Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
TFM Daniel Durantes Pineda
TFM Daniel Durantes Pineda
RESUM
Des dels inicis de la prctica cientfica, el treball en grup ha estat una
metodologia fonamental per al seu aven, i la motivaci, un estat imprescindible
en el cientfic per mantenir constant el seu inters. Ambds factors es valoren
tamb en l'ensenyament secundari. En aquest estudi, es plantej l'introducci
de la metodologia del treball en grups collaboratius durant una unitat didctica i
l'anlisi del seu efecte en la motivaci intrnseca i extrnseca de 88 estudiants
de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de l'INS l'Alzina (Barcelona) mitjanant l's de
qestionaris sobre metes acadmiques abans i desprs de l'intervenci. Abans
de l'intervenci, la motivaci intrnseca dels estudiants era superior a
l'extrnseca. Un cop s'ha intervingut i s'han analitzat els resultats, es pot
concloure que el treball en grups collaboratius ha causat un efecte positiu en la
motivaci extrnseca per ha perjudicat la motivaci intrnseca dels estudiants,
qui atribueixen la causa principal de l'eficcia dels treballs en grup als seus
inputs, entre els quals s'inclou el nmero de membres o la identitat dels
mateixos. Aquestes conclusions podrien portar cap a una millora de la prctica
docent en els contextos plantejats a l'INS l'Alzina (Barcelona) i serveixen de
referncia per contextos similars.
Paraules clau: treball collaboratiu, treball en grup, motivaci intrnseca,
motivaci extrnseca, metes acadmiques
ABSTRACT
Since the dawn of modern science, teamwork has been considered to be a
crucial methodology for its progress, as well as motivation for the scientist to
keep a constant interest for his duties. Both factors are also of a great value in
secondary education. This study suggested the implementation of collaborative
teamwork methodology during a didactic unit followed by the analysis of its
effect on both intrinsic and extrinsic motivation of 88 students of 4th ESO and
1st Batxillerat from the INS l'Alzina (Barcelona). Two questionnaires about
academic goals were designed to study this effect and led to the conclusion that
collaborative teamwork has had a positive effect on extrinsic motivation but a
negative effect on intrinsic motivation. Moreover, students considered that the
inputs had been the teamwork component that had influenced the most on
teamwork efficacy, which included the number of members in a group or the
identity of the members. These conclusions may lead to an improvement of
teaching practice within this context and may be used as a reference for similar
ones.
Keywords: collaborative work, teamwork, intrinsic motivation, extrinsic
motivation, academic goals
NDEX DE CONTINGUTS
pgina
1. INTRODUCCI
2. OBSERVACI A L'AULA
10
10
11
11
11
12
13
3. DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
14
14
14
15
17
17
18
19
19
23
27
pgina
4. CONCLUSIONS DE LA RECERCA
4.1. Discussi dels resultats
31
31
31
31
32
33
33
33
34
5. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
36
36
38
ANNEXOS
39
39
41
Taula 1.
Taula 2.
Taula 3.
Taula 4.
Taula 5.
Taula 6.
Taula 7.
Taula 8.
Taula 9.
Taula 10.
Figura 1.
Figura 2.
Figura 3.
Figura 4.
Figura 5.
Figura 6.
Figura 7.
Figura 8.
Figura 9.
Figura 10.
Figura 11.
Figura 12.
Figura 13.
Figura 14.
Figura 15.
Figura 16.
Figura 17.
Figura 18.
