5º Llengua (Plan de Millora) SABER FER

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 5
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,
per a cinqu curs de Primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi
Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
ngels Campos Gonzlez
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Toni Cabo
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL
DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecci i muntatge: Fran Ameixeiras i Jorge Borrego.
Correcci: ngels Campos, Gemma Pasqual i Llusa March.
2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
EAN: 8431300224889
CP: 466748
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre daltres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 5
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. La comunicaci....................................... 9
2. Ls de g/gu i c/qu............................... 10
3. Els animals. El diccionari........................ 11
Unitat 2
1. El llenguatge i les llenges..................... 12
2. Ls de r i rr.......................................... 13
3. Les plantes. Paraules sinnimes............ 14
Unitat 3
1. El substantiu.......................................... 15
2. Ls de j/g i tj/tg................................... 16
3. El paisatge. Paraules antnimes............ 17
Unitat 4
1. Els determinants. Larticle...................... 18
2. Laccent................................................ 19
3. Les joies. Paraules polismiques........... 20
Unitat 5
1. Els pronoms personals.......................... 21
2. Les normes daccentuaci.................... 22
3. El circuit elctric. Paraules
homnimes........................................... 23
Unitat 6
1. Ladjectiu............................................... 24
2. La s sonora........................................... 25
3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat......... 26
Unitat 7
1. Graus de ladjectiu................................. 27
2. La s sorda............................................. 28
3. La Terra. El camp lxic........................... 29
Unitat 8
1. El verb. Arrel i desinncies..................... 30
2. Ls de la b............................................ 31
3. El relleu. Famlia de paraules.................. 32
Llengua 5
Unitat 9
PROGRAMA DAMPLIACI
1. El verb. Nombre i persona..................... 33

2. Ls de la v............................................ 34
Unitat 1.................................................. 56
3. L
oratge. Paraules primitives
i derivades............................................. 35
Unitat 10
1. El verb. Temps i mode........................... 36
2. Ls de l i ll........................................... 37
3.El parc aqutic. Paraules simples
i compostes............................................ 38
Unitat 11
1. Els temps verbals.................................. 39
2. Signes que tanquen oracions................ 40
3. El centre comercial. La prefixaci........... 41
Unitat 12
1. La primera conjugaci........................... 42
2. La coma................................................ 43
3. La botiga dantiguitats. La sufixaci....... 44
Unitat 13
1. La segona conjugaci............................ 45
Unitat 2.................................................. 58
Unitat 3.................................................. 60
Unitat 4.................................................. 62
Unitat 5.................................................. 64
Unitat 6.................................................. 66
Unitat 7.................................................. 68
Unitat 8.................................................. 70
Unitat 9.................................................. 72
Unitat 10............................................... 74
Unitat 11............................................... 76
2. Els dos punts........................................ 46

3. E
l poblat prehistric.
Unitat 12............................................... 78
Els sufixos diminutius............................. 47
Unitat 14
1. La tercera conjugaci............................ 48
2. Lapstrof.............................................. 49
3. L
a casa romana.
Els sufixos augmentatius....................... 50
Unitat 13............................................... 80
Unitat 14............................................... 82
Unitat 15............................................... 84
Unitat 15
1. Classes de verbs................................... 51
2. La contracci........................................ 52
Solucionari........................................... 86
3. E
l torneig. Els gentilicis.......................... 53
Llengua 5
Pla de millora
La comunicaci
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom
Data
1 Indica qu susa per a comunicar-se: llenguatge, senyal visual, senyal acstic o gest.
2 Relaciona cada concepte amb el significat corresponent.
All que es comunica.

Emissor
Persona que emet el missatge.
Receptor
Conjunt de signes usats per a comunicar-se.
Missatge
Mitj a travs del qual es produeix la comunicaci.
Codi
Persona que rep el missatge.
Canal
3 Analitza els elements de la comunicaci daquesta situaci.
Emissor
Hui comena
el festival
de cine.
Receptor
Missatge

Codi
Canal
REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.
La comunicaci pot ser verbal o no verbal. En la comunicaci verbal utilitzem el llenguatge
per a comunicar-nos. En la comunicaci no verbal utilitzem els gestos, els senyals visuals
i els senyals acstics o sons.
Els elements de la comunicaci sn lemissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Llengua 5
Ls de g/gu i c/qu
Nom
Data
1 Encercla de roig les paraules amb el so k de casa i de blau les que tinguen el so g de gat.
bagul
coma
esqu
gelat
mnega
fregir
cucurutxo
cirera
anguila
Ceclia
camisa
pigues
2 Completa amb g, gu, c o qu.
osset
es
elet
bar
tortu
itarra
ulleres
iosc
formi
es
can
ur
bal
3 Completa amb c o g. Fixat com sescriuen altres paraules de la famlia.
fan
fangar
ban
bancari
alber
albergar
san
sangons
lgi
lgica
tron
troncs

Per representar el so g de gat sescriu g davant de a, o, u i gu davant de e, i.
Per representar el so k sescriu c davant de a, o, u i qu davant de e, i.
Al final de paraula, el so k se sol representar amb c darrere de vocal tnica.
Darrere de vocal tona o de consonant, es pot representar amb c o g segons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
10
Llengua 5
Els animals.
El diccionari
Nom
Data
1 Observa la illustraci i subratlla les oracions correctes. Thas de fixar en les paraules
destacades.
La crvola protegeix el vedell.
Un ramat dabelles vola prop del rusc.
El llop ensenya el llobat a caar.
Una bandada docells vola cap al sud.
2 Corregeix les oracions incorrectes de lactivitat anterior.

3 Ordena les paraules segents tal com figuren en el diccionari.
vedell bresca udol granota ratol ovella belar rauc
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
4 Escriu la forma en qu hauries de buscar cada paraula en el diccionari.
girafes
acabava
boniques
obscurs
dtils
cantar
Llengua 5
11
El llenguatge i les llenges
Nom
Data
1 Llig aquestes oracions i marca les verdaderes.
Da!
Yes!
El llenguatge s lnic mitj de comunicaci dels humans.
S!
El llenguatge pot ser oral o escrit.
Oui!
Cap sser hum utilitza el llenguatge.

Nai!
Les paraules llengua i llenguatge sn sinnimes.

Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2 Escriu com s el llenguatge que sempra en cada cas: oral o escrit.
Joan, ja has acabat el treball

de plstica?
3 Escriu el nom de tres llenges que es parlen en cada lloc.
A Espanya
A Europa
Al mn

El llenguatge s un sistema de comunicaci que consisteix a combinar paraules per a formar
missatges. Pot ser oral o escrit.
La llengua s un conjunt de sons i paraules i una srie de regles per a combinar-los.
Tots els ssers humans utilitzen el llenguatge, per cada grup de parlants fa servir una llengua
distinta: angls, xins
12
Llengua 5
Ls de r i rr
Nom
Data
1 Marca la paraula ben escrita en cada cas. En acabant, subratlla les que tinguen el so de r forta.
rrdio
pera
roda
parraigua
carrossa
rdio
perra
rroda
paraigua
carossa
2 Relaciona cada paraula amb la descripci adequada.
terror
T r forta entre vocals i r suau al final.
parra
T el so r forta al comenament.
ram
T dues vegades el so r suau.
cirera
T una vegada el so r forta i dues vegades el so r suau.
enroscat
T el so r forta entre vocals.
roserar
T r forta darrere de consonant.
3 Ompli els buits daquestes oracions amb r o rr.
Els ca
Fe
agols han
an semp
Mon pa
En
ea
osegat les plantes de Pe
e som
iu quan camina pel ca
eplega les fulles del
ic s una pe
e.
sona molt aleg
ou
e del ja
d.
e.

La r pot representar un so fort (ric) o un so suau (cara).
Per representar el so de r forta, sescriu r al principi de paraula i darrere de consonant,
i sescriu rr entre vocals.
Per representar el so de r suau, sescriu sempre r.
Llengua 5
13
Les plantes.
Paraules sinnimes
Nom
Data
1 Relaciona. Qu s cada cosa?
rosella
espgol
tim
salze
lliri
lber
faig

ARBRE

clavell
camamilla

FLOR

xiprer
esbarzer

ARBUST

margarida
2 Completa amb la paraula que corresponga en cada cas.
Una salzeda s un lloc poblat de

Una
s un lloc poblat de roures.
Una
s un lloc poblat de faigs.
fageda
lbers
roureda
salzes
Una albereda s un lloc poblat d

3 Marca la correcta.
La mra s el fruit del tim.
La mra s el fruit de lesbarzer.
4 Copia canviant cada paraula destacada per un sinnim dels proposats.
descobertlavandacaminadaalzina
He trobat un niu de pardalets en una carrasca.

Far una passejada pel camp i collir espgol.

14
Llengua 5
El substantiu
Nom
Data
1 Encercla els substantius de cada oraci i indican el gnere i el nombre.
A la meua classe hi ha deu xiquets i catorze xiquetes.

femen, singular
Hi ha uns nvols molt negres sobre les muntanyes.

La meua germana mha regalat un llibre que t molts contes.

2 Escriu un nom com (C) i un de propi (P) en cada cas.
3 Encercla els substantius collectius.
equip
bosc
mosques
fulla
bandada
arbreda
gat
orquestra
amics
tecla
4 Ratlla els tres substantius que no sn abstractes.
home
tristesa
alegria
paella
esperana
mar

Els substantius sn les paraules amb qu anomenen persones, animals, coses, idees
o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen) i nombre (singular o plural).
Els substantius poden ser comuns o propis, individuals o collectius, i concrets o abstractes.
Llengua 5
15
Ls de j/g i tj/tg
Nom
Data
1 Ratlla la paraula mal escrita en cada cas i completa.
geni
mentjar
jaqueta
pentjadors
tgeni
menjar
tjaqueta
penjadors
Les paraules que he ratllat estan mal escrites perqu les grafies tj i tg noms

2 Completa cada paraula amb la grafia indicada de les que es proposen.
j/g
tj/tg
irafa
corre
ba
a
ju
oca
e
erm
pe
ada
udant
carrua
pi
pa
ama
e
3 Completa amb el singular o el plural, segons corresponga.
platja
llotja
mitges
esponja
lletges
pluges
enveges
taronges

En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb les grafies j, g, tj i tg.
Les grafies j i g poden aparixer al principi de paraula, desprs de consonant i entre vocals.
Sescriu j davant de a, o, u i g davant de e, i.
Les grafies tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Sescriu tj davant de a, o, u
i tg davant de e, i.
16
Llengua 5
El paisatge.
Paraules antnimes
Nom
Data
1 Troba cinc elements del paisatge i copials on corresponga.
: Extensi daigua dola envoltada de terra pertot arreu.
: Terreny poblat darbres silvestres.
: Corrent natural daigua.
: Zona de mar que sintrodueix a la costa.
: Conjunt de muntanyes ms o menys alineades.
2 Completa amb la qualitat adequada en cada cas.
fronds costerut abrupte profund

un bosc
un llac
un penya-segat
un cam
3 Relaciona cada paraula amb lantnima corresponent.
ample
gran
pujar
obert
entrada
tancat
estret
eixida
menut
baixar
Llengua 5
17
Els determinants. Larticle
Nom
Data
1 Classifica els determinants segents en la graella.
primera molts
aquest aquestes meua
el
algunes uns vint unes
les teus
Articles
Det.
Demostratius
Indet.
Possessius
Numerals
Indefinits
2 Escriu la forma correcta de larticle determinat (el, la, l, els, les).
pluja
dones
cam
estiu
peus
amics
riu
agulla
goma
flors
3 Completa amb la forma correcta de larticle indeterminat (un, una, uns, unes).
periodistes
pescador
tulipa
fulles

Els determinants sn les paraules que van davant dels substantius i els concreten o determinen.
Poden funcionar com a determinants larticle, els demostratius, els possessius, els numerals
i els indefinits.
Larticle s una classe de paraula que anuncia la presncia dun substantiu i nindica el gnere
i el nombre. Larticle pot ser determinat (el, la) o indeterminat (un, una).
18
Llengua 5
Laccent
Nom
Data
1 Copia cada nom separant-ne les sllabes i encercla. Quantes sllabes t?
marieta
llagost
mosca
5 sllabes
papallona
4 3 sllabes
2 3 sllabes
4 3 sllabes
2 Encercla la sllaba tnica de cada paraula.
casa
ordinador
malet
bscula
tmbola
retolador
slida
msica
roba
televisor
finestra
conferncia
3 Classifica les paraules anteriors que porten accent grfic.
Accent greu
Accent agut
4 Fixat en els accents i ratlla la paraula mal escrita en cada parell.
cabs / cabs bstia / bstia calcet / calcet mscara / mscara viol / viol
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona ms forta en una paraula s
la sllaba tnica. En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe grfic anomenat
accent grfic, que pot ser greu (`) o agut ().
La vocal a sempre porta accent greu. Les vocals i i u sempre porten accent agut.
Les vocals e i o poden portar accent greu o accent agut, segons com sonen.
Llengua 5
19
Les joies.
Paraules polismiques
Nom
Data
1 Llig i classifica les paraules destacades relacionades amb la joieria.
FIRA DE JOIERIA ARTESANA

Activitats programades:

Taller darracades.
Conferncia: Les joies: una elecci brillant.
Taller delaboraci danells amb pedres hexagonals.
Visiteu les parades de polseres massisses. Us encantaran!

Inscriviu-vos-hi en ladrea vadejoies@totluxe.com.
Qualitats dels materials
Tipus de joies
2 Escriu. De quin material s la medalla de cada esportista?
Primer lloc: medalla d

Segon lloc:
Tercer lloc:
3 Relaciona amb nmeros cada imatge amb la seua oraci.
En acabant, ratlla el que no corresponga en lafirmaci de ms avall.

1
Glria t un anell amb un brillant.
Cada
anell del tronc representa

un any de la vida de larbre.
polismica / antnima
un / diversos
La paraula anell s perqu
t significats.
20
Llengua 5
Els pronoms personals
Nom
Data
1 Subratlla de roig els pronoms personals forts i de verd els febles.
Maria vol que la pentine amb cua, com jo.

A nosaltres, ens agrada molt anar a la muntanya.
Ells arribaren tard i es van perdre el principi del concert.
Vosaltres us heu rentat les mans abans dagafar lentrep?
Guillem sempre diu que a ell no li fa por res.
2 Canvia les paraules destacades pels pronoms forts corresponents.
Sole i Marta arribaren abans que Andreu i tu.
Miquel i jo juguem ms b que Jaume i Biel.
Ferran i Estel no poden vindre si Paula no els porta.
3 Substitueix les paraules destacades per un daquests pronoms febles: les, li, el, els.
Cento va aprovar lexamen. Cento
va aprovar.
Trobars els xiquets al parc.
trobars al parc.
Has de dir a Leire que vinga.
has de dir que vinga.
Jo comprar les tomaques desprs. Jo
comprar desprs.

