AJUTS A LA RECERCA 2009-2010

ANLISI DEL CICLE DE VIDA (ACV) COMPARATIU

ENTRE ALTERNATIVES DE CONSUM
Avaluaci de limpacte ambiental de diferents alternatives de
consum depenen de lenvasatge en enciams i tomquets a un
supermercat com.
MAS, A. Estudiant dEenginyeria de Camins, Canals i Ports, de la
Universitat Politcnica de Catalunya. isaton@gmail.com
Dr. FERRER, I. Professora del Departament dEnginyeria Hidrulica,
Martima i Ambiental, Universitat Politcnica de CatalunyaEHMA,
UPC. ivet.ferrer@upc.edu
1. INTRODUCCI I OBJECTIUS
1.1 Introducci
La gesti de residus municipals a lrea Metropolitana de Barcelona sha convertit en les ltimes
dcades en un dels temes principals i prioritaris a millorar. Aquesta creixent conscincia pel que fa
a la importncia de la protecci ambiental i els possibles impactes associats a la producci de
residus, han fet augmentar lel inters pel desenvolupament de mtodes per a comprendre millor i
reduir aquests impactes. Un dels camins on sest emfatitzant des de lrea Metropolitana de
Barcelona s en els productes tant manufacturats com consumits, incloent tamb els serveis [1], i
una de les tcniques desenvolupades utilitzades en aquest camp s lAnlisi del Cicle de Vida
(ACV).
LACV s una eina que ajuda a identificar i avaluar tots els efectes ambientals associats a la vida
dun producte o dun procs, des del inici a la seva fi, a travs duna visi general i una perspectiva
sistemtica. La International Standards Organitzation (ISO) ha redactat una srie de normatives
que normalitzen ls de lACV. [2].
Aquesta tesina pretn comparar limpacte associat a lenvasatge de productes de consum comuns
per tal de reduir la producci de residus i els impactes ambientals associats. Sestudien quatre
tipus de possibilitatsalternatives a lhora de comprar enciams: 1) Enciam Romana Net i envasat
amb bosses de dues unitats, 2) Enciam Romana sense cap tractament, 3) Enciam Iceberg, i 4)
Enciam net i trossejat envasat amb bossa; i quatre possibilitats alternatives a lhora de comprar
tomquets: 1) Tomquets a granel en una bossa de plstic, 2) Tomquets envasat amb una safata
porexpan i plstic film, 3) Tomquets envasats amb safata de plstic i bossa de plstic, i
4)Tomquets envasats amb safata de cartr i bossa de plstic i quatre tipus denvasatge de
tomquets. El sistema estudiat inclou els impactes dexplotaci de les alternatives de consum, s a
dir, els impactes generats pel transport, lenergia elctrica, el tractament dels residus, per no els
de la construcci de la planta de reciclatge, per exemple.
Per a poder comparar les alternatives s necessari que totes les dades estiguin referides a una
unitat funcional. LACV realitzat pren com a unitat funcional 1 kg denciam consumit i 1 kg de
tomquet consumit. Les categories dimpacte avaluades sn les especificades en les normes ISO.

No obstant es fa un anlisi ms concretespecial mfasi en les ms remarcables: esgotament de

recursos abitics, eutrofitzaci, acidificaci i canvi climtic.
Per a realitzar lanlisi de cicle de vida comparatiu es far s del programa informtic SimaPro (Pre
Consultants), que inclou bases de dades internacionals com Ecoinvent o BUWAL 250.
1.2 Objectius
Els objectius especfics de la present tesina son:

Desenvolupar un Anlisi del Cicle de Vida comparatiu de diferents productes de consum

disponibles al Caprabo del carrer de Sants 300 de Barcelona.

Avaluar les alternatives de consum tant pel que fa enciams com per tomquets, tenint en
compte la reducci de residus i limpacte ambiental associat.

Proposar millores que permetin reduir significativament els residus generats i la

contaminaci ambiental, ja sigui en els envasats, el transport, la distribuci i/o el consum.

