PROJECTE DE DIRECCI

2016-2020
IES JOAN FUSTER

MIQUEL-NGEL FURI I DIEGO

Hi ha dues tragdies per a una organitzaci: no assolir all que desitja o assolir all que no
desitja. Per nhi ha una altra de pitjor: no saber el que es vol assolir. George Bernard
Shaw

Cal aprendre a estimar les diferncies. (Joan Fuster)

Lesperana no s la convicci que alguna cosa eixir b, sin la certesa que alguna cosa t
sentit, isca com isca. (Vacklav Havel)

Pgina 2

NDEX
1.

INTRODUCCI ................................................................................................................ 4
1.1.

Marc Legal ................................................................................................................... 4

1.2.

Motivaci i principis que regeixen el projecte ............................................................ 4

2. DESCRIPCI I ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES MS RELLEVANTS DEL

CENTRE .................................................................................................................................... 5
2.1.

Anlisi de lespai fsic i de lentorn social del centre .................................................. 5

2.2.

Persones ....................................................................................................................... 6

2.2.1.

Alumnat ................................................................................................................ 6

2.2.2.

Professorat .......................................................................................................... 10

2.2.3.

PAS (Personal no docent) .................................................................................. 10

2.2.4.

AMPA ................................................................................................................ 10

2.3.

Altres organismes i institucions ................................................................................. 10

2.4.

Installacions .............................................................................................................. 10

2.5.

Serveis complementaris ............................................................................................. 11

3. DETECCI DELS ASPECTES NEGATIUS I POSITIUS (DIFICULTATS,

AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS) .............................................................. 11
3.1.

Anlisi DAFO ............................................................................................................ 11

3.2.

Estratgies derivades de l'anlisi DAFO ................................................................... 12

3.3.

mbits d'intervenci .................................................................................................. 13

4. OBJECTIUS BSICS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB LEXERCICI DE

LA FUNCI DIRECTIVA ...................................................................................................... 13

5.

4.1.

Relacionats amb el procs d'ensenyament aprenentatge ........................................... 16

4.2.

Relacionats amb l'entorn ............................................................................................ 16

4.3.

Relacionats amb el funcionament del centre ............................................................. 17

4.4.

Lnies dactuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels objectius ......... 17

COMPOSICI DE LEQUIP DIRECTIU ....................................................................... 21

6. PROCEDIMENTS DAVALUACI DE LA GESTI DIRECTIVA I DEL MATEIX

PROJECTE............................................................................................................................... 22

7.

6.1.

Relacionats amb el projecte ....................................................................................... 22

6.2.

Relacionats amb la gesti directiva ........................................................................... 25

BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................. 29

Pgina 3

1. INTRODUCCI
1.1. Marc Legal
En compliment de la RESOLUCI de 5 de febrer de 2016, del director general de
Centres i Personal Docent, per la qual es convoca concurs de mrits per a la selecci i
nomenament de directors i directores de centres docents pblics de la Generalitat, es presenta
aquest projecte de direcci per a l'IES Joan Fuster de Sueca per al quadrienni 2016-2020, com
un projecte nou, un projecte en equip, un projecte realista i illusionant.
1.2. Motivaci i principis que regeixen el projecte
El proper curs 2016-2017 sacompliran 20 anys de la creaci de lactual Institut de
secundria IES Joan Fuster, per integraci de lInstitut de Formaci Professional Ribera
Baixa i de lInstitut de Batxillerat Joan Fuster.
Des que en 1872 es cre el primer institut densenyament secundari a Sueca (noms va
durar dos anys i continu com a collegi de carcter privat), passaren molts anys fins que
lAjuntament aprov la construcci dun institut laboral, en lany 1956, que fou dirigit per
lorde salesi, i anys ms tard, al final dels seixanta, es feu crrec el Ministeri dEducaci i
Cincia, primer amb el nom de Matemtic Marzal i, desprs, com a institut de batxillerat
Joan Fuster. I a finals dels anys 70 es constru el centre de Formaci Professional Ribera
Baixa.
Avui en dia podem considerar que la unificaci dels dos centres i la gran oferta
educativa i serveis que proposa el nostre institut ha estat un exemple de consens no exempt
de dificultats i entrebancs , tant de la comunitat educativa com tamb de tots els mbits de la
nostra societat, per laposta de leducaci pblica i de qualitat.
Cada projecte s singular i diferenciat segons les seues caracterstiques, els seus
professionals, la realitat que lenvolta i el collectiu al qual es dirigeix. Aix vol dir que
existeixen infinitat de maneres dorganitzar i gestionar els seus elements.
Volem que el nostre Centre siga un referent tant pel que fa a la qualitat de
lensenyament com a la formaci en valors. Pensem tamb que un centre educatiu ha de tindre
cura del seu patrimoni cultural i preservar el seu entorn, a la vegada que ha destar obert a
noves cultures i tecnologies. Optem doncs a una formaci integral de lalumne, que tinga en
compte tant els aspectes acadmics (aprendre a aprendre, competncies bsiques, el treball en
projectes), com els valors humans que contribuiran al seu creixement personal.
Amb la voluntat de donar un impuls a la gesti del centre hem decidit presentar un nou
projecte de direcci. Per tal de garantir una bona feina en equip, creiem que s imprescindible
trobar el temps i lespai necessaris per poder reflexionar sobre el funcionament del nostre
institut. La nostra intenci s millorar-lo en molts aspectes al llarg daquest perode.
Pensem que s el moment dengegar un projecte nou basat en la collaboraci de tots
els membres de la comunitat educativa. Sabem que no s una tasca fcil per acceptem el
comproms personal de tirar-la endavant. En aquest document volem fer-vos arribar el tipus
de direcci que volem exercir i la idea de centre que pretenem aconseguir. Els principis en

Pgina 4

qu se sostindr contemplen un lideratge distribut i la necessitat de recollir uns indicadors per

a cadascuna de les nostres actuacions que ens permeten retre comptes al final de cada curs.
Per altra banda, creiem que el centre no pot donar lesquena a la realitat social on est
immers. Hem de saber crear espais de trobada, de discussi serena entre la comunitat
educativa. Cal que arrelem en els nostres alumnes valors, normes i actituds com sn la
tolerncia, el dileg, el respecte, la solidaritat, la justcia, la pau i la llibertat.
El nosaltres ha destar per davant del jo, que est incls en el nosaltres. La
relaci entre les persones que formem el collectiu del professorat i tota la comunitat
educativa ha destar fonamentada en la reciprocitat, el reconeixement i la intersubjectivitat,
encara que lacci directiva es constitueix i es construeix en funci dels processos, dels
mecanismes i les actuacions que es determinen dins de lmbit del centre educatiu.
La nostra voluntat s articular un projecte engrescador, amb el qual tothom
sidentifique. Pensem que en el decurs daquests anys el centre ha assolit un notable nivell
tant de funcionament intern com de projecci externa. La nova etapa ens permetr la
consolidaci de la qualitat del nostre ensenyament, aix com la millora del clima i laugment
del sentiment de pertinena al centre.
Les estratgies dacci sn la participaci, la comunicaci, el dileg i lescolta. Cal
implicar els membres de la comunitat educativa i fer-los partcips directes en els processos de
deliberaci.
2. DESCRIPCI I ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES MS RELLEVANTS
DEL CENTRE
2.1. Anlisi de lespai fsic i de lentorn social del centre
Sueca fou un antiga alqueria musulmana, el nom de la qual en rab, Suayqa deriva
del diminutiu de Suq, que vol dir mercat. Desprs de la conquesta, els primers pobladors
cristians shi van establir el 1245, com consta en la carta pobla datada aquest any. Des del
mateix segle XIII, Sueca compt amb un consell municipal propi, que el 1707 va ser
substitut, dacord amb el decret de Nova Planta, pel model castell.
La fortuna de Sueca ha anat lligada al llarg de la histria al cultiu de larrs, sobretot a
partir del segle XVI, amb la construcci de la Squia Major, i al segle XVIII, amb
laterrament duna gran part de lAlbufera. Lextensi de larrossar es va traduir en un
increment de la poblaci, que pass duns dos mil habitants el 1715 a catorze mil dos segles
desprs, a principis del segle XX. Sueca tamb obtindria el 1899 el ttol de ciutat, comprat a la
reina regent, que rubricava la prosperitat econmica i lesplendor cultural que havia assolit la
poblaci.
Tot i que larrs hi s encara ben present, omplint la major part de les terres del terme,
Sueca ja no s avui una ciutat noms agrcola. A larrs i tamb la taronja i lhorta, cal afegir
el comer de proximitat, la reconeguda abundncia de professionals liberals i el
desenvolupament turstic de la zona costanera, especialment al Perell i els Marenys. El ritme
de creixement demogrfic sha estabilitzat i la poblaci es mant avui al voltant dels 28.000
habitants.
Pgina 5

