Agusti Bosch Guia del sistema electoral Departament de Ciencia Politica i de Dret Public‘Aquest Ire sha publicat amb la co laboracks dela Generalitat de Catalunya, Primera edo setembre de 2001 aici i impress: Universitat Autom de Barcelona Serve’ de Publicacions “Te, 98 581 10 2. Fax 95 5813239, spe@uab.es Edifict A. 08193 Bellaterra (Barcelona. Spain pres a Catalunya Depsint legal B-32.261-2004 ISBN 84-190.2365-5i det sstems elo Macca 5 Index IntRopucct6 . 1 Pla del libre 7 Guia de lectura 8 Fonts, 8 I. SISTEMA ELECTORAL 1 SOCIETAT 9 LLL. Els antecedents del sistema electoral 9 1.2. Les consegiitncies del sistema electoral 10 2. ELS DOS ELEMENTS ESSENCIALS DEL SISTEMA FLECTORAL 13 2.1. Magnitud de les cireumseripcions 13 2.2. Les families de férmules .. 4 2:3, Una primera tipologia de sistemes electorals 15 3. CoNSHQUENCIES POLITIQUES DEL SISTEMA ELECTORAL (1): LA PROPORCIONAL 3.1. La definici6 de proporcionalitat .. 3.2. La mesura de proporcionalitat 33, Proporcionalitat i magnitud de circumscripci6 3.4, Proporcionalitat i famflia de Formules 3.5. Complecis de la tipologia de sistemes electorals, 4. CONSEQDENCIES POLITIQUES DEL SISTEMA ELECTORAL (2) [LA FRAGMENTACIO DEL SISTEMA DE PARTITS 6 4.1. Definicié i mesura de la fragmentacié del sistema de parts... 4.2. Fragmentacié i magnitud de circumscripeié 4.3, Fragmentacié i familia de férmules 4.4, Transcendéncia de Ia fragmentacis del sistema de paMtlts snoronu 30 5. EL PRORRATEIG 1 ALTRES OPERACIONS A LES CIRCUMSCRIFCIONS .. 2 5.1. Delimitacid de les citeumscripeiON$ enue i 33 5.2. Diferents nivells de circumscripei6 ... 35 3. Magnitud de la Cambra 36 54. Prom 9 6. La.FORMA DE vor 4 6.1. El vot personalivzat, 4t El vot de lista... El vot preferencial .. : 42 Algunes variants del vot personalitat. 45 Algunes variants del vot de HiSt0 nn i 46 6.6. Combinacis de formes de vot i eleccions a dues volies 48.Await Bosch 7. CoNSEOUENCIES POLITIQUES DEL S LA RELACIO DIPUTAT-ELECTOR .. sTEMA ELECTORAL (I 3) 1.1. Relacié diputat-elector i magnitud de la circumscripeis 4 5 7.2, Relacié diputat-clector i forma de vot 32 8. La FORMULA ELECTORAL (I): LA FAMILIA DE LES FORMULES MAIORITARIFS soon. SS 8.1. La formula de majoria simple 55 8.2. La formula de majovia absoluta - ifsc “OT 83. Complecié de la tipologia de sistemes electorals 1 58 9, LA FORMULA ELECTORAL (2): LA FAMILIA DE LES FORMULES DISTRIBUTIVES a. 59 9.1. Laquota de vots.. 59 9.2. La femula de la resta més elevada hinesamunnang “GL 9.3. Les formules de la mitjana més elevada oon .nunn o 93.1. La formula d’Hondt Sint iis (8 9.3.2. La formula de Sainte-Lague 64 9.3.3. La formula Imperial 65 9.4, La férmula de Hare-Andrac 66, 9.5. Complecis de la tipologia de sistemes electoral... 68 10. La FORMULA ELECTORAL (13): LES COMBINACIONS DE FORMULES saosncnmenanes TL 10.1, Assignacié polietipica amb escons addicionals wnsnnonninnonnennen TL 10.2. Assignacis polietipica amb escons compensatoris| n 10.3. Assignacis polietapica amb transferencia de romanents... som Th 10.4, Refinament de la tipologia de sistemes electoralswinnmnenenennenes 7S TL, EL LLINDAR ses 3 n 11.1, Els llindars legals sie tee 1 11.2. Bls Hlindars efectius 9 12, CONCLUSIO: UNA AVALUACIO DELS SISTEMES ELECTORALS 83 12.1. Les funcions de les eleccions 3 12.2. Bleccis d'un sistema electoral i a 12.3. Sobre les possibilitats de reforma electoral 86 13, ELS ONZE SISTEMES FLECTORALS DEL MON 89, IB.L First-past-the-pOst snnnnnnnnnnnnnn i 89) 13.2. Vot en bloc a 2 13.3, Sistema de doble volta 93 13.4, Vor alternatiu 94 135. Vot limitat i SNTV a ” 13.6, Representaci6 proporcional pura " 99, 13.7. Representacis proporcional atcnuada 101 Vol nic transferible Pech pireinrert 105) Sistema parallel ssn 107 13.10. Representacié proporcional personalitzada sow 108, IBALL, Altres sistemes polietpies sn. WW ADREVIATURES 1 SIMBOLS U3(bia de sistema etna Magrais 7 Introduccié EI sistema electoral és el conjunt de normes que regeixen l'operacié de iransformar els vots emesos pels ciutadans en escons que s"assignen a diputats. BI sistema electoral & format per diversos elements interconnectals, cap dels quals no és capag de funcionar sense Ia concurréncia dels altres, i només aillables a efectes analitics. Aquests clements cons titutius s6n: la magnitud de la circumscripeio, la formula, el prorrateig i altres opera- ccions en les circumscripcions, la forma de vot ie! lindar, Pla del llibre ‘Abans d’entrar en Vandlisi de cada un d’aquests elements constitutius del sistema elec- toral, el capitol 1 tracta de posar aquest sistema en el seu context historic. El sister electoral és fruit de la historia que ha conegut cada pais. En la seva configuracié hi inluei- xen des de les Iluites de poder fins al sistema de partis, passant per lestructura econd- mica i territorial, els habits de comportament, ete. Per aixd no hi lan dos paisos que el regulin digual manera. Aquest Hlibre no pretén fer una crdnica de la génesi i Tevolucié ddl sistema electoral, per la qual cosa no s'aturara detingudament en aquest enfocament historic, No és un llibre dhistoria, sin6 de citneia politica, per la qual cosa I’tmfasi dels, capitols vinents es posard en lanilisi dels elements que componen el sistema electoral ‘en les conseqiidncies politiques que generen. Perd aixd no vol dir que signori el fet ‘cert que aquests elements tenen una historia i u aqui aquest capitol 1 Seguidament ja s'entra en I’analisi dels elements constitutius del sistema electoral. El capitol 2 tracta les qiestions més essencials de la magnitud de cireumseripeid i la for- ‘mula, Posteriorment, els capitols 3 1 4 n’analitzen les conseqencies: la proporcionali iaci6 del sistema de parts, respectivament, continua amb I'analisi de qilestions afegides que tambeé afecten la c ‘cumseripcié: fonamentalmentel seu prorrateig, perd també la seva delimitacié. El capt tol 6 Ilista les formes de vot possibles —el quart gran element constitutiu del sistema elec toral. I seguidament, el capitol 7 detalla algunes de les conseqiiéneies que poden tenir quests dos tltims elements sobre la relacié que s*estableix entre elector i el diputat, Els capftols 8, 9 10 continuen amb l'analisi de qllestions afegides que també alec- ten Ja f6rmula, centrant-se el 8 en la familia de formules majorities, el 9 en la famitia de formules distributives, iel 10 en les combinacions de frmules. I, per acabar amb els ‘elements, el capitol 11 n'analitza I'Gitim: el lindar, ‘Un cop analitzats ant els elements constitutius com les seves consequitncies, el eapt- tol 12 pretén ser una mena de conclusions que sotmetin tot el sistema electoral a una avaluaci6 conjunta, i veure quines coniguracions especifiques satistan millor quines funcions. Malgeat que aquest libre no pretén ser un inventari dels sistemes electorals vi als diferents paisos del mén, el capitol 13 inclou un cert catileg de possibles contigura~ ccions i posa exemples de com funcionen a diferents paisos del mén. rad de ser8 Macias Aust Bosch G de lectura Com el lector deu haver observat, els capitols del Ilibre segueixen una estructura expo- a molt similar a la que seria un curs sobre sistema electoral de la earrera de Cie cies Politiques. Aixdes dew al fet que aquesta es pensada que sigui la seva Fanci p al. Sie! lector és un sofert estudiant de Ciéncies Politiques, li recomano seguit Frestructura original. Malgrat aixd, aquest Hibre pot ser util a una serie de gent diversa que probablement tindran un ritme de lectura diferent. L'estructura de lectura suggerida A aquesta gent amb és diferent. Els generalistes, que només volen saber quatre eases sobre el sistema electoral i les cconseqjiéncies que pot tenir sobre la vida politica, probablement trobaran til de concentrar se eneels primers quatre capitols in el pensltim (capitol 12). La resta —i fins i tot algu- nes seccions daquests capitols— els pot semblar excessivament politoldgica. Els experts, que ja coneixen els elements que configuren el sistema electoral, i que ja tenen la capacitat de recordar-ne les qiiestions prineipals, prohablement trobaran més clara la Iectura per blocs independents: un primer bloc fonamental sobre funcions iava- luaci6 propiament politiques del sistema electoral (capitols | i 12), un segon bloc te ni sobre els elements eonstitutis (capstols 2, 5,6, 8,9, 10 111) tun tereer bloc sobre les conseqiiéncies (capitols 3,417). El tecndleg, que tan sols busca informacié sobre algunes caracteristiques mecaniques ‘el sistema electoral i no Ii interessen les seves connotacions politiques més profundes, espero que trobara tota Ia informacié en els capitols 2, 5.6,8, 9. 10 LI El periodista, que esti interessat fonamentalment en les caracteristiques de tot un repertori de sistemes electorals existents o possibles, és probable que només tobi Gti el ‘capitol 13, malgrat que pot anar remetent-se a altres capitols anteriors per aclar com ‘ceples que hi apareixen Fonts EL to de guia didactica que pretén tenir aquest Ilibre ha propiciat que s'evitin les conti rues reterencies bibliografiques i d’autoritat que solen convertir les monografies acade~ ‘miques en obres iFlegibles, Malgrat aixd, és evident que tot el que hi ha en aquest manual no ha sorgit pas del no-res, sind que ha estat extret de les obres anteriors d'il-stres. experts en sistema electoral Particularment titils han estat els tractats segtlents: Carreras i Valles (1977), Cotte~ ret i Emeri (1973), Lijphart (1994), Lijphart i Grofman (1984), Rae (1977), i Taagepera i Shugart (1989), Les estimacions empftiques sobre nombre de partits, proporcionalitat, assolida, i altres culeuls quantitatius provenen fonamentalment de Lijphart (1994) —tot i que alguns recollits de Rae (1977) encara suporten admirablement el pas del femps. Estic segur que lestudiant sabra apreciar que no apareixi un mar de noms cada vegada que es llenga una afirmaci6, Als puristes els demano excuses per endavant.Gin del sea lector Matrals 9 1, Sistema electoral i societat 1.1, Els antecedents del sistema electoral EI sistema electoral no es configura al Iliure caprici dels @enies. Al contrari, cada sis tema clectoral representa el desenllag final d’una llarga historia protagonitzada per cada poble amb el transcurs dels anys, Aixi, el sistema electoral d'un pafs sol ser una mena de registre geoldgic on es poden pales els episodis que ha conegut i que ha patit aque Ila societat. 