest mtode noms shauria dusar quan els materials sn pocs i es
considera important per als usuaris del catleg fer una descripci fsica
completa de cada component.
Exemple
. 3 filmines (96 fotogrames) : col. ; 35 mm. 1 mapa : col. ; 25 x 25
cm, plegat en 10 x 18 cm. 13 pedres i minerals ; en contenidor 14
x 9 x 2 cm. 1 mural : col. ; 48 x 90 cm, plegat en 24 x 15 cm
5.1.3
Subunitats
El nombre i el tipus de subunitats dun recurs (s a dir, el nombre de pgines, fulls, fotogrames,
peces, etc.) i (quan sapliqui) la durada (vegeu 5.1.5) sanoten entre parntesis a continuaci de
la designaci especfica del material. Aquesta menci segueix les directrius de 5.1.4.
Opcionalment, en el cas de textos impresos i dalguns recursos de msica notada en un volum,
somet la designaci especfica del material i en el seu lloc sanota el nombre i el tipus de
subunitats.
Exemples
. 1 carpeta (6 p.)
. 1 portafolis (26 fulls)
. 1 papergraf (8 fulls)
. 1 filmina (44 fotogrames)
. 1 filmina (6 fotogrames dobles)
. 1 bobina destereograma (7 parells de fotogrames)
. 1 partitura (329 p.)
. 1 reducci per a cant i piano (259 p.)
. 1 particella (32 p.)
Comentari editorial: Particella publicada separadament.
. 1 partitura de butxaca (146 p.)
. 1 partitura abreujada (21 fulls)
. 1 llibre de cor (240 p.)
. 1 full (2 p.)

No es fa cap distinci entre seqncies numerades i no numerades de fulls, de
fotogrames, etc., (s a dir, els nmeros proporcionats pel centre de catalogaci
sanoten sense claudtors). En el cas de seqncies numerades de fulls, de fotogrames, etc., sanota el nmero del darrer full, fotograma, etc., numerat de cada
seqncia numerada, independentment de si el total inclou les seqncies no
numerades (per exemple, els fotogrames de ttol, els fotogrames finals i els fotogrames sense contingut intercalats en una filmina).
148
Per a transparncies amb superposicions:

En el cas dun conjunt de transparncies amb superposicions, sindica la presncia de superposicions, per sen pot ometre el nombre.
Exemples
. 1 transparncia (4 superposicions deslligades)
. 12 transparncies (amb superposicions)
Per a filmines:
En el cas dun conjunt de filmines, sempre que sigui apropiat sha de retenir la
menci de les caracterstiques dels fotogrames, encara que no sanoti cap menci relativa al nombre de fotogrames.
Exemple
. 3 filmines (fotogrames dobles)

Es pot anotar lextensi dun recurs daccs remot, si es coneix la informaci i
es considera important per als usuaris del catleg.
Si es pot determinar fcilment, es pot anotar la dimensi del fitxer usant el
nivell apropiat (bytes, kilobytes, megabytes, etc.). Quan sanota, aquesta dada
sindica entre parntesis.
Exemples
. 1 lloc web
. 1 fitxer de so reprodut en temps real
. 1 fitxer de vdeo reprodut en temps real
. 1 recurs en lnia
. 1 mapa (5,2 MB) en 1 CD-ROM
. 3 mapes (600 kilobytes)
Comentari editorial: Accs remot.
5.1.4
Paginaci24
5.1.4.1
Recursos en una unitat fsica
5.1.4.1.1 Si els fulls dun recurs van numerats per les dues cares, lextensi es descriu en termes de pgines. Si els fulls dun recurs van numerats noms per una cara, lextensi es descriu
en termes de fulls. Si el nombre de pgines o de fulls dna una impressi falsa de lextensi del
recurs, aquest fet es pot explicar a lrea 7 (vegeu 7.5.1).
Exemples
327 p.
321 fulls
80 p.
Nota: Pgines del verso en blanc
56 fulls
Nota: Fulls impresos per les dues cares
24
El terme paginaci susa per designar qualsevol seqncia de pgines, fulls, columnes, fotogrames,
etc.
149
5.1.4.1.2 Si el recurs consisteix en columnes numerades en lloc de pgines, lextensi sanota

en termes de columnes. Si hi ha ms de dues columnes per pgina, aquest fet es menciona a
lrea 7.
Exemple
. 831 columnes

El nombre total de pgines o de fulls sanota entre claudtors o es pot donar a
lrea 7.
Exemple
. 840 columnes en [420] p.
o
. 840 columnes en [210] fulls
5.1.4.1.3 Sanota el nmero de lltima pgina, full, columna o fotograma de cada seqncia
que estigui numerada. Sanoten els nmeros, arbics o romans, tal com figuren en el recurs.
Quan les pgines o els fulls van numerats amb lletres en lloc de nmeros, sanota la primera i la
darrera lletra precedides de la paraula o abreviatura que indica pgines o fulls.
Exemples
. 328 p.
. iv, 328 p.
. 16 fulls, 328 p.
. 328 p., 52 columnes
. 32, 328, 40, 16 p.
. P. a-h
. P. A-H
. Fulls A-H
. P. A-H, 128 p.
Quan el recurs cont ms duna seqncia numerada amb nmeros o lletres de diferent tipus
(per exemple, columnes i pgines), i la segona o les altres seqncies continuen la numeraci de
la seqncia precedent, sanoten el primer i el darrer nmero o lletra de la segona seqncia i de
les altres, precedits de la paraula o labreviatura de pgines, fulls o columnes.
Exemple
. 320 columnes, p. 321-400
Quan la numeraci en nmeros arbics continua una numeraci en nmeros romans, sanota la
numeraci de tota la seqncia en nmeros arbics.
Exemple
. 328 p.
Comentari editorial: 16 pgines numerades i-xvi i 312 pgines numerades 17-328.

Si la numeraci en nmeros arbics continua una numeraci en nmeros romans, es pot donar la numeraci de tota la seqncia en nmeros arbics. Alternativament, es poden anotar les dues seqncies.
150
Exemple
. 328 p.
o
. xvi p., p. 17-328
5.1.4.1.4 Quan el nmero de la darrera pgina, full, columna, fotograma etc., duna seqncia
s incorrecte, sanota tal com consta en el recurs. El nmero correcte sanota entre claudtors i
es fa una nota explicativa, si es considera important per als usuaris del catleg; tamb es poden
anotar les seqncies exactament com consten en el recurs per indicar la font de lerror.
Exemples
. xiv, 823 [i.e. 328] p.
Nota: La p. 328 est numerada incorrectament amb un 823
. xiv, 832 [i.e. 848] p.
Nota: Les p. 161-176 tenen la numeraci repetida
o
. xvi p., p. 1-176, 161-832

Comentari editorial: Alternativa a lexemple anterior.
. 1 filmina (64 [i.e. 46] fotogrames)
5.1.4.1.5 Les seqncies no numerades de pgines o de fulls noms sanoten quan constitueixen tot el recurs o una part substancial del recurs (per vegeu 5.1.4.1.8 per a fulls de lmines).
Si les seqncies no numerades constitueixen tot el recurs, o una part substancial del recurs,
sanoten en els termes usats per a les seqncies numerades, com a nmeros arbics i entre
claudtors.
Exemples
. 329 p.
Comentari editorial: 8 pgines no numerades i 329 pgines numerades 1-329.
. iv, [100] p.
Comentari editorial: 4 pgines numerades i-iv i 100 pgines sense numerar.
Si tot el recurs est sense paginar o sense foliar, o b

a) es compten els fulls o les pgines i sanota el total en termes de fulls (si estan impresos
per una cara) o de pgines (si els fulls estan impresos per les dues cares) en nmeros
arbics i entre claudtors;
Exemple
. [80] fulls
o b
b) es fa una estimaci del nombre de fulls o de pgines i sanota el total com a nombre
aproximat de fulls (si estan impresos per una cara) o de pgines (si els fulls estan impresos per les dues cares).
Exemple
. Ca. 400 fulls

Qualsevol pgina, full o columna no numerat que forma part del recurs tal com
es va publicar, i no est comptada com a part duna seqncia de paginaci, es
compta dacord amb els termes usats per descriure el recurs. Es compten tant les
pgines o els fulls en blanc com els impresos. El nombre daquestes pgines,
fulls o columnes sanota en nmeros arbics i entre claudtors.
151
Exemple
. [8], 328 p.
Comentari editorial: 8 pgines sense numerar i 328 pgines
numerades 1-328.
Les pgines no numerades al final duna seqncia sanoten en nmeros arbics

i entre claudtors.
Exemples
. 93, [3] p.
. xv, [1], 160 p.
Quan aquestes pgines, fulls o columnes no numerats es troben dins duna seqncia numerada, sanoten la primera i la darrera pgina, full o columna que
rodegen les pgines, fulls o columnes no numerats.
Exemple
. 1-200, [8], 201-232 p.
Les pgines no numerades a linici duna seqncia es dedueixen tcitament.

Exemples
. 16 p.
Comentari editorial: 3 pgines sense numerar i 13 pgines numerades
4-16.
. 328 p.
Comentari editorial: 8 pgines sense numerar i 320 pgines
numerades 9-328.
Els fulls en blanc sinclouen en la menci de paginaci entre parntesis i a continuaci de la menci de paginaci, quan formen part dels quaderns del recurs
que es descriu. Noms es poden incloure en aquesta menci els fulls en blanc
que shan vist en exemplars existents del recurs.
Exemples
. iv, [100] p. (p. 99-100 en blanc)
Comentari editorial: 4 pgines numerades i-iv i 100 pgines sense
numerar amb el darrer full en blanc.
. iv, 96, [4] p. (ltimes dues p. en blanc)
Comentari editorial: pgines numerades i-iv, 1-96 i un plec sense
numerar amb el darrer full en blanc.
Quan no es pot deduir lextensi completa del recurs, sanota lextensi dels
exemplars incomplets, donant la numeraci de les pgines i/o fulls dacord amb
les especificacions de 5.1. Tanmateix, susa p. o fulls i un signe ms abans o
desprs de la menci dextensi (per exemple, 200 + p., p. + 41-200) o, en el
cas de recursos sense paginar o sense foliar, susen les especificacions per a
aquests casos. En aquestes situacions, quan sha dedut lextensi dun exemplar
complet, es fa una nota explicativa.
Si el recurs sencer est sense paginar o sense foliar, es pot fer una nota amb les
signatures, si es considera important per als usuaris del catleg.
5.1.4.1.6 Si un recurs cont ms de tres seqncies de pgines, fulls o columnes numerats de
manera similar, o seqncies de pgines numerades de manera similar, combinades amb una o
ms seqncies significatives de pgines sense numerar, o b
a) se sumen les seqncies i sanoten com a total, seguit de les paraules en paginaci mltiple (o lequivalent en una altra llengua);
152
Exemple
. 1.000 p. en paginaci mltiple
Comentari editorial: i no: 48, 53, 99, 100, 200, 410, 90 p.
o b
b) quan una de les seqncies s clarament la seqncia principal, sanota el nmero
daquesta seqncia amb el nmero total de les altres seqncies entre claudtors, abans
o desprs de la seqncia principal, segons sigui apropiat;
Exemple
. 400, [98] p.
Comentari editorial: i no: 400, 18, 10, 22, 28, 20 p.
o b
c) la designaci especfica del material i lextensi del recurs es descriuen en termes de 1
volum, 1 partitura, etc., seguit den paginaci mltiple entre parntesis, quan es considera convenient.
Exemples
. 1 vol. (en paginaci mltiple)
. 1 partitura (en paginaci mltiple)
. 1 carpeta

Si una de les seqncies s significativament ms gran que les altres, es pot donar lextensi daquesta seqncia seguida damb altres paginacions mltiples.
Exemple
. 1 vol. (400 p. amb altres paginacions mltiples)
Comentari editorial: Les seqncies sn: 400, 18, 12, 28 i 20 pgines
numerades i 18 pgines sense numerar.
5.1.4.1.7 Si les pgines, els fulls, les columnes, els fotogrames, etc., van numerats com a part
duna seqncia ms gran, els nmeros de la primera i la darrera subunitat sanoten precedits de
la paraula o labreviatura adequada al tipus de subunitat.
Exemples
. Fulls 81-93
. P. 713-797
. 1 filmina (fotogrames 120-143 (fotogrames dobles))
Si les pgines, els fulls, les columnes, els fotogrames, etc., van numerats internament i tamb
com a part duna seqncia ms gran, sanota la numeraci interna; la numeraci dins de la seqncia ms gran es dna a lrea 7 (vegeu 7.5).
Exemples
. 1 filmina (24 fotogrames dobles)
Nota: Fotogrames tamb numerats 120-143
. 81 p.
Nota: Pgines tamb numerades 321-401
5.1.4.1.8 Si un recurs cont pgines o fulls de lmines o altres encartaments no inclosos en la

numeraci de la seqncia principal de pgines o fulls, el nombre de pgines o fulls de lmines
o altres encartaments es dna a continuaci de la seqncia de paginaci, tant si estan junts com
153
si estan distributs al llarg del recurs. Si les pgines o els fulls de lmines estan sense numerar,
el nmero sanota entre claudtors.
Exemples
. 248 p., 24 fulls de lmines
. x, 32, 74 p., [1] full de lmines
. 248 p., 12 p. de lmines
. 248 p., 36 fulls de lmines, 24 p. de lmines
. 16 p., 28 p. de mapes
. 24 p., [16] fulls de taules genealgiques
. 1 partitura (246 p., 24 f. de lm.)
. 1 partitura (246 p., 38 f. de lm., 24 p. de lm.)
. 1 reducci per a cant i piano (246 p., 12 p. de lmines)
. 1 atles ([2] p., [32] fulls de mapes)
5.1.4.2
Recursos en ms duna unitat fsica
5.1.4.2.1 Paginaci contnua

Si un recurs consisteix en ms duna unitat de la mateixa forma fsica (s a dir, ms dun volum,
duna filmina, duna carpeta, etc.) i les subunitats estan numerades de manera contnua, sanota
el nombre total de pgines, de fulls, etc., tal com sindica a 5.1.3.
Exemples
. 8 vol, (894 p.)
. 1 partitura en 8 vol. (894 p.)
Quan noms la primera unitat t una seqncia numerada separadament per a les pgines, els
fulls o les columnes preliminars que precedeix la seqncia principal paginada, foliada o numerada en columnes de manera contnua, sanota la paginaci, la foliaci o la numeraci en columnes de les pgines preliminars i la de la seqncia principal.
Exemple
. 3 vol. (xx, 804 p.)
Comentari editorial: Seqncia preliminar noms en el primer volum.
Quan cada unitat t una seqncia de pgines o de fulls preliminars que precedeix la paginaci o
la foliaci de la seqncia principal, numerada de manera contnua i separada, les seqncies
preliminars se sumen i sanoten com a total entre claudtors.
Exemple
. 8 vol. ([47], 894 p.)

Quan cada unitat t una seqncia numerada separadament per a les pgines, els
fulls o les columnes preliminars, que precedeix la seqncia principal paginada,
foliada o numerada en columnes de manera contnua, es pot donar la seqncia
completa a lrea 7.
Exemple
. 3 vol.
Nota: Paginaci dels volums: vol. 1: xx, 200 p.; vol. 2: xx p., p. 201-512;
vol. 3: xxi, [1] p., p. 513-896
154
5.1.4.2.2 Diverses paginacions

En el cas de recursos que consisteixen en ms duna unitat fsica, si les unitats consisteixen en
seqncies numerades individualment de subunitats (pgines, fulls, fotogrames, etc.), es pot
anotar el nombre de les subunitats, entre parntesis, a ms del nombre de les unitats, si es considera important per als usuaris del catleg.
Exemples
. 3 filmines (60, 52, 58 fotogrames)
. 2 papergrafs (6, 8 fulls)
. 12 filmines
. 5 vol. (31, 33, 49, 37, 18 p.)
. 2 carpetes (12, 18 fulls)
. 1 partitura en 5 vol. (31, 33, 49, 37, 18 p.)
. 1 reducci per a cant i piano en 2 vol. (x, 210 p.; v, 310 p.)
. 3 vol. (vi, 310; vi, 434; viii, 492 p.)
. 3 vol. (vi, 310 p., 20 fulls de lmines; viii, 432 p., 32 fulls de lmines; x, 490 p.,
52 fulls de lmines)
Si es considera necessari anotar la presncia de lmines, per no la paginaci de cada volum, les
lmines es poden fer constar entre parntesis.
Exemple
. 4 vol. (amb 24 fulls de lmines)
5.1.5
Durada
5.1.5.1 Lextensi de qualsevol recurs que t un aspecte inherent de durada, es descriu en

termes de la durada de reproducci.
Opcionalment, en el cas de pellcules cinematogrfiques i denregistraments de vdeo, es pot
afegir la llargada fsica de la pellcula a la menci de la durada.
Exemple
. 1 bobina de pellcula (22 min, 577 m)
5.1.5.2 La durada que sanota normalment s la del recurs sencer. Sanota tal com figura en
el recurs, el contenidor o el material dacompanyament. Quan no hi ha cap indicaci de durada,
es pot donar una durada aproximada. Si no s possible anotar una menci precisa o aproximada
de la durada, somet la menci.
Exemples
. 1 videocasset (U-matic) (ca. 60 min)
. 1 bobina sonora (37 min, 18 s)
. 1 cartutx sonor (90 min)
. 1 disc sonor (ca. 50 min)
. 1 pellcula en bucle (4 min, 20 s)
. 1 DVD-Vdeo (114 min)
. 1 fitxer de so reprodut en temps real (14 min)
. 1 fitxer de vdeo reprodut en temps real (58 min)
155
5.1.5.3 Si un recurs consisteix en ms duna unitat de la mateixa forma fsica (s a dir, ms

dun disc, duna casset, etc.), cada una de les quals t la seva prpia menci de durada, sanoten
les durades de les unitats individuals en lloc de la del recurs sencer.
Exemples
. 3 bobines sonores (25, 30, 27 min)
. 2 cassets sonores (30, 90 min)
. 3 discos sonors (50, 55, 50 min)
5.1.5.4 Si un recurs inclou dues o ms obres, les durades de les obres individuals, si consten
en el recurs, sanoten a lrea 7 (vegeu 7.10.1). Aquesta nota es pot combinar amb la nota de
contingut (vegeu 7.7). Quan la durada de les obres individuals sanota a lrea 7, la durada del
recurs sencer es pot ometre de lrea de la descripci del material.
5.1.6
Recursos publicats en fascicles
Si un recurs es publica en fascicles pensats perqu es relliguin junts en una o ms unitats fsiques, el nombre de pgines, de fulls i/o de volums sanota en els termes apropiats a la seva
forma final, amb una nota que indiqui que es va publicar en fascicles.
156
5.2
5.2.1
El segon element de lrea de la descripci del material s la menci de les altres
caracterstiques fsiques del recurs, com ara el mtode de producci, el color, el material de qu
est fet el recurs, etc. Es pot ometre qualsevol caracterstica que estigui implcita en la designaci especfica del material; per exemple, es pot ometre la presncia de so en el cas dun enregistrament sonor, o la presncia dillustracions en el cas dun recurs visual.
Les especificacions que constitueixen les altres dades fsiques es presenten, segons sigui apropiat, en lordre que sindica a continuaci.
5.2.2
Composici del material
Es pot donar una paraula o una frase que indiqui de quin material est fet el recurs.
Exemples
. 1 globus : fusta
. 1 bobina sonora (27 min) : paper
. 1 diorama : diversos materials
. 1 bobina de microfilm : diazo
. 1 bobina de pellcula (11 min) : nitrat
. 1 mapa : transparncia
5.2.3
Presncia dillustracions
5.2.3.1 Quan un recurs s illustrat, es pot anotar labreviatura il. (o lequivalent en una altra
llengua) desprs de la menci especfica del material. Les illustracions menors es poden
ometre.
Exemple
. 8 vol. : il.
5.2.3.2
Tipus concrets dillustracions
A continuaci de labreviatura il. (o el seu equivalent), es poden especificar tipus concrets

dillustracions (per exemple, mapes, plnols, facsmils, retrats, msica).
Exemples
: il., mapes
: il., facsm.
Quan sespecifiquen tipus concrets dillustracions, que sn les niques illustracions del recurs,
somet labreviatura il. (o el seu equivalent).
Exemples
: mapes, plnols
: facsm.
5.2.3.3
Nombre dillustracions
Es pot donar el nombre total dillustracions o noms dun tipus concret.

Exemples
: 31 il.
: il., 17 facsm.
: 12 mapes
157
Quan un recurs consisteix principalment o totalment en illustracions, aquest fet es pot fer
constar en la menci dillustracions.
Exemples
: tot il.
: principalment mapes
: principalment il.
5.2.4
Presncia de color
5.2.4.1
Text amb illustracions
Es pot anotar si totes o algunes de les illustracions sn en color. Si noms algunes de les
illustracions sn en color, aquesta informaci es pot donar entre parntesis.
Exemples
: il. col.
: il., 31 mapes col.
: il. (algunes col.)
: 31 mapes (alguns col.)
5.2.4.2
Recursos visuals
Sanoten les caracterstiques de color dun recurs visual segons sigui adequat. Susen les abreviatures col. o b/n (per a blanc i negre), o els equivalents en una altra llengua, o senumeren fins a
tres colors concrets. Quan un recurs t seqncies en color i en blanc i negre es descriu com a
tal. Es poden afegir frases explicatives breus entre parntesis a continuaci de la menci. En el
cas de preparacions microscpiques sindica si sn tenyides.
Exemples
: col.
: b/n
: fusta, blau i blanc
: transparncia, col.
: tenyida
: col. amb seqncies en b/n
: col. i b/n
: col. (Ektachrome)
: col. (PAL)
5.2.4.3
Recursos electrnics
Si un recurs es visualitza en dos o ms colors, o se sap que produeix dos o ms colors, es dna
labreviatura col., o lequivalent en una altra llengua.
Exemples
. 2 cassets electrniques : col.
. 1 CD-I : col., so
. 1 CD-ROM : col., b/n
5.2.5
Escala de reducci (microformes)
5.2.5.1 En el cas de les microformes, sanota lescala de reducci. Lescala sexpressa de

manera numrica sempre que sigui possible.
158
Exemples
. 1 bobina de microfilm : diazo, 14x
. 6 microfitxes : halur de plata, 150x
5.2.5.2 Els termes reducci baixa (fins a 15x), reducci alta (31x60x), reducci molt alta
(61x90x) i reducci ultraalta (91x o superior), o els seus equivalents en una altra llengua o
escriptura, susen en aquells casos en qu lescala de reducci no es pot especificar exactament.
5.2.6
Presncia o absncia de so
5.2.6.1 En el cas de materials que inclouen so com una caracterstica integral i per als quals
la presncia de so no est implcita en la designaci especfica del material, sanoten els termes
so o mut, segons sigui convenient, o els seus equivalents en una altra llengua o escriptura.
Exemples
. 1 bobina de pellcula (20 min) : b/n, mut
. 1 videocasset (U-matic) (30 min) : col., so
. 1 disc electrnic : so
5.2.6.2
Desprs de la menci so es poden inserir frases explicatives breus entre parntesis.

Exemple
. 1 videocasset (Beta) (120 min) : col., so (Beta HiFi)
5.2.6.3 Opcionalment, en el cas de materials (per exemple, diapositives) que noms inclouen
so integral de manera excepcional, labsncia de so es pot indicar amb el terme mut.
5.2.7
Altres especificacions tcniques
5.2.7.1
Alineaci dels fotogrames
En el cas de bobines de microfilm, tires de microfilm i filmines, es dna una menci sobre
lalineaci dels fotogrames.
Exemples
. 1 bobina de microfilm : fotogrames verticals
. 3 tires de microfilm : diazo, fotogrames horitzontals
. 1 filmina (42 fotogrames dobles) : fotogrames horitzontals
5.2.7.2
Procs o mtode de reproducci
Es poden anotar detalls sobre el procs o el mtode de reproducci dimatges fixes.

Exemple
. 1 gravat : punta seca, aiguatinta
5.2.7.3
Velocitat de reproducci
La velocitat de reproducci dun recurs sanota en els termes adequats.

Exemples
. 1 disc sonor : 33 1/3 rpm
. 1 bobina sonora (100 min) : 19 cm/s
. 2 videodiscos (24 min) : 1.500 rpm
159
5.2.7.4
Mtode denregistrament
Si se sap, sanota el mtode denregistrament dels discos sonors analgics.

Exemple
. 1 disc sonor : 78 rpm, acstic
5.2.7.5
Direcci del solc
Si se sap, sanota la direcci del solc dels discos sonors analgics.

Exemple
. 1 disc sonor : 78 rpm, vertical
5.2.7.6
Mida del solc
Si se sap, sanota la mida del solc dels discos sonors analgics.

Exemple
. 1 disc sonor : 33 1/3 rpm, solc gruixut
5.2.7.7
Nombre de pistes
Sanota el nombre de pistes duna cinta.

Exemple
. 1 bobina sonora (100 min) : 19 cm/s, 2 pistes
5.2.7.8
Configuraci de les pistes
Sespecifica la configuraci de les pistes duna bobina sonora enregistrada en quatre o ms

pistes.
Exemple
. 1 bobina sonora (90 min) : 19 cm/s, 4 pistes, adjacent
5.2.7.9
Nombre de canals de so
Sanota el nombre de canals de so.