Els pronoms personals sn les paraules que serveixen per a anomenar els ssers o els objectes
sense utilitzar substantius.
Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona.
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols, mentre
que els febles sempre acompanyen un verb.
Llengua 5
21
Les normes daccentuaci
Nom
Data
1 Ratlla la paraula que no pertany a cada grup.
estrella pitxer angls ninot pantal anell
agudes

llibre vaixell taula farina crvol crrer
planes
tmbola prctica fsica trvol frmula tpica
esdrixoles
2 Marca lopci correcta en cada cas.
melo
boligraf
tobogn
camera
ambulncia
mel
bolgraf
tobogan
cmera
ambulancia
3 Llig i posa accent, si cal, a les paraules destacades.
Joaquim va punxar quan faltaven dos quilometres per a la meta.

Vosaltres anareu des dAlacant a Paris en avio?
Lamic del meu cosi treballa en una fabrica de carto reciclat.
Ramon diu que lexamen de matematiques era molt facil.

Les paraules saccentuen grficament seguint les normes segents:
Les paraules agudes sn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben
en vocal, en vocal seguida de -s o en -en i -in.
Les paraules planes sn les que tenen la penltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben
en consonant (excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in) i en diftong.
Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba tnica. Saccentuen
totes.
22
Llengua 5
El circuit elctric.
Paraules homnimes
Nom
Data
1 Escriu el nmero que correspon a cada element.
bombeta
interruptor
cable
caragol
descaragolador
4
pila
martell
2
5
clau
2 Completa amb els noms dels elements anteriors que necessites.
La
genera lenergia elctrica del circuit.
El
transporta lenergia elctrica.
La
sencn quan li arriba lelectricitat de la pila.
permet o interromp el pas de lelectricitat pel circuit.
3 Copia cada oraci canviant les descripcions entre parntesis per les paraules
homnimes adequades.
sol / sol
nou / nou
cigne / signe
El (gran ocell blanc) va anar cap a Mar quan ella li va fer un (senyal, gest).
Hui, a les (huit ms un) en punt, arribar el mestre (contrari de vell).
Pau estava all tot (sense companyia) prenent el (astre que ens fa llum i calor).
Llengua 5
23
Ladjectiu
Nom
Data
1 Encercla els adjectius que trobes en el text i indica a quin substantiu fan referncia.
Lavi Nicolau era un home menut i faener, amb una gran energia.
Sempre anava duna banda a laltra sense parar mai en torreta.
Des que tinc memria, el recorde amb boina, gaiato
i la cara plena darrugues. []
[Lavi] Vivia tot sol, en una casa diminuta i estreta, als afores
de la ciutat. Lenvoltava un hort on sembrava hortalisses,
per distraures, i tenia cura duns quants arbres fruiters.
FRANCESC GISBERT. Quantes rondalles!
2 Canvia el gnere dels adjectius segents.
bonic
forta
valent
clara
ampla
estret
alta
orgulls
3 Completa aquestes oracions amb els adjectius anteriors que hi vagen b.
que el cotxe no hi cap!
La porta de la cotxera s tan

Miquel s molt
: no t por de res!
Aquest riu sempre porta laigua ben

Sara est
El meu germ Manel s
dhaver guanyat el concurs de redacci.

com un pi.

Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius a qu
es refereixen. Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius que
acompanyen.
24
Llengua 5
La s sonora
Nom
Data
1 Ratlla les paraules que no tinguen el so de s sonora (casa).
sabata
roser
sorteig
arrs
ase
cinquanta
Llusa
polze
zelador
esps
cansat
zoolgic
2 Classifica les paraules que no has ratllat en lactivitat anterior.
Sescriuen amb s
Sescriuen amb z
3 Encercla lopci correcta en cada cas.
pinsell
rosella
zebra
tresor
calse
pinzell
rozella
sebra
trezor
calze
4 Ompli els buits daquestes paraules amb s o z.
Ro
Tere
a vol lhamburgue
a far on
Mentre esmor
a sense maione
e anys el dia quin

ava davall duna al
a ni enci
e de de
ina, I
am.
embre.
abel va sentir una m
ica estranya.

En valenci, el so de la s pot ser sord (sac) o sonor (casa).
Quan el so de la s s sonor es pot representar amb les grafies s i z.
Sescriu z al principi de paraula i darrere de consonant.
Sescriu s entre vocals.
Llengua 5
25
Lespai.
Sentit literal i sentit figurat
Nom
Data
1 Subratlla els noms de cossos de lespai i copials on corresponga.
De nit veig la Lluna

i em pare a observar;
i em sent molt menuda
com ara un carranc!
Estrelles fugaces
travessen pel mig.
De pressa, de pressa,
demana un desig.
Que immens que s lespai

tot ple de planetes,
satllits, estrelles
i un munt de cometes.
Vull ser astronauta

i lespai descobrir!
2 Relaciona per obtindre les definicions completes.
El sentit literal
s el significat que la paraula adquireix a partir del seu s expressiu.
El sentit figurat
s el significat habitual, el que la paraula t en origen.
3 Marca les oracions en qu les paraules destacades susen en sentit figurat.
Els astrnoms acaben de descobrir una nova estrella.

Aquella xica s Mar Saus, la nova estrella de la can.
Aquests xiquets sempre ajuden els pares amb les faenes de casa: sn unes joies!
Els pirates van furtar les joies de la reina i les van amagar amb la resta del bot.
4 Escriu oracions emprant la paraula sol en sentit literal i en sentit figurat.
26
Llengua 5
Graus de ladjectiu
Nom
Data
1 Digues a quin grau corresponen els adjectius daquestes oracions.
Mireia s altssima.
Anna s ms alta que Ivan.
Ivan s alt.
Grau
Grau
Grau
2 Escriu una comparaci dinferioritat, una digualtat i una de superioritat
amb ladjectiu gran a partir del dibuix.

TOA
BLARN
SAGEL
AVARIL
3 Escriu superlatius a partir daquests adjectius en grau positiu.
bo bonssim
ample
content
bell
trist
verd

El grau de ladjectiu indica la intensitat amb qu un sser o un objecte posseeix la qualitat
expressada per aquest adjectiu.
Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser
dinferioritat, digualtat i de superioritat.
Llengua 5
27
La s sorda
Nom
Data
1 Subratlla, en cada oraci, dues paraules amb el so s sorda.
El caador rescat la Caputxeta i lvia del llop.
Isabel passeja cap a la plaa.
La camisa t un bot solt i la butxaca esgarrada.
He vist un centpeus davall dun roser.
2 Completa escrivint la paraula amb s o ss que representa cada dibuix.
Qui ha dibuixat un
a la
de
La iaia ha fet un
Tinc una
de desdejuni amb
pintats.
es compon de ms de cent
El nostre
3 Ompli els buits daquestes paraules amb c o .
can
balan
antifa
iutat
irera
prn
ep
ca
ar
for
cal
otets
con
ut
ert
el
iri
4 Forma el plural seguint el model.
feli
felios
estru
auda
lla
gos
nas
nassos
barns
pas

El so de la s sorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c.
Sescriu s al principi i al final de paraula i al costat de consonant.
Sescriu ss entre vocals.
Sescriu davant de a, o, u i al final de paraula.
Sescriu c davant de e, i.
28
Llengua 5
La Terra.
El camp lxic
Nom
Data
1 Llig i encercla les paraules destacades seguint les indicacions.
roig: parts de la Terra
verd: qualitats climtiques
Llibreria TASTAMN
Illes i arxiplags
de la zona polar
La vida
als oceans
clids
Les plantes
tropicals
La fauna
del continent
afric
Adquireix els nostres llibres i participa en el sorteig de viatges fabulosos.
2 Ratlla, en cada cas, el terme que no corresponga.
mapa
mapa
mapa terraqi
plnol
maqueta
plnol
globus terraqi
maqueta
3 Marca. Qu s un camp lxic?
Un grup de paraules amb una arrel

comuna, com ara terra, terrestre,
terraqi, terrenal
Un grup de paraules diverses

relacionades amb un mateix tema,
com ara la salut: metge, curar, malalt...
4 Encercla les set paraules que pertanyen al camp lxic dels viatges.
avi
cassola
maleta
passatger
volar
hospital
turstic
creuer
mapa
mestre
Llengua 5
29
El verb. Arrel i desinncies
Nom
Data
1 Subratlla les formes verbals de cada oraci i classifica-les segons
com siguen.
Jo sc el major de quatre germans.
Els arbres han florit molt prompte enguany, no creus?
El terratrmol va fer que les parets de la casa caigueren.
Quan Sara va arribar al cine, la pellcula ja havia comenat.
El pare ja havia eixit de casa quan tu li vas telefonar.
Formes simples
Formes compostes
Formes perifrstiques
2 Copia cada forma separant-ne larrel i la desinncia.
vestim vest + im
pensreu
beur
riuria
parlarem
llegies
3 Escriu linfinitiu que correspon a les formes verbals de lactivitat anterior.

Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents formes
que poden ser simples, compostes o perifrstiques. El conjunt de totes les formes
dun verb sanomena conjugaci.
Cada forma verbal consta darrel i desinncia.
30
Llengua 5
Ls de la b
Nom
Data
1 Classifica les paraules segons la norma a qu responen.
comboi oblidar embenar amable cabut llobat tromba brillant rebut
Sescriu b
darrere de m
Sescriu b
davant de r i l
Sescriu b quan altres

paraules de la mateixa
famlia acaben en p
2 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules corresponents.
A Blai li fa mal el de tant de tocar el .
La volia comprar-se un barret .
Pau ha anat a la a tornar un .

Sescriu b en els casos segents:
Darrere de m.
Davant de r i l.
Quan altres paraules de la mateixa famlia acaben en p.
Llengua 5
31
El relleu.
Famlia de paraules
Nom
Data
1 Completa el text amb les paraules proposades.
barrancdescendirexplorarcongostosescaladors
Activitats del Centre Excursionista de Vilassal

Rfting. Una oportunitat per a
pels espectaculars
en bot pneumtic
del riu Profund.
Iniciaci a lescalada. Aprendrem amb

Barranquisme. Baixarem al llit del
professionals.
de la Foia.
Caminada. Recorregut tranquil que ens permetr

i conixer els pobles de la rodalia.
Aventurat amb nosaltres!
2 Escriu una oraci per a cada dibuix amb les paraules proposades.
piragistabolcar
senderistesexplorar
3 Escriu tres paraules de la mateixa famlia en cada cas.
explorar
sender
32
Llengua 5

El verb. Nombre i persona
Nom
Data
1 Segueix les indicacions i canvia el nombre daquestes formes verbals.
1a persona del singular: cante
1a persona del plural:
cantem
2a persona del singular: parlaves 2a persona del plural:

3a persona del singular: dir
3a persona del plural:
1a persona del plural: llegem
1a persona del singular:
2a persona del plural: batreu
3a persona del plural: callen
2 Completa amb el pronom personal adequat. Fixat b en la persona i el nombre del verb.
intente llegir, per
em molesteu amb tant de crit!
vols que
Carles,
Elisa s major que Sal i Pere:
passem a buscar-te?
t 12 anys i
en tenen 11.
3 Escriu les formes no personals que falten en la graella.
Infinitiu
Gerundi
Participi
cosir
cosint
cosit
desfer
netejant
batut
servir
jugat

Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural.
Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona.
Les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi.
Llengua 5
33
Ls de la v
Nom
Data
1 Ompli els buits daquestes paraules amb v o b.
tam
or
cam
con
it
em
rer
olic
gam
en
a
elat
con
en
iure
ejs
in
am
entor
icis
can
om
ra
2 Copia les oracions escrivint en imperfet els verbs destacats.
La novella es titula Lhome que canta a la dutxa.
Sempre que escolte els ocells, mentren ganes de xiular.
El pare mira la tele mentre la mare pinta un quadre.
3 Escriu el femen daquestes paraules.
nou
esclau
esportiu
blau
viu
detectiu
4 Completa aquests titulars amb la lletra corresponent: b o v.
Con
enci din
ril
mes da
entors durant el
La lluitadora iugosla
at
el com
a va guanyar
is en la federaci
Nous can
a
rasilera
esporti
La no
horaris
a bi
lioteca tindr millors

Sescriu v en els casos segents:
Darrere de n.
En limperfet dindicatiu dels verbs acabats en -ar.
Quan altres paraules de la famlia acaben en -u.
34
Llengua 5
Loratge.
Paraules primitives i derivades
Nom
Data
1 Marca la imatge que corresponga en cada cas.
El cel sha ennuvolat de sobte.
Ha comenat a plovisquejar.
El vent ha tirat tota la collita.
2 Ordena les paraules i forma oracions.
la El temperatura. mesurar per a termmetre serveix
indica del El vent. direcci penell la
llamps. El atrau parallamps els
pluvimetre mesura El pluja la que cau.
3 Escriu la paraula primitiva que correspon a cada paraula derivada.
assolellat
sol
granissar
ennuvolat
tronar
emboirat
diluviar
Llengua 5
35
10
El verb. Temps i mode
Nom
Data
1 Subratlla el verb, indica en quin temps est i transforma loraci seguint lexemple.
Temps present
Jo tinc un gos menut molt juganer.

futur
Jo tindr un gos menut molt juganer.
Laura anir a un concert de msica clssica.

passat
Tu explicares molt b la lli.

present
2 Relaciona amb el mode verbal que usaries per a expressar cada cosa.
una ordre afirmativa
INDICATIU
un desig
una possibilitat
un fet real
SUBJUNTIU
IMPERATIU
3 Encercla la forma verbal i escriu a quin mode pertany.
Joan viu a Canals.
Tant de bo arribe ja lestiu!
Pau, fes-te el llit!
Dem plour bastant.

Les formes verbals situen lacci en un temps (passat, present o futur), en relaci amb el
moment en qu es parla.
El mode dels verbs informa sobre lactitud del parlant davant dall que diu. Hi ha tres modes
verbals: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
36
Llengua 5
10
Ls de l i ll
Nom
Data
1 Relaciona i escriu les paraules amb ll que formes. Nhi ha dues amb cada comenament.
-enni
-ecci
-rgia
-egtim
-metre
-uminar
-ucinant
-aborar
all-
coll-
ill-
mill-
2 Marca la paraula ben escrita en cada cas.
satlit
liblula
balanc
gorila
satllit
libllula
ballanc
gorilla

El so simple de la l es representa amb l en qualsevol posici.
El so geminat de la l es representa amb ll en els casos segents:
- En les paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-.
- En les paraules acabades en -ella i -illa i els seus derivats.
- En altres paraules com satllit, pellcula, anullar, installar, intelligent
Llengua 5
37
10
El parc aqutic.
Paraules simples i compostes
Nom
Data
1 Encercla el verb que respon a cada definici.
Submergir-se en laigua cap i tot.
lliscar
cabussar-se
Descansar tranquillament, sense tensi.
cabussar-se
relaxar-se
Moures suaument per una superfcie que

esvara, com un lquid, un pendent
lliscar
llanar-se
Tirar-se, saltar de dalt a baix.
llanar-se
relaxar-se
2 Tria i copia la paraula correcta.
Matals
o flotador?
Socorrista
o monitor?

