Generalitat de Catalunya

Departament dEducaci
Departament de Salut
Edici: Servei de Difusi i Publicacions
Elaboraci: Programa dEducaci per a la Salut a lEscola
Programa dAlimentaci i Nutrici
Disseny grfic i illustracions: Enric Muoz
1a edici: febrer de 2005
Tiratge: 10.000 exemplars
Dipsit legal: B-11.337-2005
Impressi: Treballs Grfics, SA

INTRODUCCI

LALIMENTACI SALUDABLE
Recomanacions alimentries
Complementaci diria dels diferents pats
Conceptes clau en lalimentaci dels escolars

OBJECTIUS I FUNCIONS DEL MENJADOR ESCOLAR

QU CAL TENIR EN COMPTE PER ELABORAR

UNA PROGRAMACI DE MENS AL MENJADOR ESCOLAR
Estructura i configuraci de lpat
Grups daliments
Varietat de colors
Textures

ndex

Temperatura
Tcniques culinries
Freqncia de consum daliments i tcniques culinries
recomanades en la programaci dels mens escolars
Valoraci quantitativa de les racions
Consideracions per als ms petits

RECOMANACIONS PER MILLORAR LA QUALITAT

DE LES PROGRAMACIONS
Exemples de programaci de mens
Adaptacions del men base
LESPAI DEL MENJADOR: UNA EINA PER DESENVOLUPAR
HBITS SALUDABLES

BIBLIOGRAFIA COMENTADA

ALGUNES ADRECES DINTERS

2
El desenvolupament de la persona, especialment durant la infncia i ladolescncia, s un procs continu i dinmic obert a intervencions educatives.

Lalimentaci s un procs que ens acompanya al llarg de la vida, a travs del

qual obtenim els nutrients que permeten cobrir els requeriments de lorganisme. Per
tal que el creixement i el desenvolupament tant fsic com mental es produeixin
duna manera adequada, s imprescindible facilitar una alimentaci que cobreixi les
necessitats nutricionals prpies de cada etapa.

Ara b, lacte de menjar, a ms dun procs nutritiu, t importants connotacions

de convivencialitat, proporci de plaer, relacions afectives, identificaci social i
religiosa, que a la llarga configuren el comportament alimentari i que poden
repercutir en lestat de salut de lindividu. Les diferents maneres de menjar de cada
pas estan definides, entre altres factors, per les seves tradicions, la seva histria i
leconomia. El menjar s, sens dubte, un element didentificaci cultural; per tant,

InTroducci

s important mantenir i potenciar els hbits alimentaris propis de lrea mediterrnia,

adaptats als canvis sociolgics i culturals que es van produint.

En aquest sentit, s convenient que leducaci nutricional prevegi el coneixe-

ment i laprofitament de la gran varietat de productes i preparacions que ens sn

propis. Cal conixer tant el que necessitem per a una alimentaci saludable, com don
sobt, com es prepara i com es consumeix. Hi ha evidncies que entre la poblaci en
edat escolar s freqent un baix consum de fruita, verdura i peix, aliments que formen
part de lanomenada dieta mediterrnia, considerada una de les ms saludables del mn.
Aix mateix, aquest baix consum pot anar acompanyat, de vegades, dun elevat consum
de dolos, llaminadures i begudes refrescants, o de la supressi dalgun pat.

Conv, doncs, potenciar aspectes que incideixin en la recuperaci de lalimentaci mediterrnia, s a dir, afavorir el consum de cereals, fruites i fruita seca,
verdures, llegums, lctics i peix, aix com adoptar hbits alimentaris estructurats (primer
esmorzar a casa i complet, repartiment de la ingesta diria entre quatre i sis pats,
adequaci de la quantitat de les racions, etc.).

3
Lactual model de vida familiar fa que cada dia sigui ms nombrosa la quantitat de nens i nenes que fan s del servei de menjador escolar. Ara b, no es pot oblidar
que el primer aprenentatge alimentari i el ms important es produeix en el nucli
familiar; aix, el menjador escolar esdev un espai privilegiat per dur a terme leducaci alimentria en coordinaci amb la famlia.

En tot aquest context, s important que els responsables dels serveis de menjador
puguin valorar la idonetat de la programaci de mens que ofereixen, tant des del punt
de vista nutricional com del sensorial, aix com garantir una ingesta adequada en el
marc duns hbits alimentaris saludables, en collaboraci amb la famlia.

Lany 1997, en el marc dun servei dassessorament sobre els mens escolars, el Departament dEducaci i el Departament de Salut van distribuir a totes les
escoles de Catalunya un petit manual anomenat Quadern per a la planificaci de
mens a lescola, on es facilitaven, duna manera molt esquemtica, les principals
recomanacions que cal tenir en compte a lhora de planificar o avaluar la programaci de mens del centre.

Parallelament es va iniciar un servei dassessorament de programacions de

mens (recollit en larticle 16.3 del Decret 160/1996, publicat en el DOGC nm. 2208,
de 20 de maig de 1996) i es va dur a terme des del Programa dEducaci per a la Salut
a lEscola (PESE) en coordinaci amb el Programa dAlimentaci i Nutrici del Departament de Salut.

Lexperincia acumulada durant aquest perode ens ha perms elaborar recomanacions per a una alimentaci saludable tant a casa com a lescola,
recollides en aquest document.

Lobjectiu daquesta guia s el de facilitar als centres educatius

i a les famlies eines per revisar acuradament les planificacions alimentries i alhora promoure entre la poblaci en edat escolar hbits alimentaris saludables.

LalimenTaci saludable
Per programar una alimentaci saludable i sensorialment satisfactria, cal conixer les possibilitats nutritives i ds dels diferents aliments,
que sovint es classifiquen en grups dacord amb
els nutrients que contenen, i per aix s convenient incloure en la ingesta diria aliments de tots
els grups.

Dolos i
llaminadures
Consum moderat

Olis, fruita seca

3-6

Llet i derivats
2-4

RECOMANACIONS ALIMENTRIES
Una alimentaci equilibrada implica una aportaci de nutrients adequats en qualitat i quantitat
a les necessitats de lorganisme. LOrganitzaci
Mundial de la Salut recomana que, del total de
lenergia ingerida, un 50-55% sigui aportat pels
glcids o hidrats de carboni, un 30-35% pels lpids
o greixos, i un 12-15% per les protenes.
Per tal de dur a terme aquestes recomanacions
nutricionals, les guies alimentries sn un instrument til on sagrupen els aliments segons la seva
similitud nutricional. La representaci grfica
(en forma de pirmide o roda, etc.) permet
valorar quins sn els aliments bsics i, al mateix
temps, les diferents proporcions en qu han de
formar part dun pla alimentari equilibrat.
Les racions recomanades varien, en nombre i
quantitat, segons ledat i els requeriments individuals.

Grups dalimenTs/
racions diries recomanades
Carn, peix, ous
i llegums
2-3

(2-3 nens-nenes /
3-4 adolescents)

Verdures i
hortalisses
2-3

Fruita 2-3

Feculents 3-6

(3-4 nens-nenes / 4-6 adolescents)

Aigua
de 4 a 8 gots

Equivalncies enTre els diferenTs Tipus dalimenTs

UNA RACI EQUIVAL A...

Verdures
1 tomquet, pastanaga, carxofa...

Feculents

1/2 pebrot, albergnia, carbass...

3-4 llesques petites de pa (40-60 g)

12-15 mongetes tendres

4 biscotes

125 g bledes o espinacs

1 plat darrs o pasta (50-60 g cru / 150-200 g cuit)

6 cullerades soperes de cereals (30 g)

Lctics

1 plat de psols (150-200 g)

1 got de llet

1 plat de llegums (60-80 g cru / 150-200 g cuit)

2 iogurts

6-8 galetes maria (30-40 g)

1 tall de formatge semicurat (40 g)

80-100 g de formatge fresc

Fruites
1 pea petita/mitjana de fruita (150-200 g)

Carn, peix, ous

5-6 maduixots

1 tall de carn (vedella, bou...) de 60-80 g

1 pltan

o 1/4 de pollastre, conill...

