Está en la página 1de 11

CREIX

AMB
INTERNET

Aprn a planificar eficament


un projecte web.

Aprn a planificar eficament


un projecte web.
Decidim posar en marxa una web i encarregar-la a una empresa provedora o a
lequip amb qui treballem normalment. Sigui quina sigui la frmula que fem servir,
nosaltres som els darrers responsables del projecte i hem de seguir tot el procs,
des del seu naixement fins a la seva posada en marxa.

Hem de ser conscients que les organitzacions tenen molt poca experincia en
gesti de projectes interactius, ja que s un camp amb poques dcades de vida.

Per tant, ens enfrontem a un entorn canviant, on sovint els desitjos del client
varien a mesura que avana el projecte o que ell mateix guanya experincia.

De manera molt breu i esquemtica resumirem les passes principals a seguir en


la planificaci dun projecte web, i que anirem desenvolupant ms endavant.
1. Definici del projecte
2. Constituci de lequip de treball
3. Eines per a lequip
4. Definici dels requeriments
5. Definici del calendari
6. Pas a disseny. Seguiment i aprovaci
7. Pas a maquetaci. Seguiment i aprovaci
8. Pas a programaci.
9. Testeig de les funcionalitats
10. Inserci de continguts
11. Document de manteniment
12. Estrena
2

1. Definici del projecte


Abans de posar-nos mans a lobra amb el projecte, ens hem de fer una pregunta
important: per qu volem una web?, per a qu ha de servir?, quins objectius volem
assolir?, a qui va dirigida?, quina vida ha de tenir desprs de lestrena? Si no tenim
una resposta clara a totes aquestes preguntes, el projecte t tots els nmeros per
fracassar abans de comenar. La desconeixena daquests punts far que
engeguem un projecte amb unes funcionalitats i uns objectius diferents als que en
realitat volem.

El resultat daquesta tasca de reflexi sha de convertir en un document anomenat


Definici del projecte i que ha desdevenir la guia indiscutible al llarg de tot el
procs. Aquest text ha de resumir les nostres intencions i objectius, aix com les
funcionalitats que ha de tenir la web i la data de termini.

2. Constituci de lequip de treball


Lequip de treball que necessitem per dur endavant un projecte web ha de tenir els
segents perfils professionals:

direcci del projecte

disseny

programaci

sistemes

continguts

Evidentment, una mateixa persona o un mateix equip pot aglutinar ms dun


daquests perfils. Sigui com sigui, el que hem daconseguir s tenir dins lequip de

treball la/les persona/es que resolguin tot el relacionat amb els camps
esmentats.

Cas A: lequip el formen les persones amb qui treballem normalment. Tot i que
aquestes persones treballin cada dia juntes cal reunir-les i fer-les conscients que
estan treballant juntes en un projecte concret. Es crea un nou equip per a un nou
projecte.

Cas B: lequip el forma una o diverses empreses provedores. El millor s presentar


un resum del document de definici del projecte a tres empreses (mnim). Els
demanarem un pressupost detallat a cadascuna. Aix ens servir per saber com
treballen, com sadapten al nostre calendari i quina quantificaci econmica fan
del projecte. Triarem lempresa que ms sadapti a les nostres necessitats i farem
amb ella un contracte amb condicions de comproms de complir amb la feina i el
calendari establert.

En tots dos casos, quan posem en marxa el projecte hem dexigir que tots els
equips designin un portaveu, que ser la nica persona que intermediar entre el
seu equip i el comit de treball encarregat de la web. Aix facilitar la
comunicaci i evitar malentesos i versions diferents dun mateix fet. Segons com
sestructuri lequip de treball, una mateixa persona pot ser la portaveu, per
exemple, de continguts i direcci del projecte, o de programaci i disseny.

3. Eines per a lequip


Un dels grans errors que trobem quan es desenvolupa un projecte (no noms web)
s la mala gesti de la comunicaci. Aix desemboca en errors, malentesos,
incompliments de calendari, repetici de les mateixes tasques, etc. Per evitar

aquests fets i gestionar eficament la comunicaci entre lequip de treball


comptem amb diverses eines:

Espai per a documents comuns on poden accedir els membres de lequip.