Exemples
. 1 disc sonor : 33 1/3 rpm, mono
. 1 bobina sonora (50 min) : 38 cm/s, 2 pistes, estreo
5.2.7.10 Equalitzaci
Si se sap, es pot anotar lequalitzaci usada.
Exemple
. 1 bobina sonora (45 min) : 19 cm/s, 4 pistes, NAB
5.2.7.11 Reducci del soroll

Si se sap, es pot anotar el mtode emprat de reducci del soroll.
Exemple
. 1 casset sonora (60 min) : processament Dolby
160
Taula despecificacions tcniques i de normes de la indstria

per a enregistraments sonors
La taula segent indica les especificacions que sapliquen a cada tipus denregistrament sonor. Les especificacions que sapliquen es marquen amb una A; aquelles que no sapliquen es marquen com a N/A. Si
hi ha una norma per a lespecificaci i el tipus denregistrament, va a continuaci de la lletra A.
Les especificacions de la taula que sapliquen, sanoten en lordre indicat. Tanmateix, si a la taula hi ha
una norma de la indstria, lespecificaci noms sanota si difereix daquella norma.
Disc analgic
Especificaci
78 rpm
Altres
velocitats
Disc digital
Bobina
Casset
Cartutx
Velocitat
1,4 m/s
A: 4,76 cm/s
A: 9,5 cm/s
Mtode
denregistrament
A: elctric
A: elctric
N/A
N/A
N/A
N/A
Direcci del solc
A: lateral
A: lateral
N/A
N/A
N/A
N/A
Mida del solc
A: gruixut
A: micro
N/A
N/A
N/A
N/A
Nombre de pistes
N/A
N/A
N/A
A: 8
Configuraci de les
pistes
N/A
N/A
N/A
A: alternatiu
N/A
N/A
Nombre de canals
de so
A: mono
A: estreo
Sistema
dequalitzaci
N/A
N/A
N/A
A: 50s
Sistema de
reducci del soroll
N/A
N/A
N/A
5.2.8
Recursos disponibles en diferents formats
Quan el recurs est disponible en formats alternatius que difereixen en termes de lelement
altres dades fsiques, les dades fsiques en qesti someten de lrea de la descripci del
material i es donen a lrea 7 (vegeu 7.5) o a la 8.
Exemple
. 1 bobina de microfilm : fotogrames horitzontals
Nota: Disponible en diazo i en pellcula dhalur de plata
161
5.3
Dimensions
El tercer element de lrea de la descripci del material s la menci de les dimensions del
recurs.
Les dimensions poden consistir en una sola dimensi o, com en el cas duna pellcula o dun
mapa plegat, poden ser ms complexes.
5.3.1
Menci de les dimensions
Si sanoten les dimensions del recurs, es donen en termes de centmetres arrodonits al centmetre superior. Excepcions: el format (o amplada) de les pellcules i lamplada de les cintes
sanota en millmetres (vegeu 5.3.1.1)
Exemple
; 18 cm
5.3.1.1
Comentari editorial: Laltura del recurs s de 17,2 cm.
Tria de les dimensions que shan de mesurar

Sanota laltura del recurs mesurada pel llom.
Per a recursos cartogrfics:
En el cas dels recursos bidimensionals, que no siguin circulars, sanota laltura
per lamplada. Les dimensions dels recursos tridimensionals, que no siguin globus ni seccions desferes, sanoten en la forma altura x amplada x profunditat.
Les dimensions dels globus, de les seccions desferes i dels recursos circulars
bidimensionals sanoten en termes del dimetre.
Les dimensions que sanoten per als recursos bidimensionals, si no s que
sindiqui el contrari, sn les dimensions que queden dins del requadre. Si no hi
ha un requadre que emmarqui el recurs, les dimensions que sanoten sn les de
la part del recurs que inclou les dades geogrfiques.
Exemples
; 65 x 40 cm
; 45 x 35 x 2 cm
; 23 cm (dim.)
Es poden donar dimensions addicionals, com ara les dimensions dun mapa plegat, o les dimensions dels fulls individuals dun mapa descrit com un tot, o les
dimensions individuals de fulls que es presenten muntats. Quan sanota ms
dun conjunt de mesures, lrea completa de la descripci del material sha de
donar de manera clara i no ambigua; s a dir, cal especificar a la descripci a
quina o a quines parts sapliquen les dimensions. (Per a les unitats que tenen
dimensions diferents, vegeu 5.3.1.5).
Exemples
; en fulls de 60 x 40 cm
; 9 x 30 cm, en un full de 40 x 60 cm, plegat en 21 x 10 cm
; en fulls de 90 x 50 cm o menys, plegats en coberta de 25 x 16 cm
; 2 hemisferis, cada un de 6 cm (dim.), en full de 21 x 15 cm
162
Per a recursos multimdia, enregistrament sonors,

Les dimensions dels recursos bidimensionals (murals, microfitxes, diapositives,
transparncies, imatges, etc.) sanoten en termes de laltura per lamplada. En el
cas dels recursos circulars bidimensionals (amb lexcepci dels discos sonors i
els videodiscos) sanota el dimetre seguit de labreviatura dim., o lequivalent
en una altra llengua, entre parntesis. En el cas dels recursos ovals bidimensionals sanota la mida de leix vertical, seguida del terme oval, o el seu equivalent, entre parntesis. Les dimensions fan referncia al full o a una altra superfcie, per quan hi ha una diferncia important entre les dimensions del full i les
de la superfcie impresa, aquesta darrera es pot donar a lrea 7 (vegeu 7.5).
Exemples
; 24 x 48 cm
; 5 x 5 cm
; 36 cm (dim.)
; 9 cm (dim.)
En el cas dun full plegat, sanoten les mencions de les dues dimensions.
Exemple
; 48 x 90 cm, plegat en 24 x 15 cm
Les dimensions dels recursos tridimensionals (diorames, etc.) sanoten en termes de laltura per lamplada i per la profunditat o, quan aix no s adequat,
noms sanota laltura. A lrea 7 es poden donar mencions molt complexes de
dimensions (vegeu 7.5) o es poden ometre.
Exemple
. 1 diorama : diversos materials, col. ; 9 x 30 x 20 cm
En el cas dels recursos que requereixen ls dun equip (per exemple, discos,
cassets, bobines de cinta o pellcules cinematogrfiques), les dimensions principals que sanoten sn les del mateix recurs, independentment de les dimensions externes de qualsevol contenidor, com ara un lbum o una funda (per al
tractament del contenidor dun conjunt de recursos, vegeu 5.3.1.3).
Exemples
. 1 disc sonor (53 min) : 33 1/3 rpm, estreo ; 30 cm
. 1 bobina sonora (100 min) : 19 cm/s, 4 pistes, mono ; 13 cm
. 1 CD (60 min) : estreo ; 12 cm
En el cas dels recursos les dimensions dels quals estan implcites en altres parts
de la descripci (per exemple, cassets i cartutxos del tipus estndard), es pot
ometre la menci de les dimensions.
Aquestes dimensions estndard sn les segents:
casset sonora
10 x 6,4 x 1,2 cm
cartutx sonor
13,5 x 10 x 2,2 cm
videocasset
18,8 x 10,4 x 2,5 cm
En el cas dels recursos que usen pellcula o cinta magntica, sanota el format
(amplada) de la pellcula o lamplada de la cinta. Es poden ometre les dimensions que estan implcites en altres parts de la descripci (per exemple,
lamplada de la cinta en el cas de cassets o cartutxos sonors estndard).
163
Aquestes amplades estndard sn les segents:

bobina sonora
6,3 mm
casset sonora
cartutx sonor
3,8 mm
6,3 mm
Exemples
. 6 bobines de microfilm : Kalvar, fotogrames verticals ; 35 mm
. 1 bobina sonora (45 min) : 19 cm/s, 2 pistes, mono ; 13 cm, cinta
de 6 mm
. 1 pellcula en bucle (4 min, 10 s) : col. ; sper 8 mm

Sanoten les dimensions del mateix suport fsic, independentment de les dimensions externes de qualsevol contenidor (per al tractament del contenidor dun
conjunt de recursos, vegeu 5.3.1.3).
En el cas dun disc o duna bobina de cinta, sanota el dimetre. Es pot anotar la
longitud i lamplada de la cinta.
Exemples
. 1 bobina de cinta electrnica ; 27 cm
. 1 CD-ROM ; 12 cm
. 1 casset de cinta electrnica : col. ; 19 x 9 cm, cinta de 7 mm
En el cas dun cartutx de xip, sanota laltura frontal del cartutx.

Exemple
. 1 cartutx de xip electrnic : col., so ; 9 cm
5.3.1.2
Dimensions poc usuals

Quan les dimensions o la forma del recurs sn poc usuals (per exemple, quan
lamplada s ms gran que laltura), es poden donar altres dimensions a continuaci de laltura.
Exemples
; 21 x 30 cm
; 38 cm, plegat a 10 cm
Per a discos sonors:

Quan un disc sonor t una forma no normalitzada (per exemple, quan la superfcie del disc t un contorn irregular), sanota el dimetre de la superfcie gravada
en lrea de la descripci del material. A lrea 7 es dna una menci de les dimensions externes del recurs (vegeu 7.5).
Exemple
. 1 disc sonor (11 min) : 45 rpm, mono ; 18 cm
Nota: Disc gravat sobre una superfcie rectangular de 20 x 20 cm
164
5.3.1.3
Recursos publicats en un contenidor
En el cas dels recursos publicats en un contenidor, amb o sense material dacompanyament, es

poden anotar les dimensions del contenidor. Alternativament, es pot usar la frase en contenidor
(o lequivalent en una altra llengua), o es pot ometre la menci.
Quan un contenidor o una muntura integral sinclou en la descripci, es poden donar dues mencions de dimensions. Alternativament, les dimensions del recurs sencer, incls el contenidor o la
muntura, es poden donar soles.
Exemples
. 1 diorama : col. ; en capsa setinada de 35 x 60 x 24 cm
. 4 cassets electrniques : so, col. ; en contenidor de 12 x 36 x 20 cm
. 1 equip de laboratori (diverses peces) ; en contenidor de 12 x 36 x 20 cm
. 5 discos sonors (256 min) : 33 1/3 rpm, estreo ; 30 cm, en contenidor
5.3.1.4
Unitats fsiques de mides diferents

Per a recursos continus i recursos monogrfics en ms duna part:
Si canvien les dimensions dun recurs continu o dun recurs monogrfic en ms
duna part, o b es pot donar a lrea 5 la mida de la part o les parts ms petites i
les de les ms grans separades amb un guionet, o b s pot fer una nota a lrea
7 indicant que les mides dels nmeros, les parts o les iteracions varien (vegeu
7.5).
Exemple
; 20-30 cm

sonors, enregistraments de vdeo i imatges fixes i en moviment:
Quan el recurs consisteix en un conjunt dunitats bidimensionals i les unitats individuals varien de mida, sanoten les dimensions de les unitats ms grans
seguides de lexpressi o menys (o lequivalent en una altra llengua). Alternativament, es poden donar les dimensions de totes les unitats a lrea 7 (vegeu
7.5).
Exemples
. 6 murals : col. ; 60 x 98 cm o menys
. 1 mapa en 365 fulls : col. ; fulls de 60 x 90 cm o menys
. 1 mapa en 25 fulls : col. ; fulls de 90 x 50 cm o menys, plegats en
funda de 25 x 16 cm
5.3.2
Format bibliogrfic i dimensions (recursos monogrfics antics)
5.3.2.1 El format bibliogrfic del recurs sanota dacord amb una designaci normalitzada
triada pel centre de catalogaci, per exemple, 1, 2, 4, 8, 12, etc.
Si els quaderns estan compostos de mitjos fulls o daltres fraccions de full, o si els quaderns
estan formats per ms dun full, aquest fet es pot anotar entre parntesis a continuaci del format o en la menci de collaci.
Exemple
; 2 (6 fulls)
Els fulls i els mitjos fulls es poden fer constar amb el terme respectiu i ometent la designaci de
format, o com 1 full i la designaci de format apropiada.
165
Exemples
1 full
o
1 full ; 1
1 mig full
o
1 full ; 2
Les dimensions es poden donar a lrea 5, si es pot establir que el recurs que es descriu porta
una enquadernaci normalitzada de leditor o unes cobertes de leditor. Laltura de la coberta
exterior, mesurada pel llom, o la del recurs quan no est enquadernat, sanota entre parntesis, i
sarrodoneix al centmetre superior, a continuaci del format.
Exemples
; 4 (18 cm, cobertes de leditor)
Comentari editorial: Publicaci en quarto amb cobertes de leditor que fan 17,2
cm.
; 12 (14 cm, enquadernaci de leditor)
Altrament, les dimensions es tracten com a informaci especfica de lexemplar i es poden

donar, juntament amb altres dades rellevants, a lrea 7.
Exemple
. Exemplar x a la collecci y guillotinat pel peu, fa 17,2 centmetres
Quan les lnies impreses sn paralleles al costat longitudinal del paper, es pot afegir la designaci apasat, entre parntesis, a continuaci del format.
Exemples
; 4 (apasat)
; 2 (apasat)
5.3.2.2 Quan les dimensions o la forma del recurs sn poc freqents, es pot fer una nota
explicativa a lrea 7.
5.3.2.3 Quan el format no es pot determinar, el format suposat es dna a lrea 5, seguit dun
signe dinterrogaci. Les dimensions tamb es poden anotar a lrea 7 amb una explicaci.
Exemple
; 48 (?)
Nota: Quaderns de vuit fulls, de 4 x 3 cm, fulls no tallats
5.3.2.4 Quan en un recurs monogrfic en ms dun volum, els volums tenen formats diferents, tots els formats sanoten en rees de la descripci del material repetides, si es considera
important per als usuaris del catleg. Si el recurs que es descriu porta una enquadernaci estndard de leditor o unes cobertes de leditor, es poden donar les dimensions; per, si el recurs est
tot en un sol format, noms sanoten les dimensions del volum ms petit i les del ms gran.
El format i/o les dimensions de les parts individuals es poden donar a lrea 7, en el segon
nivell duna descripci en ms dun nivell (vegeu lapndix A) o en una nota de contingut
(vegeu 7.7).
Exemples
. 4 vol. ; 4 (18 cm, enquadernaci de leditor). 3 vol. ; 8 (16 cm,
enquadernaci de leditor)
Nota: Els vol. 1-4 sn 4 (18 cm); els vol. 5-7 sn 8 (16 cm)
Comentari editorial: Conjunt de 7 volums de dimensions i formats diferents.
; 2 (33-37 cm, enquadernaci de leditor)
166
5.4
El quart element de lrea de la descripci del material s la menci de material

dacompanyament.
El terme material dacompanyament designa qualsevol part separable fsicament del recurs, que
no ha estat especificada en els elements anteriors de lrea de la descripci del material, que es
publica (o que est pensada perqu es publiqui) al mateix temps que el recurs que es descriu, i
que est pensada perqu susi amb aquest recurs.
5.4.1
Descripci del material dacompanyament
La menci de material dacompanyament es pot anotar o b en els termes en qu figura en el

recurs que es descriu, o b amb una paraula o una frase que indiqui la natura del material, o b
per mitj duna designaci especfica del material adequada.
Exemples
. 96 p.; 8 (16 cm, enquadernaci de leditor) + 1 llista de preus
. 1 mapa : col. ; 108 x 73 cm, plegat en 30 x 21 cm + 1 memria
. 1 globus : col. ; 23 cm (dim.) + 1 diccionari geogrfic
. 271 p. : il. ; 21 cm + 1 llista dobres
. 1 filmina (43 fotogrames) : col. i b/n ; 35 mm + notes del professor
. 1 mural : col. ; 65 x 97 cm + notes
. 1 disc sonor (55 min) : 33 1/3 rpm, mono ; 30 cm + 1 fullet
. 2 discos electrnics ; 14 cm + 1 fullet
. 180 p. : il. ; 23 cm + 1 mural + 3 mapes
. 20 mapes en 1 CD-ROM : so, col. ; 12 cm + 1 casset sonora
. vol. : il. ; 31 cm + llista setmanal de preus
. 1 partitura (92 p.) ; 31 cm + 4 particelles
. 1 partitura (329 p.) ; 34 cm + 25 particelles + 1 llibret
5.4.2
Descripci fsica curta
Es pot donar una descripci fsica curta del material dacompanyament a continuaci de la paraula o la frase que designa el material. El material es descriu dacord amb les especificacions
de 5.1 a 5.3.
Exemples
. 47 diapositives : col. ; 5 x 5 cm + 1 casset sonora (25 min : mono)
. 1 mapa en 4 fulls ; fulls de 25 x 38 cm + 1 manual (10 p. ; 30 cm)
. vol. : il. ; 28 cm + discos electrnics (so, col. ; 9 cm)
. 47 vol. : il., mapes ; 27 cm + 114 microfitxes (11 x 15 cm)
. 271 p. : il. ; 21 cm + 3 microfitxes (diazo ; 11 x 11 cm)
. 2 discos electrnics ; 9 cm + 1 manual de lusuari (110 p. ; 23 cm)
5.4.3
Descripci alternativa del material dacompanyament
Alternativament, el material dacompanyament es pot descriure amb un dels mtodes segents:

a) fer una descripci independent (s a dir, fer una descripci separada), o
b) descriurel en una nota (vegeu lrea 7), o
c) descriurel amb el mtode de descripci en ms dun nivell (vegeu lapndix A).
167
REA DE LA COLLECCI I DELS RECURSOS MONOGRFICS

EN MS DUNA PART
Nota introductria
Lrea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna part inclou el ttol propi, el ttol
parallel, la informaci complementria del ttol, la menci de responsabilitat i el nmero internacional normalitzat de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part, aix com la
numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part.
Lrea de la collecci susa quan el recurs que es descriu pertany a un recurs bibliogrfic ms
gran: la collecci o un recurs monogrfic en ms duna part.
Cal prestar una atenci especial a lexplicaci dels termes ttol com i ttol dependent que estableix que aquests termes, tal com susen en les especificacions, inclouen les situacions segents:
(a) un ttol com amb un ttol de secci; (b) una collecci principal amb subcolleccions, i (c)
un ttol com amb un ttol dependent dun recurs monogrfic en ms duna part.
Quan un recurs pertany a ms dun recurs bibliogrfic ms gran, lrea 6 cont ms duna menci de collecci. Lordre de les mencions es determina a partir de lordre de preferncia de les
fonts de lrea; si tenen el mateix valor, lordre segueix la seqncia de la informaci que figura
a la font triada.
Un recurs continu o un recurs monogrfic en ms duna part pot formar part duna collecci
ms gran.
Contingut
6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
6.6
Ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part

Ttol parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
Informaci complementria del ttol de la collecci o del recurs monogrfic en
ms duna part
Menci de responsabilitat relativa a la collecci o al recurs monogrfic en ms
duna part
Nmero internacional normalitzat de la collecci o del recurs monogrfic en ms
duna part
Numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part
Puntuaci prescrita
B.
Cada menci de collecci va entre parntesis ( ( ) ).
C. La segona i les segents mencions de collecci van precedides despai.

D. Cada ttol parallel i cada menci parallela va precedida despai, signe igual, espai ( = ).
E. Cada menci dinformaci complementria del ttol va precedida despai, dos punts, espai
( : ).
F.
La primera menci de responsabilitat va precedida despai, barra inclinada, espai ( / ).
G. Cada menci segent de responsabilitat va precedida despai, punt i coma, espai ( ; ),

excepte si es considera que les mencions formen una sola frase.
H. El nmero internacional normalitzat va precedit de coma, espai (, ).
I. La numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part va precedida
despai, punt i coma, espai ( ; ).
J. La designaci de secci o de subcollecci, o el ttol dependent que va a continuaci dun
ttol com va precedit de punt, espai (. ).
168
K. El ttol dependent a continuaci duna designaci de secci o de subcollecci va precedit

de coma, espai (, ).
. (Ttol propi de la primera collecci) (Ttol propi de la segona collecci)
. (Ttol propi de la collecci = Ttol parallel de la collecci)
. (Ttol propi de la collecci / menci de responsabilitat relativa a la collecci ;
numeraci dins de la collecci)
. (Ttol propi de la collecci : informaci complementria del ttol de la collecci /
menci de responsabilitat relativa a la collecci ; numeraci dins de la collecci)
. (Ttol propi de la collecci, ISSN ; numeraci dins de la collecci)
. (Ttol com. Designaci de secci, de subcollecci o de recurs monogrfic en
ms duna part, Ttol dependent)
. (Ttol com. Ttol dependent = Ttol com parallel. Ttol dependent parallel)
. (Ttol propi de la collecci, ISSN ; numeraci dins de la collecci = numeraci
parallela dins de la collecci)
. (Ttol propi de la collecci, ISSN ; numeraci dins de la collecci = Ttol parallel
de la collecci ; numeraci parallela dins de la collecci)
. (Ttol de la collecci. Ttol de la subcollecci ; numeraci dins de la
subcollecci)
. (Ttol de la collecci. Ttol de la subcollecci / menci de responsabilitat relativa
a la subcollecci, ISSN de la subcollecci ; numeraci dins de la subcollecci)
. (Ttol propi dun recurs monogrfic en ms duna part, ISBN; numeraci dins del
recurs monogrfic en ms duna part)
Fonts prescrites
La portada de la collecci, la portada analtica, la primera pgina de msica, els
altres preliminars, la coberta, el colof i la resta del recurs.
La portada de la collecci, la portada analtica, el substitut de la portada i el
colof.
Per a recursos cartogrfics impresos, recursos multimdia,
enregistraments sonors, enregistraments de vdeo, imatges fixes i
en moviment, i recursos electrnics:
La font preferida dinformaci s la portada de la collecci o la portada del recurs monogrfic
en ms duna part. Si no hi ha una portada daquest tipus, en el cas dels recursos continus i els
recursos monogrfics en ms duna part susen les fonts preferides dinformaci anotades a
A.4.2.
La informaci obtinguda duna font que no s una de les fonts prescrites per a aquesta rea
sanota entre claudtors.
169
6.1
Ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna

part
El ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part correspon al ttol propi
de la descripci bibliogrfica del recurs bibliogrfic ms gran, quan es descriu com una publicaci seriada o un recurs monogrfic en ms duna part, dacord amb les especificacions de lrea
1. Es transcriu exactament pel que fa a la redacci, per no necessriament pel que fa a les majscules i a la puntuaci. Els errors tipogrfics no es corregeixen. Si totes les parts duna publicaci seriada o dun recurs monogrfic en ms duna part no estan en el mateix recurs bibliogrfic ms gran, es pot indicar quines parts del recurs corresponen a cada recurs bibliogrfic ms
gran.
Exemples
. (Collecci Gabriel Ferrater ; 4)
. (Obra catalana dEugeni dOrs ; 5)
. (Recursos didctics per a electricitat i electrnica. Projectes didctics ; 19)
. (Pepys series)
. (Great newspapers reprinted)
. (Interactive digital computer teaching models)
. (Acta Universitatis Carolinae. Philologica)
. (Viewmaster science series. 4, Physics)
. (Problems and progress in development)
Comentari editorial: Subcollecci amb un ttol distintiu; collecci principal:
Commonwealth and international library (vegeu 7.6.2).
. (Bibliothque franaise et romane. Srie B, ditions critiques de textes)
Comentari editorial: Subcollecci amb ttol dependent.
. (Archives Blaise Cendrars)
Comentari editorial: Subcollecci amb ttol distintiu; collecci principal:
Archives des lettres modernes (vegeu 7.6.2).
. (Atlas ethno-linguistique. 2e srie, Monographies)
. (Plan Guide Blay)
. (JRO-Panoramakarte)
. (Guides et plans Edicarts)
. (Lenseignement moderne du saxophone)
. (Neue Musik fr Solo-Instrumente)
. (Collection Trsors classiques)
. (Beatrix Potter jigsaw puzzles)
. (Interactive digital computer teaching models)
. (Canadian travel surveys)
. (The lord of the rings ; part 3)
. (Selected works of Rudyard Kipling ; vol. 2)
. (Carte gologique de la France 1:50 000 ; IV-19)
. (Collected works of Muzio Clementi ; vol. 2)
. (Larte in diapositive ; no 1)
. (Dune ; vol. 4)
170
6.2
Ttol parallel de la collecci o del recurs monogrfic en ms

duna part
6.2.1
Quan el ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part figura
en ms duna llengua i/o escriptura, es pot anotar el ttol o els ttols parallels de la collecci.
Els ttols parallels sanoten si sn necessaris per raons didentificaci o si es consideren importants per als usuaris del catleg.
Exemples
. (Modern cinema = Cinma moderne)
. ( = Statistical problems of control)
. ( = Contributiones pro fauna
et flora URPSS = Contributions la connaissance de la faune et la flore de
lURSS = Proceedings on the study of the fauna and flora of the USSR)
. (International map of the world 1:1 000 000 = Carte internationale du monde
au 1:1 000 000)
. (Travaux de recherche en science sociale = Research monographs in the
social sciences)
. (Corpus iuris sueo-gotorum antiqui = Samling af Sweriges gamla lagar)
. ( = The galaxy of contemporary Japanese music
6.2.2
Si el ttol propi est format per un ttol com i un o ms ttols dependents, el ttol o
els ttols comuns parallels i el ttol o els ttols dependents parallels, si sanoten, es transcriuen
a continuaci del ttol com i del ttol dependent.
Exemple
. (Sounds of the theatre. Music = Voci del teatro. La musica)
171
6.3
Informaci complementria del ttol de la collecci o del recurs

6.3.1
La informaci complementria o la informaci complementria parallela del ttol de
la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part sanota quan figura a la font prescrita
dinformaci i s necessria per a la identificaci del recurs bibliogrfic ms gran o es considera
important per als usuaris del catleg.
Exemples
. (Die Reihe : Delikte, Indizien, Ermittlungen)
. (Words : their origin, use and spelling)
. (English linguistics, 1500-1750 : a collection of facsimile reprints)
. (Collection I.P.N. : les industries, leurs productions, leurs nuisances)
. (Old Ordnance Survey maps : the Godfrey edition)
. (Die Gitarre : Stcke europischer Meister)
. (Introduction to technology : medieval to modern times)
6.3.2
Quan el ttol propi consta dun ttol com i un ttol dependent, la informaci complementria del ttol dependent es pot anotar a continuaci del ttol dependent. La informaci complementria del ttol com o b somet o b es pot anotar a lrea 7.
Exemples
. (Pricing and buying. Module 5, Patterns : automobile prices)
. (Enqutes et recherches statistiques. Canada)
Comentari editorial: Informaci complementria del ttol com: Travaux en cours.
6.3.3
Una menci dedici relativa a la collecci o a la subcollecci sanota com a informaci complementria del ttol quan s necessria per identificar la collecci. Sanota dacord
amb les especificacions de lrea 2.
Exemples
. (Sammlung Gschen : 2. Ausg.)
. (National atlas : separate sales ed.)
. (Computer simulation models : 2nd ed.)
172
6.4
Menci de responsabilitat relativa a la collecci o al recurs

6.4.1
Si el ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part s un
terme genric, sanota la primera menci de responsabilitat. En els altres casos, la primera menci de responsabilitat i les segents sanoten si sn necessries per a la identificaci del recurs
ms gran o es consideren importants per als usuaris del catleg. Es poden anotar les mencions
paralleles de responsabilitat.
Exemples
. (Informes / Centre dInvestigaci de la Comunicaci ; 8)
. (Map supplement / Association of American Geographers)
. (Research monographs / Institute of Economic Affairs)
. (Smtliche Werke / Thomas Mann)
. (Collected software / American University, English Language Institute)
. (Technical report / Forest Engineering Research Institute of Canada = Institut
canadien de recherches en gnie forestier)
. (Miscellaneous report / Geological survey of Canada = Rapport divers /
Commission gologique du Canada)
. (Dziea wszystkie = Complete works / Fryderyk Chopin)
. (Research reports / Canadian Transport Commission, Research Branch =
Commission canadienne des transports, Direction de la recherche)
. ( /
.(
6.4.2
Quan el ttol propi est format per un ttol com i un ttol dependent, la menci o les
mencions de responsabilitat, si sanoten, es donen dacord amb 1.4.5.12.
173
6.5
Nmero internacional normalitzat de la collecci o del recurs

