Llei 14-2010 Drets I Oportunitats Infància

DOGC 5641 2.6.
2010
DISPOSICIONS
DEPARTAMENT
DE LA PRESIDNCIA
LLEI
14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia.
EL PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en
nom del Rei i dacord amb el que estableix larticle 65 de lEstatut dautonomia de
Catalunya, promulgo la segent
LLEI
PREMBUL
I
Aquesta llei constitueix una de les fites ms importants en la intensa i destacada
tasca legislativa que ha estat duent a terme el Parlament de Catalunya en lmbit
de latenci i la protecci de linfant i ladolescent. Desplega larticle 17 de lEstatut
dautonomia de Catalunya, que reconeix el dret de totes les persones menors dedat
a rebre latenci integral necessria per al desenvolupament de llur personalitat i
llur benestar en el context familiar i social, i troba el seu fonament competencial en
larticle 166.3 i 4 del mateix Estatut, que atribueix a la Generalitat la competncia
exclusiva en matria de protecci de menors i de promoci de les famlies i de la
infncia.
Ja amb la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecci de menors, Catalunya fou la
primera comunitat autnoma de lEstat espanyol que aprov una regulaci, moderna
i ajustada als principis constitucionals, de la protecci dels menors desemparats i
dels que manifesten conductes de risc social. Aquella llei abraava els tres mbits
dactuaci en qu tradicionalment sha estructurat la protecci esmentada: la prevenci de la delinqncia infantil i juvenil, el tractament de la delinqncia infantil
i juvenil i la tutela dels menors quan manca la potestat parental o aquesta sexerceix
inadequadament. Pocs anys desprs, es va aprovar una llei especfica per a la protecci dels menors en situaci de desemparament, de carcter bsicament civil: la Llei
37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecci dels menors desemparats
i de ladopci. Aquesta tcnica de les lleis sectorials especials continu amb la Llei
27/2001, del 31 de desembre, de justcia juvenil, reguladora de les funcions de lAdministraci de la Generalitat en lexecuci de les mesures adoptades per lautoritat
judicial en el marc de la responsabilitat penal dels menors infractors.
Precisament, aquell nou plantejament legislatiu de la protecci dels menors
desemparats, juntament amb la ingent tasca legislativa del Parlament adreada
al desenvolupament del dret civil de Catalunya, ha fet que sigui una matria que
ha estat objecte dun tractament legislatiu intens. En sn exemples, a banda de la
dita Llei 37/1991 (modificada desprs per la Llei 8/1995, del 27 de juliol, datenci
i protecci dels infants i els adolescents), la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la
tutela i institucions tutelars, i la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de famlia.
Cal destacar que aquesta darrera llei va significar un pas cabdal cap a la culminaci
daquest procs, ja que incorpor a la norma ms emblemtica del dret catal sobre
el dret de la persona i la famlia el rgim juridicocivil de la protecci dels menors
desemparats, als quals va atorgar un tracte legislatiu del mateix nivell que els rgims
tutelars ordinaris de protecci de menors. Finalment, el projecte de llei del llibre
segon del Codi civil de Catalunya segueix aquesta mateixa direcci i proposa incorporar una regulaci ms completa dels aspectes civils de protecci dels menors
desemparats que complementar el que disposa la llei present, des del vessant de la
42475
42476
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya
Nm. 5641 2.6.2010
intervenci protectora de lAdministraci, que aqu se centra en la valoraci de la

situaci de desprotecci, la tramitaci dels procediments dadopci de la mesura i
les seves modificacions, i tamb en els recursos que es poden interposar.
La Llei 8/1995, del 27 de juliol, datenci i protecci dels infants i els adolescents
bona part de la qual, convenientment actualitzada, ha estat incorporada a aquesta
llei ja va nixer amb la voluntat de fixar un sistema general catal dassistncia dels
infants i els adolescents i de protecci de llurs drets, per el fet que la regulaci sobre
la protecci dels infants o adolescents desemparats es mantingus en una altra llei
va impedir que es pogus assolir plenament aquell objectiu i implicava, tcitament,
que els infants o els adolescents en situaci de desemparament o de desprotecci
fossin un collectiu que shavia de tractar de manera diferenciada, s a dir, duna
manera discriminada respecte de la poblaci infantil i juvenil en general. A ms,
des duna perspectiva prctica, aquesta duplicitat normativa no ha facilitat gens la
tasca dels operadors jurdics ni dels professionals de lmbit de la infncia.
Precisament, la voluntat de comptar amb una norma que abracs tota la legislaci catalana sobre infncia i adolescncia, s a dir, que inclogus tant els menors
desprotegits o en risc com la resta i que visualitzs linfant i ladolescent com a
subjecte de drets i oportunitats va sser un dels motius que van portar al Departament de Benestar i Famlia a impulsar la redacci del Projecte de llei dinfncia de
Catalunya. Un grup dexperts es va encarregar de redactar el document de bases
del qual sha nodrit fonamentalment el dit projecte i sobre el qual es va obrir un
ampli i enriquidor procs de participaci ciutadana en el curs del qual les persones
interessades, molt particularment les que treballen directament en lmbit de la
infncia, han pogut fer llurs reflexions i propostes, que han estat tingudes molt en
compte en la redacci daquesta llei.