Taules
Metes acadmiques i tipus de motivaci
Generalitzacions motivacionals i principis de disseny
Components del treball en grup
Afirmacions pertanyents al qestionari inicial de metes
acadmiques
Afirmacions pertanyents al qestionari d'eficcia del treball en
grups collaboratius
Afirmacions pertanyents al qestionari final de metes
acadmiques
El treball per competncies a la Unitat Didctica de 4t d'ESO
El treball per competncies a la Unitat Didctica de 1r de
Batxillerat
Diagnstic de la gesti d'aula durant la intervenci didctica
Descripci general del perfil motivacional dels estudiants de
l'INS l'Alzina
Figures
Taxonomia de la motivaci humana
Xarxa de coordinaci d'un grup
Caracterstiques socioafectives i psicoevolutives de l'alumnat
de l'INS l'Alzina
Cicle d'aprenentatge introdut a la Unitat Didctica de 4t d'ESO
Cicle d'aprenentatge introdut a la Unitat Didctica de 1r de
Batxillerat
Distribuci de la mostra per edats, gnere i grups classe
Valors de motivaci intrnseca i extrnseca segons l'edat
Valors de motivaci intrnseca i extrnseca segons el gnere i
la mitjana
Valors de motivaci intrnseca i extrnseca segons el grup
classe i la mitjana
Distribuci de la mostra per edats, gnere, grups classe i
nmero de membres per grup
Variaci de la motivaci intrnseca i extrnseca segons l'edat
Variaci de la motivaci intrnseca i extrnseca segons el
gnere
Variaci de la motivaci intrnseca i extrnseca segons el grup
classe
Motivaci intrnseca i extrnseca segons el nmero de
membres a cada grup de treball collaboratiu
Atribuci de l'eficcia dels treballs en grup en general i segons
el gnere dels estudiants
Atribuci de l'eficcia dels treballs en grup segons l'edat dels
estudiants
Atribuci de l'eficcia dels treballs en grup segons el grup
classe dels estudiants
Atribuci de l'eficcia dels treballs en grup segons el nmero
de membres de cada grup
pgina
5
6
7
12
13
13
15
16
17
21
pgina
4
7
10
18
19
20
22
22
23
24
25
25
26
27
28
28
29
30
1. INTRODUCCI
1.1. El treball en grup i la motivaci en les cincies naturals
La cincia, en el seu afany de donar explicaci als fenmens que ens
envolten, es fonamenta, des dels seus orgens, en l'observaci, la formulaci
d'hiptesis, el recull d'evidncies, el seu contrast i el plantejament de noves
hiptesis. Aquest mtode cientfic basat en la lgica emprica fou clau durant la
revoluci cientfica i s clau en la societat actual, per no ha estat sempre la via
emprada per l'adquisici de nous coneixements. En l'antiguitat, el mtode
emprat per avanar en el coneixement del mn estava bsicament fonamentat
en el dileg i l'intercanvi d'opinions entre pensadors i filsofs. Des d'poques
antigues, doncs, el treball en equip ha estat fonamental per a l'adquisici d'un
coneixement ric, basat en l'opini i l'observaci dels diversos experts en la
matria. s el que en pedagogia es coneix actualment com a construcci social
del coneixement, a partir dels estudis de Jean Piaget i Lev Vygotsky durant el
segle XX.
En l'actualitat, el saber cientfic es construeix seguint aquest mtode, i s
absolutament necessria la collaboraci i cooperaci de la comunitat cientfica
per tal d'esbrinar i donar explicaci als fenmens que ocorren al nostre entorn.
s per aix que la recerca est constituda per equips i grups de recerca que
segueixen una lnia determinada d'investigaci i comuniquen els seus
descobriments de forma oral (mitjanant l'assistncia i ponncia a congressos,
divulgaci cientfica informal, reportatges als mitjans de comunicaci, etc.) i de
forma escrita (publicacions a revistes cientfiques, redacci conjunta de llibres
sobre el tema de recerca, etc.). Durant les darreres dcades, la globalitzaci ha
perms als cientfics poder establir xarxes de comunicaci molt ms riques que
les que hi havia al segle passat, i aquest fet, sense cap mena de dubte, ha
afavorit la riquesa i la solidesa del saber actual i la velocitat a la qual es va
donant explicaci al mn que ens envolta.
Es fa evident i necessari, doncs, que les properes generacions de
ciutadans, esdevinguin cientfics o no, construeixin el seu aprenentatge i la
seva educaci basant-se en una metodologia per la qual es facin necessries
la comunicaci i l'intercanvi d'idees entre iguals, amb l'objectiu d'afavorir la
construcci social del coneixement dins d'un marc transversal del saber.
Aquestes metodologies, per, sn encara ms necessries en l'ensenyament i
l'aprenentatge de les cincies naturals, que s la tasca que nosaltres, els
professors de cincies, ens hem comproms a realitzar.
No obstant aix, la tasca de fonamentar l'ensenyament i l'aprenentatge
des d'una perspectiva constructivista del treball en grup no s gens fcil. Menys
encara si tenim en compte altres factors que influeixen en la conducta de
l'alumnat, noies i nois cada cop ms allats del mn que els envolta, en una
situaci global de crisi econmica, social i poltica que sovint acaba derivant en
una crisi personal i de valors, reflectida en l'alteraci d'un factor tant
1
PISA. I, tot i que l'aband escolar est patint una devallada (cal dir que els alts
ndex d'atur juvenil sn un factor a tenir en compte), encara est per sobre de
la mitjana de la Uni Europea. Aquestes dades apunten a un denominador
com, ja que, segons digu Andreas Schleicher, coordinador de l'Informe PISA
de l'OCDE, a finals de 2005: "L'xit del sistema educatiu est en aconseguir
una major motivaci en l'alumnat. L'estudiant ha d'aprendre que el que estudia
no noms serveix per l'escola, sin que li obrir noves oportunitats en el futur".
