Está en la página 1de 58
SOCIOLINGUISTICA A LAULA UNA PROPOSTA PER TREBALLAR LA SOCIOLINGUISTICA A LESO J EL BATXILLERAT Bernat Joan i Maré © Bernat Joan i Mari Primera edicid: gener de 2002 Diseny grific: Danic! Roca Impressid: Publicaciones Digitales, S. A. sworn publidisa.com - (+34) 95.458.34.25 ISBN: 84-89986-64-9 Diposic legal: SE-6-2002 © La Busea edicions, Drets reservats en tots els palsos Imprés a Catalunya - Printed de Catalonia Inapris a VEseat espanyol - Printed in Spain No & permen ls reproduc tral paced Fagus libre ui acomplia en ua stems informe, nla rama en gualsevel forma 0 por ‘galevol mits stg clectrnie. mci per forocia per rete o sles mins, prevent 6 Ft, Iie pre. loguero quel als forma de cos 4eYis de exemplar. sence el permis pro per eit As propicare dl expr La Busca edicions,s) Castllergol, 3 (08023 Barcelona Tel: 93 213 90 69 - 93 752 19 85 Fax: 93 752.19 85 CONTINGUTS 1, LA SOCIOLINGUISTICA: DE UANALISI SOCIAL AL SUPORT PRACTIC EN EL PROCES DE NORMALITZACIO 2. LA SOCIOLINGOISTICA DINS L'ENSENYAMENT 3. ALGUNES NOTES SOBRE LES CARACTERISTIQUES SOCIOLINGUISTIQUES DE LA JOVENTUT CATALANA 4, OBJECTIUS DEL TREBALL SOCIOLINGUISTIC A AULA 5. PROPOSTES DIVERSES DE TREBALL A ZAULA EN SOCIOLINGOISTICA 5.1. Enquesta sociolingiifstica (primer cicle d'ESO) 5.2. Pautes d'observacié directa (primer cicle d’ESO) 5.3. Les escales (segon cicle d'ESO) 5.4. Coméntari de text (primer de Bawillerat) 5.5. Bateria de qiiestions sociolingtistiques (segon de Baciilerat) 6, PROBLEMATICA ACTUAL ENTORN DE L'Us DE LA LLENGUA CATALANA 6.1. A nivell instieucional 6.2. A nivell d's lingiitstic 6.3, Actituds lingtistiques 6-4 Apunts sobre els models lingisticsigualicatis 6.4.1. Qué entenem per Model Lingiistic Igualitari 64.2. A quins models de politica lingiistica soposen els MLL 64.3. Els crieris per a Voficaliat de la lengua 64.4, Loficialitas dins els Models Lingtistics Igualicaris 6.4.5. La qilestié de la intercomunicacié interior als ML Observacions Algunes qitstions a observar al voltant dels MLE u 15 19 24 25 25 7 29 33 33 34 35 a7 a7 7 38 38 39 39. 40 7. DE LA TEORIA A LA PRACTICA: EL VOLUNTARIAT LINGUISTIC 7.1. Valors pedagbgies del voluntariat lingiistic 7.2, Possibles tasques dels voluntaris 8. LORGANITZACIO DE LA COMASSIO DE NORMALITZACIO LINGUISTICA 8.1, Una lengua que s'aprén perd que no s'usa 8.2. Una jovencut desmobilitzada, en una societat apatica 8.3. Una creativitat més proclamada que no cercada 8.4, Habilitats comunicatives i dinamiteacié social 9. ApENDDXS I. Textos comentats U1, Respostes ala bateria de qlestions sociolingiistiques IIL. Breu bibliografia sociolingiistica comentada 10. Brstiocraria 4B 4 45 9 49 51 53 56 6 61 7 106 13 Sovilingtivica « Vaula 7 PROLEG En situacions de conflicte lingifsic, com la que tenim als Paisos Catalans, en qué la lengua propia no es fa servi amb normalicat en tots els ambits i ‘en qué en més d’una ocasié n'és quiestionat I's, sembla que una de les fun- cions de ensenyament, especialment el secundari, hautia de ser el de facli- tara Palumnat les eines per tal de reflexionar sobre la realitat sociolingiisi- ca de la comunitat en qué viu. Ja se sap que les necessitats historiques de l'ensenyament de la lengua i la literatura catalanes a les nostres escoles i als nostres instituts han fec que, a voltes, molts dels nostres mestres i professors hagin esmergat molts dels seus esforgos a fer contixer les normes ortografiques, les normes de pronsincia, la morfosintaxi..., perd que, en canvi, no hagin treballac exces- sivament un tema clau per al futur de la nostra llengua: la reflexié socio lingiitstica Duna banda, era ~é- considerat per alguns un tema accessori, que tr0- baven a les primeres licons dels libres de text com un afegité més al ja, de mena, atapeit programa. I, d'una altra, era —~és~ un tema incomode, dificil 'explicar per dos motius: era una qlesti6 poc estudiada en els plans d’eseu- dis universicars i, a més, 'apreciava com un tema excessivament marcat per