Aix, doncs, aquesta llei aporta a lordenament jurdic una major claredat i
unitat, alhora que facilita una localitzaci ms rpida del dret aplicable i refora
la seguretat jurdica, ja que reuneix en un sol instrument jurdic, a manera de codi
de la infncia i ladolescncia, ambdues regulacions: duna banda, la destinada a
linfant i a ladolescent en general, en qu sestableixen els principis rectors i els
drets dinfants i adolescents que posteriorment, en els captols successius, es van
concretant en els diferents mbits dactuaci; i, de laltra, la destinada a regular la
protecci dels infants i els adolescents quan els mecanismes socials de prevenci
no han estat suficients i shan produt situacions de risc o de desemparament que
cal palliar amb les mesures necessries dintervenci pblica per tal de garantir
que aquestes situacions no es tradueixin en perjudicis irreparables per a linfant o
ladolescent.
La unificaci legislativa no s, per, lnica ra dsser daquesta llei. Tamb
ho s, molt especialment, la necessitat dactualitzar i modificar la regulaci fins
ara vigent amb relaci a les noves demandes i circumstncies socials. En efecte,
el fet que visquem en una societat acceleradament canviant fa que calgui adaptar
els marcs legals, amb flexibilitat i rigor, a les noves circumstncies i sensibilitats
del nostre entorn sociocultural. En menys de vint anys, i particularment a partir de
laprovaci de la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de linfant, del 20
de novembre de 1989, la sensibilitat social envers la poblaci infantil i adolescent ha
anat canviant de manera diversa, per molt notriament en alguns aspectes, a tots
els pasos industrialitzats. En el context europeu, hem pogut observar dinmiques
que promovien un respecte ms decidit dels drets dels infants i els adolescents,
sobretot en la lnia dintensificar les actuacions en contra de qualsevol forma de
maltractament; al mateix temps, tamb hem assistit al desplegament de nombroses
iniciatives per a aconseguir una major responsabilitzaci social dels infants i els
adolescents, sobretot per la via dincrementar llur participaci social. Per hi ha
un dficit en laplicaci dels drets de participaci. Els drets de supervivncia els
drets socials i els drets de participaci subjectius, personals es complementen,
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42477
sn indivisibles, sajuden mtuament. s per aquest cam, que neixen les responsabilitats de linfant i de ladolescent, perqu els drets anomenats socials sn passius,
mentre que els personals o subjectius sn actius. Cal iniciar el cam integrador i de
transformaci duns drets cap als altres.
Linters superior de linfant o ladolescent constitueix el principi bsic de tot el
dret relatiu a aquestes persones, i en les ltimes dcades sha confirmat com un
dels principis essencials del dret modern de la persona i la famlia (en la protecci
de menors, en ladopci o en les relacions familiars). Aix, lesmentada convenci
de les Nacions Unides sobre els drets de linfant estableix que, en totes les mesures
que adoptin les institucions pbliques o privades de benestar social, els tribunals,
les autoritats administratives o els rgans legislatius, aquests hauran datendre amb
una consideraci primordial linters superior de linfant.
En aquest mateix sentit, larticle 2 de la Llei orgnica 1/1996, del 15 de gener, de
protecci jurdica del menor, estableix que en la seva aplicaci ha de prevaler linters superior dels menors sobre qualsevol altre inters legtim que pugui concrrer
i larticle 3 de la Llei 8/1995 estableix que linters superior de linfant i ladolescent
ha dsser el principi inspirador de les actuacions pbliques i de les decisions i les
actuacions que els concerneixen adoptades i dutes a terme pels pares, tutors o
guardadors, per les institucions pbliques o privades encarregades de protegir-los
i dassistir-los o per lautoritat judicial o administrativa.
Malgrat que la consagraci daquest principi en lmbit del dret de la infncia i de
la famlia va comportar un aven important respecte a la situaci anterior, aquesta
projecci limitada sha mostrat insuficient, ats que no incideix duna manera
integral i transversal en tots els mbits que afecten linfant o ladolescent com a
persona subjecte de drets i oportunitats.
Larticle 40.3 de lEstatut recull com a principi rector que, en totes les actuacions
portades a terme pels poders pblics o per institucions privades, linters superior
de linfant ha dsser prioritari i, dacord amb aquest principi rector, la present llei
no noms redueix a un sol instrument jurdic les regulacions de la infncia i ladolescncia en general, i la regulaci de la protecci dels infants i els adolescents que
necessiten protecci, sin que fa un pas ms, i manifesta un comproms explcit per
latenci integral de tots els infants i adolescents, tot avanant en la consideraci de
linters superior daquests en tots els mbits social, cultural, poltic i econmic,
i no solament en lmbit de la legislaci protectora i de famlia.
La transversalitzaci de les poltiques de dones i per a les dones ha estat una de
les primeres lnies estratgiques dactuaci pioneres del Govern de la Generalitat
per a fer de la igualtat doportunitats una realitat dins la societat catalana, amb la
incorporaci de lavaluaci de limpacte de gnere. Aquest mateix comproms, en
el qual sinspira la nova poltica dinfncia i adolescncia, cal fer-lo explcit amb
la transversalitzaci de la primacia de linters de linfant o ladolescent. Aquesta
nova poltica comporta refer conceptes i formes de veure el mn, pensar des dun
paradigma nou que consideri les condicions, les situacions i les necessitats de linfant i ladolescent en tots els mbits i que doni preeminncia a linters daquestes
persones com a valor superior de lordenament jurdic.