1, de manera similar a les empremtes digitals, cada sistema electoral pro- porciona a la seva societat una identitattnica i diferenciada de les altres, 1 és que la historia és una influeneia decisiva entre les que s‘exerveixen sobre el sistema electoral d'un pais. Els casos per a iFlustrar-ho s6n nombroxos. Per exemple, no s pas una coincidéncia que quasi totes les ex-coldnies britiniques mantinguin un sistema electoral de tradicié anglosaxona (vegeu-ne la deseripcié al capitol 13), mentre que la majoria de paisos europeus adopten un sistema també caracteristic. que se sol 4qualificar de continental. Un altre exemple clar de la pressid de les condicions histori- {ques es troba en el sistema electoral alemany (descrit també al capitol 13). A partir de a Segona Guerra Mundial, i dins d’un sistema electoral de tradici6 centre-curopea, la Repiiblica Federal Alemanya hi incorpora unes circumscripcions electorals similars a les britaniques, a 1a qual cosa no és aliena I’ ocupacié aliada. De la mateixa manera, tots, els problemes de governabilitat que va pati Italia des de la Segona Guerra Mundial han. estat decisius en la configuracié del nou sistema electoral als anys noranta, Peri l'exemple més classic pel que fa a la rellevancia de les condicions historiques 65 la reforma del sistema clectoral a quasi tots els paisos centreeuropeus ocurreguda al ‘comengament de segle Xx. Durant el segle X1x, i amb sufragi censatari, les eleccions no ceren exageradament conflictives des d'un punt de vista politico-ideoldgic, car homo- _gencitat socioecondmica dels votants feia menys dificil I'existéncia d'un cert consens ide olgic. Per aixd, la personalitat del candidat era tan important o més que la seva filiacis ideoldgica. Contrariament, al principi del segle Xx, I'extensi¢ del sufragi a tots els homes ‘majors d’edat va trencar anterior homogeneltat socioecondmica dels votants, les elec ccions van prendre un carieter marcadament ideoldic, ila filiacié politica dels candidats vaesdevenir fonamental, Simptomaticament, als paisos on passava aix6, també es refor~ maya el sistema electoral. Es passava de votar candidats individuals en cireumnseripeions, uuninominals a votar listes de partis en grans circumscripeions plurinominals!. La interpretaci6 d°aquest canvi del sistema electoral és prou clara: ‘aparicié d°una circumstncia histOriea devisiva —Vextensi6 del suftagi— va fer que es passé d una repre sentacié de personalitats a una representacié de forces politiques. L’adaptacis del sistema 1. Toque coca shan ils conc itz dl apts 2. sor px ini qu scomscripons Tiina aul onslegs unsol ipun, crcumerpsons pletion in ageless kegeven divenos,10. aaterias Aust Bosch electoral va esdevenir la conseqiéneia politica d’aquesta nova eircumstancia historiea: 6a dir, la historia va condicionar decisivament el sistema electoral ert aixd no és fot. Aquest exemple tambs servis per iblustrar que el sistema elec- toral és el resultat de les relacions de poder. En les noves circumstances de sufragi generalitat, les anteriors cireumseripeions uninominals presentaven el perill que els nous voluntsassignessin quasi tots els escons a nous parti releguessin les anterior fr ces politiques ala practica desaparici6. Linterés d’ aquestes forces era impedi aixd,iles circumscripeions plurinominals els oferien la interessant passibilitat de disteibuie els cescons de la cireumseripeis entre els partts concurrents, de manera que, fins it en el cas de perdre les eleccions, no quedessin eshorrats del mapa parlamentit. Taixf 6 com es va fer: el segle Xx no només va comengar amb Mengrandiment de les circus ions, sin6 que també va conéixer un canvi generalitzat del tipus de férmula electoral? Aint, la introduceis del que més endavant anomenarem formules distributives Fou tame conseqiéncia de les relacions de poder i dels interessos de les antigues forees domi- nants. Aquesta narracié mostra clarament que els canvis en el sistema electoral no prove- nen de les innovacions teenologiques propiciades pels enginyers electoral, sins que solen ser la conseqiléncia de les condicions historiquesi de les relacions de poder que ha cone- gutel pats. Si sind és aixten general, Estat espanyol no queda pas al marge d?aquesta generalitzaci6, Aixi, és molt clar que el sistema electoral instaurat el 1977 és un reflex dees condicions en les quals es va efectua la Transicié: 6s un sistema que sobrerepre- senta les zones més conservadores, la qual cosa beneficia el govern establert; pert a la ‘egal el benefici no és tan exagerat com per descoratjar la partcipacis electoral de les forces opositores, la qual cosa minaria la legtimitat de tot el sistema politic nascut a transici6. Fl fet que les relacions de poder tinguin una gran inluéneia sobre el sistema elec- ‘oral provoca que. a vegades, la diseussi6 sobre el sistema electoral sigu particularment mip. En aquest casos, els interessos curt termini —a mera lita pariista pel poder — {an que les postures dels politics envers el sistema electoral siguin tremendament vold- tils. No ésesirany veure un partt que s‘oposa a un determinat sistema electoral fins que puja al govern i es converteix sobtadament en un brau defensor de les seves excellen- cies, conversié que dura fins ue és desplacat del poder. i passa a rependire les seves cri- tiques de manera tan radieal o més que abans. Recapitulant, aquesta seccié mostra que la historia i les relacions de poder s6n ante- cedents clars de sistema electoral, c! qual no es pot entendre com una ereaci6 tecnol sica,sin6 com un fenomen profundament influit per la ealitatsoeiopolitiea en qué esta immers. 1.2. Les conseqiidncies del sistema electoral Si bé el sistema electoral és consegiténcia de la historia i de les relacions de poder que es donen en una societat, no é menys cert que el sistema electoral també genera —a Ta vegada— algunes conseqiidncies sobre les relacions de poder d’aquella societat. Per exemple, el sistema electoral pot arribar a tenir eonseqiiéneies sobre el sistema de par- tits, sobre el sistema politic més general i, per extensiG, sobre altres aspectes de la soeie tat en la qual opera. En general, cal distingir dos tipus de conseqlncies: els efeetes pri xxims ((ambé anomenats efectes mecinics), i els eFectes remots (també anomenats efectes sepia el advert que ncaa no shan din els tps de les adds. Aix vi al spol 2.(ii de siseme seston Matias 1 psicologies). Un efeete proxim és un consequencia directament aribuible a l'operacié del sistema electoral (p. ex., una férmula electoral pot atribuir més o menys diputats tun mateix partit), Contrariament, un efecte remot és un fenomen electoral que només és auribuible al canvi de eomportament dels electors o dels partis, pet hi han rans per hipo= tetitzar que aquests canvis de comportament han estat generals, en part, pel sistema ele coral ‘Als tres cupitols anomenats «Consegiiéncies politiques del sistema electoral (capt tols 3, 41 7, més algunes seecions aqui i all) et lector trobara nombroses analisis sobre les conseqiiéncies que el sistema electoral exerceix sobre el sistema de partts 0 sobre el sistema politic més general No obstant aixd, aquf caldria subratllar emfaticament que aquestes conseqiitncies zo s6n ni automattiques ni ineludibles: cl sistema electoral no és una pocié magica de ‘resullas garantits, Al contra, aquestes conseqiiéncies politiques adopten la forma de grans tendencies: é més probable que passi alld que qualsevol altra cosa, pero només é més probable’. Al cap i la fi, les conseqiiéncies previstes del sistema electoral mantindran tuna forta dependéneia respecte de factors contextuals nacionals. Com que només sn ‘urans tendencies, les conseqiiéncies no seran segures fins que el sistema electoral no es posi en practica en aquell context nacional especific. D‘altra banda, també cal subratllar que la mateixa definici6 de sistema implica Pe- aisténcia d’una serie d'elements intereonnectats, els quals poden eventualment operaren direccions oposades a Phora de generar conseqlidncies. Per tant, tampoc no es tracta de ‘conseqiitncies aillades dun dels elements. Per exemple, els capitols vinents mostraran ue, quan la férmula electoral opera vers una gran proporcionalitat perd la magnitud de reumscripeis fa el contrari, Ja proporcionalitat resultant és forea incerta, Aquest exemple iblustra que els elements alas dun sistema (de qualsevol sistema) no solen zgarantir conseqiiéncies predeterminades per si mateixos, sin6 que —al contrari— és el conjunt de tot el sistema el responsable de les seves eventuals conseqiiencies, Per tant, la influéneia del sistema electoral sobre el sistema politic té unes cons {quéncies més incertes del que podrien fer pensar les formulacions tremendament meca- nicistes i lineals amb les quals s’enuncien algunes ’aquestes presumptes «lleis univer- sals». Valgui aixd com a advertiment al lector de cara als capitols vinents. Pert aixd no és tot. A vegades s’atorga una importancia clarament exagerada al sis toma electoral en la contiguracis «un sistema de parts od’altres tes poles una soci tat, La presumpta influéneia del sistema electoral se situa llavors per sobre dalres gies tions que en realitat sn molt més decisives: qiestions culturals, econdmiques constitucionals, etc. En realita, cal admetre que —quan es compara amb aquestes grans 4tiestions— el sistema electoral sol tenir una importncia més aviat petita en la confi- ‘guracié de la realitat politica una soeietat. Aix) no vol pas dir que sigui negligible, ja que acumulaci6 de petites influéncies a curt termini pot tenir una gran importincia a arg termini 1, per acabar, eal subratllar un element que esta d'acord amb el que s‘ha exposat a Ja seecid anterior. Qualsevol relacié entre el sistema electoral i el sistema politic més ‘general no és només interpretable com una influéncia del primer sobre el segon, sind al ‘contrari, Més que no pas la seva causa, és perfectament plausible que el sistema electo- ral sigui una expressi6 de les caracteristiques ide les divisions de la societat en la qual sth immers. També és molt probable que es donin totes dues direceions en la eausali la 3. Hiftqicctsiverna cet no pup gaa unescoseyGbis tela sobve el steps enh pont ‘algun eacudnes a ategursr qs cl errs aslo el siomackctoa arc de resting se 4 pels ‘nvr del mate sate cera sa do vale dt in eck eli cvs eves comeences {ofvect sion polis genral pq aguas concen meres tenses ndemoneaes Sobel ee ‘Tavaluand del Ste elect trp ors leap 1212 seit Asa Bosch {at les forves politiques i les divisions profundes d"una societat serien les responsables de ’establiment dels sisemes electorals, perd una vegada aquest ha estat establert, & capag influir en el sistema politic en el qual opera i transformant-lo. El sistema politic i cl sistema electoral son, dones, interdependents.(Guia dat sens eect Matcnals 13 2. Els dos elements essencials del sistema electoral De tots els elements que componen el sistema electoral, n’hi han dos que s6n essencials tant per definir un sistema electoral determinat, com per preveure’n les conseqincies politiques. Aquests dos elements sn la magnitud de les circumseripcions el familia a la qual pertanyi la formula electoral utilitzada'. Aquest rie qué signifiquen aquests dos conceptes. 