1 got de suc de fruita natural

1 rodanxa de peix de 75-100 g

1 tall de mel, sndria o pinya

1 ou
2 talls prims de pernil (50 g)

Olis i fruita seca

1 plat de llegums

1 cullerada sopera doli (10 ml)

20 g de fruita seca (ametlles, avellanes, nous...)

Aigua
1 got ple daigua (200 ml)

Factors individuals com sn el sexe, ledat, el grau

de maduraci, el ritme de creixement i lactivitat
fsica, poden fer variar les necessitats, aix com
la quantitat de les racions; per aix les recomanacions sn orientatives.
Com a exemple, es considera que laportaci
energtica en ledat escolar respon a la frmula:
1.200 kcal + (100 kcal x anys dedat).
Aix, per a un escolar de 7 anys, les necessitats
energtiques es poden estimar de la manera
segent:
1.200 kcal + (100 kcal x 7 anys) = 1.900 kcal,
aproximadament

COMPLEMENTACI DIRIA
DELS DIFERENTS PATS
s important que no hi hagi un interval de temps
massa gran entre els pats. Es recomana un
repartiment dels aliments en cinc pats diaris:
tres de principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos
de complementaris (un a mig mat i un altre, el
berenar, a mitja tarda). Aquests pats aporten
diferents quantitats denergia:

Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar

25%
35%
15%
25%

Lesmorzar
s molt recomanable esmorzar a casa abans
danar a lescola. Si es descuida la importncia
daquest primer pat s per desconeixement o de
vegades per manca de temps. Un dels principals
beneficis que satribueixen a aquesta ingesta s
el de contribuir a una adequada distribuci de
lenergia al llarg de la jornada, ajudar a assolir
els requeriments nutricionals i millorar el rendiment intellectual i fsic. Lesmorzar es pot
repartir en dues ingestes, una primera a casa i
una altra a mig mat, a lhora de lesbarjo.
En un esmorzar complet hi hauria dhaver, bsicament:
lctics: llet, formatge, iogurt,
farinacis: pa, torrades, galetes,
fruita: principalment fresca (sencera, trossejada
o en forma de suc).
Tamb en poden formar part altres tipus daliments, com, per exemple, aliments proteics
(pernil curat, tonyina...), aliments greixosos
(preferentment oli doliva; cal reservar la mantega i altres greixos per a un consum eventual) i,
amb moderaci, dolos (sucre, mel, melmelada,
xocolata, cacau).
Els productes de brioixeria i pastisseria es poden consumir amb moderaci sempre que no
constitueixin lnica alternativa desmorzars i
berenars.

setmana. Les quantitats de les racions servides,

igual que en la resta dpats, han danar dacord
amb les necessitats prpies de ledat, i han de
respectar la sensaci de gana expressada.

El berenar
A mitja tarda, coincidint amb lhora de sortida de
lescola i linici de les activitats extraescolars,
es pot aprofitar per fer un petit pat que complementi les racions alimentries aportades per lesmorzar, el dinar i el sopar.
Aix, doncs, per completar aquestes aportacions
de nutrients, per berenar es poden oferir diferents tipus daliments; els ms recomanables
sn els cereals i derivats, els lctics i/o la fruita.
Tamb s aconsellable en el berenar la presncia
daliments lquids (sucs de fruita, llet, aigua...).

El sopar
Bsicament, en el sopar hi han de ser presents
els mateixos grups bsics daliments que en el
dinar:
farinacis: pasta, arrs, patates i llegums,
verdures i hortalisses,
aliments proteics: carn, aus, peix i ous,
fruita i/o lctics,
aliments greixosos (preferentment oli doliva),
aigua.
Amb tot i aix, en el sopar laportaci energtica
haur de ser inferior a la del dinar, amb preparacions de ms fcil digesti.

El dinar
Tant si es fa a casa com al menjador escolar,
aquest s lpat ms important, quant a quantitat
i varietat daliments, del dia. Com veurem ms
endavant, s recomanable que el componguin
entre quatre i sis grups daliments (farinacis,
verdures, fruites, olis, crnics, lctics), utilitzant
tcniques culinries ben variades al llarg de la

La varietat en lalimentaci de cada dia

A ms del repartiment energtic, la varietat ha
de ser present en lalimentaci diria, no sols per
facilitar la cobertura de les ingestes recomanades de nutrients, sin tamb per evitar la monotonia i per fomentar leducaci alimentria.
La presncia dels diferents grups bsics dali-

7
ments, ben distributs al llarg del dia (duna
manera adequada a les activitats que es desenvolupen durant la jornada), permetr mantenir una alimentaci equilibrada, completa i satisfactria.
De vegades, tant en lentorn familiar com a lescola, els mens es basen, principalment, en
les preferncies alimentries dels infants, amb

la finalitat dagilitar o fer menys feixuc el temps

dedicat a lpat. La poblaci en edat escolar
est en una important etapa de desenvolupament i dadquisici dhbits alimentaris amb
possible incidncia en el seu futur, i per aix s
convenient oferir un patr alimentari saludable
presentant una alimentaci variada, completa
i tamb satisfactria.

ReparTimenT dels grups dalimenTs i racions en els paTs diaris

Esmorzar

1 raci de lctic
1/2 raci de farinaci
1 raci de fruita

un bol de llet (200 ml) amb cereals desmorzar

(6 cullerades) i maduixots trossejats (6 unitats)

Mig mat

1 raci de farinaci
1 raci de lctic
1/2 raci daliment greixs

entrep (60 g de pa) de formatge (1 tall)

1/2 cullerada sopera doli
aigua

Dinar

1 raci de farinaci
1 raci de carn, peix o ou
1 raci de verdura
1 raci de fruita
2 racions daliments greixosos
1/2 raci de farinaci

Berenar

1/2 raci de farinaci

1/2 raci de lctic

galetes (4 unitats)
1 iogurt amb cacau
aigua

Sopar

1 raci de verdura
1 raci de carn, peix o ou
1/2 raci de farinaci
1 raci de fruita
1 i 1/2 racions daliments greixosos
1/2 raci de farinaci

Abans danar a dormir, un got de llet.

macarrons (50 g) amb tomquet

pollastre (80 g) rostit
pastanaga ratllada (1 unitat)
macednia de kiwi i pltan amb suc de taronja
2 cullerades soperes doli
pa (2 llesques)
aigua

espinacs saltats amb panses i pinyons (75 g)

filet de llenguado arrebossat
flam darrs (25 g)
poma laminada amb mel
oli doliva (1,5 cullerades soperes)
pa (2 llesques)
aigua

+
8

CONCEPTES CLAU EN LALIMENTACI DELS ESCOLARS

El ms imporTanT...

Cal poTenciar...

Un bon reparTimenT dels paTs

al llarg del dia

El consum de f r u i T a f r e s c a , com a postres

habituals dels pats i com a complement
desmorzars i berenars.

Entre 5 i 6 pats:
1r esmorzar a casa, 2n esmorzar a lescola,
dinar, berenar, sopar i, de vegades, la
ingesta dun lctic abans danar a dormir.
Ens ajudar a equilibrar lalimentaci
al llarg del dia i a evitar
llargues estones sense menjar o ingestes
massa abundants.

El 1r esmorzar ,
s lpat que inaugura el dia
i ens posa en marxa.
s convenient que sigui complet:
Llet o derivats + Pa, cereals + Fruita o suc
de fruita, i... la millor opci per al segon
esmorzar s un entrep.
Tenir cura de l a v a r i e T a T
Cal disposar daliments de tots els grups
bsics (lctics, cereals i farinacis, fruita,
fruita seca, verdura, llegums, carn, peix,
ous, oli doliva aigua) i presentar-los i
preparar-los de diferents maneres.

El consum de v e r d u r e s i h o r T a l i s s e s
en el 1r plat i/o com a guarnici del 2n plat
dels diferents pats.
El consum de

llegums

i de

fruiTa seca .

