PASTOR

Elena BOSETTI, Pastore, en Romano PENNA, Giacomo PEREGO, Gianfranco RAVASI

(eds.), Temi Teologici della Bibbia (Dizionari San Paolo), Milano: Edizioni San Paolo
2010, 974-979.
Lautora divideix el seu comentari sobre la veu Pastor en les segents apartats:
1. LORIENT PRXIM ANTIC
2. ANTIC TESTAMENT
2.1. Lxic i semntica
2.2. El pastor de Jacob/Israel
2.3. El pastor de lxode: histria i profecia
2.4. David i els Salms del bon pastor
2.5. Cntic, Sircida i Qohlet
3. NOU TESTAMENT
3.1. Lxic i semntica
3.2. El Messies pastor als Sinptics
3.3. El pastor que dna la vida a Joan i lanyell pastor de lApocalipsi
3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe
3.5. El pastor dels pastors
Vegem breument el contingut en cadascuna daquestes parts proposades per lautora:

0. INTRODUCCI
Primerament, abans dentrar en lanlisi de les parts indicades, la Prof. Bosetti ens
comenta que aquest tema del pastor est present en tota la Sagrada Escriptura, un tema
que troba les seves arrels en els orgens nmades del poble dIsrael.
Tamb aprofita aquesta brevssima introducci per a donar ra del fet que comenci el
seu comentari amb el concepte pastor en els pobles vens: Israele ha maturato la
propria identit culturale e religiosa in rapporto dialettico con i popoli vicini. Uns
pobles que, segons lautora, tamb usen el ttol de pastor amb una dimensi clara de
divinitat, per, finalment, aclareix que Israel anir ms enll grcies a la seva histria
dalliberament i a la seva experincia de fe.

1. LORIENT PRXIM ANTIC

Tenim testimonis de ls daquest ttol Pastor, aplicat al rei o a la divinitat en aquesta
zona geogrfica des del tercer millenni aC. A Mesopotmia era aplicat originriament
al rei, a Egipte, en canvi, a du.
Desprs daquesta afirmaci, fa una referncia alguns dels textos que exemplifiquen la
seva tesi: els Textos de les pirmides (2500-2250 aC), en el qual el rei difunt entra a
formar part del ramat de Mequentirti, anomenat el pastor del fara; les Lamentacions
de Ipuur i lEnsenyament per a Merikara, en els quals es demana a du que vetlli pel
seu ramat; lHimne de Meisekhmet, en el qual du s lloat com a bon pastor que coneix
la misericrdia.

2. ANTIC TESTAMENT
La primera constataci s per a indicar que, comparat amb Egipte i Mesopotmia, on
apareix tantes vegades la idea del pastor atribut al rei o a la divinitat, s sorprenent que
en lAntic Testament noms per quatre vegades Du sigui anomenat Pastor i mai el
rei. S, en canvi, s anomenat pastor el Nou David, s a dir, el Messies (cf. Ez 34,23;
37,24). Afirma lautora, per, que pi che al titolo, la Bibbia mostra interesse al
compito del pastore, che riveste il ruolo di guida e di custode.

2.1. Lxic i semntica

Lautora, a ms del verb tcnic rah, pasturar, agrupa les paraules que expressen el
tema del pastor i tot all que envolta lacci del pastor en quatre grups:

2.1.1. Guiatge
En aquest apartat senyala arrels com nhg, conduir, o nhl, guiar, les quals indiquen la
funci de guia (cf. Sl 23,2) i afegeix el comentari que nelluso teologico evocano
lesperienza fondamentale dellesodo dallEgitto (cfr. Sal 68,8; 78, 52-54).

2.1.2. Nutrici i cura

Aqu entren les accions del pastor per nodrir, abeurar i fer crixer el seu bestiar. Referit
al pastor div afirma: si prende cura delle sue pecore, si preoccupa della loro vita,
provvede loro nel tempo e per leternit.

2.1.3. Reuni i defensa

Presenta la diferncia entre el treballador i el pastor, aquest vigila i defensa les seves
ovelles dels enemics; igualment Du strappa/libera le pecore della boca dei pastori
malvagi come un tempo dalla mano del faraone (cfr. Ez 34,10.12.13); salva e
raduna il resto del suo gregge (cfr. Ger 23,3; 31,8.10.12-13; Ez 34,13; Is 40,11; Mi
2,12), fascia e rafforza (cfr. Ez 34,4), custodisce (cfr. Ger 31,10; Sal 121,3-8).

