Material de Pendents I Quadern Estiu 1er ESO

QUADERN DESTIU
Cincies Naturals
1er ESO
Institut Mart i Franqus

Nom de lalumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
Institut Mart Franqus
QUADERN DESTIU
CURS 1er ESO
NDEX
Unitat 1. Lunivers i el sistema solar
pgina 2
Unitat 2. La Terra
pgina 8
Unitat 3. Els ssers vius
pgina 17
Unitat 4. Els animals vertebrats
pgina 27
Unitat 5. Els animals invertebrats
pgina 37
Unitat 6. Les plantes i els fongs
pgina 45
pg. 1
Institut Antoni de Mart i Franqus
Quadern destiu
T.1. Lunivers i el sistema solar
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pg. 2
42
T.1. L'univers i el sistema solar

RECURSOS PER A LAULA
ESQUEMA MUT 1
K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K
pg. 3

ESQUEMA MUT 2
ELS PLANETES
pg. 4
43

ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR
1 Completa el quadre segent:

Astres i conjunt
dastres
Qu sn i com sn
Nebuloses
Galxies
Estels
Planetes
Satllits
Cometes
Meteorits
2 Per qu no sn tils les unitats de longitud que utilitzem per a les distncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilmetre) quan les intentem aplicar a lunivers?
Quines unitats de mesura haurem dutilitzar i a qu equivalen?
3 En grec, Gea s la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte aix, explica el significat de teoria geocntrica
i teoria heliocntrica.
La teva adrea galctica
Planeta on vius
Sistema dastres al qual pertany el teu planeta
Galxia en la qual hi ha el sistema dastres
5 Explica la diferncia entre els moviments de rotaci i translaci que fan els planetes del sistema solar.
6 Quin astrnom va proposar la teoria heliocntrica? Quin va ser el primer matemtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar lunivers?

7 Quins planetes del sistema solar sn gasosos? Quins sn els planetes rocosos? Quins sn els dos planetes
ms grans? Quins sn els dos ms petits? Quins dos planetes sn els vens de la Terra?
8 Explica les diferncies entre els conceptes segents:
a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.

b) Astronomia i astrologia.
9 Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

b) Quin nom reben les agrupacions destels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconixer fcilment?
10 Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
11 Com es va formar lunivers?
pg. 5
49

PROPOSTA DADAPTACI CURRICULAR
FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN LUNIVERS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que
A lunivers hi ha astres de caracterstiques molt diferents:
Els planetes, com la Terra, sn astres que no tenen llum prpia.
Els satllits, com la Lluna, sn astres que giren al voltant
dalguns planetes.
Els cometes sn astres que giren al voltant del Sol seguint
una trajectria molt allargada i, quan sacosten a aquest,
desenvolupen una cua molt llarga.
Els asteroides sn cossos rocosos ms petits que els planetes,
sovint irregulars, que giren al voltant del Sol.
Els estels, com el Sol, sn astres que emeten energia de manera
contnua a lespai que els envolta.
Els estels sagrupen en galxies que, al seu torn, formen els cmuls
de galxies.
1 A quins tipus dastres o agrupacions dastres es refereixen les frases segents?
Descripcions
Astres o agrupacions
Astres que giren al voltant dels estels i no tenen llum prpia.

Petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol.
Astres que emeten energia contnuament.
Agrupaci destels.
Agrupaci de galxies.
Astres que giren al voltant dalguns planetes.
Astres que giren al voltant del Sol en una trajectria molt allargada.
Recorda: com es diu lagrupaci formada pel Sol, els vuit planetes que giren al voltant seu i els astres
que acompanyen els planetes?
2 Intenta identificar els tipus dastres o agrupacions dastres que es poden observar
en les fotografies segents.
50
pg. 6

AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1
1 Explica quina s levidncia cientfica que ens demostra que lunivers es va originar
com a resultat duna gran explosi. Quin cientfic la va desenvolupar?

2 Qu s la Via Lctia? Indica a quin grup pertany i quin sistema planetari cont.
Explica quins sn els components dun sistema planetari.