fers extralingiistics. Ara bé, no hi ha dubte que, malgrat aquest prejudics, fer conéixer al nos- te alumnat els conceptes basics de sociolinglistca, fer-los analivzas exftica- ment els prejudicis lingtifstcs, fer-los reflexionar sobre is real de fa lengua 6 una bona manera davancar en un dels temes que més hauria de preocu- par als centres d’ensenyament d’aquest pais: I's que fan dela lengua els nos- tees joves. é més, ditiem que treballar aquests temes és basic per al furur de la nostra comunicat lingiistica. Taquest és Fobjectiu del material que ens ofereix el sociolingiistaeivissene Bernat Joan. Un material que ofereix al professorat propostes diverses de tre- ball sociolingiistic a Taula, a part d'unes interessants reflexions sobre la sociolingiiistica, ls joves j Fensenyament. Certament, un alé d'aire frese pet un ensenyament de la llengua que, a vegades, es mou entremig d’un cert desconcert. Pere Mayans Coordinador de secundaria del Servei d Ensenyament del Catali Sociolingtitvica a Laule 19 1. LA SOCIOLINGUISTICA: DE LANALISI SOCIAL AL SUPORT PRACTIC EN EL PROCES DE NORMALITZACIO Les Citncies socials tenen, entre d'altres funcions, la d’ajudar-nos a com- prendre la realitat social. En aquest sentit, hem de considerar la Sociolingtifstica ~o0 la Sociologia del Llenguatge~ com una de les Citncies socials, Trobam aquesta disciplina cientifica, d’altra banda, en un espai ben conctet: alli on conflueixen I'analisi socioldgica i la Hinglistica. Que la con- siderem com a Sociolingiistica o com a Sociologia del llenguatge dependra de Venfocament: si analitzam els fendmens en qiiestid des de la perspectiva de la sociologia, parlarem de Sociologia del llenguarge; si, d’alera banda, ko fei des de la Linguistica (tot analitzant les marques que deixa la societat en les caracteristiques d'una Mengua determinada), ens referirem a la Sociolingiiistica. Dins ambit cultural catali, de toca manera, els dos enfo- ‘caments se solen catalogar com a “Sociolingtistica’. Ala nostra comunitat humana, els Paisos Catalans, el tema de la llengua é un dels temes candents, arreu. Es tracta, com demostra la seua matcixa cadén- cia, d’una qiestié encara no resoltasatisfacrbriament per al conjunt de la soc ‘at, Lano existencia de consens social al voltant del tema de la lengua pot resul- ‘ax, paradoxalment, pedagbgic, perqué por ensenyar els estudiants no només a comprendre la societat on viuen, siné també a participar de l'experitncia de fer ropostes actives per a gestionar el contficte. Amagar els conflictes reals als joves i preservar-los-cn en una bombolla del cot artficiosa no pot ser bo pera la seua formaci6. Encarar-los amb els conflices existent, fer-os reflexionar al voleant daquests i convertirlos en agents actins de propostes per resoldrels contribu ‘a fer-los ciutadans preparats per viure en una democracia No shha de precendre, emperd, des del sistema d’ensenyament, que els joves en surtin converts en especialistes en Sociolingiistica. Bastar& que en cone- guin els fendmens basics i els seus mecanismes d’accié social, com a mfaim per assegurar que els que mercadegen ~generalment des de la politica amb 10 / Bernat joan cl tema de la lengua no as pugin fer passar directament gat per lletre. D’altra banda, shaura de promoure la vincilacié no ja només de les propies ‘dees sobre la qiiestié de la llengua, siné també de la propia practica, amb uns principis ttics als quals hom pugui atribuir un carkcter universal. Ras i curt, no es pot pretendre que la defensa del dret dels catalans a usar la pro- pia lengua constitueixi una mena de caprici particular vinculat només ¢ la voluncat de la nostra comunitat lingiistica, siné que es tracta d'un valor de aire universal. A tal efecte, haurem de trobar-nos en condicions de fer ‘entendre que la lengua constitueix un vehicle de comunicacié el primer vehicle d'incercanvi entre els humans-, perd que & molt més que aixd: la lengua é un element global de configuracié del mén. La llengua, alhora cue