(Valle et al., 2006). En l'article d' Antonio Valle i collaboradors es detallen
alguns factors que poden influir en aquesta manca de motivaci:
a. Els mtodes de transmissi: en molts casos no generen atracci ja que
es basen en la memoritzaci i repetici mecnica dels continguts, sense
incidir massa en la construcci del coneixement per part dels alumnes.
b. Els continguts: sovint estan poc connectats amb la vida, els interessos i
les preocupacions dels alumnes. Els continguts poden esdevenir
"coneixement inert".
c. Els instruments metodolgics: una majoria de l'alumnat s vctima del
contrast tecnolgic que suposa la no-utilitzaci de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci (TIC) a l'aula.
Segons la definici que varen donar Good i Brophy el 1983, la motivaci
s el conjunt de processos implicats en l'activaci, direcci i persistncia de la
conducta (Cabanach et al., 1996) i s un mbit d'estudi de la psicologia de
l'educaci que es troba diversificat. Tal s aquesta diversificaci, que els
investigadors diferencien entre motivaci intrnseca, que planteja que gran part
de l'activitat humana es realitza pel plaer o l'inters que suposa la seva
execuci (Barber, 1997), i motivaci extrnseca, que planteja que la conducta
humana es veu dirigida i conduida per motius externs a la persona que executa
les accions (Pintrich, 2003), tot i que no sn conceptes dicotmics i discrets,
sino que es poden donar situacions intermdies (vegeu Figura 1).
Motivaci
Intrnseca
Metes
relacionades
amb la tasca
Metes
relacionades
amb
lautovaloraci
Motivaci
Extrnseca
Metes
relacionades
amb la valoraci
social
Metes
relacionades
amb la
consecuci de
recompenses
externes
Taula 1. Metes acadmiques i tipus de motivaci (adaptat d' Alonso, 1991; citat a Cabanach et al., 1996)
Principi de disseny
PROCESSOS
OBJECTIUS
Cognitius
Pensament actiu
Models mentals
Cooperar, intercanviar
Memria transactiva
Escolta positiva
Competncies
Aprenentatge grupal
Disseny de la tasca
Clima i confiana
Refor de seguretat
Motivacionals
Superaci dinhibicions
Context de la tasca
Cohesi i eficcia
Emoci grupal
Capacitats socials
De conducta grupal
Comunicaci
Cooperaci
Coordinaci
Taula 3. Components del Treball en Grup. Adaptaci de Gil et al., 2008 i Caas, 2010.
2. OBSERVACI A L'AULA
2.1. Caracterstiques dels alumnes
L'INS l'Alzina s un institut pblic del Districte de Sant Andreu
(Barcelona), al qual hi assisteixen estudiants que en la gran majoria provenen
de famlies de classe mitjana i t un baix percentatge d'alumnes immigrants, de
forma que la diversitat cultural s ms aviat baixa. El Pla Educatiu de Centre
contempla l'anivellament de l'alumnat durant els tres primers cursos d'ESO, de
forma que es dissenyen plans individualitzats i es disposa d'una aula oberta a
on els alumnes amb dificultats educatives o socials tenen l'oportunitat de rebre
un ensenyament adaptat a les seves necessitats.
Els alumnes dels quatre grups a on s'ha practicat la intervenci didctica
es troben en etapes del desenvolupament molt properes: dos grups de 4t
d'ESO (1 i 2) de l'assignatura optativa "Biologia i Geologia" (d'entre 20 i 23
alumnes per grup) i dos grups de 1r de Batxillerat (A i B) de l'assignatura
obligatria "Ciencies per al Mn Contemporani (CMC)" (d'entre 33 i 35 alumnes
per grup) . L'edat dels alumnes varia des dels 15 fins als 18 anys si tenim en
compte des del principi del curs escolar fins al final i possibles repetidors de
curs. Dos professors en prctiques varen intervenir en aquests quatre grups (un
docent tenia el grup 1 i el grup A i l'altre docent el grup 2 i el grup B). Els quatre
grups, tot i estar en etapes properes del desenvolupament, tenen
caracterstiques socioafectives i psicoevolutives que sovint presenten
diferncies, com es va poder veure durant la fase d'observaci del Prcticum i
grcies als comentaris del mentor i altres professors (vegeu Figura 3).
rea Biolgica
rea Cognitiva
lexpressi emocional
Caracterstiques
no dadaptaci
socioafectives i
rea Social
psicoevolutives
rea Emocional
difoses
10
11
Motivaci Extrnseca
14. Faig tot el que puc per tal de treure bones notes perqu
momple dorgull fer-ho.