El consum de l c T i c s
principalment, en forma de llet, iogurts
i formatges.
El consum de

peix .

La presncia de
Ls de l o l i

pa en els diferenTs paTs .

doliva verge .

El consum d a i g u a com a beguda bsica

i vital, tant en els pats com fora daquests.

Aix, aconseguim una

alimenTaci compleTa .

TanT lalimenTaci com lacTiviTaT fsica sn

- =

Cal reduir...

La ingesta freqent de l l a m i n a d u r e s ,
prioritzant com a alternativa la fruita seca.
Les b e g u d e s r e f r e s c a n T s (coles,
llimonades i taronjades), prioritzant el
consum daigua, sucs de fruita i de fruita
fresca.

La b r i o i x e r i a i la p a s T i s s e r i a , prioritzant
el consum dentrepans.

Les c r e m e s d e x o c o l a T a , c r e m e s , m o u s s e s
i daltres, com a postres habituals dels
pats.
El consum freqent de
fasT food .

menjar rpid ,

...Posem-ho
en prcTica

Triar, comprar i cuinar

els aliments pot ser divertit.

Cal provar-ho!

ParTicipar en lelaboraci

dels pats familiars.

Cal implicar-shi!
Tots els pats sn importants.
Cal fer-sen responsable!

...aix com el sedenTarisme i lexcs

d << a c T i v i T a T s d e p a n T a l l a >> ( T e l e v i s i ,
ordinador, consoles, eTc.)

essencials en la prevenci de lexcs de pes

10

ObjecTius i funcions
del menjador escolar
Lestructura i la planificaci dels mens t
lobjectiu de facilitar una ingesta saludable
mitjanant una oferta suficient, equilibrada,
variada i adaptada a les caracterstiques i necessitats dels comensals, alhora que agradable. s tamb un objectiu assumir els valors
gastronmics i culturals, aix com possibles
incidncies de malalties o dalimentacions alternatives (sota criteris higinics, nutricionals,
sensorials, culturals, etc.).
Pel que fa a les funcions, es considera que el
menjador escolar hauria de dur a terme les segents:

Proporcionar als comensals un pat de qualitat,

tant des del punt de vista nutricional com segons
criteris higinics, sensorials i educatius.
Desenvolupar hbits higinics, alimentaris i de
comportament adequats, i promocionar tamb
els aspectes socials i convivencials dels pats.

Potenciar la varietat i la identitat gastronmica

i els aspectes culturals de lalimentaci.
La planificaci dels mens hauria de ser
una tasca consensuada entre els diferents
sectors implicats en el menjador escolar
(cap de cuina, dietista, escola, comissi de
mares/pares).

11

Qu cal Tenir en compTe

per elaborar una
programaci de mens
al menjador escolar
A lhora de valorar la idonetat dun men o
duna proposta de mens, caldria tenir en compte, no tan sols el nombre de grups daliments
utilitzats, els aspectes higinics i els sensorials
(color, sabor, olor, textura, temperatura, etc.), sin tamb les tcniques culinries emprades,
aix com certs aspectes gastronmics i culturals.
ESTRUCTURA I CONFIGURACI DE LPAT
1r PLAT
2n PLAT
GUARNICI
PA
POSTRES
AIGUA

Aquesta manera destructurar lpat sinicia cap

als 12-18 mesos. Abans daquesta edat, lpat
est constitut per unes farinetes o un triturat i
unes postres.
Es recomana que els primers plats siguin fets
darrs, pastes, llegums, patates, verdures i
hortalisses (crues o cuites).
Els segons plats es confeccionaran principalment amb el grup dels aliments proteics:
carn, peix i ous.
Cal recordar que en les propostes en qu en el
primer plat sinclogui, a ms de cereals, patates
o llegums, algun tipus de tall (carn, peix o ous),

aquestes preparacions es poden considerar plat

nic (estofat de patates i vedella, arrs a la cassola, canelons), acompanyades, en tot cas, dun
brou, una crema de verdures o una amanida a ms
de les postres.
Les guarnicions poden ser molt diverses,
prioritzant les verdures, les hortalisses i els farinacis (llegums, pasta, patata, arrs).
s aconsellable ls doli (preferentment doliva) en la preparaci dels pats, ja que enriqueix
lalimentaci dels infants, tant des del punt de
vista nutricional com del sensorial.
En les postres shauria de donar prioritat a la
fruita fresca, i reservar un dia a la setmana per
a les postres lctiques, els dolos o la fruita
seca.
Tamb s important que es doni opci a acompanyar els pats amb pa.
Laigua ha de ser la beguda principal al llarg
del dia, ja que t un important paper regulador
dins lorganisme. s recomanable que estigui
sempre present en tots els pats i que sigui fcilment accessible per a nens i nenes.

Exemples de mens
OPCI

Macarrons amb tomquet i formatge

Filet de llenguado arrebossat amb pastanaga ratllada
Iogurt

OPCI

Crema de carbass i pastanaga

Pollastre al forn amb patates rosses
Macednia de fruita del temps

OPCI

Gaspatxo
Arrs a la cassola
Mel

A
B
C

12
GRUPS DALIMENTS

Dolos i
llaminadures
Olis, fruita seca
Aigua
Llet i derivats

Carn, peix, ous

i llegums

Verdures i hortalisses

Fruita

Feculents

Per confeccionar els mens s important tenir en

compte els diferents grups daliments: cereals,
llegums, tubercles, verdures i hortalisses, fruita,
llet i derivats, carn, ous, peix, olis i fruita seca.
Tots els grups haurien destar representats en els
diferents pats de la programaci setmanal.
VARIETAT DE COLORS
La presentaci i els colors de les preparacions sn
fora importants. El men, a ms de ser equilibrat
nutricionalment, ha dintentar ser atractiu i evitar
la monotonia.
Men
Color homogeni
(poca variaci)

Sopa de pistons
Truita a la francesa + patates rosses
Pltan

Diversitat de colors
(ms variaci)

Sopa minestrone
Truita a la francesa + patates rosses,
tomquet amanit i olives negres
Pera

En general es considera recomanable que en

un mateix pat hi hagi, com a mnim, tres colors
diferents per tal de millorar la seva acceptaci.

TEXTURES
Un mateix aliment pot presentar diferents textures
segons com es prepari: trossejat, triturat, segons
el temps i la forma de cocci, etc. s convenient
adequar les textures a les necessitats de cada grup
dedat (ms toves i fcils de mastegar per als
petits), evitant lexcs de triturats per als ms grans.
TEMPERATURA
s recomanable que cada plat arribi al comensal
a la temperatura adient que el caracteritza amb
relaci al tipus de preparaci i tamb a lpoca
de lany. Exemple: sopa (preparaci calenta),
amanida (preparaci freda).
Cal evitar els successius reescalfaments dels
aliments o dels plats prviament preparats, ja que
fan que la qualitat nutritiva i sensorial disminueixi.
TCNIQUES CULINRIES
s convenient que les formes de cocci siguin fora variades (bullit, fregit, arrebossat, cuit al
forn, al vapor, guisat) per tal denriquir el procs
daprenentatge i acceptaci de nous plats, aix
com per adequar la digestibilitat de cada pat.
Cal tamb adaptar les tcniques culinries a
les caracterstiques de ledat dels comensals,
evitant les preparacions seques i eixutes per
als ms petits (exemple: carn a la planxa).

Procurant una bona varietat tant daliments

com de tipus de preparacions i presentacions,
el menjador escolar pot afavorir el creixement
i el desenvolupament dels infants, aix com
el procs daprenentatge dhbits i diversificaci alimentria, ajudant els comensals
a identificar lpat i el seu entorn com un
procs agradable i satisfactori.

13
FREQNCIA DE CONSUM DALIMENTS I
TCNIQUES CULINRIES RECOMANADES EN
LA PROGRAMACI DELS MENS ESCOLARS
Saconsella que, en la programaci de mens
setmanals (5 dies) de lpat de dinar, sofereixin
cada setmana, aproximadament, les segents
freqncies de consum.