2.1, Magnitud de les circumseripeions Abans de definir a magnitud de la circumscripei6 electoral, cal aclarir qué és una cit- ‘cumseripcis electoral. Una circumscripeié electoral és el cob-lectiu d’electors —gene- ralment assentats en un territori concret— sobre els quals es realitza operacié d'assig- nnaci6 dels escons entre les diferents candidatures. També sol anomenar-se districte electoral El fet que la circumscripeié electoral tingui habitualment una base territorial (és a dir, que els seus electors siguin defints pel fet d'estar establerts en un teritori) no implica que aixd sigui una condici6 necessaria, De fet, es coneixen circumseripcions que no estan assentades en cap territori coneret, com per exemple les circumseripeions &tniques a Nova Zelanda, la circumscripeié per a emigrants a Portugal, o les antigues cireums- cripcions universitaries a Anglaterra, Malgrat aixd, solem referir-nos a la circumserip~ ci6 com una unitat territorial, ja que aquesta és la practica predominant, Repetim que I'tinica caracteristica definitoria de la circumseripei6 és ser la unitat presa com a base per assignar els escons. Per tant, és important no confondre-Ia amb algunes unitats territorials on es Fan altres operacions electorals. Per exemple, les sec~ jons electorals realitzen la recollida de vols, els col-legis electorals fan l'eserutini, i eventualment algunes regions poden servir per a la presentaci6 de Ilistes, perd cap da {questes no s6n eircumscripcions sino s'utilitzen per assignar escons. Per la seva part, Ia magnitud de la circumscripeié és el nombre d’escons dels qual I (és a dir, que no s6n uninominals), i que les anomenem cireumseripcions plurinominals, Les circumscripcions plurinominals poden ser més petites o més grans: quan tenen una magnitud d’entre dos icine 0 sis escons, solem entendre que son circumscripcions petites; en canvi, les solem denomi- nar cireumscripeions grans a partir de quinze escons, més o menys, si Bé aquests limits s6n molt subjectius. Finalment, un cas particular de grans eircumseripeions plurinominals s6n les que assignen totsels escons que tel Parlament en una sola circumseripei, és a dir, la mag- nitud maxima possible: m =e. Aquesttipus de eircumscripci6 Sanomena eireumseripei6 ‘inca nacional. ‘Una curiositat elacionada amb la magnitud de circumscripeis és que alguns man- tenen que les magnituds imparells son més operatives perqu® fan més dificil els empats, Malgrat que aixo no sembla gaire rellevant, & curids dassenyalar que efeetivament V'es- tabliment de magnituds parells no és gaire habitual a les circumscripeions petites. 2.2, Les families de formules La férmula electoral és el procediment de calcul utlitzat per traduir els resultats elec {orals de cada circumscripcié a una distribuci6 descons parlamentaris entre les candi datures concurrents. Hi han fonamentalment dues families de formules clectorals: les majoritaries i les distributives. Les formules majoritaries parteixen de la idea fonamental que la candidatura que obié més vots en una circumscripcié es queda amb less —o els escons— que es dis- puten, EI nom de Féirmules majoritaries prové del fet que sempre és Ia majoria qui s’enda tots els escons de la circumseripei6. Un dels principals avantatges de les formules majoritaries és la seva claredat: qui quanya, surtelegit; ui perd, sen va a casa, Aquesta claredat fa que sigui Ricilment com- prensible per la gent i, per tant, reballa en favor de la legitimitat del sistema electoral La pretensi6 principal de les frmules majoritaries és localitzar elarament qui ha ‘guanyat i qui ha perdut. Aquestes férmules garanteixen que només les candidatures guan: yadores en alguna circumscripcis siguin presents al Parlament, No hi han escons per als Tox gv hon silica snbologi act noua ma fica eatin aden avr inn «cat és nlt sence vlore exons cost hbo en Tex ijanes nities, Per exept equa Shserpcons eon de 15,17, 18385 scons ions comings er de S87 escns que es un lle pa el de(ui de ssema electoral Matas 15 perdedors, ja que per ser diputat no n’hi ha prou dobtenir un cert percentatge de vots sha d’haver obtingut el suport majoritari dels votants de la circumseripe6. Tot i que habitualment les férmules majoritaries s‘apliquen a citcumscripcions uni nominals, xd no és pas imprescingible, ja que també es poden aplicar a circumscrip- ccions plurinominals. El capitol 13 mostrard alguns exemples de sistemes electorals on les férmules majorities es combinen amb diverses magnituds de cincumscripei. ‘D'altra banda, les formules distributives (anomenades equivocament formules pro~ porcionals) parteixen de la idea fonamental que els escons d’una cireumscripei6 es dis- tribuiran entre les candidatures concurrents d’acord ami els vots obtinguts per cada una. La pretensi¢ principal de les férmules distributives és que el resultat final de la dis- tribucis d’escons assoleixi un alt grau de proporcionalita (& a dir, una gran aproxima- cis entre el percentatge d’escons de cada partite seu percentatge de vots), per la qual ‘cosa sovint han estat anomenades férmules proporcionals. Cal notar que aquesta denominacié és equivoca perqué no bateja la formula pel mecanisme essencial que utilitza, sin6 per una pretensi6 incerta, En efecte, és important dde veure que, si bé la pretensié de proporcionalitat pot veure’s complerta, també pot vyeure’s frustrada per l'aceié daltres factors (p. ex. circumseripcions petites, Hindus, ‘ic), Aind sol empenyer a frases equivoques com ara que, «en cireumseripeions petites, les féemules proporcionals donen resultats molt poc proporcionals». Denominant les {rmules per allo que fan —distribuir la representacié—i no pas per allo que pretenen —assolir la proporcionalitat— creiem que aclarim els conceptes, Alzuns experts elec- torals han distingit encertadament entre proporcionalitat en els procediments i propor cionalitat en els resultats. Les frmules distributives garanteixen un procediment pro- porcional (la distribucié dels escons), perd preses ailladament no poden garantir la ‘proporcionalitat en els results, Per aixd crefem que és erroni danomena-les propor- cionals’ Finalment, eal subratllar que les frmules distributives no es poden aplicara les cit- ‘cumscripcions uninominals, ja que en aquestes només existeix un eses i, per tant, mai ro es pot repartir entre les candidatures concurrents. O, per dit-ho «una altra manera, fen cas ques apliques una formula distributiva a una eireumseripeié uninominal, seria de fet com si s‘estigueés aplicant una frmula majoritria 2.3. Una primera tipologia de sistemes electorals Els dos elements al-ludits —Ia magnitud de circumscripeis ila familia de frmules— son cls elements essencials del sistema electoral, i per tant permeten ja consttuir una primera tipologia dels sistemes electorals. Com que els sistemes electorals efectivament exis- tents a la realitat sn Fruit de la combinaci6 de diferents elements que, per ara, s'analit- zen separadament, ja es poden combinar els dos el Is vistos fins ara per extreure’n aquesta primera tipologia, 'S’ha mostrat que Ia formula electoral pot pertanyer a la familia de les fOrmules majo- Fitiries o ala de les férmules distributives: ia més sha mostrat que, segons la seva m; nitud, la eiscumseripei6 pot ser uninominal (m= 1) 0 plurinominal (m > 1), Aixidones, podem categoritzar els sistemes electorals segons la tipologia segtient {gues que pt denomingr «proporcionan cet conjon un semaeectel. Un stoma ser ms mys froporcimal en fel grade proporcionan en conju, o pas rae pr aml16 tens Asus Boss ustracis 21, Primera tipologia desistemeselectorals Formula Majoritaria Distributiva m=t Sistema majortari (0 frst-pastthe-post Magnitud m>1 Vot en bloc Sistema d RP D’acord amb aquesta primera tipologia de sistemes electorals —que recull algunes 1, el partic ha obtingut una prima del sistema electoral per tant est sobrerepresenat,Contiament qu € 1 significa que el parti est sutrepeseniat 65 ade} parti eslla pet ‘stema electoral. També ha de quedar clar que un a,= | indica que el partit no. rat ni castigat pel sistema electoral, siné que obté un nombre de diputals exactament pro- porcional al seu percentatge de vot. Es molt habitual que els patts grans obtinguin ratios avantaige superiors aL, i que els patts petits obtinguin ratios d'avantaige interiors a 1. Aini dones, la qliesti6 no és si les rtios d'avantatge s6n o no sn iguals 1 (a que rng ho s6n practicament mai), sing més aviat en quina mesura les ratios d'avantatge dels diferents parts s‘allunyen de a perfecta proporcionalitat que indicaria un, = 1. Quan les ratios d*avantatge dels diferent paris sallunyen molt d°I, aixd indiea un sistema electoral amb un gran desproporeionalitat El cingué mecanisme de mesura de ka proporcionalitat és un diagrama que el mos- tra de manera grafic, Es Panomenat perfil de proporcionalitat. Tal com mostra la ibtustraci 3.1, es tracta d'un diagrama que representa les ratios d'avantatge dels dite rents partts a Feix d’ordenadesi el percentage de vot dels diferents partis aIeix WPab- cisses, aixf com una Inia imaginaria gue els uneix. Enelcas de lailustracis 3.1, el perfil de proporcionalitat mostra que el parti A (cl més gran) ha obtingut una prima substanciosa, car esta per sobre de Meix dabcisses: ‘entre que el parti E (el més petit) ha sofert una penalitzacié considerable, car esta per sota del mateix cix. En definitiva, a i/-ustracié 3.1 mostra grficament un eas d'accen- twada desproporeionaltat, Contrariament, la i-lstracié 3.2 mostra un perfil de propor cionafitat on les primes als parttsgrans sn molt petites (loti que una cert prima és ine- luible), inomés e! més insignificant dels parts é penalitza, Aixédones, la iustracis 3.2 mostra grificament un cas de notable proporcionaliat Hustracig 3.1. Perfil de proporcionalitat antl Panic Ratio avartatge Percentatge de vot20 materia Asst Bosch ‘IMustracié 3.2, Perfil de proporcionalitat pla Rate davantatge Percentaige de vat © Ponte ast En els perfils de proporcionalitat hi ha un punt dana importancia extraordinaria: el punt on la corba ereua I'eix d’aheisses. Aquest punt de ereuament indica el percentatge de vot en el qual un partit imaginari que s’hi situés obtindria un a = 1; é a dit, indica el percentaige de vot en el qual un partit no resulta ni primat ni penalitzat, Aquest per- centage de vot és el que s"anomena pereentatge d'indiferéneia (o break-even percen age) i té la important caracteristica de proporcionar un sisé indicador de la propo: nalitat del sistema electoral. Vegem-ho. Quan el percentatge dindiferéncia és alt (com a la i-ustraci6 3.1), el perventatge de vot necessari per no ser penalitzat és gran, de manera que molts partits petits i mitjans resultaran penalitzats, mentre que només uns quants pastits molt grans obtindran primes molt substancioses. Aixi dones, un percentatze dindiferéncia alt va associat a un baix ‘grau de proporcionalitat Conirariament, quan el percentatge d'indiferéncia és baix (com a la ib-lustraci6 3.2) cl percentatge de vot necessari per no ser penalitzat és petit, de manera que només cls, partits més insignificants resultaran penalitzats, mentre que les primes als altres partits seran necessiriament petites i repartides?, El perfil de proporcionalitat associat a aqui situacions és el que es eoneix amb el nom de perfil pla, pel seu contorn caraeteris te. De manera indicativa, els experts assenyalen que perventatges d’indiferencia per sola del $% indiquen una proporcionalitat excepcional, entre el 5 i el 15 es ina una proporcionaltat acceptable, entre el 15% i el 25% solen aesirer