Tobogan
o trampol?

Socorrista
o monitor?

3 Relaciona i escriu paraules compostes.
salva
gotes
alta
taps
compta
vides
lleva
veu
4 Llig, endevina i obtindrs una paraula composta que sutilitza molt a lestiu.
Lombra que jo et faig

a lestiu et va molt b;
a la platja, a la piscina
i al parc aqutic tamb.
Sc el
38
Llengua 5
11
Els temps verbals
Nom
Data
1 Ratlla la forma intrusa en cada grup.
Passat
tenia era cant havia anat mengem conegu
Present
escoltem vols canten anirs riuen escrivim
Futur
voliahaur vingutcomprendrsaniremobrirhaureu vist
2 Copia aquesta oraci posant el verb en passat i en futur.
Lautobs arriba a les deu en punt.

3 Indica, seguint el codi, a quin tipus de temps pertany cada forma verbal.
Temps simple
vaig haver pagat
arribar
vam tancar
Temps compost
haveu arribat
hem pagat
tancava
Temps perifrstic
vau haver arribat
paguen
hagueren vingut
4 Explica la diferncia entre els temps perfets i els imperfets.

Els temps verbals sn els conjunts de les formes verbals que situen lacci en el mateix temps
i en el mateix mode.
Segons el moment en qu situen lacci, hi ha temps de passat, de present o de futur. Segons
els elements que els componen, hi ha temps simples, compostos o perifrstics. Segons com
presenten lacci, hi ha temps perfets o imperfets.
Llengua 5
39
11
Signes que tanquen

oracions
Nom
Data
1 Encercla de blau els punts i seguit, de verd els punts i a part i de roig el punt final.
El niu
Ahir vaig vore un niu en un arbre. Era menut i redonet. Semblava
un bolic de branquetes amb plomes enganxades.
Jo volia agafar-lo per ensenyar-lo als amics, per la mare
no em va deixar. Ella deia que algun ocell havia dedicat molt de
temps i esfor a construir-lo i que de segur que el mateix ocell o
un altre aprofitaria el niu ms duna vegada.
Potser t ra. A la primavera, quan els ocells tornen a aparellar-se,
anir a vore si el niu est ocupat.
2 Copia aquest text amb els punts i les majscules que calga. Obtindrs quatre oracions.
Anna i jo seiem juntes a classe ella t els ulls verds i els cabells negres i llisos s molt simptica
i divertida a ms, sempre majuda quan no entenc alguna cosa
3 Escriu els signes de puntuaci que falten en aquestes oracions.
Quina calor que fa hui
Qui tha donat aquest paper
Marina fa una lletra molt bonica

Quan vindrs a jugar a pilota
La cova s molt fosca. Quina por que fa

Crec que aquella s la teua cosina Magda

Per a indicar que una oraci acaba, utilitzem diversos signes de puntuaci.
Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.).
Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?).
Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe
dexclamaci o admiraci (!).
40
Llengua 5
11
El centre comercial.
La prefixaci
Nom
Data
1 Ratlla els cinc elements que no pertanyen al centre comercial.
perruqueria
zoolgic
escola
biblioteca
supermercat
garatge
botiga de roba
ajuntament
sabateria
autopista
cafeteria
joieria
2 Ompli els buits de cada oraci amb les paraules adequades.
aparadorplecridaneraabellidorsbarataofertes
Aquest supermercat sempre est

perqu fa bones
En aquesta botiga, la roba s
, per massa
per al meu gust.
daquesta pastisseria sempre hi ha
A l
uns dolos molt
3 Escriu paraules que signifiquen el contrari usant els prefixos im- o des-.
possible
fer
parell
muntar
mbil
tapar
pur
pintar
Llengua 5
41
12
La primera conjugaci
Nom
Data
1 Subratlla les formes verbals que pertanyen a verbs de la 1a conjugaci.
Ahir vaig comprar farina i vaig fer un pasts.

Hui fa bon dia, per els meteorlegs han dit que dem nevar.
Quan era menuda, la mare cantava en un cor.
A casa de lvia hem trobat un bagul que cont molts barrets antics.
2 Copia els verbs que has subratllat abans i escriu-ne les formes no personals.
Verb
Infinitiu

Gerundi
Participi
vaig comprar
comprar

comprat
comprant

3 Completa aquesta taula amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Present
Jo
cante
Imperfet
cantava
Futur
Condicional
cantar
Tu
Ell/Ella
Nosaltres
cantem
Vosaltres
Ells/Elles
cantaven
cantarien

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci. La majoria
de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
42
Llengua 5
12
La coma
Nom
Data
1 Encercla les comes i digues quina norma de ls de la coma exemplifica cada nota.
B
Estimat Manel,
Ma tia Olaia t facilitat
Telefonam i et contar
per als idiomes.
les ltimes novetats
Ja sap parlar langls,
en lassumpte dels
el grec, el francs
contractes.
i litali. Ara est
Una abraada,
aprenent el basc.
C
Marta i Andreu,
els meus vens,
volen aprendre alemany.
Per aix han decidit
anar-sen a viure a Berln
una temporada.
Arnau
A

B
C
2 Posa coma on calga.
Pepet lamic del meu fill toca el tabal en la colla del poble.
Vs a la carnisseria i compra conill pollastre vedella i dues hamburgueses.
A Ral i Fina els meus cosins els agrada el tenis el bsquet i els escacs.
La mestra de Tomeu Vicenta ha guanyat el concurs de literatura.
Andreu Ivan Tara i Haila sn companys de classe des de menuts.

Sescriu coma (,) en els casos segents:
Per separar els elements duna enumeraci.
Per fer un aclariment dins duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci i del comiat.
Llengua 5
43
12
La botiga dantiguitats.
La sufixaci
Nom
Data
1 Encercla els cinc objectes que podries trobar en una botiga dantiguitats i escriu-ne els noms.

2 Ordena les sllabes i completa les oracions amb els noms doficis que formes.
DO RES RA TAU RA
POR TRANS TA TIS
ven objectes antics a la seua botiga.
La
repara els danys que ha patit la pintura.
El
descarrega el moble antic amb cura.
QUA TI RI AN
3 Utilitza el sufix adequat per a completar cada paraula.
-ista-ada--era-er-s-eria-et
44
tass
T molta fama. fam
Tassa gran.
Qui reparteix les cartes. cart
Qui transporta coses. transport

goss
Lloc on venen sabates. sabat
Conjunt de gossos.
Quadre menut. quadr
Arbre que fa prunes. prun
Llengua 5
13
La segona conjugaci
Nom
Data
1 Encercla la forma correcta de linfinitiu que correspon a cada verb.
escrivia
rebia
batem
escriureescrivir
correrem
recibirrebre
has sabut
batrebatir
interromps
corrercrrer
sabresaber
interrompreinterromper
2 Completa cada temps amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Tmer, present
tem,
Saber, imperfet
, sabia, sabem,
, creur,
Rebre, passat simple reb, reberes,

creur,
Creure, futur
, temeu,
3 Escriu les formes de futur i condicional de cada verb.
Debatre
Futur
Debatre
Condicional
Nixer
Futur
Nixer
Condicional

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugaci. Segons
lacabament de linfinitiu, els verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer o com batre.
Llengua 5
45
13
Els dos punts
Nom
Data
1 Escriu els dos punts on calga i indica si introdueixen enumeracions anunciades
o citacions exactes.
Quan va arribar li va dir Per qu no vingueres ahir?.
Comprar algunes coses peix, carn, fruita i verdures.
Quan es fan les onze, la mestra diu Tots al pati!.
Vindran a sopar uns amics Guillem, Roser, Albert i lvar.

2 Escriu una enumeraci anunciada a partir de la llista. Usa la paraula en negreta
per a introduir-la i no oblides els dos punts ni les comes necessries.
PASTS DE POMA
Ingredients
- pomes
- mantega
- pasta fullada
- melmelada
El pasts de poma es fa amb aquests
3 Escriu una oraci per a explicar el que passa entre la mare i el fill. Has dusar els dos punts
i les cometes per a introduir les paraules dels personatges.

s que he caigut
en un bassal.
La mare
Roger,
qu tha
passat?
,
i el fill

Sescriuen dos punts (:) en els casos segents:
Per introduir una enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.
46
Llengua 5
13
El poblat prehistric.
Els sufixos diminutius
Nom
Data
1 Encercla en cada cas la paraula que corresponga.
Habitatge de cada famlia del poblat.
cabanya
magatzem
Lloc on es guardaven els ramats.
tanca
estable
Lloc on es guardaven les collites.
teler
magatzem
Element que envolta i protegeix el poblat.
tanca
atifell
2 Completa cada oraci amb la paraula adequada.
atifells arpons llances teler
Els caadors es preparen per abatre el mamut

amb les
El teixidor utilitza un
per a teixir teles.
Lartes fabrica
de fang per a guardar-hi aliments.
Els joves han anat al riu a pescar

peixos amb uns
3 Encercla les paraules amb sufix diminutiu i anota les paraules de qu provenen.
Vola, vola, abelleta,

que hui fa molt bon airet,
i preparam la meleta
que jo em pose en el suquet.
Llengua 5
47
14
La tercera conjugaci
Nom
Data
1 Classifica els verbs segents segons la conjugaci a qu pertanyen.
dormiraparixerbeurecanviareixircobrircrrertossir
donarvolerpagarcaarprendrevestircentrar
1a
2a
3a
2 Ratlla la forma verbal incorrecta en cada cas.
El iaio no hi
sent / senteix
Vigila lolla i quan laigua
b de lorella dreta.
bullisca / bulla
, ja hi pots posar larrs.
Si has darribar tard, avisa els pares perqu no

Demanar a la mare que em
paten / patisquen
cosisca / cusa aquest bot.
3 Escriu el verb de la 3a conjugaci representat.

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci. Molts verbs
de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir; daltres segueixen el model de patir
i afigen -isc o -eix en algunes persones.
48
Llengua 5
14
Lapstrof
Nom
Data
1 Escriu davant de cada paraula la forma de larticle (el, la o l) corresponent.
casa
home
jard
arbre
amiga
balena
aigua
perol
ungla
espai
elefant
llapis
2 Ratlla lopci incorrecta en cada cas.
IO
un potet diogurt
un camp ple dherba
un munt de arena
un flasc de iode
un potet de iogurt
un camp ple de herba
un munt darena
un flasc diode
3 Copia cada oraci corregint dos errors dapostrofaci.
Montse, la amiga de la mare, s conductora de autobusos.
El meu cos Robert estudia a lUniversitat de Alacant.
En lalfabet, lela va sempre davant de lema, lvar!

Els articles el i la i la preposici de sapostrofen (l, d) generalment davant duna paraula que
comena en vocal o en h. Per hi ha algunes excepcions:
Larticle la no sapostrofa davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones.
Ni els articles el i la ni la preposici de sapostrofen davant de paraules que comencen
en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Tampoc sapostrofen la i de davant del nom de les lletres.
Llengua 5
49
14
La casa romana.
Els sufixos augmentatius
Nom
Data
1 Observa i completa el text triant, en cada cas, la paraula adequada de cada grup.
menjadorpatiestany
recolzatsagenollatasseguda
mosaicmarbrefusta
Una escena domstica

Aquesta s la casa dels Octavis, a Roma. Podem vore lamo i un amic cmodament
al
Has vist quin
, gaudint dels plats que els ofereix el servent.

tan bonic hi ha al terra?
Tamb podem vore el
, decorat amb esttues de

a terra, jugant amb un cavallet de
El fill de la famlia est

mentre sa mare,
a la vora de l
, el vigila.
2 Copia canviant les expressions destacades per substantius formats amb els sufixos
augmentatius -ot/-ota o -s/-assa.

Claudi t una pilota molt gran.
El mestre duia un llibre enorme.
Els romans rics tenien cases immenses.
50
Aquells rics duien una vida molt bona.
El gladiador era un home molt gran.
Llengua 5
15
Classes de verbs
Nom
Data
1 Escriu linfinitiu que correspon a cada verb i encercla larrel en les dues formes.
jugue jugar
alcem
temeu
sentia
busques
pugem
meng
canta
reg
2 Resol aquestes qestions sobre els verbs anteriors.
Has observat, en algun cas, canvis en larrel? Anota les consonants que alternen.
Marca lopci correcta. Els canvis de consonant en larrel que has observat
sn deguts simplement a les normes ortogrfiques (sescriu davant de a, o, u
i c davant de e, i; sescriu j davant de a, o, u i g davant de e, i, etc.).
indiquen que aquests verbs no segueixen els seus models de conjugaci.
Els verbs que presenten variacions com les que hem vist, sn regulars o irregulars?
3 Escriu la primera persona del singular del present, el passat simple i el futur dindicatiu,
compara-les i digues si els verbs sn regulars o irregulars.

trobar
Trobe, trob, trobar. s un verb regular.
voler
debatre
eixir

Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten les mateixes desinncies
que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs que no compleixen alguna daquestes dues condicions sn irregulars.
Llengua 5
51
15
La contracci
Nom
Data
1 Llig aquestes oracions i encercla les contraccions que hi trobes.
Als mesos de primavera fa goig passejar pel camp.