Linters superior de linfant o ladolescent no necessita estar en conflicte per sser
el primer inters que han de tenir en compte les poltiques pbliques, per la qual
cosa tamb cal aplicar lavaluaci de les normes des de la perspectiva de linters
superior de linfant o ladolescent. El principi de transversalitzaci representa un
aven important en el reconeixement dels drets dels infants i els adolescents, perqu
fomenta una revisi global del dret des del prisma de la preeminncia de linters
de linfant o ladolescent, i perqu incorpora als processos poltics la perspectiva
daquest inters en totes les fases i nivells. Tota acci de govern ha dincorporar
Disposicions
42478
Nm. 5641 2.6.2010
aquesta visi i ha de promoure la participaci dinfants i adolescents en tots els

mbits, per la qual cosa cal que el principi de transversalitzaci de linters superior
de linfant o ladolescent impregni totes les poltiques i les mesures generals i es
tingui en compte en el moment de planificar-les.
Parallelament, les aspiracions collectives en el context europeu han consolidat i,
fins i tot, incrementat el desig daconseguir ms benestar i una vida ms saludable
i de ms qualitat per a tota la poblaci, i els infants i adolescents hi sn inclosos. En
aquest sentit, el concepte de prevenci t una importncia clau, ents com el conjunt
dactuacions socials anticipatries destinades a evitar les situacions no desitjades i a
afavorir les situacions favorables. Les cincies humanes i socials han anat progressant
en el coneixement dels anomenats indicadors de risc, que sn dades que ens mostren
que hi ha probabilitats que les situacions esdevinguin perjudicials per a les persones
implicades. Les societats occidentals han avanat fora en el desplegament dactuacions per a disminuir les probabilitats desdeveniments negatius quan es concentren
factors de risc, i les actuacions socials vers la poblaci infantil i adolescent no poden
quedar excloses dunes poltiques socials preventives i de promoci de la salut i del
benestar, tant de les adreades a amplis conjunts de poblaci de manera genrica, com
de les destinades a atendre casos concrets, de manera personalitzada. Especialment,
calen actuacions pbliques intensives i integrals de prevenci i promoci en els entorns territorials en qu es tendeixen a concentrar en major mesura les desigualtats
socials, la pobresa i les diverses formes dexclusi econmica, cultural i comunitria:
els indicadors de risc es concentren en aquestes zones en qu lentorn dels infants i
els adolescents t un efecte multiplicador del risc.
Es tracta dassumir que tenim una responsabilitat social envers el conjunt de la
poblaci infantil i adolescent de Catalunya, perqu aspirem a una societat millor,
i que cal fer prevenci, fer actuacions proactives que donin oportunitats a linfant
i a ladolescent, fins ara no pensades. Les actuacions socials preventives constitueixen nous reptes per a les poltiques socials i per als programes dintervenci
social en lmbit de la infncia i ladolescncia, ja que comporten actuacions sobre
probabilitats, no sobre fets inqestionables i unvocs. s per aix que cal facilitar
instruments, fins i tot instruments legislatius, per tal de disminuir les probabilitats
genriques desdeveniments que incideixen negativament en la poblaci infantil o
adolescent, i a fi de potenciar actuacions que garanteixin un augment del benestar
social de tota la poblaci. Aquesta llei tamb vol afrontar, per primera vegada i
especficament, la pobresa infantil com a factor de risc susceptible dsser lobjecte
de les poltiques pbliques. Malgrat que la pobresa familiar no s objecte daquesta
llei, s el moment per a assumir que les conseqncies de la pobresa i de la privaci
econmica en els infants i els adolescents constitueixen un risc social de primera
magnitud, i que la manca de prevenci daquest risc en pot perjudicar greument les
oportunitats i el desenvolupament futur.
Una de les novetats del nou text legal s la voluntat, expressada en el ttol, de
remarcar duna manera explcita, un doble concepte: el reconeixement dels drets
dels infants i els adolescents i el de les oportunitats daquests persones.
A lentorn del concepte doportunitat gira la voluntat de fer possible lobertura
de nous camins, de noves vies, destablir mesures concretes per a fer possible el
ple exercici dels drets reconeguts als infants en aquesta llei i en les convencions
internacionals.
Quan parlem doportunitats, parlem dels nous camins que shan dobrir i que
han de permetre als infants i als joves llur ple desenvolupament com a ciutadans.
Aix, aquestes oportunitats shan de traduir, entre altres, en lestabliment de canals
i instruments per a fer sentir la veu dinfants i adolescents, per a fer expressa llur
participaci en la presa de decisions en la comunitat i, en definitiva, per a facilitarne el futur encaix, com a persones responsables, en la societat adulta.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42479
Atenent els principis inspiradors daquesta llei, segons els quals els infants i
els adolescents sn considerats subjectes de dret i en virtut dels quals el dret de
decidir sinfereix de llur capacitat, es pretn incidir en el dret subjectiu de les noies
menors a decidir sobre llur maternitat. Aix, es recull el mandat de larticle 41.5 de
lEstatut, segons el qual els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, i en
els supsits que estableix la llei, han de vetllar perqu la lliure decisi de la dona
sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat
i el benestar fsic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut
reproductiva i sexual. Es vol, daquesta manera, que les noies menors que han
demostrat capacitat suficient sapoderin tamb dels drets a controlar els processos
reproductius i a decidir el significat i el dest del propi cos. Les noies menors no
sn alienes als drets sexuals i reproductius de les dones, descrits en el marc de
la IV Conferncia Mundial sobre les Dones, de Pequn, i reconeguts com a part
indissoluble dels Drets Humans.