grans desproporciona Fitats, mentre que tambg hi han percentalges W”indiferéneia extraordinacis fi del 40% 2 simerssnt de vere gu lap aconsspua ps pais rans a peal sole pss pts es ee ston de a teen mone, Noms Goan ex ponalten ms prt a pena pt se gran (icv $e ‘gsc aun nome pr ue al gue aepleps elie(ia det sistema else Matias 21 3.3. Proporcionalitat i magnitud de cireumseripeié la proporcionalitat aconseguida és un dels crteris fonamentals per avaluar un sisten electoral, Ja magnitud de la eircumscripei6 n’és l'antecedent clar. Antigament, els experts, electorals solien concedir una rellevancia exagerada a la frmula electoral. Peri ja veu- tem que la frmula només possibilita que la cireumscripei6 exerceixi la seva influen- cia decisiva sobre ka proporcionalitat, Thlustrarem la relaci6 entre magnitud i proporcionalitat amb dos casos extrems. Una circumscripeis uninominal no pot aspirar a gaire proporcionalitat perque el partit majo~ Fitari s'endti necessdriament el 100% dels escons (un de sol), mentre que els alttes s’en- duen el 0%, Com que és habitual que els percentatges de vot s‘allunyin substancialment daquests percentatges Uescons, la diferencia entre els percentatges de vots i d’escons: aconseguits pels diferents partts sera gran, Contririament, una circumscripei6 tnica nacional disposa de tants escons com tin: gui I’Assemblea. Es per aixd que la formula electoral podrii preveure que tots aquests. scons es distribueixin de forma molt proxima als percentatges de vot". Per exemple, si hi han 100 escons, i els tres partits presentats han rebut e! 40,49, cl 34,67 i cl 24.84% dels vots vilids, es pot arribar a ajustar els percentatges d°escons de cada partit de manera que s‘allunyin d’aquests percentatges de vot només per decimes (p. ex. 40, 35 1 25 ‘escons), Si disposéssim de 1,000 escons, podrfem arribar a fer que se n’alluny’ homes per centdssimes (p. €x., 405, 347 i 248 escons)’ Aquesta relacié ldgica també es verifica empiricament a tots els sistemes electorals. estima que els sistemes amb magnituds uninominals produeixen un index de despro. poreionalitat que & quasi el doble que els de magnituds petites (2-6 escons), i aquests produeixen fndexs que també sin quasi el doble que els de magnituds mitjanes (6-10) cescons). Per la seva part, els sistemes de magnituds superiors ja no milloren substan- cialment la proporeionalitat. Aixi dones, ha de quedar clar que, quan la magnitud és uninominal, el primer parti, obtindra un avantatge relatiu respecte a tots els altres partts, amb un percentatge des ccons superior al percentatge Ue vols. Als palsos que usen magnituds uninominals, aquesta prima d’escons ha estat estimada en 8 punts aproximadament, mentre que sol estar prop de 2 punts en magnituds plurinominals. Per tant avantatge que les circumscripeions uni nominals solen concedir al partit més gran és substancis, tot i que cal recordar que el er partit sempre obté una certa prima d'escons en qualsevol tipus de citcumscrip- ‘eid, a quasi qualsevol pais del mén. ‘Aixd permet que un partit que no disposa de la majoria absoluta dels vots, disposi —en canvi— de la majoria absoluta dels escons, eracies a la prima que la magnitud uni- ‘nominal atorga al primer partt. Aixd s“anomena una majoria manufacturada, és dit, ‘una majoria obtinguda a través del sistema electoral i no pas guanyada a partir dels vots dels electors. Les majories manufacturades siin molt i molt habituals quan les cireums- ccripcions sn uninominals, s6n relativament habituals en magnituds petites, i ja es fan orga rares en magnituds més grans. ‘Ja s*ha dit que el percentaige d'indiferencia és una altra manera d’estimar la pro- 3, care deve dts uns ojos aquest argent en as qa ime ctrl fos majors. el icoos fo cedairibuiris 'acord am cls percentages do vo de nea us ngs que ana mapa ss a8 trebales envers ona propexcinai mee gan, Pes afta x dnibva fn arena drags sce8 ‘ssn gue ds arnagata del eiveumseripei na eft init foals aes menace or agradar sae el dessus conseqldela dele sees scons ‘exprenen en nombres rar mete qu el pereenae de ols expres rae xk. Edessa Souci caesar in uses pear a quater en ns aa22, Maes Asst Bosch poreionalitat del sistema electoral. Dones bé, una prova addicional que la magnitud de ccircumscripeié és un antecedent clar de la proporeionalitat 6s que sha estimat emp cament que el percentatge d'indiferencia é aproximadament igual a | Vm Aix® implies que el pereentaie de vots que calen porque els partts deixin de ser pena- litzats pel sistema electoral tendeix a rebaixar-se a mesura que augmenta la magnitud de circumscripei6. Les magnituds uninominals tindran un percentatge dindiferéncia molt eleva, de manera que quasi tots els partis —menys el guanyador— seran penalitzats. Amb magnituds molt elevades, el percentatge d’indiferéneia sera molt petit, de manera que només seran penalitzats els paris insignificants Amb magnituds uninominal, a distancia entre els dos partts principals sol ser molt més gran en escons que no pas en vots. Aixd passa perque la prima del primes pastit és molt gran i, en eanvi, el segon partit no només no obté prima, sin que sol resultar pena- litt. Aixi dones, als sistemes de magnitud uninominal se sol produir un fenomen dam- Plificacié de les diferéneies de vot. La causa daquesta amplificacié de le diferencies és l'existéncia de nombroses cit= cumseripeions marginals. Les circumseripeions marginals s6n aquelles en les quals hi hha un empat virtual entre els dos partts majoritaris, de manera que una petita diferen- cin de vot pot fer canviar el guanyador i, com que només hi ha un esc6 per assignar, questa petita diferencia en el percentatge de vot pot significar obtenir tota la represcn- tacid, Es notori que les circumscripcions marginals es fan menys habituals a mesura que Ja magnitud erei, ja que en eas d"empat, la representacis ja es pot distribuir entre les candidatures’, questa amplificacié de les diferéncies entre els dos partts principals, que es pro- ducix sobretot a les magnituds uninominals, sha arribat a mesurar. Vegem-ho. Si no es produis cap amplificacis de le diferéncies, i els escons aconseguitsfossin proporcionals als vots obtinguts, la ratio entre els dos percentatges d'escons seria igual a la ratio entre els dos percentatges de vols En canvi, en magnituds uninominals 'amplificacié de les diferénci és la segiient Sestima que sa dir, que laetio entre els percentages d'escons és igual ala rio ente els per centatges de vot clevat al cub. Es per aixd que aquestaestimacis es coneix com la lei del cub dels sistemes electrals de magnitud uninominal Si 6s habitual que les magnituds petites gonerin una desproporcionalita basada cn Fampliicaci de les diferencies ene els parts, excepcionament també poden wene- 5. Armd magni de a crcumscrie aconcetac dl vor um asi ens gana ection ‘nails eens je, qua ely pars ten ct dail uniformement en tate ero, els emp fatale en canv.quantngn el vot concent en sleuesccumuripeons, cls mp st sys habe Cal ‘eure per que agua Yarn es pot crores a epeevig el Svea cecal Matias 23 rar una divergncia entre vots i escons més espectacular que la seva mera ampliticacis, Alguncs vegades, pod propiciar que el panit que ha obtingut més vots no sigu el que ‘oblingui més escons,siné que Ia majoria descons vagin a parara un alte pari. Aixd pot passar quan el primer partit (en nombre de vots) te vot molt ispers, mentre que el sezon parti el vot mes eoncentrat. En aguests casos, guest segon partt pot gua- nhyar una gran quantita d'escons per poca diferencia de vot, perdre'n només uns quanis per una gran diferencia de manera que aconsegueixi la maja del excons sense set cl partt més vorat Si he les magnituds més clevades solen aconseguir un grau més elevat de propor- cionaltat, tam cal advertirque augment de proporcionalitat provinentd'una reforma legal consistent engrandit es circumscripcionstendeix a debilitarseallarg termini. Aixd Gel que es coneix com Ia lei de conservacié de la desproporeionalitat. Es molt proba- ble que un engrandiment de la circumscripis tingui un efeete mecanic curt termini «que conssteixi cn un augment dela proporcionaitat. Aquestelcete meciinic donara més expectaives d'obtenir escons a partils petits que anteriorment no en tenien eap espe ranca, A larg termini, aixb provocari un efecte psicotbaie pel qual mots partts sense possiblitats reals d’obenir escons s'animaran a presenta més eandidatures, i també cls Seus simpaitzants oblidaran el vot iil d'abans i s‘animaran a votar-los més sovint. En Aefinitiva, es produeix un procés en dos passos: en un prineipi els parts anteriorment penalitzats hauran deixat d'obtenir molts menys escons que els proporcional, i aug- ‘mentara aix la proporcionalitat del sistema: perd després, nous partts més petits comi- ran a substitir1os, de manera que també seran penalitats, la qual cosa debiltara aug- ‘ment de proporcionalitat aconseguitinicialment “Tambeé cal fer altres advertiments al lector entusiasmat que ja pensava a engrandie Jes circumscripeions com una solucis miraculosa. En primer lo a proporcionaitat no dept tnicament de la magnitude eircumscripcié si s'engrandeinen les cicumserip- cions pero no s’adapten altres variables (lindas, mula, etc), la consecuet de Ie fecte desitjat és incerta, 1 en segon lle, Fincrement de proporcionalitat és Jecreixent augmenta molten passard°una magnitud uninominal a magnituds una mica més grans, fugmenta menys entre magnituds ja prow grans, i 'augment ja és imperceptible a partir una conta magnitud 3.4, Proporcionalitat i familia de formules Vistes en el capitol 2 les pretensions de les diferents families de férmules, ja es pot espe- rar que els sistemes que utiitzen frmules distibutives assoliran una proporeionalitat molt ‘més gran que no pas els que utlitzen formules majorities. Efectivament, sha pogut cons- {alae empiricament que I’index de desproporcionalitat sol ser entre 2,5 i 3 vegades més ‘gran quan hi ha férmules majoritaries que quan bi ha férmules distributives. [tam habitual que els escons dels partits petits costin fins a unes deu vegades més vots que no pas els dels partits grans. [gualment s*ha estimat que als sistemes electorals amb f6r- ‘mules majorities la prima aconseguida pel primer partit sol estar prop del 8%; en ean, ‘quan hi han f6emules distributives sol estar prop de I"1% Malgrat aixd, cal advertir que aquesta regularitat general no és una conseqiiéncia rnceessiria i immutable, ja que hi han molts alires factors que incideixen en la propor- cionalitat assolida, com per exemple la magnitud de cireumscripeis. De fet, es coneixen palisos que, tot utilitzar férmules m: -assoleixen una proporcionalitat més a ‘que una tercera part dels pasos que utilitzen firmules distributives. També es coneixen paisos que, tot i ulilitzar fGrmules distributives, no s6n eapagos d'arribar al nivell de24 mates Az Bosch proporcion: rites" Aixi dones, queda confirmat que el tipas de formula utilitzada & també un antece- dent clar del grau de proporcionalitat del sistema electoral, No obstant aix0, el capitol 9 ja mostrara que