3 Com ens podem fer una idea de la diferncia de mida que hi ha entre el Sol i la Terra?
Posan un exemple.
4 Fes un dibuix esquemtic del sistema solar que inclogui els vuit planetes i els tres cinturons
que lenvolten.
5 Indica quines de les afirmacions segents sn falses i per qu:
a) Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composici semblants.
b) El Sol fa un moviment de translaci al voltant del centre de la Via Lctia.
c) La teoria heliocntrica de lunivers considerava la Terra com el centre de lunivers.
d) La unitat astronmica s la distncia del Sol a la Terra, s a dir, 150 milions de quilmetres.
e) Jpiter i Mercuri sn els planetes ms petits del sistema solar.
6 Si un estel que es troba a 130 anys llum de la Terra experiments una explosi el 2010,
fins a quin any haurem desperar per poder veure la llum daquesta explosi des de la Terra?
7 Identifica el planeta de la illustraci i explica on es localitza, a quin grup de planetes pertany
i quines caracterstiques ms importants t.
8 Quin cientfic va canviar amb la seva teoria la concepci que hi havia de lunivers fins aquell moment, segons
la qual es creia que el centre nera la Terra? Quin nom t aquesta teoria i qu reconeixia?
9 Es poden observar planetes des de la Terra a ull nu? Com els reconeixeries?
10 Si representssim la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, com representarem el Sol?
Considerem que el radi del Sol s de 696.000 km, i el de la Terra, de 6.370 km. Quant fa el dimetre
de cadascun dels dos astres?
46
pg. 7
T.2. La Terra
Tasques a fer:
pg.8
Quadern destiu
T.2. La Terra
ESQUEMA MUT 1
MOVIMENT DE ROTACI DE LA TERRA
MOVIMENT DE TRANSLACI DE LA TERRA
74
pg. 9
T.2. La Terra
ESQUEMA MUT 3
LES FASES DE LA LLUNA
ECLIPSIS
76
pg. 10
ESQUEMA MUT 4
LES MAREES
G F
70 km
10 km
LES CAPES DE LA TERRA
T.2. La Terra
pg. 11
77
T.2. La Terra
FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (II)
3 Completa el quadre segent amb les dades que figuren en el llibre.

El gruix de les capes internes del nostre planeta
Capa de la Terra
Abasta des de...
Fins a...
Escora
Mantell
Nucli
4 Resumeix els coneixements que tens sobre les parts de la Terra. Respon les preguntes segents:
Qu s latmosfera?
Qu s la hidrosfera?
Qu s la litosfera?
5 Repassa la composici de la Terra. Marca les frases correctes. Corregeix-ne les falses i escriu-les
a continuaci.
84
Latmosfera est formada fonamentalment per materials gasosos.

Laire s un gas.
Laire s una mescla de gasos.
El nitrogen i loxigen es troben a laire en proporcions aproximadament iguals.
La hidrosfera est formada per aigua, bsicament en estat lquid, encara que tamb es pot trobar
en estat slid (gel i neu).
La litosfera est formada per roques i minerals.
La sorra i el fang sn materials que no estan formats ni per roques ni per minerals.
pg. 12
T.2. La Terra
FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
El nostre planeta fa dos moviments: la rotaci
i la translaci.
El moviment de rotaci consisteix en el gir de la Terra
sobre si mateixa. La Terra triga 24 hores a fer una volta
completa. Aquest moviment origina la successi
dels dies i les nits.
La translaci s el moviment de la Terra al voltant
del Sol. La Terra triga 365 dies i un quart de dia
(365,25 dies) a fer una volta completa
a lestel.
Leix de rotaci de la Terra coincideix amb la lnia que uneix
el pol nord i el pol sud. Per aquest eix est inclinat
respecte del pla de translaci al voltant del Sol. Aquest fet
causa la successi de les estacions.
1 Retola, en lesquema segent de la translaci de la Terra, la data aproximada en cada requadre
i el nom de lestaci corresponent a lhemisferi nord.
2 Dibuixa, en lesquema de la dreta, els raigs solars
tal com arriben a la Terra quan s estiu

a lhemisferi sud.
Quina estaci s a lhemisferi nord en aquest moment?
Aleshores, quin s lefecte de la inclinaci
de leix terrestre?
pg. 13
85
T.2. La Terra
FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (II)
3 Completa el quadre segent per descriure el temps atmosfric de les quatre estacions i com arriben
els raigs del Sol a la superfcie de la Terra en cada cas.

Les quatre estacions
Estacions
El temps atmosfric
Inclinaci dels raigs solars
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
4 Pensa sobre lefecte de la inclinaci dels raigs solars en les diferents poques de lany. Respon
les preguntes segents:

Quan escalfen els raigs solars una superfcie ms gran, quan arriben perpendiculars a la superfcie
del terreny o quan hi arriben inclinats?
Com evolucionen les temperatures des del comenament de la tardor fins al comenament de lhivern?
Per qu?
Com evolucionen les temperatures des del final de lestiu fins al comenament de lhivern?
A qu s deguda aquesta evoluci?
5 Resumeix el que saps sobre els moviments de la Terra. Explica en qu consisteix cadascun
daquests moviments i els efectes que es produeixen al nostre planeta com a conseqncia daquests
i daltres factors que hi estan relacionats.
El moviment de rotaci.
El moviment de translaci.
pg. 14
86
T.2. La Terra
FITXA 3: EL NOSTRE SATLLIT, LA LLUNA (II)
2 Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin correspon a un eclipsi de Lluna.
La Terra
La Lluna
El Sol
4 Pensa sobre els dibuixos i explica les qestions segents.
Quan es produeix un eclipsi de Sol?
Quan es produeix un eclipsi de Lluna?
5 Completa un informe sobre la Lluna. Busca en el llibre les dades sobre el satllit de la Terra i completa
aquest informe. Tamb pots incloure-hi el que has aprs fent aquesta fitxa.
Qu s la Lluna?
Quin dimetre aproximat t?
A quina distncia de la Terra es troba?
Quins moviments fa i quant temps inverteix en cadascun? Buscan les dades exactes.
Quin s lefecte visible en la Lluna, que es produeix com a conseqncia de la translaci al voltant
de la Terra?
Qu succeeix quan la Lluna, quan es mou al voltant de la Terra, sinterposa entre el nostre planeta
i el Sol?
Qu passa quan la Terra sinterposa entre la Lluna i el Sol?
Els eclipsis de Sol o de Lluna sn visibles des de tots els punts de la Terra? Per qu?
88
pg. 15
T.2. La Terra
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1
1 Completa el quadre segent sobre la Terra:

