Jaume Nonell

Sobre larribada de
la Sardana Llarga a Figueres
El testimoni excepcional de Josep Badosa, integrant de
la cobla de Pep Ventura, ens apropa a la collaboraci
entre aquest i Miquel Pardas per introduir la sardana
llarga a Figueres pels volts del 1852.

Pardas i Ventura van ser protagonistes de

la ballada de sardanes a Montserrat el 1860
davant la reina Isabel II. Ara tenim ms dades
sobre com la sardana es va escampar de
Torroella de Montgr i Figueres a la resta de
les comarques gironines a mitjan segle XIX.
Lany 1902 lAjuntament de Barcelona, amb una
majoria de regidors catalanistes, entre els quals hi
havia els empordanesos Francesc Camb i Josep Pella
i Forgas, va organitzar les festes de la Merc amb la
idea de mostrar la riquesa folklrica del pas. Aix,
shi van incloure concursos de cobles i sardanistes, un
de gegants anunciat com a gigantes, enanos i monstruos tpicos, i una exhibici de danses dels pasos
de lantiga Corona dArag amb participants aragonesos, valencians i catalans, aquests darrers representats per 5 parelles de Vila-sacra, que van ballar una
sardana, i 4 parelles de Taradell, el ball del Ciri.
El maig de 1906 es va formar la coalici catalanista Solidaritat Catalana que va guanyar les eleccions dabril del 1907 amb 41 diputats dels 44 possibles.
Aix:
El 1906 la sardana concreta i exterioritza totes les aspiracions
dels catalanistes i significa la personalitzaci del poble que va
reconquerint la seva personalitat. Catalanisme i sardanisme
sn tamb, a partir dun cert moment, inseparables. Sobre el
carcter inventat del sardanisme, no hi pot haver cap dubte: a
les darreries del segle XIX la sardana era un ball senzillament
desconegut per a la gran majoria dels catalans i fora de la zona
don era originria. (Marfany 1995: 322).

Aquell any es va produir una eclosi dentitats que

ensenyaven a ballar sardanes i organitzaven audici-

ons i concursos de balladors. La figura de Pep Ventura, poc menys que oblidada fins llavors, va ressorgir
amb fora. Josep Pous i Pags en va incloure una biografia en una edici per a piano feta a Figueres de la
sardana Per tu ploro. Havia estat la sardana dinterpretaci obligada per totes les cobles del concurs de
Barcelona del 1902.
s en aquest entorn on hem de situar linters
que aleshores va manifestar per la sardana llarga i el
seus orgens Rossend Serra i Pags, etngraf i folklorista, que sinteressava per tot el que era tradicional
i popular des de feia uns anys. El 1901 Serra i Pags
va oferir una srie de conferncies al Centre Excursionista de Catalunya, del qual era secretari, amb el
ttol Folklore de Catalunya i segons la premsa era
el nico que hasta la fecha se ha ocupado de tan
simptico y aun trascendental estudio.1 Aquells anys
donava classes de folklore catal a lEscola dInstitutrius, el 1904 va ser promotor de la secci de folklore
del Centre Excursionista de Catalunya i president el
1906, i aquest mateix any va dirigir la Biblioteca Fol-

Pep Ventura al Cam dels Artistes a Montserrat.

(Foto: Paquita Fontcuberta)
1 La Vanguardia, 12-10-1901, p. 2

SOM 326

11

Salvador Bosch
Font: AHCB

Signatura de Josep Badosa Pags

(Font: AHCB)

klrica Catalana i la secci dArqueologia, Filologia i

Folklore del Club Muntanyenc, fundat tamb el 1906.
Una de les seves cerques la va dedicar a saber principalment si Pep Ventura havia estat linventor de la
sardana llarga i lorigen i mbit geogrfic dels sistemes de repartir empordans i selvat. Aix, va contactar amb el figuerenc Salvador Bosch; segurament es
coneixien perqu ambds eren professors mercantils i
docents destudis de comer mercantil. Shan conservat diverses cartes entre Serra Pags i Salvador Bosch
per les ms interessants porten data del 20 i 22 de
novembre del 1906, en les quals Bosch detalla com
est portant a terme la seva cerca, amb qui ha contactat, i fa un petit resum dels resultats obtinguts fins al
moment. En la del 23 de novembre, hi va adjuntar un
escrit de Josep Badosa, la seva principal font dinformaci, i que havia tocat a la cobla de Pep Ventura dels
anys 1863 al 1870, segons ell mateix manifesta. Badosa
tenia 64 anys quan va redactar aquelles notes i en feia
36 que havia deixat la cobla de Pep Ventura, als 28
anys. Per tant, s un testimoni de primera m.2 Amb
motiu de la seva mort el 1922, la premsa figuerenca
va ressaltar el seu coneixement sobre lexpansi de la
sardana a Figueres: Ning com ell coneixia lesbandiment de la dansa nacional per la nostra comarca, des
dels temps inicials del gran Pep Ventura, amb el qual
havia conviscut, fins a les manifestacions ms modernes de la sardana.3 Recordem que Pep Ventura havia