ens serveix per interpretat la realitat, també serveix per creat realitat. Per axd de vegades shan relacionat les caracteristiques de la lengua amb les de la ‘mentalitatcol-ectiva d'una determinada societat humana. Entre nosaltes, la sociolinguistica no ha servit només com a instrument per comprendre millor la nostra realitat social, siné que també ha constituit un instrument al servei de la planificaci6 lingiistica. La situacié andmala en qué es troba la llengua catalana té el seu origen en la persccucié historica que aquesta ha sofert. En cap eas, les situacions de anormaltat lingitica no es donen espontiniament, sing que sin fruit duns determinats esdeveniments histdrics, dunes determinades dispo cions legals i d'unes actuacions concretes per part dels governants. El mateix tipus de gent que ara promou una mena d’espontancisme liberalitzant per a 'a nostra politica linguistic fa tres segles, dos 0 mig promovia, sense embuts, tuna planificacié implacable a la contra. Ara propesen treure-li importancia al coma de la lengua, 0 deixar que cadaseti en faci Tis que tobi més ccn- venient, perqué saben positivament que Ia inércia és desfavorable a la plena normalicaacié de la lengua catalana. Lis de la investigacié sociolingiifstica com a instrument per incidit en el procés de normalitzacié de la lengua opera exactament en sentit contri Saber quina és la situacié real permetrd planificar en el sentit de modifica Jaa favor de la normaliteacié de la lengua catalana. Es tracta, per tant, d'un instrumene prictic de primer ordre que tenim al nostre abast: invertir en investigacié en sociolingiifstica és, ala larga, invertit en normalitat per ala nostra lengua i, per tant, invertir en gectid positiva del contflicte, en oferir solucions a la delicada situacié actual Secilingtitioe a eula | 11 2. LA SOCIOLINGUISTICA DINS LENSENYAMENT Atenent al fer que la Sociolingiistica ocupa l'espai on s'entrecreuen lestudi de la lengua amb el de les citncies socials, no queda clar si a lensenyament no universitari shaurien d’ocupar d’aquesta disciplina els departaments de lengua i Literatura o els de Citncies Socials. En qualsevol cas, els ensenyants ens hem de desempallegar de clixés preestablerss i acoscumar-nos a la pluri- disciplinarietat. La divisi6 de l'ensenyament en compartiments estancs en forma d'assignavures deslligades les unes de les aleres ja forma part del passat. Axi, dones, aconseguir la normalitat d's per al catala dins l’mbic de Pen senyament 0 promoure actituds lingifstiques favorables a la nostra lengua nacional ja no és una missié exclusiva dels departaments de Lengua Catalana i Literatura, sind que es 2 extensiu a tors els altres departaments sense excepcié ia la comunitat educativa en el seu conjunt. Com afirma Michel Stubbs, en aquest sentit, tora classe é abans que res altre una classe de lengua. El professor dins aula consticueix un model no només de llengua, sind també de practiques, usos i actituds lingiistiques. La majoria del professorar, d’alera banda, té una formacié mole preciria en tots aquests aspectes. I aquesta manca de formacié va unida moltes vegades també a una manca de conseiéncia del paper sociolingtistic que, en realitat, juguen els ensenyants Haurfem de tenir en compte, per tant, que la formacié sociolingiistica hhauria dafectar no només Palumnar, siné que també caldria promoure'n la necessaria formacié per al professorat. Aixd, emperd, seria objecte d'una altra digressié. Quant a la formacié en Sociolingiifstica de alumnat, seins plantefa ja de bell principi una qiiestié important d'ubicacié: a quin(s) nivell(s) sha de eve- ballar Ia sociolingtistica? En quins aparcats conerets dels programes educa ‘dus? Amb quina finalitae? I, encara, com avaluarem els resulears? En aquest paper ens limitarem a comentar el tractament de la Sociolinguistica dins [Educacié Secundaria Obligatdria (ESO) i el Banillerat. Caldra, necessiriament, efectuar una gradaci6, segons els nivells, 12 J Bernat joan dels aspectes