les diferéncies de proporcionalitat entre diferents f6rmules d'una mateixa, Familia solen ser petites. t que assoleixen més de la meitat dels palsos que utilitzen frmules majo- 3.5. Completacié de fipologia de sistemes electorals Aquest capitol a mostra que les crcumseripcions especalment petites afebeixen fa [roporcionalitat de sistema electoral sense necesiat 'arribar a 'extem de ser mag- nituds uninominals. Esper and que eal reconsideraraquellatpologia de sistemesclee- torals que mostrava laustraci6 2.1, en In qual anomendvem sistemes de representa: 16 proporcional tols els sistemes que combinaven una frmula distibutiva amb circumscripcions plurinominals, En relitt entre aquest islemes electoral "hi ha ran alguns que efetivament asoliran una aka proporcionalitat pe et de presentar mag hituds de citcumscripeiéespecialmen alles, n'hi hauran d’alies que no ho faran a causa de existencia de magnituds de circumscripeiéespecialment petits Es per aixd que entre els sistemeselectorals que aquellaipologia anomenava sist mes de representa proporcional,1°hi hauran uns —els que contenen magoituds de Cspecialment petites que pertanyen aun aod tipus de sistema electo- nes de representacié proporcional alcnuada,tumbé anomenassistemes de representaci6 proporeional de baixa intenstal. En contraposici6, cls sistemes que —pet fet de presenta mgnituds espacialment grans— assoleixen una ala proporcfonalitat cls anomenem sislemes de representaci6 proporcional pura. Aixd és el que mostra la iMustracis 3.3 THustracié 3.3. Una nova tipologa de sstemes eectorals Formula Majoritaria Distibutiva | Sistema majoritari | (0 first-past-the-post) Magritud no Petita Sistema d'RP atenvada m>1) Notenbloc = | ——_______| Gran Sistema AP pura {© Uv alaadveinnt colon de ese epulaitt ger sia uc, om ait pind cpt agoesta esr proporcionan exist ene pare, por an ies una eprom mis ran ence esters exe ts proatncla peng ee)Gin de ssema eestor Marais 25 4. Conseqiitncies politiques del sistema electoral (2): la fragmenta del sistema de partits 4.1. Definicié i mesura de la fragmentacié del sistema de parti Un sistema de patits pot adoptardiverses aparences; per exemple, pot contenir nombrosos parlts forga petits (p. ex. a ka Hala de postguerra) 6 pot donar cabuela a uns pos par- tits perd molt grans (p.cx..als BUA). En el primer eas, afirmem que es tracta d'un sis- tema de parts molt fragmentat, mentre que en el segon cas la fragmentaci6 del sistema de partts és petta. Aini doncs, la fragmentaci6 del sistema de partits fa referencia a la diversitat que conté Vinventari de partts °un pats [La wanscendéncia que pugui ten et de disposar d'un sistema de partts més 0 menys fragmentat sera discutida al final d’aquest capitol: de moment, només cal avangar que la es tradicional és que els sistemes de parts molt fragmentats solen obstaculivar ka goverabilitat del pafs. Aquesta és la raé que explica per qu’ la Fragmentacié del sis- tema de partts (que eventualment sigui generada pel sistema electoral) é el segon eri- teri hasic per avaluas el funcionament del sistema electoral. Es facil de veure que la fragmentaci del sistema de parti la proporcionalitat son les dues cares de la mateixa moneda, Aixd és aixf perque ja s’ha dit que la despropor- cionalitats'esdevé a través de la penalitzaci6 que patcixen les candidatures perdedores i de la més senvillaexclusié de les encara més petites. Per tant, la desproporcionalitat va aparellada a una disminuci del nombre de partits al Parlament, i per tant, una dis- minucié de la fragmentacis del sistema de partis, Proporeionalitat i fragmentacié del sis- tema de partts solen donar-se conjuntament. ‘Quanta la mesura de la fragmentacié del sistema de partits, hi han fonamentalment dos indicadors: el nombre efectiu de pants i index de fragmentaci6 de Rae. Tots dos indicadors es basen en la comptabilivaciG de la porci6 d'escons que ocupa cada parti, Ja qual cosa representem amb el simbol (P- ex. siel partit A ocupa una quata part dls, 0.25) En primer llc, el nombre efectiu de partits vol ser una comptabilitzacié del nom- bye de part rllevants en un Parlament, i sol representar-se amb el sfmbol N. Es cal- ceula de la manera segilent: Per exemple, si tenim quatre partits amb una quarta part dels escons eada un, Ha- t Fors 05 ‘que indica que hi han quatre parts efectius, tal com hauriem suposat per sentit comd.26 mates Agus Bose Unaltre exemple: si un pattt obté just per sobre de la meitat dels eseons (51%), un altre nobté una tervera part (33%) i un tercer panit s'endd la petita part que queda (16%), Mavors: 1 O5P +037 +0167 04 25, per la qual cosa el nombre efeetiu de partts és igual a dos i mig. la qual cosa ilustra forga acuradament la situavi6 que podriem descriure com de «dos partis grans més un de petite En segon Iloc, Vindex de fragmentacié de Rae sol represcntar-se amb el sfmbol f Diet nt amb es exemplesanteriors, aquest index de fragmentacis resukaia 0.754 0.6 respectivament, de manera que queda clara la stuaci6 de Tragmentacis molt més ran que es déna en el primer des do sistemes departs abuts, Aquest index 1 vantage que ests delimit ene els vlors Oj I, els qualsassenyalrienrespecivamen els dos casos limit: un sistema monopartdista {una fragmentacisiMlimitada. No obstant tind, aquest fndex no mostra una inerpretacis tant de sent com com Fanterior non bre efectu de partis Es imporunt de subratlar que. sib les dues mesures de fragmentaci al udides han estat calculades através de la pores descons e,) que ha aconsepuit eada pari amb pol introduirs"hi una variaci | ambé poden sereventualmentcalculades a través de la orci de vats (x) que ha aconseguit cada patil, En aquest cas ens trobem amb uns i cadors dela fragmentact6 electoral ino pas de la fragmentacio parlamentaria, ‘Aini doncs,tenim dos nous indicadors. El nombre efectu de parttselectorals ve dona per expressi seatint f Amb 1a intenei de distingir-se d’aquesta nova manera de calcular la fragmentaci6 (estrictament electoral, als dos indicadors que s"havien mostrat anteriorment sol m complet sol ser nom: idex de Fragmentacié parlamentaria airs’hi la denominacié de parlamentaris. Aixi dones, el seu bre efecti de Rae (I). 'S’ha pogut verificar empiricament que tots els sistemes electorals generen una fra mentacis parlamentaria menor que no pas la seva fragmentacié electoral. Aixd es pro- dueix per la mateixa ra6 que tots els sistemes electorals propicien una certa despropor- cionalita: els partits molt petits seran necessariament penalitzats (o senzillament exclosos) ano ser que es disposi d'un Parlament tan gran com tot el pais, Com que aquesta pos- sibilitat no sembla massa versemblant, la qulestié no 6s si Ia fragmentacié parlamenta- ria é menor que la fragmentacié electoral, siné en quina mesura la fragmentacié par mentiria é menor que la frazmentacié electoral de partits parlamentaris (N,), 1. Per comprar agus ind as ox promo conser ls pris sa ing a deat poeshage de vik, Haile, >0.10idl sistema ecto Materials 27 Is per aixd que és interessant de compara el nombre efecti de parts parlamenta ris amb el nombre efectiu de parts clectorals, Aquestareduecié que es produeix entre cl nombre efectiu de partits electorals i el nombre efectiu de partits parlamentaris (NV, — 1V,)esconeix amb el nom de reduceis mecdnica del nombre de pants (0 també efete meea- nic del sistema electoral). La reduecié mecanica del nombre de partits és la mesura_ amb la qual el sistema electoral restingeix i simplifica el sistema de partis d'un pas La mida que asoleini aquestareduccid mecinica del nombre de patits és eellevant per la senzilla rad que és estrictament atribuible al funcionament de! sistema electoral’ Es habitual que per cada unitat de pattclectoral en resutin aproximadament de 0.7 69 partts parlamentari EI fat que la fragmentaciparlamentivia sigui més alta 0 més baixa & en gran mesura una conseqitncia de les diferents variables del sistema electoral, com ara ka magnitud circumscripei, la fama de férmules,cte. Aixd és el que mosiven les properes see- 4.2, Fragmentacié i magnitud de circumscripcis, Ja s'ha mostrat que el sistema electoral sempre redueix la fragmentaci6 del sistema de partts; no obstant aixd, quan el sistema electoral disposa de magnituds de circumscrip. ci6 particularment petites, aquesta reduccié es produeix de forma molt més accentuada {que no pas quan les circumseripeions s6n grans. Aixf dones, el Parlament esdevé molt ‘menys fragmentat quan les circumscripeions s6n petites que quan s6n grans. Perd aquest efeete mecanic no es queda aqui. A larg termini, les circumscripeions petites propicien dos efectes psicoldgics que exerciran una influéncia molt més forta sobre la fragmentaci6 del sistema de partits: el vot dil i la no-presentacié de candida- tures, La no-presentacié de candidatures consisteix que un partit no competeix elec: toralment a les circumscripcions on té escasses expectatives d°exit. El vot stil és la tend@ncia que tenen els simpatitzants d’una candidatura amb escasses expectatives W'e- xil,a votar altres candidavures menys preferides, perb amb expectatives raonables de ser clegides o d'impedir la victOria d’una candidatura que menyspreen. Els dos fendmens sn particularment propiciats per les circumseripcions uninomi nals, ja que només una candidatura hi pot obtenir representaci6, i, per tant, el nombre de candidatures amb raonables expectatives d’@xit sera necessariament reduit. En canvi, les rcumseripeions grans possibiliten que unes quantes candidatures obtinguin representa- per tant, que el nombre de candidatures amb expectatives d’&xit ‘Tant per un efecte mecinic com per un efecte psicoldgie, el cert és que la fragmen- tacié del sistema de parts és substancialment més gran en els sistemes de magnituds ele- vades que no pas en els de magnituds baixes. Empfricament s’ha pogut estimar que el nombre de partts representats al Parlament (N,) sol estar en un marge de +l partit al voltant de I” expressis segiient: N, = 1,15 - (2+ log m). ‘Segons aquesta estimaci6, un Sistema de eircumscripcions uninominals tindria prop de 2,3 partts al Parlament; un sistema amb una eireumseripeié mitjana de 10 escons, prop de 3,45 partits, i un de 25 escons, prop de 3,9 partts, Comparem aquestes prediccions amb la realitat En primer Iloc, si observem els paisos de circumscripcions uninominals, yeurem que 2.3 partits é una estimaei6 forga acurada, ja que la gran major 2 Comiiamon ae dsm de raga dl sien epi in depude sions cull pigs ‘hom indent in arbiles a stem cletra se cs anomnals fects reo elects polis que28 ates Agus Bosch dist amb preséncia d’alguns parts marginals (la Gran Bretanya, Nova Zelanda fins fa poe, ete). Tot que en una forma molt més primitiva, aquestatendncia al bipartidisme ja va ser anunciada el 1951, any en qué es va enunciar la primera llei de Duverger ‘Aquesta lei proclamava que ls «sstemes majoritaris» (.e,sistemes amb féroula majo Filia i ciroumscripeions uninominals) fomenten el bipartidisme, Arribats aqui, sol objectar-se que el Canada —un pais de circumscripcions unino- minals— esta orga