Caracterstiques de la Terra
Composici de latmosfera
Temperatura mitjana
Presncia daigua
Protecci de radiacions
Activitat geolgica
Caracterstica nica en el sistema solar
2 Elabora un dibuix esquemtic senzill dels moviments de translaci i rotaci de la Terra en qu expliquis
el temps que triga a fer aquests moviments i els fenmens naturals que els provoquen.
3 A quina part de la Terra series si hi observessis les circumstncies segents?
a) Tots els dies sn iguals durant tot lany.

b) s el 21 de juny i el Sol es troba molt alt sobre lhoritz, i no hi ha nit durant sis mesos.
c) s el 2 de novembre, som a la primavera i els dies es van fent cada cop ms llargs
i les nits ms curtes.
4 A quines zones de la Terra se succeeixen les quatre estacions? Quines sn aquestes estacions?
Quina s la causa ms important de les estacions?

5 Dibuixa la situaci de quart minvant de la Lluna i on se situa respecte del Sol i la Terra.
A qu sn degudes les fases de la Lluna?

6 Defineix els termes segents: solstici, equinocci, marea, pla de leclptica, eclipsi.
7 Identifica les diferents capes internes de la Terra en lesquema segent. Explica quines capes
es distingeixen a lescora terrestre i quines caracterstiques tenen.
8 Quin s el procediment que sha de seguir per fer lanlisi dun text cientfic?
9 Descriu les serralades continentals i oceniques. Posa un exemple de cadascuna.
10 Qu s la biosfera? Quina influncia exerceix la biosfera sobre latmosfera?
pg. 16
79
T.3. Els ssers vius
Tasques a fer:
pg. 17
Quadern destiu
T.3. Els ssers vius
ESQUEMA MUT 1
CLLULA ANIMAL
CLLULA VEGETAL
110
pg. 18
T.3. Els ssers vius
ESQUEMA MUT 2
REGNES DSSERS VIUS
Regne Moneras
Regne Protoctistas
Regne Plantas
Regne Hongos
Regne Animales
pg. 19
111
T.3. Els ssers vius
ESQUEMA MUT 3
APARELL LOCOMOTOR
COMPOSICI QUMICA DE LES PLANTES
COMPOSICI QUMICA DELS ANIMALS
112
pg. 20
T.3. Els ssers vius
REFOR

Els cinc regnes dssers vius
Com sn. Alguns exemples
2 Explica quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius. Si trobssim un sser que es reprodueix per
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el considerarem un sser viu?

3 Descriu la reproducci sexual i posa un exemple dorganismes que es reprodueixin aix.
4 Quina s la diferncia entre substncies orgniques i inorgniques? Esmenta les substncies
inorgniques que hi ha en els ssers vius.

5 Respon les preguntes sobre les cllules:
a) Qui va descobrir la cllula i quan?

b) Qu fa falta per veure les cllules?
6 Respon les preguntes segents sobre els tipus de cllules:
a) Quins sn els dos tipus de cllules, segons si tenen nucli o no?

b) Quins sn els dos tipus de cllules amb nucli? En qu es diferencien?
7 Completa el quadre segent sobre els ssers vius que tenen cada tipus de cllules.
Quins ssers vius en tenen?
Cllules vegetals
Cllules animals
8 Defineix qu s un teixit i un rgan, i posan exemples. En qu es diferencien els sistemes i els aparells?
9 Explica com classifica la taxonomia els ssers vius. Quin txon inclou diferents ordres? Quin s el txon
immediatament superior als gneres?