6.5.1
Quan es coneix, sanota el nmero internacional normalitzat relatiu a la collecci o
al recurs monogrfic en ms duna part del qual el recurs que es descriu ns una part. El nmero va precedit de letiqueta habitual.
Exemples
. (Graeco-Roman memoirs, ISSN 0306-9222)
. (Transactions of the Royal Society of Edinburgh, ISSN 0080-4568)
. (Actualits scientifiques et industrielles, ISSN 0365-6861)
. (Elseviers interactive anatomy, ISSN 0929-2225)
. (Manuskripte des Geographischen Instituts der FU Berlin, ISSN 0170-6268)
. (Spiritualits vivantes. Srie Christianisme, ISSN 0291-9044)
. (Historia de Espaa, ISBN 978-84-413-2761-0)
6.5.2
Quan el ttol propi de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part est
format per un ttol com o pel ttol duna collecci principal i un ttol dependent, el nmero
internacional normalitzat del ttol com o de la collecci principal somet de lrea 6 i es pot
donar a lrea 7 (vegeu 7.6.1).
Exemples
. (Dunntli tudomnyos gyjtemny. Series historica, ISSN 0475-9923)
Nota: ISSN de la collecci principal: ISSN 0475-9915
. (Classic orators. Europe, ISSN 0082-927X)
Nota: ISSN de la collecci principal. ISSN 0081-1236
. (Der Landkreis. Ausgabe Hessen, ISSN 0340-3246)
Nota: ISSN de la collecci principal: ISSN 0342-2259
174
6.6
Numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms

duna part
6.6.1
La numeraci dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part sanota
en els termes en qu figura a la font dinformaci. Es poden usar les abreviatures estndard.
Susen nmeros arbics en lloc daltres nmeros o de nmeros escrits en lletres. Quan la numeraci del recurs inclou nmeros romans i arbics, els nmeros es transcriuen tal com figuren a la
font.
Exemples
. (Carta a ; 4)
. (Textos i documents ; 11-12)
. (Historic instruments at the Victoria and Albert Museum ; 4)
. (Russian titles for the specialist, ISSN 0305-3741 ; no. 78)
. ( ; . 41)
. (Studia islandica ; 13. hefti)
. (La bibliothque bleue entirement refondue & considrablement augmente ;
no 3)
. (Collection des plans anciens de Paris ; 1)
. (Plan net ; S75)
. (Carte de la Rgion Ile-de-France ; X-3)
. (Eulenburg general music series ; 705)
. (Musik alter Meister ; Heft.1)
. (Forsytesagaen ; 1)
. (A Sunday Times guide to Shakespeare's characters ; 7)
. (At-a-flash time line cards ; set 2)
. (Beatrix Potter jigsaw puzzles ; no. 1)
. (Multimedia learning series ; vol. 2)
. (Visit Canada series ; vol. C)
. (Computer simulation games ; module 5)
. (Liederbltter deutscher Jugend, ISSN 0342-4820 ; Heft 22)
. ( ; 11
.(
;3
. ( / , ISSN 0495-7210 ; 10)

.(
, ISSN 1229-7429 ; 2)
6.6.2
Quan el ttol propi del recurs bibliogrfic ms gran consta dun ttol com i dun ttol
dependent o duna subcollecci, somet la numeraci del ttol com, i la numeraci del ttol
dependent o de la subcollecci sanota a continuaci del ttol dependent o de la subcollecci.
La numeraci del ttol com es pot donar a lrea 7.
Exemples
. Biblioteca clsica Ebro. Serie verso ; 22
Nota: Numeraci de la collecci principal: 82
. (Publications of the University of Manchester. Administration series ; 1)
175
. (Geological research reports. Map series ; no. 3)

. (Das Erbe deutscher Musik. Abteilung Oper und Sologesang ; Bd. 8)
. (Arte moderna straniera. Serie C, Disegnatori ; n. 1)
Nota: Numeraci de la collecci principal: n. 8
6.6.3
Recursos monogrfics en ms duna part dins duna collecci
Quan les parts dun recurs monogrfic en ms duna part que formen part duna collecci estan
numerades dins de la collecci i tenen una numeraci contnua, sanota la numeraci de la
primera part i la de la darrera separades per un guionet. En els altres casos, la numeraci de cada
part se separa amb comes.
Exemples
; vol. 11-15
; vol. 131, 145, 152
; 4-7
; 2, 6, 13
; A-F
; vol. 10-13
; A, C, M
; 2051-2059
6.6.4
Si la numeraci figura en ms duna llengua, sanota a continuaci del ttol propi o
del ttol parallel en la llengua corresponent, segons sigui apropiat.
6.6.5
Publicaci seriada dins duna collecci
6.6.5.1 Quan tots els nmeros o parts duna publicaci seriada dins duna collecci o duna
subcollecci tenen el mateix nmero de collecci, aquest nmero sanota en la menci de
collecci.
Exemple
. (Public Health Service publication ; no. 1124)
Comentari editorial: Cada nmero anual de la Bibliography on smoking and
health t el mateix nmero de collecci.
6.6.5.2 Si cada nmero o part de la publicaci seriada dins duna collecci t una numeraci diferent, la numeraci no sanota a lrea 6. La numeraci es pot explicar a lrea 7.
176
REA DE LES NOTES
Nota introductria
Lrea de les notes inclou qualsevol informaci descriptiva que no sha anotat en altres rees de
la descripci, per que es considera important per als usuaris dels registres bibliogrfics. Les
notes qualifiquen i amplien la descripci en les altres rees i poden tractar de qualsevol aspecte
del recurs. Les notes tamb poden donar la histria bibliogrfica del recurs i indicar les relacions
amb altres recursos.
En fer referncia a altres recursos en una nota, sha de donar la informaci suficient per identificar el recurs, i aix pot variar en funci del recurs i del context de la nota. En el cas dels recursos continus, la citaci pot consistir en el ttol clau i lISSN. En altres casos, pot consistir en el
ttol propi juntament amb la menci de responsabilitat o altres dades bibliogrfiques.
Les notes, per la seva naturalesa, no es poden enumerar exhaustivament, per es poden categoritzar en termes de les rees de la ISBD. A ms de notes relatives a aquestes rees, hi poden
haver notes relatives a la descripci del recurs, que no es corresponen amb cap rea concreta de
la ISBD.
Excepte quan sindica el contrari, les notes i el seu ordre de presentaci sn opcionals. Quan el
centre de catalogaci ho consideri convenient, es poden combinar dues o ms notes en una de
sola.
Contingut
7.0
7.1
7.2
7.3
7.4
7.5
7.6
7.7
7.8
7.9
7.10
7.11
Notes sobre lrea de la forma del contingut i el tipus de suport, i sobre els tipus
especials de material
Notes sobre lrea del ttol i de la menci de responsabilitat
Notes sobre lrea de ledici i la histria bibliogrfica del recurs
Notes sobre lrea especfica del material o del tipus de recurs
Notes sobre lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.
Notes sobre lrea de la descripci del material
Notes sobre lrea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna part
Notes sobre el contingut
Notes sobre lrea de lidentificador del recurs i els termes de disponibilitat
Notes sobre el nmero, la part, la iteraci, etc., en qu es basa la descripci
Altres notes
Notes sobre lexemplar que es descriu
Puntuaci prescrita
Per a la puntuaci que precedeix les rees de la descripci, vegeu A.3.2. Cada nota va separada
de la segent per punt, espai, gui llarg, espai (. ). Quan cada nota es dna en un pargraf
separat, aquests signes de puntuaci es poden ometre o es poden reemplaar per un punt al final
de la nota.
Dins de les notes, es recomana seguir, quan sigui adequat, la puntuaci prescrita de les rees 16; per exemple, un ttol va separat de la menci de responsabilitat amb espai, barra inclinada,
espai ( / ). Dins duna nota, les rees de la descripci dun recurs van separades amb punt i
espai.
Quan a lrea de les notes es dna el ttol clau i lISSN duna publicaci seriada o dun recurs
integrant continu, els dos elements van separats amb espai, signe igual, espai ( = ); quan
sanoten el ttol propi i lISSN, lISSN va precedit de coma, espai (, ).
Font prescrita
La font prescrita dinformaci per a les notes s qualsevol font.
177
7.0
7.0.1
Notes sobre lrea de la forma del contingut i el tipus de suport, i

sobre els tipus especials de material
Notes sobre lrea de la forma del contingut i el tipus de suport
Es poden fer notes sobre lrea de la forma del contingut i el tipus de suport, si es consideren
importants per als usuaris del catleg.25
7.0.2
Nota sobre les referncies bibliogrfiques (recursos monogrfics

antics)
La nota sobre les referncies bibliogrfiques s la primera nota. Inclou una citaci, en forma
abreujada i normalitzada, duna descripci del recurs en una llista que descriu recursos monogrfics antics. La nota pot contenir ms duna citaci.
Exemples
. Aguil 1878; Palau 264984; Mirambell (Girona), p. 191
. Schramm, A., Bilderschmuck, vol. 4, p. 10, 50, i il.
. ESTC S126474
En el cas dels incunables, la nota sha de donar sempre que la informaci estigui disponible;
tamb shauria de donar en la descripci dels impresos antics.
7.0.3
Menci de la periodicitat (recursos continus)
Es fa una nota sobre la periodicitat duna publicaci seriada o sobre la periodicitat de les actualitzacions dun recurs integrant, quan no es menciona a lrea 1.
Exemples
. Bimestral
. Irregular
. Mensual (els nmeros de jul.-ag. es publiquen combinats)
. Actualitzaci continuada
. Quatre vegades cada trimestre
. Tres vegades per setmana durant el curs acadmic
. Actualitzaci setmanal
Quan la periodicitat es menciona a lrea 1, es pot repetir a lrea 7, si s necessria per donar
informaci addicional.
Exemple
. Setmanal (10 nmeros cada semestre)
Ttol propi: The Mac weekly
Quan no se sap la periodicitat dun recurs continu, en nota sindica Periodicitat desconeguda.
Els canvis en la periodicitat duna publicaci seriada o en la periodicitat de les actualitzacions
dun recurs integrant es poden donar en nota.
Exemple
. Trimestral, a partir del 1975, no. 1-
25
A mesura que es vagi adquirint experincia sobre aquesta nova rea de la descripci, es podran anar
afegint exemples daquest tipus de notes.
178
7.0.4
Requisits del sistema (recursos electrnics)
En el cas dels recursos electrnics daccs directe, la nota sobre els requisits del sistema, que
dona informaci sobre ls del recurs, s la primera nota quan es considera apropiada.
Aquests requisits poden incloure una o ms especificacions tcniques que van precedides de la
frase Requisits del sistema: (o lequivalent en una altra llengua). Les especificacions sanoten en
lordre segent: nom, model i/o nmero de la mquina o les mquines; capacitat de memria;
nom del sistema o dels sistemes operatius; requisits de programari (incls el llenguatge de programaci); perifrics; modificacions (internes) del maquinari; codi de carcters. Cada requisit,
excepte el primer, va precedit de punt i coma.
Quan el recurs consta de dos o ms suports fsics diferents (per exemple, un recurs multimdia
que consisteix en un disc electrnic i un videodisc), es poden donar els requisits del sistema de
cada suport fsic en notes separades per destacar les caracterstiques del sistema associades a
cada suport. Alternativament, el centre de catalogaci pot optar per fer una nica nota de requisits del sistema per a tots els suports.
Exemples
. Requisits del sistema: Macintosh; mnim 1 MB; sistema 6.0.5 o posterior;
versi HyperCard 1.0 o posterior; unitat de disc dur; lector de videodiscos
(Pioneer 2200, 4200, 6000A, 6010A, 8000); cable connector RS232 (del
Macintosh al lector de videodiscos)
Comentari editorial: Nota nica sobre requisits del sistema per a suports fsics
diferents (disc electrnic i videodisc).
. Requisits del sistema per al disc electrnic: Macintosh; mnim 1 MB; sistema
6.0.5 o posterior; versi HyperCard 1.0 o posterior; unitat de disc dur; cable
connector RS232 (del Macintosh al lector de videodiscos)
Comentari editorial: Nota independent sobre requisits del sistema per a un suport
fsic diferent.
. Requisits del sistema: Cal BinHex 4.0 per convertir el fitxer binari
. Requisits del sistema: processador 386SX o ms potent; 2 MB de RAM
(recomanats 4 MB); Windows 3.0 o posterior; disc dur amb 8 MB despai lliure;
adaptador VGA; monitor de color; ratol
. Requisits del sistema: estaci de treball UNIX, amb programari Mosaic
. Requisits del sistema: lector de disc compacte interactiu Philips (CD-I) amb
monitor
. Requisits del sistema: informaci no disponible
. Codi de carcters: UTF-8
. Codi de carcters: japons (ISO-2022-JP)
7.0.5
Modalitat daccs (recursos electrnics)
En el cas dels recursos electrnics daccs remot, sempre es fa una nota sobre la modalitat
daccs.
La nota sobre la modalitat daccs s la primera nota, excepte en el cas que tamb hi hagi una
nota sobre els requisits del sistema. Va precedida de la frase Modalitat daccs: (o lequivalent
en una altra llengua).
Exemples
. Modalitat daccs: sistema Lexis. Cal la subscripci a Mead Data Central, Inc.
. Modalitat daccs: World Wide Web. URL: http://www.un.org
. Modalitat daccs: Mikenet
179
7.1
Notes sobre lrea del ttol i de la menci de responsabilitat
7.1.1
Notes sobre el ttol propi
7.1.1.1
Font del ttol propi
En el cas dels recursos impresos, quan la font del ttol propi no s la portada, la font es dna en
nota.
Exemples
. Ttol obtingut de la coberta
. Ttol obtingut de la capalera
. Ttol obtingut dun catleg de leditor
. Ttol obtingut de: A list of maps of America / P.L. Phillips, p. 502
. Ttol proporcionat pel catalogador

Quan la font del ttol propi no s una font associada amb el recurs de manera
permanent, la font es dna en nota.
Exemples
. Ttol obtingut del contenidor
. Ttol obtingut dun encartament descriptiu

La font del ttol propi es dna en nota en tots els casos.
Exemples
. Ttol obtingut de la pantalla del ttol
. Ttol obtingut del llibre de codis
. Ttol obtingut de letiqueta del disc
. Ttol obtingut de la primera pantalla dinformaci
. Ttol obtingut de la capalera TEI
. Ttol obtingut duna impressi de la pantalla del ttol
. Ttol obtingut de la lnia dassumpte de la capalera del correu
electrnic
. Ttol obtingut de la pgina inicial
7.1.1.2
Notes sobre ttols variants
Es fan notes sobre ttols variants, si es consideren importants per als usuaris del catleg.
Exemples
. Ttol al llom: Oliver!
. Ttol propi romanitzat: Zolotoj telenok
. Ttol a la funda: William Shakespeare, 15641964
. Ttol al marge esquerre: Ville de Aix-les-Bains, Savoie
. Ttol a la coberta: Schweinfurt Stadtplan
Ttol propi en el mapa: Stadt Schweinfurt
180
. Els fulls del 1921-1924 porten el ttol: Official road map of metropolitan district;
els del 1930-1941: Greater metropolitan district; els del 1950-1963, Official road
map New York and vicinity
Comentari editorial: Els fulls ms recents porten el ttol: New York City and
vicinity.
. Ttol al llibre de codis: New Democratic Party of Ontario, 1967
. Ttol al contenidor: Interactive cells
. Ttol a la portadella: To the English gentrie
. Nom del fitxer: DUB.1
. Ttol a la segona pantalla del ttol: Personal finances and other applications
. Ttol a letiqueta del disc: Journal of the U.S. House of Representatives
Ttol propi: Journal of the House of Representatives of the United States
. Precedeix al ttol: Bizmap navigator
Ttol propi: Singapore yellow pages with electronic maps
. Alguns nmeros tamb porten el ttol en alemany: Hobbes OS/2 archiviert
Ttol propi: Hobbes archived OS/2
. Ttol a la barra del ttol: Antarctic Meteorology Research Center home page
. Ttol a la portada gravada: Dittionario italiano
. Precedeix al ttol: Un professionel de lauto vous dit
Ttol propi: Je roule sans accident!
7.1.1.3
Desenvolupament de sigles, acrnims i nmeros en el ttol propi
Quan el ttol propi consisteix en unes sigles o un acrnim, o els inclou (vegeu 1.1.3.3), i la
forma desenvolupada de les sigles o lacrnim no sanota a lrea 1 (vegeu 1.3.3), la forma
desenvolupada es pot donar en nota.
Exemples
. Forma desenvolupada del ttol propi: Interrogation recording and location
system
Ttol propi: IRLS
. Forma desenvolupada del ttol propi: Kantoor en efficiency
Ttol propi: K. en E.
Quan el ttol propi consisteix en nmeros o els inclou (vegeu 1.1.3.5), la forma desenvolupada
es pot donar en nota.
Exemple
. Forma desenvolupada del ttol propi: Le zro un
Ttol propi: Le 01
7.1.1.4
7.1.1.4.1 Publicacions seriades

Els canvis majors en el ttol popi duna publicaci seriada requereixen una descripci nova (vegeu A.2.6). En el cas de notes sobre canvis majors en el ttol propi duna publicaci seriada que
sn el resultat o que comporten canvis en la seva histria bibliogrfica, vegeu 7.2.
Les notes sobre canvis menors en el ttol propi que tenen lloc desprs del primer nmero o part,
o del primer nmero o part disponible, sanoten juntament amb la numeraci dels nmeros o
parts respectives, si es considera necessari per a la identificaci de la publicaci seriada o es
considera important per als usuaris del catleg. Alternativament, es fa una nota que indiqui que
el ttol propi varia. Quan nmeros o parts disperses tenen un ttol propi diferent, es pot fer una
nota general.
181
Exemples
. Els nmeros del 1999- porten el ttol: Annual report on pipeline safety
Ttol propi del nmero ms antic: Annual report of pipeline safety
. Els nmeros de Jan. 1928-July 1952 porten el ttol: The magazine antiques;
els nmeros dAug. 1952-Feb. 1971 porten el ttol: Antiques; els nmeros de
Mar. 1971- porten el ttol: The magazine antiques
Ttol propi del nmero ms antic: Antiques
. Alguns nmeros porten el ttol: Viet-Nam bulletin
Ttol propi del nmero ms antic: Vietnam bulletin
. Alguns nmeros porten el ttol: SLIS newsletter
Ttol propi del nmero ms antic: Newsletter
. Els volums del 1995- porten el ttol: Tax strategies for corporate acquisitions,
dispositions, spin-offs, joint ventures, financings, reorganizations, and
restructuring (el ttol varia lleugerament)
Ttol propi del nmero ms antic: Tax strategies for corporate acquisitions,
dispositions, spin-offs, joint ventures and other strategic alliances
. Els nmeros dOct.-Dec. 1995- porten el ttol: African woman & health
Ttol propi del nmero ms antic: African women & health
. El ttol varia lleugerament
7.1.1.4.2 Recursos integrants

Es fan notes sobre els ttols que figuren en iteracions anteriors del mateix recurs integrant.
Exemples
. Histria del ttol: Australian industrial safety, health & welfare, 1979-Mar. 1996
. Ttols anteriors: Euroinfo international (consultat el 10 de maig, 1998);
Telephone directories international (consultat el 9 set., 1999)
7.1.1.4.3 Recursos monogrfics en ms duna part

Si el ttol propi dun recurs monogrfic en ms duna part canvia en una part que s posterior a
la triada com a base de la descripci, el nou ttol es dna en nota.
Exemple
. Ttol a partir del vol. 4: Histoire de la Grande-Bretagne
Ttol propi: Histoire de lAngleterre
7.1.2
Notes sobre la natura, labast, la forma, el propsit o la llengua del

recurs
7.1.2.1 Si la natura, el propsit, labast o la forma literria, artstica o musical no es pot deduir daltres elements de la descripci, es pot fer una nota.
Exemples
. Obra teatral en tres actes
. Poesia
. Tesi (doctoral)Freie Universitt Berlin, 1973
. Joc dordinador
. Programa informtic
. Programa dactuacions per a la temporada
Ttol propi: City Theatre
. Madrigals anglesos
182
. Dues peces per a guitarra

. Per a orquestra de corda o quartet de corda
. Per a 4-6 veus
. Originalment per a piano
. Producci documental
. Cronologia histrica
. Joc daventures interactiu
. Full de clcul amb capacitats de processador de text i grfiques
. Model simulador de leconomia dels Estats Units segons el model economtric
de Wharton
. Anlisi de sries cronolgiques combinada amb un sistema de representaci
de grfics
. Programa processador dimatges en escala de grisos
. Servei de notcies per internet
. Not for navigation
. Mostra les dicesis
. Mostra els noms dels propietaris dimmobles i daltres propietats
. Mostra les distncies radials des del City Hall
. Mostra tamb els jaciments de minerals
Comentari editorial: El mapa t com a ttol: Road map
. Mostra el lmit ms meridional del sol de mitjanit
7.1.2.2
Notes sobre la llengua
Cal fer una nota sobre la llengua del recurs noms quan el seu contingut lingstic s significatiu
i la llengua del contingut no es pot deduir daltres elements de la descripci.
Exemples
. Text en catal i espanyol, resum en angls
. Llegenda en angls, francs i alemany
. Llegenda en dotze llenges
. Text en grec, angls i alemany; els noms de lloc figuren en grec i en grec
transcrit en carcters llatins
. Text en angls i francs
. Prefaci en dans i angls
. Visualitzaci de pantalla en francs i angls
. Text parallel en itali i francs
. Comunicacions en angls o japons; resums en angls
. Text en alemany; resums i taules de contingut en rus i francs
. En zeri (carcters cirllics)
. Dilegs en francs, amb subttols en angls
. Doblat a langls
. Amb subttols
183
7.1.3
Notes sobre els ttols parallels i la informaci complementria

parallela del ttol
Els ttols parallels i la informaci complementria parallela del ttol es poden donar en nota
quan no sanoten a lrea 1.
Exemples
. Els nmeros de Jul./Aug. 1962Sept./Oct. 1966 tenen el ttol en xins: Wen
hua
. Els nmeros dOct. 1975- tenen el ttol en angls: The half-yearly law review
Comentari editorial: Ttol parallel en angls en els nmeros ms antics: Law
quarterly review.
. Ttol en quatre llenges addicionals
. Ttol francs obtingut de la pantalla del ttol: Les techniques de la prvision court
terme
. Ttol a la portadella: Introduction la langue franaise

. Ttol en angls en el contenidor: The four seasons
. Informaci complementria del ttol en el contenidor: Songs of redemption

part:
La informaci sobre els ttols parallels o la informaci complementria parallela del ttol que figura en parts posteriors duna publicaci seriada o dun
recurs monogrfic en ms duna part, es pot donar en nota juntament amb la
numeraci del nmero o la part respectiva, si es considera important per als
usuaris del catleg. Alternativament, es pot fer una nota que indiqui que els ttols parallels i/o la informaci complementria parallela del ttol varien (vegeu
1.2.5.6, 1.3.4.9).
La informaci sobre els ttols parallels o la informaci complementria parallela del ttol que figura en iteracions anteriors dun recurs integrant (inclosa
la manca de ttols parallels en iteracions anteriors), es pot donar en nota, si es
considera important per als usuaris del catleg (vegeu 1.2.5.6 i 1.3.4.9).
7.1.4
Notes sobre les mencions de responsabilitat
Les notes sobre les mencions de responsabilitat poden incloure:

mencions de responsabilitat obtingudes de fora del recurs, del seu contenidor o del
material textual dacompanyament;
notes sobre formes variants o desenvolupades dels noms de persones i dentitats
corporatives, notes sobre pseudnims, notes sobre persones i entitats corporatives relacionades amb lobra, que no es poden incloure en altres rees de la descripci (perqu,
per exemple, no se nespecifica la funci);
mencions de responsabilitat relatives a apndixs i altre material suplementari, que figuren en el recurs, per no en la font prescrita dinformaci (vegeu 1.4.4.4);
notes sobre la posada en escena, la instrumentaci, etc., dobres executades;
notes sobre persones i entitats corporatives relacionades amb la producci tcnica de
lobra o amb funcions administratives i dassessorament.
Exemples
. Atribut a Jonathan Swift
. Per Voltaire
184
. Dibuixos de Gordon Davey

. Nom complet de lautor: Mignon Good Eberhart
. Nom complet de linstitut: Professional Institute of the Public Service of
Canada
Ttol propi: Journal of the Professional Institute
. Precedeix el ttol: Dept. of Defence
. Nmeros [1]- compilats per: Truong Ky
. Atribut a Blaeu per C. Koeman a: Atlantes Neerlandici, vol., p
. Preparat per lState Highway Dept. 1925-1948; preparat per la General
Drafting Co. 1949-1955; preparat pels Engineering Services 1965; preparat pel
National Survey 1961-1962; preparat per lState Highway Dept. 1963-1969;
preparat pel Dept. of Transportation 1970. Ground control was supplied by U.S. Coast and Geodetic Survey
. Plotted by G. Petrie and D.P. Nicol, University of Glasgow, 1965. Field
reconnaissance, 1962, and geomorphological interpretation by R.J. Price as
part of Project No. 1469 of the Institute of Polar Studies, the Ohio State
University
. Dibuixos dInigo Jones
. Nom real de lautor: Alexander Wolcott
. A letiqueta del contenidor es llegeix: The School Council
. Dades recollides en collaboraci amb Christiane Klapisch, cole pratique des
hautes tudes, Pars
. Animaci de Gary Simski ; assessorament de Micro Industries
. Dissenyador de sistemes, Henry Letow ; so, LF Acoustics
. A letiqueta del contenidor es llegeix: Arizona Arts and Science Council
. Contingut desenvolupat per Charles Lytle i William Surver ; videodisc i disseny
de la utilitat HyperCard de J. Mark Turner ; programaci de la utilitat HyperCard
de Helen Brooks
. Presentador i assagista: Alan Rich
. Programador, Leslie Olfson ; manual de referncia, Jean Fakourey
. Executat en un piano de cua Erard del 1841
. Adaptaci, Louis Daquin i Andr Cerf ; dileg, Roger Vaillant ; msica, Jean
Wiener ; so, Lucien Legrand ; decorats, Paul Bertrand ; Madeleine Robinson
(Julie Moret), Albert Prjean (Lon Bouquinquant), Roger Pigaut (Pierre
Bouquinquant), Jean Vilar (capell)
. Directors: Ren Forest, violoncel (1a i 2a obres) ; Anton Hammer, trompa (3a
obra) ; RIAS-Sinfonietta Berlin ; David Atherton (2 ltimes obres), Jiri Starek (la
resta)
7.1.4.1
Canvis en les mencions de responsabilitat

Es fa una nota quan hi ha un canvi en la menci de responsabilitat desprs de la
primera part o de la primera part disponible dun recurs monogrfic en ms
duna part i la nova informaci s necessria per raons didentificaci o es considera important per als usuaris del catleg.
Es fa una nota quan hi ha un canvi en la menci de responsabilitat en nmeros
posteriors duna publicaci seriada que no requereix una nova descripci (vegeu
185
A.2.7) i es considera necessria per identificar la publicaci seriada o es considera important per als usuaris del catleg.
Es fa una nota quan una menci de responsabilitat que ja no figura en la iteraci
actual, o que figurava amb una forma diferent en una iteraci anterior, es considera important per als usuaris del catleg. Si hi ha hagut diversos canvis, es pot
fer una nota general.
Exemples
. Editor anterior: Matija Babi
. Leditor varia
7.1.4.2
Font de la menci de responsabilitat
Si una menci de responsabilitat sha transcrit duna font que no s la font preferida
dinformaci, la font de la menci es pot donar en nota.
Exemple
. Menci dautor obtinguda del verso de la portada

Si la menci de responsabilitat no figura directament desprs de la menci del
ttol en la font preferida dinformaci, la seva posici es descriu en nota. Les
mencions de responsabilitat obtingudes de fora del recurs es donen en nota juntament amb la font daquesta informaci.
Exemples
. Nom de lautor al capdamunt de la portada
. Per Ezechiel Spanheim. Font: Deutsches Anonymen-Lexikon /
Michael Holzmann und Hanns Bohatta, Bd. 1, S. 409, Nr. 11863
186
7.2
Notes sobre lrea de ledici i la histria bibliogrfica del recurs
7.2.1
Font de la menci dedici
Es poden fer notes sobre la font de la menci dedici o sobre la menci de responsabilitat relativa a ledici.
Quan la informaci de ledici sha obtingut duna font que no s la prescrita o
duna part de la font preferida dinformaci que precedeix el ttol i la menci de
responsabilitat, la font de la qual sha obtingut la informaci es dna en nota.
Exemple
. Menci dedici obtinguda del colof

Si la menci dedici dun recurs electrnic sobt duna font diferent de la del
ttol propi, la font de la menci dedici es dna en nota.
Exemples
. Menci dedici obtinguda del fullet
. Menci dedici obtinguda de letiqueta del disc
7.2.2
Canvis en lrea de ledici

part:
Els canvis en les mencions dedici que tenen lloc desprs de la publicaci del
nmero o la part que sha usat com a base de la descripci, i que no requereixen
una descripci nova, es donen en nota si es consideren importants per als usuaris del catleg.
Les mencions dedici anteriors que ja no figuren en la iteraci actual o que tenen una forma diferent en iteracions anteriors i que no requereixen una descripci nova (vegeu A.2.7.2), es donen en nota si es consideren importants per als
usuaris del catleg.
7.2.3
Histria bibliogrfica del recurs
Es poden fer notes sobre ledici que es descriu o la histria bibliogrfica de lobra.
Exemples
. Publicat originalment: London : J. Tonson, 1747
. Publicat originalment el 1965
. Publicat prviament com: The players of Null-A. London : Dodson, 1970;
publicat originalment com: The pawns of Null-A. New York : Street and Smith,
1948
. Disponible anteriorment com: CAS 675
. Reimpressi de la segona edici: London : [s.n.], 1760
. Separata de: Physical review ; 2nd series, vol. 70, no. 5-6, September 1 & 15,
1946
. Reprodut a partir del mapa publicat per Nicolas Berey a Pars, 1663
187
. Reproducci de: Johannis Hevelii Uranographia totum coelum stellatum.

