Está en la página 1de 10

LES FONTS HISTÒRIQUES

DE LLEIDA

SEGLES XVIII i XIX


LA FONT DE LES PIQUES

 Font d’estil barroc classicista,


realitzada entre els anys
1730-1735 i d'autor
desconegut.
 Es troba situada fent xamfrà
entre la plaça de Sant
Llorenç i el carrer de La
Palma. És de pedra ben
treballada i escairada i es
troba adossada a una paret
de totxana.
 Aquesta font originàriament
es trobava ubicada prop de
l'entrada del Portal de
Boters. Donava aigua a les
cases i als artesans de la
zona alta de la ciutat de
Lleida.
LA FONT DEL ROSER

 La Font del Roser es troba


situada al carrer Cavallers. És
de pedra tallada i la data de
construcció se situa entre el
1778 i el 1779.
 Adossada a la paret de
l'edifici de l'antic convent dels
dominics, presenta els
elements decoratius propis de
l’època barroca classicista.
 Quan es realitzaren les
primeres conduccions
urbanes amb les aigües del
segon ramal s'abastí d'aigua
potable la font del Roser.
LA FONT DEL PLA

 Construïda l'any 1789, és de


pedra tallada i se' n desconeix
l’autoria. Estructuralment
forma un bloc de base
quadrada. En la part superior
de cada cara hi ha una petita
finestra, de la qual s'ignora
l'ús però tot indica que podria
tenir sentit a efectes de
ventilació.
 Quatre brolladors, situats un a
cada cara, presenten la forma
d'un cap d’animal marí,
similar als de les altres fonts.
LA FONT DE L’HOSPITAL DE SANTA MARIA

 Font construïda l'any 1802. La


seva situació actual és l' espai
enjardinat de l'Institut
d'Estudis Ilerdencs adossada a
la paret de l'edifici de Joventut
Republicana.
 En un principi estava situada
al pati de l’antic Hospital de
Santa Maria.
 El caràcter d'aquesta font és
més monumentalista, les
línies que són característiques
del neoclassicisme.
 En el centre una placa
commemorativa en llatí
n'indica l'any de construcció.
LA FONT DEL GOVERNADOR

 La font del Governador data


de 1789, és de pedra tallada
i se'n desconeix l’autor.
 Tot i la monumentalitat de la
font, té una sola pica, ja que
la seva profunditat és
escassa.
 El 10 de juny de 1789 el
governador Blondel fa fer
traslladar la font davant de
la Creu de Gardeny.
 Posteriorment fou
traslladada, l'any 1975, a la
baixada de la Trinitat, on es
troba actualment.
LA FONT DE L’ENSENYANÇA

 Font construïda l'any 1825,


és de pedra tallada i, com la
majoria de fonts, se’n
desconeix l'autor.
Actualment esta situada a la
plaça de Mossèn Antoni
Maria Claret.

 És una font mural, d'una


sola cara, de formes severes
i clàssiques. Emmarcada en
la part superior per un arc
esbiaixat, les dovelles estan
marcades per una mena
d'encoixinat. La clau
sobresurt i presenta un
motiu en baix relleu de gran
simplicitat, que representa
l'escut de Lleida.
LA FONT DE LA COSTA DEL JAN

 El brollador, encastat a la paret,


representa el cap d'un monstre
marí. En l'eix central i damunt de la
font pròpiament dita trobem l'escut
de Lleida amb el triple lliri, de nova
construcció. És va inaugurar el
1974 i va ser restaurada el 1989.
 La font originaria que s'instal·la en
aquesta costa fou la que es trobava
a la plaça de Sant Francesc i hi va
romandre al llarg d'alguns anys. La
font en un principi estava coronada
per una figura clàssica.
 Es varen trencar alguns elements a
causa de l' enfonsament d'un mur
situat al darrere i se'n decidí el
tras­llat als magatzems municipals.
Avui, en forma exempta, es troba a
la plaça Ramon Berenguer IV.
FONT DE LA PETXINA

 La font de la Petxina s'ubica


en l'actualitat al Parc dels
Camps Elisis. Podem situar la
data de realització entre 1780
i el 1800. És de pedra tallada i
se'n desconeix l’autor.
 Presenta pocs elements
decoratius, sols la pica
gallonada, típica de l'època,
evoca les fonts renaixentistes
tardanes, tot i que podria
tenir un origen anterior.
 Aquesta font és construí amb
motiu de l’embelliment de la
rambla de Ferran. El 1864,
l’alcalde Fuster la va fer
traslladar als Camps Elisis.
FONT DE L’ESTACIÓ

 Situada actualment a la plaça


Ramon Berenguer IV, fou
realitzada l'any 1780. És de
pedra tallada i se'n desconeix
l'autor.
 Es tracta d'una font de planta
quadrada, exempta, formada
per una base i tres cossos. Al
cos inferior hi ha una sola pica
d'aigua de forma circular. El
segon cos presenta un cap de
dofí amb la funció de
brollador. En la part inferior
del tercer cos s'han situat
quatre elements ornamentals,
un per cada cara.