Cal esmentar aqu, per la importncia que tenen, alguns dels conceptes emprats
per aquesta llei, ms enll de lestricta definici jurdica. Al llarg del text sutilitzen
repetidament els conceptes de promoci, prevenci, atenci, protecci i participaci
de linfant i ladolescent.
La promoci s el conjunt dactuacions socials que es desenvolupen encara que
res vagi evidentment malament, perqu obeeixen a objectius de millora social i
responen a anhels o aspiracions collectius, particularment als dun benestar personal i social ms gran.
La prevenci s el conjunt dactuacions socials destinades a preservar linfant o
ladolescent de les situacions que sn perjudicials per al seu sa desenvolupament
integral o per al seu benestar.
Latenci s el conjunt dactuacions socials per a quan les coses comencen a
anar malament o per a quan noms van una mica malament i existeix la probabilitat, i no la certesa, que el desenvolupament integral de linfant o ladolescent
en pot resultar afectat negativament. La conseqncia jurdica daquests casos s
la declaraci de risc.
La protecci s el conjunt dactuacions socials reservades per a quan les coses
van malament, quan el desenvolupament integral de linfant o ladolescent sembla
clar que resulta seriosament afectat, en vista dels coneixements cientfics actuals.
Una de les seves conseqncies jurdiques s la declaraci de desemparament.
El concepte de participaci de linfant o ladolescent en tot el que lafecta s el
que en configurar lestatus de ciutad o ciutadana. s inimaginable el disseny de
poltiques pbliques en qualsevol mbit elaborat desquena als ciutadans afectats. La
llei ofereix la promoci drgans de participaci per tal que els infants i els adolescents
puguin participar activament en la vida pblica. El concepte de prevenci resulta
transversal a aquests tres tipus dactuacions socials: si b, en primera instncia, t
molt a veure amb latenci i la promoci, en darrera instncia persegueix evitar
haver de recrrer a la declaraci de situacions de desemparament, per tamb a la
promoci del benestar de tot aquest conjunt de poblaci.
El concepte de benestar es tracta des de dos vessants al llarg daquesta llei: el
benestar personal i el benestar social. El primer es refereix a situacions i circumstncies personalitzades i el segon es refereix a les que afecten conjunts o subconjunts
de la poblaci. Ambds casos es poden subdividir alhora en dos ms: el benestar
material i el benestar psicolgic.
Amb aquesta llei es persegueix establir un marc dactuaci ordenat, per tal de
millorar els programes de promoci, prevenci, atenci, protecci i participaci de
la poblaci infantil i adolescent a Catalunya, tot partint del principi que es tracta
Disposicions
42480
Nm. 5641 2.6.2010
duna responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders pblics. s per aix,
precisament, que la Llei preveu, per primera vegada en la legislaci de Catalunya,
un marc de coordinaci i cooperaci interinstitucional per a atendre i prevenir les
situacions de risc social de la poblaci infantil i adolescent en general, i dels nens,
les nenes i els adolescents en particular.
II
El contingut daquesta llei sestructura en sis ttols i en set disposicions addicionals,
quatre de transitries, una de derogatria i quatre de finals.
Al ttol I sestableixen les disposicions generals i els principis rectors, que, tal com
havia fet la Llei 8/1995, desenvolupen la Convenci de les Nacions Unides sobre els
drets de linfant. Aquestes disposicions i aquests principis marquen lorientaci de
la Llei i pretenen donar una visi global de linfant o adolescent com a titular dels
drets que li reconeix lordenament jurdic vigent i com a eix vertebrador dun sistema
que comprn, alhora, latenci de les seves necessitats quotidianes i lorganitzaci,
quan sescaigui, de la seva protecci en situacions de risc.
El ttol II es refereix als drets dels infants i els adolescents i, seguint la convenci
de les Nacions Unides esmentada, com a text universal i indivisible que afavoreix
una visi global de la infncia, no estableix cap jerarquia entre els drets que proclama, tot i que el Comit dels Drets de lInfant ha destacat quatre drets principals
que, de fet, han estat la font dinspiraci dels principis rectors als quals sha dajustar lactuaci dels poders pblics. Daltra banda, les actuacions de promoci dels
infants i els adolescents, i particularment de llurs drets, queden assenyalades com
a responsabilitat de totes les institucions pbliques, i es deixa un marge ben ample
per a tot tipus diniciatives, especialment per a les que deriven de la disseminaci i
el compliment de la convenci de les Nacions Unides esmentada.
El captol IX del ttol II cont un seguit dobligacions amb relaci a la publicitat
i els mitjans de comunicaci social, amb la finalitat de protegir adequadament els
drets dels infants i els adolescents, sens perjudici de les competncies del Consell
de lAudiovisual de Catalunya en la seva qualitat dautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci audiovisual pblica i privada, en el marc de
les obligacions imposades als subjectes sotmesos al rgim jurdic de la legislaci
audiovisual catalana.
El ttol III desenvolupa temes relatius a la prevenci general en lmbit de la infncia i ladolescncia, la qual cosa representa una novetat en la legislaci catalana.