2. RECERCA BIBLIOGRFICA
2.1 Generaci de residus
Durant el 2009 es van generar 1.606.674 tones de residus municipals a on???. [1]. En comparaci
amb el 2008 suposa la disminuci ms important en els ltims vuit anys (un 2,43%), la qual s
encara ms destacada si es considera que el nombre dhabitants a lrea metropolitana ha
augmentat un 0,98%, de manera que i la generaci per cpita ha passat de 1,42 kg/hab i dia a
1,38 kg/hab i dia.
LEntitat Metropolitana del Medi Ambien t va aprovar el 2007 el Programa de gesti de residus
municipals de Catalunya (PROGREMIC 2012), programa de gesti de residus municipals de
Catalunya, que estableix per primer cop uns objectius quantitatius de prevenci, a la consecuci
dels quals dins del territori metropolit .
Aquests objectius consisteixen, en resumLobjectiu final s , a aconseguir reduir la producci
genarci de residus en un 10% respecte dels nivells de 2007. Per fraccions, aquesta reducci es
concreta en un 2% de la fracci orgnica de residus municipals (FORM), un 2% de paper i cartr,
un 1% de vidre, un 1% denvasos lleugers i un 4% daltres residus com runa, voluminosos, oli o
residus especials. [1]
Per aconseguir aquests objectius els trets essencials en els quals es basa nou model de gesti de
residus municipals de Catalunya sn: en enfortir i estendre les recollides selectives al conjunt de
Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracci resta, prioritzant la
valoritzaci material i reduir i/o estabilitzar el rebuig destinat a disposici final.
A part es contemplen altres vies de treball com sn: accions per potenciar el consum sostenible i la
reducci de residus, incrementar la recollida selectiva i la valoritzaci dels productes reciclables,
millorar leficincia en tractar la fracci Resta amb mtodes de triatge i de valoritzaci. [1]
Daltra banda, aquest nou model sha de complementar amb la intensificaci de poltiques en el
camp de la comunicaci, la sensibilitzaci, leducaci i la formaci. Aquesta tesina ns un
exemple.
2.2 Estat de lart daplicaci de lACV als productes de consum
LAnlisi del cicle de vida va ser desenvolupat inicialment per productes manufacturats o materials
per aquest enfocament conceptual sha adaptat per avaluar els efectes ambientals de processos,
com, per exemple , el tractament daiges residuals o residus municipals. [3]
Actualment existeix un ampli ventall de treballs amb leina ambiental ACV sobre productes de
consum i la projecci futura augura un increment notable daquests, grcies a la inclusi de leina a

letiqueta ecolgica de la Uni Europea, a la Nordic Label, ngel Azul, etc. [4] [5] com a referent
cientfic per a discernir sobre projectes. Concretament, un dels principis per aconseguir letiqueta
ecolgica s: La determinaci dels efectes ambientals mitjanant lexamen durant el cicle de vida
del producte o del servei, i de les seves interaccions amb el medi ambient, incloent-hi ls denergia
i de recursos naturals. [9] A ms, una dificultat important dels sollicitants de lEtiqueta ecolgica
de la Uni Europea consisteix en trobar provedors de primeres matries que compleixin amb els
requisits exigits per les Decisions de la Comissi Europea que fixen els criteris dobligat
compliment per a cada categoria de producte, i ja sha elaborat una base de dades millorar la
recerca a aquelles empreses que volen aconseguir letiqueta ecolgica. [10]
No obstant, quan es busquen estudis on es comparin diferents alternatives de consum, els
resultats sn ms limitats ja que lACV s ms usada per a productes nics. [10]
2.3 Productes de consum: Enciams i tomquets
Els ltims anys hi ha hagut un increment en el consum de verdures i hortalisses al voltant dun 16
% [15]. Pel que fa a tomquets es consumeixen 16,1 Kg/cpita anual i pel que fa a enciams,
escarola, endvies uns 6,6 Kg/cpita anual.
Tenint en compte que la poblaci total de lrea metropolitana de Barcelona s de 3.218.071
dhabitants, el consum anual total denciams s de 21.200 tones i de tomquets s de 51.800
tones.
3. INFORME DE LACV COMPARATIU SOBRE ALTERNATIVES DE CONSUM
Aquest apartat es on sengloba linforma principal de lACV abans descrit.
3.1

Abast de lACV

En aquest apartat sexplica el sistema quequ engloba lACV desenvolupatanalitzats, els lmits que
tindr i la sevacom savaluacir.
3.1.1 Descripci del sistema
Les alternatives analitzades sn les segents:

ENCIAMS

E1 Enciam Romana Net i envasat amb bosses de dues unitats

E2 Enciam Romana sense cap tractament.
E3 Enciam Iceberg
E4 Enciam net i trossejat envasat amb bossa

TOMQUETS

T1 Tomquets a granel en una bossa de plstic

T2 Tomquets envasat amb una safata porexpan i plstic film
T3 Tomquets envasats amb safata de plstic i bossa de plstic
T4 Tomquets envasats amb safata de cartr i bossa de plstic
3.1.2 Unitat funcional
La unitat funcional del sistema s: 1 kg dEnciam consumit o bi 1 Kg tomquet consumit.
Per tant, els resultats de les categories dimpacte a comparar entre les diferents alternatives faran
referncia a limpacte que genera el consum d1 Kg denciam o 1 Kg de tomquet.