sociolingiistics que hom tractara en cada curs. Oferim a conti- rnuacié una proposta que consideram que es por ajustar a les necessitats for- matives dels nostres estudiants: ESO. Primer cicle En aquest primer cicle de PESO, caldra sobretor fer notar la situacié de anormalitat en qué ¢s troba la lengua catalana i, alhora, presentar la norma- litzacié de la llengua com un valor positiu. Es poden plantejar petites investigacions ~a través d’enquestes 0 dobser- vaci directa en selacié a I'is de la lengua catalana al barrio al poble on es trobi situat el centre d’ensenyament. Es important partir de la realitat imme- diata i de la propia experitncia dels parlants per tal d’evitar que els temes de Sociolingiiistica puguin ser considerats pels esendiants com a purament red- fics i desvinculats del tot de la vida dels estudiants, Lenquesta o l'ebservacié directa ¢s realitzara preferentment en equip, cosa que permetri una interrelacié més enriquidora. Aix{ mateix, el professor tendri cura de transmetre a 'alumnat una escala de valors universals dins la qual quedi clarament especificat que el manteni- ment de la llengua i la cultura propies constitueix una contribucié al man- teniment de la diversitat al mén, i, per cant, es racta d'un valor universal. ESO. Segon Cicle El segon cicle de I Educacis Secundisia Obligatdvia és el nivell més adequat er comencar una teoritzacié elemental sobre alld que els estudiants hauran omencat a veure a nivell practic. Axi, sintcoduiran els conceptes elementals en sociolingiistica: normalitaacié, substitucié, Ueialtat lingiistica, xovinisme, aucoadi, conflict linguistic, bilingiisme, multlingtiisme, diglossi Se nloferiran definicions molt elementals, que sempre aniran ibustrades amb exemples conerets. Els estudiants intentaran extreure’n també exemples 1 partir de Vobservacié. quotidiana. er de Batillerat En aquest nivell, hom aprofundira en les definicions dels termes amb els uals operarem en sociolingitistica. Es procurara, ahora, d'aprofundir en la reflexié sobre el propi capteniment lingiistic, sobre les prdpies idees en rela- Sociolngctica a Vania 113 ci6 a la qitestié de la llengua i sobre els usos sociolingiiistics existents tant dins el grup-classe com dins la societat més proxima als estudianes (familia, amics, etc.). Es mole important no desvincular mai 'anilisi de terminologia sociolingistica de la realicat circumdant. En cas contrari, es produitia una pura assignaruritzacié dela sociolingiistica, que esdevindia totalment inno- cua de cara a la modificacié dels usos i les accituds entre els estudiants. Segon de Batuillerat En aquest curs, es completara la formacié sociolingistica basica dels estu- diants. Sels oferiran lectures adequades per tal daprofundir en aspectes diversos de la sociolinguistica i es podza emprendre algun tipus d'investiga- i6 empirica que permeti endinsar-se més, no ja nomé en aspectes tedrics, sing en els rudiments metodoldgics d’aquesta disciplina cientifica. Socilingisica a Pauls 115 3. ALGUNES NOTES SOBRE LES CARACTERISTIQUES SOCIOLINGUISTIQUES DE LA JOVENTUT CATALANA. Per primera vegada n la historia, d'una manera considerablement uni- forme iamb un grau d'efectivitat inqiestionable, podem considerar que els joves de la Catalunya sota domini espanyol, del Pals Valencia i de les illes Balears i Pititises dominen el castella. Tothom, als Paisos Catalans sudpiri- nencs, domina la lengua considerada com a propia per I'Estat espanyol. ‘També hem d’apuntar que, sobretot gricies al sistema educatiu, també exis- teix un domini bastant general de la lengua catalana. Perd Vaugment de la competéncia lingaistica no ha supesat un augment parallel de I'és de la Hengua. Pel que fa a la competéncia lingiistica, tampoc no podem afirmar, ni de bon tros, que sigui homognia arreu del pais, ni que sigui satisfactbria alli on Sajusta més a la normalitat, Al Principat de Catalunya, la gran majoria dels estudiants sén capagos d’expressar-se oralment i per escrit (sovent