Freqncies de consum
Primers
plaTs

Tcniques culinries
Freqncia mnima recomanada

(5 dies)

Arrs
Pasta
Llegums
(llenties, mongetes, cigrons, psols i faves)
Patata
Verdures i hortalisses cuites
Verdures i hortalisses crues
(ja que crues s freqent que apareguin
com a guarnici del segon plat)

1-2
1-2
1-2
0-2
1-2
0-1

Segons
plaTs

Peix i molluscs (blanc, blau, spia, calamars)

Ous (truita, dur, ferrat, al forn)
Carn (aus, porc, vedella, bou, xai, conill)

1-2
1-2
2-3

Guarnicions

Amanida
(enciam, tomquet, pastanaga, ceba, etc. )
Patates
(bullides, fregides, al forn)
Altres
(llegums, pastes, arrs, verdures cuites, bolets,

3-4

PosTres

1-2
0-1
etc.)

Fruita fresca
3-4
(poma, pltan, taronja, mandarina, cirera, kiwi, etc.)
Fruita en almvar
0-1
Fruita seca
0-1
Lctics (iogurt, flam, formatge)
1
Pastisseria

espordicament

a
, es co ns id er
te ja lo pc i 0
r
an
se
pl
s
es
t
an
po
Qu
ac i
t o la pr ep ar
qu e la li m en
.
at
pl
en un al tr e
pr op or ci on at

Sopes i cremes
Bullits / al forn
Guisats

1-2
2-3
1-2

Forn / bullit
Fregit / arrebossat
Planxa
Estofat / guisat i rostit

1-3
1-2
0-1
1-2

Cru
Fregit / arrebossat
Bullit
Escalivat

3-4
1-2
0-1
0-1

14
VALORACI QUANTITATIVA DE LES RACIONS
Les quantitats servides en els pats dependran
de ledat i les caracterstiques dels comensals.
Malgrat els suggeriments de les racions per a
cada edat, cal tenir en compte les caracterstiques individuals (grau dapetncia, pes corporal, etc.) que poden condicionar les quantitats.

Llet i derivats

Llet (1 got)
Formatge (raci)
Formatge (entrep)
Llet (postres)
Cereals, llegums i tubercles

Si considerem 1 la raci estndard

de ladult, se suggereix la segent relaci de
proporcionalitat:

nens de 3 a 6 anys
nens de 7 a 9 anys
nens de 10 a 13 i adults
adolescents de 14 a 18 anys

0,6
0,8
1,0
1,3

EXEMPLE:
1 raci de carn per a ladult
100-125 g
1 raci de carn per a infants de 3-6 anys
60-75 g

Llegums (plat principal)

Llegums (guarnici)
Patates (plat principal)
Patates (guarnici)
Patates (amb verdura)
Arrs, pasta (plat principal)
Arrs, pasta (sopa)
Arrs, pasta (guarnici)
Pa (entrep)
Pa (acompanyament)
Verdura

Plat principal
Guarnici
Carn i derivats, aus, peix i ous

Bistec
Llonzes, costelles
Carn arrebossada
Carn picada (mandonguilles, hamburguesa)
Carn picada (arrs, pasta)
Pollastre (guisat, rostit)
Filet de pollastre o gall dindi
Filet de peix
Ous
Embotit
Fruita

Fruita fresca
Fruita en almvar

15

QuanTiTaT de les racions: orienTacions per grups dedaT

3 - 6 anys

7 - 12 anys

13 - 16 anys

16 - 18 anys

150-200 cc
30-40 g
20-30 g
125-150 g

200-250 cc
40-60 g
30-50 g
125-150 g

200-250 cc
40-60 g
30-50 g
125-150 g

200-250 cc
40-60 g
30-50 g
125-150 g

60-80
30-40
200-250
80-120
80-150
60-80
25-30
25-30
60-80
40

80-90
40-50
250-300
100-150
120-150
80-90
30-40
30-40
80-100
40

90-100
50-60
250-300
100-150
130-200
100-120
40-50
40-50
100-120
60

50-60
20-30
150
60-90
60-90
50-60
20-25
20-25
40-60
20

g
g
g
g
g
g
g
g
g
g

g
g
g
g
g
g
g
g
g
g

g
g
g
g
g
g
g
g
g
g

g
g
g
g
g
g
g
g
g
g

100-120 g
60-90 g

120-150 g
80-100 g

150-200 g
100-120 g

200-250 g
100-130 g

60-70 g
80-90 g
50-60 g
60-70 g
15-20 g
130-150 g
60-80 g
80-100 g
1 unitat
25-30 g

80-110 g
100-130 g
70-100 g
80-110 g
20-30 g
200-240 g
80-100 g
100-120 g
1 unitat
30-40 g

110-120 g
140-150 g
100-110 g
110-120 g
30-50 g
220-250 g
100-120 g
120-150 g
1-2 unitats
40-50 g

120-140 g
140-160 g
110-130 g
120-140 g
50-60 g
250-300 g
120-140 g
150-180 g
1-2 unitats
50-60 g

120-150 g
50-60 g

120-150 g
60-80 g

150-200 g
80-100 g

175-225 g
90-120 g

16
CONSIDERACIONS PER ALS MS PETITS
Malgrat que letapa escolar sinicia a partir dels
3 anys, tot seguit oferim algunes consideracions
especfiques per a les llars dinfants.

La diversificaci alimentria
El procs de diversificaci alimentria s el perode en qu duna manera progressiva es van incorporant diferents aliments en la dieta del lactant.

Calendari orienTaTiu d inTroducci dalimenTs

Productes lctics
Lactncia materna
Frmula dinici (1)
Frmula de continuaci (2)
Iogurt natural elaborat amb llet de continuaci
Iogurt natural
Formatge fresc i mat
Formatge tendre
Formatge semicurat, sec, fos
Petit suisse
Flam i cremes, etc.
Llet sencera de vaca

Cereals
Farines sense gluten de cereal nic
Farines amb gluten
Smoles de pasta o arrs, pastes fines
Pasta, pa i galetes
Cereals desmorzar
Cereals integrals

Carn, peix i ous

Pollastre, gall dindi, vedella
Cavall, poltre (magre)
Porc magre i xai, pernil cuit i embotits bullits
i amb poc greix, pernil curat
Altres embotits i xarcuteria
Peix blanc
Peix blau
Marisc (gambes, calamars, musclos)
Rovell dou
Ou sencer
Ou ferrat

Exclusiva fins als 5-6 mesos

Fins als 4-6 m
A partir de
P - 4-6 m
A partir de
P - 4-6 m
A partir de
P-9m
A partir de
P-9m
A partir de
P-9m
A partir de
P - 12 m
A partir de
P - 12 m
A partir de
P - 12 m
A partir de
P - 12 m

A partir de
A partir de

P-6m
P-7m

A partir de

P-8m

A partir de

P - 2 anys

A partir de

P-7m

A partir de

P - 12 m

A
A
A
A
A
A
A

P
P
P
P
P
P
P

partir
partir
partir
partir
partir
partir
partir

de
de
de
de
de
de
de

ac i
P: Re co m an

A-8m

A - 4-5 m

24 m
9m
18 m
2 anys
10 m
12 m
15-18 m

Re co m an ac i
pr ef er en t A:

ac ce pt ad a

17
Lequip de pediatria informar la famlia de
quin aliment, com i quan s convenient introduir,
ja que aix dependr de ledat del lactant, del
seu desenvolupament psicomotor i de linters

que demostri per tastar nous gustos i textures.

