TEMA 1-2 Lentorn Global dels Negocis

Factors que impulsen la globalitzaci

Les MNC sn el principal conducte pel qual es desenvolupa la

globalitzaci i, a la vegada, la globalitzaci promou el
desenvolupament de les MNC.
Per, fins on pot arribar la seva mida? Comparant pasos (PIB) amb
empreses (ingressos), 37 de les 100 economies ms grans del mn
sn corporacions (TNI, 2014). E.g. Wal-Mart s ms gran que ustria,
Veneuela o Grcia.
La grandria dalgunes empreses les fa ms fortes econmicament
que pasos sencers. Aquest poder econmic els atorga poder poltic.
Poder molt concentrat: 140 empreses controlen el 40% del valor de
totes les MNC (Vitali, Glattfelder, Battiston, 2011).

Conseqncies de la globalitzaci
Moviments antiglobalitzaci o altermundisme
Altermundisme (un altre mn s possible) Corrent de protesta mundial
que agrupa activistes de diversa naturalesa (ONGs, acadmics, poltics,
economistes, ecologistes, antisistema, etc.)
Forums Socials mundials i europeus, (www.forumsocialmundial.org.br) Joseph
Stiglitz, premi Nobel deconomia al 2001. Transnational Institute (www.tni.org):
Waldon Bello i Susan George La ATTAC (Associaci per la fixaci dimpostos a les
transaccions financeres per ajudar al ciutadans) (www.attac.es). Multinational
Monitor (www.multinationalmonitor.org): Ralph Nader Jos Bov (sindicalista i

agricultor francs), Naomi Klein (periodista canadenca amb best-sellers mundials),

etc.

En contra de:

Neoliberalisme i del capitalisme salvatge actual.

Model de globalitzaci que provoca un desenvolupament injust i
insostenible, que noms beneficia a les grans multinacionals, la
banca i als pasos ms rics, contribueix a una distribuci desigual dels
recursos i oprimeix els pasos del tercer mn.
Consideren grans responsables i artfex de la mala situaci en la que
es
troba
actualment
el
mn:
El
Banc
Mundial
(BM
www.bancomundial.org), el Fons Monetari Internacional (FMI
www.imf.org) i lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC www.wto.org)

A favor de:

La condonaci del deute extern dels pasos pobres.

Una major intervenci en els mercats internacionals (Keynesians).
Taxa Tobin (impost sobre les transaccions financeres en els mercats
internacionals de divises).

Responsabilitat Social Corporativa

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) s lobligaci tica o moral de
lempresa (voluntriament assumida) cap a la societat en el seu conjunt en
reconeixement i satisfacci de les seves demandes i en reparaci dels seus
danys i perjudicis que pot haver causat.
La responsabilitat social sha dentendre:

Com la conscincia de l'empresa i representar una actitud

institucional de tota l'empresa en el seu conjunt.
Com una obligaci de l'empresa cap a la societat.
Com el comproms que assumeixen les empreses de contrarestar
l'efecte de les externalitats negatives (e.g. contaminaci
mediambiental) que generen les seves activitats.
Com un conjunt heterogeni de poltiques i actuacions amb lobjectiu
de satisfer les expectatives dels grups dinters (no noms
accionistes).

Ladopci duna actitud de RSC comporta tres aspectes rellevants:

1. Voluntarietat. La RSC s de carcter voluntari. Les MNC
voluntriament decideixen comportar-se no noms dacord al qu
estableix la llei sin tamb a les normes, valors i expectatives socials
que predominen en el seu entorn.

2. Modificar el procs de presa de decisions en afegir als criteris

d'eficincia econmica la consideraci de l'impacte ambiental i social
de les activitats de l'empresa.
3. Modificar el disseny tradicional de l'estructura de govern corporatiu
de l'empresa. Es passa d'una relaci bilateral entre accionistes i
directius (enfocament shareholders) a una altra multilateral en qu
participen tots els grups d'inters: treballadors, clients, provedors,
administracions pbliques, inversors, membres de la comunitat local i
algunes influents ONG (enfocament stakeholders).