18. Faig tot el que puc per a treure bones notes per tal de
demostrar al professor/a que sc capa de fer-ho.
20. Intento treure bones notes perqu aix els meus companys
de classe em respectaran ms.
12
OBJECTIUS
PROCESSOS
7. Considero que hi ha hagut facilitat de
cordinaci, cooperaci i comunicaci entre
els membres del meu grup de treball.
MOTIVACI INTRNSECA
16. Durant el treball en grup he pogut controlar el meu propi procs daprenentatge.
17. Considero que la meva intelligncia s fixa, i aix mha impedit collaborar ms en el treball en grup.
18. El treball en grup mha fet augmentar el meu inters per lassignatura.
MOTIVACI EXTRNSECA
19. La meva por al fracs mha impedit collaborar ms en el treball en grup.
20. El treball en grup mha ajudat a demostrar als meus companys que mesforo en les tasques que em pertoquen.
3. DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
3.1. Intervenci didctica a l'INS l'Alzina
3.1.1. Unitat Didctica de 4t d'ESO: L'herncia biolgica
La unitat didctica (UD) de 4t d'ESO s'enmarc dins de l'assignatura
optativa de Biologia i Geologia, i comprenia la teoria cromosmica de
l'herncia. Mitjanant l'aplicaci d'aquesta UD es pretengu presentar a
l'alumnat la naturalesa dels processos biolgics que determinen la transmissi
de la informaci gentica dels progenitors a la descendncia. Per aix, es
plantej un context situat en un regne fictici en el qual els alumnes esdevenien
el Consell Cientfic Reial que, en grups de treball collaboratiu, havien de
valorar la idonetat gentica d'un noble candidat a tenir descendncia sana amb
la princesa del regne. El producte a elaborar consistia en una presentaci en
format PowerPoint i la seva exposici davant de la resta del grup classe.
Prenent com a referncia el Decret 143/2007 del DOGC nm. 4915 i el
Document de Competncies bsiques de l'mbit cientfico-tecnolgic, es va
dissenyar l'UD de l'herncia biolgica sobre la base del treball per
competncies (vegeu Taula 7).
14
Competncies generals
Competncia comunicativa,
lingstica i audiovisual
Competncia artstica i
cultural
Tractament de la informaci i
competncia digital
Competncia matemtica
Competncia daprendre a
aprendre
Competncia dautonomia i
iniciativa personal
Competncies especfiques
Resoluci de problemes
quotidians emprant el
raonament cientfic
humana
15
Competncia en gesti i
tractament de la informaci
Competncia digital
Competncia en recerca
Competncia personal i
interpersonal
Competncia en el
el mn
explotaci
Competncies especfiques
Identificaci i avaluaci dels problemes socioambientals lligats al nostre
Competncia en indagaci
Competncia en la dimensi
tecnologia
la naturalesa de la cincia
16
CLIMA DE LA CLASSE
4t ESO grup 1
4t ESO grup 2
1r Batxillerat A
1r Batxillerat B
ATENCI I CONTROL
- Latenci de lalumnat no est centrada ni
en la tasca ni en el professor
- Latenci del professor est ben distribuida
tasca o en el professor
- Latenci del professor no est del tot
distribuida per igual envers tot lalumnat
17
2. Introducci de nous
collaboratius
18
4. Avaluaci: completaci de
2. Introducci de nous
trptic (i coavaluacions)
2%
15 anys
27%
24%
16 anys
17 anys
47%
Femen
44%
56%
Mascul
18 anys
23%
31%
4tESO1
4tESO2
18%
28%
1rBATXA
1rBATXB
% sobre metes
Valor Likert
% sobre
motivaci
Motivaci
(Valor Likert)
Motivaci de Competncia
3,43
(31,46%)
Motivaci
Intrnseca
Motivaci de Control
3,53
(32,43%)
Motivaci Intrnseca
3,93
3,63
(53,81%)
Por al fracs
3,07
(46,19%)
(49,17%)
(50,82%)
Obtenci de recompenses
3,02
(51,85%)
Obtenci de cstigs
2,81
(3,63)
(36,10%)
Motivaci d'Assoliment
3,58
(100%)
(48,14%)
(35,49%)
(33,41%)
Motivaci
Extrnseca
(3,12)
(31,10%)
Taula 10. Descripci general del perfil motivacional dels estudiants de l'INS l'Alzina. Els valors Likert
corresponen a valors promig resultat de la mitjana aritmtica de les respostes dels estudiants.