2 AHCB Fons Rossend Serra Pags 5D.61-55/C24-8 , C-24-9 i C-24-10. Cartes de

Salvador Bosch Roig a Rossend Serra Pags, del 20, 22 i 23 de novembre de 1906.
3 Alt Empord, 28-10-1922, p. 3.

12

SOM 326

mort el 1875 i el seu fill i successor al capdavant de la

cobla, Benet, el 1890 i sense descendncia.
Segons Bosch ja al 1906 va tenir dificultats per
trobar testimonis fiables que donessin resposta a les
preguntes de Serra i Pags tot i que feia solament 31
anys de la mort de Pep Ventura. Al final les dades
recollides van venir del pare del mateix Bosch, potser
dun tal Trayter4 i dels msics Andreu Ros i, sobretot,
de Josep Badosa.
En aquestes 3 cartes Bosch i Badosa aporten interessants punts de vista sobre levoluci de la cobla a
mans de Pep Ventura, quan pass de 4 a 8 i desprs a
10 instrumentistes (Badosa va entrar a la cobla quan
Pep Ventura laugment a 10 msics), la introducci de la tenora que havia inventat Andreu Toron, la
progressiva desaparici del contraps, sardana curta
i entrada de ball en favor de la sardana llarga i de les
diferncies entre els sistemes empordans i selvat i
en quins pobles es ballava cada estil. En aquest article, per raons despai, ens centrarem en la introducci de la sardana llarga a Figueres de la m de Miquel
Pardas i Pep Ventura a partir dels testimonis recollits
per Salvador Bosch amb Josep Badosa com a principal
testimoni.

Linvent de la sardana llarga

Qui, quan i com es va inventar la sardana llarga?
Aquestes preguntes, possiblement sense una resposta
concreta i fiable, lhan formulat reiteradament tots
aquells que han estudiat levoluci de la sardana. La
tesi habitualment acceptada s la que exposa que els
lmits de la sardana curta de 8 i 16 compassos els van
anar allargant progressivament entre els anys 1840 i
1850 els msics, fins a convertir-se en sardana llarga.
Els balladors, a posteriori, van haver de resoldre la
nova problemtica en els repartiments que suposaven
els nous i diversos tiratges de curts i llargs per acabar al
costat esquerre o dret, segons si es ballava estil empordans o selvat. Anna Costal ha introdut recentment
la hiptesi que la sardana llarga va adoptar lestructura
de les contradanses ternries (Costal 2014: 274).

4 Podria tractar-se dEsteve Trayter Colomer (Figueres, 1851-1920), mestre, viatger i

colleccionista dantiguitats.

Miquel Pardas, de Verges per resident a Torroella de Montgr, va editar el seu Mtodo per apendrer
ballar sardanas llargas a Figueres lany 1850. Poc
temps desprs, s quan hem trobat a les hemeroteques el primer esment de sardana amb el qualificatiu
de llarga. El programa de Fires de Figueres, el dimecres 4 de maig de 1853, deia que:

A las dos de la tarde una numerosa orquesta situada en

lugar oportuno empezar tocar los bailes ampurdaneses,
entre ellos las celebradas sardanas llargas, danza popular
caracterstica, que con tanto entusiasmo y delicia se ejecuta
en toda la provincia.5

Badosa en el seu escrit diu clarament que Pardas

va ser linventor de la sardana llarga:

[F]arem constar la poca aproximada de linvent de la sardana

llarga per en Pardas de Torroella, que ans sembla va ser de
lany cincuanta al cincuanta-cuatra.

Pep Ventura (Foto: Foment de la Sardana Pep Ventura)

Com se va arregla[r] en Pardas per fer escriure la msica

aplicada a la seva sardana? Es balgu de algun msich de
Torroella? Aix no [h]u sabem del cert.