Dels set germans, sis estudien msica al conservatori municipal.
Quan vingues de ca lvia passa pel supermercat.
Pels carrerons del barri vell no cap ni una bicicleta.
2 Ompli els buits amb la combinaci adequada.
al a l als del de l dels pel per l pels
Joan sempre torna a casa

Anem
carrer
Om.
cine o lloguem una pellcula

estiu, magrada anar amb bici
El museu va donar
videoclub?
camins
xativins els fssils trobats
horts.
historiador.
3 Escriu cada grup en singular o en plural, segons que corresponga.
els homenatges als ancians
el cotxe de loncle
les atencions dels infermers
el passeig per lhort

Generalment, quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles el i els,
suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Aquest fenomen sanomena
contracci.
Si larticle el sha dapostrofar (l) amb la paraula segent, no es fa la contracci:
a l, de l, per l.
52
Llengua 5
15
El torneig.
Els gentilicis
Nom
Data
1 Encercla la paraula equivocada en cada oraci i copia-la substituint el mot erroni
per un daquests que et proposem.

cavalclluitavencolpejaplaudia
Els cavallers cantaven per aconseguir fama i lamor de les dames.
El pblic dels tornejos avorria molt els cavallers que hi participaven.
El cavaller Negre pint el cavaller Groc amb la maa i el va fer caure del cavall.
El marqus puj al cavall i camin sense descans fins al castell del rei.
2 Observa i completa el nom dels objectes que du el cavaller.
1
3
5
1
C
S
2
3
M
S
4
5
3 Completa amb el nom de la localitat que correspon a cada gentilici.
Marc s sagunt. s de
Murta s alzirenya. s d
Irina s romanesa. s de
Hassan s marroqu. s del
Jordi s alcoi. s d

Marie s parisenca. s de

Liang s xins. s de la
Pietro s itali. s d
Llengua 5
53
Programa
dampliaci
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig aquest text sobre comunicaci animal i resol les qestions posteriors.
Animalades
El llenguatge s una forma de comunicaci exclusiva
dels humans. Els animals tamb es comuniquen per no usen
el llenguatge. Llavors, com ho fan? Doncs, fonamentalment,
emprant senyals visuals i acstics. Les abelles, per exemple,
indiquen a les companyes la localitzaci duna flor mitjanant
una dansa. El tipus de moviments i la durada indiquen
la proximitat o llunyania de la flor i la seua situaci respecte
del sol. Els dofins, en canvi, combinen senyals visuals (salts
de diferents tipus) i acstics (sons duna varietat infinita,
com ara xiulits, roncs...).
Quin tipus de senyals fan servir les abelles per comunicar-se?

Quins tipus de senyals fan servir els dofins?
Quina diferncia hi ha entre la manera de comunicar-se dels humans i la dels animals?
Explica-ho comparant els elements que usen per a comunicar-se els uns i els altres.

2 Relaciona i coneixers altres sistemes de comunicaci de les persones.
Braille
jeroglfic
llenguatge de signes
56
Llengua 5
Sistema descriptura en qu els conceptes

es representen amb dibuixos.
Codi basat en gestos i senyals visuals fets
amb les mans i altres parts del cos.
Sistema de lectura i escriptura en qu cada
lletra es representa amb un conjunt de punts
en relleu.
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Observa la imatge i marca lafirmaci verdadera.

Hola Ximo!
Com va?
En un text oral, lemissor i el receptor

han de coincidir en el temps, s a dir,
en el moment en qu es comuniquen.
En un text oral, lemissor i el receptor
han de coincidir en lespai, s a dir,
han destar junts en el mateix lloc.
4 Encercla els casos en qu sutilitza el llenguatge escrit.
correu electrnic
videoconferncia
xat
bloc
5 Llig la norma i completa les paraules de ms avall amb c o q.
Generalment, el so k es representa amb c davant de u, per sescriu amb q davant

de ua si el grup forma part de la mateixa sllaba.
es
ut
___uaranta
uadern
pell
___uiner
ula
__uadre
uadra
va___una
Llengua 5
57
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre les llenges i resol les qestions posteriors.
En famlia
Saps que les llenges, com els humans, sagrupen en famlies
segons les semblances que presenten? La nostra, per exemple,
sagrupa amb daltres com el castell, el portugus, el francs,
litali i el romans en la famlia romnica. Es tracta de llenges
que tenen com a origen o llengua mare el llat. Per aix, litali
i el valenci, posem per cas, sn ms semblants que litali
i langls, perqu langls i lalemany pertanyen a una altra
famlia: langlogermnica.
De quina llengua procedeixen les llenges romniques?

Quines llenges romniques saps parlar?
Un valenci que no spia una altra llengua, amb qui sentendr ms fcilment, amb un portugus o
amb un alemany? Per qu?

2 Copia al seu lloc les paraules proposades. En acabant, pinta les columnes de les llenges
romniques.
livre po mano foot sohn braccio
Angls
Francs
Portugus
arm
bras
brao
pied
bread
58
Llengua 5
Alemany
arm
piede
fub
pane
brot
livro
libro
buch
figlio
pain
book
Itali
son
fils
filho
hand
main
mo
hand
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Indica de quina comunitat dEspanya s cada una i qu parla. Desprs, respon.
Eskerrik
asko!
Grazas!
s de
i parla
s del
i parla
Quina de les dues llenges anteriors no deu ser romnica?

4 Llig la norma i encercla les paraules de ms avall en qu la r sona forta.
Generalment, la r entre vocals representa el so r suau (cara) i la rr representa

el so r fort (parra). Ara b, en alguns casos la r entre vocals representa el so r fort:
Quan va darrere de guionet, en les paraules compostes (penja-robes).
Quan va darrere dun prefix com ara anti-, auto-, co-, contra-, multi-, pre-,
semi- (antireglamentari).
paret
vorera
antirbic
contrari
coregnar
mata-rates
matria
multiracial
prerom
semirgid
porta-rotllos
autora
girar
coral
contrareforma
autoretrat
Marina
Vila-real
Alerta! No totes
les paraules
contenen prefixos.
5 Escriu la lletra que ocupa cada posici en lalfabet.
15
20
15
18
14
15
12
18
14
15
12
6 En la paraula anterior, pinta de roig la r que sona forta i de blau la que sona suau.
Desprs explica en qu s especialista aquest metge.

Llengua 5
59
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre el gnere dels substantius i resol les qestions posteriors.
Uns substantius curiosos

Normalment, el gnere femen es forma afegint
al mascul sufixos com -a, -na o -essa. Aix,
de carnisser, tenim carnissera; de cos, cosina,
i de jutge, jutgessa.
Per hi ha alguns substantius que tenen el femen com a forma principal
i s el mascul el que es forma afegint el sufix -ot al femen. Aix, el mascul
de llebre s llebrot i el de perdiu, perdigot.
Com es forma el femen dun substantiu?

Per qu sn especials substantius com llebre o perdiu?

Forma el mascul daquestes paraules afegint -ot.

guatla
bruixa
nina
abella
2 De vegades, les paraules tenen significats diferents quan canvien de gnere. Relaciona cada
grup amb el significat corresponent i ho comprovars.
60
una clau
Manera de disposar els objectes segons una regla determinada.
un ordre
Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu
el salut
una ordre
un clau
Manament, instrucci que cal seguir.
la salut
Instrument que serveix per a obrir una porta, una caixa
Llengua 5
Tija metllica que es clava en una fusta o en la paret.

Estat del cos en qu no hi ha malalties i tot funciona b.
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Fixat en els models i escriu el plural dalguns substantius acabats en -s.
En afegir -os,
doblen la -s
En afegir -os,
no doblen la -s
pasts
pastissos mesos

mes
rus
avs
succs
autobs
tros
perms
cabs
francs
4 Altres paraules acabades en -s no varien en nombre. Escriu el plural en cada cas.
un cactus
dos
un llapis molts
un globus quatre
un atles uns
5 Llig la norma i completa les paraules amb j o g. Consulta el diccionari, si cal.
El so g de gelat es representa amb j i amb g.

Sescriu j davant de a, o, u (pluja, jove, ajuda).
Sescriu g davant de e, i (genoll, gil). Tanmateix, sescriu j davant de e en els grups -jecc-
i -ject-, en alguns noms propis i en paraules com majestat, jeroglfic
ob
ecte
con
elat
apons
se
ell
ma
estus
eni
in
ecci
ssica
uliol
ess
eroglfics
afe
ir
eremies
re
irar
sub
Llengua 5
ecte
61
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre ls de larticle i resol les qestions posteriors.
Amb nom propi

En algunes llenges, com el castell, s incorrecte i considerat
vulgar ls de larticle davant dels noms propis de persona.
En canvi, en la nostra llengua es pot usar larticle davant
dels noms propis de persona en contextos familiars. A ms,
els noms propis de lloc tamb poden anar precedits de larticle:
totes les comarques valencianes el porten (lHorta, la Ribera,
lAlcoi, la Plana Alta...) i els noms dalguns pobles, com
lAlcdia o la Pobla del Duc, tamb el requereixen.
Pel que fa a ls de larticle davant dels noms propis de persona, quina diferncia hi ha entre
el valenci i el castell?

Quan es pot usar el nom propi de persona amb larticle?
Quins altres noms propis poden portar larticle davant?

En quina comarca vius tu?
2 Copia substituint cada lletra destacada per lanterior en lalfabet i descobreix noms de pobles
amb article.
Empar viu a mb Mmptb ef Sboft.
Guillem vol visitar fm Qvjh ef Tboub Nbsjb.

Jaume va nixer a mb Wjmb Kpjptb.
62
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Tamb susa larticle davant dalguns noms de pasos, continents o zones geogrfiques.
Escriu el, la, l, els o les, segons que corresponga.
Xina
ndia
Marroc
Regne Unit
Per
Jap
illes Balears
Brasil
Costa dIvori
Arbia Saudita
Amrica del Sud
Estats Units
4 Llig la informaci segent i posa laccent obert o tancat sobre les vocals destacades en les
paraules de ms avall.
Laccent grfic sobre la e i la o pot ser obert o tancat.
Molt sovint, si la e o la o estan en una paraula plana o esdrixola que cal accentuar, hi
posarem laccent obert (cllula, harmnica).
Generalment, si la e o la o estan en una paraula aguda que cal accentuar, hi posarem
laccent tancat (xins, esbs).
ciencies
deposit
solid
cafe
caloros
copia
satellit
frances
colonia
polemic
tornare
canto
paciencia
perdua
atomic
5 Posa laccent a les paraules de cada grup seguint les indicacions.
Sn agudes amb accent obert
pero aixo allo

perque arros Novetle
Sn planes amb accent tancat
estomac correr erem

ereu ocorrer temer creixer
Sn esdrixoles amb accent tancat
esglesia tombola gondola

polvora formula
6 Tria una paraula de cada grup de lactivitat anterior i escriu-hi una oraci.

Llengua 5
63
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre una utilitat especial dels pronoms en plural i resol les qestions posteriors.
Nosaltres
pensem
Falsa modstia
Thas fixat que hi ha textos firmats per un nic autor,
per que usen la forma nosaltres en lloc de jo? Usen
sempre els verbs en plural (pensem, hem observat,
descobrrem) encara que qui parle siga una nica
persona. Es tracta duna tcnica molt habitual en textos
formals, com ara articles cientfics, treballs de classe...
Aquesta forma de plural sanomena plural de modstia.
Si tu tamb utilitzes aquesta tcnica, fars uns treballs
excellents, modstia a part.
En qu consisteix el plural de modstia?

En quin tipus de textos se sol emprar?

Marca. Quin dels dos textos usa el plural de modstia?
Les revisions oftalmolgiques

Per Elisa Badia
Aquest estudi ens permet concloure
que la pantalla de lordinador pot ser
molt perjudicial per a la vista.
Les revisions oftalmolgiques

Per Pere Saus
Aquest estudi em permet conclou
re
que la pantalla de lordinador pot
ser
molt perjudicial per a la vista.
2 Copia el text fent servir el plural de modstia.
He analitzat moltes llepolies i puc afirmar que aporten pocs elements nutritius. En canvi, poden causar
cries i obesitat. Per aix recomane consumir-ne poques.

64
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Marca i copia la paraula correcta. Si cal, consulta el diccionari.
xandall
rptils
ftbol
olimpiades
xndall
reptils
futbol
olimpades
tulipa
xclet
heroi
atmosfera
tulip
xiclet
hroi
atmsfera
4 En cada oraci hi ha dues paraules que noms es diferencien per laccent. Encercla-les
i copia cada una davant de la definici corresponent. Si cal, consulta el diccionari.

Es veu que aquesta dona s cantant dpera.
Verb ser.
Pronom feble.
Els meus germans sn molt dormidors; sempre tenen son.

Ganes de dormir
Verb ser.
El meu gat passa el dia fent: Mu, mu!.

Possessiu.
So que fa el gat.
Hi ha pl del gos pel sof; es veu que shi ha gitat damunt.

Contracci.
Cada un dels filaments que cobreixen la pell dels mamfers.
Llengua 5
65
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns adjectius especials i resol les qestions posteriors.
De tots els colors

Hi ha alguns adjectius que indiquen color i que procedeixen
dun substantiu. Generalment es tracta de noms de flors,
com ara rosa, lila, fcsia; per tamb de noms daliments,
com ara taronja i salm, o de minerals, com ara plata,
maragda, turquesa La particularitat que presenten
aquests adjectius s que sn invariables, s a dir, no
canvien de gnere ni nombre: una camisa taronja, un jersei
taronja, uns calcetins taronja...
Ja veus que dadjectius, nhi ha de tots els colors!
Quins adjectius que indiquen color sn invariables? Posan dos exemples.

Coneixes altres adjectius daquest tipus? Escriu-ne dos a partir dels dibuixos.
ss
Escriu el color en el gnere i el nombre corresponent.

blau
66
un biquini
fcsia
un mocador
groc
una capa
salm
una camiseta
blanc
un abric
Llengua 5
unes sabates

una falda
uns impermeables

uns pantalons
uns calcetins
PROGRAMA DAMPLIACI
2 Subratlla els adjectius del text, copials i indica el substantiu que modifiquen.
Postals
A la caseta del Palmar, lolor de taronja ho envaa tot. Encara
ho recorde com si fra ara: matins assolellats nadant a la bassa,
vesprades caloroses dormint a lombra de la figuera i... sobretot
aquells cels taronja quan el sol es ponia, com els que eixien en
les postals que els turistes anglesos compraven.
Fixat en la paraula taronja i marca. De quina classe de paraula es tracta en cada cas?
lolor de taronja
substantiu
adjectiu
verb
aquells cels taronja
substantiu
adjectiu
verb
3 Subratlla les paraules que continguen s sonora i completa la norma.
La saviesa s vida del cor
i llum de la vista.
De riquesa i bondat,
la meitat de la meitat.
Pobresa
no s baixesa.
Els substantius derivats dadjectius amb el sufix -esa sescriuen amb __. Per exemple,
de ladjectiu savi o
de ladjectiu ric.
Forma substantius acabats en -esa a partir daquests adjectius.

bell
cert
pllid
rpid
dur
lleuger
ferm
sord
madur
4 Combina el verb posar amb els inicis segents i escriu els verbs resultants.
Tots tenen el so s sonora.

ex-
re-
su-
im-
pro-
o-
exposar
Llengua 5
67
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre els superlatius i resol les qestions posteriors.

Uns mots
ptims!
En grau superlatiu
En la nostra llengua el superlatiu sol formar-se de dues
maneres: el ms + adjectiu (el ms simptic) o afegint
la terminaci -ssim a ladjectiu (simpatiqussim).
Per, a ms, conservem alguns adjectius que sn
superlatius procedents directament del llat. Per exemple,
podem dir ptim, en lloc de bonssim, o pssim, en lloc
de ronssim. Aquestes formes originries del llat et
seran molt tils per als textos ms formals i tajudaran a
comprendre conceptes matemtics com ara mxim i mnim.
Com es forma normalment el superlatiu?