3.1.3 Lmits del sistema

El sistema comena amb el tractament que rebran dels productes un cop recollectats (la neteja).
Dins el cicle noms es comptabilitzen els impactes derivats de la fase doperaci, per no de la
construcci. Aix doncs, no es considera lenergia ni els recursos naturals necessaris per construir
la planta de neteja dels enciams, ni la planta de triatge de residus. Tampoc no es t en compte el
manteniment ni el desmantellament de les plantes al final de la seva vida, perqu es considera que
limpacte provocat pel manteniment dun dia i el corresponent desmantellament final duna
daquestes plantes causen un impacte menyspreableno aportarien cap dada significativa comparat
amb el total.
Es considera a priori, que el transport de totes les alternatives denciams (provinents dAlmeria,
com es veur ms endavant) s elser la mateixa. Tamb es considera el cas ideal en qude que
tots el materials sn reciclats al 100% (menys el porexpan) i que tota la matria orgnica es
cofermenta (producci de compost i de biogs).
3.1.4 Categories dimpacte
Considerant els impactes potencials que es volen tenir en compte, es presenten a la Ttaula 1
segent les categories dimpacte que es considerenconsiderades en aquest ACV:
Taula 1. Categories dimpacte ambiental de lun ACV
Categoriaes dimpacte

Escala geogrfica

Mtode utilitzat

Esgotament de recursos
abitics

ERA

Global

CML 2 baseline

s del Sl

US

Local

CML 2 baseline

Canvi Climtic

CC

Global

CML 2 baseline

Esgotament de loz
estratosfric

ODI

Global

CML 2 baseline

Formaci doxidants
fotoqumics

FOF

Continental/Regional/local

CML 2 baseline

Acidificaci

Ac

Continental/Regional/local

CML 2 baseline

Eutrofitzaci

Eu

Continental/Regional/local

CML 2 baseline

Toxicitat humana

Th

Continental/Regional/local

CML 2 baseline

Eco-toxicitat

ET

Continental/Regional/local

CML 2 baseline

En lanlisi ms exhaustiu dels resultats sanalitzaran les categories ms usuals i relacionades

amb aquesta tesina: eEsgotament de recursos abitics, acidificaci, eutrofitzaci i canvi climtic.
3.1.5 Limitacions
La principal dificultat, i per tant, limitaci, que es presenta a lhora de realitzar aquest estudi es la
recopilaci de dades i la transformaci de les dades obtingudes en dades adequades per avaluar
les categories dimpacte. Els motius daquesta limitaci prctica son sn la manca de mitjans per
aconseguir certes dades reals i el requeriment temporal que suposaria recollir totes les dades
necessries per a realitzar un ACV complet per a cada alternativa.

Aquesta limitaci s el factor determinant a lhora de definir els lmits del sistema, i provoca que
shagin deliminar processos o parts del cicle de vida del sistema que podrien ser interessants a
nivell global.

3.2

Anlisi de linventari de lACVi del cicle de vida

3.2.1 Recopilaci de dades

La informaci daquest camp sha obtingut a travs de: mesures deal laboratori i de camp; i a
travs de consultes a les empreses encarregades de la manipulaci i transport dels aliments fins al
dest i tamb les gestoresde la gesti del residu.
Per cada alternativa shan analitzat 20 mostres denciams i 15 mostres de tomquets.
3.2.2 Dades de la gesti del producte fins al Supermercat
En el cas dels enciams es considera que tots els enciams provenen del mateix provedor: SAT
Peregrin, ubicat a Pulpi (Almeria). El transportista porta el producte fins a Mercabarna i dall es
transporta al supermercat. El mateix provedor s el que prepara el producte per ser transportat al
supermercat (envasatge, neteja, etc.). Es considera que lempresa de transport que porta els
enciams des Mercabarna (TAE transportes) al supermercat (TAE transportes) s sempre la
mateixa per a tots i que sempre porta la mateixa crrega pels quatre enciams.
Es considera per les quatre alternatives tenen la mateixa distncia de transport de 736 km fins a
Mercabarna (es considera el trajecte danada i tornada) en un triler de 10 tones de crrega
mitjana i 5,7 km del mercabarna al Caprabo (es considera el trajecte danada i tornada) en un
cami de 3500 kg de crrega total mitjana.
Aix doncs, les dades de gesti del producte fins al supermercat per cada alternativa es recullen a
la Taula 2.sn:
Taula 2. Dades de gesti dels enciams fins al supermercat
E1

E2

E3

E4

Aigua per
netejar i tallar
lenciam

0,467 L (3000 peces

denciam per cada 1400 L)

Matria orgnica
no utilitzada

250 g.
Aprofitats per
compostatge

250 g (aprofitada per

compostatge)

Electricitat per
tallar i netejar
lenciam

0,00996 Kw/h (3,25 Kw per

netejar cada 1400 u. I 10,7
Kw per tallar cada 1400 u.)