Bosch ho va matisar una mica:

La sardana llarga la va pensa[r] o introdui[r], o quant menys

se diu que s lo primer que en va parlar, un tal Pardas de
Torroella de Montgr

Daltra banda, tenim que el msic figuerenc Abd

Mundi va escriure la Sardana larga obligada de Flubiol per a ser interpretada per lorquestra de Miquel
Gich a la plaa de Torroella el 25 dagost de 18516, una
de les primeres que es coneix amb una data documentada. A ms de la cobla de Miquel Gich, sembla
que hi havia en aquells anys una altra cobla encapalada per Lltzer Ros i Miquel Geli, possiblement devia
tractar-se de La Lira o, en tot cas, la cobla que en va
ser lorigen.(Bautista 2014: 410-414).
Daquestes paraules es pot desprendre que degu
ser Pardas, el ballador, qui va idear el sistema de
repartir sardanes llargues i que desprs va encomanar a un o diversos msics que escrivissin les msiques escaients. s a dir, a linrevs de les hiptesis
acceptades fins al moment.

Mtode Pardas
Font: BC

5 El ncora, 27-4-1853, p. 6

6 Miquel Gich i Coll (Torroella de Montgr, 3-3-1819 - Palafrugell, 21-10-1896). El 1841

ja va formar una cobla a Torroella i va encapalar la que va tocar al teatre del
Liceu el 25 de febrer de 1850. El 1835, Josep Mercad, msic de Celr, havia escrit
una joga de 8 Sardanas Llargas (Albert 1980).

SOM 326

13

La primera sardana llarga

de Pep Ventura
Pep Ventura no va datar les seves obres. El treball
sobre les que es conserven al Centre de Documentaci de lOrfe Catal fet per Anna Costal ens informa
que una de les primeres sardanes llargues escrites per
Pep Ventura sobre motius dpera va ser la Sardana
larga sobre motivos de la Traviatta (Costal 2014: 147),
pera que shavia estrenat el 1853 i a Barcelona el 1855.
Per tant, la sardana de Pep Ventura podria ser, com a
mnim, del 1855. Per,tal com diu Costal, no sabem
si realment va ser la primera daquestes caracterstiques que va escriure en un inventari ple de sardanes
intitulades amb la sola indicaci de Sardana larga
de tenor o Sardana de fiscorno, per exemple, que no
tenen per qu tenir la seva font dinspiraci en lpera
o la sarsuela.
Tot i aix la segent afirmaci de Badosa no deixa
de ser interessant, b que no vol dir pas de certesa
absoluta, bviament:

[E]n Pep va se[r] el autor de la primera sardana que es conegu

en aquet nostra Alt Ampord, cual sardana la escrigu sobre
motius de una zarzuela que s cantaba en aquella poca ab el
ttul de S. D. Simon

Bosch ho diu duna manera semblant i hi afegeix

una data aproximada:

[S]obra lany 52 compos la primera Sardana llarga sobre

motius de la zarzelueta titulada Buenas noches Sr D Simon
o D. Simon

Buenas noches, seor don Simon, sarsuela en un

acte amb msica de Cristbal Oudrid, es va estrenar
al Teatro del Circo de Madrid el 16 dabril de 18527,
i era una adaptaci de Luis Olona del vodevil francs, Bon soir, Monsieur Pantalon 8. El novembre del
mateix 1852 ja es representava amb gran xit al teatre
del Liceu9. Sabem segur que tamb es va representar
a Figueres el 186110 per tractant-se duna obra que va
estar molt temps als escenaris, no sabem si tamb ho
va ser cap a finals de 1852 o 1853, ja que no ho hem
trobat ni en els diaris de lpoca ni en altres fonts. Si
ms no, pensem que no cal rebutjar del tot les afir-

7
8
9
10

14

Diario oficial de avisos de Madrid, 13-4-1852, p. 4.

Correo de los teatros, 19-4-1852, p. 1.
El ncora, 16-11-1852, p. 16.
El Ampurdans, 13-10-1861, p. 4.

SOM 326

Font: Biblioteca de Andaluca (Granada)

macions de Badosa i Bosch mentre no es disposi de

ms dades; entre altres coses, caldria identificar quin
fragment daquesta sarsuela podria haver utilitzat
Pep Ventura en alguna de les seves sardanes.

Primer a Figueres i desprs a Vilafant i

altres pobles
Parlant de la sardana sobre motius de la sarsuela
esmentada, Badosa i Bosch diuen:
[A]hont primer se ball fou aqui Figueras.

I que va servir, a ms, per a difondre la sardana

llarga als pobles propers a Figueres:

[S]eguiren prime[r] Vilafant, crech tamb Avionet,

Garriguella, Perelada, Cabanas y alguns altras de la comarca.