El grfic de lestructura productiva de Sueca mostra que lagricultura ha baixat a poc

ms del 6%, mentre que la indstria ocupa un 26% de la poblaci activa (de la qual, el 9%
dedicat a la construcci) i el sectors serveis, absolutament majoritari, concentra ms de les dos
terceres parts del total (68%).
Agricultura
Indstria
Construcci
Serveis

Sueca exerceix una clara capitalitat sobre el conjunt de la Ribera Baixa. En efecte, els
seus 28.000 habitants representen el 35% de la comarca. Per altra part, mentre noms un 2%
de suecans treballa en lestranger, Sueca acull una poblaci estrangera que suposa quasi el 8%
de la seua poblaci total.
La taxa datur a Sueca no s excessivament elevada. Segons la base de dades
[Link], a 31 de desembre de 2015, era de menys del 15%, molt per baix de la mitjana de
lEstat, tot i que en el cas de les dones aquest percentatge puja al 55%.
Un fenomen nou que cal esmentar i que sha produt desprs de la bombolla
immobiliria, s laugment del cooperativisme. Un recent estudi (dades facilitades per la
Federaci Valenciana dEmpreses Cooperatives de Treball Associat FEVECTA) sobre el
percentatge daquesta incidncia laboral en la nostra comarca i la nostra ciutat ens indica que
a Sueca es concentra quasi el 30% de les cooperatives en les dues comarques de la Ribera).
Per sectors:
Construcci
Indstria
Comeros/tallers
Alimentaci
Assessories
Altres

2.2. Persones
2.2.1. Alumnat
LIES Joan Fuster imparteix ensenyament secundari tant en nivell obligatori (ESO)
com post-obligatori (FPB, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitj i Grau Superior).
Lalumnat de 1r dESO arriba a linstitut procedent dels collegis deducaci infantil i
primria Miguel Hernndez de Riola, Carrasquer i Cervantes de Sueca, El Perell,
Mareny de Barraquetes i el Collegi Agrupat Ribera Baixa de Llaur (alumnes de
Fortaleny). Quant al batxillerat i els Cicles Formatius, els alumnes provenen dels collegis
concertats de Sueca i daltres poblacions venes. Per ltim, a efectes de la prova dAccs a la
Universitat, estem adscrits a la UV Estudi General.
Pgina 6

Els alumnes arriben a linstitut amb un aprenentatge divers. Tots han treballat el
mateix currculum, per no seguint les mateixes metodologies, desenvolupant les mateixes
destreses, o les mateixes exigncies. Alguns alumnes que presenten dificultats daprenentatge
i disruptives reben atenci per part del Departament dOrientaci.
Per aix s important mantindre i aprofundir en el pla de Transici que ajuda a
institucionalitzar el tancament duna etapa (6 de Primria) i establir un procediment ms
personalitzat per a traspassar la informaci, contingut i nivells assumits, dificultats en el
procs densenyana aprenentatge de lalumnat, problemes conductuals, etc.
Per al mateix temps necessitem recollir ms informaci sobre l'evoluci de l'alumnat
dels darrers cursos i rebre aix un feedback que done sentit de continutat a la seua intervenci.
La informaci rebuda ha de servir per optimitzar, amb ms garanties que les actuals,
lorganitzaci del centre del prxim curs acadmic. Per establir tamb punts de referncia
(aules especfiques, biblioteques, departaments didctics, etc.) perqu el nou alumnat puga
adaptar-se a l'espai fsic.
Al curs actual comptem amb 15 grups dESO (ms un grup de diversitat en 4t), 3 de
FPB (4 cursos previstos per al curs que ve), 10 de CFGM, 6 de CFGS i 9 de batxillerat.
La procedncia de lalumnat de batxillerat i cicles formatius, a banda de la promoci
interna, ens ve dels collegis concertats de la nostra poblaci, comarca de la Ribera Baixa
(sobretot Cullera) i comarques venes com la de la Safor, Ribera Alta i lHorta. Cal tindre en
compte que loferta del batxillerat artstic i cicles formatius s dabast intercomarcal.
Pel que fa a levoluci de la matrcula caldr fer algunes precisions i comentaris.
Malgrat que les estadstiques indiquen una minva o un descens en el nombre destudiants als
darrers anys, es produeixen circumstncies com sn la incorporaci tardana, s a dir, una
vegada iniciat el curs, a causa del trasllat de matrcula per canvi de domicili o alumant
estranger que, una vegada comunicada loferta descolaritat a la nostra ciutat, acaben triant el
nostre institut pel seu projecte com a centre pblic. Aix, a hores dara, la matrcula del curs
actual, 2015-2016, ja supera els 1.200 alumnes com els darrers anys (veure grfic alumnat 1)
Si passem a analitzar els canvis produts per nivells descolaritat es fa pals que
laparici de loferta dels programes de qualificaci professional (PQPI), ara coneguts com a
formaci professional bsica (FPB), ha fet minvar lalumnat en 2n dESO. Per,
paradoxalment, ha augmentat la matrcula en 3r i 4t dESO, sobretot en el darrer curs de
letapa. I quines sn les raons o els motius daquest canvi? Com diem abans, el nostre institut
s lnic de la localitat amb una oferta pblica (ESO, BATX i CF) i amb un horari flexible, i
amb multitud de serveis de qualitat. Aix fa que es produsca als darrers anys un
transvasament dalumnat de lescola concertada al nostre centre, linstitut Joan Fuster.
Lalumnat dorigen estranger suposa el 10,6% del total de la matrcula. Podem
considerar que s una xifra lleugerament inferior al percentatge de la nostra ciutat, per als
darrers anys la procedncia daquest alumnat no solament correspon a Sueca, el Perell i
Marenys, sin tamb a la resta de poblacions ja esmentades (en pargrafs anteriors). Pensem
que aquesta diversitat enriqueix el nostre centre i ajuda a valorar altres cultures i la seua
integraci (veure grfic alumnat 2).

Pgina 7

El nostre alumnat s valencianoparlant i gaireb tots han estat escolaritzats en aquesta

llengua, que a ms a ms es la llengua vehicular del centre, i aix s'estableix en el seu projecte
lingstic i en la resta de projectes del centre. Seguim amb els programes PEV per a lESO i
Batxillerat, i el PIP per a la formaci professional.
Una valoraci dels resultats acadmics i les promocions en ESO i FPB ens indica
(veure grfic alumnat 3) la millora en 1r, 2n i 3r dESO i la FPB, empitjoren en 4t dESO,
per amb resultats encara molt millorables, sobretot per laugment dalumnat amb NEE i la
falta de recursos per atendre com voldrem la diversitat. Fra necessari laugment de loferta
de grups que puguen compaginar el treball al grup de referncia i una atenci ms
especialitzada en grups ms reduts. Els nous projectes PEMAR, el necessari manteniment de
la diversitat en 4t dESO i la incorporaci dun segon PT podrien ajudar a millorar la qualitat i
els resultats del nostre alumant amb lobjectiu daconseguir el graduat. Per tampoc ens hem
doblidar dels alumnes que tenen altres capacitats i que els cal una atenci personalitzada,
com ja fan alguns departaments. Tots aquestos problemes es vorien minvats amb la reducci
de la rtio.
Els resultats, pel que fa a les promocions en batxillerat i cicles formatius, sn
millorables (abandonaments, mercat de treball redut, falta de motivaci) ja que en alguns
casos no se supera el 50% en el cicles de grau mitj; en els cicles de grau superior i batxillerat
els percentatges se situen entre el 70% i el 80% de promoci.
En la seqncia histrica dels darrers cursos, el percentatge daprovats al Selectiu ha
estat al voltant del 100% i el nombre de presentats, ms o menys, duns 100 (2012-2013: 102,
2013-2014: 96, 2014-2015: 99)
Si prenem com a referncia els centres pblics, privats o concertats, que presenten
tants o ms alumnes que el nostre, a partir de 80, no saprecien diferncies significatives. I la
desviaci mnima respecte a la mitjana dels centres valencians tampoc, per exemple si la
mitjana de batxillerat est al voltant del 7 (73 el darrer any) en els resultats de les PAU no
baixen ms dun punt (63 el darrer any). Resultats i mitjanes que sn acceptables tenint en
compte el volum dalumnes presentats, tant de batxillerat com de cicles formatius (prova
especfica) que s superior a 100.
Grfic Alumnat 1. Evoluci de la matrcula
ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
BATXILLERAT
1r BAA
2n BAA
1r BAC
2n BAC
1r BAH
2n BAH