lluny del biparidisme, Per® aixd només és perqu el Parlament fede- ral camadene és la juxtaposicis de dos sistemes de parts: el del Quebec (que etectiva- ment és bipartidista) ‘cl de la resta del Canada (que tamby ho és). Ain dones, el Canada to pot presentar-se com a refutacié ¢ aquest Ie En segon llc, queda el eas de les citcumscripeions plurinominals. En aquests cie- ccumseripcions (i soa férmulesdisteibutives) el nombre de patitscrex logartmicament {6s dit, menys que proporcionalment) a mesura que erex la magnitud de la cicums- cripeis. Aquesta tendéneia al muliparidisme també va ser anunciada per la segona Ile dde Duverger, que proctamava que els «sistemes proporcionals» (i.e, sistemes amb fr- mula distributiva i circumscripcions grans) propciaven el maltipartiisme: Esinleressant de veure que en Pexpressi N, = 1.15 - (2 + log m) hi estan incloses —en forma abreujada— totes dus leis de Duverger. Es per aixd que aquesta express «8 podria denominar Wei de Duverger unificada Basant-se en les regulritas al udides, alguns han volgutacusa les cite trans de sera causa dna cxcessva frigmentacié del sistema de patil, Aixd no sistema de parts noes fragmenta sno hi han enfrontaments socials quc escindcixin el panorama politic de pais. Pet exemple, sun pafs esta dividit per Tantagonisme drt exquerra pet la qlest6 nacional, una eitcumscrpeis gran pot fragmentar el sistema de partts, fins a propiciar un nombre de partts dene ies 0 quate, Perd, en abstncia d'a- {quests enfrontaments socials, la magnitud de circumscripei6 no fragmenta el sistema dd parts. Es per aixd que la causa dela fragmentaci del sistema departs no és la mag nitud de circumscripei6,siné que és la fragmentacié social subjacent. 4.3, Fragmentacié i familia de formules Ja hem mostrat al capitol 2 que les férmules majoritdries s"associen @ una cionalitat més gran, i que aixd ve produit —en part— per una penalitzacié (0 simple ‘exclusi6) dels partts més petits. Si els partits petits s6n penalitzats (o exelosos de! Par- Iament), 6s evident que ef nombre de partits presents al Parlament sera menor. Aquesta 5 a ra6 per la qual el nombre de partits que estan representats al Parlament sol ser molt ‘més petit quan hi han frmules majoritaries que no pas quan hi han formules distributi- ves, S’ha estimat que en els sistemes electorals amb frmules majoritiries s'exclouen apro- ximadament 2,3 partits petits per clecci6 mentre que en els sistemes amb Formules dis- tributives només se n’exclouen 0,8 per elecci6. També sha estimat que el nombre de partts parlamentaris & d”aproximadament 2,3 amb les frmules majortaries. i puja als 3.5 pantts de mitjana amb les distributives, En definitiva, les frmules majoritaries resten associades a sistemes de partits poe Fragmentats —particularment sistemes bipartidistes, Per la seva banda, les formule dis: Uuibutives solen anar associades a sistemes de partits més fragmentats —generalment sis- temes multipartidistes. Com hem dit més amunt, aquestes dues regularitats ja van ser cenunciades el 1951 ies van denominar primera i segona lleis de Duverger, espectivament, Cal aclarir que Festimacis de nombre de partits que hem enunciat utlitza mit per la qual cosa el nombre de partits al Parlament dun pais coneret podria desviar-se d°a- questa estimaci6. Les desviacions solen ser considerables en el eas de les férmules dis espropor-Gin de ssema clo Matias 29 ‘cibutives, probublement perqué Ia influgncia de la magnitud de circumscripei6 (i d'al- tres elements del sistema electoral) és molt més factble en aquest cas Una de les qiestions fonamentals sobre aquesta fragmentacié desigual del sistema de partts 6s si es racta d'un efecte mecanie o d'un efecte remot, De fet, es pot calcular quina és la reduceié mecanica del nombre de partts simplement comparant cl nombre de panttspartamentaris amb el nombre de parts electorals. D’aguesta manera, s'ha esti- iat que la reduccié mecanica és de 0,95 partits quan hi han frmules majoritares, i de nnomés 0,5 quan s6n distributives. Si bé hi ha mig part de diferencia, encara no dna compte de la desigualtragmentaci6 del sistema de partts (2,3 comparat amb 3.5), per Ja qual cosa hem de concloure que tambsé hi ha un efecte remot. ‘Aquest efecte remot consisieix en dues reaccions a larg termini, Primera, els votants acaben adonant-se de la penalitzaei6 que pateixen els patts petits, i deixen de votar-los {ot exercint anomenat vot il. I segona, també se n°adonen els liders dels partis petits cls quals deixen de presentar candidatures que s"han cvidenciat esterils, i acaben for- ‘mant coalicions preclectorals —un tret molt propi de les formules majoritaries Les dues reaccions acaben reduint el nombre de parts electorals. De fet, la mitjana de partits electorals quan la férmula és majoritaria son 3,3 partts, per® pugen fins a4 partis quan la (irmula és distributiva, ‘Cal coneloure que tant els efectes mecinies com els electes remots que proxtueix la {rmula majoritria sén coresponsables de la reduccis en el nombre de partits a la qual va associada. De totes maneres, ca fer quatre advertiments Primer: cal no sobrevalorar el paper de la frmula porque la influbncia d'altes el ments del sistema electoral pot arribara ser molt més important, Per exemple, la secci6 anterior ja ha deixat elar que la magnitud de circumscripci6 és un element que influeix 1 * z Pane | 2454 ° 1 1 Tota | #0678 @ 2 3 Font adapit de Rares, 199262. Mastas Agus Basen ‘Taula 9.5. Aplicaci de ka Formula de la resta més elevada amb quota Imperial Partita ms 7580 1 1 2 Partie | § 400 1 ° 1 ParutD| 2 m0 ° ° ° Partie) 2404 ° © ° Total | 4078 2 1 8 Font adatat de Romie, reforgada & g, = Amb la intenei6 de contraposar-les a mes aquestes quotes modificades, la quota ordinaria també sol anomenar-se quota Hare. Seguint l'exemple anterior, el calcul dels escons atribults a cada partit —utilitzant ‘una quota Imperiali— es realitzaria com mostra la taula 9.5. Es interessant d’observar que, com més elevat és el denominador de la quota, més ‘escons es distibuiran sense recérrer a les restes. Com que el mecanisme de les restes era el que impedia que els partits petits fossin penalitzats, aquests resultaran més perjudi- cats com més modificada sigui la quota que s‘aplica. Seguint amb I'exemple anterior, ‘queda clar que els escons dels partits D i E han passat als dos partits més grans, 9.3. Les férmules de la mitjana més elevada Les férmules de la mitjana més elevada intenten que tots els partits tinguin el mateix nombre de vols per ese6 aconseguit. O, dit d'una alia manera, que tts els escons tin- zuinuin cost (en nombre de vos) int, CCom en el procediment anteriores comengaassignant cls escons inicialssegons el que marca la part entera de la divisié entre el nombre de vots i la quota Hare, Com Ha- ‘ors, aixddeina uns escons sobrers, Llavors, es procedeinacalcular quant vos cose Fien —de mitjana— els escons de cada partit si fi fosatribull un ese6 dels sobrers a aquellpartt Esa dir es divideix el nombre de vots de cada pari pels escons enters ja rebuts més un, Seguidament es van assignant es esconssobrers als parts que presen- ten una mitjana de vots per esed més elevada. Recordem uc, cn exemple anteriores escons enters btinguts pels pats eren els que mostrava la taula 9.3, De manera que, en eas que els Fossin utibuits els escons Sobres, el cost mij dels escons de cada partt seria suceessivament cls que assenyala Ta tala 96 Don queda clar que e ptt que suportaria un major cost miyja dels seus escons dues vegades successves seria el partt A. Es per aid que isin trbults el set vuitd scons. Com també mostra la tala 96, en el es que hi agin uns quan scons sobrers, aquest caleul es realitza reiteradament, ja que el denominador det patit al qual ha estatGuia de sistema lector Matias 63 ‘Taula 96, Aplicacé de a férmuta dela mitjana més elevada 93. La frmula @Hondt assignat I'esc6 sinerementa en una unita,j per tant Ia mijana de cost per ese6 varia després dassignar eda esc, Les formules de la mitjana més clevada penalitzen els parts petits més que laf mula de la resta més eleva, sobrett a les cicumscripeions petites. Aixd &s aixt per- qué els partits gran ja han obtingutforga escons enters, de manera que F'addieis d'un ese6 sobrer no increment gaire el denominador i per tant, no els rcbaixa ire ke mit- jana de vois per esc6. En can, els parts petits no han obtingut masses escons enters (Gobretot si la cicumscripcié és petita), de mancra que addici dun eso6 sobrerinere- menta molt el denominador i pet tant, els rebaixa moltisim la mitjana de vots per eseé. Es per aixd que ese sobrer sol endur sel un partt gran’. "Aquesta manera de ealcularels escons dstibuts per les mules de Ia mika més clevada és forga pesada, sobretot quan hi han diversos escons sobrers. Es per aix® que aquestes formules sapliquen habitualment amb un procediment diferent que es basa en T's dels anomenats divisors. Aquest procediment és molt més gic i més senzill que no pas el que hei mostat. Com que de divisors ni ha molts de dierents, cada un d!a- {quests procediments déna Hoc a una formula de I mitjana més clevada que és diferent de la rest. I cada una d'aquestesfrmules es coneix pel nom del seu inventor: Ia f= mula d’Hondt, la formula Sainte-Lagu la formula Imperial Primer de tot, cal advertir que la formula d’ Hondt déna resultatsidénties al procediment per caleular les férmules de Ia mitjana més elevada que hem vist anteriorment. Només, varia F'estética, no pas el resultat. Per aplicar la formula d’Hondt es divideix el nombre de vots de eada partt pels divi- sors 1, 2, 3.. de manera successiva, Ia qual cosa genera quocients successius per a cada ppantt, Entre cls quocients de tots els parts, se seleccionen els m quocients més grans. i s'atorguen a cada partit tants escons com quocients li han estat seleccionats. ‘Vegem el mateix exemple amb el procediment grafic que mostra la taula 9.7. Notew que els quocients seleccionats s6n els destacats amb un reguadre. Com que el procediment d’Hondt déna resultats idéntics al procediment anterior, cls comentaris que hem fet abans sobre la proporvionalitat assolida per la f6rmula de la ‘mitjana més clevada s6n encara igualment valids. 