En el cas dels tomquets, arrel dels resultats de lACV en els enciams, no sha tingutes t en
compte la procedncia ni el transport dels tomquets fins al supermercat, ja que s la font
dimpacte ms important , i per tant, emmascara els resultats, sense aportar diferncies de cara a
la comparaci dels mateixos. Igualment no precisen cap tractament anterior al consum.
3.2.3 Dades de ls dels productes (consum per part del consumidor)

A la Ttaula 3 es recullen les dades del consum per part del consumidor.

Taula 3. Dades del consum dels enciams per part del consumidor
E1

E2

E3

E4

Part orgnica no usada

(g/Kg enciam consumit)

79,2

227,8

106,2

Part orgnica usada

(g/Kg enciam consumit)

920,8

772,2

893,8

1,4

5,5

3,7

0,0087

5,1

0,021

Aigua
(L/Kg enciam consumit)
Pes del plstic
(g/Kg enciam consumit)

El plstic dels envasos de totes les alternatives denciams s el mateix: Polietil de Baixa Densitat
(LDPE).
Pel que fa als tomquets, es poden veure els resultats a la taula Taula 4:
Taula 4. Dades del consum dels tomquets per part del consumidor
T1

T2

T3

T4

Part orgnica no usada (g/Kg

tomquet consumit)

15,5

18,6

22,7

Pes safata (g/Kg tomquet

consumit)

10,4

19,6

4,4

2,2

2,2

2,5

2,1

4,7

3,7

5,6

6,4

Aigua
(L/Kg tomquet consumit)
Pes de la bossa plstic
(g/Kg tomquet consumit)

Els plstics usats sn:

-

Polietil de Baixa densitat. (LDPE): lesa bosses de tomquets a granel, i dels tomquets
envasats amb safata de plstic i dels tomquets envasats amb safata de cartr.

Poliestir Expandible (EPS): la safata de porexpan.

Polipropil Granulat (PP): la safata dels tomquets envasats amb safata de plstic.

3.2.4 Dades de la gesti del residu de cada alternativa

Es considera que la matria orgnica recollida al barri de les Corts de Barcelona es porta a
lEcoparc 1 de la zona Franca. A la distncia del recorregut (9,8 Km) se li ha de sumar 4 km de
mscorresponents als pels trajectes interns que fa el cami de recollida, a ms del trajecte de
tornada que es fa buit. (font AMB).
Els plstics es consideren 100% reciclats. Es considera que els plstic recollits en el contenidor
groc es porten a la planta de triatge de Gav (19 km), considerant tamb els 4 km de ms i el
trajecte de tornada.
Es considerar tamb que tots els residus es recullen al mateix punt (carrer Arizala). La safata de
Porexpan de la segona alternativa de tomquets s lnic element que no es recicla i va a
abocador. Labocador s el de Can Mata dels Hostalets de Pierola (37 Kmkm). Es consideren
tamb els km de tornada del cami. No hi ha dades sobre els costos dexplotaci (tria,
compactaci, selecci, etc.) de la planta de triatge de Gav.
Per a tTotes les alternatives, tant denciams com de tomquets, sutilizenusaran les mateixes
dades, resumides les quals es recullen a la segent tTaula 5.
3.2.5 Dades de la contaminaci dels processos involucrats
Per a cada procs involucrat, com per exemple el transport, es necessiten les dades de
contaminaci que aquest genera. Les dades de cada procs estant incloses en les bases de dades
internacionals del programa de SimaPro utilitzades en aquesta tesina: Ecoinvent i BUWAL 250.
:
Taula 5. Dades de la gesti de les alternatives de consum
Transport a Ecopark

9,8

Cami de transport municipal amb una mitjana de 4100

tones de crrega

Transport a Gav planta de

triatge

19 km

Cami de transport municipal amb una mitjana de 4100

tones de crrega

Transport a planta de
reciclatge

36 km

Cami de transport amb una mitjana de 5.000 tones de

crrega

Transport a dipsit controlat

37km

Cami de transport amb una mitjana de 5000 tones de

crrega

3.2.5 Dades de la contaminaci dels processos involucrats

Per a cada procs involucrat, com per exemple el transport, es necessiten les dades de
contaminaci que aquest genera. Les dades de cada procs estant incloses en les bases de dades
internacionals del programa de SimaPro utilitzades en aquesta tesina: Ecoinvent i BUWAL 250.
3.3 Resultats de lavaluaci de limpacte ambiental de lACVl cicle de vida
En aquest apartat es troben descriuen els resultats del model desenvolupat a partir de de la
implementaci de les dades mitjanant recollides a el programa SimaPro.
A laes taula Taula 6 i la figura Figura 1 es mostrentrobem els resultats de les comparacions de les
diferents alternatives tant denciams com de tomquets.

