DOSSIER ELS MUSICS Les guitarres dels seixanta DURANT LA SEGONA MEITAT DELS ANYS SEIXANTA, ELS TINIEBLAS, ELS GEMINIS 0 ELS MAI-NENS VAN MODERNITZAR L'ESCENA MUSICAL DE LA COMARCA Sebasta Roig -rexr Un dels primerissims temes dels Beat- les, escrit per George Harrison i John Lennon, va ser instrumental Cry fora Shadow. Els peludets hi estrafeien Pest dels Shadows, famosos per I'és efec- tista d’ecos i de euitarreas esquerdats. El 1960, els Shadows havien rebentat les llistes angleses amb Apache. Quasi tres minutsa cops de Fender, que con- centraven latmosfera electritzada d'un western crepuscular. Lany 1963, Apache i alguna peca de The Spotnicks i alguna altra dels Beatles retrunyien dins una sala de la Societat Coral Erato, reconvertida en el local d’assaig dels Ponney's. Aquests Jjoves figuerenes, que semblaven deci- dits acontinuar els galops dels Mustang, van ser la pedra de Rosetta del rock a la comarca. Llavors, Miguel Expésito (veu), Jestis Trujillo (baix), Antonio Gil (guitarra ritmica), Luis Lozano (guitarra solista) i Josep Maria Vita- les (bateria) no podien nit imaginar-se «que arribarien a compartir cartell amb el Dio Dinimico, Els Ponney's van actuar, sobretot, a Figueres, l'Estartit i Cadaqués, fins que el 1966 van deixar de cavalear per sempre. En parallel als Ponney’s, Florenci ‘Mauné, un miisic figuerenc forca ve- ter’, posaria les bases d’un grup que creava i tocava peces de ball moder nes i leugeretes. Exdirector artistic de les cobles-orquestra Caravana i Costa Brava, Mauné tenia molta capacitat per compondre i per fer arranjaments. ‘Convengut de la viabilitat del seu pro- jecte, va reclutar Joan Puig (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elte- trica), Eduard Pomés (saxo, clarinet i violt) Josep Joli (baixi violi) Toni Ga- dea (bateria), iva transformar-los en el motor de Mauné i Els Seus Dinamics. ‘Apart d’assumirladireccié artistica del conjunt, Mauné es va reservar I's del piano i dels teclats Rock i tenora agermanats. Ben aviat, els Dinamics van publicar un disc: La camioneta Sandiego, 1965). Amb aquesta yenka enganxosa, també hi viatjaven el twist Hola juventud, el bolero Cadaqués i fslow-rock Gloria, De fet, caldria es- perar fins al tercer disc dels Dinamics —Tenora 66 (Edigsa, 1966), per reco nixer-ne la importincia histdrica. En aquell senzill,el rock ila tenora s'ager= ‘manaven en unes versions psicod@li~ ques de Per tu ploro, Lemigrant, La Santa Espina i Pel teu amor (Ross). Bl critic de Destino, Jordi Bonet, va Hoar aquella fusi6 dient: «Mauné ha demos- tat que amb Ia tenora també es pot ser i@-it». La formula, pole mica entre el nucli més hardcore de sardanistes, es repetiria en Imatge promocional de The Fringe’s,firmada pels musics. Figueres, 1965 el segon capitol de Tenora 66 (Edigsa, 1967). Els Dinamics van haver de plegar veles el 1970, després que Mauné patis tuna embolia mentre actuava a Roses. La florida del 65. Pels voltants de 1965, tun grapat de jovencells assedegats de rites rock i d’himnes pop van clavar tun bon sotrac a la plana empordanesa. Aquesta febrada es devia, en part, un afany de mimetisme derivat de les actu- acions d’artistes com Tony Ronald, cls Salvajes, els Sirex, els Cheyenes o els Mustang, que feien estralls ala pista de ballde''Erato,al Rancho de Cadaqués 0 al Moli Blau de Roses. La propagacié dels nous virus sonors tambés'alimentava de Vobertura de locals per a concerts, dela influéncia de programes de fidio inno vadors ide Pexisténcia de concursos de talents artistics “alguns tan consolidats com Golpe de Gong, que se celebrava a la Catequistica des dels anys cinquanta. Sens