Un cop descrites les categories i el seu pes sobre les metes i els tipus de
motivaci, es va procedir a la descripci de la motivaci intrnseca i extrnseca
segons l'edat, el gnere i el grup classe. Els valors de la motivaci intrnseca i
extrnseca es troben expressats en mitjanes obtingudes sobre els valors de
l'Escala de Likert en els tres casos.
En l'estudi de la motivaci segons l'edat dels estudiants, les anlisis
indicaven una motivaci intrnseca de valor 3,55 en els alumnes de 15 anys, de
3,53 en els de 16 anys, de 3,84 en els de 17 anys i de 3,66 en els de 18 anys.
Pel que fa a la motivaci extrnseca, aquesta tenia valors de 3,20 en els
alumnes de 15 anys, de 3,05 en els de 16 anys, de 3,15 en els de 17 anys i de
3,20 en els de 18 anys (vegeu Figura 7).
21
Motivaci - Edat
4,00
3,50
Escala Likert
1-5
3,00
2,50
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
15 anys
3,55
3,20
16 anys
3,53
3,05
17 anys
3,84
3,15
18 anys
3,66
3,20
Figura 7. Valors de motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons ledat. Estan indicats els
errors estndards per a cada valor.
Motivaci - Gnere
4,50
4,00
3,50
Escala Likert
1-5
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
Femen
3,43
3,21
Mascul
3,71
2,98
Mitjana
3,63
3,12
Figura 8. Valors de motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons el gnere i la mitjana. Estan
indicats els errors estndards per a cada valor.
22
Escala Likert
1-5
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
4tESO1
3,54
3,12
4tESO2
3,34
3,12
1rBATXA
3,76
3,18
1rBATXB
3,75
3,07
Mitjana
3,63
3,12
Figura 9. Valors de motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons el grup classe i la mitjana.
Estan indicats els errors estndards per a cada valor.
23
3%
22%
15 anys
16 anys
31%
Femen
43%
17 anys
44%
28%
Mascul
18 anys
20%
57%
4tESO1
14%
3 membres
4tESO2
4 membres
22%
30%
1rBATXA
1rBATXB
5 membres
71%
Figura 10. Distribuci de la mostra per edats, gnere, grup classe i nmero de membres per grup (N=88).
24
20
Variaci (%)
10
0
-10
-20
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
15 anys
-1,97
17,81
16 anys
-3,40
33,11
17 anys
-11,72
20,63
18 anys
-6,28
-0,63
Figura 11. Variaci de la motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons ledat.
30
20
Variaci (%)
10
-10
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
Femen
-1,17
18,38
Mascul
-6,47
34,23
General
-5,23
24,04
Figura 12. Variaci de la motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons el gnere.
25
Variaci (%)
10
0
-10
-20
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
4tESO1
0,00
15,06
4tESO2
7,19
26,92
1rBATXA
-9,57
33,96
1rBATXB
-13,33
19,87
General
-5,23
24,04
Figura 13. Variaci de la motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons el grup classe.
26
4,00
Escala Likert
1-5
3,50
3,00
2,50
Motivaci Intrnseca
Motivaci Extrnseca
3 membres
3,43
3,68
4 membres
3,43
3,89
5 membres
3,33
4,16
Figura 14. Motivaci intrnseca (blau) i extrnseca (vermell) segons el nmero de membres a cada grup de
treball collaboratiu. Estan indicats els errors estndards per a cada valor.
27
INPUTS
32%
37%
PROCESSOS
OBJECTIUS
31%
30%
39%
INPUTS
33%
36%
PROCESSOS
OBJECTIUS
PROCESSOS
OBJECTIUS
31%
31%
Figura 15. Atribuci de leficcia dels treballs en grup en general i segons el gnere dels estudiants.
Dades expressades en percentatges.
