L'ESCALFAMENT

DEFINICI
Quan ens plantegem jugar un partit de bsquet, crrer cinc
quilmetres o realitzar qualsevol esfor fsic, hem d'engegar el nostre
organisme de forma progressiva, a poc a poc.
Mai hem de comenar una activitat fsica de forma brusca ja que a
seria perjudicial per al nostre cos.
Per tant, l'escalfament sn totes aquelles activitats anteriors a
l'activitat principal, que realitzem de forma general i suau per a
preparar el nostre organisme cap a un posterior esfor.
OBJECTIUS
Comenar una activitat fsica de forma brusca, comporta una
disminuci de la quantitat de sang al cor en els primers moments de
l'activitat, risc important sobretot en persones no acostumades a
l'exercici.
Per contra, si iniciem l'activitat fsica amb un escalfament,
aconseguim que els nostres sistemes *cardiocirculatorio, respiratori,
muscular i nervis comencen a treballar a poc a poc, sense
brusquedats, de tal forma que el cor augmente les seues pulsacions
gradualment, afavorint amb a un bon *aflujo de sang al sistema
circulatori, el qual aportar al sistema muscular el suficient O2
(oxigen) i matries nutritives que es necessiten davant un augment
de l'activitat. Aix mateix, els msculs aniran augmentant la seua
temperatura afavorint la contracci muscular. D'igual manera, el
sistema nervis va adaptant-se a un posterior esfor, permetent a
l'individu una millor concentraci, disminuint la seua ansietat, i
preparant-ho psicolgicament per a aqueix esfor que ha de realitzar.
Per tant hi ha dos objectius bsics:
1. Preparar a l'individu fsica, fisiolgica i psicolgicament per a un
esfor.
2. Disminuir el risc de lesions.
FACTORS
DURADA: En el nostre cas dedicarem a l'escalfament uns 10 minuts.
Per segons la intensitat de l'esfor posterior podem tenir
escalfaments de fins a 50 minuts.
INTENSITAT: Ha de ser baixa, entorn de 120 pulsacions. Hem d'anar
preparant-nos a poc a poc i l'anirem augmentant progressivament al

llarg de l'escalfament.
REPETICIONS: Cal evitar moltes repeticions. L'ideal entre 5 i 10. Aix
no ens passarem en intensitat i ser ms divertit.
PAUSES: Com l'escalfament s de baixa intensitat no es necessiten
pauses perqu podrem perdre aqueix augment progressiu de les
pulsacions. Entre l'escalfament i l'activitat pot haver-hi un descans de
5 minuts procurant no disminuir la temperatura corporal.
PROGRESSI: Comenarem a ritme lent per a a poc a poc anar
augmentant-ho.

EXERCICIS ADEQUATS
Aquells que impliquen una activitat general, s a dir, exercicis de
carcter global, utilitzant el major nombre de segments i msculs per
a activar primer el sistema circulatori i respiratori i desprs el
muscular.
Entre els ms recomanables estan els de desplaaments com a
carrera suau, salts, *cuadrupedias, exercicis amb pilotes, mobilitat
articular, estiraments.
TIPUS D'ESCALFAMENT
GENERAL. Posem en funcionament de forma progressiva totes les
parts del cos, movent-les *ordenadamente (d'a baix a a dalt o
viceversa). Desprs d'aquest escalfament es fan activitats que
utilitzen el cos en el seu conjunt.
Consta de diverses fases:
1. Desplaaments.

2. Movilitat articular.

3.- Estiraments

ESPECFIC. Aquest escalfament es dirigeix a aquelles parts que

desprs s'usen de forma prioritria. No oblidar primer fer un
escalfament general.
ESTTIC. Est format ntegrament per exercicis d'estirament realitzats
en el mateix lloc.
DINMIC. A ell pertanyen tots els exercicis que es realitzen en
desplaaments pel terreny.
MIXT. Mescla de l'esttic i dinmic. s aconsellable comenar pel
dinmic.
LDIC. Mitjanant el joc per a preparar-nos de forma general i
divertida.