10 Explica quin s el procs que ha perms arribar a la diversitat despcies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la prdua de la biodiversitat.
pg. 21
117
T.3. Els ssers vius ATENCI A LA DIVERSITAT
FITXA 1: ELS SSERS VIUS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Respon les preguntes segents sobre la matria viva i els ssers vius. Busca informaci en el llibre.
Quins sn els elements qumics ms abundants en la matria viva i que es troben en la composici de tots
els ssers vius?
Com sanomenen les unitats mnimes de la vida, que formen part de tots els ssers vius?
En quins dos grans grups es classifiquen els ssers vius, segons el nombre de cllules que tenen? Posa
exemples dssers de cada grup.
Intenta definir el concepte dsser viu. Inclou-hi tots els elements que diferencien els ssers vius dels inerts:
composici, presncia de cllules i funcions que exerceixen aquestes.
2 Completa el quadre segent sobre les funcions vitals: nutrici, relaci i reproducci.
Escriu en qu consisteix cadascuna.

Les funcions vitals
Funci
En qu consisteix
3 Podria existir un sser viu que no dugus a terme alguna de les tres funcions vitals? Pensa i justifica
la resposta.
118
pg. 22
T.3. Els ssers vius ATENCI A LA DIVERSITAT
FITXA 1: ELS SSERS VIUS (II)
4 Retola en el dibuix segent els noms del tipus de cllules, i els de les parts de cadascuna que estan
indicades.
Cllula eucariota animal
Cllula
Cllules
5 Explica com duu a terme les funcions vitals una cllula com lameba.
Nutrici:
Relaci:
Reproducci:
pg. 23
119
T.3. Els ssers vius
FITXA 2: LORGANITZACI DE LA MATRIA VIVA (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
Una de les diferncies ms importants entre la matria viva i la matria
inerta s que la primera est molt ms organitzada que la segona.
En la matria viva, les cllules sassocien i formen teixits; aquests suneixen
per formar els rgans; diversos rgans constitueixen un sistema; els
sistemes suneixen i formen aparells, i el conjunt dels aparells forma
lorganisme.
Aquests nivells sanomenen nivells dorganitzaci. Aix, en un sser viu
pluricellular podem distingir el nivell dorganitzaci de teixit, el drgan, el
de sistema, el daparell i el dorganisme.
1 Completa el quadre sobre els nivells dorganitzaci de lsser hum. Buscan la informaci necessria
en el llibre.
Els nivells dorganitzaci
Nivell
Descripci i exemples
2 Respon les qestions segents.
Hi ha ssers vius que tenen una organitzaci ms senzilla que la que has descrit? Quines sn?
Hi pot haver ssers vius tan senzills que ni tan sols tinguin el nivell dorganitzaci cellular? Per qu?
120
pg. 24
T.3. Els ssers vius
FITXA 2: LORGANITZACI DE LA MATRIA VIVA (II)
3 Retola en el dibuix segent els nivells dorganitzaci de laparell locomotor.
F
F
Os
F
F
F
4 Informat sobre la histria del descobriment de les cllules. A continuaci respon les qestions segents.
Qu s la teoria cellular? Qui i quan la va enunciar?
Quin invent va permetre observar les cllules? Qui va ser el descobridor de les cllules i en quin material
les va reconixer per primera vegada?
Si es deixa un tros de carn a laire, al cap duns dies apareixen cucs que es transformen en mosques.
Durant molt temps es va pensar que aquests cucs apareixien del no-res, de manera espontnia.
s cert que la vida pot sorgir espontniament? Qui va demostrar que no era aix?
pg. 25
121
T.3. Els ssers vius
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1
1 Quines caracterstiques han de reunir els ssers vius per ser considerats com a tals?
2 En qu consisteix la reproducci asexual? La matria inerta es pot reproduir daquesta manera?
3 Esmenta els quatre elements que constitueixen majoritriament les substncies qumiques dels ssers vius.
A ms daigua, quines altres substncies inorgniques tenen els ssers vius? Descriu alguna de les funcions
que fan.
4 Quines substncies orgniques donen energia als ssers vius? Quina funci compleixen els lpids
dins dels organismes?

5 Explica la teoria desenvolupada pels cientfics Schleiden i Schwann en relaci amb la cllula.
6 Indica els components de la cllula que hi ha a continuaci. Quin tipus de cllula s? Quina funci fan
els vacols i el citoplasma de la cllula?
7 Identifica en les imatges lorganisme unicellular i el pluricellular. Quina caracterstica els diferencia?
8 Quina caracterstica tenen en com els organismes del regne dels protoctists i els del regne dels fongs?
9 Indica quines afirmacions sn certes i quines sn falses. Justifica la resposta de les que siguin falses:
a) El cor s un rgan format per diferents teixits que actuen de manera coordinada.
b) El teixit ossi i el teixit muscular tenen cllules que fan la mateixa funci.
c) El txon ms ampli s el tipus.
d) En els txons ms amplis sagrupen molts individus amb poques caracterstiques en com.
10 Quin sistema utilitzen els cientfics per designar les espcies de manera que totes les persones darreu
del mn ho poden entendre? Explica-ho.
pg. 26
114
Quadern destiu
T. 4. Els animals vertebrats
Tasques a fer:
pg. 27
T.4. Els animals vertebrats
ESQUEMA MUT 1
VERTEBRATS I INVERTEBRATS
CARACTERSTIQUES DELS MAMFERS
142
pg. 28
ESQUEMA MUT 2
OCELL
PARTS DE LA PLOMA
RPTIL
pg. 29
143
ESQUEMA MUT 3
AMFIBI
PEIX
MAMFER
144
pg. 30
REFOR
1 Qu diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup danimals.
rgans dels vertebrats
En qu consisteixen i quins grups en tenen
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatria
Cua
Closca
3 Quins sn els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuaci, descriu, per a cadascun
daquests grups, la caracterstica que consideres ms important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
4 Els peixos sn ovpars o vivpars? Justifica la resposta.
5 Quin grup de vertebrats sn poiquiloterms? Qu vol dir la paraula poiquiloterm?
6 Qu cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
7 Explica la metamorfosi dels amfibis.
8 Respon les preguntes sobre els rptils:
a) Qu cobreix el cos dels rptils?