Per a qu serveix el grau superlatiu dels adjectius?

Relaciona cada superlatiu dorigen llat amb la construcci equivalent.
mxim
el ms menut
nfim
el ms gran
suprem
el ms alt
mnim
el ms baix
Els adjectius que hi ha ms avall tamb sn superlatius. Consulta, si cal, el diccionari,

i explica el significat de cada un.
pauprrim
68
Llengua 5
celebrrim
PROGRAMA DAMPLIACI
2 Llig el text, subratllan les paraules acabades en -essa i marca lafirmaci correcta.
Una alcaldessa molt poderosa

Pocs dies abans de les eleccions, laspirant a
lalcaldia de Vallverda va fer un discurs a la plaa
de la deessa Atena i digu:
Us promet que construir un pont.
La metgessa del poble, que estava molt atenta
al discurs, va cridar:
Per, senyora, si ac no tenim riu ni barranc!
I la futura alcaldessa va respondre:
No patiu, que tamb els far.
La terminaci -essa

transforma mots masculins
en mots femenins.
La terminaci -essa

transforma els adjectius
en substantius.
3 Aplica la norma anterior i forma el femen daquests substantius.
comte
jutge
poeta
duc
tigre
sacerdot
4 Ompli cada buit dels titulars amb la terminaci adequada. Obtindrs paraules amb el so s sorda.
-gressor -pressor -missora -missi -pressi -gressi
Un xiquet presencia una a
en un parc
fou detingut ahir a les 15.30 al carrer de Baix de Valncia.
La
Tallen le
duna rdio comarcal
no tenia els permisos necessaris per la seua activitat.
Le
Lamo duna impremta dAlacant publica un llibre sobre ovnis

Lim
, molt interessat en el mn dels aliengenes, ha decidit
llanar el llibre al mercat amb una im

de 1.000 exemplars.
Llengua 5
69
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre conjugacions i resol les qestions posteriors.
Unes terminacions enganyoses

Reconixer la conjugaci a qu pertany un verb s ben fcil:
nhi ha prou de fixar-se en lacabament de linfinitiu (-ar,
-er/-re, -ir). Per i si el verb no acaba en cap daquestes
terminacions o t una terminaci enganyosa? Per exemple,
dur no acaba en cap de les terminacions anteriors i dir acaba
com els verbs de la 3a conjugaci. No obstant aix, ambds
pertanyen a la 2a conjugaci, ja que es conjuguen com alguns
verbs daquesta conjugaci. Que curis, veritat?
Digues quantes conjugacions hi ha en valenci i quines sn.

Explica per qu dur i dir sn de la 2a conjugaci.

Fixat en el model i escriu el present dindicatiu dels verbs dur i dir.
RIURE
DUR
DIR
duc
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen
2 Escriu linfinitiu de cada forma i la conjugaci a qu pertany.
Forma
vaig
batem
sn
tossiu
voldria
Infinitiu
Conjugaci
70
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Ompli els buits de cada missatge amb la sllaba adequada.
bol
bo
ba
Robert, mhe comprat

ro
una
nova en
bas
bi
bil
Pau, vaig a sopar
Marta, tardar a arribar
amb uns amics
a casa: ha
cos.
tiga
un cami carregat de
del centre. Ja vors
Si vols alguna cosa,
com tagrada!
tocam a aquest
m
cat
gues i la
carretera est tallada.
4 Llig la norma i escriu tres paraules ms de cada famlia que la complisquen.
Generalment, les paraules de la mateixa famlia mantenen les grafies. Aix, si abella
va amb b, tamb van amb b abellot, abeller, abellar, abellerol
barba,
barca,
bassa,
5 Tria el verb que falta en cada refrany i escriu-lo en la forma que corresponga.
sembrar
treballar
alabar
trobar
Qui de jove no
de vell dorm a la palla.

No t
que
tu,
que no et creur ning.
Al setembre, qui tinga llavor
Tal fars,
tal
Llengua 5
71
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre un s especial de les persones verbals i respon a les preguntes segents.
Em podria dir
quina hora s?
Una segona que s tercera

Quan diem: Em podria dir quina hora s?, ho preguntem a
alguna persona que tenim davant, no a una tercera persona;
per tant, el ms normal seria emprar el verb en segona
persona. Llavors, per qu usem la tercera persona? Doncs
perqu quan ens adrecem a una persona major o a alg que
no coneixem, li parlem de vost, i el tractament de vost /
vosts requereix ls de la tercera persona en singular i en
plural. Per aix diem Vost sap molt i no *Vost saps molt.
Quan usem el tractament de vost o vosts?

Quan parlem amb alg que coneixem.
Quan parlem amb alg que no coneixem o amb una persona major.
A quina persona fan referncia en realitat els pronoms vost i vosts?
A la segona, la que tenim davant en una conversa.
A la tercera, la que no est present en la conversa.
Amb quina forma verbal cal usar vost i vosts?
Amb la 2a del singular i del plural, respectivament: vost vols, vosts voleu.
Amb la 3a del singular i del plural, respectivament: vost vol, vosts volen.
2 Aquest anunci utilitza el tractament de vosaltres. Reescriu-lo usant el tractament de vosts.
Benvolguts clients,
Si voleu conixer els nous plans destalvi, passeu per la nostra oficina. Els cent primers
aconseguireu un fantstic joc de maletes. No espereu ms i aprofiteu loportunitat!
Benvolguts clients,
Si volen conixer els nous plans destalvi,

72
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Ratlla la paraula mal escrita en cada cas. Si cal, consulta el diccionari.
trbol
faves
nvol
cascabell
trvol
fabes
nbol
cascavell
savi
gavardina
caballer
abet
sabi
gabardina
cavaller
avet
4 Llig aquestes normes ds de la v i completa amb b o v les oracions segents.
Les desinncies de limperfet dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (-ava, -aves)

sescriuen sempre amb v (jugava, acabava).
Tamb sescriuen amb v les formes del verb haver (havia, havent).
Sa
ies que ahir de vesprada mon pare no troba
Lalcalde ja no recorda
Es va dece
a que hui ha
a les claus de casa?
ia de re
re la regidora de cultura.
re molt quan va comprovar que les sabates que li agrada
Albert, no mha
ies dit que ta mare treballa
en no li ca
ien.
a en una pastisseria!
5 Subratlla lopci correcta de cada parell.
Quan
bull / vull
laigua, no
Els metges diuen que qui
A loctubre fan un
vull / bull
beu / veu
vall / ball
Quan Esteve sassabent que podia
que hi haja ning a la cuina.
suc de carlota shi
en aquesta
ball / vall
votar / botar , va
veu / beu
millor.
botar / votar
dalegria.
Llengua 5
73
10
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig aquest text sobre altres usos del present i resol les qestions posteriors.
Dahir a hui
En general, fem servir el present per a referir-nos
al moment actual, per moltes vegades tamb lutilitzem
per a explicar fets passats i futurs.
Per exemple, en alguns llibres dhistria, tot i que es parle
de fa 700 anys, podem trobar que els fets es conten en
present: Els rabs introdueixen diverses tcniques de reg.
Daquesta manera aconseguim apropar els fets al present.
Tamb usem el present per a explicar coses que farem en el futur: Ens veiem
dem! Aix, les accions semblen ms properes i segures.
A quins tres moments pot fer referncia el temps present?

Qu aconseguim si usem el present per a explicar fets passats?

I si usem el present per a parlar de coses futures?

Copia les oracions posant els verbs en present.
En ledat mitjana es van inaugurar moltes universitats.

Molt b, Joana, ja parlarem la setmana que ve.

2 Copia posant el verb en passat o en futur, segons que corresponga.
El poeta Ausis Marc naix el 1400.

La setmana prxima tinc dos exmens!
Dem anem al poble dels iaios.
El 1238 Jaume I conquista Valncia.
74
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
10
3 Llig la norma i, en acabant, ompli els buits dels anuncis amb ll o ll.
Sescriuen amb ll algunes paraules cultes relacionades amb altres paraules populars
que sescriuen amb ll. Per exemple, axilla (forma culta) i aixella (forma popular), cristall
(forma culta) i cristall (forma popular)
Si vols un cabe
sa i brillant, prova el xamp Shine.
Formulat per experts en la cura capi
Trieu tancaments met
ar.
ics Molner.
Des de 1915 treballant amb el meta
Gran Barrera de cora
de Queensland (Austrlia).
Visita la formaci cora
ina ms gran del mn.
4 Llig i escriu el nmero corresponent, segons que hi haja una villa o una vila.
1 Sha construt una villa prop del poble

per passar-hi lestiu.
2 La ciutat havia sigut vila en lantiguitat
i per aix sanomena la Vila Joiosa.
5 Tria i completa sabent que en cada grup hi ha dues paraules que no porten ll.
coll- / col-
mill- / mil-
-ella / -ela

ecci
or
aborar
nia
ocar
egi
ega
oqui
er
enni
sima
igram
metre
ilitre
enari
varic
gas
aquar
nov
carave
t
mortad
parc
Llengua 5
75
11
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre els temps verbals i resol les qestions posteriors.
Hui ha sigut un
dia perfecte!
I tu has usat
un perfet!
Un joc de paraules
En la conjugaci hi ha molts verbs que sanomenen
perfets (perfet, futur perfet, condicional perfet i, fins i tot,
plusquamperfet). Es tracta de temps compostos amb
haver que indiquen que lacci sha acabat, per oposici
a la majoria dels temps simples (estudie, guanyava) en qu
lacci encara est desenvolupant-se. Cada un daquests
temps susa en circumstncies molt concretes. Per exemple,
el perfet indica que lacci sha acabat fa poc, en un perode
de temps en qu encara ens trobem (hui he anat, aquesta
setmana he estudiat...). Si volem indicar que lacci ha
acabat fa ms temps, cal usar un altre tipus de passat
com, per exemple, el simple (la setmana passada an).
No has de confondre perfet amb ladjectiu perfecte. Ara ja saps que el dia pot ser
perfecte per els temps noms poden ser perfets. Quina llstima!
Escriu els noms dels temps dindicatiu que contenen letiqueta perfet i posan un exemple.

Explica com sn els temps perfets i qu indiquen.

Marca el text en qu el perfet estiga ben emprat i raona lelecci.
4 dabril de 2013
Que dur que s ser estudiant
de 5! He passat el dia estudiant
i, a ms, he hagut dacabar el
treball de Plstica. Estic rebentat!
LARTISTA GIRBS EXPOSA A XTIVA

Ahir sha inaugurat lexposici de lartista
valenci Antoni Girbs. A lacte, celebrat ahir
al mat a la Casa de la Cultura de Xtiva,
ha assistit una gran quantitat de pblic.

76
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
11
2 Escriu oracions fent servir el verb que vulgues en el temps que sindica.
passat simple
condicional
plusquamperfet
3 Llig la norma i encercla els usos incorrectes del punt en el text de ms avall.
El punt s un signe que tanca oracions. Tanmateix, no totes les lnies de text es consideren
oracions. Per exemple, les datacions en cartes o documents no han de dur punt darrere.
I tampoc els acomiadaments (Una forta abraada,) si no inclouen verb (Rep una forta abraada.).
A ms, cal tindre en compte que si una oraci acaba en un signe dinterrogaci o dadmiraci, no hem
dafegir el punt. Fixat en la forma daquest signes i vors que ja linclouen.
Betx, 1 de maig de 2014.

Hola, Carme!.
Com ests?. Tescric des de la casa dels iaios. La veritat s que les vacances no van
com jo em pensava. Plou molt i en comptes de fer eixides per la muntanya, que s el
que jo volia, passem el dia tancats a casa. Quina llanda!.
I tu, com va per Vallada?. Contam alguna cosa, que mavorrisc!.
Besets.
Paula
4 Relaciona cada bafarada amb ls que shi fa dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Que bonic!
Expressen
dubte i sorpresa
alhora.
Que ho he de fer jo???

Ni pensar-ho!!!
Indica que
es tracta
duna pregunta.
Quina pgina,
per favor?
Per qu fas?!
Indiquen que la conversa s

molt expressiva (podem usar fins a tres
signes dinterrogaci o dexclamaci).
Expressa
admiraci
per una cosa.
Llengua 5
77
12
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Ara xatege
amb uns amics
anglesos.
Uns verbs ben moderns

La primera conjugaci s la ms regular de totes,
s a dir, prcticament tots els verbs que pertanyen
a aquesta conjugaci es conjuguen seguint el mateix
model. Aix fa que siga ms fcil aprendre i utilitzar
aquests verbs que daltres de la 2a o la 3a conjugaci,
que presenten ms irregularitats. Potser per aix
la majoria de verbs que es creen nous pertanyen a la
primera conjugaci: googlejar (buscar en Google),
xatejar (participar en un xat)...
I ara que ja saps com es fa, tatreveixes a inventar
ms verbs?
Digues quins verbs pertanyen a la primera conjugaci i posan alguns exemples.

Quina caracterstica diferencia la primera conjugaci de les altres dues?

Ratlla els verbs de nova creaci que siguen incorrectes i corregeix-los.
Noquegir: deixar fora de combat.
Blocar: escriure en un bloc dInternet.
Verbs corregits:
Escanejar: usar lescner.
Radiografier: fer radiografies.
Inventa un verb de la primera conjugaci per a aquesta acci i conjugal en present.

Verb
78
Llengua 5
Jo
Nosaltres
Tu
Vosaltres
Ell/a
Ells/elles
PROGRAMA DAMPLIACI
12
2 Llig la norma sobre ls de la coma. En acabant, escriu loraci 2 de cada parell al lloc on hi ha
lasterisc en loraci 1, usant les comes.

La coma sutilitza per a delimitar una oraci explicativa dins duna altra oraci
ms general. Loraci entre comes aporta ms informaci, per es pot eliminar
sense que aix impedisca la comprensi de loraci general.
Oraci 1 Rosa * ha guanyat el concurs de surf.
Oraci 2 que va a la classe de 5 A
Rosa, que va a la classe de 5 A, ha guanyat el concurs de surf.
Oraci 1 Aquest poble * t noms 2.000 habitants.
Oraci 2 que sha convertit en el lloc turstic de moda

Oraci 1 Sense Sucre * actuar a Alcoi el mes dagost.
Oraci 2 que s un dels grups ms famosos entre els joves

3 Recorda tots els usos de la coma i escriu on corresponga les sis comes que falten en aquest text.
De: lluiset@correu.es
A: pareguai@correu.es
Tema: llista de desitjos
Benvolgut pare
Com va la vida per Boston? Ac continua tot igual. He vist per Internet que all
hi ha una botiga de marxandatge de pellcules els productes relacionats amb
aquestes que t de tot. Em podries comprar algunes coses? Minteressa
la camiseta de la Guerra de les Galxies una tassa de Superman un imant
per a la nevera de Lluna Nova i un llapis de Batman Forever.
Ja em dirs si pot ser.
Una abraada
Llus
Llengua 5
79
13
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre els verbs acabats en -re i resol les qestions posteriors.
No batre b els ingredients
s un error que no
et pots permetre!
No et permetes cap error!