Gedani, 1690
. Reproducci facsmil de la primera edici: St. Omer : [s.n.], 1610
. Reproducci facsmil del manuscrit original de la National Map Collection,
Public Archives of Canada
. Basada en el llibre del mateix ttol de Ludwig Bemelmans
. Basada en: The treasure of Franchard / by Robert Louis Stevenson
. Adaptaci de: Draculus. 1994
. Versi revisada de la filmina publicada el 1969 amb el ttol: Maps and atlas
survey
. Versi editada de la pellcula cinematogrfica del 1972 titulada: The miracle of
Bali : a recital of music and dancing
. Information from official map reproduced under Government Printers
Copyright No. 4219 on 9/10/69
. Cpia de loriginal conservat a lArchivo General de Indias, Sevilla
. Programa editat per primera vegada el 1994 per Educational Software
. Versi electrnica de la publicaci impresa editada el 1989
. Reproducci digital de la publicaci editada el 1522
. Les parts anteriors del text, publicades el 1984 i el 1987, shan digitalitzat i
estan disponibles en lnia
. Rplica de lestudi dirigit per lautor el 1993
. En el contenidor: Versi mster multimdia de la versi original del 1985 de
dos videodiscos
. Recurs copiat loctubre del 1996 de la xarxa drea local
. Versi revisada de: Mental capacity : medical and legal aspects of the aging.
1977
. Map based on uncontrolled aerial photography flown 1972. Map field checked
1973
. Publicat originalment a Environmental science series
. Enregistrat a Londres, Abbey Road, No. 1 studio, agost 1965
7.2.4
Relacions amb altres recursos
7.2.4.1
Traduccions
Quan se sap que lobra inclosa en el recurs s una traducci, el ttol original de lobra o, quan
sigui pertinent, el ttol clau i lISSN, es donen a lrea 7 (vegeu tamb 1.2.4). Quan se sap que la
traducci ho s duna edici concreta duna obra que t el seu propi ttol, aquest ttol sanota en
primer lloc i pot anar seguit del ttol de lobra original traduda. Quan el recurs inclou diverses
obres individuals, les notes de traducci es poden incloure en la nota de contingut.
Per a notes sobre la llengua del ttol, vegeu 7.1.2.2.
Per a edicions dun recurs que es publica simultniament en diverses llenges, vegeu 7.2.4.3.
Exemples
. Traducci de: La muerte de Artemio Cruz
. Publicat originalment amb el ttol: Five on Kirrin Island again
. Traducci de: Gullivers travels
. Ttol original: Dissertatio physica de natura et remediis fulminum
188
. Ttol original: North Land footprints, or, Lives on Little Bent Tree Lake;
translated from the French
Comentari editorial: Text original en angls tradut al francs i del francs al
croata.
. Ttol original: Kira kira hikaru; tradut al fins des de la traducci anglesa:
Twinkle twinkle
. Traducci de: Radiohimi = ISSN 0033-8311
Ttol propi: Soviet radiochemistry
7.2.4.2
Reproduccions
Quan el recurs s una reproducci exacta dun altre recurs per exemple, una reproducci facsmil o una altra reproducci fotogrfica (o microfotogrfica) dun ttol imprs, una cpia en
casset dun disc sonor, una cinta de vdeo que reprodueix una pellcula cinematogrfica, una
digitalitzaci, es fa una nota que indiqui que el recurs s una reproducci (vegeu A.2.5).
Sanota el ttol del recurs original (quan s diferent del ttol de la reproducci) i les dades de
publicaci; tamb es pot donar la periodicitat del recurs original.
Exemples
. Reproducci de la publicaci mensual, Paris : Librairie Rouquette
rees 1-5: Le banquet. Reprod. [en fac-sim.]. No 1 (mars 1892)-no 8 (mars
1893). Genve : Slatkine, 1971. 23 cm
. Reproducci de la publicaci mensual, desprs bimestral, Paris : H. Lemoine
rees 1-5: Le pianiste : [jounal spcial, analytique et instructif]. [Reprod. en facsim.]. 1 (1833/34)-2 (1834/35). Genve : Minkoff, 1972. Retrats ; 31 cm
. Reproducci facsmil. Publicat originalment: London : R. Walton, [1654]
rea 4: London : London Topographical Society, 1898
. Reproducci microgrfica. Publicat originalment: Porto : Trcio de Miranda,
1910-1932
rea 4: Lisboa : Biblioteca Nacional, 1986-1988
. Reproducci digital. Publicat originalment: Impressa Romae : per
B[ernardinum de] V[italibus], 1522
rea 4: Nacionalna i sveuilina knjinica, 2005
. Reproducci en microforma. Edici original: xiv, 624 p.
7.2.4.3
Recursos amb edicions diferents
Quan un recurs s una de dues o ms edicions publicades simultniament que difereixen en una
part del contingut i/o en la llengua, sanota el nom de laltra edici o de les altres edicions. Si el
nom de les altres edicions no est disponible fcilment, es fa una nota general. Si un recurs es
publica en tantes edicions que no seria convenient esmentar-les totes, es redacta una nota
general.
Exemples
. Edicions anteriors: Early edition, 2-star edition, 3-star edition
rea 2: Final edition
. Tamb publicat com a National edition
rea 2: City edition
. La menci dedici saplica als llistats de programa
Comentari editorial: Es publica en diverses edicions amb un material editorial
idntic; els llistats de programa sapliquen a rees geogrfiques concretes.
. Nombroses edicions
. Es publica tamb en francs i alemany
. Edici anglesa de: Bulletin critique du livre franaise = ISSN 0007-4209
Ttol propi: New French books
189
7.2.4.4
Recursos amb suplements, encartaments, etc.
Quan el recurs que es descriu t un o ms suplements i/o encartaments, es pot fer una nota del
ttol o el ttol clau i lISSN del suplement i/o lencartament.
Exemples
. Suplement: Journal of the Royal Numismatic Society = ISSN 0307-8019
Ttol propi: Numismatic chronicle
. Suplement: Das kleine Blatt
Ttol propi: Der Kreis
. Inclou text que descriu la geologia de lrea coberta, en angls i francs
. Inclou un ndex de llocs poblats i una taula de distncies
Quan els suplements sn nombrosos, es pot fer una nota general sobre la seva existncia.
Exemples
. Edicions 8a-10a actualitzades mitjanant suplements cumulatius trimestrals i
anuals
. Nombrosos suplements
7.2.4.5
Suplement o encartament
Quan el recurs s un suplement o un encartament dun altre recurs, es fa una nota del ttol o el
ttol clau i lISSN del recurs principal.
Exemples
. Suplement de: Philosophical magazine = ISSN 0031-8086
Ttol propi: Advances in physics
. Suplement de: La lettre du maire = ISSN 0395-0182
Ttol propi: La lettre du maire (Paris). Textes et documents
. Suplement de: Der Kreis
Ttol propi: Das kleine Blatt
. Encartament a: Transport public = ISSN 0249-5643
Ttol propi: Action transport
7.2.4.6
Altres relacions
Es poden fer notes sobre altres relacions entre el recurs que es descriu i altres recursos, sempre
que sespecifiqui la natura de la relaci, els ttols o els ttols clau i els ISSN dels recursos
relacionats.
Quan dos o ms recursos es publiquen junts, cada recurs es descriu separadament; en cada descripci es fa una nota que indiqui que el recurs sha publicat amb un altre.
Exemples
. Publicat amb: Sugar industry abstracts
Ttol propi: La sucrerie belgue
. Publicat amb: La sucrerie belgue
Ttol propi: Sugar industry abstracts
. Vol. 4, no. 1- publicat a: Driftwood Public Library gazette
Ttol propi: Newsletter / Friends of Driftwood Public Library
Comentari editorial: Nmeros anteriors publicats separadament.
. Publicat amb: Gamla Testament. Stockholm : Rumstedt, 1812; Nya Testament.
4th ed., Stockholm : Rumstedt, 1811. Publicats tamb separadament.
190
7.2.4.7
Relacions entre recursos continus
7.2.4.7.1 Continuaci
Si un recurs continu s la continuaci dun altre recurs continu, es dna el ttol o el ttol clau i
lISSN del recurs anterior en una nota introduda pel terme Continua: (o lequivalent en una
altra llengua).
Exemple
. Continua: Monthly Scottish news bulletin = ISSN 0307-5273
Ttol propi: Pointer
Si un recurs continu s continuat per un altre recurs continu, es dna el ttol o el ttol clau i
lISSN del recurs segent en una nota introduda pel terme Continuat per: (o lequivalent en una
altra llengua).
Exemple
. Continuat per: Annual report of the General Manager Transport Department,
Glasgow Corporation = ISSN 0308-4140
Ttol propi: Report of the General Manager for the year / presented to the
Glasgow Corporation Transport Committee
7.2.4.7.2 Fusi
Si un recurs continu s el resultat de la fusi de dos o ms recursos continus, es donen els ttols
o els ttols clau i els ISSN dels recursos continus anteriors en una nota introduda pel terme
Fusi de: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemples
. Fusi de: British abstracts. B 1, Chemical engineering, fuels metallurgy,
applied electrochemistry and industrial inorganic chemistry = ISSN 0365-8740; i
de: British abstracts. B 2, Industrial organic chemistry = ISSN 0365-8929
Ttol propi: Journal of applied chemistry. Abstracts
. Fusi de: Nordia tiedonantoja. Sarja A = ISSN 0359-2510; i de: Nordia
tiedonantoja. Sarja B = ISSN 0359-2529
Ttol propi: Nordia tiedonantoja / Oulun yliopiston maantieleen laitos
. Fusi de: Emmenthaler Blatt; i de: Neue Berner Zeitung
Ttol propi: Berner Zeitung
Si un recurs continu es fusiona amb un o ms recursos continus per formar un recurs continu
nou, es donen el ttol o el ttol clau i lISSN de cada un dels altres recursos en una nota introduda per les paraules Fusionat amb:, seguida de les paraules per convertir-se en: (o
lequivalent en una altra llengua) i el ttol del recurs nou.
Exemples
. Fusionat amb: Journal of the British Ceramic Society = ISSN 0524-5133; per
convertir-se en: Transactions and journal of the British Ceramic Society = ISSN
0307-7357
Ttol propi: Transactions / British Ceramic Society
. Fusionat amb: Gran va; per convertir-se en: Revista Gran va de actualidades,
artes y letras
Ttol propi: Revista de actualidades, artes y letras
. Fusionat amb: Nordia tiedonantoja. Sarja B = ISSN 0359-2529; per convertirse en: Nordia tiedonantoja (1995) = ISSN 1238-2078
Ttol propi: Nordia tiedonantoja. Sarja A
. Fusionat amb: Lexportation en pratique; per convertir-se en: Commerce extrieur
Suisse
Ttol propi: Euro centre Suisse
191
7.2.4.7.3 Escissi o separaci

Si un recurs continu s el resultat de lescissi dun altre recurs continu en dos o ms recursos
continus, el ttol o el ttol clau i lISSN del recurs continu anterior del qual sha escindit es dna
en una nota introduda per les paraules Continua en part: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemple
. Continua en part: Proceedings Institution of Mechanical Engineers = ISSN
0020-3483
Ttol propi: Proceedings / Institution of Mechanical Engineers. Part 2
Tamb es poden donar dades daltres recursos continus que sn resultat de lescissi.
Si un recurs continu sescindeix en dos o ms recursos continus, els ttols o els ttols clau i els
ISSN dels recursos continus segents es donen en una nota introduda per les paraules Escindit(ida) en: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemples
. Escindida en: Comparative biochemistry and physiology. A, Comparative
physiology = ISSN 0300-9629; i en: Comparative biochemistry and physiology.
B, Comparative biochemistry = ISSN 0305-0491
Ttol propi: Comparative biochemistry and physiology
. Escindida en: Nordia tiedonantoja. Sarja A = ISSN 0359-2510; i en: Nordia
tiedonantoja. Sarja B = ISSN 0359-2529
Ttol propi: Nordia tiedonantoja / Pohjois-Suomen maantieteellinen seura
Si un recurs continu sha separat dun altre recurs continu, el ttol o el ttol clau i lISSN del
recurs continu del qual sha separat es dna en una nota introduda per les paraules Separat(ada) de: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemple
. Separada de: Boekengids
Ttol propi: Jeugdboekengids
7.2.4.7.4 Absorci
Si un recurs continu ha absorbit un o ms recursos continus tot conservant els seu propi ttol, el
ttol o el ttol clau i lISSN de cada recurs continu absorbit es dna en una nota introduda per la
paraula Absorbeix: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemples
. Absorbeix: Annals of Philosophy = ISSN 0365-4915
Ttol propi: Philosophical magazine
. Absorbeix: Panorama congiunturale
Ttol propi: Notizie economiche UBS
Si un recurs continu ha estat absorbit per un altre recurs continu, el ttol o el ttol clau i lISSN
del recurs continu que labsorbeix es dna en una nota introduda per les paraules Absorbit(-ida)
per: (o lequivalent en una altra llengua).
Exemples
. Absorbit per: Quarterly review of marketing = ISSN 0307-7667
Ttol propi: Marketing forum
. Absorbit per: Journal dagriculture suisse
Ttol propi: Le cultivateur de la Suisse romande
La data de labsorci sinclou en la nota, si es considera important per als usuaris del catleg.
Exemples
. Absorbeix el 1827: Annals of Philosophy = ISSN 0365-4915
Ttol propi: Philosophical magazine
192
. . Absorbida el 1975 per: Quarterly review of marketing = ISSN 0307-7667

Ttol propi: Marketing forum
7.2.4.7.5 Colleccions amb subcolleccions

Si una publicaci seriada t subcolleccions amb ttols independents, el ttol o el ttol clau i
lISSN de cada una de les subcolleccions es pot donar en nota.
Exemple
. Subcolleccions: Cuadernos de geohistoria regional; Cuadernos de
investigacin social
Ttol propi: Documentos de la Facultad de Filosofa, Letras y Ciencias
Quan aquestes subcolleccions sn nombroses, es pot fer una nota general sobre la seva
existncia.
Exemple
. Nombroses subcolleccions
7.2.4.7.6 Subcolleccions
Quan la publicaci seriada que es descriu s una subcollecci, les dades de la collecci principal sanoten a lrea 6 i no a lrea 7.
193
7.3
Notes sobre lrea especfica del material o del tipus de recurs
7.3.1
Les dades matemtiques o cartogrfiques addicionals a les anotades a lrea 3, o que les expliquen, es poden donar en nota.
Exemples
. This map is constructed by using a special projection system that gives a
perspective effect while the immediate lake area remains in scale
. Escala de loriginal ca. 1:1 300
Comentari editorial: Nota per a una ampliaci duna fotografia rea.
. Orientat amb el nord a la dreta
. Meridians dorigen: Ferro i Pars
. Escala grfica: Statute miles Mercator projection
. Relleu indicat per corbes de nivell, ombres i tons degradats
. Relleu indicat pictricament i amb ombrejat. Profunditats indicades amb
corbes de nivell
. Ekvidistance 50 m
. Sondes en braces
7.3.1.1 En el cas dels mapes celestes, la primera nota relativa a lrea de les dades matemtiques s la nota sobre la magnitud. El terme magnitud lmit, o lequivalent en una altra llengua,
va seguit dun nmero que pot arribar a un mxim de 22.
Exemple
. Magnitud lmit 3,5
7.3.1.2 En el cas de les fotografies i les imatges de teledetecci, la primera nota relativa a
lrea de les dades matemtiques s la nota que fa referncia a aquest tipus de recurs.
Exemples
. f6,016 polzades, altitud (orig.) 8.000 peus
Comentari editorial: Nota per a una ampliaci duna fotografia rea.
. f5,944 polzades, altitud 12.000 peus
. Sensors MSS Bandes 3 i 4
Comentari editorial: Nota per a una imatge de teledetecci.
7.3.1.3
Recursos cartogrfics digitals
La informaci no inclosa a lrea 3, com ara la que fa referncia a la representaci grfica digital, pot incloure dades sobre el mtode de representaci grfica digital, com per exemple el mtode de referncia indirecte (s a dir, els tipus de caracterstiques geogrfiques, els esquemes
dencaminament o altres mtodes per indicar localitzacions) i el nivell topolgic, les dades de
referncia geoespacial (el sistema de coordenades, el datum geodsic) amb informaci addicional sobre la qualitat de les dades, lestructura de les capes, el format de presentaci, la geodsia,
etc.
En el cas dels recursos electrnics, es pot donar el tipus de dades (per exemple, la trama, el
vector, el punt), el tipus dobjecte (per exemple, el punt, la lnia, el polgon, el pxel), el nombre
dobjectes usats per representar la informaci espacial i el nom del format (per exemple, la informaci sobre la transferncia digital).
Tipus de dades. Sidentifica el mtode de referncia directa (s a dir, el sistema dobjectes) usat
per representar lespai en un recurs electrnic (per exemple, la trama, el vector, el punt).
194
Tipus dobjecte. Sindica el tipus especfic de punt, de trama i/o de vector usat en un recurs
electrnic. Els diferents tipus se separen amb una coma.
Nombre dobjectes.
Recompte de punts/vectors. Sanota el nombre dobjectes punt o vector de cada tipus
dobjecte usat en un recurs electrnic.
Recompte de la trama dobjectes. Sanota el nombre de files per columnes i per vxels
duna trama dun recurs electrnic. El recompte de files i columnes susa per a recursos
de trama rectangular. Els vxels susen per a recursos de trama rectangular volumtrica.
Format. Sindica el nom i la versi del format en qu semmagatzema el recurs electrnic.
Exemples
Punt : punt essencial
Vector : cadenes en xarxa, grfic no pla
Trama : pxel
Trama : pxel ; TIFF
Vector : punt, lnia, polgon ; ARC/INFO export, versi 1.0
Vector : lmit (70)
. Referncia de localitzaci: lmit dinundaci cada 100 anys; lmit dinundaci
cada 500 anys
. Sistema geogrfic: coordenades ; graus decimals
. North American datum del 1927 ; ellipsoide de Clarke 1866 (eix semimajor :
6378206,4 ; ra daplatament: 294,98)
. Format daccs: SUF2, DGN (format MicroStation), DXF, DWG (format
AutoCad); bobina de cinta magntica de 9 polzades, Exabite (casset de 8 mm);
fitxers petits en el disc
. Distribut el 31-12-1992: Full 9W, 9O, 14W, 14O, 15W, 19W, 19O, 20W (excl.
Texel); lliurament per full i fracci de full
. Estructura: Tots els segments lineals tenen punts nodals i, quan tenen la seva
prpia identitat, tenen el seu propi codi; els polgons (objectes) que es creen
estan codificats amb un centroide
En el cas dels recursos electrnics, es pot anotar la resoluci, expressada com la mida en metres
de la caracterstica ms petita que es pot reconixer en les dades (en general la mida dun pxel o
lespai entre vrtexs).
Exemples
. Resoluci : 1 pxel = 20 m
. Resoluci : espai mnim entre vrtexs adjacents: 5 m de distncia des del sl
7.3.2
Les notes sobre la menci del format musical poden incloure peculiaritats o variacions entre les
diferents parts dun recurs.
Exemple
. Tabulatura de llat i notaci en pentagrama en pgines oposades
7.3.3
Numeraci (recursos continus)
7.3.3.1 Les dades de numeraci que no shan donat a lrea 3 o lexplicaci sobre lomissi
daquestes dades (per exemple, una collecci no numerada) es poden donar en nota.
195
Exemples
. Suspesa entre el 1939 i el 1945
. Collecci no numerada
7.3.3.2 Quan la descripci es fa a partir dun nmero o una part intermdia duna publicaci
seriada, es pot fer una nota sobre la numeraci del primer nmero o part, si la informaci est
disponible en altres fonts. Si la publicaci seriada ja no es publica, per el darrer nmero o part
no est disponible quan es fa la descripci, es pot fer una nota sobre la numeraci del darrer
nmero o part (vegeu 3.3).
Exemples
. Sinicia amb: vol. 1, nm. 1 (1972)
. Cessa amb: vol. 1, no. 6 (Oct. 1974)
. Sinicia amb: nm. 1, publicat el 1968
. Cessa amb el volum corresponent al 1982
. Sinicia amb: vol. 1, no. 1 (May 1974); cessa amb: vol. 1, no. 6 (Oct. 1974)
. Sinicia el 1962 i cessa el 1975
7.3.3.3 En descriure un suplement o un encartament dependent de la publicaci seriada principal, es pot fer una nota sobre la numeraci de la publicaci seriada principal.
Exemple
. El no. 1 (1983) del suplement correspon al 10. vf., 1.sz. (1983) de la
publicaci principal
Ttol propi: Klpolitika. English language supplement
7.3.3.4 Tamb es fan notes sobre qualsevol numeraci complexa o irregular no anotada en
lrea de la numeraci, o sobre altres peculiaritats de la numeraci, si es consideren importants
per als usuaris del catleg (vegeu 3.3).
Exemples
. Vol. 29, nm. 3-vol. 39, nm. 2, omesos en la numeraci
. La numeraci comena cada any amb el nm. 1
196
7.4
Notes sobre lrea de la publicaci, la producci, la distribuci,

etc.
7.4.1
Les notes sobre lrea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc., poden incloure dades daltres editors, productors, distribudors, etc., del recurs; notes sobre informaci
variant de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.; dades sobre irregularitats i dades
addicionals.
Exemples
. Editat tamb a Colombo per Ceylon University Press
. Leditor, Sulpice Sabon, consta a la menci de privilegi
. En el colof hi consta la data 1723
. La data figura en forma de cronograma
. Ingressat a lStationers Register, el 22 de juliol, 1587
. Vol. 4 publicat el 1939, vol. 5 publicat el 1946
. Peu dimpremta original tapat per una etiqueta on es llegeix: C.F. Peters,
Frankfurt, London, New York
. Distribut al Regne Unit per EAV Ltd., Londres
. Informaci sobre la publicaci obtinguda de letiqueta del contenidor: Taftville
(Conn.) : MCD Software Associates
. Manual de lusuari distribut per lAmerican Political Science Association,
Washington, D.C.
. Data de letiqueta del disc: cop. 1992
. Manual datat del 1994
. El lloc de publicaci Cosmopoli s fictici; identificat com a Frankfurt am
Main, segons Die falschen und fingirten Druckorte / E.O. Weller, Bd. 1, p. 285
. Lloc de publicaci proporcionat pel catalogador a partir devidncies
tipogrfiques
. Vol. 1 publicat el 1561; vol. 2: 1564; vol. 3: 1562; vol. 4: 1560
A lrea 4: , 1560-1564
. Nm. 1 publicat el 2006; data de publicaci obtinguda del nm. 2
A lrea 4: , 2005-

Quan la informaci de publicaci, producci, distribuci, etc., sha obtingut
duna font diferent de la font prescrita dinformaci, la font de la qual sha obtingut aquesta informaci es dna en nota.
Exemples
. Nom de leditor obtingut del colof
. Thomas Saint actiu a Newcastle upon Tyne des de ca. 1769 fins a
ca. 1788. Font: Dictionary of the printers and booksellers who were
at work in England, Scotland and Ireland from 1726 to 1775 / H.R.
Plomer, 3, p. 221
197
7.4.2
Canvis en la informaci de lrea de la publicaci, la producci, la

distribuci, etc.
part:
Els canvis en el lloc de publicaci i/o en el nom de leditor que sesdevenen
desprs del primer nmero o del primer nmero disponible es donen en nota,
juntament amb la numeraci dels nmeros corresponents, si es consideren importants per als usuaris del catleg. Quan han tingut lloc nombrosos canvis, es
pot fer una nota general (vegeu 4.1.15 i 4.2.13).
Exemples
. Publicat: Redwing [sic] (Minn.), 1864-1865; Le Sueur, Minn., 1865
. La menci de publicaci varia

Els llocs de publicaci anteriors i/o els noms dels editors que ja no figuren en la
iteraci actual, o que figuraven duna manera diferent en iteracions anteriors, es
donen en nota, si es consideren importants per als usuaris del catleg (vegeu
4.1.15 i 4.2.13).
Exemple
. Publicat: New York : McGraw-Hill, 1974-1975; South Hackensack,
N.J. : F.B. Rothman, 1976-1978
198
7.5
Notes sobre lrea de la descripci del material
7.5.1
Dades fsiques addicionals
Les notes sobre lrea de la descripci del material poden incloure una descripci fsica addicional del recurs que complementi la menci formal anotada a lrea 5 i mencions de peculiaritats
fsiques concretes. Tamb es poden fer notes sobre el material dacompanyament o sobre dades
fsiques anteriors dun recurs integrant.
Exemples
. Verso dels fulls en blanc
Comentari editorial: Pgines numerades per les dues cares.
. Fulls impresos per les dues cares
Comentari editorial: Fulls numerats noms per una cara.
. Volums numerats: 1, 2A, 2B, 2C, 3
. Pgines tamb numerades: 321-401
. Mapa a les guardes
. Illustracions acolorides a m
. Imprs en paper no cid
. Portada impresa en negre i vermell
. Filigrana: C & I Honig
. En un sobre, amb el ttol a la solapa
. Inclou la part opcional per a violoncel
. Disc imprs sobre una superfcie quadrada, 20 x 20 cm
. Contenidor: 32 x 36 x 16 cm
. Dimensions dels fulls: 24 x 48 cm, 16 x 42 cm, 16 x 28 cm
. Dimensions de la superfcie impresa: 30 x 46 cm
. Altura un cop muntat: 114 cm
. Transparncies animades per usar amb Photo Motion Activator
. Visible mitjanant una lmpada incandescent
. Projectable mitjanant un raig lser
. Adaptat electrnicament per a simulaci estreo
. Sincronitzat segons lestndard USPEC 2
. Sincronitzat mitjanant pulsacions Philips N2209/LFD3442
. Text dels poemes imprs a la funda
. Fulls de lmines daiguatinta o gravades al coure
. Editat en 2 vol., 8th ed.-10th ed.; en 3 vol., 11th ed.-15th ed.; en 4 vol., 16th
ed.-20th ed.; en 5 vol., 21st ed.. Dimensions del recurs: cpia mestra (113 776 kB); cpia ds (5 631 kB)
. Pistes digitals i analgiques en angls i alemany
. Imatges fixes comprimides en format JPEG
. Documentaci: Comprehensive occupational health nursing preparation /
principal investigator, Daniel Murphy. Houston, TX : Data Health Nursing