b) Tots els rptils tenen potes? Quins no en tenen?
Els ocells
Caracterstiques externes rellevants
Trets importants de lanatomia interna
10 Respon les preguntes segents sobre els mamfers:
a) Els mamfers sn vivpars? Per qu?

b) Qu vol dir que els mamfers sn homeoterms?
c) Qu diferencia el grup dels ssers humans daltres mamfers?
11 Menciona les caracterstiques prpies dels peixos.
pg. 31
149
FITXA 1: QU S UN ANIMAL? (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 En els quadres segents resumirem qu tenen en com tots els animals i en qu es diferencien uns grups
danimals daltres. Escriu, per a cada caracterstica dels animals, una descripci o les possibles variacions
que hi ha. Busca informaci en el llibre.
Caracterstiques que defineixen el regne animal
Caracterstiques
Descripci
Cllules i teixits
Alimentaci
Caracterstiques que permeten distingir grups dins del regne animal

Caracterstiques
Variacions
Aliments
Desenvolupament embrionari
Medi en qu viuen
Esquelet
2 Defineix els dos grups en qu es divideix el regne animal. Posa exemples danimals que pertanyen
a cada grup.
Grup dels invertebrats
Definici:
Exemples:
Grup dels vertebrats
Definici:
Exemples:
150
pg. 32
FITXA 1: QU S UN ANIMAL? (II)
3 Completa el quadre segent sobre les funcions vitals en el regne animal. Explica en qu consisteix
cada funci.
Les funcions vitals en els animals
Funci
Descripci
4 Defineix els termes segents. Utilitza la informaci del llibre i consulta, si et cal, una enciclopdia.
Sang:
Aparell digestiu:
Aparell circulatori:
Mscul:
Reproducci asexual:
Animal ovpar:
pg. 33
151
FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Respon les qestions segents. Busca informaci en el llibre.
Qu ha de tenir un animal perqu sinclogui en el grup dels vertebrats?
Com es reprodueixen tots els vertebrats? Pel que fa al desenvolupament embrionari, quins sn els ms
abundants: els animals ovpars o els vivpars?
Quins sn els rgans de la respiraci en els vertebrats?
2 Completa les fitxes segents dels grups dels vertebrats. Retola els dibuixos. En el requadre dAltres
caracterstiques, escriu-hi les que defineixin millor cada grup.

Grup:
Pell coberta de/d:
Extremitats:
Respiraci:
Alimentaci:
Altres caracterstiques:
Grup:
Pell coberta de/d:
Extremitats:
Respiraci:
Alimentaci:
152
pg. 34
FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (II)
Grup:
Pell coberta de/d:
Extremitats:
Respiraci:
Alimentaci:
Grup:
Pell coberta de/d:
Extremitats:
Respiraci:
Alimentaci:
Grup:
Pell coberta de/d:
Extremitats:
Respiraci:
Alimentaci:
pg. 35
153
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1
1 Quin s el criteri que sutilitza per classificar una aranya dins del grup dels animals invertebrats? Esmenta
les caracterstiques de laranya que la diferencien daltres ssers vius, com ara les plantes.
2 Quins grups danimals vertebrats sn homeoterms? Explica aquesta caracterstica.
3 Identifica lanimal que veus en la fotografia. A quin grup de vertebrats pertany? Quines caracterstiques
observes en aquest animal que et permeten classificar-lo en aquest grup?
4 Com pots classificar els vertebrats segons la manera com respiren? Quins grups pertanyen a cada categoria?
Defineix lrgan que utilitzen els peixos per respirar.

5 Explica les caracterstiques ms importants dels amfibis. Descriu el seguit de transformacions que
experimenten els amfibis al llarg de la seva vida i que els diferencia dels altres vertebrats.
6 Quins sn els dos tipus de fecundaci dels vertebrats? Per qu el taur s ovovivpar? Quina altra caracterstica
diferencia els taurons dun altre tipus de peixos?