Els verbs de la segona conjugaci sn els que ens fan
cometre ms errors. No solament perqu sn els ms
irregulars, sin tamb perqu en alguns casos
els conjuguem errniament, com si foren de la tercera,
per interferncia amb el castell. Aix, per exemple,
la forma correcta del present dindicatiu del verb permetre
no s *permeteix, sin permet. I aix s perqu el verb
s permetre, de la segona conjugaci, i no *permitir,
de la tercera. Permetre es conjuga com el verb model
de la segona conjugaci per a la terminaci en -re, que
s batre (i no *batir). En el mateix cas tenim verbs com
debatre, remetre, fondre No permetes que et confonguen!
Explica els dos problemes que solen presentar els verbs de la segona conjugaci.

Marca. Les formes del text que duen un asterisc (*) sn:
correctes.
incorrectes.
Encercla els verbs que en valenci sn de la segona conjugaci i en castell, de la tercera.

saber
permetre
emetre
crrer
admetre
poder
confondre
moure
combatre
respondre
Tria la forma correcta i completa cada oraci. Si cal, consulta la flexi verbal.
fos / fundit
Sha
mascotes.
En aquest restaurant no
RR
admeteixen/ admeten
R!!
emet / emeteix
Aquest aparell
Has fet un examen perfecte; no has
80
la bombeta del llum de lhabitaci.
Llengua 5
un so molt estrany.
cap error.
coms / cometit
PROGRAMA DAMPLIACI
13
2 Troba en la sopa de lletres cinc formes del verb rebre i indica a quin temps correspon cada una.

3 Converteix aquestes vinyetes en un text narratiu. No toblides dels dos punts.

T algun producte
bo per a la caiguda
dels cabells?
Una setmana ms tard
S, poses
a i ja vor!
Home, vost deman

alguna cosa bona per
a la caiguda
Mire, mire com

tinc el cap!
Un home que perd els cabells va a la farmcia i pregunta al dependent: T

4 Llig la norma sobre ls dels dos punts. En acabant, posals noms on calga.
Els dos punts introdueixen una enumeraci que sanuncia (Magraden moltes fruites: el pltan,
la pera, la pinya, la taronja). Per no susen si lenumeraci es fa directament, sense cap paraula
que lanuncie (Magraden el pltan, la pera, la pinya, la taronja).
Ahir vam anar al cine Nria,

Pere, Pasqual i jo.
Ac cultivem tres classes de taronges

Navel, Lanelate i Valncia.
Llengua 5
81
14
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Jo llig molt!
Mencanten
els contes!
Jo tamb llegisc
molt, sobretot
cmics.
Aquests verbs... tenen dues cares

Els verbs de la tercera conjugaci poden ser purs,
com dormir, o incoatius, com patir. La diferncia
entre els dos s que els purs afigen les desinncies
a larrel directament (dorm, dorms, dorm, dormen),
mentre que els verbs incoatius posen, en alguns casos,
els grups -isc o -eix davant de la desinncia (patisc,
pateixes, pateix, pateixen...).
Alguns verbs de la tercera conjugaci, com ara llegir,
vestir, fregir o afegir, tenen la particularitat que poden
conjugar-se indistintament com a purs o com a
incoatius. Aix, podem dir jo vestisc o jo vist, jo llegisc
o jo llig, i les dues opcions sn igualment correctes.
Digues quins verbs pertanyen a la tercera conjugaci i de quins dos tipus poden ser.

Encercla de roig els verbs purs i de blau els incoatius. Si cal, consulta la flexi verbal.

sentir
servir
unir
bullir
compartir
Explica quina s la particularitat de verbs com vestir o llegir.

Completa el present en les dues formes que admeten aquests verbs.
82
Vestir incoatiu
vestisc, vesteixes,
Vestir pur
vist, vistes,
Llegir incoatiu
llegisc, llegeixes,
Llegir pur
llig, lliges,
Llengua 5
, vestim, vestiu,
PROGRAMA DAMPLIACI
14
2 Completa aquestes dites posant els verbs incoatius en present.
Arbre que
(FLORIR) pot donar fruit.
Qui
(SERVIR) paga mereix.
Qui
(MENTIR) sen
(PENEDIR).
3 Llig la norma sobre lapstrof. En acabant, escriu la forma correcta en cada cas.
Els articles el i la i lenlla de tamb sapostrofen davant de xifres romanes o arbigues, sempre
que la paraula corresponent comence en vocal. Aix, tenim l1 i lXI (lu, lonze), per el 1r (el primer).
Aix s, no podem apostrofar *l1, en femen, si parlem de lhora del rellotge. Haurem de dir la 1 de
la matinada, la 1 i quart
de / d
Una xiqueta
el / l
11 anys
Un paquet darrs
Una garrafa
Un premi
1 kg
10 l doli
1.500.000
la / l
II centenari de lequip
XI Trobada
1 de gener
1a planta de ledifici
11 classificat
10a posici de la fila
I Concurs dacudits
1.45 de la nit
4 Recorda tot el que saps sobre lapostrofaci i fes-ho servir per a triar la paraula correcta
de cada parell.

Dubtes dltima hora

(serra / illa) Blanca
Falta poc per a les nostres vacances a l

i hem de
(prendre / adoptar) una decisi: com hi anem,
amb avi o amb iot? Volar t l

d
el
per a l
a la
(guanyar / estalviar) temps. Per crec que triarem

(iot / avi) perqu sembla que ja no hi ha vols
(1 / 31) de
(juny / agost)
(una / deu), que s quan volem eixir nosaltres.
Ai! Tenim unes ganes boges d

l
(comoditat / avantatge)
(visitar / arribar) a
(hotel / refugi) i gaudir de la
(enorme / impressionant) piscina. Espere que tot siga tan

meravells com en el catleg!
Llengua 5
83
15
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre alguns verbs irregulars i resol les qestions posteriors.
Ahir vaig vore Jaume, aquell

company teu de lescola.
Saps qui et dic?
Vigila la c!
Doncs ara
no hi caic
Els verbs irregulars existeixen en la majoria

de llenges del nostre voltant. I, sovint, sn
els verbs ms usats: anar, estar, fer, haver
Els verbs irregulars sn, sobretot, de la segona
i la tercera conjugacions.
En la segona hi ha un grup dirregulars ben
conegut: el dels verbs velaritzats. Sanomenen
aix perqu la 1a persona del present dindicatiu
acaba en c, que s una consonant velar.
Aix, tenim bec de beure, caic de caure,
dic de dir Hi ha bastants verbs daquest tipus.
El problema s que, en la llengua colloquial,
convertim en velaritzats molts verbs que
no ho sn i afegim aquesta c a la 1a persona
del present de verbs com voler, perdre, cosir
o dormir, que no han de dur-la.
Recorda i indica qu sn els verbs regulars i els irregulars.

Explica qu sn els verbs velaritzats.

Escriu linfinitiu de cada verb i encercla els que siguen verbs velaritzats.
bec
bat
escric
caic
dic
dorm
Escriu oracions amb dos dels verbs que has encerclat abans.

84
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
15
2 Escriu la 1a persona del present dindicatiu de cada verb, que rima amb el mot segent.
perdre
engolir
sentir
/ verd
voler
coure
tossir
/ bagul
/ agent
/ caramull
/ foc
/ rus
3 Tria la paraula adequada per a omplir cada buit en les oracions de ms avall, tenint en compte
si es fa la contracci o si cal apostrofar.
mar / oce
Els surfistes sestimen ms practicar a l

Mediterrani.
Atlntic que no al
A Sevilla es pot navegar pel
Guadalquivir,
altipl / cim
riu / afluent
, el Guadara.
i fer un passeig en barca per l
Els escaladors no van poder arribar al

de la muntanya i es van quedar a l
Els estudiosos afirmen que les plantes de l

illa / continent
creixen ms rpidament que les del
4 Completa el cartell amb les formes proposades.
del
RESTAURANT EL PALAU
de l
TANCAT PER VACANCES
al
a l
11
Us atendrem
31 DE JULIOL
hostal Jaume I (carrer
Museu, 15)
Llengua 5
85
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1
Fitxa 1. La comunicaci
1. senyal acstic / gest / senyal visual /
llenguatge
2. Emissor Persona que emet el missatge. /
Receptor Persona que rep el missatge. /
Missatge All que es comunica. / Codi
Conjunt de signes usats per a
comunicar-se. / Canal Mitj a travs
del qual es produeix la comunicaci.
3. Emissor locutor de televisi. /
Receptor els espectadors. /
Missatge Hui comena el festival
de cine. / Codi el llenguatge. /
Canal la televisi.
Fitxa 2. Ls de g/gu i c/qu
1. So k de casa: coma, esqu, cucurutxo,
camisa. / So g de gat: bagul, mnega,
anguila, pigues.
2.
gosset, barca, guitarra, quiosc, cangur,
esquelet, tortuga, culleres, formigues,
balc
3. fang / banc / alberg /
sang / lgic / tronc
Fitxa 3. Els animals. El diccionari
1. El llop ensenya el llobat a caar.
Una bandada docells vola cap al sud.
2. La crvola protegeix el cervatell.
Un eixam dabelles vola prop del rusc.
3.
1. belar 2. bresca 3. granota 4. ovella
5. ratol 6. rauc 7. udol 8. vedell
4. girafa / acabar / bonic /
obscur / dtil / cantar
UNITAT 2
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges
1. El llenguatge pot ser oral o escrit. /
Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2. oral / escrit / escrit / oral
3. Resposta model (RM).
A Espanya: castell, basc, gallec.
A Europa: itali, portugus, alemany.
Al mn: japons, xins, rab.
86
Llengua 5
Fitxa 2. Ls de r i rr
1.
rdio / pera / roda / paraigua / carrossa
2. terror T r forta entre vocals i r suau al
final. / parra T el so r forta entre vocals. /
ram T el so r forta al comenament. /
cirera T dues vegades el so r suau. /
enroscat T r forta darrere de consonant.
/ roserar T una vegada el so r forta i
dues vegades el so r suau.
3. Els caragols han rosegat les plantes
de Pere. / Ferran sempre somriu quan
camina pel carrer. / Mon pare arreplega
les fulles del roure del jard. / Enric s una
persona molt alegre.
Fitxa 3. Les plantes. Paraules sinnimes
1. ARBRE salze, lber, faig, xiprer.
FLOR rosella, lliri, clavell, margarida.
ARBUST espgol, tim, camamilla,
esbarzer.
2. salzes / roureda / fageda / lbers
3. La mra s el fruit de lesbarzer.
4. He descobert en una alzina. / Far
una caminadai collir lavanda.
UNITAT 3
Fitxa 1. El substantiu
1. A la meua classe (femen singular) hi
ha deu xiquets (mascul plural) i catorze
xiquetes (femen plural). / Hi ha uns
nvols (mascul plural) molt negres sobre
les muntanyes (femen plural). / La meua
germana (femen singular) mha regalat
un llibre (mascul singular) que t molts
contes (mascul plural).
2. RM. gos, Truc / riu, Xquer / home, Pere
3. equip / bosc / bandada / arbreda /
orquestra
4. Cal ratllar: home, paella, mar.
Fitxa 2. Ls de j/g i tj/tg
1. Cal ratllar: tgeni / mentjar / tjaqueta /
pentjadors.
... perqu les grafies tj i tg noms poden
aparixer entre vocals.
PLA DE MILLORA
2. girafa / bajoca / germ / ajudant/
pijama / corretja / jutge / petjada /
carruatge / patge
3. platges / pluja / lletja / esponges /
llotges / enveja / mitja / taronja
Fitxa 3. El paisatge. Paraules antnimes
1. Horitzontals: riu, llac. Verticals: serralada,
bosc, badia.
llac / bosc / riu / badia / serralada
2. un bosc fronds / un penya-segat
abrupte / un llac profund / un cam
costerut
3. ample estret / gran menut / pujar
baixar / obert tancat / entrada eixida
UNITAT 4
Fitxa 1. Els determinants. Larticle
1. Articles determinats: el, les. / Articles
indeterminats: uns, unes. / Demostratius:
aquest, aquestes. / Possessius: meua,
teus. / Numerals: primera, vint. / Indefinits:
molts, algunes.
2. la pluja / les dones / el cam /
lestiu / els peus / els amics /
el riu / lagulla / la goma / les flors
3. uns periodistes / un pescador / una tulipa /
unes fulles
Fitxa 2. Laccent
1. ma-ri-e-ta: 4 sllabes / lla-gos-t: 3 sllabes
/ mos-ca: 2 sllabes / pa-pa-llo-na:
4 sllabes
2. casa / ordinador / malet / bscula /
tmbola / retolador / slida / msica /
roba / televisor / finestra / conferncia
3. Accent greu: bscula, slida, conferncia.
Accent agut: malet, tmbola, msica.
4. Cal ratllar: cabs / bstia / calcet /
mscara / viol.
Fitxa 3. Les joies. Paraules polismiques
1. Tipus de joies arracades, anells,
polseres. / Qualitats brillant,
hexagonals, massisses.
2. dor / medalla de plata / medalla de bronze
3. 2. Glria t un anell amb un brillant.