4,00
Escala Likert
1-5
3,50
3,00
2,50
INPUTS
PROCESSOS
OBJECTIUS
15 anys
3,88
3,25
3,32
16 anys
4,00
3,47
3,32
17 anys
3,85
3,06
3,26
18 anys
4,06
3,83
3,67
Figura 16. Atribuci de leficcia dels treballs en grup segons ledat dels estudiants. Dades expressades
en valors absoluts.
28
4t d'ESO 2
INPUTS
32%
36%
37%
PROCESSOS
PROCESSOS
OBJECTIUS
OBJECTIUS
33%
32%
1r de Batxillerat A
1r de Batxillerat B
INPUTS
31%
INPUTS
30%
37%
INPUTS
32%
38%
PROCESSOS
PROCESSOS
OBJECTIUS
OBJECTIUS
32%
30%
Figura 17. Atribuci de leficcia dels treballs en grup segons el grup classe dels estudiants. Dades
expressades en percentatges.
29
4,00
2,50
INPUTS
PROCESSOS
OBJECTIUS
3 membres
3,81
3,49
3,06
4 membres
3,88
3,24
3,34
5 membres
4,31
3,49
3,41
Figura 18. Atribuci de leficcia dels treballs en grup segons el nmero de membres de cada grup.
Dades expressades en valors absoluts.
30
4. CONCLUSIONS DE LA RECERCA
4.1. Discussi dels resultats
4.1.1. La consecuci de metes acadmiques
En vista dels resultats obtinguts, es pot afirmar que la meta acadmica
ms perseguida pels alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de l'INS l'Alzina
fins al moment de la intervenci didctica era la relacionada amb la motivaci
intrnseca, dins de la categoria de metes relacionades amb la tasca.
Seguidament, es perseguia la motivaci d'assoliment, dins de la categoria de
metes relacionades amb l'autovaloraci. Finalment, la meta acadmica menys
perseguida era l'evitaci de cstigs, dins de la categoria de metes relacionades
amb la consecuci de recompenses externes. Aquesta diferncia posa de
manifest que l'entrega de recompenses influeix de forma negativa en la
motivaci intrnseca, una hiptesi objecte de debat en altres investigacions
(Pintrich, 2003).
Aquests resultats apunten a un perfil motivacional inicial que correspon a
un alumnat que dna importncia a la tasca que realitza, reflexiona sobre els
processos que duu a terme i valora l'xit personal fruit d'aquests processos. Tot
i aix, s'hauria d'esbrinar si els resultats responen a causes generalment
personals o si, en determinats casos, responen a causes situacionals, ja que la
consecuci de diverses metes acadmiques depn d'ambds aspectes
(Cabanach et al., 1996).
4.1.2. L'estudi de la motivaci i la seva variaci post-intervencional
Inicialment, la motivaci intrnseca dels grups era ms alta que la
motivaci extrnseca (vegeu Taula 10). Aquest patr no noms s'ha donat de
forma general, sino que tamb s'ha vist en totes les categories i subcategories
establertes per les dades personals dels alumnes. Tot i aix, cal destacar que
inicialment els nois estaven intrnsecament ms motivats i les noies ho estaven
ms extrnsecament (vegeu Figura 8), una divergncia fora clara en aquest
estudi i sobre la qual caldria reflexionar des del punt de vista psicolgic en
futures investigacions.
Desprs de la intervenci didctica, es varen observar variacions en
quant a la motivaci dels estudiants. En l'aspecte general, va disminuir la
consecuci de metes relacionades amb la motivaci intrnseca i van augmentar
les relacionades amb la motivaci extrnseca (vegeu Figures 12 i 13), i en
ambds casos la variaci va ser ms alta en els alumnes nois, per tant, es
podria afirmar que aquesta metodologia del treball en grups collaboratius ha
causat ms impacte en els nois que en les noies.
Finalment, els resultats indiquen que la motivaci extrnseca
s'incrementa amb el nmero de membres per grup, arribant al mxim en els
31
grups formats per cinc membres (vegeu Figura 14), entrant dins del rang de
productivitat (de tres a sis membres) segons Rico i collaboradors (2011). No
obstant aix, aquest estudi no permet determinar quina ha estat la meta
acadmica responsable d'aquest increment en la motivaci.