En primer lloc, sestableixen les situacions davant les quals les administracions
pbliques catalanes han de desenvolupar actuacions preventives. Dacord amb aix,
sestableix que la Generalitat ha demprendre programes concrets dinformaci i
sensibilitzaci ciutadana per a promoure el benestar de tota la poblaci infantil i
adolescent. Es dedica un article extens a la prevenci de lablaci o mutilaci genital
femenina. Sopta per aquesta doble denominaci (en consonncia amb linforme
del 2005 del Centre dInvestigacions dUNICEF, publicat en el butllet Innocenti
Digest n. 1 daquell any) perqu lexpressi mutilaci genital femenina s la que
sha anat generalitzant fonamentalment des de la fi dels anys vuitanta i principi
dels noranta, amb la finalitat de marcar una clara distinci amb la circumcisi
masculina i subratllar la gravetat de practicar-la com a atemptat contra la integritat
fsica i psquica de les nenes; i daltra banda, perqu lablaci s una expressi ms
neutra, per tal com s una de les ms utilitzades per les comunitats que la practiquen. Aquest doble carcter tamb fa que la Llei tracti aquesta prctica tradicional
perjudicial per a les nenes dins el captol de la prevenci i no en el segent, sobre
la protecci davant del maltractament. Es defineix la prevenci del risc social i la
prevenci de la desprotecci infantil i sestableix un procediment per a disposar
de llistes dindicadors o factors de risc i per a actualitzar-les, i tamb de factors de
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42481
protecci i resilincia. Finalment, es reconeixen les competncies relatives a les

intervencions socials preventives dels ens locals, sens prejudici que labast de llur
incidncia exigeixi la coordinaci daltres administracions.
El ttol IV s ntegrament de nova factura i respon a la voluntat ferma de posar la
lluita contra el maltractament infantil al mateix nivell que la lluita contra la violncia
de gnere o masclista. Larticle 40.3 de lEstatut estableix que els poders pblics
han de garantir la protecci dels infants, especialment, contra qualsevol forma de
maltractament, i per a garantir aquesta protecci no solament sn necessaris els
mecanismes tradicionals de protecci dels infants i els adolescents, sin que cal
establir un nou marc de protecci especfica contra el maltractament infantil que
prevegi totes les situacions, tant si sn tributries duna declaraci de desemparament com si no.
Durant els darrers anys, el Govern ha creat el registre unificat de maltractaments
infantils i ha fet esforos en matria de lluita contra el maltractament infantil per a
poder donar rang legal a aquests esforos, i ha regulat per llei el dit registre.
Aquesta llei crea un centre especialitzat en la recerca sobre els maltractaments
infantils i posa laccent en lespecialitzaci, la formaci, la prevenci i latenci en
els mbits policial, sanitari i educatiu.
Encara pel que fa al maltractament infantil, aquesta llei, davant la regla general
vigent segons la qual cal separar linfant o ladolescent del seu domicili o nucli familiar,
pretn iniciar un canvi de paradigma. s a dir, sempre que sigui possible, cal separar
la persona maltractadora, i shan de prioritzar les mesures administratives o judicials
que permetin latribuci a linfant o ladolescent de ls de lhabitatge familiar i la
determinaci daliments, si escau, a crrec de la persona maltractadora.
La protecci davant el maltractament infantil abraa la protecci davant la victimitzaci secundria. Cal evitar els perjudicis causats a la vctima pel desenvolupament del procs penal posterior al delicte, que sn especialment preocupants en el
cas dels infants i els adolescents que sn vctimes datemptats contra la indemnitat
o contra la llibertat sexual. Certament, shan produt en els darrers anys molts
avenos en la protecci de la vctima adreats a evitar la confrontaci visual de les
vctimes amb els acusats, per amb aquesta protecci no nhi ha prou. La protecci de linfant i ladolescent ha de passar per davant del dret de lEstat a castigar,
per la qual cosa davant el resultat incert del procs penal sempre ha de prevaler
la protecci del menor o la menor vctima, ja que s del tot intolerable que, fins i
tot amb la finalitat lgica de castigar la persona culpable, es causi un nou trauma
a linfant o ladolescent que presumiblement ha estat vctima de maltractaments o
dabusos sexuals. Per aix, i amb el ple respecte per la competncia exclusiva de
lEstat en matria processal penal, cal potenciar la coordinaci entre el personal
clnic i el personal forense i evitar les dobles exploracions i recollides de mostres, i
fomentar lnic sistema per evitar la major part dels efectes produts per la incoaci
del procs penal: la preconstituci de la prova testifical de linfant o ladolescent
que eviti declaracions posteriors.
Tamb sn nous la creaci i el foment de serveis especialitzats per a detectar i
atendre el maltractament infantil i preveure la possibilitat de prestacions peridiques
o niques per a ajudar a palliar els efectes patits i a assolir lautonomia de linfant
o ladolescent envers la persona maltractadora.