1. Cada anell del tronc representa un any
de la vida de larbre.
La paraula anell s polismica perqu t
diversos significats.
UNITAT 5
Fitxa 1. Els pronoms personals
1. Maria vol que la (feble) pentine amb cua,
com jo (fort). / A nosaltres (fort), ens
(feble) agrada / Ells (fort) arribaren tard
i es (feble) van perdre / Vosaltres (fort)
us (feble) heu rentat / Guillem sempre
diu que a ell (fort) no li (feble) fa por res.
2. Elles arribaren abans que vosaltres.
Nosaltres juguem ms b que ells.
Ells no poden vindre si ella no els porta.
3.
Cento el va aprovar. / Els trobars al
parc. / Li has de dir que vinga. / Jo les
comprar desprs.
Fitxa 2. Les normes daccentuaci
1. Cal ratllar: estrella, vaixell, trvol.
2. mel / bolgraf / tobogan / cmera /
ambulncia
3. Joaquim va punxar quan faltaven dos
quilmetres per a la meta. / Vosaltres
anreu des dAlacant a Pars en avi? /
Lamic del meu cos treballa en una
fbrica de cart reciclat. / Ramon diu
que lexamen de matemtiques era molt
fcil.
Fitxa 3. El circuit elctric. Paraules
homnimes
1. 4. bombeta / 3. interruptor / 7. cable /
8. caragol / 1. descaragolador / 6. pila /
2. martell / 5. clau.
2. La pila / El cable /
La bombeta / Linterruptor
3. El cigne va anar cap a Mar quan ella li
va fer un signe. / Hui, a les nou en punt,
arribar el mestre nou. / Pau estava all
tot sol prenent el sol.
Llengua 5
87
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 6
Fitxa 1. Ladjectiu
1. menut (home) / faener (home) / gran
(energia) / plena (cara) / sol (avi) / diminuta
(casa) / estreta (casa) / fruiters (arbres)
2. bonica / ample / fort / estreta /
valenta / alt / clar / orgullosa
3. La porta de la cotxera s tan estreta /
Miquel s molt valent / Aquest riu
sempre porta laigua ben clara. / Sara
est orgullosa / El meu germ Manel
s alt
Fitxa 2. La s sonora
1. Cal ratllar: sabata / sorteig / arrs /
cinquanta / esps / cansat.
2. Sescriuen amb s: roser, ase, Llusa.
Sescriuen amb z: polze, zelador, zoolgic.
3. pinzell / rosella / zebra / tresor / calze
4. Rosa vol lhamburguesa sense maionesa
ni encisam. / Teresa far onze anys el dia
quinze de desembre. / Mentre esmorzava
davall duna alzina, Isabel va sentir una
msica estranya.
Fitxa 3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat
1. estrelles / satllits / Lluna / planetes /
cometes
2. El sentit literal s el significat habitual, el que
la paraula t en origen. El sentit figurat s
el significat que la paraula adquireix a partir
del seu s expressiu.
3. Cal marcar: Aquella xica estrella de la
can. / Aquests xiquets sn unes joies!
4. RM. El sol s lestrella que ens illumina. /
El beb de Marina sempre riu: s un sol!
UNITAT 7
Fitxa 1. Graus de ladjectiu
1. Ivan s alt: grau positiu. / Anna s ms
alta que Ivan: grau comparatiu. / Mireia s
altssima: grau superlatiu.
2. RM. Sagel s menys gran que Blarn. /
Blarn s tan gran com Avaril. / Toa s
ms gran que Avaril.
88
Llengua 5
3. amplssim / contentssim / bellssim /

tristssim / verdssim
Fitxa 2. La s sorda
1. El caador rescat la Caputxeta /
Isabel passeja cap a la plaa. /
un bot solt i la butxaca esgarrada. /
He vist un centpeus
2. un sol a la pissarra? / un pasts
de carabassa. / Tinc una tassa amb
nvols pintats. / El nostre esquelet
ms de cent ossos.
3. can / antifa / cirera / caar /
forut / cel / balana / ciutat /
prncep / calotets / concert / ciri
4. estruos / audaos / llaos /
gossos / barnussos / passos
Fitxa 3. La Terra. El camp lxic
1. Parts de la Terra (roig): illes, arxiplags,
oceans, continent. / Qualitats climtiques
(verd): polar, clids, tropicals.
2. Cal ratllar: mapa / plnol / mapa terraqi /
maqueta.
3. Un grup de paraules diverses relacionades
amb un mateix tema, com ara la salut:
metge, curar, malalt...
4. avi / maleta / passatger / volar /
turstic / creuer / mapa
UNITAT 8
Fitxa 1. El verb. Arrel i desinncies
1. Jo sc el major / Els arbres han
florit no creus? / El terratrmol va
fer que caigueren. / Quan Sara va
arribar ja havia comenat. / El pare ja
havia eixit li vas telefonar.
Formes simples: sc, creus, caigueren. /
Formes compostes: han florit, havia
comenat, havia eixit. / Formes
perifrstiques: va fer, va arribar, vas
telefonar.
2. pens 1 reu / beu 1 r / riu 1 ria /
parl 1 arem / lleg + ies
3. vestir / pensar / beure / riure /
parlar / llegir
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de la b
1. Sescriu b darrere de m: comboi, embenar,
tromba. / Sescriu b davant de r i l: oblidar,
amable, brillant. / Sescriu b quan altres
paraules de la mateixa famlia acaben en p:
cabut, llobat, rebut.
2. el bra el tambor. / La bruixa
blanc. / a la biblioteca un llibre.
Fitxa 3. El relleu. Famlia de paraules
1. Rfting. descendir en bot pneumtic
pels espectaculars congostos /
Iniciaci a lescalada. amb escaladors
professionals. / Barranquisme. al llit del
barranc de la Foia. / Caminada. ens
permetr explorar i conixer els pobles
2. Resposta lliure (RL).
3. RM. explorador, exploraci, exploratori /
senderista, sendera, senderisme
UNITAT 9
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona
1. parlveu / diran / llegia / batrs /
calla
2. Jo intente vosaltres em molesteu /
Carles, tu vols que nosaltres passem /
ella t 12 anys i ells en tenen 11.
3. Infinitiu: cosir, desfer, netejar, batre, servir,
jugar. / Gerundi: cosint, desfent, netejant,
batent, servint, jugant. / Participi: cosit,
desfet, netejat, batut, servit, jugat.
Fitxa 2. Ls de la v
1. tambor / cambrer / gamba / conviure
/ inventor / canvi / convit / embolic /
envelat / envejs / ambicis / ombra
2. La novella es titulava Lhome que
cantava a la dutxa. / Sempre que
escoltava els ocells, mentraven ganes de
xiular. / El pare mirava la tele mentre la
mare pintava un quadre.
3. nova / esclava / esportiva / blava /
viva / detectiva
4. Convenci dinventors durant el mes dabril
/ Nous canvis en la federaci esportiva
brasilera / La lluitadora iugoslava va
guanyar el combat / La nova biblioteca

tindr millors horaris
Fitxa 3. Loratge. Paraules primitives
i derivades
1. 2a imatge / 1a imatge / 2a imatge
2. El termmetre serveix per a mesurar
la temperatura. / El penell indica la
direcci del vent. / El parallamps atrau
els llamps. / El pluvimetre mesura la pluja
que cau.
3. sol / grans / nvol / tro / boira /
diluvi
UNITAT 10
Fitxa 1. El verb. Temps i mode
1. Jo tinc un gos Temps present. Futur:
Jo tindr un gos / Laura anir a un
concert Temps futur. Passat: Laura an
(va anar) a un concert / Tu explicares
molt b la lli. Temps passat. Present:
Tu expliques molt b la lli.
2. una ordre afirmativa IMPERATIU
/ un desig SUBJUNTIU / un fet
real INDICATIU / una possibilitat
SUBJUNTIU
3. Joan viu a Canals. Indicatiu. / Tant
de bo arribe ja lestiu! Subjuntiu. / Pau,
fes-te el llit! Imperatiu. / Dem plour
bastant. Indicatiu.
Fitxa 2. Ls de l i ll
1. all- allrgia, allucinant coll-
collecci, collaborar ill- illegtim,
illuminar mill- millenni, millmetre
2. satllit / libllula / balanc / gorilla
Fitxa 3. El parc aqutic. Paraules simples
i compostes
1. cabussar-se / relaxar-se / lliscar /
llanar-se
2. matals / monitor / trampol / socorrista
3. salvavides / altaveu / comptagotes /
llevataps
4. Sc el para-sol.
Llengua 5
89
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 11
Fitxa 1. Els temps verbals
1. Cal ratllar: mengem / anirs / volia.
2. Lautobs arrib (va arribar) a les deu en
punt. / Lautobs arribar a les deu en punt.
3. Temps simple: arribar, tancava, paguen.
/ Temps compost: haveu arribat,
hem pagat, hagueren vingut. / Temps
perifrstic: vaig haver pagat, vam tancar,
vau haver arribat.
4. RM. Els temps perfets presenten lacci
com a acabada i els imperfets, no.
Fitxa 2. Signes que tanquen oracions
1. Punt i seguit: arbre. / redonet. / deixar. /
ra.
Punt i a part: enganxades. / vegada.
Punt final: ocupat.
2. Anna i jo a classe. Ella t i llisos. s
divertida. A ms alguna cosa.
3. hui! / aquest paper? / molt
bonica. / por que fa! / vindrs a
jugar a pilota? / la teua cosina Magda.
Fitxa 3. El centre comercial. La prefixaci
1. Cal ratllar: biblioteca / autopista / zoolgic /
ajuntament / escola.
2. est ple bones ofertes. / la roba
s barata, per massa cridanera /
A laparador molt abellidors.
3. impossible / desfer / imparell /
desmuntar / immbil / destapar /
impur / despintar
UNITAT 12
Fitxa 1. La primera conjugaci
1. Ahir vaig comprar / Hui fa bon dia
dem nevar. / Quan era menuda, la
mare cantava / A casa de lvia hem
trobat
2. nevar / nevar / nevant / nevat
cantava / cantar / cantant / cantat
hem trobat / trobar / trobant / trobat
3. Present: cante, cantes, canta, cantem,
canteu, canten. / Imperfet: cantava,
90
Llengua 5
cantaves, cantava, cantvem, cantveu,

cantaven. / Futur: cantar, cantars,
cantar, cantarem, cantareu, cantaran. /
Condicional: cantaria, cantaries, cantaria,
cantarem, cantareu, cantarien.
Fitxa 2. La coma
1. A. Sescriu coma darrere de la salutaci i
del comiat en les cartes i les notes davs. /
B. Sescriu coma per separar els elements
duna enumeraci. / C. Sescriu coma per
fer un aclariment dins duna oraci.
2. Pepet, lamic del meu fill, toca /
compra conill, pollastre, vedella i dues
hamburgueses. / A Ral i Fina, els meus
cosins, el tenis, el bsquet i / La
mestra de Tomeu, Vicenta, ha guanyat /
Andreu, Ivan, Tara i Haila sn companys
Fitxa 3. La botiga dantiguitats. La sufixaci
1. planxa / telfon / mquina descriure /
cmoda / espill
2. RESTAURADORA / TRANSPORTISTA /
ANTIQUARI
Lantiquari ven / La restauradora
repara / El transportista descarrega
3. fams / tass / carter /
transportista / sabateria /
gossada / quadret / prunera
UNITAT 13
Fitxa 1. La segona conjugaci
1. escriure / crrer / rebre / saber / batre /
interrompre
2. tem, tems, tem, temem, temeu, temen /
sabia, sabies, sabia, sabem, sabeu,
sabien / reb, reberes, reb, rebrem,
rebreu, reberen / creur, creurs, creur,
creurem, creureu, creuran
3.
Debatre, futur: debatr, debatrs, debatr,
debatrem, debatreu, debatran./ Debatre,
condicional: debatria, debatries, debatria,
debatrem, debatreu, debatrien. / Nixer,
futur: naixer, naixers, naixer, naixerem,
naixereu, naixeran. / Nixer, condicional:
naixeria, naixeries, naixeria, naixerem,
naixereu, naixerien.
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Els dos punts
1. li va dir: Per qu Citaci
exacta. / algunes coses: peix
Enumeraci anunciada. / la mestra diu:
Tots al pati!. Citaci exacta. /
amics: Guillem Enumeraci
anunciada.
2. ingredients: pomes, mantega, pasta
fullada i melmelada.
3. RM. La mare pregunta: Roger, qu tha
passat?, i el fill respon: s que he caigut
en un bassal.
Fitxa 3. El poblat prehistric. Els sufixos
diminutius
1. cabanya / estable / magatzem /
tanca
2. les llances. / fabrica atifells /
utilitza un teler / uns arpons.
3. abelleta (abella) / airet (aire) / meleta (mel) /
suquet (suc)
UNITAT 14
Fitxa 1. La tercera conjugaci
1. 1a canviar, donar, pagar, caar, centrar
2a aparixer, beure, crrer, voler, prendre
3a dormir, eixir, cobrir, tossir, vestir
2. Cal ratllar: senteix / bullisca / paten /
cosisca.
3. dormir / dividir / construir / conduir
Fitxa 2. Lapstrof
1. la casa / lhome / el jard / larbre /
lamiga / la balena / laigua / el perol
/ lungla / lespai / lelefant / el llapis
2. Cal ratllar: un potet diogurt / un camp ple
de herba / un munt de arena / un flasc
diode.
3. lamiga dautobusos. / la
Universitat dAlacant. / En lalfabet, la
ela la ema, lvar!
2. RM. pilotassa / llibrot / casotes /

vidassa / homenot
UNITAT 15
Fitxa 1. Classes de verbs
1. alcem alar / temeu tmer /
sentia sentir / busques buscar /
pugem pujar / reg regar /
meng menjar / canta cantar
2. gu g; c ; qu c; g j / sn
deguts simplement a les normes
ortogrfiques / Sn regulars.
3. Vull, volgu, voldr. s un verb irregular. /
Debat, debat, debatr. s un verb regular.
/ Isc, isqu, eixir. s un verb irregular.
Fitxa 2. La contracci
1. Als mesos de primavera pel camp.
/ Dels set germans al conservatori
municipal. / passa pel supermercat. /
Pels carrerons del barri vell
2. pel carrer de lOm. / Anem al cine
del videoclub? / A lestiu pels camins
dels horts. / donar als xativins...
trobats per lhistoriador.
3. lhomenatge a lanci / els cotxes
dels oncles / latenci de linfermer /
els passejos pels horts
Fitxa 3. El torneig. Els gentilicis
1. Els cavallers lluitaven / El pblic dels
tornejos aplaudia / El cavaller Negre
colpej / El marqus puj al cavall i
cavalc
2. 1. CASC / 2. ESPASA / 3. ARMADURA /
4. ESCUT / 5. LLANA
3. Sagunt / Alcoi / Alzira / Pars /
Romania / Xina / Marroc / Itlia
Fitxa 3. La casa romana. Els sufixos

augmentatius
1. En ordre daparici: recolzats / menjador /
mosaic / pati / marbre / agenollat / fusta /
asseguda / estany
Llengua 5
91
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1
Aprenc ms
1. Senyals visuals: una dansa que indica la
localitzaci duna flor. / Senyals visuals
(salts) i acstics (xiulits, roncs...). / Els
humans utilitzen bsicament el llenguatge
(oral o escrit) i els animals, senyals visuals
o acstics.
2. Braille Sistema de lectura i escriptura
en qu cada lletra es representa amb un
conjunt de punts en relleu. / Jeroglfic
Sistema descriptura en qu els conceptes
es representen amb dibuixos. / Llenguatge
de signes Codi basat en gestos i senyals
visuals fets amb les mans i altres parts del
cos.
3. En un text oral, lemissor i el receptor han
de coincidir en el temps, s a dir, en el
moment en qu es comuniquen.
4. correu electrnic / xat / bloc
5. escut / quadern / pellcula / quadra /
quaranta / cuiner / quadre / vacuna
UNITAT 2
Aprenc ms
1. Procedeixen del llat. / RM. Castell i
valenci. / Sentendr ms fcilment amb
un portugus, perqu les dues llenges sn
romniques.
2. braccio / foot / po / livre / sohn / mano
3. s de Galcia i parla gallec.
s del Pas Basc i parla basc.
El basc o uscar.
4. antirbic / coregnar / mata-rates /
multiracial / prerom / semirgid /
porta-rotllos / contrareforma /
autoretrat / Vila-real
5. Otorinolaringleg.
6. Fort: otorinolaringleg.
Fluix: otorinolaringleg.