ENCIAMS
Taula 6. Resultats obtinguts per a cada categoria dimpacte en les alternatives denciams

Categoria dimpacte

Unitat

E1

E2

E3

E4

Canvi climtic

kg CO2 eq

0,172254

0,124645

0,09169
7

0,13744
4

Eutrofitzaci

kg PO4--- eq

0,000633

0,000448

0,00022
1

0,00048
9

Acidificaci

kg SO2 eq

0,000395

0,000287

0,00025

0,00034

Esgotament de recursos
abitics

kg Sb eq

0,000421

0,00035

0,00038
8

0,00037
5

A la Fes figura 1 es poden veure els perfils extrets de la Ttaula 6. :

A la Figura 2 es mostren els perfils de AICV de lenciam Iceberg a mode dexemple per observar
com afecta cada procs dins el seu cicle de vida i per cada categoria analitzada. En lestudi
complet, aquest anlisi sha realitzat per cada alternativa tant denciams com de tomquets.

Figura 1. Perfils de lACV per les alternatives denciam per les categories analitzades
(a)
(b)

(c)
(d)

Figura 1. Perfils de lACV per les alternatives denciam en les categories dimpacte analitzades

A continuaci a la figura 2 es mostren els perfils de AICV de lenciam Iceberg a mode dexemple
per observar com afecta cada procs dins el seu cicle de vida i per cada categoria analitzada. En
lestudi complet, sha realitzat per cada alternativa tant denciams com de tomquets.

Figura 2. Perfils de lACV per lalternativa Iceberg

(a)

(b)

(c)

(d)

Figura 2. Perfils de lACV per lalternativa denciam Iceberg

TOMQUETS

A la Ttaula 7 es mostrenveiem els resultats obtinguts amb el programa SimaPro per a cada
categoria dimpacte en el cas dels tomquets.:
Taula 7. Resultats obtinguts per cada categoria dimpacte en les alternatives de tomquets
Categoria de impacte

Unitat

T1

T2

T3

T4

Canvi climtic

kg 1,4-DB eq

0,000494

0,000921

0,001096

0,001242

Eutrofitzaci

kg 1,4-DB eq

0,665313

1,52835

1,188325

2,211373

Acidificaci

kg 1,4-DB eq

0,000109

0,000156

9,51E-05

0,000163

Esgotament de recursos
abitics

kg C2H4

2,67E-06

1,07E-05

1,54E-05

5,87E-06

A lesa figura Figura 3 es poden veure els perfils extrets de la Ttaula 7:

Figura 3. Perfils de lACV per les alternatives de tomquets i les categories analitzades

(a)

(b)

10

(c)

(d)

Figura 3. Perfils de lACV per les alternatives de tomquets i les categories dimpacte analitzades

3.4 Interpretacio del cicle de vida

En aquest apartat sanalitzen els resultats obtinguts en lapartat 3.3.
3.4.1 Avaluaci

ENCIAMS

LACV comparatiu entre les diferents alternatives de consum denciams a lrea Metropolitana de
Barcelona mostra que lE3 (enciam Iceberg) s lalternativa que causa menys impacte ambiental
en la majoria de categories (Ttaula 6 i figura Figura 1). El segueix en aquest ordre E2 (dir quin es),
E4 (dir quin es) i E1 (dir quin es).
Cal recordar que sha considerat un reciclatge del 100% del plstics, aix implica un escenari molt
optimista en el cas de Barcelona. [1]. Aquest fet s important ja que, com es pot veure en els
resultats (Ffigura 2 (a)), el reciclatge dels plstics t una incidncia positiva al resultat final. Un
altre escenari on els plstics no es reciclessin o es reciclessin en un % inferiormenor grau podria
donar cert avantatge a lalternativa E2, que ( no contempla cap plstic en el seu cicle de vida).
Tamb es considera que tota al matria es composta i cofermenta, la qual cosa i que tamb t un
impacte positiu a les alternatives.
Es pot observar que un del majors impactes ambientals s el transport fins a Barcelona, s. Seguit
de la producci dels plstics per envasatge i laportaci a limpacte que comporta la gesti del
residu de cada alternativa.