En resum, es pot afirmar que el treball en grups collaboratius t un
efecte positiu en la motivaci extrnseca dels estudiants de 4t d'ESO i 1r de
Batxillerat de l'INS l'Alzina en els contextos plantejats. Tot i aix, caldria fer un
estudi ms ampli en el qual s'analitzessin ms possibles causes d'aquest
increment en la motivaci extrnseca, com per exemple la incentivaci de la
responsabilitat personal i social (vegeu Taula 2). Per contra, l'efecte negatiu
que ha tingut el treball en grups collaboratius en la motivaci intrnseca pot
venir donat per causes lligades a la metodologia emprada per tamb prpies
de la intervenci realitzada, com el context de treball o el temps d'intervenci.
4.1.3. Atribuci de l'eficcia del treball en grup
La complexa naturalesa dels grups de treball com a unitats socials
demanava la concreci de la causa de la seva prpia eficcia com a
metodologia apropiada per al desenvolupament de competncies en
l'ensenyament i aprenentatge de les cincies naturals. En aquest estudi, els
alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de l'INS l'Alzina han atribut l'eficcia
d'aquesta metodologia als inputs que d'ella en formen part (vegeu Figura 15),
en concret, a la composici i el nmero de membres dels grups (dades no
incloses). Sembla coherent pensar que aquests parmetres sn importants ja
que condicionen la segona fase del desenvolupament d'un grup: la fase de
seguretat en la confiana interpersonal (Caas, 2010).
Tenint en compte algunes categories establertes (edat, gnere, grups),
no es veuen diferncies gaire importants en aquesta atribuci de l'eficcia, per
s que totes coincideixen en assignar als inputs com a component ms
valorada. En canvi, en quant al nmero de membres per grup, els grups
formats per cinc membres coincideixen en que els inputs sn la component
ms valorada, amb una assignaci de l'eficcia ms gran que la que dna
qualsevol altra categoria (vegeu Figura 18). De tota manera, d'acord amb el
que afirmen Rico i collaboradors (2011), els grups d'entre tres i sis membres
sn els ms productius. No obstant aix, altres estudis indiquen que, en grups
parells s freqent l'aparici de subgrups, i en els grups de tres sovint un dels
membres delega la seva feina en els altres dos (Huertas, 1997). Caldria, en
estudis futurs, investigar si els grups de sis membres atribuirien tamb, o no,
l'eficcia del treball en grup als inputs.
32
Amenaces
Fortaleses
Anlisi DAFO
la teoria de grups
Aplicabilitat de l'estudi i facilitat de
trasllat a l'aula
Oportunitats
Flexibilitat
que proporciona el
disseny de grups collaboratius
Aplicaci avalada per noves
tendncies com les flippedclassrooms i els ABPs
Les eines TIC/TAC faciliten el
disseny i l'establiment de grups de
treball
35
5. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
5.1. Articles i captols de llibre
Barber, E. (1997). Modelos explicativos en psicologa de la motivacin.
Revista Electrnica de Motivacin y Emocin, 5 (10), 1-22.
Cabanach, R.G., Valle, A., Gerpe, M.G., Rodrguez, S., Pieiro, I., y Rosrio,
P. (2009). Diseo y validacin de un cuestionario de gestin motivacional.
Revista de Psicodidctica, 14 (1), 29-47.
Cabanach, R.G., Valle, A., Nez, J.C., y Gonzlez-Pienda, J.A. (1996). Una
aproximacin terica al concepto de metas acadmicas y su relacin con la
motivacin escolar. Psicothema, 8 (1), 45-61.
Caas, J.M. (2010). Dinmica de grupos en la educacin secundaria:
tcnicas y aplicacin. Ittakus, S.L.
Covington, M.V. (2000). Goal Theory, Motivation, and School Achievement:
An Integrative Review. Annual Review Psychology, 51, 171-200.
Garritz, A. (2009). La afectividad en la enseanza de la ciencia. Educacin
Qumica (Conferencias Plenarias), 212-219.
Gil, F., Rico, R. y Snchez-Manzanares, M. (2008). Eficacia de equipos de
trabajo. Papales del Psiclogo, 29 (1), 25-31.
Huertas, J.A., Montero, I. y Tapia, J.A. (1997). Principios para la intervencin
motivacional en el aula. Motivacin: Querer aprender. Editorial: Aique Grupo
Editor, S.A., 23-34.
Ingls, C.J., Martnez-Gonzlez, A.E., Valle, A., Garca-Fernndez, J.M. y
Ruiz-Esteban, C. (2011). Conducta prosocial y motivacin acadmica en
estudiantes espaoles de Educacin Secundaria Obligatoria. Universitas
Psychologica, 10 (2), 451-465.