92
s el metge especialista en les orelles,

el nas i la laringe (la gola, en general).
Llengua 5
UNITAT 3
Aprenc ms
1. Afegint al mascul sufixos com -a, -na
o -essa. / Perqu el mascul es forma
afegint el sufix -ot al femen. / guatla
guatlot; bruixa bruixot; nina ninot;
abella abellot
2. una clau Instrument que serveix per a
obrir una porta, una caixa... / un ordre
Manera de disposar els objectes segons
una regla determinada. / el salut
Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu... /
una ordre Manament, instrucci que cal
seguir. / un clau Tija metllica que es
clava en una fusta o en la paret. / la salut
Estat del cos en qu no hi ha malalties
i tot funciona b.
3. russos / avisos / successos /
autobusos / trossos / permisos /
cabassos / francesos
4. dos cactus / molts llapis / quatre globus /
uns atles
5. objecte / congelat / japons /
Jess / jeroglfics / segell /
majestus / geni / afegir /
Jeremies / injecci / juliol /
Jssica / regirar / subjecte
UNITAT 4
Aprenc ms
1. En castell s incorrecte i es considera
vulgar usar-lo; en valenci s que es pot
usar. / En contextos familiars. / Els
noms de totes les comarques i els dalguns
pobles. / RL.
2. Empar viu a la Llosa de Ranes.
Guillem vol visitar el Puig de Santa Maria.
Jaume va nixer a la Vila Joiosa.
3. la Xina / lndia / el Marroc / el Regne
Unit / el Per / el Jap / les illes
Balears / el Brasil / la Costa dIvori /
lArbia Saudita / lAmrica del Sud /
els Estats Units
4. cincies / depsit / slid / caf /
calors / cpia / satllit / francs /
PROGRAMA DAMPLIACI
colnia / polmic / tornar / cant /
pacincia / prdua / atmic
5. per, aix, all, perqu, arrs, Novetl /
estmac, crrer, rem, reu, ocrrer, tmer,
crixer / esglsia, tmbola, gndola,
plvora, frmula
6. RL.
UNITAT 5
Aprenc ms
1. Consisteix a utilitzar la primera persona
del plural encara que qui parle siga una sola
persona. / En articles cientfics, en treballs
de classe... / El primer text.
2. Hem analitzat moltes llepolies i podem
afirmar que aporten pocs elements nutritius.
En canvi, poden causar cries i obesitat.
Per aix recomanem consumir-ne poques.
3. xandall / rptils / futbol / olimpades /
tulipa / xiclet / heroi / atmosfera
4. Es veu que aquesta dona s cantant
dpera. s Verb ser. Es Pronom
feble. / Els meus germans sn molt
dormidors; sempre tenen son. Son
Ganes de dormir. Sn Verb ser. /
El meu gat passa el dia fent: Mu,
mu!. Meu Possessiu. Mu So
que fa el gat. / Hi ha pl del gos pel
sof; es veu que shi ha gitat damunt. Pel
Contracci. Pl Cada un dels filaments
que cobreixen la pell dels mamfers.
UNITAT 6
Aprenc ms
1. RM. Els adjectius que provenen de
noms de plantes, aliments o minerals. Per
exemple: rosa, taronja / carabassa,
violeta / un biquini blau, unes sabates
blaves; un mocador fcsia, una falda fcsia;
una capa groga, uns impermeables grocs;
una camiseta salm, uns pantalons salm;
un abric blanc, uns calcetins blancs
2. assolellats matins / caloroses
vesprades / taronja cels / anglesos
turistes
lolor de taronja: substantiu / aquells cels

taronja: adjectiu
3. La saviesa s vida del cor i llum de la vista.
De riquesa i bondat, la meitat de la meitat.
Pobresa no s baixesa.
Els substantius derivats dadjectius amb el
sufix -esa sescriuen amb s. Per exemple,
saviesa de ladjectiu savi o riquesa de
ladjectiu ric.
bellesa / certesa / pallidesa /
rapidesa / duresa / lleugeresa /
fermesa / sordesa / maduresa
4. reposar / suposar / imposar / proposar /
oposar

UNITAT 7
Aprenc ms
1. Es forma amb la frmula el ms +
adjectiu, o afegint la terminaci -ssim a
ladjectiu. / Per a expressar la qualitat
dun substantiu en el seu grau mxim. /
mxim el ms gran; nfim el ms
baix; suprem el ms alt; mnim el
ms menut / pauprrim el ms pobre;
celebrrim el ms clebre
2. deessa / metgessa / alcaldessa
La terminaci -essa transforma mots
masculins en mots femenins.
3. comtessa / jutgessa / poetessa /
duquessa / tigressa / sacerdotessa
4. una agressi Lagressor / lemissi
Lemissora / Limpressor impressi.
UNITAT 8
Aprenc ms
1. Hi ha tres conjugacions: la primera
(infinitius acabats en -ar), la segona
(acabats en -er, -re) i la tercera (acabats en
-ir). / Perqu es conjuguen com els verbs
daquesta conjugaci. / DUR: duc, dus,
du, duem, dueu, duen. DIR: dic, dius, diu,
diem, dieu, diuen.
2. vaig, anar, 1a / batem, batre, 2a / sn, ser,
2a / tossiu, tossir, 3a / voldria, voler, 2a
Llengua 5
93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
3. roba, botiga / bascos, mbil / bolcat,
bigues
4. RM. barquer, barcassa, embarcar /
barber, barberia, barbeta / bassal,
embassar, basseta
5. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la
palla. / Al setembre, qui tinga llavor que
sembre. / No talabes tu, que no et creur
ning. / Tal fars, tal trobars.
4. Primer dibuix: 2. Segon dibuix: 1.

5. collecci / color / collaborar /
colnia / collocar / collegi /
collega / colloqui / miler /
millenni / millsima / milligram /
mili / millmetre / millilitre /
millenari / varicella / aquarella /
caravella / mortadella / gasela /
novella / tela / parcella
UNITAT 11
UNITAT 9
Aprenc ms
1. Quan parlem amb alg que no coneixem
o amb una persona major. / A la segona,
la que tenim davant en una conversa.
/ Amb la 3a del singular i del plural,
respectivament: vost vol, vosts volen.
2. Benvolguts clients, Si volen conixer
passen Els cent primers aconseguiran
No esperen ms i aprofiten loportunitat!
3. Cal ratllar: trbol / fabes / nbol / cascabell
/ sabi / gabardina / caballer / abet.
4. Sabies que ahir no trobava /
ja no recordava havia de rebre
/ Es va decebre... que li agradaven no
li cabien. / Albert, no mhavies dit
treballava
5. Quan bull laigua, no vull / qui
beu shi veu millor. / fan un ball en
aquesta vall. / podia votar, va botar
Aprenc ms
1. RM. Perfet (ha cantat), futur perfet (haur
cantat), condicional perfet (hauria cantat),
plusquamperfet (havia cantat). / Sn
temps compostos amb haver que indiquen
que lacci sha acabat./ El primer,
perqu lacci ha passat en un perode
de temps que encara dura (el dia de hui).
2. RL.
3. Usos incorrectes del punt: al final de la
data; darrere de Carme!, ests?,
llanda!, Vallada? i avorrisc!; darrere
de lacomiadament Besets.
4. Que bonic! Expressa admiraci per
una cosa. / Que ho he de fer jo???
Ni pensar-ho!!! Indiquen que la conversa
s molt expressiva. / Quina pgina, per
favor? Indica que es tracta duna
pregunta. / Per qu fas?! Expressen
dubte i sorpresa alhora.
UNITAT 10
Aprenc ms
1. Al moment actual, al passat i al futur. /
Aconseguim apropar els fets al present. /
Que les accions semblen ms
properes i segures. / En ledat mitjana
sinauguren Molt b, Joana, ja parlem
2. nasqu (o va nixer) / tindr / anirem /
conquist (o va conquistar)
3. Si vols un cabell la cura capillar. /
Trieu tancaments metllics el metall. /
Gran Barrera de corall formaci corallina
ms gran del mn.
94
Llengua 5
UNITAT 12
Aprenc ms
1. RM. Els acabats en -ar: cantar, ballar...

Que s la ms regular de totes.
Cal ratlar: noquegir (el verb s noquejar)

i radiografier (el verb s radiografiar).
RM. Consolejar, videojugar
2. Aquest poble, que sha convertit en el lloc

turstic de moda, t / Sense Sucre, que
s un dels grups ms famosos entre els
joves, actuar a Alcoi
PROGRAMA DAMPLIACI
3. Benvolgut pare, / ...marxandatge de
pellcules, els productes relacionats amb
aquestes, que... / la camiseta de la Guerra
de les Galxies, una tassa de Superman, un
imant... / Una abraada,
UNITAT 13
Aprenc ms
1. Duna banda, sn els ms irregulars; de
laltra, de vegades els conjuguem com si
foren de la 3a conjugaci, com en castell.
/ Les formes amb * sn incorrectes. /
Cal encerclar: permetre, emetre, admetre,
confondre, combatre. / Sha fos la
bombeta En aquest restaurant no
admeten mascotes. Aquest aparell emet
un so Has fet un examen perfecte; no
has coms cap error.
2. rep (present dindicatiu) / rebeu (present
dindicatiu) / rebia (imperfet dindicatiu) /
rebrien (condicional) / rebr (futur)
3. RM. Un home que perd els cabells va
a la farmcia i pregunta al dependent:
T algun producte bo per a la caiguda
dels cabells?. El farmacutic li dna un
producte i li diu: S, poses a
i ja vor!. Una setmana ms tard,
lhome torna a la farmcia, tot calb i molt
enfadat: Mire, mire com tinc el cap!. I el
farmacutic respon: Home, vost deman
alguna cosa bona per a la caiguda....
4. Ac cultivem tres classes de taronges:
Navel, Lanelate i Valncia.
UNITAT 14
Aprenc ms
1. Els verbs que pertanyen a la tercera
conjugaci sn els que acaben en -ir i
poden ser de dos tipus: purs i incoatius. /
purs: sentir, bullir; incoatius: servir, unir,
compartir / Que es poden conjugar com
a purs i com a incoatius. / Vestir incoatiu:
vestisc, vesteixes, vesteix, vestim, vestiu,
vesteixen. Vestir pur: vist, vistes, vist,
vestim, vestiu, visten. Llegir incoatiu: llegisc,
llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen.

Llegir pur: llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen.
2. Arbre que floreix pot donar fruit. / Qui
serveix paga mereix. / Qui menteix sen
penedeix.
3. Una xiqueta d11 anys / Un paquet darrs
d1 kg / Una garrafa de 10 l doli / Un premi
d1.500.000
El II centenari de lequip / L1 de gener /
L11 classificat / El I Concurs dacudits
LXI Trobada / La 1a planta de ledifici / La
10a posici de la fila / La 1.45 de la nit
4. Falta poc per a les nostres vacances a
lilla Blanca i hem de prendre una decisi:
com hi anem, amb avi o amb iot? Volar t
lavantatge destalviar temps. Per crec
que triarem el iot, perqu sembla que ja no
hi ha vols per a l1 de juny a la una, que s
quan volem eixir nosaltres. Ai! Tenim unes
ganes boges darribar a lhotel i gaudir de
la impressionant piscina. Espere que tot
siga tan meravells com en el catleg!
UNITAT 15
Aprenc ms
1. Els verbs regulars mantenen larrel igual
en totes les formes i presenten les mateixes
desinncies que el verb model. Els verbs
irregulars no compleixen alguna daquestes
condicions. / Sn verbs de la segona
conjugaci que tenen la 1a persona del
present dindicatiu acabada en c. /
Verbs velaritzats en negreta: beure,
batre, escriure, caure, dir, dormir / RL.
2. perd / vull / engul / coc / sent / tus
3. a loce Atlntic que no al mar
Mediterrani. / pel riu Guadalquivir i
per lafluent, el Guadara. / al cim de
la muntanya a laltipl. / de lilla
creixen del continent.
4. RESTAURANT EL PALAU

TANCAT PER VACANCES DE L11 AL 31
DE JULIOL. Us atendrem a lhostal Jaume I
(carrer del Museu, 15)
Llengua 5
95

5º Llengua (Plan de Millora) SABER FER

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

5º Llengua (Plan de Millora) SABER FER

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

1. El verb. Nombre i persona..................... 33

2. Els dos punts........................................ 46

Els sufixos diminutius............................. 47

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

2 Relaciona cada concepte amb el significat corresponent.

All que es comunica.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

2 Completa amb g, gu, c o qu.

3 Completa amb c o g. Fixat com sescriuen altres paraules de la famlia.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 3

La crvola protegeix el vedell.

Un ramat dabelles vola prop del rusc.

El llop ensenya el llobat a caar.

Una bandada docells vola cap al sud.

2 Corregeix les oracions incorrectes de lactivitat anterior.

vedell bresca udol granota ratol ovella belar rauc

4 Escriu la forma en qu hauries de buscar cada paraula en el diccionari.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

El llenguatge i les llenges

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

1 Llig aquestes oracions i marca les verdaderes.

El llenguatge s lnic mitj de comunicaci dels humans.

El llenguatge pot ser oral o escrit.

Cap sser hum utilitza el llenguatge.

Les paraules llengua i llenguatge sn sinnimes.

Joan, ja has acabat el treball

3 Escriu el nom de tres llenges que es parlen en cada lloc.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

2 Relaciona cada paraula amb la descripci adequada.

T r forta entre vocals i r suau al final.

T dues vegades el so r suau.

T una vegada el so r forta i dues vegades el so r suau.

T el so r forta entre vocals.

T r forta darrere de consonant.

3 Ompli els buits daquestes oracions amb r o rr.

osegat les plantes de Pe

iu quan camina pel ca

eplega les fulles del

sona molt aleg

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

PLA DE MILLORA. Fitxa 3

1 Relaciona. Qu s cada cosa?

2 Completa amb la paraula que corresponga en cada cas.

Una salzeda s un lloc poblat de

s un lloc poblat de roures.

s un lloc poblat de faigs.

Una albereda s un lloc poblat d

La mra s el fruit del tim.

La mra s el fruit de lesbarzer.

4 Copia canviant cada paraula destacada per un sinnim dels proposats.

Far una passejada pel camp i collir espgol.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

1 Encercla els substantius de cada oraci i indican el gnere i el nombre.

A la meua classe hi ha deu xiquets i catorze xiquetes.

2 Escriu un nom com (C) i un de propi (P) en cada cas.