Per evitar diverses versions dun mateix document, prdues de fitxers, etc.,
s ptim establir un espai com, ordenat amb carpetes, on saniran
guardant tots els documents que es generin (text, imatge, etc.) i on tothom
podr recuperar-les quan ho necessiti. Aquest espai pot ser en el nostre
servidor o en un servidor que lloguem, o aprofitar plataformes com Google
Docs,

Dropbox

Del.icio.us.

Elaborar una senzilla base de dades amb les dades de tots els integrants
de lequip: nom complet, correu electrnic, telfon (fix i mbil), adrea
fsica, crrec que ocupa. Podem afegir totes aquelles dades que creguem
pertinents.

Llista de distribuci: per tal que la informaci via correu electrnic no es


perdi o ens oblidem alguna vegada de copiar alg, lideal s la creaci
duna llista de distribuci on subscrivim a tots els integrants de lequip.
Daquesta manera, tothom rebr tota la informaci sobre el projecte i no es
perdr res pel cam.

Plataforma de treball: existeixen plataformes a la xarxa que permeten


organitzar tasques i assignar-les a persones concretes. Cada persona pot
anar activant o desactivant tasques a mida que es duen a terme. A ms, es
poden entrar noves tasques amb ordre de prioritat (ideal per al moment de
testeig). Daquesta manera, sempre es pot saber en quina fase es troba el
projecte.

4. Definici dels requeriments


Aquest document ha de servir als equips de disseny, maquetaci i programaci
per veure quins elements t cada pgina, quines funcionalitats, com han dactuar
els botons, usabilitat, etc.
El document ha de representar de manera esquemtica les diferents pgines que
formen la web, quins elements t cadascuna, qu han de fer, on han denllaar,
etc. Amb tot, tot i que nosaltres elaborem aquest document distribuint els
elements a la plana, aix no ha de coartar a lequip de disseny. Lequip de disseny
sha de sentir lliure per collocar els diferents elements com cregui convenient,
sempre que tots els que nosaltres hem assenyalat hi siguin presents.

Exemple de dues pgines dun document de definici del projecte:

Exemple de dues pgines dun document de requeriments:

5. Definici del calendari


Abans de comenar el projecte hem de tenir clares dues dates claus: data de
comenament, data dacabament. Aquestes dues dates han de ser presents al
document de definici del projecte.

Posteriorment, conjuntament amb tot lequip, es confecciona un calendari de


treball per complir aquests terminis. Cada equip marca els dies o setmanes que
necessita per fer la seva feina i quines tasques far cada setmana. Daquesta
manera, a ms de poder fer un seguiment exhaustiu de la marxa del projecte, la
persona que dirigeixi podr veure quines tasques es poden fer en parallel i en quin
moment ha dentrar cada equip en els diferents processos.

Davant les dificultats per complir un calendari que sovint es basa en projeccions
poc realistes, dins de les empreses de producci de continguts interactius va
guanyant pes les anomenades metodologies de treball gils.

Creades el 2001 per un grup dexperts en desenvolupament de software,


aquestes maneres de treballar intenten primar les capacitats de lindividu i les
interaccions de lequip de treball per sobre de les eines o la planificaci prvia.
Sintenta, en poques paraules, que aquest entorn canviant sigui un avantatge en
lloc dun problema a lhora de dur a terme el projecte web de torn.

Es divideixen les tasques en petites unitats. Es treballa per objectius a molt curt
termini. Es fomenta el dileg i sintenta que tot lequip sigui capa de reaccionar
en poc temps davant les contingncies tpiques dun projecte interactiu.

Dentre totes les metodologies gils, Scrum s la ms popular. Algunes empreses


la combinen amb Kamban, sorgida de la japonesa Toyota.

6. Pas a disseny.
disseny. Seguiment i aprovaci
Una vegada ja shan dut a terme totes les passes anteriorment mencionades,
arriba el moment del disseny. Lequip de disseny, en base als documents de
definici del projecte i de requeriments, proposar un o diversos dissenys per a la
web. Aquestes propostes es presenten com a imatge, la maquetaci encara no
est feta. Sn dibuixos.

La direcci del projecte ha davaluar les propostes, preguntar pel funcionament


dels diferents elements, trobar possibles problemes, etc. Lequip de disseny ref la
proposta amb les valoracions que shan efectuat. Aquest procs es repeteix tantes
8

vegades com calgui fins arribar a un disseny ptim. Atenci: hem de tenir en
compte el calendari per no endarrerir el projecte.