2.1.4. Reciprocitat, aliana

Recorda lautora les relacions dafecte i coneixena que hi ha entre el pastor i el ramat;
aix hi ha entre pastor i ramat una aliana de pau (cf. Ez 34,25).

2.2. El pastor de Jacob/Israel

Indica lautora que la primera vegada que apareix el ttol Pastor en el relat bblic s en
boca de Jacob quan a la terra dEgipte dir: Du que ha estat el meu pastor des que
existeixo fins al dia davui (Gn 48,15b). I en el moment de la benedicci del seu fill

Josep en referir-se a Du lanomenar: Pastor, la Roca dIsrael (Gn 49,24d). La

conclusi a la qual arriba lautora s: Yhwh movimento e stabilit, Pastore e Roccia
del suo popolo.

2.3. El pastor de lxode: histria i profecia

En aquest apartat, en primer lloc, lautora es refereix al record de lxode, durant el qual
el poble fa experincia de sentir-se guiat per Du (cf. Ex 15,13); per a passar desprs a
explicar com els profetes reprenen aquesta temtica en el nou xode, contraposant en
aquest cas els caps del poble que han estat uns mals pastors, que han portat el poble a la
runa, amb Du que com a bon pastor recondueix i guia el seu poble pel bon cam en el
retorn a Si (cf. Jr 23,1-4; Ez 34,1-9.11.13.16; Sl 77,21; Is 40,11; 49,10).
Desprs, lautora ens explica com els profetes construeixen la figura del Messies pastor
(cf. Ez 34,23; 37,24; Mi 5,1.3; Za 13,7 [=Mc 14,27]).

2.4. David i els salms del bon pastor

La figura de David s, segons lautora, les arrels on es fonamenten la idea del Messies
Pastor i Rei, ja que ell va passar de ser pastor de les ovelles de Jess a guia dIsrael (cf.
1Sa 16,11-13; 2Sa 5,2; 7,8). Aix ho canta tamb el Salm 78.
Lautora t un breu pargraf dedicat al Salm 23, que estudiem en aquest curs. El
reprodum ntegrament: A Davide poi attribuito il Sal 23, tutto pervaso da sentimenti
di fiducia: Il Signore il mio pastore: nulla mi mancher (Sal 23,1). Yhwh pastore
conduce il suo fedele in verdissimi prati e ad acque tranquile (cfr. Sal 23,1-2), cammina
al suo fianco (cfr. Sal 23,4), e lo accompagna con bont e misericordia (cfr. Sal 23,56).
Acaba aquest apartat enumerant els salms en els quals apareix aquesta temtica: Sl 28,9;
48,15; 74,1; 77,20-21; 78,52-54; 79,13; 80,2; 95,7; 100,3; 119,176. I subratlla la
importncia que per a ella t el Salm 121 el qual parla del pastore come mer,
custode dIsraele.

2.5. Cntic, Sircida i Cohlet

En els llibre sapiencials aquesta temtica, segons la Prof. Bosetti, lliga el llenguatge de
lamor i la saviesa. El Cntic dels cntics presenta els dos protagonistes com a pastor i
pastora. s interessant lexplicaci que il Cantico gioca abilmente sulla polisemia della
voce rah, che pu significare pascolare, mangiare, ma anche essere compagno,
amico. La relectura que en fa el Sircida de la figura del pastor s en clau pedaggica
(cf. Sir 18,13). I el final daquest apartat i el del seu comentari del tema Pastor en
lAntic Testament s una cita de Cohlet: Les sentncies dels savis sn com agullons i
els qui les han recollides sassemblen a fites ben plantades. Un sol pastor s qui les ha
fetes. (Coh 12,11).

3. NOU TESTAMENT
3.1. Lxic i semntica
Lautora presenta les vegades que en el Nou Testament apareix el substantiu pastor,
18 vegades (cf. Mt 9,36; 25,32; 26,31; Mc 6,34; 14,27;; Lc 2,8.15.18.20; Jn
10,2.11.12.14.16; Ef 4,11; He 13,20; 1Pe 2,25; 5,4), i el verb pasturar, 11 vegades, de
les quals 5 tenen un sentit cristolgic (cf. Mt 2,6; Ap 2,27; 7,17; 12,5-, 19,15), 3 es
refereixen al ministeri petr i dels preveres (cf. Jn 21,16; Ac 20,28; 1Pe 5,2) i 3 tenen un
sentit com (cf. Lc 17,7; 1Co 9,7; Jd 1,12).