millor per escrit que no pas oralment) en catala. Al Pais Valencia, en canvi, aquesta competéncia lingtistica és prow més feble, especialment entre els segments de poblacié no catalanoparlants. Les illes Balears i Pitiises ocuparien un espai intermedi entre la situacié de Catalunya i la del Pafs Valencia, en qué la situacié a Menorca i a la major part de Mallorca s‘assemblaria més a la de Catalunya i, contrasiament, la de les Pitiises ¢assemblaria més a la del Pais Valencia. Existeixen, malgrat les gradacions comentades, alguns fendmens que abas- ten el conjune de la comunitat lingiistica catalana i que, en major o menor mesura, els podem trobar en el conjunt del nostre jovent. 4) En primer loc, i tal com hem apuntat més amunt, podrfem parlar una competéncia minima generalitzada. La immensa majotia dels joves, arteu del domini linguistic catala, gracies a Vensenyament gencralitat de la nostra llen- gua, poden usar-la en cas de necessitat. Aquesta competéncia lingiiistica, ‘emperd, en segments importants de la nostra poblacié juvenil, és considera. 16 / Bernat Joan blement minvada i, per tant, insuficient per a totes les necessitats comunica- tives. No comptam amb un argot juvenil en catala que presenti la mateixa vitalitat que té Island dels joves en espanyol. Aixi mateix, existeixen impor- tants deficits de genuinieac en el carala usat habitualment pels nostre jovent. 4) Un augment del coneixement de la lengua no ha implicat un augment del seu ds. Els canvis positius que han tengut lloc pel que fa a la competén- cia lingiistica dels joves no han anat acompanyats d'uns canvis profunds en cls usos i actituds lingiifstiques. En el nostre particular procés de normalit- zacié lingiistica, sha guanyat en coneixements de la mecinica de la llengua perd no avangam paral-lelament pel que fa a habilitas sociolingiistiques en favor de la notmalitat. Fa unes dicades, en aquest sentit, es podia argumen- ‘ar que, en un grup on hi havia castellanoparlants i catalanoparlants, els segons cedissin la lengua a favor dels primers, perqué entre aques's mfhi havia que no entenien el catala. Ata, emperd, aquest argument, entre ds seg- ments juvenils de la poblacis és del rot desajustat a a realitat. Malgrat tot, cls catalanopatlants continuen canviant de lengua davant els no catalano- parlants, com si aquests no entenguessin el catala. El bon domini de l'es- panyol que tenen els joves catalanoparlants, juntament amb el mal domini del catala que tenen rots plegats,faciita el canvi de llengua. ©) Es encre els joves on hi ha més membres de la comunitat lingifstica cata- lana que es consideren bilingiies. Aquest eixamplament del percentarge de bilingies a la base de la nostra pirhmide de poblacié és a causa de l'existén- cia, per una banda, de fills de parelles mixtes que han aprés catala i espanyol 2 ambit familiar (bilinguisme efectiu); per Valera, de joves catalanopazlants que usen cl catala a casa i l'espanyol, majoricariament, en llurs relacions socials (aquests joves sexpressen indiferentment en les dues Hlengiis i les consideren les dues com a propics). Finalment, hi ha també joves que sé castellanoparlants en el context familiar perd que alternen I'ds del catala i de Tespanyol en les seues relacions socials (aquests sén els nics que, en condi cions de normalitat lingtstica plena, serien considerats com a bilingies). Una pare important dels joves catalans usen indiferentment el catala iel cas- cella, no fan qitestié de la lengua, les consideren les dues com a propies i, fins i tos, sien plena conversa bilingiie hom els demana en quina lengua han fet Ia scua tltima intervenci6, en mols casos no saben respondre la pregunta Havent assumit plenament, dones, I'is espontani de la llengua espany. i sent del cot comperents i fluids en aquesta lengua, é completament lo Socalngittse a Vaule 117 que Susi més, en l'intercanvi espontani entre el jovent. Aquest ts Hingistic desfavorable al cacala només es podria contrarestar amb una racionalitzacié de les propies activuds lingifstiques i amb una aplicacié de criteris no espon- tanis en relacié al propi tis de la lengua. 