Publishers, cop. 1994. ISBN 0-87301-605-6
Comentari editorial: Material dacompanyament dun recurs electrnic daccs
remot.
199

Es poden donar els fulls de lmines o els encartaments que sinclouen en la numeraci de les pgines o dels fulls del recurs.
Exemple
. 12 fulls de lmines inclosos en la numeraci
o
. 12 fulls de lmines inclosos en la numeraci com a p. 5-6, 11-12,
19-20, 29-30, 39-40, 49-50, 59-60, 69-70, 79-80, 89-90, 99-100,
109-110
Sanota el nombre de lnies per pgina i els tipus usats, si ajuden a identificar
limpressor o es consideren importants per als usuaris del catleg.
Exemple
. 24 lnies per p.; tipus 24G
Sanota la descripci fsica del recurs, inclosa la llista de signatures, si es considera important per als usuaris del catleg. Es pot anotar la collaci completa,
segons la notaci duna font de referncia estndard (vegeu lapndix C). Es pot
fer constar lexemplar o els exemplars en qu es basa la collaci.
Exemples
. Signatures: A-K
. Collaci: 8: A-H4; 32 fulls: p. [1-2] 3-62 [63-64]; $3(-H3) signat. H4

en blanc
2
. Collaci:a A-L M . Basada en lexemplar x de la collecci y
7.5.2
Altres formats fsics disponibles
Si el recurs est disponible en diferents suports fsics o en diferents formats, es pot fer una nota.
Exemples
. Nmeros 46 tamb disponibles en lnia
. Disponible en versions de 8 mm i 16 mm
. Publicat tamb en diapositives de vidre
. Publicat tamb per a PC IBM i PC compatible
. Disponible en versions ASCII i PostScript
. Disponible en formats PDF i HTML
. Tamb disponible en lnea: http://www.iuee.eu/pdfpublicacio/180/1xoiv6WP3Aakx4Ey2ic6.PDF
200
7.6
Notes sobre lrea de la collecci i dels recursos monogrfics en

ms duna part
7.6.1
Les notes sobre lrea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna part
poden incloure notes amb informaci sobre la collecci o el recurs monogrfic en ms duna
part en qu el recurs ha estat publicat (vegeu lrea 6) i notes sobre els editors de colleccions.
Exemples
. Collecci principal numerada 244
. Editor de la collecci: Samuel Johnson
. Cada nmero est numerat 10, 20, 30, etc., dins la collecci

Quan la informaci de la collecci sha obtingut duna font diferent de la font
prescrita dinformaci, la font de la qual sha obtingut la informaci es dna en
nota.
Exemple
. Menci de collecci obtinguda del verso de la portada
7.6.2
Si un recurs es publica dins duna subcollecci amb un ttol distintiu que sanota a
lrea 6, el ttol i lISSN de la collecci principal es poden donar en nota.
Si un recurs es publica dins duna subcollecci amb un ttol dependent que sanota a lrea 6
amb la seva collecci principal, lISSN de la collecci principal es pot donar en nota (vegeu
6.5.2).
Exemples
. Collecci principal: Department of State publication
. ISSN de la collecci principal: ISSN 0342-2259
7.6.3
Si el ttol clau duna collecci o una subcollecci difereix del ttol propi de la
collecci o la subcollecci, es pot fer una nota.
201
7.7
Notes sobre el contingut
7.7.1
Les notes sobre el contingut poden incloure la relaci dels continguts principals i
altres continguts addicionals, com ara ndexs, encartaments, bibliografies, discografies, etc.
En el cas de recursos audiovisuals, si la durada de les obres individuals es dna en la nota de
contingut, se situa immediatament desprs de la descripci bibliogrfica.
Per a notes generals sobre la naturalesa i labast del contingut dun recurs, vegeu 7.1.2.
7.7.2
Llista de continguts
Els ttols i altres dades de les obres incloses en un recurs amb ttol collectiu (vegeu 1.1.4.3) es
poden donar en nota.
Exemples
. Cont: Aquesta s la histria que mai podr oblidar (20 min 9 s) ; Sauna (4
min 33 s) ; La boqueta amplificada (5 min 53 s) ; Xavier Riba (3 min 44 s) ;
Marit reflexionant al despatx (1 min 37 s) ; Pertorbaci inesperada (4 min 48 s)
. Cont: Els deixebles a Sas ; Heinrich von Ofterdingen / Novalis. Michael
Kohlhaas ; La marquesa dO ; La mendicant de Locarno / Heinrich von Kleist
. Cont: The homecoming / by Harold Pinter. Chips with everything / by Arnold
Wesker. Marching song / by John Whiting
. Cont: The L-ds address to K.G.II. The K-s answer. A new ballad
. Cont: Voluntary I and Te Deum ; Voluntary and Jubilate
. Cont: Trap and guess ; Bumblebug ; Hidden treasures
. Cont: CD-ROM data (1:29) ; The young persons guide to the orchestra
(16:27) ; Extra audio examples (55:43)
. Cont: Les secteurs sanitaires ; Ensemble des mdecins spcialistes libraux
par secteur sanitaire au 1.1.1979 ; Evolution de la densit des mdecins
libraux par secteur sanitaire du 1.1.1976 au 1.1.1979
. Cont: The fourth millenium / Henry Brant (9 min). Music for brass quintet /
Peter Phillips (14 min)
. Cont: Getting ahead of the game (81 fotogrames) ; Decisions, decisions (55
fotogrames) ; Your money (72 fotogrames) ; How to be a loser (65 fotogrames) ;
The law and your pocketbook (70 fotogrames) ; The all-American consumer (63
fotogrames)
. Cont: Klarinettenquintett A-Dur, KV 581 / Wolfgang Amadeus Mozart (29
min). Klarinettenquintett B-Dur, op. 31 / Carl Maria von Weber (24 min, 14 s)

La llista de continguts pot incloure les designacions, els ttols, les mencions de
responsabilitat, les mencions dextensi, etc., de les unitats fsiques separades
que constitueixen un recurs monogrfic en ms duna part.
Exemples
. Cont: Vol. 1, El repoblament templer (s. XII-XIII) ; Vol. 2, Partides,
accidents geogrfics, topnims i camins
. Cont: Vol. 1, A midsummer nights dream ; Vol. 2, Henry IV
. Cont: Pt. 1, The fellowship of the ring ; Pt. 2, The two tours ; Pt. 3,
The return of the king
202
. Cont: Cohort file 1, Mature men (45-59 yrs.) ; Cohort file 2, Mature
women (45-59 yrs.) ; Cohort file 3, Young boys (14-24 yrs.) ; Cohort
file 4, Young girls (14-24 yrs.)
. Cont: 1, Mixmatch / J. Broady and L.M. Tiems. Ollie the otter /
Dana Brynner. 2, Capture the play / Paul Edelstein. Winner take all
Jennifer Drake
. Cont: 1, 1985-1989 ; 2, 1990-1995
. Cont: Pt. 1, The cause of liberty (24 min) ; Pt. 2, The impossible
war (25 min)
Per a descripcions en ms dun nivell, vegeu lapndix A.

7.7.3
Notes sobre altres continguts
Es poden fer notes sobre bibliografies, ndexs i altres parts del recurs, si es consideren importants per als usuaris del catleg.
Exemples
. Inclou el text de: Gaming Act 1913
. Inclou referncies als resums de dades demogrfiques dels Estats Units
. Inclou tamb noticiaris sobre Trooping the Colour
. Bibliografia: p. 291
. Discografia: p. 291
. Llista de pellcules: p. 323-327
. Inclou: Bibliography of Northwest materials
. Inclou una llista dobres per aprofundir lestudi del tema
. Inclou ndex
. Inclou ndex de les canons
. ndexs: vol. 1-25 (1927-1951) en vol. 26, nm. 1
. Resum en angls: p. 143-146
Per a recursos cartogrfics:

Les descripcions de cartelles, dillustracions, de seccions i de representacions
similars es poden donar en nota.
Exemples
. Cartelles: tres mapes: Structural regions ; Topographical regions ;
Erosional and depositional regions. Escala 1:170 000 000 aprox. 10
x 24 cm cada una
. Regions polars nord i sud en els angles inferiors esquerre i dret,
projecci polar, 8 cm de dim. cada una
. Illustracions: cartella decorativa amb text a langle superior
esquerre ; gent del mn i representacions allegriques dEuropa,
sia, frica i Amrica formen els contorns del mapa
. Inclou ndex descriptiu, text, illustracions en color que descriuen
tipus de boies, vaixells, fars, peixos, ocells, algues, anemones de
mar i coral, i 9 mapes locals
. Mapes auxiliars adjacents a 1:50 000: Pars, Madrid, Berna,
Amsterdam, Londres
203
. Mapes auxiliars adjacents amb ndexs: Plant City, Brandon Area,

Apollo Beach, Del Webbs Sun City Center
. Inclou mapes auxiliars de les regions de Liverpool i Nottingham, 3
itineraris turstics recomanats, mapa de distncies, text i anuncis
. Al marge inferior, seccions transversals A-B, C-D i E-F
. Inclou diagrama de bloc de lrea coberta pel mapa
. Inclou una taula ndex amb la distribuci dels fulls adjacents
. Al verso: New map of South Hadley, Mass. Escala 1:15 000
. Mapes de 18 Interchange layouts in Mahoning County i plnols
de Craig Beach, Sebring, Beloit, Canfield, Poland, New Middletown,
Washingtonville, Lowelville, Stouthers, Campbell i Youngstown, amb
guia de carrers al verso
. Al verso dalguns fulls hi ha text, ndexs, illustracions en color,
relaci de serveis turstics i emissores de rdio, distncies entre
ciutats, mapa daccessos controlats a les autopistes, mapa pictric,
mapa de llocs histrics i mapa de carreteres locals
204
7.8
Notes sobre lrea de lidentificador del recurs i els termes de

disponibilitat
7.8.1
Notes sobre lidentificador del recurs i els termes de disponibilitat
Les notes relatives a lidentificador del recurs i als termes de disponibilitat poden incloure notes
sobre tirades limitades i distribucions restringides.
Exemples
. Tirada de 250 exemplars
. Edici limitada de 20 exemplars signats i numerats
. Edici no venal de 75 exemplars
. Paquet de demostraci de tirada limitada
. Programari de domini pblic
7.8.2
Notes sobre lenquadernaci
Es poden fer notes sobre lenquadernaci tal com lha publicat leditor. Per a notes sobre enquadernacions individuals, vegeu 7.11.
Exemple
. Primers 25 exemplars enquadernats en pell
205
7.9
Notes sobre el nmero, la part, la iteraci, etc., en qu es basa la

descripci
Es poden fer notes sobre el nmero, la part, la iteraci, etc., en qu es basa la descripci.
Si la descripci duna publicaci seriada o dun recurs monogrfic en ms duna part no es basa
en el primer nmero o part publicada, el nmero o la part en qu es basa la descripci es dna
en nota.
La numeraci sanota de la mateixa manera que a lrea 3 de la descripci.
Exemple
. Descripci basada en: Vol. 3, no. 3 (May/June 1975)
Si la numeraci del darrer nmero o part no es dna a lrea 3 (vegeu 3.3.7), es

pot fer una nota sobre el darrer nmero o part consultada.
Exemple
. Darrer nmero consultat: No. 43 (Mai 2001)
Per a colleccions no numerades de monografies:

Si es fa una descripci duna collecci no numerada de monografies, es fa una
nota sobre la unitat analtica ms antiga consultada i la seva data de publicaci,
de producci, de distribuci, etc. Si shan consultat altres unitats analtiques i es
pot identificar la ms recent, tamb sanota aquesta darrera unitat i la seva data.
Exemples
. Descripci basada en: The wood demon / by Anton Pavlovich
Chekhov ; translated by Nicholas Saunders and Frank Dwyer, 1993
. Darrer volum consultat: Ibsen : four major plays / translated by Rick
Davis and Brian Johnson, 1995

Si la descripci no es basa en la primera iteraci, es fa una nota sobre la darrera
iteraci consultada en preparar la descripci.
Exemple
. Descripci basada en: ed. 1994, fins a lactualitzaci 10
Per a recursos electrnics daccs remot:

Es dna en nota el nmero o la iteraci en qu es basa la descripci dun recurs
electrnic daccs remot, juntament amb la data en qu sha consultat el recurs.
Exemples
. Descripci basada en la iteraci consultada el 12 doctubre del
2006
. Descripci basada en: Nm. 3 (2004), consultat el 2 de febrer del
2005
. Descripci basada en la versi datada: Oct. 4, 1997 13:22:11
. Descripci basada en la pgina inicial (consulta: 28 febrer 2003;
darrera actualitzaci: 8 gener 2002)
206
7.10
Altres notes
7.10.1
Es poden fer altres notes sobre materials especialitzats que es considerin adequades o
importants per als usuaris del catleg.
Exemples
. Durada: 123 min
. Tabulatura per a teclat
. Notaci grfica
. Notaci en tnic sol-fa
7.10.2
Notes de resum
El resum proporciona una descripci factual i no avaluativa de labast temtic del recurs. Tant
pel que fa al contingut com a la forma dexpressi, la nota pot basar-se en mencions que figuren
en el recurs, en el seu contenidor o en el material textual dacompanyament. Tamb es pot incloure informaci sobre ls de tcniques o de processos especials.
Exemples
. Mostra els moments culminants de lobra Julius Caesar amb lajuda de
fotografies duna producci real
. Usa tcniques danimaci per descriure les corbes ciclodals i les seves
aplicacions per mostrar com es poden usar les seves propietats per explicar el
disseny del motor rotatiu Wankel
. Usa fotografies temporitzades per illustrar el desenvolupament de cristalls
. Usa situacions de compravenda en un supermercat i uns grans magatzems
per illustrar conceptes matemtics bsics, com ara la suma, la resta, la
multiplicaci i la divisi. Proporciona exercicis i instruccions per als usuaris per
reforar els conceptes
. Proporciona informaci sobre funcionaris dalt nivell de ladministraci federal
dels Estats Units, incloses caracterstiques del personal, formaci i mobilitat
professional
. Eina multimdia interactiva per a lestudi de lanatomia humana. Els usuaris
poden seleccionar vistes anteriors, posteriors, medials o laterals, cada una amb
dotzenes de nivells, aix com amb la possibilitat despecificar el gnere i
laparena tnica
7.10.3
Notes sobre ls del recurs i els destinataris
Les notes sobre ls del recurs i els destinataris, que normalment sobtenen de mencions que
figuren en el recurs, proporcionen informaci no avaluativa sobre el potencial o ls recomanat
del recurs i/o els destinataris a qui sadrea. Les notes tamb poden especificar les restriccions
ds del recurs.
Exemples
. Per a nens de 3 a 6 anys
. Restringit al personal de la policia municipal
. Dissenyat per a professionals interessats en lanlisi de dades espacials
(gegrafs, responsables de planificaci, meteorlegs, etc.)
. Adreat a estudiants de batxillerat amb coneixements dlgebra
. Recurs no consultable fins al gener del 2010
. s reservat al personal de la biblioteca
207
7.10.4
Notes sobre nmeros
Els nmeros i els identificadors associats amb el recurs que no sanoten a lrea 8 es poden
donar en nota.
Exemples
. Nmero addicional a letiqueta: A-096
. En el contenidor: M1 527
. Estudi ICPSR nm. 0003
. ISRC FR-Z03-91-01231
208
7.11
Notes sobre lexemplar que es descriu
Es poden fer notes sobre lexemplar que es cataloga. Poden incloure notes sobre les caracterstiques fsiques de lexemplar, notes de relligat amb altres exemplars, notes sobre la provinena
i sobre actuacions de conservaci/preservaci dutes a terme.
Exemples
. Notes manuscrites de lautor
. Signat pel compositor
. Exemplar incomplet: manquen la coberta i la portada
. Exemplar pintat a m
. Exemplar nmero 11 duna tirada de 50 exemplars signats i numerats
. Exemplar imperfecte: marges mutilats
. Illustracions acolorides a m
. Enquadernat en carton amb una etiqueta al llom on es llegeix: Poems of
Gay
. Enquadernat en pergam estampat en fred
. Fulls 15-16 enquadernats entre h3 i h4
. Manquen els fulls 12-13 (b6 i c1) i el darrer full en blanc (S8)
. Enquadernat amb: The Boston Ebenezer. Boston : printed by B. Green & J.
Allen, for Samuel Phillips, 1698; The cure of sorrow. Boston : printed by B.
Green, 1709
. Enquadernat amb: The whole booke of Psalms 1635 (STC 2661.5); The
booke of common prayer 1633 (STC 16395)
. Enquadernat en segona posici, amb uns altres 16 ttols, en un volum de
fullets
. Inscripci al verso de la coberta anterior: Theodorinis ab Engelsberg
. Portada restaurada

Es poden fer notes sobre noms de fitxer assignats localment o sobre la data en
qu el contingut del recurs es va copiar duna altra font o a una altra font.
Exemples
. Nom local del conjunt de dades: RBBIT.1
. Nom local del fitxer: MENSAT
. Recurs copiat de la xarxa drea local loctubre del 1996
209
REA DE LIDENTIFICADOR DEL RECURS I DELS TERMES DE

DISPONIBILITAT
Nota introductria
Lrea de lidentificador del recurs i dels termes de disponibilitat inclou lidentificador del recurs, el ttol clau i els termes de disponibilitat. Els elements es defineixen en el glossari.
Lidentificador del recurs s qualsevol nmero o designador alfanumric associat al recurs i que
lidentifica dacord amb un estndard internacional, com ara un International Standard Book
Number (nmero internacional normalitzat per a llibres), un International Standard Serial
Number (nmero internacional normalitzat per a publicacions seriades) o una designaci assignada per leditor.
Quan un recurs t ms dun identificador i es considera important per als usuaris del catleg
anotar ms dun identificador, es pot repetir lrea. El recurs pot tenir ms dun identificador per
diverses raons; per exemple, (a) perqu es publica en ms dun format o suport, o perqu el publiquen diversos editors, productors, distribudors, etc.; o (b) perqu t un identificador per a
cada part individual i un identificador per al conjunt de totes les parts.
En tots dos casos, lidentificador que identifica especficament el recurs que es descriu sanota
en primer lloc. Els altres identificadors com ara els que corresponen a altres formats, a tot el
conjunt o a altres editors es donen a continuaci, com a repetici de lrea.
Els identificadors que figuren en el recurs i que fan referncia a la seva histria bibliogrfica
(per exemple, lISBN duna edici anterior, el nom comercial i el nmero duna edici anterior
dun enregistrament sonor) no es donen a lrea 8. Si es consideren importants per als usuaris
del catleg, es poden donar a lrea 7.
Contingut
8.1
8.2
8.3

Puntuaci prescrita
B.
El ttol clau va precedit despai, signe igual, espai ( = ).
C. Els termes de disponibilitat van precedits despai, dos punts, espai ( : ).

D. Una qualificaci afegida a lidentificador o als termes de disponibilitat va entre parntesis
( ( ) ). Quan hi ha diverses qualificacions se separen amb espai, punt i coma, espai ( ; ).
E. Cada identificador i cada menci dels termes de disponibilitat segents van precedits de
punt, espai, gui llarg, espai (. ), excepte quan les rees van separades clarament per la distribuci en pargrafs, la tipografia o el sagnat. En aquest darrer cas, el punt, espai, gui llarg, espai, es pot ometre o es pot reemplaar per un punt al final de lrea anterior.
. ISBN
. ISBN (qualificaci). ISBN (qualificaci) : termes de disponibilitat
. ISBN (qualificaci) : termes de disponibilitat. ISBN (qualificaci) : termes de
disponibilitat
. ISBN (qualificaci ; qualificaci)
. ISBN : termes de disponibilitat (qualificaci)
. ISBN : termes de disponibilitat
210
. Termes de disponibilitat
. ISSN = Ttol clau
. ISSN = Ttol clau : termes de disponibilitat
. ISSN = Ttol clau : termes de disponibilitat (qualificaci)
. Nmero de planxa (qualificaci) : termes de disponibilitat
. Nmero de leditor (qualificaci) : termes de disponibilitat
. ISMN
. ISMN (qualificaci). ISMN : termes de disponibilitat
. Nom_comercial nmero_del catleg comercial (qualificaci) : termes de
disponibilitat
Font prescrita
La font prescrita dinformaci s qualsevol font.
211
8.1
8.1.1
Lidentificador del recurs sanota quan es coneix i es considera important per als
usuaris del catleg.
8.1.2
Un identificador normalitzat sanota dacord amb lestndard corresponent, segons
sigui apropiat. Va precedit de letiqueta habitual, com ara ISBN, ISSN, ISMN.
Exemples
. ISBN 978-952-92-0267-6
. ISBN 0-7131-1646-3
Comentari editorial: ISBN de 10 dgits, segons lestil antic.
. ISSN 0075-2363
. ISMN 979-0-3217-6543-6
. URN:NBN:se:uu:diva-4321
. doi: 10.1000/1
. http://purl.oclc.org/OCLC/RSPD
Comentari editorial: Uniform Resource Locator persistent per a OCLC Research.

Quan es coneix, sanota el nmero de leditor dun recurs de msica notada. El
nmero de leditor va precedit del terme Nm. editor:, o lequivalent en una altra llengua.
Exemple
. Nm. editor: Z 1309
El nmero de planxa es pot donar a continuaci de lISBN i/o del nmero de

leditor i de les qualificacions que es relacionen amb qualsevol dels dos. El nmero de planxa va precedit del terme Nm. planxa:, o lequivalent en una altra
llengua.
Exemples
. ISBN 83-224-2458-2. Nm. planxa: PWM-8601
. Nm. editor: Z 1309. Nm. planxa: 9538
Quan no hi ha un altre nmero, el nmero de planxa es pot anotar sol.

Exemple
. Nm. planxa: A.F. 539
8.1.3
Qualificaci de lidentificador
Es pot donar, entre parntesis i a continuaci de lidentificador amb qu es relaciona, una breu
menci que qualifiqui, expliqui o corregeixi lidentificador, com ara lenquadernaci en qu es
publica el recurs. Es poden usar abreviatures normalitzades en la llengua triada pel centre de
catalogaci. Un identificador pot tenir ms duna qualificaci.
Exemples
. ISBN 978-0-85020-025-6 (tela)
. ISBN 978-0-330-23591-4 (rst.)
. ISBN 978-3-525-52139-7 (pell)
. Nm. editor: Z 1039 (tela)
. ISBN 978-0-86325-016-3 (fulls solts)
212
Si un recurs t ms dun identificador, cada identificador es pot anotar amb la qualificaci

apropiada.
Exemples
. ISBN 978-0-379-00550-9 (o.c.). ISBN 978-0-379-00551-6 (vol. 1)
. ISMN 979-0-3217-6543-6 (partitura). ISMN 979-0-3217-6544-3 (reducci
per a cant i piano). ISMN 979-0-3217-6545-0 (joc de particelles)
. ISBN 978-2-204-02821-9 (Cerf). ISBN 978-2-222-04155-9 (CNRS ; broch)
. CBS M-34129 (disc). CBS MT 3518 (casset)
. Warner Bros. K 56334 (estreo). Warner Bros. K 56334M (mono)
Si no hi ha identificador, es pot donar una menci denquadernaci, format, etc., entre parntesis, com a primera menci de lrea.
Exemple
. (Rust.)
Els termes que identifiquen la font del nmero es poden afegir entre parntesis a continuaci del
nmero.
Exemples
. FSM Toccata: 53 617 toc (en el contenidor)
. ED 76C34Z (en el catleg de leditor en diapositives)
Quan un identificador estndard figura imprs de manera incorrecte en el recurs que es descriu,
sanota, si es coneix, lidentificador estndard correcte i safegeix, entre parntesis, el terme
corregit, o lequivalent en una altra llengua. El nmero invlid sanota tal com figura en el recurs, amb la qualificaci invlid entre parntesis, o lequivalent en una altra llengua.
Exemple
. ISBN 978-0-340-16427-3 (corregit). ISBN 978-0-340-16427-2 (invlid)
8.1.4
Noms comercials i nmeros de catleg
8.1.4.1 Tant si un enregistrament sonor, un enregistrament de vdeo, etc., publicat comercialment, t un identificador estndard com si no el t, sanoten el nom comercial i tots els nmeros de catleg proporcionats per la companyia editora. El nmero de catleg va precedit del
nom comercial i pot incloure un smbol numric sol o un smbol compost de lletres i de nmeros; els espais i els signes de puntuaci es transcriuen exactament tal com figuren a la font
dinformaci.
Exemples
. Telefunken 6.35368
. Path 2C 066-16.130
. Sandak Set no. 782
. Nm. editor: Z 1039 (tela)
Comentari editorial: Nmero per a un conjunt de diapositives publicat
comercialment.
8.1.4.2 Quan el recurs consisteix en dues o ms parts numerades consecutivament, el nmero de catleg es pot anotar amb les xifres inclusives.
Exemple
. La voix de son matre AN 133-134
Quan la numeraci no s consecutiva, els nmeros es transcriuen de manera completa.

213
Exemple
. HMV XQD 1784, NQD 1003-1004
Quan hi ha un nmero de catleg de tot el recurs i tamb nmeros de les parts individuals,
sanota el nmero de catleg del recurs complet. Els nmeros de les parts individuals es poden
donar entre parntesis a continuaci del nmero de tot el recurs.
Exemple
. Erato ERA 9156 (9157-9162)
8.1.5
Empremta (recursos monogrfics antics)
El sistema de lempremta es va desenvolupar a partir de recerques per extreure informaci identificadora de recursos monogrfics antics. Sha considerat com un substitut del nmero normalitzat per a recursos antics.
Lempremta consisteix en un cert nombre de carcters extrets de determinats llocs del text del
recurs. Encara no hi ha una frmula definitiva dempremta acordada internacionalment. Fins
que no hi hagi un acord daquest tipus, saccepten diverses formes dempremta per a aquesta
rea.26
Exemple
. Empremta: 163704 - b1 A2 ,$en : b2 I2 a,$
Comentari editorial: Empremta de: I.V. Vondels Gysbreght van Aemstel,
dondergang van zijn stad en zijn ballingschap : trevrspel. Amsterdam : W.
Blaev, 1637. 4: A-I4.
26
Fingerprints = Empreintes = Impronte (Paris: Institut de recherche et dhistoire des textes, 1984). 2
vol., reprodut a http://edit16.iccu.sbn.it/web_iccu/info/it/Impronta_regole.htm (consulta: 23 nov., 2009).
La publicaci anterior es complementa amb la publicaci peridica: Nouvelles des empreintes =
Fingerprint newsletter. No. 1 (1981). (Paris: Institut de recherche et dhistoire des textes, 1981- ),
reprodut a: http://edit16.iccu.sbn.it/web_iccu/info/it/Impronta_notiziario.htm. P.C.A. Vriesema, The
STCN-fingerprint. En: Studies in bibliography, 39 (1986), p. 93-100, disponible en lnia:
http://etext.lib.virginia.edu/bsuva/sb/ (consulta: 12 febrer. 2009). Nota de la trad.: Del primer text hi ha
traducci catalana: Empremta: regles per a lestabliment de lempremta i recull dexemples ([Barcelona]:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987).
214
8.2
Sanota el ttol clau assignat per la xarxa ISSN fins i tot quan s idntic al ttol propi del recurs
continu. Tanmateix, el ttol clau noms sanota quan es dna lISSN al qual saplica.
Exemples
. ISSN 0308-1249 = Medicos (Norringham)
. ISSN 0028-5390 = The new Hungarian quarterly
215
8.3
Es pot donar una menci dels termes de disponibilitat, que consisteix en el preu del
recurs, si est a la venda, o en una breu menci daltres termes, si es tracta dun recurs no venal.
Es recomana que el preu del recurs sanoti amb el codi internacional normalitzat de la moneda,
segons la norma ISO 4217.27
8.3.1
Exemples
: 2,05 GBP
: 950 EUR
: no venal
: de lloguer
: gratut per a institucions educatives
: 325 USD
: 500 DKK
: 35 EUR
: prstec gratut
8.3.2
Les qualificacions als termes de disponibilitat van entre parntesis.