2013-14
121
133
93
68
2013-14
25
23
69
52
87
58

2014-2015
114
117
107
85
2014-2015
30
20
66
58
65
61

Pgina 8

2015-16
122
115
106
97
2015-16
19
23
66
59
78
58

PQPI/PFCB/CFB
1
2
PQPI/PFCB/CFB
CFM
PQPI/PFCB/CFB
1 CFM
2 CFM
CFS
1 CFS
2 CFS

2013-14
32
22
2013-14
161
124
2013-14
93
60
2013-14
1221

2014-2015
33
17
2014-2015
167
124
2014-2015
75
65
2014-2015
1204

TOTAL
ALUMNES
Grfic Alumnat 2. Procedncia poblaci de lalumnat

2015-16
26
11
2015-16
152
116
2015-16
79
56
2015-16
1183*

Sueca, Perell i Marenys

Cullera
Riola
Altres

Altres: El seu percentatge es reparteix entre les comarques de les dues Riberes i de la Safor.
Alumnat dorigen estranger.
Romania
Marroc
Litunia
Colmbia
Armnia

Grfic alumnat 3. Percentatge dalumnes que promocionen en els darrers cursos:

Curs

Any
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1r BATX
2n BATX
ELECTROMECNICA
VEHICLES
MANTENIMENT
AUTOMBILS
ELECTROMECNIC
GESTI MITJ
MITJ
ADMINISTRATIVA
MECATRNICA
MITJ
SUPERIOR
ADMINISTRACI
I
FINANCES
SECRETARIAT
SUPERIOR
1CFBA

2014-2015
61,4%
61,9%
62,1%
63,1%
66,4%
71,5%
55,4%
48,3%
37%
46,7%
79,4%
70%
62,5%

2013-2014
59,7%
49,6%
46,7%
84,3%
65,9%
82,2%
62,1%
34,4%
34%
66,6%
62,5%
62,5%
Pgina 9

2012-2013
46,1%
42,6%
41,6%
75,6%
61,9%
79,4%
60%
48,3%
39,7%
42,9%
63%
60%

2.2.2. Professorat
Al curs actual 2015-16 comptem amb 106 professors dels quals 3 sn a temps parcial,
82 sn definitius al centre (80%), la resta sn comissions de serveis, expectatives de dest, en
prctiques o interins. Aquestes dades ens indiquen lestabilitat de la plantilla. Una majoria del
professorat prov de les comarques de les Riberes, de la Safor i de lHorta. Un perfil
relativament semblant al de lalumnat del centre.
Aquesta estabilitat de la plantilla garanteix la continutat en el temps dels diferents
projectes i plans educatius del centre.
2.2.3. PAS (Personal no docent)
El personal no docent del centre est compost per 4 persones de secretaria
(Funcionries de Carrera definitives) 5 de consergeria (amb plaa definitiva i una resident), i
personal de neteja, tant de ladministraci pblica (3) com de lempresa privada (4).
Una reivindicaci compartida s la de millorar les condicions i aprofitament dels
recursos que tenim a labast en un centre tan gran com el nostre, a ms de la conscienciaci
que linstitut s de totes i de tots, i que tamb es pot treballar amb criteris pedaggics.
2.2.4. AMPA
El canvi que suposa el pas de lensenyament primari al secundari fa que la
collaboraci de les famlies amb el centre estiga focalitzat en lassociaci de mares i pares
que realitzen una tasca fonamental en la millora de la qualitat de lensenyament, tot
organitzant tallers, participant en les trobades descoles en valenci, material pedaggic del
centre, activitats extraescolars, etc. La relaci amb la direcci i la comunitat educativa del
centre haur daprofundir-se perqu la seua intervenci siga de molta ms implicaci.
2.3. Altres organismes i institucions
Podem qualificar de satisfactries les relacions amb les diferents entitats cviques i
organismes pblics com lAjuntament (regidories de deducaci, cultura i esport, medi
ambient, formaci i ocupaci, etc.), Clubs esportius de la ciutat, universitats, empreses,
CEFIRE, Escola Oficial dIdiomes, Junta Qualificadora de coneixements de valenci, etc. El
tipus de collaboraci que tenim amb aquestes institucions i entitats s vol variada, des de
cessi dinstallacions mitjanant convenis, realitzaci de cursos de formaci, manteniment
installacions i millora de lequipament del centre, etc. Pensem que el nostre institut ha de ser
un espai vital per a la comunitat educativa i de la nostra societat, per aix hem dampliar el
seu s i signar ms convenis de collaboraci
2.4. Installacions
LIES JOAN FUSTER es troba situat a la zona de Sueca coneguda com a laltra part
de la via. Durant molts anys aquesta zona formava part duna partida del terme municipal,
per avui en dia es pot considerar com a zona urbana, amb habitatges unifamiliars, pocs
serveis pblics, casal multiusos, etc., a ms de compartir espais amb altres collegis com sn
Miquel Burguera i el Taller Ocupacional.

Pgina 10

Un element molt valorat per la comunitat educativa i organitzacions externes sn les

installacions del centre, els espais i la seua accessibilitat: sales de reunions, usos mltiples,
laboratoris, tallers, pistes esportives, etc.
Amb el pas dels anys, per ls i altres factors, cal un manteniment i millora daquestes
installacions i el seu aprofitament, per un tema de qualitat en lensenyament del nostre
alumnat (tallers cicles formatius, aules, espais compartits, etc.). Caldr fer un esfor per tal de
personalitzar les aules del centre. A ms, com volem ser un centre obert a la nostra societat,
els convenis amb altres entitats han de ser fonamentals.

2.5. Serveis complementaris

El transport escolar consta de 2 rutes Riola Fortaleny i Perell Mareny i autocars amb
un monitor/a a cada un dells encarregat del control i de lordre a linterior. Pel que fa a la
primera s de 43 en el primer cicle de secundria obligatria i 34 en el segon cicle. (19 ms
autoritzats daltres nivells). La segona ruta, molt semblant, transporta 38 alumnes i 32,
respectivament (10 alumnes autoritzats).
Una altra reflexi al voltant de lalumnat que es desplaa amb altres mitjans, cal fer
esment al projecte de les rutes escolars per tal de millorar la seguretat del nostre alumnat. La
resta destudiants (comarques venes) disposen dun bon servei de transport (el tren) que es
troba molt a prop de linstitut.

3. DETECCI DELS ASPECTES NEGATIUS I POSITIUS (DIFICULTATS,

AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS)
3.1. Anlisi DAFO
ORIGEN
INTERN

ORIGEN
EXTERN

POSITIU
Fortaleses
Equip docent estable,
professorat implicat.
Acci tutorial i de suport.
Tipologia dalumnes.
Bones dotacions TIC.
Implicaci AMPA.
Centre solidari.
Interculturalitat.
Mediaci de conflictes.

NEGATIU
Debilitats o febleses
Dificultat per trencar les
dinmiques ms tradicionals i
innovar.
Coordinaci millorable entre el
professorat.
Insuficient cura en el manteniment
de les installacions.
Nombre elevat de repetidors i
abandonament escolar a lESO.

Oportunitats
Associacionisme.
Relaci amb lAjuntament i
altres entitats pbliques
locals i privades, i
aprofitament i
rendibilitzaci de recursos.
Bon entorn socioeconmic.

Pgina 11

Amenaces
Retallades pressupostries i
reducci de plantilles.
Empitjorament de la situaci
econmica de les famlies.
Empobriment ensenyament pblic.
Xarxa wifi millorable.
Mal s de les xarxes socials.
Canvis legislatius constants.