dubte, la presencia a Cada- {qués dels Mustang va ser una altra ra6 de pes. Els barcelonins, forga vinculats amb la poblacié, solien actuar cada es- tiual Rancho, perd, Pany 1965, els seus compromisos creixents els ho van im- pedir. Aleshores, uns joves de la locali- tat, els Mai-Nens, van aprofitar 'ocasi6 per recollir el seu testimoni. D’aquesta, manera, Pepe Gir6 (veu), Angel Baré (veu i guitarra rtmica), Scbastid Figueras (guitarra solista), Miquel Noguer (baixi ‘veu) i Tasié Borrell (bateria) van animarJes nits del Rancho aquella temporada, Malgrat elsbons auguris, els Mai-Nens noms van aguantar junts un segon es- tiu, La mili els va desmantellar. El6de juny de 1965, poc abans que els Mai-Nens assaltessin el Rancho, hi ‘van debutar els Géminis, uns figuerenes devots dels Beatles i els Mustang. La banda quedaria consolidada amb Jestis, Maurici (ven), Pere Gifra (guitarra so- lista), Xavier Collell (guitarra ritmica), Josep Maria Surrell (baix) i Antoni Fernéndez (bateria), El talent de Sur- rell els permetria alternar les versions amb temes propis, com Desengeny 0 Ja vine. Al cap d’uns anys, amb la for- maci forga renovada, actuarien a Es- trasburg, Almeria i Saragossa, on van quedar tercers en un concurs musical de conjunts estatals Els Tinieblas, uns figuerenesques’emmi- rallaven en els Cheye- resi els Salvaje, es van convertir en els rivals dels Geminis. De fet, els van derrotar Poc- tubre de 1965, en un concurs de grups mo- dernsal Casino Menes- tral. Gonzalo Paredes (veu), Josep Maria de Batlle (guitarra soista), Lluis Padré (guitararit- mica), Kike de Alaroén (baix) i Marcial Gallardo (bateria) van repetir la proesa cel mes segiient, en guanyar un concurs semblant, a Olot. Els van premiar amb la gravacié d'un disc amb la discografica Sandiego, de Girona, perd una clausula AAdalt, Mauné | Els Seus Dinamics durant una actuacié, any 1965. A baix,els Mustang i Factor James Mason, al Rancho de Cadaqués. Als detalls,portada del single Tenora 66°, de Mauneé i Els Seus Dinamies;tiquet de consumieié del Rancho, cls exigia mantenir el grup durant dos anys i, al final, ax va conduir ala di solucié dels prometedors entenebrats. ‘The Fringe’s va ser un altre grup figuerenc remarcable. Jestis Maurici, el cantant dels Géminis, es va afegir a Jordi Malloll(teclist), Florencio Franco (guitarra), Josep Armengol (baix) {Lluis ‘Tormero (bateria). The Fringe’s va acon- seguir un cert ressd: va guanyar al pri- ‘mer concurs regional de miisica moderna, a Cervera; va tocar a Las ‘Arenas de Barcelona, en un concert Antoine iLesProblémes, iva telo- ngjar Raphael, a Roses. Perd el 1968 se li va acabar la corda, Alla Figueres de finals dels 60, també hi van tenir veu els Dilemes i els Hunos. Els Dilemes eren Pere Armengol (cantant), Luis Lozano (guitarra rfamica isaxo tenor), Josep ‘Maria Oliveras (baix i trompeta), [Narcis Falgis (orgne isaxo) {Ramon Lozano (bateria). En poc temps, van encadenar moltissimes actuacions i van ser teloners dels, Brincos, Lone Star, Les, Surfi Demis Roussos. El maigde 1969, van obrir tun night dub a VEscala, que novafuncionariva condicionar-neeel futur Els Hunos,adiferéncia dels seus antecessors, vetllaven moltissim pel vestuari ila posada en escena, Chorda rit- mica la formaven Ra- facl Bafios (vew i bate~ © ia), Joan Mare Gifreu (guitarra solista), Fran- cisco Guasch (guitarra ritmica) i Jordi Quinta (bax). Van as- solir el punt algid amb la incorporacié de Jestis Maurici, Marcial Gallardo, un orgue i unes gogés negres, amb qué van guanyar el concurs de grups de rock de les Fires de la Santa Creu, Pany 1969 Je aveeres 145 83