Exemples
: 1,00 GBP : 0,50 GBP (per als membres)
: 8,16 GBP : 6,25 GBP (fins l1 de gener, 1977)
: 25 CAD (National Film Board of Canada)
: 129 USD : 100 USD (per a universitats)
: 49 USD : 59 USD (amb llibre dexercicis)
: 4 GBP (subscripci anual)
: 1,20 EUR (per nmero) : 20 EUR (subscripci anual)
27
ISO 4217:2008. Codes for the representation of currencies and funds, 7th ed. Codis disponibles a:
http://www.iso.org/iso/home/standards/currency_codes.htm.
216
Apndixs
217
APNDIX A. DESCRIPCI EN MS DUN NIVELL

La descripci en ms dun nivell s una de les opcions per a la descripci bibliogrfica de parts.
Entre els altres mtodes per descriure un recurs en diverses parts hi ha:
a) una descripci que mostra com a ttol propi el ttol com a les parts, amb els ttols de les
parts individuals anotades en nota de contingut (vegeu 7.7);
b) una descripci de cada part on hi consta com a ttol propi el ttol de la part individual,
amb el ttol com a totes les parts anotat a lrea de la collecci (vegeu 6.1);
c) una descripci de cada part on hi consta com a ttol propi una combinaci de (a) el ttol
com a les parts i (b) el ttol de cada part individual (vegeu 1.1.3.7 i 1.1.5.3);
d) una descripci que mostra lanlisi de les parts components (vegeu les Guidelines for
the application of the ISBDs to the description of component parts28 de lIFLA).
La descripci en ms dun nivell es basa en la divisi de la informaci descriptiva entre dos o
ms nivells. El primer nivell cont informaci comuna a tot el recurs o al recurs principal. El
segon nivell i els segents contenen informaci relativa a les unitats individuals. El procs es
repeteix fins establir tants nivells com siguin necessaris per descriure completament el recurs i
les seves unitats.
A cada nivell, els elements de la descripci sanoten en el mateix ordre i amb la mateixa puntuaci emprats per als recursos unitaris. Alguns elements es poden anotar en ms dun nivell.
Les descripcions en ms dun nivell es poden aplicar a:
a) les unitats separades fsicament dun recurs en ms duna part;
Exemple
Text (visual) : no mediat
Remembrance of things past / Marcel Proust ; translated by C.K. Scott Moncrieff.
London : Chatto and Windus, 1957- . Traducci de: la recherche du temps
perdu
Vol. 1, Swanns way / illustrated by Philippe Jullian. Traducci de: Du ct de
chez Swann. Traducci publicada originalment el 1922
Part 1. 1957 (1973 reimp.). 303 p., 4 fulls de lmines : il. ; 19 cm. ISBN
0-7011-1048-1 : 1,75 GBP
b) els recursos separats fsicament, que complementen o acompanyen un altre recurs

(vegeu 5.4, 5.4.3 i 7.5);
Exemple
Text (visual) : no mediat
A history of Hampshire and the Isle of Wight. Westminster : Constable, 19001912. 5 vol. : il. (algunes col. ), mapes, retrats ; 32 cm. (The Victoria history
of the counties of England)
Index to the Victoria history of Hampshire and the Isle of Wight. London :
Constable, 1914. 135 p. ; 32 cm
28
Guidelines for the application of the ISBDs to the description of component parts (London: IFLA
Universal Bibliographic Control and International MARC Programme, 1998). Disponible en lnia a:
http://www.ifla.org/files/cataloguing/isbd/component-parts.pdf. Nota de la trad.: Traducci catalana del
text anterior: Pautes per a laplicaci de les ISBD a la descripci de parts components (Barcelona:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990).
218
c) la descripci dunitats separades fsicament dun recurs multimdia;

Exemple
Text (visual) : no mediat + paraules parlades : udio
Minnesota politics and government : a history resource unit / Educational Services
Division, Minnesota Historical Society. [St. Paul] : [Minnesota Historical Society],
[1976]. 2 capses en 1 ; 34 cm
People serving people / Judy A. Poseley. 30 p. : il. ; 28 cm
Voices of Minnesota politicians. 1 disc sonor : 33 1/3 rpm, mono ; 30 cm
Quan se sap des de linici o en el curs de la publicaci que el lloc de publicaci i el nom de
leditor canvia en cada part dun recurs monogrfic en ms duna part, aix sindica en el primer
nivell de la descripci amb [Diversos llocs] : [diversos editors] o lequivalent en una altra llengua; els llocs i els noms dels editors individuals sanoten en el segon nivell de la descripci o en
el segent.
Quan shan publicat totes les parts dun recurs monogrfic en ms duna part, la primera data i
la darrera sanoten al primer nivell (vegeu 4.3.10 i lapartat F, amb lesquema de puntuaci de
lrea 4). Les dates de cada part sanoten en el segon nivell de la descripci o en el segent.
Quan el recurs monogrfic en ms duna part est en curs de publicaci, la data de la primera
part publicada, independentment de la designaci numrica de la part, sanota en el primer nivell (vegeu 4.3.10). Les dates de cada part sanoten en el segon nivell o en el segent.
La menci dextensi sanota en qualsevol nivell que representi una part nica o que representi
les diverses parts, quan totes les parts han estat publicades i descrites.
219
APNDIX B. REGISTRES BIDIRECCIONALS

Els registres bidireccionals sn registres en diverses escriptures escrites desquerra a dreta i de
dreta a esquerra.
Excepte en els casos en qu la direcci de lescriptura canvia dins dun element, cada canvi
descriptura comena en una lnia nova de la descripci, al marge adequat. La puntuaci prescrita sanota a linici de lelement nou en lestil requerit per lescriptura, excepte el punt, la
coma i el punt i coma, que sanoten al final de lelement anterior en lestil requerit per
lescriptura (vegeu tamb A.3.2). Aix doncs, el punt, de la puntuaci punt, espai, gui llarg,
espai (. ), posa fi a lelement previ, i el gui llarg inicia lelement segent en una lnia nova i
al marge adequat.
/ -
= Dictionnaire moderne, franais-arabe / par Mitri Elias.
4.
= 4e dition, revue et augmente.
:
= Le Caire : Elias Modern Press, 1974.
(Dades en rab, transcrites en primer lloc)
Dictionnaire moderne, franais-arabe / par Mitri Elias
. / - =
4e dition, revue et augmente

. 4. =
Le Caire : Elias Modern Press
.1974 : =
(Dades en francs, transcrites en primer lloc)
220
APNDIX C. BIBLIOGRAFIA
Estndards internacionals
IFLA Study Group on the Functional Requirements for Bibliographic Records. Functional requirements for bibliographic records: final report. Mnchen: K.G. Saur, 1998. Disponible en
lnia:
http://www.ifla.org/en/publications/functional-requirements-for-bibliographic-records.
Trad. catalana: Requisits funcionals dels registres bibliogrfics. Barcelona: Biblioteca de
Catalunya: Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2009.
http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/frbr.pdf.
International Conference on Cataloguing Principles. Report. London: International Federation
of Library Associations, 1963.
International Federation of Library Associations and Institutions. Guidelines for the application
of the ISBDs to the description of component parts. London: IFLA Universal Bibliographic
Control and International MARC Programme, 1998. Disponible en lnia:
http://www.ifla.org/files/assets/cataloguing/isbd/component-parts.pdf. Trad. catalana: Pautes
per a laplicaci de les ISBD a la descripci de parts components. Barcelona: Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.
International Federation of Library Associations and Institutions. IFLA cataloguing principles:
the statement of international cataloguing principles (ICP) and its glossary in 20 languages.
Ed. by Barbara B. Tillett and Ana Lupe Cristn. Mnchen: K.G. Saur, 2009. Disponible en lnia: http://www.ifla.org/en/publications/statement-of-international-cataloguing-principles. Trad.
catalana dels principis: Declaraci de principis internacionals de catalogaci. Barcelona:
Biblioteca de Catalunya, 2009. http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/dpic2009.pdf.
International Organization for Standardization. ISO 2108:2005, Information and documentation
International standard book number (ISBN).
International standard serial number (ISSN).
International standard recording code (ISRC).
International Organization for Standardization. ISO 4217:2008, Codes for the representation of
currencies and funds.
International Organization for Standardization. ISO 10957:2009, Information and documentation International standard music number (ISMN)
International Organization for Standardization. ISO 80000-3:2006, Quantities and units. Part 3,
Space and time. Revisi de la ISO 31-1:1992.
Altres fonts consultades o citades
Anglo-American cataloguing rules. 2nd ed. Chicago: American Library Association, 1978, i
revisions subsegents. Trad. catalana: Regles angloamericanes de catalogaci: traducci de les
Anglo-American cataloging rules, second edition, 1988 revision. Barcelona: Biblioteca de Catalunya: Eumo, 1996. Regles angloamericanes de catalogaci: traducci de: Anglo-American
cataloguing rules, second edition, 2002 revision, 2005 update. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2008.
Bowers, Fredson. Principles of bibliographic description. Princeton, N.J.: Princeton University
Press, 1949.
Delsey, Tom. The logical structure of the Anglo-American cataloguing rules. 1998-1999. Disponible a: http://www.rda-jsc.org/docs.html.
221
Descriptive cataloging of rare materials (books). Washington, D.C.: Cataloging Distribution

Service, Library of Congress, 2007.
Fingerprints = Empreintes = Impronte. Paris: Institut de recherche et dhistoire des textes,
1984). 2 vol. Disponible en lnia: http://edit16.iccu.sbn.it/web_iccu/info/it/Impronta_regole.htm.
Es complementa amb la publicaci peridica: Nouvelles des empreintes = Fingerprint
newsletter. No. 1 (1981)- . Paris: Institut de recherche et dhistoire des textes, 1981- . Disponible en lnia: http://edit16.iccu.sbn.it/web_iccu/info/it/Impronta_notiziario.htm. Trad. catalana de
la primera obra: Empremta: regles per a lestabliment de lempremta i recull dexemples. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987.
Gaskell, Philip. A new introduction to bibliography. Oxford: Oxford University Press, 1972.
RDA/ONIX Framework for resource categorization. 2006. Disponible a: http://www.rdajsc.org/working2.html#chair-10.
Reitz, Joan M. ODLISonline dictionary for library and information science. Westport, Conn.:
Libraries Unlimited, 2004. Disponible en lnia: http://www.abc-clio.com/ODLIS/about.aspx.
U.S. Defense Mapping Agency, Hydrographic Topographic Center. Glossary of mapping,
charting and geodetic terms. 4th ed. 1981. Reimpressi: Honolulu, Hawai: University Press of
the Pacific, 2005.
Updike, D.B. Printing types: their history, forms and use. Cambridge: Harvard University
Press, 1937.
Vriesema, P.C.A The STCN-fingerprint. En: Studies in bibliography, 39 (1986), p. 93-100.
Disponible en lnia: http://etext.lib.virginia.edu/bsuva/sb/.
222
APNDIX D. Abreviatures
En els registres en llengua catalana es recomana ls de les abreviatures i els smbols segents,
per no es prescriu. Al llarg de la ISBD susen altres abreviatures dacord amb la norma ISO
80000-329 (vegeu A.6.4).
b/n
blanc i negre
CD
disc compacte (enregistraments sonors)
CD-I
disc compacte interactiu
CD-ROM
disc compact de memria noms de lectura
cm/s
centmetres per segon
col.
color
cop.
copyright
dim.
dimetre
estreo.
estereofnic
foto CD
disc compacte de fotos
f.
fulls
il.
illustracions
m/s
metres per segon
mono.
monofnic
p.
pgines
poP
data del fonograma (copyright denregistraments sonors)
quad.
quadrafnic
rpm
revolucions per minut
vol.
volum
29
International Organization for Standardization. ISO 80000-3:2006. Quantities and unitsPart 3: Space
and time.
223
APNDIX E. Glossari
Les definicions segents es donen per a aquells termes que a la ISBD susen en un sentit especial o en un de diversos significats ds general. Tamb es defineixen alguns termes que susen
en el sentit bibliogrfic normal. Les fonts dalgunes definicions sidentifiquen a continuaci de
la definici. Les citacions completes sanoten a la bibliografia (apndix C).
AACR2 = Anglo-American cataloguing rules, 2nd ed.
DCRM(B) = Descriptive cataloging of rare materials (books)
ODLIS = Joan M. Reitz, Online dictionary for library and information science (usat
amb perms)
USDMA = U.S. Defense Mapping Agency
Absorci (Absorption)
Incorporaci dun o ms recursos continus en un altre recurs continu. Els recursos continus absorbits perden normalment les seves identitats separades.
Accs (Access)
Vegeu: Accs directe; Accs remot.
Accs directe (Direct access)
s dun recurs electrnic mitjanant un suport fsic, com ara un disquet, una casset o un cartutx,
dissenyat per a ser inserit en un ordinador o en un altre dispositiu electrnic o en un perifric.
Accs local (Local access)
Vegeu: Accs directe.
Accs remot (Remote access)
s dun recurs electrnic, que est emmagatzemat en un servidor, mitjanant una xarxa
dordinadors.
Acrnim (Acronym)
Paraula formada a partir de la lletra o les lletres inicials de cada una de les parts successives o de
les parts principals i/o de cada una de les paraules successives o de les paraules principals dun
terme compost, com ara el nom duna entitat corporativa o un ttol. Vegeu tamb: Sigles.
Anotar (Record (verb))
Establir una descripci a partir dinformaci derivada o obtinguda del recurs, en lloc de copiar
la informaci textual exacta. Vegeu tamb: Transcriure.
Antiquria (Antiquarian)
Relatiu a recursos monogrfics antics.
rea (Area)
Secci principal de la descripci bibliogrfica que inclou dades duna categoria concreta o dun
conjunt de categories.
Ascensi (Ascension)
Vegeu: Ascensi recta.
Ascensi recta (Right ascension)
Distncia angular mesurada cap a lest sobre lequador, des de lequinocci vernal al cercle de 0
a 24 hores al voltant del cos celeste. [USDMA].
Avantttol (Avant-titre)
Informaci complementria del ttol que introdueix el ttol propi i que figura davant daquest a
la font prescrita dinformaci de lrea del ttol i de la menci de responsabilitat.
224
Bobina (Reel)
Suport cilndric amb pestanyes en els dos extrems i amb un forat que va dun costat a laltre, on
senrosca un rotlle de pellcula o de cinta magntica; susa per enregistrar microreproduccions
de text i/o dimatges (bobina de microfilm), o per reproduir so (bobina sonora), pellcules cinematogrfiques (bobina de pellcula) o vdeo (bobina de vdeo). Normalment es preveu que
sinsereixi en un dispositiu de visualitzaci o de reproducci.
Bobina de microfilm (Microfilm reel)
Vegeu: Bobina.
Bobina de pellcula (Film reel)
Vegeu: Bobina.
Bobina de vdeo (Video reel)
Vegeu: Bobina.
Bobina sonora (Sound reel)
Vegeu: Bobina.
Capalera (Masthead)
Menci del ttol, del propietari, dels editors, etc., dun diari o duna altra publicaci peridica. Si
b la seva situaci en el recurs varia, en el cas de la premsa es troba normalment a la pgina editorial o al capdamunt de la primera pgina; en el cas daltres publicacions peridiques sacostuma a
trobar a la pgina del sumari.
Capiculat (Back-to-back)
Vegeu: Publicaci capiculada.
Cartell (Poster)
Pster o placard concebut per ser exposat pblicament.
Cartella, mapa auxiliar (Inset (cartographic resources))
Diagrama, mapa o illustraci petita, que est impresa dins lrea dun mapa o duna illustraci
ms gran, i que normalment va dins dun marc bordejat per un requadre o un filet.
Cartutx (Cartridge)
Bobina de pellcula o de cinta magntica estotjada de manera permanent i amb els extrems
units per permetren la reproducci contnua, sense necessitat de rebobinar-la. Susa per enregistrar microreproduccions de text i/o dimatges (microfilm en cartutx), o per reproduir so (cartutx sonor), pellcules cinematogrfiques (pellcula en cartutx) o vdeo (videocartutx). Normalment est dissenyat per inserir-lo en un dispositiu reproductor o lector.
Cartutx sonor (Sound cartridge)
Vegeu: Cartutx.
Casset (Cassette)
Dispositiu demmagatzematge permanent de pellcula o de cinta magntica que incorpora bobines alimentadores i de recepci en una unitat extrable. Susa per enregistrar microreproduccions de text i/o dimatges (microfilm en casset), o per reproduir so (casset sonora), pellcules
cinematogrfiques (pellcula en casset) o vdeo (videocasset). Normalment est dissenyada per
inserir-la en un dispositiu reproductor o lector.
Casset sonora (Sound cassette)
Vegeu: Casset.
Coberta (Cover)
Embolcall extern dun recurs, en qualsevol material.
Collaci (Collation)
Llista de les signatures dun llibre, amb la indicaci del nombre de fulls de cada signatura.
225
Collecci (Series (1))

Publicaci seriada que consisteix en un conjunt de recursos separats que es publiquen en successi, numerats o sense numerar, i que cada un porta, a ms del seu ttol propi, un ttol
collectiu que saplica al conjunt com un tot, s a dir, un ttol de collecci.
Collecci cartogrfica (Map series)
Nombre dunitats cartogrfiques relacionades per separades i diferenciades fsicament i bibliogrficament i dissenyades pel productor o per lentitat editora perqu formin un conjunt nic. Per
al tractament bibliogrfic, el conjunt sidentifica collectivament per unes caracterstiques o una
combinaci de caracterstiques unificadores que hi figuren de manera habitual. Entre aquestes
caracterstiques hi ha: una designaci comuna (per exemple, un ttol collectiu, un nmero o la
combinaci de tots dos); el sistema didentificaci dels fulls (inclosos sistemes de numeraci successiva o cronolgica); lescala; leditor; les especificacions cartogrfiques; un format uniforme,
etc.
Collecci de monografies (Monographic series)
Vegeu: Collecci.
Collecci principal (Main series)
Collecci que inclou una o ms subcolleccions.
Colof (Colophon)
Menci que normalment figura al final del recurs i que dna informaci sobre la seva publicaci o
impressi i, en alguns casos, altra informaci bibliogrfica, incls el ttol. Concretament en els
llibres dels segles XV i XVI, i en els llibres asitics fins al segle XX, el colof pot donar informaci
que normalment es troba a la portada dels llibres posteriors. Vegeu tamb: Portada; Substitut de la
portada.
Companyia denregistrament (Recording company)
Vegeu: Companyia productora (enregistraments sonors).
Companyia productora (enregistraments sonors) (Production company (sound recordings))
Empresa responsable de fer un enregistrament sonor o de la seva reproducci en massa (per
exemple, el premsat de discos o la rplica de cpies de cinta).
Companyia productora (pellcules cinematogrfiques) (Production company (motion
pictures))
Empresa responsable de la gesti financera, tcnica i organitzativa de la creaci duna pellcula
cinematogrfica.
Contenidor (Container)
Qualsevol receptacle dun recurs, dun grup de recursos o duna part dun recurs, que s separable
fsicament del material que cont. La funda, llbum, lestoig, la capsa o la carpeta per a un conjunt de discos s un contenidor, per una casset o un cartutx no sn contenidors. Vegeu tamb:
Suport fsic.
Coordenades (recursos cartogrfics) (Coordinates (cartographic resources))
Latitud i longitud que defineixen la posici dun punt sobre la superfcie de la Terra o duna altra
esfera celeste. [USDMA, sota de Geographic coordinates].
Coordenades geogrfiques (Geographic coordinates)
Vegeu: Coordenades (recursos cartogrfics).
Data de fonograma (P) (Phonogram (P) date)
Data que figura en el smbol de copyright dun enregistrament sonor (p). Sota diferents convencions i lleis de copyright, t significats diversos, per en general indica la primera data de
lenregistrament sonor.
226
Data de publicaci, de producci i/o de distribuci (Date of publication, production and/or

distribution)
Data en qu un recurs es presenta oficialment a la venda o distribuci al pblic, i que normalment
es dna en forma dany. Difereix de les dates relatives a la responsabilitat intellectual, com ara les
dates de composici. [ODLIS, sota Publication date].
Declinaci (Declination)
Distncia angular a un cos de lesfera celeste, mesurat al nord o al sud de 90 respecte a lequador
celeste al llarg del cercle horari del cos; s comparable a la latitud en lesfera terrestre. [USDMA].
Descripci bibliogrfica (Bibliographic description)
Conjunt de dades bibliogrfiques que descriuen i identifiquen un recurs.
Descripci en ms dun nivell (Multilevel description)
Mtode de descripci bibliogrfica basat en la divisi de la informaci descriptiva en dos o ms
nivells. El primer nivell inclou informaci comuna a tot el recurs o al recurs principal. El segon
nivell i els segents inclouen informaci relativa a la part individual o a una altra unitat.
Designaci de part (recursos en ms duna part) (Part designation (multipart resources))
Numeraci que va a continuaci del ttol com i que, sola o en conjunci amb el ttol de la part,
serveix per distingir una part duna altra.
Designaci de secci (Section designation)
Designaci que va a continuaci del ttol com i que, sola o en conjunci amb un ttol de secci,
serveix per distingir una part dun grup de recursos relacionats, que tenen un ttol com. Vegeu
tamb: Designaci de subcollecci.
Designaci de subcollecci (Subseries designation)
Numeraci que va a continuaci del ttol de la collecci principal; pot anar sola o en conjunci
amb el ttol de la subcollecci. Vegeu tamb: Designaci de secci.
Designaci de ttol dependent (Dependent title designation)
Numeraci que, o b sola o b en combinaci amb el ttol dependent, serveix per distingir un recurs de dos o ms recursos relacionats que tenen un ttol com. Vegeu tamb: Designaci de secci; Designaci de subcollecci.
Designaci especfica del material (DEM) (Specific material designation (SMD))
Terme que indica la classe especfica de material (normalment la classe dobjecte fsic) a la qual
pertany el recurs.
Diapositiva (Slide)
Imatge en dues dimensions sobre una pellcula o un altre material transparent, muntada en un
marc, i concebuda per ser usada amb un projector o visor.
Diari (Newspaper)
Publicaci seriada que es publica a intervals sovintejats, normalment de manera diria, dues vegades per setmana, etc., que informa desdeveniments i tracta temes actuals i dinters general.
Dimensions (Dimensions)
Mesura lineal (altura, amplada i profunditat) dun recurs i/o, en el cas de recursos que requereixen
un equipament per ser usats, les dimensions rellevants per a ls del recurs.
Diorama (Diorama)
Representaci tridimensional duna escena, creada mitjanant la collocaci dobjectes, figures,
etc., davant dun fons bidimensional pintat.
Disc sonor (Sound disc)
1) Disc de plstic o dun altre material en el qual senregistren vibracions sonores.
2) Disc ptic en el qual el so senregistra digitalment en una superfcie metllica protegida per
un policarbonat plstic.
227
Document (Document)
Vegeu: Recurs.
Documentaci (Documentation)
Informaci publicada per leditor, el creador, etc., juntament amb el recurs; normalment pren la
forma de manuals o de guies (de vegades en format electrnic), que descriuen com iniciar, fer
funcionar i mantenir el recurs. Vegeu tamb: Material dacompanyament.
Documentaci dacompanyament (Accompanying documentation)
Vegeu: Documentaci.
Edici (Edition)
Tots els exemplars dun recurs produts bsicament a partir del mateix original i publicats per la
mateixa entitat o grup dentitats, o per una persona. En el cas dels recursos monogrfics antics,
tots els exemplars dun recurs imprs en qualsevol moment a partir, bsicament, de la mateixa
imposici. Vegeu tamb: Estat (recursos monogrfics antics); Exemplar variant; Forma tipogrfica; Imposici; Impressi; Reproducci facsmil; Tirada (recursos monogrfics impresos).
Editor (Publisher)
Persona o entitat corporativa que prepara i publica un recurs per a la venda o la distribuci pblica, normalment sobre la base dun contracte legal que concedeix a leditor alguns drets exclusius a canvi del risc econmic de la publicaci, i que acorda compensar lautor, normalment amb
la participaci en els beneficis. En els llibres antics, leditor i limpressor sn sovint la mateixa
persona o entitat, per des de la meitat del segle XIX, les dues funcions han estat realitzades per
persones o entitats separades. [ODLIS].
Element (Element)
Paraula, frase o grup de carcters que representa una unitat diferent dinformaci bibliogrfica i
que forma part duna rea de la descripci bibliogrfica.
Empremta (recursos monogrfics antics) (Fingerprint (older monographic resources))
Grup de carcters obtingut del recurs amb lobjectiu didentificar ledici inequvocament.
Lempremta consta duna srie de carcters extrets dun determinat nombre de llocs fixos del text
del recurs, seguida dun nmero que indica la font dun o ms dels carcters, i/o una lletra que
indica la direcci dels corondells, i/o la data tal com figura a lrea de la publicaci, la producci,
la distribuci, etc.
Encartament (Insert)
Recurs que es publica amb un altre, inserint-lo entre les seves pgines, ja sigui de manera solta o
fixa, ja sigui regularment o ocasionalment. Qualsevol material imprs, com ara un mapa, una
illustraci, un formulari de subscripci, un suplement amb publicitat, incls sense relligar en un
llibre o una publicaci peridica i que no s una part integrant de la publicaci. [ODLIS]. Vegeu
tamb: Material dacompanyament; Ttol com; Ttol dependent.
Encartament (recursos monogrfics antics) (Inset (older monographic resources))
Qualsevol full o quadern imprs en un procs separat, que no s part integrant dels quaderns regulars de fulls, per que es publica amb el recurs. En enquadernaci, una secci de dos o ms fulls
collocats dins duna altra secci de tal manera que els plecs posteriors de tots es cusen amb el
mateix fil. La secci inserida pot anar a la part exterior de la secci principal, o es pot situar al seu
centre o en algun lloc intermedi en el seu interior. La tcnica susa per incloure lmines de manera
gil.
Enquadernat amb (Bound with)
Designaci usada per a recursos impresos, inclosos en un volum amb un o ms recursos que han
estat aplegats i enquadernats amb posterioritat a la seva publicaci. s una informaci que fa
referncia a un exemplar concret. Vegeu tamb: Publicat amb.
Enregistrament de vdeo (Video recording)
Enregistrament dimatges visuals, normalment en moviment i amb acompanyament de so, dissenyat per a la seva reproducci en un televisor o en un altre dispositiu electrnic.
228
Enregistrament sonor (Sound recording)