El ttol V socupa dels rgims especfics de protecci dels infants i els adolescents en situaci de risc social i desemparament. Aqu s on es troben algunes de
les novetats ms importants. Efectivament, sopta per un model de protecci nou
en qu la declaraci de desemparament ja no s lnic ttol que habilita els poders
pblics per a la intervenci protectora, sin que aquella declaraci es reserva per
a quan calgui separar linfant o ladolescent del seu nucli familiar o, el que s el
Disposicions
42482
Nm. 5641 2.6.2010
mateix, per als casos ms greus de desprotecci. Per aix es configura un sistema
descentralitzat de protecci, que es fonamenta en la distinci entre les situacions
de desemparament i les de risc, mantenint la competncia de la Generalitat quan
es tracta dinfants o adolescents desemparats i atribuint-la als ens locals si afecta
infants o adolescents en situaci de risc. Per tant, ja no cal que totes les intervencions pbliques en matria de protecci de menors hagin destar emparades per una
resoluci que declari el desemparament; noms ser aix si la mesura de protecci
implica la separaci de linfant o ladolescent del seu nucli familiar.
Aquesta llei defineix la situaci de risc com la situaci en qu el desenvolupament
i el benestar de linfant o ladolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol
circumstncia personal, social o familiar, si els progenitors o guardadors no assumeixen o no poden exercir completament llurs responsabilitats, i estableix una
llista de situacions que es consideren de risc, la qual cosa ha de servir de gran ajut
per als professionals que han davaluar i decidir sobre un infant o adolescent en
concret. Defineix tamb el desemparament, i ho fa partint de criteris objectius. Es
considera desemparat linfant o ladolescent que es troba en una situaci de fet en
qu li manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a la seva protecci efectiva calgui aplicar una mesura que
impliqui la separaci del nucli familiar, i afegeix desprs un seguit dindicadors
de desemparament que, com en el cas del risc, han de coadjuvar en ladopci de
decisions preses pels professionals responsables i facilitar-los-la.
La intervenci en les situacions de risc no finalitza amb una declaraci formal
de risc, sin que nicament pot fer-ho de manera convencional. La Llei parteix de
tota lactuaci dels serveis socials que es dirigeix a valorar i proposar les mesures
que permetin disminuir o eliminar la situaci de risc, mitjanant la collaboraci
dels progenitors. Sopta per posar laccent en el treball i la bondat de les mesures
que shan de proposar, i es deixa lexecuci forosa derivada dun acte unilateral
de lAdministraci per a les situacions ms greus que han de comportar el desemparament.
Una altra novetat important en matria de desemparament s la fixaci dun
procediment administratiu especfic per a acordar-lo. En aquest procediment
resta plenament garantida la intervenci de totes les parts interessades, per tal que
puguin fer valer llurs drets. Al mateix temps, es regula un procediment simplificat
per als casos dabandonament voluntari de linfant o ladolescent o per a quan els
progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda manifesten conformitat amb la
declaraci; la Llei estableix tamb la possibilitat de declarar-lo cautelarment i de
disposar les mesures que siguin necessries, sens perjudici que el procediment de
desemparament prossegueixi els trmits fins a la resoluci definitiva, la qual ha
de ratificar, modificar o deixar sense efecte la resoluci inicial i les mesures que
shagin acordat tamb provisionalment.
Amb la voluntat, a ms, de no perllongar les situacions dincertesa amb oposicions injustificades i sovint extempornies dels progenitors o dels familiars que
sacaben convertint en un perjudici irreparable per a linfant o ladolescent, que veu,
completament indefens, com la seva infncia i adolescncia sescola irremeiablement als centres dinternament, la nova regulaci limita el termini per a oposar-se
judicialment a la declaraci de desemparament a tres mesos comptadors des de la
notificaci de la resoluci que lacorda. Parallelament, i amb la mateixa finalitat,
sestableix un termini dun any, a comptar de la notificaci de la resoluci administrativa de desemparament, perqu els progenitors o els titulars de la tutela suspesos
en llur potestat puguin sollicitar que es deixi sense efecte la intervenci protectora
acordada, sempre que shagi produt un canvi substancial en les circumstncies que
van motivar la declaraci de desemparament. Aquesta revisi, per, no s possible si
ja sha constitut lacolliment preadoptiu, ja que preval linters superior de linfant
o ladolescent davant qualsevol altre dret concurrent.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42483
A fi de donar plena efectivitat al dret dels infants i els adolescents tutelats per la
Generalitat a sser escoltats, en la lnia del que disposa la Convenci dels drets de
linfant, la Recomanaci 1121 de lAssemblea Parlamentria del Consell dEuropa,
relativa als drets dels infants, i les resolucions A3-314/91 i A3-0172/92 del Parlament Europeu, sestableix la creaci de la figura del procurador o procuradora de la
infncia com a rgan administratiu que sha dintegrar en lrgan pblic competent
en matria de protecci dels infants i els adolescents.
Pel que fa a les mesures de protecci, cal esmentar especialment la nova regulaci
de lacolliment familiar, en qu, a banda de lacolliment constitut en forma simple
i de lacolliment permanent, sintrodueix lacolliment en unitats convivencials
dacci educativa, que permetr que fora infants i adolescents que, per ra dedat,
situaci familiar o per circumstncies especials, romanen en els centres de protecci sense cap expectativa de viure en famlia puguin crixer i desenvolupar-se
amb la cura de persones especialitzades que els proporcionaran un entorn familiar
i desinstitucionalitzat.