11

A priori podria semblar que lopci de lenciam romana brut fos la millor pel que fa al seu carcter
ecolgic (sense envasatge, ni plstics, ni tractaments). No obstant, el fet de que lalternativa E3 (
Iceberg) ssigui la ms idnia s degut a diferents motius, tal i com es desprn que podem
extreure de les dades ds dels enciams de linventari i dels perfils de lanlisi (Ffigura 2 i similars
de les altres alternatives dins lestudi ):
- La relaci entre el pes denciam consumit/pes denciam total s ms alta comparada amb lque
en lenciam brut: implica molta menys matria orgnica a tractar i molta menys crrega en el
transport de lenciam.,
- La relaci entre el pes denciam/pes de plstic s ms baixa comparada amb les altres dues
alternatives (E1 i E4): implica menys kg de plstic per kg denciam consumit, per tant, menys
impacte en la producci i menys impacte en el reciclatge i transport.
- La quantitat daigua gastada per kg consumit tamb s ms baixa comparada amb lE2.
- Es considera que el 100% del plstic es recicla.
Un altre apunt a destacar, i que a priori es desconeixia s, era limpacte del consum daigua, (una
de les diferncies ms pejoratives que t lE2 (dir quin es)). El resultat (Ffigura 2 i similars dins
lestudi) s que no s remarcable limpacte del tractament de laigua consumida en comparaci
amb ell transport a Barcelona, la producci de plstic o la gesti del residu.
Pel que fa Si ens fixem en a les quatre categories principals (Ttaula 6, Ffiguresa 1 i, 2 i similars
dins lestudi), lanlisi detallat es resumeix a continuaci es pot extreure que:.
Esgotament dels recursos abitics: [6] LEsgotament de recursos abitics es pot definir com la
disminuci de la disponibilitat de recursos naturals. Sinclouen en aquesta categoria els recursos
abitics (aigua , minerals, petroli) i lenergia. Els processos que afecten a aquesta categoria en
lACV sn el transport a Barcelona i els productes utilitzats. Aix rau en que lesgotament de
recursos abitics t molt en compte ls de recursos no renovables com el petroli que susa per la
fabricaci del plstic o pel transport. Tot i aix, el transport t un impacte tant elevat i igual per cada
alternativa, que no aporta informaci rellevant cap dada dintersde cara a la comparaci. El fet de
que lalternativa E1 (enciam romana net i embossat) sigui la pitjor ve donat perqu la relaci entre
el pes de plstic/ pes enciam consumit s ms gran que en la resta, i, per tant, consumeix ms
plstic.
Acidificaci: Consisteix en la descomposici dels cids resultants de lalliberaci dxids de
nitrogen (NOx) i sulfur sofre a latmosferalatmsfera, al sl i a laigua. Aix, on pot variar lacidesa
del medi, cosa que afectar a la flora i la fauna, que habita en aquest, produeix desforestaci i
tamb pot afectar als materials de la construcci. Els processos que afecten principalment a
aquesta categoria sn el transport a Barcelona, la gesti del residu i els productes utilitzats. En
aquest cas la gesti del residu t molta ms influncia, ja que inclou lenergia necessria per el
reciclatge dels plstics i part prov de ls de combustibles fssils [7]. Aquest s lnic cas on el
consum daigua de E2 (dir quin es) t un certa rellevncia i fa que estigui per sota de E3 (dir quin
es). El tractament de laigua suposa uns consums energtic elevats i aix s el que fa decantar la
balana. El fet que E1 (dir quin es) torni a ser la pitjor alternativa ve donat igualmentpel mateix fe
pert de la relaci de pesos entre plstic i enciam.
Eutrofitzaci: A aquesta categoria sinclouen els impactes deguts a un alt nivell de ls
macronutrients, els ms importants son el nitrogen (N) i el fsfor (P). LEl increment de
macronutrients pot representar un augment de la producci de biomassa als ecosistemes
terrestres i aqutics. Dins aquest procs el que t ms incidncia s la disposici de la matria
orgnica per compostatge i cofermentaci. Aquest procs allibera al medi nutrients en forma de

12

Nitrogen i Fsfor (causants de limpacte). [7]. LE1 s un dels que ms afectaci li causa aquest
procs degut apel fet de la quantitat de matria orgnica que no saprofita (tant a origen com a
dest) i que pot causar aquesta eutrofitzaci.
Canvi climtic: La terra absorbeix la radiaci del Sol, . Aquesta energia es redistribuda per
latmosfera i els oceans ique s retornada en forma de radiaci dinfraroig trmic. Part de la
radiaci es s absorbida per certsls gasos existents a latmosfera latmsfera provocant
lescalfament del planeta, a aquest fenomen sel denomina efecte hivernacle. Quan la concentraci
de gasos responsables de lefecte hivernacle s excessiva, es pot produir un sobreescalfament del
planeta, responsable del canvi climtic. Els procs principal que afecta a aquesta categoria dins
lACV realitzat, s la gesti del residu, sobretot i dins aquest el que t major impacte s lenergia
usada per eel reciclatge (provinent de fonts no renovables)., que fa hi hagi emissions a latmosfera
de gasos com el met, altament incidents en el canvi climtic [7]. El procs de transport a
Barcelona t tamb un impacte important, per com ja sha dit comentat no serveix per comparar
entre les alternatives. El fet de que lalternativa E1 sigui la pitjor ve donat per les mateixes raons
que a les categories anteriors.