Lpez-Vicente, P. (2014). mbits de desenvolupament. Guia d'estudi.
Publicacions UOC, 8-30.
McGrath, J.E., Arrow, H., and Berdahl, J.L. (2000). The Study of Groups:
Past, Present, and Future. Personality and Social Psychology Review, 4 (1), 95105.
Onrubia, J. (1993). Ensear: crear Zonas de Desarrollo Prximo e intervenir
en ellas. El constructivismo en el aula, Editorial: Gra. 118,121.
36
37
38
ANNEXOS
ANNEX 1. Qestionari inicial de perfil motivacional
El qestionari presentava les afirmacions descrites a l'apartat 2.3.1.
(vegeu pgina 11), per en ordre aleatori per evitar la confusi d'algunes
preguntes que semblaven similars.
QESTIONARI DE METES ACADMIQUES PER A ESTUDIANTS D'ESO I BATXILLERAT
El present qestionari forma part d'un pla de recollida de dades per al meu treball de final de
mster, que t com a objectiu determinar els objectius i les metes acadmiques que t
l'alumnat d'ESO i Batxillerat de l'INS L'Alzina (Barcelona). Agraeixo la teva collaboraci perqu
grcies a ella, l'estudi ser molt ms ric i donar millors resultats.
Per tal de respondre correctament al qestionari, veurs que primer se't demanar encerclar
l'edat, el sexe i el curs que curses actualment. Desprs trobars 24 afirmacions o tems, i a
cada una d'elles li pots assignar un nombre entre 1 i 5, segons la teva opini personal respecte
cada pregunta:
1
2
3
4
5
Mai es compleix
Gaireb mai es compleix
Alguna vegada es compleix
Gaireb sempres es compleix
Sempre es compleix
Recorda que aquest qestionari s totalment annim i personal, i que noms es tindr en
compte per l'estudi abans descrit, sense poder formar part de qualsevol altre estudi. Per tant,
intenta respondre'l amb sinceritat.
Edat
Sexe
Curs
15
16
Mascul
Quart d'ESO
17
18
Femen
Primer de Batxillerat
Afirmaci
Resposta
39
No tinc por al fracs perqu s que puc aprendre dels meus errors.
Confio en les meves habilitats per assolir els objectius que em proposo.
Faig tot el que puc per tal de treure bones notes perqu m'omple
d'orgull fer-ho.
Procuro aprovar totes les assignatures perqu s que la meva familia
em recompensar per aix.
Sento que ning m'obliga a aprendre, jo controlo el meu aprenentatge.
Intento treure bones notes perqu aix els meus companys de classe
em respectaran ms.
M'atrauen ms les assignatures en les que em diverteixo mentre
aprenc.
Intento treure bones notes perqu s que ho necessitar per a
demanar una beca o accedir al grau universitari que desitjo.
Crec que la meva intelligncia s fixa, i que no la puc entrenar per
aprendre ms.
Faig tot el que puc per a treure bones notes per tal de demostrar al
professor/a que sc capa de fer-ho.
FI DEL QESTIONARI
Moltes grcies per la teva collaboraci i bona sort en els teus estudis!
Cordialment,
Daniel Durantes Pineda
Mster de Formaci del Professorat de Cincies Naturals (UPF-UOC) 2014-2015
40
Molt en desacord
En desacord
M's indiferent
D'acord
Molt d'acord
Recorda que aquest qestionari s totalment annim i personal, i que noms es tindr en
compte per l'estudi abans descrit, sense poder formar part de qualsevol altre estudi. Per tant,
intenta respondre'l amb sinceritat.
Edat
Sexe
Curs
N membres
15
16
17
Mascul
Quart d'ESO
3
18
Femen
Primer de Batxillerat
5
Afirmaci
Estic satisfet/a amb el nombre de membres del meu grup de treball.
Estic satisfet/a amb la composici dels membres del meu grup de
treball.
Considero que el temps concedit per a fer la tasca de grup ha estat
suficient.
Estic satisfet/a amb la informaci i els recursos proporcionats pel
professor o professora.
Resposta
1
41
FI DEL QESTIONARI
El que ms m'ha agradat de la unitat
impartida pel professor/a ha estat...
Moltes grcies per la teva collaboraci i bona sort en els teus estudis!
Cordialment,
Daniel Durantes Pineda
Mster de Formaci del Professorat de Cincies Naturals (UPF-UOC) 2014-2015
42