3.2. Estratgies derivades de l'anlisi DAFO

Estratgies de millora
Estar atents en el compliment de les normatives.
Facilitar la formaci del professorat per propiciar activitats dinnovaci.
Propiciar ls de les TIC com a eines de classe.
Ajudar a la implicaci del docent en el funcionament del centre.
Collaborar amb el PAEC i afavorir el sentiment de pertinena al centre.
Iniciar la revisi dels documents del centre.
Propiciar el clima i linters per augmentar el percentatge dalumnes que arriben a
Batx. i CFGM.
Estratgies de creixement
Millorar les dotacions TIC, tot i tenint en compte que el material informtic ha destar
en relaci, fonamentalment en la formaci professional, en consonncia al mn del
treball i les eines que les empreses vinculades als diferents cicles formatius del centre
hi tenen relaci.
Augmentar els projectes d'innovaci educativa aprofitant millor els recursos
disponibles.
Difondre resultats i implicar famlies i alumnes a l'anlisi dels mateixos
Difondre les activitats del centre.
Consolidar la collaboraci amb lAMPA.
Treure profit de les relacions institucionals en benefici de lalumnat del centre.
Incentivar la motivaci, la curiositat i l'inters com a base del coneixement.
Estratgies de prevenci
Optimitzar aspectes organitzatius.
Facilitar la tasca al professorat amb recursos.
Millorar l'atenci als alumnes i els resultats
Afavorir la participaci de les famlies.
Dissenyar estratgies preventives per mantenir el bon clima relacional, de disciplina i
acadmic.
Millorar el trasps dinformaci de Primria a Secundria aix com el procs
dacollida de lalumnat i a les famlies.
Realitzar activitats solidries.
Estratgies d'atenci continuada
Millorar la coordinaci entre el professorat i l'acci tutorial conjunta.
Dissenyar millores en l'atenci a la diversitat.
Actualitzar i completar el RRI amb la normativa sobrevinguda.
Recolzar la tasca del professorat i les seves intervencions.
Tutorialitzaci de lalumnat nou.
Millorar la coordinaci dactivitats tutorials per a la prevenci dactituds que poden
ser perjudicials per a la convivncia, aix com treballar els valors.
Propiciar i coordinar activitats extraescolars relacionades amb el currculum.
Recolzar l'alumnat motivat per aprendre.
Pgina 12

Cercar camins per als alumnes que presenten dificultats dins el sistema.

3.3. mbits d'intervenci

Avaluaci i millora continua de tots els processos acadmics i de gesti.

Participaci de la comunitat educativa, afavorint la comunicaci, sollicitant opinions,
atenent a suggeriments de manera sistemtica i recolzant les iniciatives externes a la
direcci que suposen una millora per al funcionament del centre.
Direcci collegiada per mitj del dileg, coordinaci amb tots els membres de la
comunitat educativa i treball en equip a tots els nivells.
Manteniment dels trets caracterstics del centre: qualitat de la formaci, atenci a
lalumnat, evitar situacions dexclusi social.
Potenciaci dun bon clima de relaci i de convivncia entre tots els membres de la
comunitat, aix com treballar per la integraci de tot lalumnat i augmentar el
sentiment de pertinena al centre.
Coordinaci amb el centres de primria, tant pel que fa als equips directius i
dorientaci com als equips educatius.
Organitzaci i gesti dels recursos que disposa el centre: documentals, de formaci,
dequipaments per facilitar i fer ms efica la tasca del professorat.
Gesti econmica eficient.
Transparncia en la gesti i difusi de la informaci.
Potenciaci de la innovaci metodolgica, basada en l'aprenentatge autnom, i
fonamentada en ls educatiu de les TIC i en el treball per competncies, que en el cas
de la formaci professional sadeqen als sectors productius.

4. OBJECTIUS BSICS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB LEXERCICI

DE LA FUNCI DIRECTIVA
Quin tipus de centre volem?
L'equip que encapale, vol donar una empenta dinamitzadora que creguem
absolutament necessria. I necessria per a qu?
El nostre inters ltim s l'alumnat, per sense una collaboraci intensa i constant de
la resta de la comunitat educativa, aquesta finalitat ltima es veu poc implicada.
Aix pretenem aconseguir amb la nostra gesti que l'aprenentatge siga la base en el
respecte mutu, tant entre l'alumnat com entre el professorat i entre administraci i serveis, i
totes les interaccions que se'n deriven.
El nostre projecte t com a pilars fonamentals la igualtat, l'atenci a la diversitat,
l'obertura (ms encara) al nostre entorn, la millora de les ferramentes TIC, la millora de la
qualitat i del rendiment acadmic i, com a fonament imprescindible, la convivncia en el
respecte davant dels reptes que ens imposa aquesta societat.
Per poder portar endavant el nostre projecte necessitem de la collaboraci
imprescindible de tot l'equip educatiu. Per aix proposem una dinmica de treball basada en el
treball en equips, en l'intercanvi d'informaci i d'eines de treball i la incorporaci de nous
projectes (petits projectes) que motiven l'alumnat i el professorat i redunden en un clima
d'estudi i creixement personal adequat al segle XXI.
Com ja hem dit abans, les relacions amb la resta d'institucions, organismes, empreses i
associacions, la volem fluda, interactiva i profitosa. Volem collaborar estretament amb la
regidoria d'Educaci, Cultura i Esports, continuar treballant i aprofundint en la collaboraci
amb la regidoria de Serveis Socials, i encetar-ne una de ben important amb la regidoria de
Pgina 13

l'Agncia de Desenvolupament Local. Creguem que s molt interessant, i rendible

professionalment, que els nostres estudiants tinguen una relaci amb el mn laboral abans
d'eixir de l'institut. A ms aquesta interacci ens resulta imprescindible per als nostres Cicles
de Formaci Professional, perqu treballen per una inserci laboral acompanyada.
Volem una relaci molt ms estreta amb les escoles, de manera que l'alumnat, que ens
arribe, se senta ja membre de l'institut abans d'accedir-hi. Propiciant trobades d'alumnat i
professorat de manera contnua i intensa al llarg del curs.
Aix no obsta que implementem intercanvis amb altres instituts comarcals, de pas i
(per qu no?) d'altres pasos, com ja hem fet en el passat.
MESURES CONCRETES
Algunes de les mesures concretes que volem implementar (poc a poc) per tal de
desenvolupar el nostre ideari de centre sn les segents:
ESPAIS
Volem fer tot el possible per organitzar el centre en aules matria. En l'actualitat
l'edifici es divideix en aules matria (aquelles que estan dotades de recursos i materials per al
desenvolupament de les activitats); i aules grup (aquelles que noms tenen el can per sn
buides de contingut per desenvolupar les activitats de la matria). Creguem que cal fer un
esfor important en aquest sentit per:

Dotar d'eines i material l'alumnat.

Personalitzar les aules.
Crear sentiment de pertinena al professorat i a l'alumnat.
Millorar la neteja.

Caldr buscar espais alternatius. Actualment l'aula d'usos mltiples s'utilitza moltes
vegades com a sal d'actes, tot i que no ho s, pensem que cal anar dotant-la per tal que ho
semble. Tenim el Batxillerat d'Arts Escniques i per tant cal tindre-li molta cura i dotar-lo
d'un espai adequat. Tamb tenim un Batxillerat Artstic, i volem buscar espais on poder fer
exposicions de manera regular, tot convidant famlies i altres escoles que les puguen visitar.
Caldr millorar i adequar tant les aules com els tallers de Cicles Formatius, dotant-los
dels mecanismes escaients perqu siguen eficients. Aix mateix creguem important
personalitzar les aules i els corredors de cicles, per crear un ambient propici que permeta
sentir-se orgulls de pertnyer al nostre centre i no a un altre. Seguirem reivindicant davant
les diferents institucions pbliques i acadmiques la implantaci del Cicle Superior
dAutomoci, i aix com de les installacions que siguen necessries.
Cal revitalitzar i dinamitzar la biblioteca i la sala de professorat gran. Perqu la
biblioteca escolar siga efectiva cal un projecte decidit lligat al projecte curricular i al projecte
educatiu de centre. En aquest projecte caldr contemplar tant l'organitzaci de la biblioteca
com la formaci dels usuaris d'aquesta biblioteca. Creguem que la finalitat ha de ser establir
uns objectius pedaggics per a educar lalumnat dESO en ls de la biblioteca i donar-li
pautes de coneixement vlides per a la seva educaci integral.
La sala gran cal fer-la molt ms polivalent i utilitzar-la a manera d'aula d'usos mltiples.
Encara que caldr un debat del claustre per aprovar la remodelaci de totes dues zones.
Pgina 14

