LA GLOBALITZACI

LA MUNDIALITZACI DELS INTERCANVIS

La globalitzaci s una gran xarxa de relacions econmiques basada en la progressiva internacionalitzaci
del treball i en l'especialitzaci geogrfica per a la producci. D'aquesta manera, es procedeix a la integraci
de leconomia dels diferents estats en un sol sistema econmic mundial de base capitalista. El capitalisme,
amb la caiguda del comunisme, no t rival a la vista.
S'ha produt una generalitzaci dels intercanvis econmics, que ha creat un mercat integrat a nivell mundial,
en te qual tot el planeta s un lloc de producci i/o venda. Aix ha propiciat una major interdependncia
econmica entre pasos.
Els indicadors sn l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informaci... i les seves
causes es poden englobar bsicament en dos grups: la millora tcnica dels transports i la comunicaci, ara
molt ms rpid i econmic, i la supressi de les barreres duaneres o aranzelries, que han possibilitat la
creaci de grans rees de lliure comer (ex. UE).
Els terics de la globalitzaci sn els economistes neoliberals i argumenten que la liberalitzaci dels mercats
s bona perqu millora les condicions de vida i s inevitable pel sistema capitalista.
Aquest procs ha intensificat les diferncies de desenvolupament entre els diferents pasos del mn. Els
pasos que pertanyen al Centre sn els rics, els desenvolupats, els que tenen el poder de decisi en els
mbits econmic, poltic, cientfic... a escala mundial. En canvi, els que pertanyen a la Perifria sn pasos
subdesenvolupats i sotmesos, a causa del neocolonialisme i la globalitzaci, a una situaci de dependncia
econmica i tecnolgica respecte els pasos del Centre.
Actualment, el mn es troba jerarquitzat en tres nivells: els centres de decisi i producci de nivell alt que es
situen en els pasos desenvolupats, sobretot en grans ciutats, com Nova York, Londres, Pars,Tquio... seus
de grans corporacions multinacionals que sn el veritable centre econmic del mn; els centres de nivell
mitj i baix, que recerquen bones oportunitats econmiques per que tenen un creixement econmic massa
dependent, sn pasos emergents en els quals els pasos del Centre inverteixen, com Nepal, Amrica
Llatina, ndia, Xina, Argentina... i, els pasos perifrics, que pateixen una explotaci i una subordinaci
econmica, es mouen en un cercle de misria i no sn atractius per invertir.
Alguns autors afegeixen un quart nivell: els pasos ultraperifrics, que estan totalment al marge del sistema.
El capitalisme, doncs, presenta una clara tendncia a la concentraci empresarial. Les grans protagonistes i
beneficiries de la globalitzaci sn les multinacionals, empreses que realitzen activitats de producci,
venda, compra o investigaci en ms dun pas que han assolit un gran poder.

LA GLOBALITZACI SOCIAL
La globalitzaci tamb ha provocat canvis socials com els nous comportaments demogrfics i familiars
degut a la incorporaci de la dona al mn laboral, un augment del consum amb una clara tendncia a la
uniformitzaci dels gusts i la internacionalitzaci del mercat laboral.
LA GLOBALITZACI CULTURAL
La globalitzaci tamb afecta el mn cultural de manera que ha fomentat la collaboraci cientfica, la qual
ha incrementat el desenvolupament cientfic i tecnolgic. A ms, tamb ha comportat la uniformitzaci els
gusts artstics i esportius grcies al desenvolupament de mitjans comunicatius.
CRTIQUES A LA GLOBALITZACI
Els moviments antiglobalitzaci, tamb anomenats anticapitalistes o altermundistes, sn els responsables
dels atacs contra la globalitzaci i contra els seus grans defensors. Critiquen que s un sistema ecolgic,
social i polticament insostenible.
Econmicament
No tots els pasos es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat
global, mentre la meitat restant es troben totalment al marge. Normalment hi ha una major

dependncia respecte les multinacionals.

La globalitzaci ha portat ms desequilibris mundials i econmics, ja que ha empobrit
als pobres per ha enriquit als rics. Noms alguns pasos sn excepci.
Socialment
En els pasos rics hi ha una clara tendncia a accelerar les diferncies socials, encara
que en els pasos pobres tamb es disparen les diferncies entre els beneficiats i els no
beneficiats.
Tamb ha comportat un clar augment de delictes internacionals com el turisme sexual,
les mfies i el terrorisme; exclusi social a nivell nacional, regional i local i, una
colonitzaci cultural degut a la clara expansi del model occidental.
Polticament
Entres els Estats, la seva capacitat reguladora ha disminut, ja que sovint es prenen decisions en funci
dels interessos de les empreses multinacionals o de les organitzacions internacionals.
A ms, han augmentat els conflictes territorials vinculats als interessos econmics.
DESEQUILIBRI ECONMIC MUNDIAL
Per mesurar les grans desigualtats socioeconmiques existeixen alguns indicadors.

DIAPOSITIVA 19