Josep

Domenech Pla
Jordi Tarrats Galocha
Nuria Mengibar Guerrero

T1

vQu s la societat de consum?

La Societat de consum o societat de consum de masses, s un terme
que sutilitza en economia i sociologia per a designar el tipus de
societat que es correspon amb una etapa avanada de
desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel
consum massiu de bns i serveis, disponibles grcies a la seva
producci massiva.

vConsum i Consumisme
-El consum: s el fet de consumir bns i serveis amb l'objectiu de satisfer les
necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producci per
les empreses.

-El consumisme: s un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la
felicitat personal a la compra de bns i serveis o al consum en general.

Com ms consumeixo, ms feli sc

Si tothom consumis de la mateixa
manera que ho fem els ciutadas dels
passos industrialitzats, es
necessitarien tres planetes terra per
sobreviure.

vConseqncies del consumisme

Conseqncies socials:

Els pobres de la globalitzaci

Explotaci infantil

Maquiles

Conseqncies ecolgiques:

Degradaci del medi ambien

vSatisfacci de les necessitats

-Un dels principals objec1us de
qualsevol empresa s sa#sfer les
necessitats que el client reclama.
-A vegades el client no t aquesta
necessitat per se linculca mitjanant
la publicitat.
-El client ha de quedar sa1sfet per qu
torni a consumir el producte a
posteriori.
-Per saber si el client queda sa1sfet es
fan estudis de mercat que abasten
totes les edats i classes socials per
saber si 1ndr una bona rebuda o no
el producte.

vPublicitat de la societat de
consum
La publicitat informa el consumidor
sobre els benecis dun determinat
producte o servei, i ressalta la seva
diferenciaci per sobre de les altres
marques.

Un dels principals objec1us de la

publicitat s crear demanda o
modicar les tendncies de
demanda d'un producte, b, servei
o marca.

Qu podem fer?

CONSUM RESPONSABLE, COMER JUST!

vComer just
El comer just s una forma alterna1va de comer que t com a
objec1u canviar les relacions comercials entre els pasos rics del Nord
(els consumidors) i els pasos empobrits del Sud (els productors).

vHistria
Les primeres organitzacions de comer just neixen a meitats dels
anys seixanta amb les primeres organitzacions a Blgica i als Pasos
Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir
desenvolupant-se al mateix temps que venien productes elaborats
pels camperols i artesans dels pasos del sud denunciaven les
injusRcies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es
consoliden les organitzacions importadores i augmenten les bo1gues
de comer just com a canal habitual de distribuci. L'any 1989 es va
crear la Federaci Internacional de Comer Alterna#u IFAT amb la
voluntat de reunir a organitzacions del Nord i grups productors del
Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la prc1ca del
comer just es va estendre i es va congurar com un moviment que
integra ONG, bo1gues, importadores i distribudores. Un exemple
n's la xarxa d'Intermn Oxfam, amb ms de 30 bo1gues a Espanya.

vNormes
Assegurar als treballadors un salari digne.
No acceptar ma d'obra infan1l.
Igualtat entre homes i dones.
Afavorir la realitzaci de projectes de desenvolupament solidari
en beneci de la comunitat.
Ser respectuosos amb el medi ambient.
No privilegiar els cul1us d'exportaci en perjudici dels cul1us de
consum local necessaris per a la poblaci.
Estructures democr1ques.

vEl caf i el comer just

Segons Intermn Oxfam,
per cada paquet de caf
d'una marca convencional
venut a un preu de 1,95,
el seu productor de caf a
E1pia guanya uns 19
cn1ms d'euro. Quan
aquest mateix paquet s de
comer just, el productor
guanya 48 cn1ms i, a ms
a ms, es benecia de
dividends, primes socials,
formaci i crdits.

vJamaica Blue Mountain un

exemple per a molts productors
Considerat el millor caf del mn es cul1va a les denominades muntanyes
blaves situades a Jamaica. Amb un preu mitj de 80 $ el kg s un clar exemple
del que es pot aconseguir amb una bona organitzaci. El seu preu tant elevat es
degut a la seva pe1ta producci i a la seva gran demanda. s un exemple a
seguir pels milers de pe1ts productors que hi ha a lfrica i que venen el caf a
grans mul1nacionals que els hi paguen per sota del preu de cost(0,19 /kg).
Amb el cicle tancat de producci i de distribuci els productors daquest caf es
garanteixen uns majors benecis ja que no hi ha intermediaris.

vPreguntes
Creieu que la societat actual pot
derivar cap a una societat de consum
responsable?
Per que penseu que no ha prosperat
ms el comer just?
Quins sn els mo1us daquesta
manca de conscincia envers el
consum responsable i el comer just?