Volem reutilitzar l'hort perqu siga una zona d'esplai bonic i natural, amb algun banc i
algun arbre que faa ombra. Sabem que podem comptar amb algunes subvencions (programes
d'innovaci de la conselleria) per tal de dur-ho endavant. Demanarem la collaboraci, pel
manteniment del jardins, de l'Ajuntament, per la nostra visi s que siguem nosaltres
(professorat i alumnat) qui tinga cura i ho millore.
Per al manteniment dels espais comuns de l'institut, tenim l'ambici d'introduir un
projecte d'innovaci educativa per al reciclatge, tot treballant amb el suport econmic de la
Conselleria i de l'Ajuntament (amb la regidoria de mediambient). Comenant per fer una
xicoteta inversi en contenidors (petits) per al reciclatge, gestionats pels alumnes, cosa que
caldr treballar molt des de les tutories, el Departament d'Orientaci, el personal destinat a
neteja i la direcci del centre.
PARTICIPACI
De lalumnat
Creguem fermament que cal dinamitzar l'intercanvi d'informaci i la relaci amb
l'alumnat, destinatari ltim del nostre treball. s per aix que posarem tot el nostre esfor en
obrir vies de comunicaci constant. En aquest sentit pensem que cal dotar de contingut la figura
del/de la delegat/delegada. Volem que siga una corretja de transmissi d'anada i de tornada
d'informaci i de peticions regulars. Aix caldr tamb impulsar la junta de delegats/delegades,
creant espais temporals i d'ubicaci perqu puguen desenvolupar la seua tasca de reflexi.
Perqu la participaci siga ms important volem tamb impulsar una associaci
d'alumnat i obrir el centre als / a les ex-alumnes perqu compartesquen experincies amb els
que encara sn al centre.
Del professorat
s imprescindible abordar ja, d'una manera decidida, la creaci d'espais horaris per a
la reuni dels equips educatius, d'una manera ms regular i flexible. Aix com trobem
imprescindible unes hores fixes de trobada per als tutors, entre ells i amb els diferents actors
de la seua tasca (orientadores, caps d'estudi, famlies o direcci). Estem convenuts que molts
dels problemes de convivncia vnen derivats de la manca de cooperaci.
De la Comissi de Coordinaci Pedaggica
La CCP s l'rgan mxim de representaci acadmica. Aix significa que l'hem de fer
exercir com a tal. Ha de ser el motor vital que done contingut a totes les actuacions
acadmiques del centre, tot reflexionant-ne, per tamb amb propostes meditades que puguen
dotar el professorat d'eines de treball i d'avaluaci del seu treball.
De la Comissi de Convivncia
Dins de la comissi de convivncia cal crear un sistema de mediaci efica, no
burocrtic, que ens permeta resoldre els conflictes tant acadmics com personals i professionals
de les persones que treballem al centre, siguem del sector que siguem. Ser una eina magnfica
si la fem efica, perqu si no pot quedar simplement en un desig de bones intencions.
Un dels mecanismes de mediaci que voldrem posar en marxa el proper curs s la
tutoritzaci, per part de l'alumnat ms gran del centre, dels nouvinguts, ja siga els que vnen
Pgina 15

en 1r d'ESO, com els nous alumnes de batxillerat, cicles o els qui s'incorporen ms tard.
Sabem que s un repte, per creguem que paga la pena intentar-ho.
De les famlies
Cal canalitzar un mitj eficient de trobada amb les famlies que no siga purament
acadmic. Per tant no es tracta de la relaci habitual amb el/la tutor/tutora, sin tamb amb la
resta del professorat i de la instituci.
La relaci a travs de l'AMPA ens ha de proporcionar a tots plegats la seua
participaci tamb a la vida acadmica del centre. Cal convidar les famlies perqu puguen
parlar de les seues inquietuds i de les seues pors. Proposarem al claustre, per tant, la
realitzaci de jornades on els pares aporten tamb idees i propostes per a millorar el rendiment
acadmic i, tamb, la convivncia en l'institut. Haurem d'acostumar-nos que participar i
proposar mesures s la millor manera de formar part de la formaci dels seus fills i filles.
Del personal no docent
Caldr aprofundir en la relaci amb les persones que tant ens ajuden a portar el dia a
dia del centre: administratives, conserges, manteniment i netejadores. Volem portar endavant
tamb una tasca d'interrelaci constant, de reunions, de treball com, que ens porte a millorar
el funcionament i la neteja del centre.
Finalment volem un centre viu i acollidor, participatiu. Per aix hem de potenciar molt
ms l'esfor que posem en la cooperaci interpersonal i interprofessional. I aix tamb
s'aconsegueix en moments de trobada fora de l'horari lectiu, tot potenciant els departaments
que ja fan activitats que impliquen l'alumnat i el professorat i aprofundint en ampliar aquest
tipus d'activitats per crear sinrgies de relaci personal imprescindibles per millorar dia a dia.
4.1. Relacionats amb el procs d'ensenyament aprenentatge
1.- Millorar els resultats acadmics i reduir l'abandonament escolar.
2.- Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en l'atenci a la diversitat (en tots els
nivells educatius), lacci tutorial i en l'orientaci acadmica i professional.
3.- Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinries per garantir el
necessari clima de treball i ordre dins de les aules.
4.- Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activament en les activitats
que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de les installacions.
5.- Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultats derivades de les
mancances socioeconmiques de les famlies, tot i assegurant l'accs de tots els alumnes a les
activitats bsiques del centre.
6.- Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i de les reunions,
reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboraci entre tot l'equip educatiu.
4.2. Relacionats amb l'entorn
7.- Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i les escoles de
primria de la comarca. Tamb una relaci fluda i benefici mutu amb el mn empresarial,
ajuntament, cambres de comer, associacions culturals i esportives, escola oficial didiomes,
junta qualificadora, CEFIRE, etc.
Pgina 16

8.- Treballar per mantenir un centre arrelat i comproms amb la nostra llengua, la nostra
cultura i les nostres tradicions.
4.3. Relacionats amb el funcionament del centre
9.- Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos.
10.- Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) de manera que forme
part del Projecte Educatiu del Centre, perqu pensem que les activitats extraescolars i
complementries permeten treballar temes transversals del currculum, sn motivadores,
faciliten la convivncia i leducaci en valors.
11.- Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de la comunitat
educativa.
4.4. Lnies dactuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels objectius
ACTUACIONS PREVISTES PER TAL DACONSEGUIR ELS OBJECTIUS
OBJECTIU 1: Millorar els resultats acadmics i reduir l'abandonament escolar
ACTUACIONS
TEMPORITZACI RESPONSABLES
RECURSOS
1.1- Treballar la planificaci, a les Tot el perode
Equip directiu,
Pla dacci
hores de tutoria i implicar a les
Coord. dESO,
tutorial (PAT)
famlies (reunions tamb amb
Orientadors,
Pla de transici
linici de letapa)
Tutors
1.2- Revisar setmanalment amb els Tot el perode
Equip directiu i
Actes
tutors el procs d'aprenentatge dels
tutors
alumnes i acordar intervencions a
nivell individuals o grupals
1.3- Promoure activitats perqu els Tot el perode
Equip directiu,
Resultats
alumnes, des de 1r d'ESO fins a
Tutors,
batxillerat i formaci professional,
Orientadors,
redacten millor i facen millor els
Professorat
seus treballs
1.4- Afavoriment de la participaci Tot el perode
Tutors,
PAEC
en premis, concursos i programes
Orientadors
educatius
OBJECTIU 2: Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en l'atenci a la
diversitat, lacci tutorial i en l'orientaci acadmica i professional
2.1- Optimitzar lorganitzaci dels Tot el perode
Caps destudis,
Horari del
reforos, adaptacions curriculars,
Orientadors,
centre,
agrupaments flexibles
Tutors
ACIs
2.2- Revisar i impulsar el PAT:
Tot el perode
Caps destudis,
Pla dacci
orientaci acadmica i professional,
tutorial
habilitats cognitives i socials
2.3- Millorar i sistematitzar la
Caps destudis,
Preparar activ.
coordinaci amb els
Orientadors ,
conjuntes,
centres de primria adscrits
Tot el perode
Coord. Primria
Informes aval.
2.4- Posar a disposici a la xarxa i Tot el perode
Departaments
Internet
aprofitar materials de suport i
didctics
d'ampliaci formatiu/professional
ms adequat