7 Classifica lanimal de la imatge i indica en lesquema les caracterstiques del seu grup. Anomena els subgrups
en qu est dividit el grup i a quin pertany.
8 Per qu lsser hum s un animal mamfer? Qu el diferencia dun altre mamfer com el gat?
a) Els amfibis es caracteritzen perqu tenen quatre extremitats, respiren per pulmons i per la pell,
sn poiquiloterms i experimenten la metamorfosi.
b) Els animals vivpars desenvolupen lou a linterior de la femella.
c) Cap invertebrat t esquelet.
d) Aquestes sn algunes de les caracterstiques prpies dels animals: tenen una gran sensibilitat, la seva
nutrici s hetertrofa i les cllules sn eucariotes.
10 Qu s un esquema cientfic? Si haguessis de fer lesquema cientfic dun ocell, quins elements de la seva
anatomia externa hauries de dibuixar?
146
pg. 36
Quadern destiu
T. 5. Els animals invertebrats
Tasques a fer:
pg. 37
T.5. Els animals invertebrats
ESQUEMA MUT 1
ANLLIDS
MOLLUSCS
Ano
INSECTES
pg. 38
175
ESQUEMA MUT 2
ARCNIDS
EQUINODERMS
APARELLS BUCALS DELS INSECTES
176
pg. 39
ESQUEMA MUT 3
CRUSTACIS
PORFERS
GRUPS DELS EQUINODERMS
pg. 40
177
REFOR

Exemples
danimals invertebrats
A quin grup pertany i com s
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
Cuc de terra
2 Qu s un animal invertebrat? Per qu diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per all
que tenen, sin que els definim per all que no tenen?
3 Quin s el grup danimals ms extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
4 Els invertebrats poden tenir esquelet? Posan un exemple.
5 Explica com s el cos dels artrpodes.
6 Indica per qu es pot dir que les esponges (porfers) sn animals primitius i senzills. Comparals amb
un insecte i escriu una frase en qu resumeixis les conclusions que nhas tret.
7 Qu s un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.

8 Quins sn els quatre grups dartrpodes? Daquests, quins s el grup ms ampli?
9 Completa el quadre segent sobre els molluscs:
Grup de molluscs
Quines caracterstiques tenen
Gasterpodes
Bivalves
Cefalpodes
182
pg. 41
FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa lesquema amb els grups dinvertebrats. Escriu en els requadres els noms dels diferents grups
i les caracterstiques ms importants que presenten.
2 Identifica el grup al qual pertanyen els molluscs segents. Indica en cada cas el nom del grup i explica
per qu els hi incloem.
pg. 42
183
FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (II)
3 Completa lesquema sobre els grups dartrpodes.
184
Grup:
Grup:
Caracterstiques ms importants:
Exemples:
Exemples:
Grup:
Grup:
Exemples:
Exemples:
pg. 43
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2
1 Com definiries els animals invertebrats? Esmenta els grups dinvertebrats que coneixes.
2 Per qu la presncia de closca en els artrpodes no permet classificar-los dins del grup dels vertebrats?
3 Identifica lanimal de la fotografia i indica a quin grup pertany.
Quines caracterstiques observades than perms classificar-lo?

Grup
Caracterstiques
Esponges
Porfers
Celenterats
Exemples
Translcids, forma de sac

Planries, cucs de terra
Equinoderms
Molluscs
Estrelles de mar
Tous, amb peu i massa visceral
Closca, peces articulades
5 Explica la metamorfosi i quins grups dinvertebrats lexperimenten.

6 Defineix els termes segents:
a) Aparell ambulacral.
d) Plip.
b) Quetes.
e) Simetria bilateral.
c) Muda.
7 Identifica els animals segents segons les caracterstiques descrites a continuaci:
a) Animals que tenen al cap el peu transformat en tentacles.

b) Animals que tenen un conjunt de tubs i vescules amb funcions com ara la locomoci
o la respiraci.
c) Animals el trax dels quals presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells dales.
d) Animals tous, amb peu i massa visceral.
a) Laparell ambulacral dels equinoderms sutilitza en la reproducci dels animals.

b) Els gasterpodes tenen una conquilla amb dues valves, no tenen cap diferenciat i presenten un peu petit
excavador.
c) Els porfers sn animals que tenen el cos perforat per nombrosos porus microscpics.
d) Els miripodes tenen el cos dividit en molts segments, cadascun amb dues o quatre potes.
e) El grup dels artrpodes est format per arcnids, insectes, crustacis i gasterpodes.
9 Elabora un quadre en qu comparis les caracterstiques dels arcnids i els crustacis. Quina adaptaci han
desenvolupat cadascun daquests grups per defensar-se dels depredadors?

