dissabte, 11 de setembre de 2010

ILLA DE XTIVA, un documental sobre les

Comarques Centrals del Pas Valenci

El 11 de setembre de 1714, les tropes borbniques entraren a Barcelona a

foc i flama. All s'hi trobaven tamb les darreres tropes valencianes
maulets que la defensaven. Entre d'elles podem imaginar que n'hi hauria
maulets xativins, en sentit ample, de Xtiva i de la seua governaci.
Aquestos en caure Barcelona vegeren com queia la darrera possibilitat de
recuperar Xtiva. Per aix, en caure Barcelona, podem dir que va caure
tamb Xtiva. I que la seua diada s tamb la nostra diada. I amb ella va
caure tamb la nostra governaci, antecedent histric de les Comarques
Centrals del Pas Valenci. Sempre s'ha posat l'mfasi en la crema de la
ciutat i l'intent borbnic de Felip V d'esborrar-la amb la construcci d'una
nova colnia anomenada San Felipe. Intent que hauria quedat revertit
amb la repoblaci i la posterior recuperaci del nom grcies a l'illustrat
Joaquim Lloren Villanueva el 1811, clausurant aix l'afer. Aquesta
explicaci beneda per la histria oficial, suposaria el triomf de la
democrcia i la confirmaci d'una reconciliaci espanyola. La realitat,
per, s que aquest fet va donar lloc a una situaci d'excepcionalitat, sols
interrompuda breument, per la Provncia de Xtiva el 1822-1823
(impulsada tamb per Villanueva), per la qual no sols una ciutat era

esborrada, sin que un territori que havia existit des d'abans de la

romanitzaci s'esgolava en un no res jurdic per la fora de les armes.
Prova que un problema, no sols cultural, sin, fins i tot territorial, hi perviu
no ressolt des d'aleshores sn els casos de Caudete (Cabdet) i Castell. El
primer poble, on encara es mantenen costums valencians, era part de la
Governaci de Xtiva llavors, per Cabdet hui es troba emplaat a Castell
la Manxa com cstig per la seua adhesi a la causa maulet, mentre s
dna el contrasentit que Villena, castellana en aquell moment, i
lgicament borbnica aleshores, li ha pres el lloc. Castell, per la seua
banda, conegut llavors com Castell de Xtiva, es troba paradoxalment a
la comarca de la Ribera Alta on participa des de l'arribada de la
"democrcia" d'una guerra de denominacions entre Castell de la Ribera i
Villanueva de Castell. A banda d'aix, difcil se'ns fa encara imaginar totes
les consequncies que s'han derivat, per a tall d'exemple podem
esmentar aquestes: la poc inocent incomunicaci entre les nostres
poblacions, exemples destacats del qual sn la increble absncia de
connexi entre Gandia i Dnia i l'estat pauprrim en que sobreviu la lnia
Xtiva-Alcoi; tamb ho s l'absncia d'una universitat prpia i que els
nostres centres universitaris estiguen dividits en petites dependncies
filials de Valncia i Alacant; i no ho s menys encara la sorprenent
absncia d'una denominaci d'origen vitivincola prpia i de nou la seua
divisi entre Valncia (la Costera i la Vall d'Albaida) i Alacant (el Comtat,
l'Alcoi i la Marina). Tot aix i la situaci perifrica en que es troba aquest
territori respecte dels actuals nuclis de poder immediat, Valncia i Alacant,
i la vinculaci constant que ha mostrat amb Barcelona i el Principat, aix
com amb Eivissa per mar, fan que constituixca una quinta gran illa en
l'mbit de la catalanitat, l'Illa de Xtiva, a la que tamb podrem anomenar
Dinia, com ho feia el mestre Joan Pellicer, i que s, sense cap mena de
dubte, encara avu, el pany ocult que niga "Espanya" calladament i sense
que es note l'efecte, ms enll de l'interessat rebombori meditic dels
suposats epicentres d'Euskadi i el Principat.

Per tot aix, ara ms que mai, ens cal una reflexi sobre qu sn i
signifiquen les Comarques Centrals, una exploraci que ens ajude a
clarificar quina s la seua relaci amb Valncia ciutat i quin paper juguem

en el trencaclosques poltic. Un paper que, a ben segur, s ms important

del que pensem. I una exploraci que vos convidem a iniciar amb aquest
documental que esperem vos agrade.

Valenciclopdia, tota la cultura valenciana per fi compilada

Ac som socarrats