Tot i que lobjecte daquesta llei sn els infants i els adolescents, no limita el seu
camp daplicaci a la minoria dedat estricta. En efecte, la llei entn que sovint s
fonamental no tallar en sec la intervenci protectora pel sol fet que ladolescent
legalment ha deixat dsser-ho en arribar a la majoria dedat. De fet, una de les
assignatures pendents en tots aquests anys ha estat la dificultat perqu la protecci
prestada fins llavors tingui una continutat adaptada, s clar, a la nova realitat
derivada de la majoria dedat. Aix, sestableix que la persona fins llavors tutelada
per lentitat pblica es pugui acollir voluntriament a un conjunt de mesures assistencials que lacompanyaran, ms enll de la seva majoria dedat, en el procs
cap a la plena integraci a la vida adulta, i que pugui sser beneficiria daquestes
mesures. En aquesta lnia, la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials
de carcter econmic, reconeix el dret a rebre una prestaci fins als vint-i-un anys
subjecta a un pla de treball que t finalitat dinclusi social.
Finalment, en aquest ttol V es dna resposta tamb a la problemtica complexa
que planteja la remissi que els articles 3, 7.9, 18, 27 i 33 de la Llei orgnica 5/2000,
del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fan a les normes
civils sobre protecci dels infants i els adolescents. Es concreten les actuacions que
ha de seguir lentitat pblica competent en aquesta matria, s a dir: lelaboraci
dun estudi psicolgic i educatiu amb relaci a lentorn familiar i social de linfant
o ladolescent a partir de les circumstncies que constin en el testimoni que hagi
rems el fiscal, la determinaci de si concorre o no una situaci que constitueixi
risc social o desemparament i lemissi de linforme corresponent amb la proposta
dintervenci dels serveis socials bsics o de lrgan pblic de protecci dels infants
o els adolescents.
El ttol VI cont el rgim sancionador, que inclou les infraccions, les sancions i
el procediment aplicable per a garantir laplicaci del dret substantiu regulat per la
norma i evitar la vulneraci dels drets de contingut declaratiu que, en cas contrari,
perdrien llur eficcia en la protecci dels interessos dels infants o els adolescents.
Amb aquesta finalitat, shan classificat les infraccions i shi han incorporat els
tipus dacord amb levoluci tecnolgica i cultural que sha produt en el nostre entorn social des de lanterior regulaci de la matria per la Llei 37/1991. Tanmateix,
sestableix un termini nic de prescripci per a cada nivell de classificaci de totes
les infraccions tipificades, el qual es computar des de la data de la comissi de la
infracci, si b, atenent el grau dafectaci dels infants o els adolescents en algunes
infraccions, sha considerat que el termini de prescripci sha de computar des que
aquests assoleixen la majoria dedat.
En congruncia amb la necessitat destablir entre les institucions i els professionals
de latenci i la protecci dels infants i els adolescents una cultura de lavaluaci
Disposicions
42484
Nm. 5641 2.6.2010
que ajudi a millorar leficcia, leficincia i lefectivitat de les poltiques i intervencions

socials en benefici dels infants i els adolescents i de llurs drets, aquesta llei incorpora un
seguit de novetats que es fonamenten en el reconeixement de lavaluaci com un principi
rector. Addicionalment, a la disposici transitria primera sestableix lobligaci danar
incorporant a qualsevol programa dintervenci o servei finanat amb pressupostos
pblics un disseny davaluaci dels resultats o de limpacte, segons escaigui.
Finalment, la disposici transitria primera tamb estableix que aquesta mateixa llei ha dsser objecte davaluaci del propi impacte al cap de tres anys dhaver
entrat en vigor.
TTOL I
Disposicions generals, principis rectors i actuacions de les administracions pbliques
CAPTOL I
Disposicions generals
Article 1
Objecte de la llei
1. Aquesta llei t per objecte la promoci del benestar personal i social dels infants
i els adolescents i de les actuacions de prevenci, atenci, protecci i participaci
dirigides a aquestes persones a fi de garantir lexercici de llurs drets, lassumpci
de llurs responsabilitats i lassoliment de llur desenvolupament integral.
2. Aquesta llei fixa el marc en qu shan de dur a terme les activitats de participaci
i de promoci dels drets i del benestar dels infants i els adolescents, i les activitats
per a atendrels i protegir-los en les situacions de risc o de desemparament.
Article 2
mbit personal i territorial daplicaci de la llei
1. Aquesta llei saplica a qualsevol infant o adolescent domiciliat a Catalunya o
que shi trobi eventualment, sens perjudici de les normes que resolen els conflictes
de lleis internacionals o interregionals.
2. Als efectes daquesta llei i de les disposicions que la despleguen, sentn per
infant la persona menor de dotze anys i per adolescent la persona amb una edat
compresa entre els dotze anys i la majoria dedat establerta per la llei.
3. Resten incloses en lmbit daplicaci daquesta llei les persones majors dedat
que hagin estat tutelades pel departament competent en infncia i adolescncia en
els termes establerts per la llei.
Article 3
Responsabilitat ciutadana i pblica
1. Lobligaci de vetllar pel respecte efectiu dels drets dels infants i els adolescents
s una responsabilitat de la famlia, de tota la ciutadania i, molt particularment, de
tots els poders pblics, que tamb tenen lobligaci de defensar-los i promourels.
2. Les administracions pbliques han de desenvolupar llurs activitats de manera
que els infants i els adolescents siguin considerats i reconeguts com a ciutadans de
ple dret, sens perjudici de les limitacions que deriven de la minoria dedat legal.