10 Per qu els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre planeta?
180
pg. 44
T. 5. Les plantes i els fongs
Tasques a fer:
pg. 45
Quadern destiu
T.6. Les plantes i els fongs

ESQUEMA MUT 1
FALGUERA
MOLSA
ANGIOSPERMA
212
GIMNOSPERMA
pg. 46
ESQUEMA MUT 2
PARTS DE LA PLANTA
pg. 47
213
ESQUEMA MUT 3
LA NUTRICI DE LES PLANTES
PROCESSOS DIRNS
PROCESSOS NOCTURNS
F
F
214
pg. 48
ESQUEMA MUT 4
FLOR
Cliz
(spalos)
FONG
pg. 49
215
ESQUEMA MUT 5
CICLE VITAL DUNA PLANTA
2.
1.
3.
10.
8.
7.
4.
5.
9.
6.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
216
pg. 50
REFOR

Grup de plantes
Caracterstiques
Molses i heptiques
2 Quines sn les caracterstiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?

Funcions vitals
Com les duen a terme les plantes
Nutrici
Reproducci
Relaci
4 Dibuixa el model duna planta i descriu-ne les parts ms importants i per a qu serveixen.
5 Qu s una flor? Qu s un fruit? Qu s una llavor?
6 Explica el cicle vital duna planta.
7 Respon les preguntes segents sobre les fulles.
a) Com sanomena, cientficament, la cua de les fulles?

b) Com sanomena la part superior duna fulla? I la part inferior?
c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?
8 Completa el quadre segent sobre la fotosntesi i la respiraci de les plantes.
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
En el procs de la fotosntesi
En el procs de la respiraci
9 Respon les preguntes segents sobre la nutrici de les plantes.
a) Qu s la fotosntesi?
b) Qu s la clorofilla?
c) Les plantes poden fer la fotosntesi de nit? Per qu?
d) En qu es diferencien la fotosntesi i la respiraci?
e) Qu s la saba bruta? I la saba elaborada?
10 Defineix els termes segents:
a) Sorus.
b) Transpiraci.
c) Caliptra.
pg. 51
221
FITXA 1: QU S UNA PLANTA (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa el quadre segent amb les caracterstiques que defineixen el regne vegetal i que tenen en com
totes les plantes. Busca informaci en el llibre.

El regne vegetal
Caracterstiques
Descripci
Cllules i teixits
Alimentaci
Parts
Color
Moviment
i desplaament
2 Identifica en el dibuix segent lherba, larbust i larbre. Escriu les caracterstiques de les tiges de cada
exemplar, com en el dibuix que hi ha en el llibre.
222
pg. 52
FITXA 1: QU S UNA PLANTA (II)
3 Completa el quadre segent sobre la classificaci de les plantes. Descriu les caracterstiques que defineixen
els grups i esmenta un o dos exemples de plantes que pertanyen a cadascun.

Els grups de plantes
Grups
Descripci
4 Retola, en els dibuixos segents, les parts de cada planta. Identifica el grup al qual pertanyen i escriu
les caracterstiques daquest grup.

Nom del grup:
Caracterstiques del grup:
Nom del grup:
Caracterstiques del grup:
pg. 53
223
FITXA 2: ALIMENTACI I RESPIRACI DE LES PLANTES (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
Les plantes sn ssers auttrofs: es produeixen laliment
que necessiten. El procs dalimentaci de les plantes
t els passos segents:
1. Les plantes prenen aigua i sals del sl (saba bruta).
2. La saba bruta es transporta cap a les fulles.
3. A les fulles, la saba bruta es transforma en saba
elaborada, que cont els aliments de la planta. Aquesta
transformaci es duu a terme per mitj de la fotosntesi,
grcies a la llum solar. Per fer-la, les plantes prenen
dixid de carboni de laire.
4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta.
Com els animals, les plantes respiren: prenen oxigen
de laire i expulsen dixid de carboni.
1 Completa el quadre sobre lalimentaci de les plantes. Busca en el llibre la informaci que necessitis.
Lalimentaci vegetal
Fase
Qu succeeix?
2 Respon les qestions segents.
Quines sn les substncies que necessiten prendre les plantes del medi (del sl i de laire) per alimentar-se?
Les plantes poden fer la fotosntesi de nit? Per qu?
224
pg. 54
FITXA 2: ALIMENTACI I RESPIRACI DE LES PLANTES (II)
3 En el dibuix segent, indica quines sn les funcions de la tija, larrel i les fulles que estan relacionades
amb lalimentaci.
Fulles:
Tija:
Arrel:
4 Respon les qestions segents sobre la nutrici de les plantes. Utilitza la informaci que pots trobar
en el llibre.
Quins gasos expulsen les plantes al llarg del dia? Quins processos sn els que tenen lloc durant el dia
i quins gasos produeixen?
Quins gasos expulsen les plantes al llarg de la nit? Per qu no expulsen els mateixos gasos durant la nit
que durant el dia?
Explica per qu se sol dir que no s bo dormir en una habitaci tancada en la qual hi hagi moltes plantes.
pg. 55
225
FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa el quadre segent amb les diferncies entre la reproducci asexual i la reproducci sexual
de les plantes. Busca la informaci que necessitis en el llibre.