Enregistrament en el qual shan enregistrat vibracions sonores amb mitjans mecnics o elctrics
de manera que el so es pugui reproduir. [AACR2].
Entitat corporativa (Corporate body)
Qualsevol organitzaci o grup de persones i/o dorganitzacions que sidentifica amb un nom concret. Inclou els noms ocasionals de grups i esdeveniments, com ara reunions, congressos, jornades,
expedicions, exposicions, festivals i fires. Entre els exemples comuns dentitats hi ha les associacions, les institucions, les empreses comercials, les organitzacions no lucratives, els governs, les
unitats de ladministraci pblica, i les institucions i les conferncies religioses. Vegeu tamb:
Entitat editora.
Entitat editora (Issuing body)
Entitat corporativa sota els auspicis de la qual es pot publicar un recurs. Lentitat pot ser la responsable intellectual del recurs o no ser-ho, i pot ser leditora comercial o no.
poca (recursos cartogrfics) (Epoch (cartographic resources))
Moment arbitrari en el temps al qual es refereixen les mesures de posici dun cos o lorientaci
duna rbita. [USDMA].
Equinocci (recursos cartogrfics) (Equinox (cartographic resources))
Un dels dos punts dintersecci de leclptica i lequador celeste, ocupat pel Sol quan la seva declinaci s de 0. [USDMA].
Equip (Kit)
Vegeu: Recurs multimdia.
Escala (recursos cartogrfics) (Scale (cartographic resources))
Relaci entre una distncia en el recurs i la distncia real que representa.
Escissi (Split)
Divisi dun recurs continu en dos o ms recursos continus nous i separats.
Estndard de contingut (Content standard)
Conjunt detallat de regles per preparar registres bibliogrfics per descriure i representar recursos
que formen part de colleccions de biblioteques i darxius. Selaboren estndards de contingut per
mantenir la consistncia dins dun catleg i entre catlegs de biblioteques o arxius que usen el
mateix estndard. El terme contingut fa referncia al contingut bibliogrfic o descriptiu del
registre i no pas al contingut del recurs que es descriu.
Estat (recursos monogrfics antics) (State (older monographic resources))
Variant en un recurs que el distingeix daltres exemplars de la mateixa impressi o tirada en
qualsevol aspecte que leditor no ha identificat com un esfor editorial separat. Vegeu tamb:
Edici; Impressi; Tirada (recursos monogrfics impresos).
Estereograma (Stereograph)
Diapositives o imatges, muntades en parelles, dissenyades per produir un efecte ptic tridimensional quan susen amb un visor estereoscpic. Les imatges estereoscpiques es poden imprimir
sobre una superfcie opaca, de manera que es puguin usar amb un visor manual que consisteix
en lents bicolor muntades en un marc de cartr. Les imatges estereoscpiques susen sovint com
a illustracions de llibres.
Exemplar variant (Variant copy)
Exemplar que presenta diferncies bibliogrficament significatives respecte a altres exemplars de
la mateixa edici. El terme pot fer referncia a una impressi, una tirada o un estat.
Extensi (Extent)
Nombre dunitats i/o de subunitats que formen un recurs, per exemple, els volums i/o les pgines
dun text imprs, els fotogrames duna filmina, la durada o el temps de reproducci dun recurs
audiovisual.
229
Fascicle (Fascicle)
Divisi dun recurs imprs que, per convenincia de la publicaci o la impressi, es publica en
petits lliuraments, que normalment sn incomplets en ells mateixos i que no coincideixen necessriament amb alguna de les divisions formals de lobra en parts, etc. Normalment, el fascicle va
protegit amb embolcalls provisionals. Pot anar numerat o no. Un fascicle es distingeix duna part
perqu s una divisi provisional duna obra ms que una unitat componenet formal. [AACR2].
Filmina (Filmstrip)
Rotlle de pellcula, normalment de 16 mm o de 35 mm, que cont una successi dimatges dissenyades per ser visualitzades fotograma per fotograma, amb so integral o sense. Si el costat ms
curt del fotograma s parallel a les perforacions de la bobina, la filmina es descriu com a fotograma simple; si el costat ms llarg del fotograma s parallel a les perforacions de la bobina, es
descriu com a fotograma doble.
Fitxa de pregunta rpida (Flash card)
Fitxa o altre material opac imprs amb paraules, xifres o imatges impreses i destinat a ser mostrat
de manera rpida.
Font preferida dinformaci (Preferred source of information)
Font de les dades bibliogrfiques a la qual sha de donar preferncia com a font a partir de la qual
es prepara la descripci bibliogrfica (o una part daquesta descripci). Inclou el ttol i normalment s la font ms completa dinformaci sobre el recurs. Es tria dacord amb un ordre de preferncia que depn del tipus de recurs.
Font principal dinformaci (Chief source of information)
Vegeu: Font preferida dinformaci.
Fonts dinformaci (Sources of information)
Vegeu: Font preferida dinformaci; Fonts prescrites dinformaci.
Fonts prescrites dinformaci (Prescribed sources of information)
Font o fonts de les quals sobt la informaci de cada element o rea de la descripci bibliogrfica.
La informaci obtinguda de fora de les fonts prescrites duna rea va entre claudtors.
Forma del contingut (Content form)
Forma o formes fonamentals en qu sexpressa el contingut dun recurs.
Forma tipogrfica (Type form)
Combinaci dimposicions, disposades i encaixades en un marc, usada per imprimir una cara dun
full.
Format (Format)
En general, fa referncia a la presentaci fsica concreta dun recurs.
Format (msica notada) (Format (notated music))
Vegeu: Format musical.
Format (recursos electrnics) (Format (electronic resources))
Manera en qu les dades sorganitzen en un suport dentrada, de sortida o demmagatzematge de
dades. Vegeu tamb: Suport; Suport fsic.
Format (recursos monogrfics antics) (Format (older monographic resources))
Indicaci del nombre de pgines imposades en cada forma tipogrfica. En un folio (2, 2:o, etc.) hi
ha dues pgines en cada forma; en un quarto (4, 4:o, etc.), nhi ha quatre; en un octavo (8, 8:o,
etc.), vuit, i aix successivament.
Format bibliogrfic (Bibliographic format)
Vegeu: Format (recursos bibliogrfics antics).
Format musical (Music format)
Forma fsica en qu es presenta un recurs de msica notada (per exemple, partitura, particelles).
Tamb es coneix com a format de presentaci musical.
230
Fotografia (Photograph)
Imprs opac produt per lacci de la llum sobre una pellcula sensible.
Fotogrames horitzontals (Comic mode)
Arranjament de les imatges successives en un microfilm o en una filmina amb la base de cada
fotograma parallela als marges de la pellcula. Vegeu tamb: Fotogrames verticals. [ODLIS].
Fotogrames verticals (Cine mode)
Arranjament de les imatges successives en un microfilm o en una filmina amb la base de cada
fotograma perpendicular als marges de la pellcula. Vegeu tamb: Fotogrames horitzontals.
Fracci representativa (Representative fraction)
Escala dun mapa o un altre recurs cartogrfic expressada com una fracci o relaci. [USDMA].
Full (Leaf)
Cadascuna de les unitats en qu es plega el full o mig full original de paper, pergam, etc. per formar part dun llibre, un fullet, una revista, etc.; cada full consisteix en dues pgines, una en cada
cara, i una delles o totes dues poden ser en blanc. [AACR2].
Full (Sheet)
Tal com susa en lrea de la descripci del material, equival a una pea nica de paper, diferent
dun plec solt, que pot anar impresa per una cara o per totes dues.
Full (recursos monogrfics antics) (Sheet (older monographic resources))
Pea de paper, o de qualsevol altre material, fabricada en una mida que permet cobrir la forma
tipogrfica duna premsa.
Full solt (Broadsheet)
Vegeu: Plec solt.
Fulls solts (Looseleaf)
Vegeu: Recurs en fulls solts actualitzables.
Fusi (recursos continus) (Merger (continuing resources))
Uni de dos o ms recursos continus per formar-ne un de nou. En general, els recursos fusionats
perden les seves identitats separades anteriors.
Gravat (Print)
Aiguafort, gravat, litografia, etc., en una edici limitada dartista.
Holograma (Hologram)
Imatge tridimensional realitzada mitjanant un procs basat en el principi de la interferncia de la
llum.
Identificador del recurs (Resource identifier)
Nmero o designaci alfanumrica associada a un recurs per tal didentificar-lo dacord amb un
estndard internacional, com ara un ISBN, un ISSN o una designaci assignada per un editor.
Illustraci (Illustration)
Representaci diagramtica, pictrica o grfica que figura en un recurs.
Illustraci en color (Coloured illustration)
Illustraci que cont qualsevol color; el negre, el blanc i lescala de grisos no es consideren
colors.
Imatge fixa (Graphic)
Representaci grfica bidimensional (o conjunt de representacions grfiques) produda en la seva
forma original mitjanant tcniques com ara el dibuix, el gravat, la pintura o la fotografia. Les
imatges fixes normalment es poden apreciar a ull nu, tot i que en el cas concret de les estereografies es requereix un aparell especial per visualitzar-les.
Imposici (Type page)
Arranjament dels tipus mbils en la forma usada per imprimir una pgina sobre un full de paper.
231
Impressi (Impression)
1) Tots els exemplars duna edici produts a la vegada o en una mateixa operaci.
2) Tots els exemplars dels fulls dun recurs impresos en una sola tirada i amb la mateixa composici tipogrfica de les pgines. Vegeu tamb: Edici; Estat (recursos monogrfics antics); Exemplar variant; Tirada (recursos monogrfics impresos).
Impressor (Printer)
Persona o organisme que imprimeix un recurs imprs, i que es diferencia de leditor que publica el
recurs i del llibreter que el posa a la venda. En els primers impresos, leditor i limpressor sovint
eren la mateixa persona o el mateix organisme. [ODLIS].
Informaci complementria del ttol (Other title information)
Paraula, frase o grup de carcters que apareix associat i subordinat al ttol propi del recurs. La
informaci complementria del ttol tamb figura associada i subordinada a altres ttols (per
exemple, a ttols parallels, a ttols dobres individuals incloses en el recurs, a ttols en mencions
de collecci/subcollecci). La informaci complementria del ttol qualifica, explica o completa
el ttol al qual es refereix, o s indicativa del carcter, el contingut, etc., del recurs o de les obres
que inclou, o del motiu o la circumstncia de la producci del recurs. El terme inclou subttols i
avantttols, per no inclou altres ttols (per exemple, ttols del llom, del contenidor, de la funda, o
altres formes del ttol propi) trobades en el recurs per no en les fonts prescrites dinformaci de
lrea que es descriu.
ISBN (Nmero internacional normalitzat per a llibres) (ISBN (International Standard Book
Number))
Nmero que identifica de manera nica un llibre o un producte similar a un llibre, tal com es defineix a la norma internacional ISO 2108.
ISMN (Nmero internacional normalitzat per a msica) (ISMN (International Standard Music
Number))
Nmero que identifica de manera nica una publicaci de msica impresa, tal com es defineix a la
norma internacional ISO 10957.
ISRC (Codi internacional normalitzat per a enregistraments) (ISRC (International Standard
Recording Code))
Nmero que identifica de manera nica un enregistrament sonor o un enregistrament de vdeo de
msica, tal com es defineix a la norma internacional ISO 3901.
ISSN (Nmero internacional normalitzat per a publicacions seriades) (ISBN (International
Standard Serial Number))
Nmero de vuit dgits assignat a un recurs continu per la Xarxa de lISSN, tal com es defineix a la
norma internacional ISO 3297.
Iteraci (Iteration)
Instncia dun recurs integrant, ja sigui en el moment de publicar-se per primera vegada o desprs
que shagi actualitzat.
Joc (Game)
Conjunt de materials dissenyat per ser usat, dacord amb unes regles establertes, amb finalitats
ldiques i/o educatives.
Lmina (Plate)
Full que cont material dillustraci, amb o sense text explicatiu, que no forma part dels preliminars ni de la seqncia principal de pgines o fulls, o que no forma part integrant dels quaderns de
fulls de text. En el cas dels recursos monogrfics antics, les lmines sn sempre fulls que estan
impresos amb una tcnica diferent de la tipogrfica. Les lmines poden incloure fulls que noms
inclouen text gravat. Vegeu tamb: Illustraci.
Lmina didctica (Study print)
Imatge acompanyada de preguntes o dexplicacions, que sovint van impreses en el verso.
232
Lloc de publicaci (Place of publication)

Localitzaci geogrfica on es publica el recurs, que normalment es dna en una font dinformaci
en la forma de nom de ciutat. [ODLIS].
Logotip (Logo)
Emblema o disseny grfic usat en publicacions i en materials publicitaris per una companyia, una
organitzaci, una agncia o una instituci com a marca comercial o smbol de la seva identitat.
[ODLIS].
Marca comercial (Trademark name)
Vegeu: Nom comercial.
Material dacompanyament (Accompanying material)
Qualsevol material publicat amb el recurs que es descriu i destinat a ser usat amb ell. Vegeu
tamb: Documentaci; Encartament.
Menci de collecci (Series statement)
Menci que identifica una collecci o un recurs monogrfic en ms duna part, al qual pertany
el recurs. La menci pot incloure qualsevol numeraci del recurs dins de la collecci o del recurs monogrfic en ms duna part.
Menci de material dacompanyament (Accompanying material statement)
Breu descripci del material dacompanyament.
Menci de responsabilitat (Statement of responsibility)
Menci, transcrita del recurs que es descriu, que fa referncia a les persones responsables del
seu contingut intellectual o artstic, a les entitats corporatives de qui nemana el contingut, o a
les persones i entitats responsables de lexecuci del seu contingut. [AACR2].
Menci dedici (Edition statement)
Paraula, frase o grup de carcters que indica que el recurs pertany a una edici.
Microcpia opaca (Microopaque)
Fitxa opaca rectangular que porta una srie de microfotografies disposades segons dos eixos.
Microfilm en cartutx (Microfilm cartridge)
Vegeu: Cartutx.
Microfilm en casset (Microfilm cassette)
Vegeu: Casset.
Microfitxa (Microfiche)
Full rectangular de pellcula que cont un conjunt de microfotografies disposades en dos eixos.
Solen incloure un ttol i altres dades bibliogrfiques que es poden llegir sense ser ampliades.
Microforma (Microform)
Recurs amb imatges massa petites perqu puguin llegir-se a ull nu i que requereixen ser ampliades
per permetren la lectura.
Mural (Wallchart)
Full opac dissenyat per exposar i mostrar dades en forma grfica o tabulada.
Msica notada (Notated music)
Recurs musical destinat a la lectura i reprodut mitjanant mtodes com ara la impressi, el fotocopiat, lfset, la digitalitzaci, etc. Els recursos de msica notada inclouen msica concebuda per
ser executada, tutorials, estudis, exercicis i edicions facsmils de manuscrits musicals.
Nom comercial (Label name)
Nom o marca comercial associada amb tots o alguns dels productes dun editor o duna companyia de producci, sobretot en el cas denregistraments sonors.
Nom del conjunt de dades (Data set name)
Vegeu: Nom del fitxer.
233
Nom del fitxer (File name)

Nom que normalment consisteix en un nmero limitat de carcters alfanumrics que susa per
identificar tant un recurs de dades com un programa dordinador. Tamb es coneix com a nom del
conjunt de dades.
Numeraci (Numbering)
Identificaci de cada un dels nmeros o parts successives dun recurs. La numeraci pot incloure
una xifra, una lletra, qualsevol altre carcter o una combinaci dels anteriors, amb o sense una
paraula dacompanyament (volum, nmero, etc.) i/o una designaci cronolgica.
Nmero (publicacions seriades) (Issue (serials))
Una de les parts successives duna publicaci seriada.
Nmero de catleg (Catalogue number)
Nmero didentificaci que un segell discogrfic assigna a un enregistrament.
Nmero de leditor (msica notada) (Publishers number (notated music))
Nmero dordre que poden donar els editors de msica i que normalment figura a la portada dels
recursos de msica notada. Permet identificar el recurs i facilitar-ne les comandes i la distribuci.
Pot incloure el nom de leditor.
Nmero de planxa (msica notada) (Plate number (notated music))
Nmero que sassignava a les planxes originals, que actualment figura imprs al peu duna pgina
de msica notada, i que identifica les planxes a partir de les quals simprimia una edici. Un nmero de planxa pot consistir en una combinaci de nmeros, lletres o smbols; pot incloure el
nmero de leditor.
Paginaci (Pagination)
Numeraci seqencial de les pgines dun text imprs. Per als objectius de la ISBD, el terme inclou la numeraci dels fulls, les columnes, etc.
Pantalla de ttol (recursos electrnics) (Title screen (electronic resources))
Pantalla que presenta les dades dun recurs electrnic, que inclou el ttol propi i normalment,
malgrat que no sigui necessari, la menci de responsabilitat i les dades relatives a la publicaci.
[AACR2].
Papergraf (Flip chart)
Conjunt de fulls de dades integrats temticament, articulats junts per la part superior o la lateral, i
dissenyat per a la presentaci en un cavallet.
Particella (msica notada) (Part (notated music))
Msica impresa per a s dun dels intrprets en un conjunt. Vegeu tamb: Particella de piano
(viol, etc.) director.
Particella de director (Conductor part)
Vegeu: Particella de piano (viol, etc.) director.
Particella de piano (viol, etc.) director (Piano (violin, etc.) conductor part)
Particella a la qual shan afegit anotacions per permetre que lexecutant dun instrument pugui fer
tamb de director. De vegades tamb se lanomena Partitura de piano (viol, etc.) director.
Particella musical (Music part)
Vegeu: Particella (msica notada).
Partitura (Score)
Msica notada que consisteix en una srie de pentagrames que mostren totes les parts duna
obra musical disposades verticalment, de manera que les parts es poden llegir simultniament.
Una obra per a un instrument o una veu no es pot presentar en una partitura. Vegeu tamb: Partitura de butxaca; Partitura de cor; Partitura gui; Partitura reduda; Reducci per a cant i piano.
234
Partitura de butxaca (Miniature score)

Partitura de mida reduda que no est concebuda principalment perqu susi en lexecuci. De
vegades se la designa com a partitura de treball o destudi.
Partitura de cor (Chorus score)
Msica notada duna obra per a veus i instruments que noms dna la msica coral en forma de
partitura sense la msica instrumental.
Partitura de treball (Study score)
Vegeu: Partitura de butxaca.
Partitura destudi (Study score)
Vegeu: Partitura de butxaca.
Partitura gui (Condensed score)
Msica notada que dna noms les parts musicals principals en un nombre mnim de pentagrames,
i que normalment est organitzada en seccions instrumentals.
Partitura reduda (Close score)
Msica notada que dna totes les parts en un nombre redut de pentagrames, normalment dos.
Pellcula cinematogrfica (Motion picture)
Tira de pellcula, amb o sense una banda sonora magntica o ptica, que porta una seqncia
dimatges que creen la illusi de moviment quan es projecten en successi rpida.
Pellcula en bucle (Film loop)
Tira de pellcula amb els dos extrems units per permetren la reproducci continuada. Normalment es presenta en forma de cartutx, en pellcula de 8 mm i amb un temps mxim de reproducci de 4 minuts i mig. [ODLIS].
Pellcula en cartutx (Film cartridge)
Vegeu: Cartutx.
Pellcula en casset (Film cassette)
Vegeu: Casset.
Periodicitat (Frequency)
Intervals en qu es publiquen els nmeros o les parts duna publicaci seriada o les actualitzacions
dun recurs integrant, com ara diriament, setmanalment, mensualment, anualment.
Plec solt (Broadsheet)
Full publicat separadament, imprs noms per una cara i concebut per ser llegit desplegat; en
general est pensat per ser enganxat, distribut pblicament o venut. Entre els exemples hi ha les
proclames, els fulls volants, els fulls amb canons i els fulls de notcies.
Portada (Title page)
Pgina que normalment es troba a linici dun text imprs, que presenta la informaci ms completa sobre el recurs i lobra o les obres que cont. Inclou un ttol i normalment, per no necessriament, la informaci ms completa del ttol, la menci de responsabilitat i la menci de publicaci del tot o de la part. Vegeu tamb: Colof.
Portada analtica (Analytical title page)
Portada duna monografia inclosa dins duna collecci de monografies o duna part titulada
separadament dun recurs monogrfic en ms duna part.
Portada de la collecci (Series title page)
Portada addicional on figura el ttol propi de la collecci i normalment, tot i que no necessriament, altra informaci sobre la collecci (per exemple, la menci de responsabilitat, la designaci numrica, la data de publicaci o el ttol del recurs dins de la collecci).
235
Portadella (Half title)

Recto del full que precedeix la portada, amb el ttol del llibre imprs en forma completa o abreujada i normalment en una font de mida ms petita que aquella en la qual el ttol propi figura imprs a la portada. [ODLIS].
Preliminars (Preliminaries)
La portada, les portades o el substitut de la portada, juntament amb el verso de la portada, les
portades o el substitut de la portada, i qualsevol pgina que precedeixi la portada, les portades o el
substitut de la portada.
Productor (enregistraments sonors) (Producer (sound recordings))
Persona que t la responsabilitat tcnica dun enregistrament sonor. Un productor tamb pot ser
responsable en major o menor grau dels aspectes creatius i altres aspectes de lenregistrament
sonor.
Productor (pellcules cinematogrfiques) (Producer (motion pictures))
Persona que t la responsabilitat general de fer possible una pellcula cinematogrfica. Les responsabilitats especfiques es poden relacionar en major o menor grau amb els aspectes creatius i
tcnics duna producci concreta.
Productor (recursos electrnics) (Producer (electronic resources))
Persona o entitat corporativa amb la responsabilitat financera i/o administrativa dels processos
fsics que fan possible lexistncia dun recurs electrnic. Les responsabilitats especfiques es poden relacionar en major o menor grau amb els aspectes creatius i tcnics duna obra concreta, inclosa la recollida de dades i la seva conversi a un format llegible per ordinador.
Projecci (recursos cartogrfics) (Projection (cartographic resources))
Disposici sistemtica de lnies sobre una superfcie plana per representar els parallels de latitud i
els meridians de longitud de la Terra o duna secci de la Terra o duna altra esfera celeste.
[USDMA, sota Map projection].
Projecci cartogrfica (Map projection)
Vegeu: Projecci (recursos cartogrfics).
Publicaci (Publication)
Vegeu: Recurs.
Publicaci capiculada (Back-to-back)
Forma denquadernaci en la qual dos textos estan relligats junts i cada un dells comena en
una de les cobertes, amb les pgines en la mateixa orientaci en relaci amb el llom; per exemple, un text en francs i un en rab relligats junts. Vegeu tamb: Text contraposat.
Publicaci seriada (Serial)
Recurs continu publicat en una successi de nmeros o de parts discretes, que normalment porten numeraci i que no t una conclusi predeterminada. Entre els exemples de publicacions
seriades hi ha les revistes cientfiques i professionals, i les de divulgaci, les revistes electrniques, els directoris que es publiquen de manera peridica, els informes anuals, els diaris i les
colleccions de monografies.
Publicat amb (Issued with)
Designaci usada en el cas dun recurs que un editor publica conjuntament amb un o ms recursos
diferents (normalment amb portades i paginaci per separat). Vegeu tamb: Enquadernat amb.
Puntuaci prescrita (Prescribed punctuation)
Puntuaci proporcionada pel centre de catalogaci dacord amb les especificacions de la ISBD i
que precedeix o tanca un element o una rea de la descripci bibliogrfica.
Quadern (recursos monogrfics antics) (Gathering (older monographic resources))
Nombre de plecs arranjats lun dins de laltre. Normalment un full forma un quadern, per si la
imposici de pgines es fa en mitjos fulls, o en altres fraccions dun full complet, el full imprs
pot formar ms dun quadern. Aix mateix, tamb es poden reunir diversos fulls en un sol quadern.
236
Un foli (2, 2:o, etc.) pot estar format per quaderns de quatre fulls (dos fulls per quadern) o de sis
fulls, etc.
Qualificaci del contingut (Content qualification)
Tipus de contingut, presncia o absncia de moviment, dimensionalitat o natura sensorial dun
recurs.
Recurs (Resource)
Entitat, tangible o intangible, que inclou un contingut intellectual i/o artstic, que est concebuda, produda i/o editada com una unitat, i que s la base duna descripci bibliogrfica. Els
recursos inclouen text, msica, imatges fixes i en moviment, mapes, enregistraments sonors i
enregistraments de vdeo, dades i programes electrnics, inclosos els recursos que es publiquen
en srie. Vegeu tamb: Recurs sencer.
Recurs audiovisual (Audiovisual resource)
Recurs en un suport que combina so amb imatges visuals, per exemple, una pellcula cinematogrfica o un enregistrament de vdeo amb banda sonora, o una presentaci de diapositives
sincronitzada amb una cinta dudio [ODLIS].
Recurs bibliogrfic (Bibliographic resource)
Vegeu: Recurs.
Recurs cartogrfic (Cartographic resource)
Representaci, totalment o en part, de la Terra o dun altre cos celeste a qualsevol escala, com
ara mapes i plnols bidimensionals i tridimensionals; cartes aeronutiques, nutiques i celestes;
globus; diagrames de blocs; seccions de mapes; fotografies aries, via satllit i des de lespai;
imatges de teledetecci; atles; vistes a vol docell.
Recurs continu (Continuing resource)
Recurs que es publica al llarg del temps sense una conclusi predeterminada. Els recursos continus poden ser publicacions seriades i recursos integrants.
Recurs electrnic (Electronic resource)
Recurs que consisteix en materials controlats per ordinador, inclosos materials que requereixen
ls dun perifric (per exemple, un lector de CD-ROM) connectat a un ordinador; els recursos es
poden usar de manera interactiva o no. Sinclouen dos tipus de recursos: dades (informaci en
forma de nmeros, lletres, grfics, imatges i so, o una combinaci daquests elements), i programes (instruccions o rutines per executar determinades tasques que inclouen el processament de
dades). A ms, poden combinar-se i incloure dades electrniques i programes (per exemple, programari educatiu amb text, grfics i programes).
Aquesta definici saplica a la majoria de recursos electrnics, i inclou els recursos als quals
saccedeix mitjanant telecomunicacions. Tamb inclou els recursos produts i/o generats per a
una distribuci limitada, per pagament segons demanda o per encrrec. Es considera que un recurs
que resideix en la memria permanent dun ordinador (ROM) forma part del dispositiu on est
emmagatzemat i, si es cataloga, es tracta com un recurs que requereix accs remot. Es considera
que les joguines programades, les calculadores i altres objectes programats estan fora de labast de
la ISBD.
Recurs en fulls solts actualitzables (Updating looseleaf)
Recurs integrant que consisteix en un o ms volums de base que sactualitzen mitjanant pgines
separades que sinsereixen, es retiren del volum o substitueixen les existents.
Recurs en ms duna part (Multipart resource)
Recurs compost de parts discretes que ha estat concebut, creat, realitzat o arranjat com una unitat.
Un recurs en ms duna part pot ser un recurs monogrfic en ms duna part o una publicaci
seriada.
237
Recurs imprs (Printed resource)