La incorporaci de nous aliments shauria de fer
duna manera progressiva, lenta i en petites
quantitats, respectant intervals dentre 8 i 15 dies

Verdures-hortalisses
Purs fins (ceba, mongeta verda, pastanaga, patata)
Purs ms consistents
Tomquet sense pell ni llavors
Verdura crua
Verdura flatulenta (col, carxofa, esprrecs)

A
A
A
A
A

Llegums
Purs fins
Llegums aixafats
Llegums sencers

A partir de
A partir de
A partir de

P - 12
P - 18 m
P - 2 anys

A - 10 m

Fruita
Sucs naturals
Compota
Fruita sencera trossejada
Fruites vermelles o extiques
Fruita seca triturada
Fruita seca sencera

A
A
A
A
A
A

partir
partir
partir
partir
partir
partir

de
de
de
de
de
de

P
P
P
P
P
P

6m
6m
7-8 m
2 anys
18 m
3 anys

A-5m

Greixos
Oli doliva cru o b de llavors cru (gira-sol o blat de moro)
Mantega o margarina
Oli cuit
Olives

A
A
A
A

partir
partir
partir
partir

de
de
de
de

P
P
P
P

7m
8m
12 m
24 m

A-6m

Altres
(Aquests aliments es poden considerar superflus, ja que
no sn necessaris des dun punt de vista nutricional)
Sucre, mel, melmelades, sal
Herbes aromtiques, begudes refrescants
Cacau i xocolata

A partir de
A partir de

partir
partir
partir
partir
partir

de
de
de
de
de

P
P
P
P
P

7m
7-8 m
9m
12-16 m
12-16 m

P - 12 m
P - 2 anys

Cal end ari orie nta tiu din

trod ucc i de nou s alim
ent s.
Aqu est cale nda ri es bas
a en el con sen s del Gru
p dA ssis tn cia Prim ria
i del Cen tre dE nse nya
de la Soc ieta t Cat alan a
men t Sup erio r en Nut rici
de Ped iatr ia
i Die tti ca, CES NID ,
UB (ma ig de 199 9).

A-6m

A - 18 m

A - 18 m

A - 18 m

A - 18 m

18
per a cada nou aliment i observant la tolerncia.
La llet materna s lnic aliment aconsellat durant els 6 primers mesos de vida, i, en cas que
no sigui posible lalletament matern, es pot optar
per una llet de frmula dinici 1, o de continuaci,
o llet 2.
Amb relaci a la programaci de mens per a
infants de 7 a 12 mesos (fins i tot per als de 12
mesos que no mengin trossejat), shauria de
presentar una programaci de purs de verdures
i farinacis amb carn, peix i ous.
Fra bo dincloure en els purs una vegada a la
setmana i de manera alternativa: vedella (o bou,
o cavall, o poltre),* peix blanc, porc (a partir
del 12 mesos),* ou (sencer a partir dels 12 mesos), pollastre o gall dindi.* Cal recordar-se
dafegir unes gotetes doli cru (5 ml) (preferentment oli doliva) en les preparacions.
Les programacions dinfants de ms dun any
dedat haurien de ser les mateixes que les previstes per als de 2 a 3 anys, evitant, al principi,
les guarnicions crues i aquelles tcniques o
preparacions ms difcils de mastegar.
Les tcniques i preparacions ms adequades
per als infants dentre 1 i 3 anys sn les sopes,
cremes, purs, bullits, guisats i estofats. Cal
presentar la fruita trossejada i/o laminada,
malgrat que a partir dels 12-18 mesos els
nens i nenes mostren un cert rebuig per
aquestes preparacions i en prefereixen de
ms consistents per poder tocar, aixafar
Tamb la carn i el peix es presenten, massa
sovint, bullits.
* Preferentment talls ben magres.

En el cas que la llar dinfants ofereixi berenar, s aconsellable un aliment lquid (per
exemple, llet, suc de fruita, iogurt o iogurt
lquid, etc.) i un altre de slid (per exemple,
galetes, magdalenes o pa amb xocolata, pa
amb embotit, pa amb formatge, etc.). Tamb
cal tenir en compte la combinaci amb lpat
del migdia, evitant que coincideixi un mateix
tipus daliment en el dinar i en el berenar,
com per exemple iogurt, formatge, etc.
Recordeu que...
Malgrat la informaci facilitada, el calendari s
sempre una informaci orientativa. A la llar
dinfants s bsica lestreta collaboraci amb la
famlia, que indicar la proposta suggerida per
lequip de pediatria. Per aquest motiu, s
imprescindible que la famlia rebi amb prou
antelaci la programaci de mens, en la qual hi
haur especificats els aliments que configuren
les diferents preparacions servides a la llar
dinfants.

19

Recomanacions
per millorar la qualiTaT
de les programacions
Lexperincia acumulada en els darrers anys,
quant a la revisi de programacions de mens
descoles i llars dinfants, ens ha perms detectar
els punts ms crtics de les programacions i
elaborar aquestes recomanacions.

Conv facilitar a les famlies programacions

amb un mnim de 4 setmanes, que desprs es poden anar repetint amb petites variacions corresponents a ladaptaci dels aliments de temporada,
tipus de preparacions (ms fredes o calentes
segons lpoca de lany), festivitats, etc.

s convenient que quatre de les cinc postres

de la setmana escolar siguin fruita (preferentment fresca), i s bo reservar un dia per a postres
lctiques o postres dolces.

s bo despecificar el tipus de postres i la

preparaci, i a ms s recomanable que la fruita
fresca no sigui sempre en forma de pea, s a dir,
una pera o una poma, sin que de tant en tant es
faci una preparaci amb fruita fresca (rodanxes
de taronja amb mel, llesques de poma amb
caramel, macednia) a fi devitar la monotonia
i millorar el grau dacceptaci de la fruita.

Quan es presenta un plat de verdura, o una

amanida, s convenient especificar el tipus de
preparaci i dingredients.
Aquests suggeriments sobre les postres i els
guarniments incrementen la informaci envers
les famlies i faciliten que la complementaci
dels pats sigui ben variada.

Les coccions de carn i peix a la planxa resulten,

tot sovint, fora eixutes (amb lexcepci de les
hamburgueses, salsitxes i botifarres). Per aix,
sn ms adequades les preparacions al forn,
els guisats, els estofats i els fregits.

s recomanable que el peix es presenti sempre

en forma de filet (de llu, de llenguado, de
rosada, de bacall, etc.) si els comensals sn
infants o presenten discapacitats per separar
les espines, i de tant en tant utilitzar altres
tcniques culinries a part de larrebossat (al
forn, guisat).

Sha de procurar que en la programaci de

mens sofereixi cada setmana aproximadament, en els primers plats: 1 vegada llegum, 1
vegada verdura (crua, cuita o en forma de pur),
1 vegada pasta, 1 vegada arrs, 1 vegada patates. En els segons plats: 1 vegada peix, 1 vegada ous, i la resta de dies, diferents tipus de carn,
donant prioritat, en les guarnicions, a preparacions de verdura fresca adaptada a ledat i
caracterstiques dels comensals.

s convenient evitar les combinacions de plats

de difcil acceptaci, en un mateix pat.

Es recomana adequar les combinacions de

primer plat i segon de manera que no siguin
massa denses ni massa suaus.

Conv, en cada pat, proporcionar alguna

verdura o fruita fresca, aix com aigua i pa.
No es considera necessari oferir llet en lpat
de dinar, a ms de les postres, ja que els lctics
es prenen en els esmorzars, berenars i sovint
acompanyant els sopars.

20
Es considera ms adequat facilitar a les famlies
la programaci dels mens mensualment (4
setmanes), ja que permet individualitzar les
caracterstiques del mes en qesti (dies festius,
tipus de fruita...).
s convenient incloure en la programaci
propostes gastronmiques relacionades amb
aspectes culturals i festius del nostre entorn
(castanyes i panellets per Tots Sants; escudella,
pollastre amb prunes, i torrons per Nadal; tortells
per Reis; crema catalana per Sant Josep...) i/o
daltres cultures.
Segons les recomanacions de la Societat
Catalana dEndocrinologia i Nutrici, en la preparaci dels pats caldria utilitzar sal iodada.