Que Badosa i Bosch citin Vilafant com el primer

poble dels volts de Figueres on senseny a ballar la
sardana llarga, no s destranyar. Tres anys ms tard
del mtode de Pardas, el 1853, el vilafantenc Josep Junquer i Lloveras editava el seu Mtodo para aprender a

bailar sardanas largas. Els dies 15, 16 i 17 dagost de

1861 a la festa major de Vilafant shi ballaven sardanes
llargues amb lorquestra del Pep Ventura11. I el 1864
shi van organitzar cors de Clav sota la direcci de
los profesores de msica de esa vila [Figueres] [Josep]
Basil, [Baudili] Cristi y [Josep] Badosa12 que volien
actuar a la festa major, el 16 de setembre, amb obres
com la sardana Lo plor duna pastora13 i lamericana
La mascarita14. Pep Ventura va dedicar a aquests joves
coristes la Sardana dels rajolers (Costal 2014: 213).

Pardas, Pep Ventura i altres msics,

mestres de ball
Badosa i Bosch en els seus escrits ratifiquen el fet
ja conegut que Pardas i Pep Ventura es coneixien i
eren amics i ens donen ra de la collaboraci entre el
msic i el ballador. Per, a ms, ens diuen que Pardas
i msics de la cobla de Ventura feien de mestres densenyar a ballar sardanes llargues, una novetat i una
moda daquells moments especialment complicades
pel sistema de repartiment inventat per Pardas:
Ell [Pep Ventura] y varis de los seus msichs, se dedicaban a
ensenyar de ballar-la, principalment en Salvi y en Basil

Bosch, en la segona de les cartes, hi afegeix el

mateix Pep:

[T]an[t] en Pardas, que segons sembla era o feya de mestre de

ball, com los msichs de la cobla den Pep nomenats en Salvi
y en Basil, donavan llisons y anaven pels pobles a ensenyar-la.

s clar que no ho feien pas duna manera gratuta:

[A]n aquets aprenen[t]s, als va costa[r] algunas pesetas, ja

que als [h]i serviren de mestres dos msichs de la matexa
copla den Pep, que esprestban [a] anar als pobles a ensea[r]
de balla[r] la sardana, la un tocan[t] el viol y laltra la flauta.
Despus, als matexos dexeples se convertiren a mestres y als
uns ab els altras la anban aprenguen[t] y ensean[t].

Els msics esmentats eren, segurament, Josep

Maria Basil, cornet (Coromines 1953: 69) i avi del
compositor Francesc Basil i Oliveras, i Salvi Cot
(1811-1863) (Costal 2014: 67), famoso violinista15.

11 El Ampurdans, 15-09-1861, p. 4.
12 El Ampurdans, 1-9-1864, p. 3.
13 Possiblement sigui Lo plorar duna pastora, sardana llarga per a cor i orquestra que
es pot trobar a la Biblioteca de Catalunya.
14 s una americana corejada de Josep Antoni Clav que es conserva al Centre de
Documentaci de lOrfe Catal.
15 El Ampurdans. 26-5-1864, p. 2.

Signatura de Miquel Pardas Font AHG

La sardana llarga es va escampar no pas

sense dificultats
Es va convertir en el ball de moda a lEmpord, el
dels joves que arraconaven el contraps i la sardana
curta (Ayats et al. 2006: 21). I rpidament es va difondre a les contrades properes:

Lany 64 o 65 an la cobla a tocar sardanas a Ripoll ahont va

portar-los en Bodalls16 (lavi) y sols van ballar-le un grupo
compost de joves de Vilafant, perqu a Ripoll no ho coneixan
encare

El procs daprendre a comptar i repartir correctament no est pas exempt de dificultats i ms si tenim
en compte que parlem de lpoca inicial de la sardana
llarga. Noms alguns privilegiats exhibien per les
places les habilitats apreses den Miquel Pardas, Josep
Junquer i Ramon Gres. La resta de balladors, els que
no repartien i es limitaven a seguir les instruccions
del capdanser, tamb havien de posar molta atenci a saber fer coses que ara ens semblen elementals
com, per exemple, tres dosos i un tres i contrapunt.
Badosa, en qualitat de msic que anava amb la seva
cobla per les festes majors, ho va descriure de manera
precisa:

[C]om que hera bastan[t] dificil apendra de ballar-la, tan

sols alguns, tal volta els ms instruts podan entrar-[h]i. Una
contrarietat mol[t] importan[t] per als primitius balladors; va
aser la dificultad de poguer ballar-la y practicar-se; puig que
duran[t] mol[t] tem[p]s, alguns anys, resultaba que acudan a
las festas majors per lluir-sa ballan[t] las sardanas llargas a las
plasas, y as trovban que la orquesta no an tocaba cap en tota
la tarda; [h]aven[t]-sa de contenta[r] [a] ballar-na de curtas
com hera costum: alguna begada logra[r] ab molt empeo,
obteni[r] dels encarregats de la orquesta que sen toqus una

16 Podria tractar-se del figuerenc Seraf de Bodalls. La seva esposa Ignsia Deop
era de Ripoll. El seu nt era Damas Calvet de Bodalls (1836-1891), fill de Narcs
Calvet Gibert, de Torroella, i Florentina de Bodalls Deop, dOlot. Era enginyer i
poeta. Va llegir una poesia davant la reina Isabel II en la seva estada a Barcelona al
1860, quan va anar a Montserrat i va veure actuar Pep Ventura i Miquel Pardas.

SOM 326

15

tan sols y encara a regaaden[t]s dels ms atrasats, en rah

de ser pochs que lantanguesin. Ab molta lentitut va ana[r]
crexen[t] el nmero de balladors de aquesta sardana, ja que la
majoria se acontentaba ballan[t] al contraps y sardana curta

Dos testimonis ms

Bisbal]. Pues seguan las Fiestas Mayores para dar a conocer

su ligereza y habilidad.

Per, tot i aquesta poc favorable opini que tenia

de Pardas, reconeix:

[E]l vulgo cuando haba un joven que vailaba bien y saba

repartirlas, le decan que parece en Pardas18.

En lesmentada biografia de Pep Ventura de Pous

i Pags hi ha dos comentaris que fan referncia a
Pardas. Pous afirma que les cobles [de mitjans dels
anys 80] es limitaven a tocar contrapassos i sardanes
curtes i alguna que altra sardana llarga, nova combinaci inventada de poc per un tal Pardas, de Torroella de Montgr, que msics i balladors comenaven
daprendre. I continua:

Aix en Pep, si hagus vingut abans dhaver inventat en

Pardas de Torroella la sardana llarga i en Turon de Perpiny
la tenora, shauria vist en forts treballs per a donar forma a les
seves populars inspiracions (Pous i Pags 1906).

Francesc Puig Miralles, Xicu Notari, era nascut

a Begur el 1835 i havia coincidit amb Pardas en les
ballades de festa major17. El 1921 va facilitar fora
informaci a Salvador Raurich sobre linvent de la
sardana llarga, Miquel Pardas i la seva relaci amb
Pep Ventura:

Que el nico tratado de sardanas fue impreso por orden del

Sr. Pardas
No s que se haya publicado otro ni lo creo
Las primeras Sardanas largas datan a mi parecer de unos
setenta aos, pues yo era muy joven cuando la msica de Pep
Ventura fue la primera de ejecutarlas
Fueron aceptadas calurosamente por el pblico
Se aclimataron enseguida y quedaron resegadas las sardanas
cortas
Cuando se imprimieron las primeras sardanas haba la
necesidad estricta de crear el reparto y poner 2, 3 y 4 compases
pues no siendo as no era posible bailar bien pues que el hallar
el contrapunto, debe encontrarse el vailador a la izquierda
Como vailador Pardas era muy poca cosa pues que su
construccin no era para vaylar
Como vailadores en aquel tiempo se distinguan un tal Gres
de S. Pera [Ramon Gres, de Sant Pere Pescador] y un tal
Marqus de Ampurd [possiblement Joaquim Marqus, de la

17 S. Raurich. Necrologia begurenca. Xicu Notari a Baix Empord, 21-12-1929 p. 2.

16

SOM 326

Monument a Pep Ventura a Figueres (Foto: Montserrat Maun)

Rossend Serra Pags

(Grcia, 1-3-1863-Barcelona,1-2-1929)
Era professor mercantil, folklorista, escriptor i conferenciant. Es va interessar per la filologia, la literatura
i la grafologia, la geografia i el folklore. En aquest
mbit va participar en importants iniciatives com el
Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca Folklrica de Catalunya o lArxiu dEtnografia i Folklore
de Catalunya, del qual fou membre fundador, entre
moltes daltres.