Pgina 17

Pla dacci
tutorial,
Antics alumnes
i professorat
OBJECTIU 3: Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinries
per garantir el necessari clima de treball i ordre dins les aules
3.1- Actualitzar el pla de
Primer any
Equip directiu,
Pla global de
convivncia i impulsar el programa
Professorat,
convivncia,
de mediaci escolar
Orientadors
Programa de
mediaci
3.2- Desenvolupar un programa de Tot el perode
Equip directiu,
Pla de
tutories individualitzades
Professorat,
convivncia i
Orientadors ,
dacci
Tutors
3.3- Elaboraci dun decleg de
A partit del primer Cap destudis,
RRI
bones prctiques per part del
any
Orientadors,
alumnes a cada tutoria
Tutors
3.4- Crear de forma permanent una A partir del primer Equip Directiu,
RRI
aula de convivncia
any
Professorat,
Alumnat
OBJECTIU 4: Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activament en les
activitats que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de les installacions
4.1- Potenciar i donar rellevncia a Tot el perode
Director,
Registre
la figura dels delegats. Fer reunions
Caps destudis,
dacords presos
peridiques dels delegats amb
Delegats
i posteriors
prefectura destudis
revisions
4.2- Valorar pblicament la
Tot el perode
Equip directiu
Pgina web del
participaci dels alumnes a les
centre i tauler
activitats del centre
danuncis
4.3- Elaborar un pla de
Curs 2017-2018
Secretari,
Pla de
manteniment
Coord. Riscos
manteniment
Laborals
4.4- Elaborar un pla de neteja
Curs 2017-2018
E. directiu,
Pla de neteja
Tutors,
Orientadors
4.5- Fomentar la participaci de
Tot el perode
Equip directiu,
PAEC
l'alumnat en l'organitzaci de les
Coordinadors
activitats extraescolars
Extraescolars,
Tutors
OBJECTIU 5: Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultats
derivades de les mancances socioeconmiques de les famlies, mantenint l'actual sistema de
prstec i reutilitzaci de llibres de text i assegurant l'accs de tots els alumnes a les
activitats bsiques del centre
5.1- Destinar recursos per a
A partit de 2017Direcci,
RRI
facilitar l'accs dels alumnes amb
2018
Orientadors,
necessitats a activitats del centre
Tutors,
Serveis Socials
5.2- Ls de llibres i material
Tot el perode
Secretari,
Registre
reciclat
Tutors,
AMPA
2.5- Orientaci individualitzada de
l'itinerari formatiu/professional
ms adequat

Tot el perode

Pgina 18

Caps d'estudis,
Orientadors,
Tutors

OBJECTIU 6: Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i de

les reunions, reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboraci entre
tot l'equip educatiu
6.1- Potenciar la coordinaci
Tot el perode
Caps destudis,
Horari del
equips docents dESO per a
Coord. dESO.
centre,
objectius educatius concrets:
PGA
comportament, hbits,
6.2- Millorar la coordinaci
Tot el perode
Equip directiu,
PAEC
dactivitats escolars i extraescolars
Coord. Act. Ext,
i entre tots els departaments
CCP
6.3- Augmentar la participaci en
Tot el perode
Equip directiu,
PGA,
projectes dinnovaci educativa
Coord. PAF
PAF
6.4- Tenir un ordre del dia clar i
Tot el perode
Caps destudis,
Actes de les
realista de les reunions i complir-lo
Direcci
reunions
evitant intervencions massa
llargues i que se nixen del gui.
6.5- Elaborar un document
Tot el perode
Caps destudis
Document
centralitzat de la vida acadmica
per cada alumne, des de 1r. d'ESO
OBJECTIU 7: Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i les
escoles de primria adscrits al centre
7.1- Reunions de coordinaci
Tot el perode
Equip directiu,
Actes de les
trimestrals amb lAMPA
AMPA
reunions
7.2- Reunions de coordinaci
Tot el perode
Cap destudis
Actes de les
peridiques amb Serveis Socials.
Orientadors
reunions
7.3- Continuaci del pla d'acollida 3r trimestre
Caps destudis,
Activitats,
de 1r d'ESO
Coord. Primria
Orientadors
7.4- Millora de la comunicaci
Tot el perode
Equip directiu,
Web,
amb les famlies a travs de les TIC
Coord. TIC,
Programes de
AMPA
gesti
7.5- Activitats amb projecci social Tot el perode
Equip directiu,
PAEC
organitzades pel centre (xerrades,
Orientadors
diades, )
7.6- Collaboraci amb entitats
Tot el perode
Equip directiu,
PGA
ciutadanes i serveis externs
Orientadors,
(consell de la joventut, )
Entitats
7.7- Potenciar les relacions entre
Tot el curs
Equip directiu,
Registre,
empreses i IES
Empreses
Tutors de
cicles i de
prctiques
7.8- Publicaci de notcies:
3r trimestre
Caps destudis
Hemeroteca
informar a les revistes locals,
Coordinadors,
premsa, web, tauler danuncis a
Delegats
lentrada del centre,
7.9- Realitzar jornades de portes
3r trimestre
Equip directiu
Centre
obertes

Pgina 19

OBJECTIU 8: Treballar per mantenir un centre arrelat al pas, comproms amb la nostra
llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions
8.1- Contemplar en les
Tot el perode
Departaments
PGA
programacions dels departaments
activitats que potencien la llengua,
la cultura i les tradicions prpies de
lentorn daquest centre
8.2- Potenciar les activitats
Tot el perode
Professorat
PGA
relacionades amb les tradicions
prpies de lentorn, potenciar el
sentiment de poble
8.3- Mantenir el projecte lingstic Tot el perode
Professorat
PLC
vigent i la Comissi de
normalitzaci lingstica
8.4-. Potenciar ls del valenci en Tot el perode
Comunitat
PLC
totes les activitats i la vida del
educativa
centre
8.5- Donar a conixer als
Tot el perode
Equip directiu,
PGA
estudiants la nostra cultura i
Departaments
treballar aquells elements que
vinculen el centre al seu entorn
cultural.
8.6- Programar activitats per a les
Tot el perode
Equip directiu,
PGA
diades culturals o tradicionals
Departaments
OBJECTIU 9: Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos
9.1- Distribuir els espais valorant
Tot el perode
Equip directiu,
PGA
les necessitats del centre
Claustre
9.2- Vetllar per a la millora del
Primer curs
Secretari,
Pla de
manteniment de les infraestructures
Coord. de Riscos
manteniment i
del centre
Laborals, Tutors,
neteja: PMN
Professors
9.3- Revisar el pla demergncia i
Curs 2017-2018
Equip directiu,
Pla
devacuaci del centre
Coord.,
demergncia i
Consell escolar
evacuaci
9.4- Millorar la connectivitat a
Tot el perode
Equip directiu,
Pla TIC centre
totes les aules
Coord. TIC,
Professorat
OBJECTIU 10: Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) de
manera que forme part del Projecte Educatiu del Centre
10.1- Revisar i actualitzar el PAEC 1r trimestre
E. directiu,
PAEC
Coord. Act. Ext.,
Consell Escolar
10.2- Planificar anualment i
Cada curs i cada
E. Directiu,
PAEC
trimestralment les activitats extr. i
trimestre
Departaments,
complementries
Coord. Act. Ext.
OBJECTIU 11: Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de la
comunitat educativa
11.1- Fer un reconeixement pblic Tot el perode
Claustre,
Web del centre
als alumnes que participen en
Consell Escolar
i mitjans de
activitats, tot i representant al
comunicaci
centre
Pgina 20

11.2- Fer un protocol nou

d'acollida per al professorat
nouvingut, tant per al que
s'incorpora a l'inici de curs, com
per al que ho fa durant el curs
11.3- Passar enquesta de valoraci
al professorat

2n trimestre

Equip directiu,
Orientadors

Dossier

Inici del 2n curs.

Equip directiu

Enquesta

11.4- Mantenir i potenciar la

celebraci d'un acte de comiat de
lalumnat que finalitza els seus
estudis

Tot el perode

Professorat,
Tutors,
Equip directiu

Installacions
del centre.