La RSC com a font dineficincies

Des dalguns fronts sha assenyalat que adoptar criteris altruistes tpics de
l'RSC per satisfer els objectius de grups d'inters diferents dels accionistes
va en contra dels principis de racionalitat econmica i per tant destrueix
valor
i
genera
ineficincies
sn
incompatibles.
Atendre les demandes de tots els grups
d'inters suposaria ferlos partcips d'una
redistribuci dels beneficis que perjudicaria
als accionistes destruint valor (enfoc
stakeholder).
LRSC pot ser utilitzada pels directius per
escapar al control dels accionistes i ocultar comportaments oportunistes.
Adoptar voluntriament criteris socials o mediambientals per sobre del que
estableix la llei provocaria una assignaci ineficient dels recursos.
Els directius estan capacitats per adoptar decisions econmiques per no
tenen per qu estar-ho per adoptar decisions socials.
Dedicar esforos a tractar problemes RSC pot desviar l'atenci de les
activitats centrals dels negocis de l'empresa.

La RSC com a font de valor

Altres fronts defensen que la RSC no ha de ser incompatible amb la
racionalitat econmica i la creaci de valor: Les empreses condicionen la
seva contribuci social a l'obtenci d'algun rendiment futur (augment de
vendes, millora de la reputaci, etc.) Relaci positiva entre RSC i rendibilitat
financera

Les iniciatives de RSC eviten

conflictes i eliminen l'amenaa de
possibles accions que els grups
d'inters puguin emprendre en
contra de les empreses:
E.g.
Prevenen
pressions
procedents dels governs i redueixen l'amenaa de regulaci,
eludeixen l'atenci dels activistes i de les ONG, eliminen la possibilitat
de possibles boicots per part dels consumidors.
Permeten explotar noves oportunitats de negoci i fonts d'avantatge
competitiu en l'mbit social i mediambiental.
E.g. Obtenir contractes amb empreses o governs, diferenciar-se dels
competidors,
atraure
inversors
i
consumidors
socialment
responsables, crear barreres d'entrada a la indstria, etc.
Milloren l'eficincia de l'empresa reduint els costos de transacci.
E.g. LRSC permet a les empreses definir un marc estable de
relacions amb els seus grups d'inters que genera confiana,
augmenta la transparncia i redueix el risc de comportaments
oportunistes, el que redueix els costos de transacci i millora
l'eficincia.

La RSC a les empreses multinacionals

Major diversitat de grups d'inters i diferents nivells de poder, legitimitat i
urgncia:

Matriu: grups d'inters locals del pas d'origen de la MNC (accionistes,

empleats, consumidors, provedors, comunitat local i el medi
ambient),
Filials: grups d'inters locals de tots els pasos en els quals opera.
Supranacionals: Nacions Unides, OECD, Comissi Europea, ONG de
projecci internacional, etc

Les MNCs no noms atenen a un major nombre de grups d'inters, sin que,
a ms, les expectatives d'aquests sn diferents en cada entorn geogrfic
depenent de lentorn Institucional de cada pas.
Objectiu de l'estratgia dRSC de les MNCs: legitimar les seves activitats en
els pasos en qu operen.
Problema: les MNCs han d'adaptar les iniciatives de RSC a les condicions
locals i, alhora, coordinar totes les activitats de manera que s'integrin i
reforcin l'estratgia de RSC a nivell global.
Adaptaci local (Adaptar els estndards dRSC a las expectatives
locals)
Integraci global (Definir un estndard
expectatives del pas de la matriu)

dRSC

dacord

les

Aquest problema s similar al dilema de l'equilibri entre l'adaptaci local

(local responsiveness) i la coordinaci global (global integration) que han de
resoldre les MNEs en la major part de les seves activitats.
A la prctica:
No existeix cap organisme supranacional que reguli les activitats
internacionals de les corporacions arreu del mn. Una multinacional pot
complir escrupolosament amb la legalitat en un pas per aprofitant-se de
legislacions molt ms permissives en altres.
Made in China. Foxconn la piedra en el zapato de Apple
http://www.tv3.cat/30minuts Responsabilitat Social Corporativa i MNC En els
ltims anys Greenpeace (www.greenpeace.org) ha denunciat la implicaci
dalgunes multinacionals en diverses actuacions contra el medi ambient.
Greenpeace tamb ha publicat un informe titulat Los nuevos
conquistadores. Multinacionales espaolas en Amrica Latina. Impactos
econmicos,
sociales
y
medioambientales
(http://www.greenpeace.org/espana/es/reports /090930-03/).

Donat aquest buit legal a escala mundial han sorgit diverses iniciatives
orientades a
preservar els drets humans, els estndards laborals, lanti-corrupci i el
medi ambient i aconseguir aix una major transparncia en les actuacions
de les multinacionals arreu del mn.