TOMQUETS

LACV comparatiu entre les diferents alternatives de consum de tomquetsdenciams a lrea

Metropolitana de Barcelona mostra que T1 (tomquets a granel) s lalternativa que causa menys
impacte ambiental en la majoria de categories (Ttaula 6 7 i fFigura 13). La nica alternativa que t
uns resultats similars s la T4 (tomquets envasats amb safata de cartr i bossa de plstic). Les
altres dues, T2 (que es) i T3 (que es) causen impactes majors.estant lluny de competir per ser
alternatives coherents.
En aquest cas, i tal com sha explicat, no es t en compte lorigen dels tomquets, ja que com sha
vist en lACV dels enciams, limpacte ecolgic ambiental del transport s igualment elevat en tots
els casos i per tanti molt elevat i no aporta cap inters extra a lainputs de cara a la comparaci. S
que sha afegit a lalternativa a granel el cost de la bossa amb la que usualment sagafen del
supermercat.
CalSha de recordar que tamb sha considerat un reciclatge del 100% dels productes dels
envasos (excepte el porexpan de lalternativa T2), i que aix implica un escenari molt optimista en
el cas de Barcelona. [1] Aquest fet s remarcable ja que, com es pot veure en els resultats, el
reciclatge t una incidncia positiva al resultat final. Un altre escenari on els residus no es
reciclessin o es reciclessin en un % grau inferior podria donar encara ms avantatge a lalternativa
T1.
s notable la diferncia de resultats entre lalternativa T1 i la resta. Aix s degut a : (Taules 4 i 7 i
Ffigura 3):
- A lLa producci d1un kg de tomquet noms se li suma la producci de la bossa de plstic,
amb un de pes molt menor que el de la resta denvasos, essent a ms un i materiall molt
millor que per exemple el plstic PP o el porexpan.
- No comporta cap gesti de residus important, noms el reciclatge de la bossa.

Si ens fixem en les quatre categories principals (Ttaula 7 i Ffigura 3) es pot extreure el
segent.que:

13

Esgotament dels recursos abitics: Een aquesta categoria el principal impacte ve donat per la
producci de plstics (esgotament dels recursos naturals). L i que lalternativa T3 (dir que es) s la
que consumeix ms plstic, i, per tant, la pitjorms desfavorable.
Acidificaci: tamb es troba queE el major impacte el causa la producci dels plstics que generen
dixids de sofre i xids de nitrogen., cids per latmosfera. En aquest cas, lalternativa T? (...la
safata de porexpan) s la ms desfavorablepitjor. alternativa.
Eutrofitzaci: En aquesta categoria el major impacte s la gesti del residu, i concretament dins
aquesta categoria, el compostatge i cofermentaci de la matria orgnica. Els motius sn els
mateixos especificats en el cas dels enciams per a lla eutrofitzaci. En aquest cas, la producci de
porexpan i el dest final en un abocador tamb fantornen a fer que la lalternativa T? sigui la ms
desfavorablepitjor de les quatre, ja que qualsevol un abocador provoca uns lixiviats
concentratsarregats de en N i P [7]. Tot i aix, les difernciesa sn petites, ja que el major impacte
s el dest de la matria orgnica, el pes de la qual s igual per a tots quatre.
Canvi climtic: Een aquest cas el major impacte el tenen els productes utilitzats en les categories
alternatives T?de (...safata de plstic) i T? (...safata de porexpan) i la gesti del residu en dues
restants (T? I T?). De nou, Es torna a veure que el consum elevat de plstic en lalternativa T?de
safata de plstic fa que aquesta sigui la ms desfavorablepitjor en aquesta categoria.

4. CONCLUSIONS, RECOMANACIONS I TREBALL FUTUR

4.1 Conclusions
LACV comparatiu realitzat entre diferents alternatives de consum a lrea Metropolitana de
Barcelona mostra que:

La millor alternativa de consum pel que fa aels enciams s lenciam Iceberg.

La millor alternativa de consum pel que fa aels tomquets s el tomquet a granel.