Recurs en format llegible a ull nu o recurs estampat en relleu destinat a persones amb problemes
de visi. Shi inclouen els recursos publicats per a distribuci limitada o per a venda segons
demanda.
Recurs integrant (Integrating resource)
Recurs que samplia o es modifica mitjanant actualitzacions que no es mantenen separades, sin
que sintegren en el conjunt. Els recursos integrants poden ser finits o continus. Entre els exemples
dels recursos integrants hi ha les publicacions en fulls solts que sactualitzen i els llocs web que
sactualitzen.
Recurs monogrfic (Monographic resource)
Recurs que s complet en una part o que est pensat perqu es completi en un nombre finit de
parts.
Recurs monogrfic antic (Older monographic resource)
Recurs produt abans de la introducci de la impremta mecnica el segle XIX. Inclou tant els recursos publicats per al mercat comercial, com aquells recursos impresos en tirades limitades, o fins i
tot en cpies niques, per a distribuci privada o molt limitada.
Recurs monogrfic en ms duna part (Multipart monographic resource)
Recurs monogrfic en un nombre finit de parts separades fsicament, que se sap que ha estat concebut o publicat com una unitat. Les parts separades poden tenir els seus propis ttols i mencions
de responsabilitat. Cap de les parts no sidentifica com a principal.
Recurs multimdia (Multimedia resource)
Recurs que inclou dos o ms suports diferenciats o formes diferents del mateix suport, cap dels
quals no sidentifica com a principal. En general, es preveu que el recurs susi com una unitat.
Vegeu tamb: Suport.
Recurs sencer (Whole resource)
Entitat que inclou el recurs prpiament dit, el seu contenidor, la documentaci i altre material
dacompanyament, tal com es va produir i/o publicar com una unitat, i que s la base duna descripci bibliogrfica nica. Vegeu tamb: Recurs.
Recurs visual (Visual resource)
Recurs amb un contingut que consisteix principalment en imatges, ja siguin fixes o en moviment,
projectades o no projectades (per exemple, gravats, fotografies, pellcules cinematogrfiques,
enregistraments de vdeo).
Reducci per a cant i piano (Vocal score)
Msica notada duna obra per a veus i instruments, que dna les parts vocals en forma de partitura
i les instrumentals en reducci per a teclat.
Reimpressi (Reissue)
Conjunt de cpies dun recurs que sidentifica amb una menci, o dalguna altra manera, i que
ha estat produt a partir de la mateixa cpia mestra que una impressi anterior, en la mateixa
forma fsica i per la mateixa empresa editora o companyia de producci. Vegeu tamb: Edici.
Reimpressi (Reprint)
1) Nova edici que reprodueix el text duna edici anterior el ms exactament possible.
2) Nova impressi feta a partir de la mateixa cpia mestra que una edici anterior o derivada
della.
Reimpressi facsmil (Facsimile reprint)
Vegeu: Reproducci facsmil.
Reproducci duna obra dart (Art reproduction)
Obra dart reproduda mecnicament en una edici comercial.
238
Reproducci facsmil (Facsimile reproduction)

Nova edici dun recurs en la qual la part principal s una reproducci exacta de les pgines originals duna edici anterior. Normalment la realitza un editor diferent del de ledici original, i
sovint t la seva prpia portada i un material introductori.
Requadre (recursos cartogrfics) (Neat line (cartographic resources))
Lnia que delimita el detall dun mapa.
Resoluci (recursos cartogrfics) (Resolution (cartographic resources))
Precisi amb qu una escala cartogrfica determinada pot descriure la localitzaci i la forma de
les caracterstiques geogrfiques. Com ms gran s lescala, ms alta ser la seva possible resoluci. A mesura que lescala cartogrfica disminueix, tamb disminueix la resoluci, i els lmits
de les caracterstiques o accidents shan de suavitzar, simplificar o no mostrar-se; per exemple,
les zones petites shauran de representar com a punts. Una imatge dun metre de resoluci significa que cada pxel de la imatge representa un metre quadrat sobre el terreny.
Resoluci (recursos grfics) (Resolution (graphic resources))
Unitat de mesura ms petita usada per enregistrar les dades duna imatge digital; sexpressa en
punts per polzada, pxels per lnia o lnies per millmetre. Indica la quantitat dinformaci que
hi ha en un pxel de la imatge.
Secci (recursos continus) (Section (continuing resources))
Part dun grup de recursos seleccionats que tenen un ttol com. Normalment, la secci es dedica a una categoria temtica concreta i sidentifica amb un ttol com a tot el grup, un ttol de
secci i/o una designaci de secci. Hi poden haver dos o ms nivells jerrquics de seccions
(subseccions).
Srie (Series (2))
Seqncia numerada de nmeros o de parts dins duna publicaci seriada (per exemple, Notes
and queries, 1st series, 2nd series, etc.).
Sigles (Initialism)
Lletres inicials del nom duna organitzaci o duna altra entitat corporativa o de qualsevol altre
grup de paraules. Vegeu tamb: Acrnim.
Signatura (recursos monogrfics antics) (Signature (older monographic resources))
Una o ms lletres, i/o smbols, i/o nmeros, impresos normalment al peu del recto de la primera
pgina i dalgunes de les pgines segents de cada quadern dun recurs. Susa per assegurar la
impressi correcta, el plegat i el muntatge del recurs.
Subcollecci (Subseries)
Collecci que es presenta com a part duna collecci principal. La subcollecci pot tenir un
ttol dependent del de la collecci principal o pot no ternir-lo. La subcollecci pot anar
numerada o no. Vegeu tamb: Ttol com; Ttol dependent.
Substitut de la portada (Title page substitute)
Pgina, porci de pgina o un altre component dun recurs imprs que inclou la informaci que
normalment es troba a la portada i que, en la seva absncia, susa com a font preferida
dinformaci (per exemple, la coberta, el ttol inicial, la capalera, les pgines deditorial, la
primera pgina de msica, el colof). Vegeu tamb: Colof.
Suplement (Supplement)
Recurs, que normalment es publica separadament, i que complementa el recurs principal, o b
actualitzant-lo, o b continuant-lo, o b aportant una caracterstica especial que no figura en el
recurs principal. Un suplement pot tenir o no un ttol dependent del ttol del recurs principal.
Vegeu tamb: Ttol com; Ttol dependent.
Suport (Carrier)
Vegeu: Suport fsic
239
Suport (Medium)
Substncia fsica o material (paper, pellcula, cinta magntica, disc ptic, etc.) que transmet o
comunica informaci. Vegeu tamb: Format (recursos electrnics); Recurs multimdia; Suport
fsic.
Suport de sortida (Output medium)
Vegeu: Suport.
Suport demmagatzematge (Storage medium)
Vegeu: Suport.
Suport fsic (Physical carrier)
El mitj fsic en el qual es poden emmagatzemar dades, so, imatges, programes, etc. Per a algunes
categories de material, el suport fsic s el suport demmagatzematge (per exemple, cinta,
pellcula) que de vegades sallotja en una coberta de plstic, de metall, etc. (per exemple, una
casset, un cartutx) que s una part integrant del recurs. Vegeu tamb: Contenidor; Suport.
Teledetecci (Remote sensing)
Mesurament o obtenci dinformaci dalguna propietat dun objecte o fenomen, mitjanant un
dispositiu de gravaci que no est en contacte fsic o ntim amb lobjecte o fenomen estudiat; de
vegades es restringeix a la prctica de recollida de dades en les longituds dona des de les regions ultraviolada fins a les de rdio. [USDMA].
Terme genric (Generic term)
1) Terme general que indica el tipus, la forma o el gnere i/o la periodicitat dun recurs. Termes
com ara Abhandlungen, annales, annual report, bulletin, butllet, butllet de notcies, cahiers,
quaderns, compte rendu des sances, circular letter, journal, newsletter, occasional paper,
proceedings, report, transactions, i els equivalents en altres llenges, es consideren termes
genrics.
2) En el cas de la msica, un terme genric s un terme que indica una forma o un gnere musical.
Termes de disponibilitat (Terms of availability)
Condicions que permeten obtenir un recurs (per exemple, el preu de venda dun recurs o una
menci que especifica que el recurs s de lloguer o gratut).
Text contraposat (Tte-bche)
Forma denquadernaci en la qual un text comena a la part anterior i laltre text comena a la
part posterior, amb els textos invertits un respecte a laltre (per exemple, un text en angls i un
en francs enquadernats junts). Vegeu tamb: Publicaci capiculada.
Tipus de suport (Media type)
Tipus de suport usat per expressar el contingut del recurs. En general, reflecteix el format del
sistema demmagatzematge i dallotjament dun suport en combinaci amb el tipus de dispositiu
dintermediaci requerit per reproduir, visualitzar, fer funcionar, etc., el contingut del recurs.
Tira de microfilm (Microfilm slip)
Tros petit de microfilm que no est enroscat en una bobina.
Tirada (recursos monogrfics impresos) (Issue (printed monographic resources))
Exemplars duna edici que constitueixen una unitat planificada de publicaci i que es distingeixen daltres exemplars daquesta edici per una o ms diferncies (per exemple, una nova portada
o un nou colof que identifica expressament els exemplars com a unitats separades). Vegeu tamb:
Estat (recursos monogrfics antics); Exemplar variant; Impressi; Reimpressi; Reproducci
facsmil.
Ttol (Title)
Paraula, frase o grup de carcters, que normalment figura en el recurs, i que s el nom del recurs
o de lobra que inclou (o de qualsevol obra dun grup dobres individuals). Un recurs pot tenir
ttols en diversos llocs (per exemple, a la font preferida dinformaci, en qualsevol altre lloc del
240
recurs, al contenidor o al material dacompanyament), i poden ser idntics o poden diferir lun
de laltre. Vegeu tamb: Ttol com; Ttol dependent.
Ttol alternatiu (Alternative title)
Segona part dun ttol propi que inclou dues parts (cada una de les quals t la forma dun ttol
independent), unides per una paraula com ara o o lequivalent en una altra llenguaper exemple,
Moby-Dick, or, The whale.
Ttol anterior (Former title)
Ttol anterior dun recurs continu que se segueix publicant amb un altre ttol (totalment o parcialment), o que sha fusionat amb un altre recurs continu amb un altre ttol o ttols, o que ha estat
absorbit per un altre recurs continu (totalment o parcialment) sota un altre ttol.
Ttol clau (Key title)
Nom nic assignat a un recurs continu per la Xarxa de lISSN i indissociable del seu ISSN. El ttol
clau pot coincidir amb el ttol propi o, per tal dassegurar-ne el seu carcter nic, es pot construir
amb laddici delements identificadors i/o qualificadors, com ara el nom de lentitat editora, el
lloc de publicaci o la menci dedici. Vegeu tamb: ISSN.
Ttol collectiu (Collective title)
Ttol dun recurs que inclou dues o ms obres individuals i que saplica al recurs com un tot.
Ttol com (Common title)
Part del ttol que porta un grup de recursos relacionats a ms dels seus diferents ttols de secci. El
ttol com serveix per indicar aquesta relaci i, juntament amb el ttol de secci, identifica un recurs concret. El ttol com tamb pot ser com a un recurs principal i als seus suplements, aix
com a una collecci principal i a les seves subcolleccions, quan els suplements i les subcolleccions tenen un o ms ttols dependents.
Ttol de coberta (Cover title)
Ttol imprs en la coberta anterior (original) dun recurs.
Ttol de lexpedient (Docket title)
Ttol escrit, mecanografiat o imprs en un document o en una etiqueta enganxada al document,
que indica breument el seu contingut o la matria. Normalment est escrit perpendicularment al
text principal, de vegades en una pgina en blanc (per exemple, al verso del darrer full), sobre un
document dissenyat per ser plegat per arxivar-lo. [DCRM(B)].
Ttol de secci (Section title)
Ttol especfic duna secci que serveix per distingir una part dun grup de recursos que tenen
un ttol com. El ttol de secci depn del ttol com per a la identificaci del recurs, ja sigui
distintiu o no. Una designaci, com ara Srie C o Segona srie, es considera un ttol de secci o
un ttol de subcollecci quan hi ha ms duna secci simultnia o quan la subcollecci no va
numerada. Si la designaci representa un canvi en la numeraci, es considera part de la numeraci de la publicaci seriada o de la collecci. Vegeu tamb: Ttol dependent.
Ttol dependent (Dependent title)
Ttol que per ell mateix s insuficient per identificar el recurs i que requereix laddici del ttol
com o el ttol del recurs principal, o el ttol de la collecci principal. Entre els exemples hi ha els
ttols de secci, alguns ttols de fulls individuals duna collecci de mapes, alguns ttols de suplements i de subcolleccions, i els ttols dalgunes parts de recursos monogrfics en ms duna
part. Vegeu tamb: Ttol de secci.
Ttol independent (Independent title)
Ttol que per ell mateix s suficient per identificar un recurs.
Ttol inicial (Caption title)
Ttol del recurs que figura a linici de la primera pgina de text.
241
Ttol parallel (Parallel title)

Ttol en una altra llengua o escriptura que, a la font preferida dinformaci del recurs, es presenta
com un equivalent del ttol propi del recurs o del ttol duna obra individual inclosa en un recurs
sense ttol collectiu.
Ttol propi (Title proper)
Nom principal del recurs, s a dir, el ttol del recurs en la forma en qu apareix a la font preferida dinformaci. El ttol propi inclou qualsevol ttol alternatiu, per exclou els ttols parallels
i la informaci complementria del ttol. En el cas de ttols de seccions i dalguns suplements, i
en el dalguns ttols de subcolleccions i de parts, el ttol propi pot incloure dos o ms components: el ttol com (o ttol de la collecci principal o del recurs monogrfic en ms duna part),
el ttol dependent i la designaci de ttol dependent. En el cas de recursos que inclouen diverses
obres individuals, el ttol propi s el ttol collectiu. Es considera que els recursos que inclouen
diverses obres individuals i no tenen ttol collectiu, no tenen ttol propi. Les colleccions i les
subcolleccions tamb tenen el seu ttol propi. Vegeu tamb: Designaci de ttol dependent;
Ttol com; Ttol dependent.
Ttol variant (Variant title)
Ttol que no ha estat seleccionat com a ttol propi o com a informaci complementria del ttol
del recurs.
Transcriure (Transcribe)
Fer una descripci a base de copiar exactament la informaci textual tal com consta en el recurs en
lrea que es descriu, excepte pel que fa a la puntuaci i a ls de majscules. Vegeu tamb:
Anotar.
Transparncia (Transparency)
Full de material transparent, que es pot muntar en un marc de cartolina, que porta una imatge i que
est dissenyat per ser usat amb un retroprojector o una caixa de llum. Una transparncia simple
pot anar acompanyada de superposicions.
Videocartutx (Videocartridge)
Vegeu: Cartutx.
Videocasset (Videocassette)
Vegeu: Casset.
Videodisc (Videodisc)
Disc circular llegible mitjanant lser o agulla, daccs aleatori, que cont senyals dudio i de
vdeo enregistrats de manera analgica (per exemple, el format de disc lser) o digital (per
exemple, en format DVD), que pot ser reprodut en un televisor o en un ordinador.
242
NDEX
Abast de la ISBD A.1.1
Abreviatures A.6, Apndix D
en el ttol A.2.7.1
en els noms deditor 4.2.7
en la descripci fsica Apndix D
en la menci de projecci 3.1.2.2
en la menci dedici 2.1.2
en la numeraci de la collecci o la
subcollecci 6.6.1
en les qualificaci a lidentificador 8.1.3
vegeu tamb Acrnims i sigles
Absorci
notes 7.2.4.7.4
Acrnims i sigles A.6.5
en el ttol propi A.2.7.1, 1.1.3.3, 1.3.3.1,
7.1.1.3
en la informaci complementria del ttol
1.3.3.1
en la menci de responsabilitat 1.4.5.4
vegeu tamb Abreviatures
Altres dades fsiques 5.2
rea de la collecci 6
informaci complementria del ttol 6.3
menci de responsabilitat 6.4
notes 7.6
numeraci 6.6
ttol 6.1
ttol parallel 6.2
rea de la descripci del material 5
notes 7.5
rea de la publicaci, la producci i/o la
distribuci 4
notes 7.4
rea de ledici 2
notes 7.2
rea de les notes 7
rea de lidentificador del recurs i dels termes
de disponibilitat 8
notes 7.8
rea del ttol i de la menci de responsabilitat 1
notes 7.1
rea especfica del material o del tipus de
recurs 3
notes 7.3
rea especfica del tipus de recurs
vegeu rea especfica del material o del
tipus de recurs
Bibliografies
notes sobre 7.7.3
Canvis en el nom de leditor, el productor i/o el
distribudor
vegeu Editor, productor i/o distribudor
canvis
vegeu Ttol propi canvis
Canvis en la menci de responsabilitat
vegeu Menci de responsabilitat canvis
Canvis en la menci dedici

vegeu Menci dedici canvis
Canvis majors en el ttol propi
Canvis menors en el ttol propi
Collaci (recursos monogrfics antics) 7.5.1
vegeu tamb rea de la descripci del
material
Color, especificacions 5.2.4
Contenidor 5.3.1.1, 5.3.1.3
Contingut
notes 7.7
Continuaci
notes 7.2.4.7.1
Contraccions A.6.1
Coordenades
vegeu Menci de coordenades
Dades de numeraci
vegeu Numeraci
Dades matemtiques (recursos cartogrfics) 3.1
notes 7.3.1
Data
de copyright 4.3.6, 4.3.7
de privilegi 4.3.6
de publicaci, de producci i/o de
distribuci 4.3
dimpressi o de fabricaci 4.3.7, 4.6
Descripci
base de A.4.1
canvis que no requereixen una nova
descripci A.2.7
canvis que requereixen una nova descripci
A.2.6, 1.1.6, 1.4.6
Descripci en ms dun nivell 5.4.3, Apndix A
vegeu Numeraci
Designaci especfica del material 5.1
Designaci numrica
vegeu Numeraci
Destinataris, notes
vegeu s/destinataris notes
Dimensions del recurs 5.3
Disponibilitat, termes de
vegeu Termes de disponibilitat
Distribuci
vegeu rea de la publicaci, la producci i/o
la distribuci
Distribudor 4.2.5
Divisi o separaci
notes 7.2.4.7.3
Edici
vegeu Menci dedici
Edicions diferents
notes 7.2.4.3
Editor, productor i/o distribudor 4.2
Canvis, 4.2.13
243
Empremta 8.1.5
Encartaments 1.1.4.6.2
notes 7.2.4.4, 7.2.4.5
Enquadernaci
notes 7.8.2
Enquadernat amb 7.11
Errors dimpremta A.8
Errors ortogrfics A.8
Errors tipogrfics A.8
Escala
vegeu Menci descala
Escriptura
ms duna A.3.2.9
Escriptura de la descripci A.5
en registres bidireccionals Apndix B
Exemplar
notes 7.11
Exemples A.11
Extensi del recurs 5.1
Fabricant
vegeu Impressor o fabricant
Facsmil
notes 7.2.4.2
numeraci 3.3
publicaci, producci, distribuci, etc. 4
Filmines 5.1.3, 5.2.7
Font preferida dinformaci A.4.2
Fonts dinformaci A.4
Fonts prescrites dinformaci A.4.3
Forma del contingut 0.1
Format musical
vegeu Menci de format musical
Fusi
notes 7.2.4.7.2
Gnere
notes sobre 7.1.2.1
Histria bibliogrfica
notes sobre 7.2
Illustracions 5.2.3
Imperfeccions A.10
Impressi o fabricaci
data de
vegeu Data dimpressi o de fabricaci
lloc de
vegeu Lloc dimpressi o de fabricaci
Impressor o fabricant 4.5
Incorreccions A.8
en dates 4.3.5
Informaci complementria del ttol 1.3
en colleccions i subcolleccions 6.3
Informaci complementria parallela del ttol
1.3.4.7
ISBD, abast
vegeu Abast de la ISBD
ISBD, objectiu
vegeu Objectiu de la ISBD
ISBN 8.1.2
ISSN 8.1.2
en colleccions i subcolleccions 6.5
notes 7
Llengua
ms duna A.3.2.9
Llengua de la descripci A.5
en registres bidireccionals Apndix B
Lletres en ttols A.2.7.1, 1.1.3.5
Lloc de publicaci, de producci i/o de
distribuci 4.1
Lloc dimpressi o fabricaci 4.4
Logotip
en el ttol propi 1.1.3.3
Majscules A.7
en el ttol de la collecci o la subcollecci
6.1
en el ttol parallel 1.2.5.1
1.3.4.2
Material dacompanyament
vegeu Menci de material dacompanyament
Menci dautor
vegeu Menci de responsabilitat
Menci de coordenades 3.1.3
Menci de format musical (msica notada) 3.2
Menci de material dacompanyament 5.4
en les descripcions en ms dun nivell
Apndix A
Menci de paginaci 5.1.4
Menci de periodicitat 7.0.3
Menci de projecci 3.1.2
Menci de responsabilitat 1.4
canvis A.2.6, A.2.7, 1.4.6
en la collecci o la subcollecci 6.4
1.3.2
en la menci addicional dedici 2.5
en la menci dedici 2.3
notes 7.1.4
Menci dedici 2.1
canvis A.2.6.2.(b), 2.1.5
en colleccions o subcolleccions 6.3.3
menci addicional dedici 2.4
menci de responsabilitat 2.3, 2.5
menci parallela dedici 2.2
menci restituda 2.1.3
notes 7.2
transcripci 2.1.2
Menci descala 3.1.1
vegeu Menci dedici menci parallela
dedici
Microformes 5.2.5
Modalitat daccs
nota 7.0.5
Mltiples escriptures
vegeu Escriptura ms duna
Mltiples llenges
vegeu Llengua ms duna
vegeu Editor, productor i/o distribudor
244

vegeu Impressor o fabricant
Nom del fitxer 1.1.2
Numeraci 3.3
en les colleccions i les subcolleccions 6.6
notes 7.3.3
Nmero Internacional Normalitzat per a Llibres
vegeu ISBN
Nmero Internacional Normalitzat per a
Publicacions Seriades
vegeu ISSN
Nmeros en ttols 1.1.3.5
Nmeros normalitzats 8
notes 7.8
Objectiu de la ISBD A.1.2
Omissions A.6
en els recursos sense ttol propi 1.1.5.4
1.3.4.2
en la menci de responsabilitat 1.4.5.3
Paginaci
vegeu Menci de paginaci
Periodicitat
vegeu Menci de periodicitat
Peu dimpremta
vegeu rea de la publicaci, la producci, la
distribuci, etc.
Portada A.4.2.1.1
Producci
vegeu rea de la publicaci, la producci i/o
la distribuci
Projecci
vegeu Menci de projecci
Publicaci, producci i/o distribuci, data de
vegeu Data de publicaci, producci i/o
distribuci
Publicat amb 7.2.4.6
Puntuaci A.3.2
Puntuaci prescrita A.3.1
Qualificaci
als identificadors de recursos 8.1.3
als termes de disponibilitat 8.3.2
Qualificaci del contingut 0.1.1
Recurs en fulls solts actualitzables 4.3.10.2,
5.1.2
Recursos electrnics
vegeu Recursos electrnics daccs directe;
Recursos electrnics daccs remot
Recursos electrnics daccs directe 7.0.4
dimensions 5.3.1.1
Recursos electrnics daccs remot
extensi 5.1.3
notes 7.0.5
Registres bibliogrfics
nics o mltiples A.2.1
Registres bidireccionals Apndix B

Relacions amb altres recursos continus
notes 7.2.4
Reproducci 4
notes 7.2.4.2
Requisits del sistema
nota 7.0.4
Responsabilitat
vegeu Menci de responsabilitat
Resum
nota 7.10.2
Romanitzaci
vegeu Transliteraci
Separaci
notes 7.2.4.7.3
Sigles
vegeu Acrnims i sigles
Smbols A.9
So 5.2.6
Subcollecci 6
designaci no descrita com a dependent
1.1.5.3
notes sobre 7.2.4.7.5, 7.2.4.7.6
Termes de disponibilitat 8.3
nota 7.8
Tipus de suport 0.2
Ttol alternatiu 1.1.3.4
Ttol clau 8.2
Ttol collectiu 1.1.4.3
menci dedici 2.1.4.2
sense ttol propi collectiu 1.1.4.4, 1.1.5.2
Ttol com 1.1.3.7, 6
transcripci 1.1.5.3
Ttol de secci 1.1.4.6.1, 1.1.5.3
Ttol dependent 1.1.3.7, 1.1.4.6.1, 6
transcripci 1.1.5.3
Ttol genric A.2.6.2.(a), 1.1.3.1
Ttol parallel 1.2
notes 7.1.3
Ttol propi 1.1
canvis A.2.6, A.2.7, 1.1.6
notes 7.1.1
Ttol variant
notes 7.1.1.2
Tractament de recursos A.2
Traducci
notes 7.2.4.1
Transliteraci A.5
notes 7.1.1.2
s/destinataris
notes 7.10.3
Versions 2.1.1
245

ISBD Consolidated Ed Versio Catalana

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

ISBD Consolidated Ed Versio Catalana

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

INTERNATIONAL FEDERATION OF LIBRARY ASSOCIATIONS AND INSTITUTIONS

Recomanada per lISBD Review Group

Versi catalana dAssumpci Estivill Rius

Edici: Biblioteca de Catalunya

rea de la forma del contingut i del tipus de suport

1. rea del ttol i de la menci de responsabilitat

rea especfica del material o del tipus de recurs

rea de la publicaci, la producci, la distribuci, etc.

rea de la descripci del material

rea de la collecci i dels recursos monogrfics en ms duna part

rea de les notes

rea de lidentificador del recurs i dels termes de disponibilitat

Membres de lISBD Review Group (a desembre del 2010)

Library of Congress, Estats Units dAmrica

Elena Escolano Rodrguez (presidenta)

Biblioteca Nacional de Espaa, Espanya

Deutsche Nationalbibliothek, Alemanya

National Library of China

Universit di Firenze, Itlia

National Library of Finland

Harvard Law School, Estats Units dAmrica

University of Toronto, Canad

Russian State Library

National and University Library, Eslovnia

National Library of Korea

Bibliothque nationale de France

Agns Manneheut (membre associat)

Universit de Nantes, Frana

University of California, Los Angeles, Estats Units

OCLC Online Computer Library Center), Estats

Persones denlla amb altres grups

National Library of Sweden

Semantic Web Community

Hanne Hrl Hansen

Dansk Bibliotek Center,

ISSN International Centre

ISSN International Centre

FOBID, Netherlands Library

Library and Archives Canada

Joint Steering Committee

Martynas Mavydas National

Japan Library Association

University of Zadar, Crocia

INTRODUCCI A LA TRADUCCI CATALANA DE LEDICI

EURIG survey on adoption of RDA, 2012: report. EURIG, July 2012.

La Descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD) est concebuda perqu serveixi

evitar ls de la terminologia FRBR a la ISBD. Tanmateix, lISBD Review Group va introduir

En aquest projecte de revisi general es va revisar la ISBD(S) que va passar a denominar-se

caracterstiques de ms dun format. A ms, facilita la tasca de mantenir la ISBD actualitzada i

Elena Escolano Rodrguez, presidenta

RDA/ONIX framework for resource categorization (2006). Disponible a: http://www.rdajsc.org/working2.htm#chair-10.

La Descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD) especifica els requisits per a la

Lobjectiu principal de la ISBD s proporcionar especificacions per elaborar una catalogaci

La ISBD dna especificacions per proporcionar la mxima quantitat dinformaci bibliogrfica

Tractament dels recursos

Propsit de la descripci bibliogrfica

Per a recursos monogrfics antics:

Recursos publicats en formats mltiples

Per a la descripci fsica de recursos multimdia, vegeu 5.1.2.

En descriure un facsmil o una altra reproducci fotogrfica, microgrfica o digitalitzada, la

Canvis que requereixen una nova descripci (recursos continus)

Canvis majors en el ttol propi de publicacions seriades

The register of the Kentucky State Historical Society

Altres canvis majors en les publicacions seriades