11.5- Potenciar la creaci de grups

culturals i esportius formats per
alumnes i exalumnes del centre

Tot el perode

Professorat,
AMPA,
Alumnat,

Installacions
del centre

5. COMPOSICI DE LEQUIP DIRECTIU

La proposta que presente per al perode 2016-2020 est formada per persones amb molta
experincia en el mn educatiu, que han exercit crrecs directius o com a coordinadors de
formaci, de secundria, membres del consell escolar, etc.
MIQUEL FURI DIEGO, director. Professor de llengua i literatura valenciana. Llicenciat en
Filologia Valenciana. Amb 30 anys dexperincia docent i 28 com a funcionari de carrera. He
exercit com a cap destudis i director en linstitut Ribera Baixa (de formaci professional) de Sueca
(unificat des de 1996 amb lantic institut de batxillerat Joan Fuster), i tamb com a vicedirector a
linstitut IES Joan Fuster de Sueca. A ms a ms forme part, des de fa molts anys, del consell
escolar municipal de Sueca, i actualment sc el seu secretari. I per ltim, sc el president de la seu
de Sueca de la Junta Qualificadora de Coneixement del Valenci des de fa 2 anys.
JOSEPA ANAYA i GALLART, vicedirectora, Professora de llengua i literatura valenciana.
Llicenciada en Filologia Catalana per la universitat de Valncia. Amb 28 anys de docent i 27
com a funcionria de carrera. Ha treballat en tots els nivells educatius propis de
lensenyament secundari: ESO, Batxillerat, Garantia Social, PQPIs, i Diversificaci
curricular. Ha estat cap destudis, vicedirectora i tutora (prcticament tots els anys de la seua
docncia). I ha format part, de manera intermitent, del Consell Escolar.
JOAN CARLES FONT CERVER, secretari, amb estudis de Diplomat i Llicenciat en
Informtica de gesti per la Universitat Politcnica de Valncia. T 18 anys d'experincia com
a docent en el cos de Secundaria (Tamb ha impartit cursos per a lINEM, empreses privades i
per al CEFIRE). Ha exercit com a cap d'estudis durant tres anys, en el IES Bernat Guinovart
d'Algemes, i actualment en el IES Joan Fuster de Sueca i com a cap de departament 8 anys.
LLOREN CLAR i BALAGUER, cap destudis cicles, Enginyer Tcnic Industrial Elctric i
Enginyer dOrganitzaci Industrial. Ha ocupat diversos crrecs de responsabilitat en
lempresa privada. Ha sigut Professor Tcnic dFP i des del curs 95/96 pertany al cos de
Pgina 21

Professors dEnsenyament Secundari en lespecialitat Sistemes Electrotcnics Automtics.

Actualment s cap dEstudis de Formaci Professional a lIES Joan Fuster.
JOSEP ANTONI BORRS i ORENGO, cap destudis, nascut a Gandia en 1964. s Llicenciat
en Cincies Matemtiques des de 1987. Funcionari de Carrera des de 1989, amb 28 anys
dexperincia com a docent i 24 anys amb destinaci definitiva a lIES Joan Fuster. Els ltims 11
anys com a cap destudis de lIES Joan Fuster en tres legislatures, des de l1 de juliol de 2005.
DOMINICA CARPIO MEZ, cap destudis, nascuda a Sueca en 1970. s Llicenciada en
Cincies Biolgiques des de 1993 i Doctora des de 1996. Funcionria de Carrera des de lany
2004, amb 16 anys dexperincia com a docent i 6 anys amb destinaci definitiva a lIES Joan
Fuster. Els ltims tres anys com a coordinadora de lESO.
JOAQUN PEIR ESCRIV, vicesecretari, nascut a Gandia. Llicenciat en CC EE i
Empresarials per la Universitat de Valncia (1984- 89). Professor de la Especialitat de
Processos de Gesti Administrativa des de 1995. Amb destinaci definitiva a l'IES Joan fuster
de Sueca des del curs 2000- 01. He exercit com a Cap del Departament de Formaci en
Centres de Treball des del curs 2007-08.
6. PROCEDIMENTS DAVALUACI DE LA GESTI DIRECTIVA I DEL MATEIX
PROJECTE
6.1. Relacionats amb el projecte
Per a cadascun dels tems establerts en lapartat OBJECTIUS es valoraran dacord
amb els segents indicadors i els resultats es reflectiran als documents que sindicaran a
continuaci:
Objectiu 1: Millorar els resultats acadmics i reduir labandonament escolar
Indicadors
Millora dels resultats
acadmics

Reducci de les baixes del

sistema

Sistema de recollida
informaci
Estadstiques resultats
trimestrals, comparatives,
resultats selectivitat i
proves externes
Estadstiques baixes i la
seua motivaci,
estadstiques absentisme

Documentaci
Memria final de curs, actes
Juntes, CCP i informe Caps
destudis
Memria final de curs

Objectiu 2: Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en latenci a la

diversitat, lacci tutorial i en l'orientaci acadmica i professional
Indicadors
Adequaci de
lorganitzaci dels reforos
a les necessitats
Nombre dalumnes que
reben suport, matries,
professorat,

Sistema de recollida
informaci
Reunions Tutors,
Delegats

Documentaci

Itaca,
Dep. Orientaci

Memria final,
Dep. Orientaci

Pgina 22

Memria final,
Dep. Orientaci

Millora dels resultats

acadmics, dabsentisme i
conflictivitat
Grau de satisfacci
alumnat i pares i mares
amb lorientaci rebuda
Satisfacci dels tutors amb
els informes de trasps dels
alumnes

Actes avaluacions, gesti

faltes, amonestacions i
sancions
Reunions de Tutors, opini
dels Delegats, Famlies

Estadstiques comparatives
dabsncies i conflictivitat.

Coordinadors de Cicle,
reunions de Tutors

Informes davaluaci final i

de transici centres de
primria

Memria Dep. Orientaci,

revisi Pla dacci tutorial

Objectiu 3: Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinries

per garantir el necessari clima de treball i ordre dins les aules
Indicadors
Grau de reducci dels
conflictes i sancions
RRI, actualitzat i revisat
pel claustre

Sistema de recollida
dinformaci
Estadstiques de disciplina

Documentaci

Professors, Alumnes,
Mares i Pares

Memria final

Memria final

Objectiu 4: Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activament

en les activitats que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de les
installacions
Indicadors
Grau de participaci de
lalumnat en les activitats
del centre
Grau de satisfacci de
lalumnat de les activitats
realitzades
Reducci de desperfectes i
temps dintervenci,
nombre dactuacions de
manteniment preventiu
Millora i neteja de les
dependncies
Indicadors reciclatge i
consum energtic

Sistema de recollida
dinformaci
Registre de participaci de
les distintes activitats
Valoraci en les tutories i
reunions de delegats
Llistat dinformacions als
alumnes i professors

Revisi peridica i
informacions de delegats,
del professorat i PMN
Informacions a la Junta de
delegats professorat, PMN,
i programa de gesti
econmica

Documentaci
Memria final dactivitats
extraescolars i
complementries.
Actes de les reunions d
tutors i de les reunions de
delegats
Pla de manteniment i neteja

Memria final de curs i Pla

de manteniment i neteja.
Memria final de curs
(comissi mediambiental)

Objectiu 5: Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultats

derivades de les mancances socioeconmiques de les famlies, tot i assegurant l'accs de
tots els alumnes a les activitats bsiques del centre
Indicadors
Nombre dalumnes
impossibilitats de dur el
material, participar en
activitats, etc.

Sistema de recollida
dinformaci
Tutors,
Dep. Orientaci

Pgina 23

Documentaci
Actes de les reunions de
Tutors

Informacions dels serveis

socials

Entrevistes famlies,
situacions personals

Informe de la coordinadora
de Serveis Socials

Objectiu 6: Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i de

les reunions, reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboraci
entre tot l'equip educatiu
Indicadors
Grau de coordinaci
activitats escolars i
extraescolars a la CCP
Acords de coordinaci
dequips docents sobre
hbits de treball, neteja,
comportament,
Grau de participaci en
projectes dinnovaci
educativa i resultats
Dades de les reunions de
coordinaci centres
primria i acords presos

Sistema de recollida
dinformaci
Reunions de departament

Documentaci

Reunions dequips docents

Actes de les reunions i

documentaci elaborada

Projectes dinnovaci
educativa

Memries dels projectes

Reunions de coordinaci
amb els centres de primria
i de CCP

Actes de les reunions i dels

acords,
Memria final de curs

Actes CCP i PAEC

Objectiu 7: Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i les
escoles de primria adscrits
Indicadors
Reunions mensuals amb
lAMPA i acords de
collaboraci
Disponibilitat dels
empresaris a acceptar
alumnes en prctiques

Sistema de recollida
dinformaci
Acords reunions

Documentaci

Registre d'empresaris.
Tutors de prctiques

Memria final de curs

Memria final de curs

Objectiu 8: Treballar per mantenir un centre arrelat i comproms amb la llengua, la

cultura i les nostres tradicions.
Indicadors
Grau de realitzaci
dactivitats lligades a la
llengua, cultura i a les
nostres tradicions