21

Exemples de programaci de mens per a la Temporada de TARDOR-HIVERN

3a SETMANA
1a SETMANA

DI LL UN S
Minestra tricolor
(patates, mongetes verdes,
pastanaga i psols)
Hamburguesa de vedella
amb formatge fos
i tomquet amanit
Pltan

DIM AR TS
Macarrons amb sofregit
de carn
Filet de llu al forn amb
pastanaga ratllada i olives
Iogurt natural

DIM ECR ES
Cigrons guisats
Croquetes de formatge
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja
amb sucre

DI JO US
Arrs amb sofregit
Truita a la francesa amb
enciam i tomquet amanit
Pera

DIVE NDR ES
Sopa de peix amb pasta
meravella
Estofat de gall dindi amb
xampinyons i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

2a SETMANA

DI LL UN S
Espirals amb tomquet
i formatge
Pasts de truites amb
enciam, cogombre i blat
de moro
Poma al forn amb barret
de nata

DIM AR TS
Sopa amb pistons
Botifarra amb mongetes
blanques
Bol de kiwi i pltan
amb suc de fruita

DIM ECR ES
Arrs a la marinera
Filet de llu a la romana
amb tomquet amanit
i olives negres
Iogurt

DI JO US
Crema de carbass
Pizza amb sofregit de
carn
Mandarines

DIVE NDR ES
Llenties guisades
amb arrs
Bunyols de bacall amb
tomquet amanit i olives
Rodanxes de taronja amb
rajol de caramel

DIL LU NS
Arrs a la jardinera
Filet de rosada
arrebossat amb pastanaga
ratllada, olives i pinya
Poma

DIM AR TS
Fideus a la cassola
Ous al forn amb
tomquet a la provenal
Quallada amb mel

DIMECR ES
Escudella
Carn dolla (pollastre,
pilota, cigrons)
Macednia de fruita
del temps

DI JO US
Mongetes blanques
guisades
Broqueta de pollastre
amb tomquet i olives
negres
Taronja

DIVE NDR ES
Crema de pastanaga
Canelons casolans
Llesques de pera
i pltan amb caramel

4a SETMANA

DIL LU NS
Patates, mongetes i
psols saltats amb pernil
Escalopa de vedella a la
milanesa amb tomquet
amanit i blat de moro
Rodanxes de taronja
amb sucre

DIM AR TS
Crema de cigrons amb
rostes
Llom rostit amb ceba,
tomquet i xampinyons
Ram

DIMECR ES
Raviolis gratinats
Truita de carbass
Pltan

DI JO US
Sopa de lletres
Guisat de mandonguilles
amb verduretes
Rodanxes de pera
amb caramel

DIVE NDR ES
Arrs a la cassola
Llenguado al forn
amb enciam, tomquet
i blat de moro
Terrina de gelat
de crocant

22

Exemples de programaci de mens per a la Temporada de PRIMAVERA-ESTIU

1a SETMANA

DILLUNS

2a SETMANA

DILLUNS

3a SETMANA

4a SETMANA

DILLUN S

DILLUN S

Macarrons gratinats

Arrs blanc amb

Rodanxes de patates,

Pasts de truites amb

tomquet

ceba i tomquet al forn

enciam, tomquet

Croquetes de pernil

Filet de rosada amb salsa

i pastanaga

amb enciam i blat de moro

dametlles, enciam i olives

Albercocs

Llesques de poma

Gelat de vainilla i xocolata

amb caramel

DIMARTS

DIMARTS

DIMART S

Amanida de llenties

Sopa de peix amb fideus

Llenties guisades

Calamars a la romana

Truita de patates

Llibrets de llom amb

amb enciam i olives

amb pastanaga ratllada

pastanaga ratllada i blat

Pera

i olives negres

de moro

Iogurt

Cireres

DIMECR ES

DIMECRES

Patates i mongetes

Amanida de cigrons

Fideus a la cassola

saltades amb bac

Bastonets de pit de

Truita a la paisana

Pollastre al forn

pollastre arrebossats

amb tomquet amanit

amb samfaina

amb tomquet amanit

Mel

Pltan

Maduixes amb suc

DIMECR ES

DIJO US

DIJO US

DIJO US

Gaspatxo amb rostes

Raviolis gratinats

Vichyssoise

Arrs de peix

Filet de mero al forn amb

Pizza quatre estacions

Gelat de nata i maduixa

enciam i pastanaga

Macednia de fruita

Prssec

del temps

DIVENDRES

DIVENDRES

Amanida camperola

Crema de carbass amb

Amanida darrs

(patates, tomquet, olives,

formatge

Cuixetes de pollastre

ceba, pebrot)

Hamburguesa de vedella

rostides amb xampinyons

Broquetes de carn al forn

amb patates rosses

saltats

amb tomquet amanit

i tomquet amanit

Pltan

Macednia de fruita

Mel

del temps

parmes
Botifarra amb tomquet
amanit i olives
Sndria

DIMART S
Amanida russa
Rod de gall dindi al forn
amb verduretes (carbass,
pebrot, psols i ceba)
Bol de poma i pltan

DIMECRES
Sopa amb pistons
Xai al forn amb patates
rosses, enciam i blat
de moro
Flam amb neula

de taronja

DIVENDRES

Espirals amb formatge

DIJO US
Arrs a la milanesa
Filet de llu a la
marinera
Albercocs

DIVENDRES
Amanida de llenties
amb salsa vinagreta
Truita de formatge
amb enciam i blat de moro
Maduixes amb nata

23
ADAPTACIONS DEL MEN BASE
Tal com indica el Decret 160/1996, els mens
shan de poder adequar a les necessitats de
lalumnat i han datendre el correcte equilibri
diettic, tenint cura de la variaci i la presentaci
dels aliments.
A continuaci sofereixen un seguit de consells
i recomanacions per poder resoldre algunes de
les situacions particulars ms freqents dels
escolars, ja sigui per trastorns de malaltia
(gastroenteritis, intolerncies, diabetis) o per
aspectes culturals.
Trastorns aguts de laparell digestiu (molsties
digestives i intestinals)
Per a la majoria dels trastorns aguts de laparell
digestiu s adequat oferir una pauta alimentria
de fcil digesti, tamb coneguda a les escoles
amb el nom de men de rgim.
Laspecte ms important s garantir una aportaci suficient daigua durant el procs, s a dir,
que el nen o nena vagi bevent segons la set que
tingui i, sobretot, respectar les quantitats daliments segons la sensaci de gana manifestada
per linfant.
Bsicament, els aliments aconsellats per a
aquestes situacions sn:
arrs blanc i pasta, preferentment caldosos
amb brous suaus,
crema o pur de pastanaga bullida,
pollastre, gall dindi i peix blanc bullits o a la
planxa,
pernil cuit,
poma o pera cuita, ja sigui al forn, en compota,
o ratllades,
pltan madur aixafat,
codonyat,
pa torrat o biscotes,
aigua.

Inicialment els tipus de coccions recomanades

sn: els bullits i les coccions al vapor, posteriorment les planxes (cal evitar les parts cremades)
i les coccions suaus al forn. Quan el trastorn
comena a millorar, els primers lctics que
saconsella introduir sn el iogurt natural i el
formatge fresc.

Exemples de mens adequaTs

per a aquesTs processos
Men 1
Arrs blanc calds
Pollastre bullit amb pastanaga
Poma ratllada
Pa torrat i aigua

Men 2
Crema de pastanaga
Llu al vapor
Compota de pera
Pa torrat i aigua

Men 3
Sopa de fideus
Pernil cuit
Pltan aixafat
Pa torrat i aigua

Intolerncia al gluten o celiaquia

La intolerncia al gluten (protena dalguns cereals), tamb denominada malaltia celaca o celiaquia, s una intolerncia permanent que causa
irritaci en el budell, fet que provoca una mala
absorci dels nutrients i, doncs, repercuteix negativament en el creixement i lestat nutricional
de linfant. El tractament requereix excloure de
lalimentaci, per a tota la vida, tots aquells aliments que contenen gluten en la seva composici o b aquells en els quals sha utilitzat alguna
farina amb gluten en la seva elaboraci.
El gluten s una protena present en alguns
cereals com el blat, lordi, el sgol i la civada.
En canvi, altres cereals, com larrs, el blat de
moro i el mill, no en contenen.