3.2. El Messies pastor als sinptics

3.2.1. Mateu
Primera aparici del tema: Mt 2,6 en una tpica citaci de compliment (Mi 5,1; 2Sa 5,2).
Jess ha de reunir les ovelles perdudes dIsrael (cf. Mt 10,6; 15,24), t compassi de la
multitud que sembla un ramat sense pastor (cf. Mt 9,36), viu lalegria del retrobament
de lovella perduda (cf. Mt 18,12-13) i en el judici final com a rei pastor separar les
ovelles de les cabres (cf. Mt 25,31-35).

3.2.2. Marc
Aparici del tema en el context de la multiplicaci dels pans, durant el qual Jess
nodreix primer de tot amb la seva paraula (cf. Mc 6,34), per a desprs alimentar-los
asseguts sobre lherba verda (cf. Mc 6,39), detall que, segons lautora remet al Salm del
bon pastor (cf. Sl 23,2).

3.2.3. Lluc
Lc 15,3-7 presenta la parbola del bon pastor, la qual, per a lautora, es fa realitat a casa
de Lev o de Zaqueu. Per a ella, tamb la parbola del bon samarit t referncies al
tema del pastor, perqu el bon samarit com el bon pastor t cura i misericrdia.
Finalment, el Jess lluc diu: No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau
a donar-vos el Regne. (Lc 12,32).

3.3. El pastor que dna la vida a Joan i lanyell pastor de lApocalipsi

A Jn el tema del pastor est centrat en el captol 10 i t com a rerefons Ez 34. Jess es
presenta com el bon pastor (cf. Jn 10,11.14), el veritable pastor messinic. Lestructura
daquest captol s presentada dividia en dues part: Jn 10,1-6, on es presenta la metfora
de Jess pastor; i Jn 10,7-18, on es fa la seva explicitaci. La metfora cont la
contraposici entre el lladre i el pastor, entre aquell que no entra per la porta i el que hi
entra. Finalment, en lexplicitaci Jess es presenta com la porta (cf. Jn 10,7.9) i com el
bon pastor (Jn 10,11.14). El text, finalment, obre una perspectiva universal al ser pastor
de Jess (cf. Jn 10,16).

Segons Ap 7,17 s lanyell qui fa de pastor.

3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe

He 13,20 citant Is 63,11 (versi de la LXX) afegeix al terme pastor ladjectiu gran.
Aquesta s lexplicaci de lautora a aquest fet: indica che Ges porta con maggior
diritto le qualifiche attribuite a Mos. Costui stato tratto salvo dal mare, ma il Cristo
stato fatto salire dai morti, e pertanto il condottiero (archgs) in grado di condurre
alla salvezza escatologica (cfr. Eb 2,10;12,2).
A 1Pe 2,25 Jess s anomenat poime,na kai. evpi,skopon, per hem de ser conscients que
en aquesta carta el tema del pastor vol fugir de qualsevol perspectiva triomfalista i est
presentat en la perspectiva de Is 53, el Servent sofrent: pastore il servo umile e
sofferente che prese su di s i nostri peccati e li port nel suo corpo sulla cruce (1Pt
2,24). Lautora defensa que a 1Pe 2,25 trobem enllaades les citacions dIs 53,5 i Ez
34,16.

3.5. El pastor dels pastors

Lautora acaba el seu recorregut pel tema del pastor en la Sagrada Escriptura
entretenint-se a comentar 1Pe 5,4: Aix, quan apareixer el cap dels pastors
(avrcipoi,menoj), rebreu la corona immarcescible de la glria. El terme avrcipoi,menoj
apareix nicament aqu en tota la Bblia i, per a lautora, suggereix una supremacia de
Jess per sobre qualsevol ministeri pastoral en lEsglsia. Aquesta s la seva conclusi:
I tratti del Cristo pastore e il suo stile di umilt e servizio fino al dono supremo della
vita si affermano come perennemente paradigmatici per i ministri del popolo di Dio.

Antoni Prez de Mendiguren Cros, pvre.

7 doctubre de 2015