Sistema de recollida
dinformaci
Registre dactivitats,
Valoraci dels
departaments i de les
famlies

Documentaci
Memria final de curs

Objectiu 9: Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos

Indicadors
Optimitzaci processos
administratius i de gesti
100% daules amb
ordinador, can i projecci

Sistema de recollida
dinformaci
Entrevistes personal no
docent, professorat, pares i
mares i alumnat
Inventari mitjans
informtics i audiovisuals
Pgina 24

Documentaci
Memria final de curs

Memria final de curs

Millora de la seguretat de
les dependncies del centre

s de les TIC com a recurs

didctic (assignatures,
alumnat, professorat, )

Pla demergncia, fitxa de

seguiment trimestral i
informes simulacres
devacuaci
Enquestes professorat i
alumnat

Informes simulacres, fitxes

de seguiment trimestral i
pla demergncia
Memria final de curs

Objectiu 10: Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) amb la

finalitat que es realitzen activitats relacionades amb el procs d'aprenentatge i amb els
objectius del PEC, de forma coordinada, tant dins com fora del centre
Indicadors
Grau de realitzaci
dactivitats extraescolars i
complementries
Grau de relaci de les
activitats amb el procs
daprenentatge i amb els
objectius del PEC

Sistema de recollida
dinformaci
Registre dactivitats

Documentaci

Registre dactivitats i PEC

Memria final de curs

Memria final de curs

Objectiu 11: Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de la

comunitat educativa
Indicadors
Actualitzaci del protocol
d'acollida per al professorat
nouvingut, tant per al que
s'incorpora a l'inici de curs, com
per al que ho fa durant el curs
Grau de satisfacci del
professorat nouvingut
Grau de coneixement del
PEC i documentaci
associada
Grau de participaci en
activitats extraescolars
Participacions logotip
centre, portades, noms,
Grau ds de lagenda
escolar
Grau de participaci en
activitats culturals i
esportives

Sistema de recollida
dinformaci
Opini dels propis docents

Documentaci

Passar enquesta

Enquesta,
Memria final de curs
Memria final de curs i
actes de claustres

Entrevistes Delegats,
reunions Tutors, claustres

El document actualitzat i
millorat

Coordinaci activitats
extraescolars i
complementries
Propostes alumnes,
professorat,
Opini alumnes, tutories

Memria de les activitats

extraescolars

Inters despertat

Memria del PAEC, final

de curs

Memria final de curs

Memria final de curs

6.2. Relacionats amb la gesti directiva

Lequip directiu ha de conixer lopini dels diferents sectors de la comunitat educativa per
tal de fer una valoraci i atendre les suggerncies de millora. A ms, es passaran unes
enquestes o qestionaris als membres dels diferents sectors sobre les tasques de lequip
directiu al final de curs. Com a exemples de models de qestionaris exposem aquestos:
Pgina 25

Per al professorat
INDICADOR

VALORACI
1 2 3 4 5

Consideres adequada la planificaci dels assumptes del centre?

Consideres adequada l'organitzaci del centre?
s adequada i til la coordinaci pedaggica del centre?
Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les sues
possibilitats, a les necessitats acadmiques plantejades?
Ha ats el director les qestions plantejades en aquest curs?
Ha millorat la convivncia del centre?
Consideres adequada la participaci de la Comunitat Educativa escolar en
aquest projecte i en la vida del centre?
Consideres que l'alumnat rep suficient recolzament per part de l'equip
directiu i del professorat?
S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats al llarg del curs?
Es considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.
Propostes de millora:

Per a lalumnat
INDICADOR

VALORACI
1 2 3 4 5

Et sembla correcta la planificaci dels assumptes del centre?

Et sembla correcta l'organitzaci del centre?
Consideres que tens suficient informaci de com vas a ser avaluat?
Consideres que el centre dna resposta als interessos formatius de l'alumnat?
Consideres adequada la participaci de la comunitat educativa al centre?
Consideres que l'alumnat rep suficient ajuda i recolzament per part del
professorat del centre?
Ha ats i donat resposta el director i la resta de l'equip directiu als problemes
i qestions plantejades pels alumnes
Es considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.
Propostes de millora:

Pgina 26

Per a les famlies

INDICADOR

VALORACI
1 2 3 4 5

Consideres adequada l'organitzaci del centre?

Consideres adequada l'atenci donada per part del professorat?
Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les seues
possibilitats, a les necessitats i problemtiques del centre?
Ha millorat la convivncia al centre?
Consideres adequada la participaci de la comunitat escolar al centre?
Creus que ha millorat la participaci de les famlies al centre?
Consideres que l'alumnat rep suficient ajuda i recolzament per part del
professorat del centre?
S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats?
Es considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.
Propostes de millora:

Per al PAS
INDICADOR

VALORACI
1 2 3 4 5

Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les seues

possibilitats, a les necessitats i problemtiques del centre?
Consideres adequada l'organitzaci del centre?
Ha millorat la convivncia al centre?
Consideres adequada la participaci de la comunitat escolar al centre?
S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats?
Es considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.
Propostes de millora:

Pgina 27

Per a la inspecci educativa

INDICADOR

VALORACI
1 2 3 4 5

Inters per facilitar la participaci en les activitats del centre, tant escolars
com extraescolars i complementries.
Inters per fomentar la interlocuci amb lalumnat i les famlies.
Capacitat de relaci i comunicaci amb els diferents sectors de la comunitat
escolar.
Gesti democrtica.
Estratgies de resoluci de conflictes.
Inters per la negociaci en la recerca de consens.
Capacitat dorganitzaci.
Voluntat de superaci de problemes.
Capacitat de planificaci.
Capacitat dinterlocuci amb les institucions.
Proposta de plans de millora.
Voluntat dinformaci constant.
Acceptaci de programes innovadors.
La informaci es divulga peridicament a la comunitat educativa.
Es propicia la integraci de la diversitat.
Es demana collaboraci en la resoluci de conflictes
Propostes de millora:

Pgina 28

7. BIBLIOGRAFIA
AELION, Franois (1996): El arte de dirigir. De Baltasar Gracin a Peter Drucker.
Ediciones Gestin 2000, S.A. Barcelona.
Borrell, E. i Chavarria, X. Lavaluaci interna del centre. Col. Rosa Sensat Barcelona 1998.
Cela, Jaume: Amb veu de mestre. Un epistolari sobre lexperincia docent. Ed. 62. 1992.
Cuesta Escudero, Pedro: Por una escuela pblica de calidad, Bases para una educacin
ntegra. Pedro Cuesta Escudero (Edit). 2015
FUENTE AGUILAR, Purificacin (1995): Anlisis del puesto directivo en el centro
docente. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Educacin.
IMBERNON F. y otros (1999): Formacin y actualizacin para la formacin pedaggica.
Sntesis Educacin. Madrid.
Informe a la UNESCO de la Comisin Internacional sobre la educacin para el siglo XXI
(1996): La educacin encierra un tesoro. Santillana, Ediciones UNESCO. Madrid.
LAZARO MARTINEZ, ngel; FUENTE AGUILAR, Purificacin (1996): "El rol del
director. Perfiles y perspectivas". En Direccin participativa y evaluacin de centros. II
Congreso Internacional sobre Direccin de Centros Docentes. Deusto. Bilbao.
LOPEZ YAEZ, Julin; SANCHEZ MORENO, Marita; MURILLO ESTEPA, Paulino;
LAVIE MARTINEZ, J. Manuel; ALTOPIEDI, Mariana (2003): Direccin de centros
educativos. Un enfoque basado en el anlisis del sistema organizativo. Editorial Sntesis,
S.A. Madrid.
SANTOS, Miguel Angel: Estrategias para la evaluacin interna de los centros educativos
MEC Madrid 1993.
TROUT, Jack (2004): El poder de lo simple. Una gua para eliminar lo absurdo y ser
menos complicado. McGRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAA. Madrid.
Les fonts dinformaci, entre daltres, per tal delaborar aquest projecte han estat el
Projecte educatiu de centre, el Reglament de Rgim Intern, el Pla dactivitats extraescolars i
curriculars, el Pla dactuaci tutorial, el Pla de Formaci del Professorat, les actes de claustre i
de la comissi pedaggica, actes de les reunions mensuals de lassociaci de mares i pares,
informes econmics, etc., de lIES Joan Fuster de Sueca.

Pgina 29

Acabat dimprimir a Sueca

Febrer 2016.

Pgina 30