Pacte Mundial o Global Compact

s una iniciativa voluntria, per la qual les empreses es comprometen a

alinear les seves estratgies i actuacions amb lobjectiu de construir una
legitimitat social dels negocis i mercats que permeti construir un mercat
global ms estable i equitatiu (www.unglobalcompact.org/).
Les multinacionals que sadhereixen lliurament a aquest Pacte Mundial han
dincorporar a les seves actuacions els 10 principis universalment acceptats
del Pacte i han de presentar anualment els seus Communications Progress
on
indiquen
els
seus
avenos
en
aquesta
direcci.
(http://www.unglobalcompact.org/participants/search).

ISO 26000
Publicada a finals de 2010 per part de la International Organization for
Standardization.
Estableix un estndard que suposa un primer intent de consensuar a nivell
internacional qu significa realment ser responsable socialment. No noms
per a les empreses sin qualsevol organisme.
Purament orientativa i, per tant, no s certificable com passa en altres ISO.
7 mbits dactuaci: govern corporatiu, drets humans, prctiques laborals,
medi ambient, prctiques justes, consumidors i implicaci en el
desenvolupament de la societat.
En aquestes rees desenvolupa conceptes i definicions, identifica
stakeholders i especifica principis i prctiques per ser ms responsables
socialment.
6

Benefit Corporation (B Corporation o B Corp)

Una Benefit Corporations o B Corp s un tipus d'entitat corporativa AMB
nim de lucre, que a ms de perseguir el benefici com a objectiu legal per
als seus accionistes, tamb inclou en els seus estatuts objectius amb
impacte positiu sobre la societat i el medi ambient.
Les B corp ms enll del seu objectiu de guanyar diners, tamb es
comprometen legalment en els seus estatuts a solucionar un problema
social o ambiental. Les B Corp es diferencien perqu persegueixen el triple
impacte:
Propsit: crear un impacte concret i positiu en la societat. Ha d'estar definit
com a objectiu en els seus estatuts i incls en la missi com un problema a
resoldre. Responsabilitat: han de tenir en compte els interessos dels
treballadors, la comunitat i el medi ambient (no noms els accionistes).
Transparncia: Han de publica un informe anual sobre l'impacte social i
ambiental de les seves activitats. Ha de ser certificat per un organisme
independent.
Lema de les B Corps: Les empreses socials no competeixen per ser les
millors DEL mn, sin que per ser les millors PER al mn.
Per qu sorgeix aquesta iniciativa? Per crear un sistema de certificacions a
empreses responsables i promoure una legislaci que empari aquestes
companyies certificades davant la possibilitat de tenir compradors hostils.
E.g. Ben & Jerrys.
Per com sorgeix aquesta iniciativa?
L'any 2000 la Cort Suprema dels Estats Units va obligar als socis fundadors
de Ben & Jerry 's, a acceptar la milionria oferta realitzada per Unilever d'US
$ 326 milions, malgrat les seves reiterades negatives i al fet de voler fer una
empresa diferent. Ells volien mantenir una empresa que fos compromesa
amb el medi ambient i la comunitat. Per la llei estableix que el primer
paper d'una empresa s maximitzar les utilitats per als seus accionistes i si
no es pot demostrar que es genera ms diners que l'oferta de compra, els
propietaris estan obligats a vendre. Mateix cas: Bart Houlahan i Jay Coen,
creadors de AND1 (botiga de roba esportiva de basquetbol), no van poder
rebutjar els US $ 250 milions que els va oferir American Sporting Good.
Aquesta experincia va fer que Houlahan i Coen busquessin una nova
manera de muntar una empresa, que el primer objectiu fos resoldre
problemes socials i ambientals, amb la seguretat de poder protegir-se de
compradors hostils. 28 estats dUSA amb una legislaci especial per
protegir les B Corp, 1.414 companyies certificades de 42 pasos diferents.

Per a qu una companyia sigui catalogada com una B Corp, ha de passar un

procs d'avaluaci, que qualifica la seva aportaci a la societat i l'impacte
que tenen les seves activitats en l'entorn. Les empreses han de renovar
aquesta certificaci cada dos anys.
La certificaci B Corp s un segell grcies al qual els consumidors poden
identificar aquestes empreses compromeses Avantatge competitiu s la
confiana dels seus grups d'inters. Responsabilitat Social Corporativa i MNC
73
Rnquings
i
buscadors
http://bestfortheworld.bcorporation.net/index.html

d'empreses:

Vdeo: http://www.bcorporation.net/what-are-b-corps
E.g.: Cellular Recycle,
reciclatge de mbils; Ecobalanza, disseny i fabricaci de mobles amb materials
ecolgics; Essential Living Foods, distribuci daliments orgnics, etc.