24
Cal tenir en compte que no nhi ha prou de
suprimir dels mens els cereals i els seus derivats
(pastes, pa, galetes, farines...) que tenen gluten.
Tamb s necessari excloure dels pats tots
aquells productes alimentosos que tenen
incorporats com a ingredients farines de cereals
amb gluten, que tot sovint sn emprades en la
indstria alimentria; per exemple, per espessir
algunes conserves, congelats i com a additius.
Per tal dassegurar que en la planificaci de
mens no sinclou cap aliment o producte amb
gluten, s aconsellable lestreta coordinaci
amb la famlia, que disposar de la informaci
necessria relativa als productes que linfant
celac pot menjar.
Intolerncia a la lactosa
Aquest tipus dintolerncia s un trastorn que
provoca alteracions o molsties abdominals i/o
intestinals quan la lactosa arriba al budell. La
lactosa s un sucre present en la llet i tamb en
alguns dels seus derivats, com sn ara iogurts o
altres llets fermentades (encara que sigui en
menor proporci).
Cal tenir en compte que el nivell o la dosi de
tolerncia s diferent en cada individu. No
obstant aix, s habitual que el consum de llets
fermentades i formatges curats no generi molsties. Aix, doncs, amb referncia a la planificaci de mens escolars, cal conixer el nivell de
tolerncia de lescolar, per saber si nhi ha prou
dexcloure de la seva planificaci de mens la llet
i tots els preparats en els quals safegeix com a
ingredient (salses, cremes...) o si, a ms, shan
d e s u p r i m i r, t a m b , e l i o g u r t i a l t r e s l l e t s
fermentades i el formatge. Cal un informe del
pediatre.

Diabetis
La diabetis s un trastorn que es caracteritza per
un excs de glucosa en la sang, a causa dun dficit
de secreci dinsulina.
Lalimentaci del nen/a amb diabetis ha de seguir
el mateix patr que la de la resta dels companys,
de manera que ha de consumir aliments de tots
els grups bsics. Un aspecte que cal tenir en
compte en la planificaci de mens del menjador
s la quantitat de les racions daquells aliments
que sn ms rics en hidrats de carboni, com
els farinacis (pasta, arrs, blat de moro, pa,
galetes, patates i llegums), les fruites, els lctics (llet, iogurts i altres llets fermentades), ja que
dependr de la dieta i de la pauta dinsulina
instaurada en linfant.
Aix, doncs, s imprescindible establir contacte
amb la famlia per poder subministrar des del
menjador les racions adequades. Tamb cal
tenir en compte que s convenient controlar els
aliments rics en sucres senzills o daddici, com
el sucre (blanc o roig), la mel, la melmelada,
els caramels i llaminadures, les begudes refrescants, els sucs de fruita, aix com les
postres dolces (pastisseria i brioixeria) i les
postres lctiques ensucrades.
Allrgia alimentria
Lallrgia alimentria es manifesta amb una
srie de reaccions immunolgiques que es
produeixen en un individu sensibilitzat a un
determinat aliment quan lingereix o per simple
contacte. Respon, tamb, a un mecanisme immunolgic que es pot manifestar de diferents
maneres (cutnia, respiratria, digestiva...) en
un individu sensibilitzat quan entra en contacte
amb un determinat component alimentari.
En aquests casos la pauta alimentria s absolutament necessria amb un informe mdic que

25
ho expressi, acompanyat sempre del seguiment
i duna vigilncia exhaustiva.
Mens sense carn
En aquesta proposta sexclou dels mens la carn,
per shi inclouen ous, peix i lctics, a ms de
cereals, llegums, tubercles, verdures, fruita,
fruita seca, olis i aigua. Val a dir que al menjador
escolar tan sols es preveur aquest tipus dalimentaci alternativa, ja que la resta, s a dir, les
que suprimeixen el consum dous, de peix i/o
de lctics, poden ser potencialment deficitries
en edats de creixement.
s aconsellable oferir combinacions de llegums
amb cereals (llenties amb arrs, cigrons amb
fideus, psols amb blat de moro...), ja que
permeten obtenir una protena de molt bona
qualitat, quasi equivalent a la de la carn, i tamb
enriquir aquestes preparacions amb fruita seca
(ametlles, avellanes, pinyons...) i/o formatges.
Especialment en aquest tipus de pautes alimentries cal procurar oferir plats variats amb
solucions imaginatives per evitar caure en una
monotonia que pugui conduir a una prdua de
gana o de motivaci per lpat escolar.

Mens sense carn de porc

s aconsellable facilitar un men alternatiu per
a lescolar que no mengi carn de porc, quan en
els mens hi hagi porc o qualsevol dels seus
derivats (embotits, pernil...).
Per poder respectar amb garantia aquesta pauta
alimentria, cal tenir presents totes aquelles
preparacions en qu sinclouen diferents parts
del porc, com per exemple: sofregits de carn,
hamburgueses, croquetes de pernil, pastes
farcides, brous, llibrets, diferents precuinats,
determinades pizzes
A causa de limportant increment, en els darrers
anys, de poblaci de diferents pasos i cultures,
el menjador escolar pot esdevenir un interessant
instrument dinterrelaci de diverses cultures
alimentries.

Malgrat que la prevalena de sobreps

i dobesitat en la poblaci infantil i juvenil
ha augmentat considerablement en els darrers
anys, es tendeix a evitar (com a consens entre
grups dexperts) dietes especials
o hipocalriques en lentorn del menjador
escolar, adaptant en tot cas la quantitat de les
racions servides i facilitant al mateix temps
informaci per tal que la resta daliments
i preparacions del dia sigui apropiada.

26

Exemple de pla de mens adapTaT

ESTNDARD

SENSE CARN

SENSE CARN DE PORC

DILLUNS

DILLUNS

DILLUNS

Menestra tricolor
Hamburguesa de vedella
amb patates rosses i carbass
arrebossat
Pltan

Menestra tricolor
Truita de formatge amb
patates rosses i carbass
arrebossat
Pltan

Menestra tricolor
Bistec de vedella amb
patates rosses i carbass
arrebossat
Pltan

DIMARTS

DIMARTS

DIMARTS

Macarrons amb sofregit

de carn
Filet de llu a la romana
amb pastanaga ratllada
i olives
Iogurt natural

Macarrons amb tomquet

i formatge
Filet de llu a la romana
amb pastanaga ratllada
i olives
Iogurt natural

Macarrons amb tomquet

i formatge
Filet de llu a la romana
amb pastanaga ratllada
i olives
Iogurt natural

DIMECRES

DIMECRES

DIMECRES

Cigrons guisats amb

verdures
Croquetes de formatge
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja amb sucre

Cigrons guisats amb

verdures
Croquetes de formatge
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja amb sucre

Cigrons guisats amb

verdures
Croquetes de formatge
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja amb sucre

DIJOUS

DIJOUS

DIJOUS

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa
amb tomquet a la provenal
Pera

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa
amb tomquet a la provenal
Pera

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa
amb tomquet a la provenal
Pera

DIVENDRES

DIVENDRES

DIVENDRES

Sopa de peix amb pasta

meravella
Estofat de gall dindi
amb patates, xampinyons
i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

Sopa de peix amb pasta

meravella
Estofat de spia amb patates
amb patates, xampinyons
i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

Sopa de peix amb pasta

meravella
Estofat de gall dindi
amb patates, xampinyons
i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

27

SENSE GLUTEN

SENSE LACTOSA

SENSE SUCRES DADDICI

DILLUNS

DILLUNS

DILLUNS

Menestra tricolor
Bistec de vedella a la planxa
amb patates rosses
i carbass fregit
Pltan

Menestra tricolor
Hamburguesa de vedella
amb patates rosses i carbass
arrebossat
Pltan

DIMARTS

DIMARTS

Macarrons sense gluten

amb sofregit de carn
Filet de llu a la planxa amb
pastanaga ratllada i olives
Iogurt natural

Macarrons sense formatge

amb sofregit de carn
Filet de llu a la romana
amb pastanaga ratllada
i olives
Poma al forn