3 Pca cama cde a est as leva. cs pati gran el petits ene a ata baba preset Tacsta mss ran, Por ats pas pits non pats erg ne amatera obbaldendse es64 stray 9.3. Lafirmula de Sainte-Lagué Agus Bost “Taula 97. Aplicacié de la formula d"Hondt tania cer | BED cos | cass | koea | orm | srr |e roreco| 7360 | Fad | sr 7 ee 7 anxo| oxo | 270 a Algunes vegades, el procediment grific per aplicar la frmula d’Hond! es presenta «una manera Hleugerament més complicada, per’ que déna resultats idéntics. Tal eom abans, es divideix el nombre de vots de cada partt pels divisors 1, 2,3... de manera suc- ccessiva, la qual cosa genera quocients successius per a cada parit. Liavors (i aqui ve la diferencia) s'ordenen de major a menor tots els quocients obtinguts per a tots els parts i se scleceiona el quocient que esti en la posici6 m. A la taula 9.7, aquest quocient seria ¢l sist quocient del partt A (3.789). ja que és el vuité quocient més gran de la taula i m 4s igual a 8, Aquest quocient s"anomena quocient aproximat j se simbolitza per 4, (també sha anomenat xitra repartidora o divisor electoral). Finalment, el nombre des” ‘cons assignats a cada partit ve donat per la férmula et a proporeionalitat més avint modesta que aconsegueix la frmula d"Hondt va portar a idear una altra férmula de la mitjana més elevada que donés resultats més proporvio- nals. Aix, fa fGrmula de Sainte-Lagué no utiliza els divisors 1,2, 3,4... sind els divi- sors 13,5, 7. Aino fa que ls fraccions suecessives d'un mateixpartt es facin més peti- tes molt rapidament. Laixd implica que dificilment la quartao la einquena fraceié d'un partt gran sera més clevada que la primera d’un part petit la qual cosa déna més opcis als parts petits a obtenir un ese6 abans que el partit gran els arreplewui tots. ‘Vegem el mateix exemple amb el procediment grfie que mostra la aula 9.8, Tala 98, Aplicacié de a formula de Sainte-Lagué rou | 22-78 sz | z0s7 5 Paniee | 500 Ta Penne | 268 Font adapt ce Rees, 1992i det ssema oboe 9.33. La formula Imperial Matias 65 Taula 99, Aplcac a férmula de Sainte-Lagué modificada ramee| 7s@ | mq | Ed | ow 2 armee | 5400 7e00 7 vanap| 27m | 19786 0 Parent | 2464 | 17753 ° For edbpat de Rie, 1952 E] relatiu privilegi que la formula Sainte-Lagué déna als partts petits ha fet que «quasi mai no hagi estat posat en prctica de manera pura. Quan sa uiilitzat, ha estat amb ‘una modifieacié enginyosa que difieulta als patts petits d’obtenir el primer ese6: modi- ficar el primer divisor que ara esdevé la successi6 de divisors & 1,4; 3:5; 7. que déna lloc a anomenada la érmula Saine-Lagu’ modifeada. Vegem el mateix exemple amb el procediment gre que mostra la taula 9.9. De la mateixa manera que la formula de Sainte-Lagué és més favorable als partits petits ‘que no pas la formula ’Hondi, també s*han ideat séties de divisors particularment favo~ ables als partts grans. Aix, la formula Imperiali?té els divisors 2, 3, 4, 5... El fet d’ex- ccloure el primer divisor igual a | fa que als partits petits els sigui extraordinariament dificil d’obtenir el primer esc6, per Ia qual cosa els partits grans en surten beneticiats. \Vegem el matcix exemple amb el procediment grafic que mostra la taula 9.10, En definitiva, podem dir que almenys bi ha quatre frmules de la mitjana més ele- vada: la formula d’Hondt, que déna resultats idéntics al provediment inicial de calcul de les frmules de la mitjana més elevada, la formula de Sainte-Lague. la formula de Sainte Lagu modificada, i la formula Imperial. N’hi ha d’altres, perd s6n inusuals. “aula 9.10, Aplicacié de la férmula Imperial praia] 27 oa 269 varseu] 75 20 7 Fone ac patae a 192 Compe: cal om ema pera an a gta qc pt tates aon66 Materia 9.4. La formula de Hare-Andrae La formula de Hare-Andrae fou inventada a mitjan segle x1x, essent dones la precur sora entre les formules distributives. Requereix la forma de vot preferencial i un eseru- Lint iteratiu forga complex. La ilustracis 9.1 tracta de mostrar el seu procés iteratiu, ‘Tal com mostra la i-lustracié 9.1, es comenea calculant una quota com a les dues fr mules distibutives anteriors (utilitza convencionalment la quota Droop). En una pr mera operacié de lescrutini, s‘assignen escons a tots els candidats amb un nombre de primeres preferéncies igual o superior a la quota Droop. Aixd deixa uns quants escons sobrers. En una segona operaci6 de l'escrutini, es translereixen els vots sobrers dels eandi dats ja elegits a operacié anterior als candidals situats en segona preferéncia en aquells vols’, D’aquesta manera, alguns eandidats que no arribaven a la quota Droop. ara ja hi arriben i resulten elegits. Si, a més, ara els sobren vots, aquests es transfereixen als can- didats situats en tercera preferencia i aixi successivament, fins que cap candidat no arribi ala quota Droop. IMustraci 91. Esquema pera Paplicacié de la férmula de Hare-Andrac Es caleula fa quota ‘roop _—__ i ‘Selina de fescrutn ol candidat mbmenysvots. [ols cous vos a |_| transferetxon ais candidats que P figuten en segona preterencia (0 / se /iShan “ assgnalos ls avons cela WO 7S eater 4 ifs: eatron Sg No vois als cancidats| aN. < “Naeabat de “| Finaiment cha ‘remenar? acabat el proces! Els vots que sobren as car didats acabats J elagir 0s / transtoreneen ale candiasts \y ‘que iguren en segona pre forenca (o sequent) 5 Queda a incgnta de ser ois vs sobre tramersnen. Ano és portant peg gone qin pers * alin per rans ks egonss pornos eran ora caida ¢ por uta. Amiga, ls papttes (gacavend sor uansfrdenen dion selon pr sri. Actsinen, h tren espptes tae So queestrartereeen sel ts por sos ar etic ga sgl al ud vl urs dca Bele dvd pe Se ol devs,via del Sema cleo Matstats 67 A la tervera operacié, s'elimina de I’eserutini el candidat que a I" operacié anterior sumava menys vots. Els seus vots es transfereixen als candidats situats en segona o pre- ferencia segient. Una altra vegada, alguns candidats que no atribaven a la quota Droop, ara ja hi arriben i resulten ele De la tercera operacié es torna a passar a la segona, ies transfereixen els yots dels ccandidats acabats d’clegir a les seves preferéncies segiients. Fs procedeix aixf de manera iterativa fins que (ots els escons de la circumscripei han estat distribuit Exemple: en una cireumseripeié de magnitud 3, ef nombre de votants ha estat v Per tant, i, com que sempre s‘arrodoneix por dalt, g, = 54. Els resultats han estat els seguents: 34 paperetes amb Fordenacié: A,B, C,D,E 26 paperetes amb 'ordenaci6: A, C,D, BLE 12 paperetes amb ordenacis: A, D, B,C, 10 paperetes amb Fordenaci A,B. D.C, F 21 paperetes mb ordenacs: B, C,D. AE 13 paperetes amb Fondenaci: B, A. C,D,F Jes primeres de B en sumen 44 10 paperetes amb Pordenacis: B,D, C, A, E 21 puperetes amb Pordenacc C, D,A. BF 11 paperetes amb Fordenacis: C. A.B. D.E 21 paperetes ami ordenacii:D, A,B,C, Jes de Den sumen 21, 20 paperetes ami ordenai: E,C, DB, A les de Ben sumen 0, 15 paperetes amb Pondenaci: EC, A,B, D ies de Fen sumen 15, Les primres prefestncies de A sumen $2 vrs, les de Cen sumen 32, Primera operacié: Només A arriba ala quota Droop: per tant, s'asigna un ese a A. Segona operacié: assignen els 28 vols sobrers de A a les eves segones preferen- cies: 11,56 vots a B, 8,84 vots aC. 4.08 vots a D1 3.40 vors més B, Ara, B suma 58.96 wots (44 + 11,56 + 340) fi 6 assignat el segon esc6, C suma 40,84 vots (32-+8 84), D. ‘en suma 25,08 (21 + 4,08), E en suma 20, i Fen suma 15. Perla qual cosa, B resulta elit diputa ies transfereixen els seus 4,96 vots sobrers ales segones preferences i segients: 1,68 vots a C; 1,04 més es ransferirien a A per ‘com que ja ha resultatelegit, s ransfereixen aC 0.80 es transfereixena D3 a més dels vots rebuts de A, sen transfereixen 2,72 aC. i 0.80 aD. AraC suma 46.28 vots (40,84 + 1,68 + 1,04 + 2.72), D suma 26,68 vots (25,08 + 0.80 + 0,80), Een suma 20 i Fen suma 15. Com que cap candidat no ariba a la quota de Droop, es passa.alatereera operacis. Tercera operacié:S"elimina el candidat Fi els seus 15 vols passen ala seva segona preferéneia, de manera que C sums 61,28 vots (46.28 + 15) sel atibueix I'm dels tres scons que hi haviaen jo Es molt important de notar que —gricies al mecanisme de transferencies— el nom- bre de vots per eses és quasi scmpre igual ala quota de Droop, ni un vot més ni un vot menys*, Per tant, el cost mia de vots és identi pera tots es dipuats. Aix inetementa les possbiltats 'assolie un gray molt al de proporcionalitat. Contririament, també cal tenir en compte que el vot preferencial és convenient uilitzar-o en eireums 5 ncn exer sc atu cdi os, agen ages as 0 o9 watsfercuensSus Wosbee gue ab uns quats ots es.68 stare Ast Bosch Petites, i aixd complica la possibilitat d'assolir un alt grau de proporeionalitat. Tenint totes dues coses en compte, sha estimat empiricament que aquesta Sol assolir tanta pro- porcionalitat com la mitjana assolida per totes les férmules distributives, No obstantaixd, la proporeionalitat assoida através d'aquesta formula depen, en gran ‘manera, del comportament dels electors. Si decideixen votar segons criteris de partit, de manera que eada elector col-oca els candidats de eada partt en posicions adjuntes (és a dir, primerament, tots els candidats d'un part, després tots els candidats d'un ale, e.), llavors, és Rcitment observable que la proporcionalitat assolida seri idntica a la una FOrmula de resta més clevada, 'No obstantaind, si els electors decideixen votar segons altres evteris que els de par tit(p. ex.,dtniea, wig, genere, ec.) Havors els resultats seran proporcionals segons quests criteris (s a dir, els candidats de les diverses tnies, 0 de les diverses religions, ‘obtindran un percentatge d’escons molt similar al seu percentatge de vots). Esa dir aguesta formula permet assolir una proporcionalitat multicriteis, ja que deixa als el tors la deeisi¢ de quin eriteri és el més important per compiabilitar la proporcionalita’. Com que una part dels electors sol intercalar candidal de diferents paris en el seu ordre de preferéncies, la proporcionalitat (comptabilitzada de manera estandard, segons criteris de partit) sol donar valors més baixos que en daltes formules; pert aixd no és degut a una desviaci6 de la formula, siné a una incapacitat de Pindex de proporcionali tat per recollir els diferents eriterisal-ludits abans.. Un dels grans avantatges d’aquesta formula és que quasi tols els vots emesos inter venen en la designaci6 d’algun diputat, per la qual cosa Paete de votar pren més trans cendéncia per a I'elector. En efecte, quasi tots els Vols son aprofitats, porque, si el can didat preferit ja ha estat elegit, Iavors el votes transfercix a un altre candidat: i, si el candidat preferit és molt marginal i no té possiilitas de soni elegit, tambe es transfe reix el vot a un altre candidat que pugui resultar elegit. En detinitiva, com que un dels candidats més preferits quasi sempre acaba guanyant, volar sempre val a pena. Per conelouie aquesta panorimica de les Kérmules distributives, podriem ordenar-les Aaproximadament segons el nivell de proporeionalitat que solen assolir. La més propor- cional seria la férmula de la esta més elevada amb quota Hare, després vindrien la fr- mula de Ia resta més elevada amb quota Droop, la formula de Hare-Andrae ila frmula de Sainte-Lagué modificada; i finalment hi hauria la frmula de la esta més elevada amb quota Imperiali (i quotes menors) i les altres fOrmules de mitjanes més elevades (€'Hondt i Imperiali). Malgrat aquesta ordenaci6, cal subratllar que les diferencies de pro- porcionalitat solen destacar quan les eircumseripeions s6n petites, ja que, en eireums- cripeions grans, totes poden assolir alts nivells de proporcionalitat® 9.5. Complecié de la tipologia de sistemes electorals ‘L'uparici6 de la rmula de Hare-Andrae genera un nou sistema electoral en a nostra tipo: logia, de manera que completa la tipologia que mostrava la iblustracié 8.1. E] nou sis- fema és e] que formen la formula