7. Pas a maquetaci. Seguiment i aprovaci


Quan ja tenim aprovat el disseny, entra en acci lequip de maquetaci. Aquests
professionals convertiran la proposta de disseny en un maqueta en llenguatge
html o similar i que ja tindr la programaci bsica i ms senzilla. Aquesta
maqueta ja es podr veure en una adrea web (URL). Pensem de tenir-ho tot en
una adrea no pblica fins que el projecte sestreni.

Quan lequip de maquetaci ha enllestit la seva feina, sha de comprovar que tot
funcioni correctament, els enllaos apuntin on cal, les imatges estiguin ben
tallades, els alts de les imatges siguin correctes, etc. Sha de fer una repassada
exhaustiva a tot el projecte i passar les correccions per tal que sarreglin.

8. Pas a programaci
Quan la maqueta ja est acabada i tots els possibles errors han estat solucionats,
entra en acci lequip de programaci. La seva tasca s fer que la part tcnica de
nivell ms alt, on ja no arriba lequip de maquetaci, es dugui a terme (bases de
dades, comer electrnic, crrega dinformaci, creaci de gestor de continguts,
etc.).
Els programadors treballaran conjuntament amb els tcnics de sistemes per pujar
tot el projecte al servidor, verificar el seu funcionament, suficient ampla de banda
per a un funcionament ptim, etc.
9. Testeig de les funcionalitats
funcionalitats
Quan lequip tcnic ha enllestit tota la programaci cal fer una repassada
exhaustiva a totes les funcionalitats. Com a mnim dues persones han de testejar

totes i cadascuna de les pgines, els elements, provar tots els botons, enllaos,
possible comer electrnic, participaci, inserci de continguts, etc.
Al mateix temps, encara que sembli estrany, sha de provar de fer s de la web de
manera incorrecta. s a dir, usar les eines de la web de manera diferent a com
shan plantejat. Hem de tenir en compte que el nostre usuari s del tot
imprevisible i ens hem davanar al que ell/a pugui provocar. Si tot ha de petar,
millor que ho provoquem nosaltres abans de lestrena.
Tots els errors, incidncies, canvis i millores shan de traslladar a lequip
corresponent (disseny, maquetaci o programaci) per arreglar-los. En aquest
punt, s interessant ls duna eina de control de tasques on es veuen totes les
tasques existents, a qui estan assignades, en quin moment del procs estan,
quina data de soluci tenen, i sen poden introduir tantes com calguin amb nivells
de prioritat diferents.

10. Inserci de continguts


Ara que ja tot funciona de manera ptima, entra a lescenari lequip de continguts.
Fins el moment shavien fet servir textos, imatges, vdeos i udios falsos. Ara, cal
introduir tots els continguts definitius al seu espai corresponent.
Prviament a la inserci dels continguts definitius a la web, tots aquests han
dhaver estat repassats per lingistes (en el cas de textos), dissenyadors,
(imatges), etc. No podem pujar continguts que puguin contenir errors. La nostra
imatge sen veuria afectada.
Una vegada tots els continguts han estat pujats a la web, de nou cal repassar-ho
tot. Veure que els continguts sadapten b a la web, que es veuen correctament,
que els vdeos i/o udios es carreguen, etc.

11. Document de manteniment

10

Un cop ja tenim disseny, maquetaci, programaci i continguts enllestits i


repassats, estem a punt per a lestrena de la web. Amb tot, com a responsables
finals del projecte, no podem deixar-lo aqu. Hem de ser conscients que quan
aquesta web vegi la llum, evolucionar, creixer, demanar nous continguts,
tindr participaci, etc.
Per tant, caldr que elaborem un document de manteniment. Aquest text
especificar totes les tasques que caldr anar fent per al bon funcionament del
projecte: moderaci de participaci, renovaci de continguts, testeig de comer
electrnic, etc.

12. Estrena
Amb aquest document a la m i totes les passes anteriors enllestides, tenim el
projecte preparat per ser estrenat. Arribat aquest moment, cal estar a punt per
reaccionar davant problemes de darrera hora que poden aparixer en el moment
de publicar la web. Davant aquestes incidncies, cal que el nostre equip sigui gil
resolent problemes, de cara a no afectar la imatge que els usuaris tinguin de
nosaltres.

11