Salvador Bosch Roig

(Figueres, 16-8-1864 - 28-12-1941)
Es va casar amb la barcelonina Antnia Puyol Ortin.
Va tenir 4 fills: Agust, Salvador, Maria de lAssumpci i Josep Maria. Era perit i professor mercantil,
professor dinstitut i agent dassegurances. Dirigia la
Escuela Prctico-Mercantil, fundada al 1885, al carrer
de la Muralla, 7 i la Matadero Viejo19, 4, de Figueres,
on tamb donaven classes els seus fills Agust i Salvador.

18 BC Fons Salvador Raurich. M4446 Cartes enviades Puig Miralles, Francisco a-1 [2 f.
r/v] Carta de Francisco Puig a Salvador Raurich del 21-10 -1921, Begur.
19 s lactual carrer Maria ngels Vayreda.

Josep Badosa Pags

(Garriguella, 10-6-1842 - Figueres, 21-10-1922)
Es va casar el 1865 amb Dolors Llonch Garriga, de
Figueres i va tenir una filla, Enrica. Era msic i sastre,
amb establiment al carrer Subida de la Iglesia20, 4. El
seu germ petit, Francesc era msic i sabater. A la
cobla-orquestra de Pep Ventura tocava el tible i la
flauta, hi havia entrat el 1863 i en va sortir el 1870.
Va deixar la cobla perqu es cansava molt i donava
pocs guanys econmics per va continuar tocant la
flauta. A la dcada del 1870 va figurar com a vocal
associat a la Junta Municipal i ms tard va participar
en diverses incitatives ciutadanes.

Josep M. Ventura Casas, Pep Ventura

(Alcal la Real, Jan, 2-2-1817 - Figueres, 24-3-1875)
Va nixer en aquesta localitat andalusa a causa de
la professi militar del seu pare. Va tenir un paper
transcendental en levoluci de la cobla el tercer
quart del segle XIX, en qu es pass de la cobla
dita de tres quartans (flabiol i tambor, una o dues
tarotes (tibles) i cornamusa), a la cobla tal com es
coneix avui dia. s el primer gran instrumentista de
tenora. Tamb la seva tasca com a compositor va ser
cabdal. Ttols com Per tu ploro, El toc doraci, El cant
dels ocells i Una mirada han esdevingut un referent
de la msica de cobla.

Miquel Pardas Roure

(Verges, 19-5-1817 - Barcelona, 28-4-1872)
Tenia una botiga a Torroella de Montgr i anava pels
pobles fent venda ambulant. Va destacar com a
ballador de contrapassos i sardanes i s lautor del
primer mtode de comptar i repartir Mtodo per
apendrer a ballar sardanas llargas, editat a Figueres
el 1850.

Referncies bibliogrfiques citades

Albert, Llus (1980). Esbs histric. En: Sardanes
vuitcentistes, Clssics de la sardana [LP] vol. 9
Ayats, J. (dir.); Caellas, M.; Glnesi, G.; Nonell,
J.; Rabaseda, J. (2006). Crrer la sardana: balls,
joves i conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Bautista, Jordi (2014). Els protocols notarials,
documents per a la histria de la cobla. El cas
de la comarca del Baix Empord (1840-1880).
Estudis del Baix Empord, 33, p. 407-451.
Coromines, Pep (1953). Vida den Pep de la tenora,
Barcelona: Biblioteca Folklrica Barcino, vol. VIII.
Costal, Anna (2014). Les sardanes de Pep
Ventura i la msica popular a Catalunya entre la
restauraci dels Jocs Florals i la Primera Repblica
(1859-1874). Universitat Autnoma de Barcelona,
Tesi doctoral. Disponible a: <http://www.tdx.cat/
handle/10803/283433> [ltima consulta: gener 2015].
Domnech, Guerau (2011). Breu notcia sobre
Damas Calvet de Bodalls, Annals de lInstitut
dEstudis Empordanesos, 42, p. 433-447.
Marfany, Joan-Llus (1995). La cultura
del catalanisme. El nacionalisme catal
en els seus inicis. Barcelona: Empries.
Pous i Pags, Josep (1906) . En Pep Ventura dins
Collecci de sardanes escollides. Josep M. Ventura (en
Pep) Per tu ploro. Figueres: Dal-Presas, editors.

20 El carrer Subida de la Iglesia s el que va de la plaa de lAjuntament a la

parrquia de Sant Pere. Abans tenia un traat diferent perqu al davant don ara
hi ha loficina de La Caixa hi havia un bloc de cases que va ser enderrocat a la
dcada del 1940 i llavors es va urbanitzar la plaa de lEsglsia.

SOM 326

17