Está en la página 1de 8

MENJADOR DURAN I BAS

1.- GESTI DEL MENJADOR DE L ESCOLA DURAN I BAS


Lescola disposa de cuina prpia gestionada per
lempresa
COMEDORES BIOSCA, S.A. especialitzada en menjadors escolars.
Aquesta empresa sencarrega de confeccionar els mens mensuals amb
dietistes especialitzats, de realitzar els controls dhigiene i qualitat, aix
com de gestionar tot el personal de cuina i els monitors de
menjador.
Els valors que regeixen la seva gesti sn:
Producte local
Receptes de la terra
Personal format i amb experincia
Mens supervisats per nutricionistes
Dieta mediterrnia
Estratgia NAOS
Controls de qualitat

2.- DESCRIPCI DEL MENJADOR DE LESCOLA


El servei de menjador s un servei complementari al lectiu i en pot fer
s tot lalumnat del centre. Actualment moltes famlies tenen
dificultats per compaginar la vida familiar i la vida
laboral i s aquest el motiu principal per confiar els
infants al servei de menjador, que garanteix una
Atenci
atenci acurada i educativa en lalimentaci i el lleure
personalitzada,
dels infants, dins el centre educatiu. El menjador del
qualitat i refor
nostre centre ofereix una alimentaci nutritiva,
de les relacions
equilibrada i saludable, emmarcada en un context
interpersonals
deducaci per la salut. Est integrat en un
plantejament educatiu de les activitats de lleure,
abans dincorporar-se a la dinmica escolar de la
tarda, durant el temps doci de que es disposa abans i desprs de
lpat.

OBJECTIUS GENERALS DEL MENJADOR

Oferir un servei de menjador amb una dieta diversa, equilibrada i


quantiosa, segons les necessitats de cada nen i nena.
Treballar aspectes nutricionals i educatius.
Fomentar que el migdia sigui un temps de descans amb activitats
doci i tallers interessants.

HORARI DEL MENJADOR


De 12:30 a 15h. es desenvolupa lespai de menjador, excepte la jornada
intensiva de juny que ser de 13 a 15h.
Diferenciem dos torns de dinar: primer torn de 12:30 a 13.30 (P3 a 2n)
i el segon torn de 13:40 a 14:40 (3r a 6)

3.- MENS ESCOLARS


Lpat del migdia s el que aporta el major percentatge denergia. Els
mens estan dissenyats pel nostre equip de dietistes seguint La Guia
dAlimentaci Saludable a letapa escolar de la Generalitat de
Catalunya, adaptada a les necessitats de lescola, lpoca de lany i les
festivitats.

3.1- Disseny dels mens


Primers plats
Els primers plats han de ser rics amb hidrats
de carboni: arrs, llegums i pasta seran
ecolgics. Un cop o dos per setmana
donarem verdura qu aporten fibra i
vitamines hidrosolubles.
Els pures i cremes es fan amb verdures
fresques i de temporada.
Una vegada al mes sintrodueix arrs integral. Realitzarem els mens
especfics segons la temporada, mes sopes, llegums, estofades i
canelons a lhivern i ms plats freds, com amanides de pasta, darrs,
de llenties o empedrats de cigrons a lestiu.
Segons plats
Sn daliments proteics per excellncia: vedella, pollastre, porc, peix i
ous, sempre frescos i de producci local que arriben a lescola un dia
abans de ser consumits. En el cas del peixos hi ha diverses varietats:
filet de llu nacional amb pell i sense pell, de bruixa, de bacall i de
rosada. Es cuinaran de diferents formes: planxa, arrebossat, romana,
al forn.
Els aliments precuinats son mnims.
Les carns es compren fresques a provedors locals.