Els processos amb ms impacte ambiental dins lestudi dels enciams sn, en aquest ordre: el
transport a Barcelona, la producci dels plstic per als envasos i la gesti dels residus. Mentre que
dins lestudi dels tomquets, els processos amb ms impacte ambiental sn: la producci del
plstic per als envasos i la gesti del residu.
Les conclusions que es desprenen dels resultats de lACV s quesn:
- Pper tal dea reduir limpacte ambiental cal consumirinvertir en productes locals, reduint la
distncia amb poc de transport fins a la zona de consum.: un transport com el de lestudi de
736 km, genera un impacte tant gran que les diferncies de pes entre les alternatives no
tenen cap importncia.,
- Iincrementarvertir en la recollida selectiva i el reciclatge del total dels residus generats dna
lloc aja que crea un impactes positius..,
- Lla relaci que t ms pes en limpacte ambiental i la generaci de residus s la de el pes
envs/pes producte consumit. P,
- per tant, per tal de reduir els residus, per tant, sha cal dinvertir en productes a granelNO
envasats, o b en productes on la relaci sigui la mnimams petita possible..,

14

- Eel consum daigua de neteja no t un impacte ambiental significatiu en els resultats finals
en comparaci amb la producci de plstics o la gesti del residu.,
- Eels processos que tenen ms impacte en la gesti del residu sn lenergia necessria pel
reciclatge, la cofermentaci.

4.2 Recomanacions
- Es recomana consumir responsablement: els resultats obtinguts demostren que . Un cop vistos
els resultats i poden afirmar que les principals causes dimpacte ambientale contaminaci sn
lenvasatge amb plstic i el transport. C, consumir responsablement consisteix enes basa en triar
aquells productes sense envasar, o amb envs ecolgic (reutilitzable, 100% reciclable, etc.) i,
sobretot, productes locals.
- Es recomana investigar en envasos ecolgics reutilitzables o intentar incentivar poltiques que
portin als fabricants i distribudors a adaptar-se a productes a granel.
- Es recomana investigar en compostatge casol. Aquest fet reduiria considerablement el cost de
gesti del residu de la part orgnica i lnic impacte del consum seria la utilitzacil daigua deper la
neteja.

4.3 Treball futur

A partir daquesta tesina es recomana com a treball futur:
- Ampliar lACV comparatiu de productes de consum considerant les dades que no shan pogut
obtenir i ampliant els lmits del sistema, per tal destudiar els impactes de la construccimanteniment-desmantellament de plantes de triatge, i daltres tecnologiesmetodologies de
reutilitzaci o reciclatge dels residus (que comporta efectes positius pel medi). Estudiar amb ms
profunditat els efectes dels processos unitaris que configuren la lnia de vida.
- Realitzar un ACV sobre els sistemes de reciclatge, com podrien ser una planta de compostatge
o una planta de triatge.
- Fer un anlisi de sensibilitat pels factors de caracteritzaci usats en lACV i comprovar la
importncia de la localitzaci. Sha de tenir en compte que els treballs per a la creaci dun sistema
de factors de caracteritzaci pel territori espanyol no estan gaire avanats.

- Seria interessant analitzar ms profundament les categories dimpacte que no shan incls a la
interpretaci del resultats. Buscar les dades necessries per saber quins sn els processos que les
generen i possibles solucions que es poguessin trobar.
- Es recomana realitzar ACV sobre els sistemes de reciclatge com podrien ser una planta de
compostatge o una planta de triatge com la de Gav.

15

5. REFERNCIES
[1] Dades ambientals de lEntitat Metropolitana de Barcelona www.dadesambientals.cat data de
visita: Febrer 2010
[2] UNE-EN ISO 14040. Gestin ambiental, Anlisis del ciclo de vida y Principios y marco de
referencia. Comit tcnico AEN/CTN 150 Gestin Medioambiental. (2006a), AENOR, Madrid.
[3] Young, S. i Vanderburg, H. (1994), Applying environmental Life Cycle Analysis to materials.
JOM, xx, 22-27.
[4] Web del departament de Medi Ambient
http://mediambient.gencat.net/ Data de vistia: Maig 2010

Habitatge

de

la

Generalitat

[5] http://www.consumoresponsable.org/ Data de visita: Juliol 2010

[6] Guine, J.B., Gorre, M., Heijungs, R., Huppes, G., Kleijn, R., de Koning, A., van Oers,L.,
Wegener Sleeswijk, A., Suh, S., Udo de Haes, H.A., de Bruijn, J.S., van Duin, R. I Huijbregts,
M.A.J. (2001), Life Cycle Assessment. An operational guide to the ISO standards, vol 1, 2 i 3.
Centre
of
Environmental
Science
Leiden
University
(CML).
Disponible
a:
[http://www.leidenuniv.nl/cml/ssp/projects/lca2/lca2.htm]
[7] Xarxa Temtica Catalana dACV. (2002), Llibre Didctic dAnlisi del Cicle de Vida. Coordinaci
i Edici de Rita Puig, amb la collaboraci del Departament de Medi Ambient i el Departament
dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Disponible a: [http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ipp/llibre_acv.pdf]
[8] Bravo, L. (2008) LAnlisi del Cicle de Vida de l'EDAR del Baix Llobregat Tesina final de carrera
de la Universitat Politcnica de Catalunya.

16