DIMECRES

DIMECRES

Cigrons guisats amb

verdures
Farcellet de pernil serr
i formatge 1 amb enciam,
cogombre i blat de moro
Rodanxes de taronja amb sucre

Cigrons guisats amb

verdures
Farcellet de pernil
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja amb sucre

Menestra tricolor
Hamburguesa de vedella
amb patates rosses i carbass
arrebossat
Pltan

DIMARTS
Macarrons amb sofregit
de carn
Filet de llu a la romana
amb pastanaga ratllada
i olives
Iogurt natural

DIMECRES
Cigrons guisats amb
verdures
Croquetes de formatge
amb enciam, cogombre
i blat de moro
Rodanxes de taronja amb
edulcorant 2

DIJOUS

DIJOUS

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa
amb tomquet a la provenal
Pera

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa
amb tomquet a la provenal
Pera

Arrs amb sofregit

Truita a la francesa amb
tomquet a la provenal
Pera

DIVENDRES

DIVENDRES

DIVENDRES

Sopa de peix amb pasta

meravella
Estofat de gall dindi
amb patates, xampinyons
i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

Sopa de peix amb pasta

meravella
Estofat de gall dindi
amb patates, xampinyons
i pastanaga
Macednia de fruita
del temps

DIJOUS
3

Sopa de peix amb pasta

o arrs
Estofat de gall dindi
amb patates, xampinyons
i pastanaga (sense farines)
Macednia de fruita
del temps
1

1. Pasta sense gluten, productes sense gluten. 2. Edulcorant artificial. 3. Si sutilitza sofregit comercial, cal verificar que sigui sense gluten.

28

Lespai del menjador:

una eina per
desenvolupar hbiTs
saludables
El menjador s un espai adequat per:

Introduir de manera progressiva nous aliments

i preparacions dins el procs deducaci del
paladar i del plaer de menjar.

Potenciar comportaments i habilitats que

facilitin destresa i actituds correctes per comportar-se a taula, com per exemple:
adquirir normes bsiques de comportament
a taula,
seure adequadament,
usar correctament la vaixella, els coberts
i el tovall,
menjar de manera tranquilla i mastegar a poc
a poc petits trossos daliment,
parlar amb un to de veu agradable i mai
amb la boca plena.
Desenvolupar hbits dhigiene:
rentar-se correctament les mans abans i
desprs de cada pat,
rentar-se les dents desprs de cada menjada,
manipular higinicament els aliments.

Desenvolupar activitats que permetin als

comensals identificar els aliments i la seva
procedncia, aix com la gastronomia autctona
en relaci amb la producci, les tradicions, les
celebracions

Afavorir els aspectes convivencials i de relaci

social de lacte de menjar.
Per tal dassegurar que aquestes actituds es
podran dur a terme duna manera satisfactria,
s imprescindible que els escolars disposin dels
elements necessaris i en les condicions adequades, ja sigui al menjador (coberts, tovallons
ds personal o dun sol s, espais i mobiliari
adequats) o als lavabos (sab lquid amb dosificador, eixugadors de mans o tovalloles ds
personal o dun sol s, paper higinic i mobiliari
adequat).

30

Bibliografia comenTada
Tot seguit es faciliten algunes referncies bibliogrfiques per tal dampliar la informaci facilitada en aquest document.

CERVERA, P. Alimentaci maternoinfantil.

Barcelona: Masson, 2000
Guia actualitzada dutilitat per a professionals que
treballen en lrea maternoinfantil i que t com
a objectiu facilitar les recomanacions nutricionals
i la seva transformaci en propostes alimentries
que garanteixin un ptim estat nutritiu, aix com
ladquisici duns hbits alimentaris saludables
durant lembars i els primers anys de vida.
CESNID - CENTRE DENSENYAMENT SUPERIOR
DE NUTRICI I DIETTICA. Lalimentaci
de la mare i dels nens petits. Lalimentaci de linfant de 3 a 12 anys. Lalimentaci
de ladolescent. Barcelona: Ed. Prtic, 2001
Collecci de llibres adreada tant a poblaci general com a professionals de lalimentaci on trobareu pautes, consells i recomanacions, receptes i programacions de mens,
per a cadascuna de les franges dedat des del
perode de gestaci, passant per les diferents
etapes de la infantesa, fins a arribar a ladolescncia.
CESNID - CENTRE DENSENYAMENT SUPERIOR
DE NUTRICI I DIETTICA. Restauracin colectiva. Planificacin de instalaciones, locales
y equipamientos
El llibre tracta del projecte i la planificaci duna
cuina, la marxa endavant, els tipus de cuina
i producci, les diferents zones que configuren
una installaci i els aspectes relacionats amb la
higiene i la netedat.

31

CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS FARMACUTICOS. Campanya educativa sobre hbits

alimentaris a les escoles. Barcelona: PLENUFAR
II. Consejo General de Colegios Farmacuticos, 1999
Material distribut en dos tipus de quaderns
adreats a professorat i alumnat i acompanyats
de recomanacions sobre els bons hbits alimentaris.
DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Programa
dEducaci per a la Salut a lEscola. Quadern
deducaci per a la salut a lescola: Alimentaci
i nutrici. Barcelona, 1994
Guia didctica adreada a docents que pretenen potenciar la incorporaci de continguts i
estratgies, aix com deines relacionades amb
ladopci dhbits alimentaris saludables.
DEPARTAMENT DE SALUT. ENCAT 19921993 i ENCAT 2002-2003
Enquesta Nutricional de Catalunya. T com a
principal finalitat la detecci del consum daliments i hbits alimentaris de la poblaci catalana.

DEPARTAMENT DENSENYAMENT I INSTITUT

DANONE. Guia de lalimentaci per als nens i
nenes en edat escolar. Barcelona, 1995
Dossier de fitxes tcniques que faciliten informaci sobre equilibri alimentari i caracterstiques
dels grups daliments, aix com receptes i propostes de mens amb lobjectiu de fomentar la
varietat, respectar la cultura prpia del pas i
educar la poblaci escolar en ladquisici dhbits
alimentaris saludables.
MIRALPEIX, A. Lalimentaci infantil. Barcelona:
Plaza & Jans, 1999
Manual que recull receptes adreades als nens i
nenes durant els primers anys de vida.
SERRA, L. i ARANCETA, J. Estudio EnKIT:
Evaluacin del estado nutricional y hbitos
alimentarios de la poblacin juvenil espaola.
Barcelona: Editorial Masson, 2000. 4 volums
Publicaci que descriu les dades obtingudes
durant el perode 1998-2000, tant nutricionals
com antropomtriques de la poblaci infantil i
juvenil.

32

Algunes
adreces dinTers
CELACS DE CATALUNYA
C/ Comtal, 32, 5 1a. 08002 Barcelona
Tel. 93 412 17 89. Fax 412 03 82
Web: http://www.celiacscatalunya.org
A/e: info@celiacscatalunya.org
ASSOCIACI DE DIABTICS DE CATALUNYA
(ADC)
C/ Balmes, 47, entl. 2a. 08007 Barcelona
Tel. 93 451 36 76
Web: http://www.diabetis.org
A/e: adc@diabetis.org
CONSELL ASSESSOR SOBRE LA DIABETIS
A CATALUNYA
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Travessera de les Corts, 131-159. 08028 Barcelona
Tel. 93 227 29 00. Fax 93 227 29 90
PROGRAMA DALIMENTACI I NUTRICI
Direcci General de Salut Pblica
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Travessera de les Corts, 131-159. 08028 Barcelona
(pavell Ave Maria)
Tel. 93 227 29 00. Fax 93 227 29 90
Web: http://www.gencat.net/salut
A/e: dgsp.salut@gencat.net
PROGRAMA DEDUCACI PER A LA SALUT
A LESCOLA (PESE)
Via Augusta, 202-226, planta 2 D. 08021 Barcelona
Tel. 93 400 69 00 / 93 400 69 44
Fax 93 200 36 95
Web: http://www.xtec.es/pese
A/e: pese@pie-xtec.es