Guarnicions
Per assegurar el consum diari de verdures
crues, sempre hi ha amanides (enciam,
pastanaga,
tomquet,
blat
de
moro,
remolatxa).
Segons el men, les guarnicions seran:
patates
bullides
o
fregides,
carbass
arrebossat, xampinyons saltejats, arrs blanc,
cous-cous, psols.
Una vegada a la setmana introdum pa
integral.
Postres
La fruita del temps s ecolgica i de
proximitat.
Els lctics, de les granges Armengol, sn iogurts de producci
artesana.
Productes elaborats
Seguim aquests criteris:
Procedncia local: poc quilometratge en el aliments
Mnim s dembalatge
Que es pugui reciclar
Garantia dels productes ecolgics: etiquetatge, procedncia
El men del pcnic consisteix en dos entrepans dembotits variats,
una ampolla daigua i una pea de fruita, un mini brick i un paquet de
galetes.
ESTRUCTURA DEL MEN ESCOLAR DE de 3 a 12 anys:
1er Plat, 2on Plat amb guarnici, amanides, postres, aigua i pa.
Els primers plats saconsella que siguin: darrs, pastes, llegums,
patates, verdures, i hortalisses (crues i cuites). Tamb en algun primer
plat incloure (carn, peix o ous).
Els segons plats es confeccionen amb protena animal com carn
vermella i blanca, peix i ous.
Tant en el primer com en el segon plat sadapta a lestaci de lany
i sutilitzen aliments de temporada, local o de proximitat.
Tamb sadaptaran les tcniques culinries, aix a la tardor i a
lhivern hi haur ms sopes, guisats i estofats que a la primavera i
lestiu on es menjaran ms amanides variades i cremes fredes.

CRITERIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


Freqncies recomanades de consum daliments en la programaci
de mens escolars.
Grup daliments

Freqncia setmanal

Primers plats : Arrs , pasta .

Segons plats :

Guarnicions:

Postres :

1-2

Verdures i hortalisses

1-2

Carns i peixos

1-3

Ous

1-2

Amanides variades

3-4

Altres guarnicions (patates,


hortalisses, llegums, pastes,
arrs, bolets...)

1-2

Fruita fresca i de temporada

4-5

Altres postres lctics


(preferentment iogurt)

Tcniques culinries:
Fregits ( 2er plat )

< 2 / setmanal

Fregits (guarnicions )

< 1 /setmanal

Preparacions crniques

< 1/setmanal
< 3 / mes

Freqncia de Tcniques culinries.


Setmanals, recomanades per la Generalitat Catalunya
Primer Plat : 1 - 2 Sopa o Crema, 2 - 3 Bullit o al forn, 1 2 Guisat
Segon Plat: 1- 3 Al forn o bullit, 1- Fregit / arrebossat, 1 2 Estofat o guisat,
1 - Planxa
Guarnici: 3 4 Crua, 1- Fregit o arrebossat, 0-1 Bullit

3.2- Escola Duran i Bas, criteris:


- DIETA MEDITERRNIA.
- PROPOSTES DE SOPARS.
- TIPUS DE COCCIONS SANES: durant la setmana cuinem al forn , al
vapor, bullit , planxa , fregit i guisat .
- ADAPTACI ESTACIONAL en tipus de cocci i mens.
- OLI DOLIVA PER AMANIR.
- TOTA LA FRUITA I VERDURES SERVIDA ES LOCAL O DE
PROXIMITAT, amb mnim us dembalatge i que es pugui reciclar.
- POLLASTRE CERTIFICAT CATAL.

3.3- Adaptacions especifiques dels mens allrgies i dietes


especials
Hi ha ms nens i nenes que necessiten una alimentaci personalitzada
per allrgies o malalties crniques: celacs, intolerncia a la lactosa,
intolerncia a lou, a la fructosa i daltres allrgies. Mitjanant el
certificat mdic que ho acrediti.
Les malalties espordiques com (descomposici, estrenyiment o daltres
dietes) tamb tenen una alimentaci personalitzada. Caldr portar
una nota amb la dieta a seguir i la durada.
Al llarg del curs hi ha un dies determinats com Nadal, Pasqua o les
jornades gastronmiques que realitzem cada mes es fan uns mens
especials extraordinaris.

3.4- Revisi diettica i valoraci


El men el dissenya una especialista en nutrici i diettica infantil, del
CESNUT. LInstitut Municipal de la Salut de Barcelona el revisa cada
any.

4.- MENJADORS SOSTENIBLES: PLA DE RECICLATGE


La nostra proposta de reciclatge s:
-

Tenim diferents contenidors per classificar els residus a crrec


del personal de cuina.
Els monitors hauran de conscienciar als nens a lhora de recollir
i tirar la brossa dels plats.
Una vegada a la setmana es recull els olis de la cuina.

5.- Els monitors


El curs escolar 2015-2016 tenim 17 monitors.
El perfil que exigim per la nostra Escola s:
-

Persona dinmica i que transmet dinamisme als nens.