Hare-Andrae juntament amb la formula de vot pret rencial i una magnitud de citcumscripei6 relativament petita: 'anomenal sistema de vot 7, Hiseriesagumenon que. qn cl tet ote segs rites ies origins. jaca srs pais eae ‘nen ois de mana que agus cif yu wall cn una propecia eke pari 0 baa {iecier aq complica prporconl a lic 8. Ta ismata de apeanach ser cea rls sibel poe wads gue no uaa an ap de es ‘liad, Es Unis sonra quota Dra debit eons en oe ci see ola Ingest ao, uta pene sacsssamen fis uc ab lags Us to os Tiyvers signs ele escne ib guess el(ia et sistema lol linic transferible, que sera analitzat al capitol 13. Ara dones clectorals queda com mostra la i-lustraci6 9.1 la Mattias 69 tipologia de sistemes ‘Hastracié 9.1 Una nova tipologia de sistemes eleetorals Formula jor absoiuta | Wjora simple Distibuiva Majoriar : vot | adues Sistema majoritar atteratu| voles (0 frst-past-the post) IMagnitud Vot uric | Sistema ba transfe- RP Im>1t-— Vot en bloc vot limtat, ‘ible | stenuada Gran Sistema GRP puraGi et stem eben Macias 7 10. La formula electoral (i 3): les combinacions de formules ‘Quan hi han diversos nivells de circumscripeid, a cada un dels nivells es pot apli formula diferent. Quan aixd passa, primers’hi aplica una Frmula per assignar els escons del primer nivell de circumseripcid (p. ex., majoria simple), després una altea formula per assignar els escons del segon nivell de circumscripcié (p. ex., resta més elevada), ele, EL mecanisme pel qual els escons dels diferents nivells de circumseripeié es van aassignant en diverses etapes successives es coneix amb el nom d’assignacié polit pica, Cal notar que Passignacié polietapica no és una férmula diferent de les ja estu- diades, siné una mera combinaci6 daquelles. ‘Quan hi han diversos nivells de circumscripeid (p. ex., dos), coneixem tres maneres diferents de fer una assignaci6 polietapica: amb escons addicionals, amb escons com- pensatoris i amb transfertncia de romanents, 10.1, Assignacié polietapica amb escons addicionals En l'assignaci6 polietapica amb escons addicionals, Iassignacié descons obtingy dia al primer nivel de citcumscripeis no influx gens en assignaci descons a realit- rar al segon nvell de citeumseripes. adit, a distibuci final d'escons seria mera juntaposici6 de dues assignacions d'escons totalment independents Perexemple, un pais esta dviit en seixatacitcumscripcions que elegeixen un dpa tat cada una (posen-hi que la Formula iltzada 6, per exemple, la de majora simple) Sobreposnia # aquestes. hi ha una cireumscripeis nica nacional que elesein quaranta Giputas, por exemple, per la formula de la esta més clevada, La ilusraci 10.1 mos- tra aquest exemple. Els results del primer nivel els resultas del segon es juxtaposen i, per tant, el Pariamentestara compost dels cent diputats clests en els dos nell, Depeient de nom- be d'esconsassignat als diferents nivells de eircumseripes, el sistema resultant ser ‘és infu per la frmula aplicada al primer nivel o pet Paplicada a segon, Aix(en Pe- xemple anterior, els esulas finals serien predominantment majoitars; és adi, serien imilars als que podria obtenir un sol nivel de eiumscripcis amb Formula majo tara, que als ue pora obfenie una citcumseripeis nica nacional amb fermula dis tributiva72 marine Ase Bost Iustracié 10.1 Un exemple d’assignacié poletapiea amb eseonsaddiconals PRIMER NIVELL /ONNIVA Tips de cicumscrieis 60 cieumscripcions {Una cieumscrpci6 ica ‘ninominals nacional (40 escons) Fula: Majora simple Resta més eevada oS Qe a Ve A Ae oe NH ; é 2 ‘ Q é (- Pe Upto, Z Venice slam < => {uxtaposci6 dels dos eee 60 escons £7 / a 10.2. Assignacié polietapica amb escons compensatoris EN Lassignacié potietapica amb escons compensators prem la distribucis d’escons resul- tant de Paplicacié de la férmula al scgon nivell de circumscripcis com la distribucié final d’escons que es vol assolir. O, per dit-ho d’una altra manera, els resultats del segon nivell determinen completament la correlacis de forces del Parlament. Llavors per a que serveix el primer nivell? Vegem-ho amb un exemple. ‘Suposem que un Parlament esta compost de 100 escons. Aquests escons es distri- bueixen sezons una formula de resta més elevadla aplicada al segon nivell de cripcié —que suposarem que éS una circumscripcis tnica nacional. Imaginem-nos, —per seguiramb la ibtustracié—que al partit A lihan pertocat 37 d’aquests 101) escons, distibuits proporcionalment. ‘No obstant aixd, tam hi havia un primer nivell de citeumseripei6, Imaginem-nos ‘que en aquest nivell s elegeixen seixanta diputats a seixanta circumscripcions uninomi- nals. Per seguir amb la iLlustraci6, suposarem que el partit A ha guanyat 13d’ aquestes ircumseripcions, per la qual cosa ja 1é 13 d aquests 60 eseons. Aquests s6n els que ano- menem escons direetes. No obstant aixd, el nombre d’escons de! Parlament no és de 160, ja que aquests 60 escons direetes no es juxtaposen als 100 ja existent, sins que en realitat noms hi haura 100 escons, Tara ve el sceret d’aquest mecanisme: la peculiaritat d’aquesta ass piva és que el partt A no obié els 13 escons directes més els 37 assolit En realita, tal com mostra la iblustracié 10.2, el partit A només obté al final els 37(a det sistem oto Macias 73 THlustracié 10.2 L’assignacipolietipica amb escons compensators 37-1324 [7 Beseons 37 escoms &. be 37 escons, Feat] Aparirdels seus primers A pastirde Vaplicacis de la Al ina el parti blé 13 eseons vols, un pattaconsegucix —__Grmulapruparconal als irectes més 24 escons scons directs ales segns vots que assoeixel compensators, la qual cosa fa m:; 6a dir, sem- pre que es presentin més partits que escons formen la circurscripci6® D'altra banda, Hindar de representaci és el miim pereentatge de vot ami el qual tun partic amb poes vots podria arribar a aconseguir un esed en les circumstances més Favorables que se li puguin presenta. Aixi dnes, el lindar de representacis seri el valor minim que pot arribar a mostrar el lindar efeetiu. Els valors del lindar de representa- i6 tambs son faciIment calculables. En la f6rmula de majoria simple, el minim percentatge de vots amb el qual un par- Lit podria aribar a oblenir un ese6 sera un sol vot per sobre de +, sent 1 el nombre de partis que concorren a la cireumscripei6 (p.ex., sin=4, un part podria arribar a obte~ nir Fese6 si aconsegueix tan sols el 25% més un dels vots i tots els altres partits n°a- consegueixen un percentatge just per sota del 25%). En canvi, en la f6rmula de mitjanes més clevades amb divisors d’Hondt, el llindar de represeniacis és un sol vor per sobre de ——_—; en la ruta de restes més ele- nen vades amb quota Hare, el lindar de representacié €s un sol vot per sobre de l en la formula de mitjanes més elevades amb divisors de Sainte-Lague, el lin dar derepresentai6 és un sol vot per sobre de. Estalvem a lector el valors ‘matematics que pren el Iindar de representaci¢ amb altes formules electoral’ Es pot comprovar Facilment que el menor dels lindars de representacié al-udits és el que correspon a fa formula de restes més clevades amb quota Hare, el segueix el que correspon a la frmula de mitjanes més clevades amb divisors de Sainte-Lague, després ve el de la formula de mitjanes més elevades amb divisors dHondt, i el més gran és el ue correspon a la formula de majoria simple. Aixd é eonseqiient amb el que conei- 5 Quan agus conic nse sts inane pera ea ce rests a a Hae pr aa mila Se mijans amb diviors de Sunte-Lagu edevene Ieugrannt es pis yu stare eine igual jelsceon, —1_— (135,794 pases meni (14.3 5.7. 6, Vices pot venir elie os vl aga enaersdoc: noes ca eons un vale ew wake de compar que el part amb un peremate de vr fu Tes Cues cowignves tun ess an ales Timalacletraleoesponnt, Asx aos sar cs cl, en te hs arabe qu lh leslie ah ‘Stung un percentage devo one En ots es eats anes cpl ule el divisors de Sainte -Lag rigsGuia de stem ceca Macrats 81 ‘xem d'aquestes férmules: que les primeres sGn més Favorables als partts petits, i que aques- tes ciltimes els s6n més desfavorables. Jasvha deixat clar que els Hindars dexclusié i de representaeis s6n, respectivament el valor maxim i el valor minim de! llindar efectiu. Per tant, el coneixement daquells fa possible aproximar el Ilindar efeetiu com un punt mitja entre els dos valors (p. ex.,amb ‘m= in=4i formula de majoria simple, e! Hindar d'exclusié és el 50%. i el de repre- 50% + 25% _ 37,594) sentacis el 25¢, per la qual cosa podem estimar el lindarefeetin com Aixd indica que, quan es presentin quatre candidatures a una eircamscripeis uninomi- nal, é probable que una d'aquestes aconsegucixiI'eseé amb el 37.5% dels vots,apro- ximadament "Aquesta forma de ealeul no s‘aplica quan el lindar legal és superior al resultat a {questa estimaci6. Llavors, encara que un partit obtingués el percentatge de vot que express aquest punt mitj, el lindar legal Ii impediria obtenir cap esed. En aquest cas, el llindar efeetu s'estima senzillament com igual al valor del Iindar legal, per la qual cosa no ens hi detindrem. ‘Seyons el que sha mostat fins ara linda efetiu depen Fonamentalment de fa mag. nitud de circumscripei6, del Hindar legal ide la fjrmula electoral. Tot i que també depen del nombre de partts ide la concentric del vot, auestes questions no seran trctades ‘qui pergue no s6n susceptible de ser fixades pel sistema electoral. Bs peraixd que les conseqincies del lindarefectu s6n equivalents a les que han estat exposades pera la magnitud de crcumscripei6, per ala frmula electoral i per als Ilindars legals En primer loc, s’ha pogut comprovar empiricament un alt lindar efeetin dismi- nei la proporcionalitat de forma molt clara (p.ex., els sistemes am Hindars efectius menors de 33% generaven una desproporeionalitat mitjana de 2,3, menire que quan et liindar efecti se situa entre el $i el 12%, Mindex de desproporcionaliat mostra una mitjana de 5.7), En segon lloe, també sha pogut comprovar empiricament que um alt indar efectin disminueix substancialment el nombre de pantits electorals i parlamentaris, cosa que possiilita un sistema de partis menys fragmentat. Aquestefecte ex comenca a fer nota 4 partied'un lindarefectu del 6%: quan els lindas efectius sén menors de 6°, la mit- jana de parts electors 6s de 4,3, ila de partis parlamentaris, de 3.9: en canvi, quan el llindarefectiu se situa entre el 8 jel 12%, la mitjana de pants és de 41 3.3 respectiva En tercerlloe, i com a coro-lari dels dos pants anterior, un alt Hlindarefeeta aug- ‘menta clarament la probabititat d’existencia de majories absolute al Parlament, En con- crt, s'ha estimat que només un 8% dels Parlaments elegts amb llindurs fectius inte riors al 6% mostren una majoria absoluta, Contrriament, quan els Hindarsefectius sén superiors al 13%, la probabilla ’existencia d’una majoriaabsoluta és del 61% 7. Nocera un pn de puns. Dana anon gir de name de arittres sl mt is eta {Grieg el demons det Hind de seqesetars)- Daa Fada, conch dl wt um efx te yout dl pevemat nacional devo nossin per assole nex (ped comple: a8 a pine ‘doc del indar de epusenacs. que aguetes dae en Vani deca cicascripo,