La reproducci de les plantes
Reproducci asexual
Reproducci sexual
2 Retola el dibuix de les parts duna flor. Utilitza tots els termes que hi ha a lesquerra del dibuix.
Corolla
Calze
Estams
Gineceu
Ptals
Spals
Peduncle
3 Completa el quadre segent. Indica la funci que exerceixen les diferents parts duna flor.
Funcions de les parts duna flor
Parts
Funcions
Calze
Corolla
Estams
Gineceu
226
pg. 56
FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (II)
4 Retola el dibuix segent de la reproducci duna angiosperma. Explica a continuaci qu succeeix
en cadascuna de les fases de la reproducci.
Pollinitzaci:
Fecundaci de les oosferes:
Formaci dels fruits:
Germinaci de les llavors:
pg. 57
227
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1
1 A quin regne pertany lsser viu de la fotografia de la dreta?
Explica les caracterstiques daquest regne. Menciona un

aspecte que el diferenci del regne dels animals.
2 Quines parts de lsser viu de la fotografia es distingeixen
clarament? Per qu sn de color verd? Explica el procs

que permet a aquests ssers vius fabricar-se laliment
ells mateixos.
3 En quin grup classificaries la planta que es mostra en aquestes fotografies? Per qu?
4 Dibuixa una flor i indican les parts ms importants. Explica qu sn
i la funci que tenen els estams.
5 Explica les funcions de la tija.
6 Marca en el dibuix de la dreta el recorregut que fan la saba bruta i la saba
elaborada, i per on absorbeixen les plantes laigua i les sals minerals.

Explica la diferncia entre la saba bruta i la saba elaborada.
7 Explica les caracterstiques dels fongs i la funci del bolet.
8 Completa les afirmacions segents:
a) El calze est format per unes fulletes verdes i petites que protegeixen la flor fins que aquesta sobre,
anomenades _____________________.
b) Si la planta recupera la posici inicial quan satura lestmul extern, es tracta duna resposta _____________________.
c) El procs per mitj del qual la planta degrada les substncies orgniques per obtenir energia sanomena
_____________________.
d) La superfcie de les arrels presenta una gran quantitat de _____________________ pels quals la planta
absorbeix laigua i les sals minerals.
9 Explica com sestableixen els criteris per a lestudi i la classificaci de les fulles.
10 Indica i explica breument les etapes del cicle vital duna planta.
218
pg. 58

Material de Pendents I Quadern Estiu 1er ESO

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Material de Pendents I Quadern Estiu 1er ESO

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

QUADERN DESTIU

Institut Mart i Franqus

Institut Mart Franqus

CURS 1er ESO

Unitat 3. Els ssers vius

Unitat 4. Els animals vertebrats

Unitat 5. Els animals invertebrats

Unitat 6. Les plantes i els fongs

Institut Antoni de Mart i Franqus

T.1. Lunivers i el sistema solar

T.1. L'univers i el sistema solar

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

T.1. L'univers i el sistema solar

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

T.1. L'univers i el sistema solar

1 Completa el quadre segent:

un telescopi per observar lunivers?

a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.

a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

T.1. L'univers i el sistema solar

FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN LUNIVERS (I)

Astres que giren al voltant dels estels i no tenen llum prpia.

en les fotografies segents.

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

T.1. L'univers i el sistema solar

com a resultat duna gran explosi. Quin cientfic la va desenvolupar?

Explica quins sn els components dun sistema planetari.

i quines caracterstiques ms importants t.

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

Institut Antoni de Mart i Franqus

RECURSOS PER A LAULA

MOVIMENT DE ROTACI DE LA TERRA

MOVIMENT DE TRANSLACI DE LA TERRA

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

LES FASES DE LA LLUNA

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

RECURSOS PER A LAULA

LES CAPES DE LA TERRA

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (II)

3 Completa el quadre segent amb les dades que figuren en el llibre.

Abasta des de...

Latmosfera est formada fonamentalment per materials gasosos.

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (I)

1 Retola, en lesquema segent de la translaci de la Terra, la data aproximada en cada requadre

i el nom de lestaci corresponent a lhemisferi nord.

2 Dibuixa, en lesquema de la dreta, els raigs solars

tal com arriben a la Terra quan s estiu

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

PROPOSTA DADAPTACI CURRICULAR

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (II)

els raigs del Sol a la superfcie de la Terra en cada cas.

Inclinaci dels raigs solars

les preguntes segents:

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

PROPOSTA DADAPTACI CURRICULAR

FITXA 3: EL NOSTRE SATLLIT, LA LLUNA (II)

4 Pensa sobre els dibuixos i explica les qestions segents.

Quan es produeix un eclipsi de Sol?

Quan es produeix un eclipsi de Lluna?

Qu passa quan la Terra sinterposa entre la Lluna i el Sol?

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K