44) La diglossia interlingiifstica tradicional s'ha fet fonedissa. Assortadament, ‘vui dia la majoria dels joves dels Paisos Catalans no tenen prejudicis en rela- sap tothom i la que tothom use sense cap tipus d'inconvenient és al caste Ula, Per aquest motiu, per una mera qiiestié d'economia lingifstica, aprenen abans espanyol que no pas catala, per molt que els texzos legals proclamin que el catala és la lengua prdpia del nosere pais. Per a 'ts social de la llen- gua, fora prou més interessant que fos la llengua piblica que no que sigui la propia. 65. Qué ocorreria en una situacié de normalitat lingitistica? El catala desplacaria l'espanyol (el francs, al nord) dels ambics d'és que li ha usurpat, i constituira la lengua habitual dins l'intercanvi social, dins kx 104 / Beonat Jon nostra comunitat humana. Aix! mateix, seria la lengua de referéncia tant per a les persones que viuen als Patsos Catalans actualment com per a aque aque shi volguessin instalar. I seria la Hengua basica a tots els nivells dins la nostra societac. Faria, en definiciva, les funcions que avui dia, encara d'una manera majoritaria, sn propies del castella. El casella, pel seu canté, cons- tituiria la lengua de la principal minoria lingtistica instal-lada al nostre pais i hauria de ser respectada per part dels poders publics, perb aquests ne podiien permetre que usurpas la preeminéncia de la lengua catalana dins e seu propi cerritori lingiistic. 66. Hi ha Iengites més aptes que no unes altres per a la cultura i la citneia? Per qui? No, Totes es engies sn gual apes pe aa cur ila cienci, encar la produccié cultural i cientfica sigui molt superior en unes decermina- gue la p des llengiies que no pas en unes altres. Ara bé, una cosa és la produccié cal j una alera la capacitat de produie, Les lenges, com a inscruments mal:Jea- bles que sn, poden adaptar-se perfectament 2 les necessitats de cada comu- rita humana. 67. Podem afirmar que hi ha unes Hengiies que sén més importants que no les altres? Per qué? De cap manera. Totes les lengties sén igual d'imporeanss, rotes comple'- xen una funcié fonamental, que és la de permetre la incercomunicacié entre rotes les persones que les paren. Aixi mateix, les llengties ajuden a configu rar una determinada visié del mén i vehiculen un cert bagatge culeural. Per questa 126, cada lengua, independentment del scu nombre de parlants 0 de la producci literaria o cientifica que vehiculi, é igual 7important que totes les altres, 68. Per qué és important la consolidacié del registre estindard de fa lengua? Perqu2 entre nosaltres, a la nostra part del mén, una llengua que estigul fora dels ambits en els quals Vestandard té exclusiva d's, té garantit que no sobreviura, ja en un futur relarivament proxim, Perqué una lengua tengui Sociolingiisiose laule | 105 gianties de supervivincia, ha de comptar amb misjans de comunicacié vehi culats en aquesta lengua, ha de ser present dins el sistema educatiu al pats on es parla i, aixi mateix, ha de.constituir el vehicle primordial de la pro- duccié cultural 69. El catala és una lengua amb una gran variacié interna? Per qué? El catala és una llengua amb una variaeié intema mitjana-baixa. Durant MEdat misjana, probablement el catala era una de les llengties més solida- ment unificades de tot Europa, Les circumstancies historiques adverses han accentuat una certa dialectalitzacié, perd, tor i aixd, podem considerar que el grau d'unificacié de la lengua catalana é més que acceprable, Malgrat aquest fer objectiu, la sensacis de moltes persones catalanopat- Jants, entrebancades i ofuscades pel discuss dominant sobre la llengua, shan arribar a creure que el catala é& una lengua fortament dividida i dialectalit- zada. All que en situacions de normalitat lingtiistica sén petites variacions, del rot naturals dins qualsevol lengua viva, poden ser maximitzades en situa.