Coherent amb el projecte educatiu del centre.

Model pels nens per la seva conducta.

Creatiu amb capacitat dimprovisaci i dadaptaci al grup.

Respectus amb els nens i nenes.

5.1.- Funcions dels monitors


Conixer la normativa general de lescola .
Mantenir una estricta puntualitat amb lhorari de treball.
Compartir la responsabilitat del grup i transmetre la normativa
general del menjador.
Seguir els objectius generals i especfics que lempresa li donar
a principi del curs.
Orientar als nens i nenes en ladquisici dhbits dhigiene i
salut. Fer que dediquin una estona abans i desprs de dinar a la
higiene personal.
Crear i mantenir una ambient agradable tant durant el perode
del menjar com en el temps lliure.
Mantenir lordre en un clima de confiana, fent respectar les
normes creades per lescola.
Fer un seguiment diari del seu grup, comunicant qualssevol
incidncia a la Direcci.
Assistir a les reunions de lequip de monitors.
Elaborar una fitxa trimestral davaluaci de cada membre del
grup.

6.- TEMPS DEL LLEURE


Abans i desprs de dinar, s el moment desbargirse, jugar, i fer tallers. Aquest temps lleure respon a
uns objectius generals i es concreten en una
programaci
presentem

dactivitats
una

llista

ben

definida.

dactivitats

que

s
es

desenvoluparan a lescola, La diferenciem en dos


blocs: ordinries i extraordinries.
TEMPS
DE LLEURE
Activitats
ordinries

Activitats
extraordinries

6.1- Activitats ordinries


Sorganitzen tot tipus de jocs, com activitat fonamental per linfant. Els
monitors planificaran els jocs segons les edats, espais i grups.
Jocs exteriors: es realitzaran al pati, jocs de gran grup i molt
dinmics, ideals per a motivar els infants a compartir amb els altres el
seu temps lliure. Jocs esportius, de pilota, jocs destratgia.
Jocs dinterior: adients als dies de pluja o b en espais tancats quan
volem obtenir un ambient ms relaxat. Jocs de taula, endevinalles...
Jocs cooperatius: sn aquells que ens permeten aprofundir en el
valors humans de la tolerncia i el respecte envers els altres. Jocs
alternatius, jocs deducaci per la pau, jocs darreu del mn.
Activitats de temporada: activitats i tallers aprofitant les festes
anuals: Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, festa de fi de curs

7.- TALLERS DEL CURS ESCOLAR 2015-2016


TALLER DE CIRC
El circ s un mn fascinant que amaga multitud dancdotes, misteris i
possibilitats. s un mn cooperatiu i social, en el qual els companys

sajuden, i on el treball realitzat es veu gratificat per un desig


dautosuperaci. Amb aquest taller pretenem que grans i petits
coneguin algun dels elements de circ modern.
Introduirem als nens a la iniciaci dels equilibris ms senzills, tenint
com a base lacroesport. Disposem dels materials necessaris. Es tracta
dun recurs per reforar la lateralitat, coordinacions, control postural,
la concentraci i lautoestima.
TALLER DE TEATRE
Potencia lexpressivitat i les capacitats comunicatives.
El teatre s lart de la paraula, un repte i un estmul que implica els
nens i les nenes dins duna realitat literria. Actuar s pensar!
Mitjanant dramatitzacions, improvisacions, exercicis i activitats
que tindran com a protagonistes la msica i el llenguatge, aprenen
la importncia de treballar conjuntament, valorant que en un equip
tothom treballa per tirar endavant un projecte com.
TALLER DANGLS
Es pretn aprofundir als alumnes en la parla de la llengua anglesa
d'una manera ldica, treballant la comprensi i producci oral a
travs de canons, contes, jocs i rutines.
CANT CORAL
Lobjectiu principal es gaudir del cant coral i saber expressar el que
la msica ens demana.
Dirigit als nens i nenes que tenen inquietuds musicals i els hi
agrada cantar. Aprendran canons, despertaran loda amb noves
harmonies i expressaran, cantant amb ms veus, repertoris variats.
AULA DESTUDI
Un espai destinat al alumne perqu pugui fer els deures, estudiar o
repassar matries i compartir-ho amb els seus companys. Es fa sota la
supervisi del monitor/a que els pot ajudar en el que calgui.