3. Les administracions pbliques han dexercir les funcions i les competncies de
promoci, datenci i de protecci dels drets dels infants i els adolescents, alhora que
en faciliten els canals de participaci adequats, dacord amb el que estableix aquesta
llei i la normativa sectorial aplicable, amb relaci a cada situaci que els afecti.
4. Els poders pblics han de garantir el respecte dels drets dels infants i els adolescents i han dadequar llurs actuacions a aquesta llei i a la normativa internacional
sobre aquesta matria.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42485
Article 4
Interpretaci de les normes relatives als infants i adolescents
1. La interpretaci daquesta llei, de les normes que la despleguen i de les altres disposicions de la Generalitat relatives als infants i als adolescents sha de fer
dacord amb els tractats internacionals ratificats per lEstat espanyol, especialment
la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de linfant, del 20 de novembre
de 1989, la Convenci Europea de Drets de lHome, del 4 de novembre 1950, els
principis consagrats en la Carta Europea dels Drets de lInfant i en la Carta dels
Drets Fonamentals de la Uni Europea, del 7 de desembre de 2000, les Observacions
Generals del Comit dels Drets de lInfant de Ginebra, la Constituci espanyola,
lEstatut dautonomia de Catalunya, la Resoluci 194/III, del Parlament de Catalunya,
sobre els drets de la infncia, i tamb totes les resolucions sobre infants i adolescents
aprovades pel Parlament de Catalunya.
2. Els poders pblics han dinterpretar i aplicar aquesta llei garantint la igualtat
en la diferncia dels infants i els adolescents dambds sexes, per tal deliminar la
discriminaci sexista, per ra dorigen, color, idioma, religi, opini poltica o duna
altra ndole, tnica o social, posici econmica, condicions fsiques, psquiques o
sensorials, estat de salut, naixement, orientaci sexual o qualsevol altra condici
personal prpia o de llurs progenitors o representants legals.
CAPTOL II
Principis rectors
Article 5
Linters superior de linfant o ladolescent
1. Linters superior de linfant o ladolescent ha dsser el principi inspirador i
fonamentador de les actuacions pbliques.
2. Les normes i les poltiques pbliques han dsser avaluades des de la perspectiva
dels infants i els adolescents, per garantir que inclouen els objectius i les accions
pertinents adreats a satisfer linters superior daquestes persones. Els infants i els
adolescents han de participar activament en aquesta avaluaci.
3. Linters superior de linfant o ladolescent ha dsser tamb el principi inspirador de totes les decisions i actuacions que el concerneixen adoptades i dutes a
terme pels progenitors, pels titulars de la tutela o de la guarda, per les institucions
pbliques o privades encarregades de protegir-lo i dassistir-lo o per lautoritat
judicial o administrativa.
4. Per a determinar linters superior de linfant o ladolescent se nhan datendre
les necessitats i els drets, i sha de tenir compte la seva opini, els seus anhels i
aspiracions, i tamb la seva individualitat dins el marc familiar i social.
Article 6
Desenvolupament de les potencialitats personals
La criana i la formaci dels infants i els adolescents ha de garantir-ne el desenvolupament fsic, mental, espiritual, moral i social, duna manera lliure, integral i
harmnica, i ha de potenciar en tot moment llurs capacitats educatives i daprenentatge, i procurar-los el benestar fsic, psicolgic i social.
Article 7
Dret dsser escoltat
1. Els infants i els adolescents, dacord amb llurs capacitats evolutives i amb les
competncies assolides, i en qualsevol cas a partir dels dotze anys, han dsser escoltats tant en lmbit familiar, escolar i social com en els procediments administratius
o judicials en qu es trobin directament implicats i que aboquin a una decisi que
nafecti lentorn personal, familiar, social o patrimonial.
Disposicions
42486
Nm. 5641 2.6.2010
2. Els infants i els adolescents poden manifestar llur opini ells mateixos o
mitjanant la persona que designin.
3. En lexercici del dret dsser escoltat shan de respectar les condicions de discreci, intimitat, seguretat, recepci de suport, llibertat i adequaci de la situaci.
Article 8
Protecci contra els maltractaments
1. Qualsevol infant o adolescent ha dsser protegit de qualsevol forma de
maltractament, que inclou el maltractament fsic, el psicolgic, la negligncia,
el tracte indigne, lexplotaci laboral, lexplotaci i labs sexuals, la corrupci,
la manipulaci, el mal s de la seva imatge i qualsevol altra forma dabs.
2. Els poders pblics han de desenvolupar actuacions per a prevenir, tant
en lmbit individual com en lmbit social, les formes ms habituals de
maltractament que es donin als diferents indrets i entorns sociodemogrfics
de Catalunya, incidint sobre les situacions de risc, tal com sn definides per
aquesta llei.
3. LAdministraci responsable dun servei pblic que atn infants o adolescents,
tant en rgim ambulatori com dinternat, ha de corregir de manera immediata les
situacions en qu resultin perjudicades les necessitats bsiques de desenvolupament
personal o deducaci de linfant o ladolescent.
Article 9
No-discriminaci
1. Els poders pblics han de garantir el principi digualtat i eliminar qualsevol
discriminaci a infants o adolescents per ra de raa, sexe, idioma, religi, opini
poltica o duna altra ndole, origen nacional, tnic o social, posici econmica,
condicions fsiques, psquiques o sensorials, estat de salut, naixement, orientaci
sexual o qualsevol altra condici personal o de llurs progenitors o representants
legals.
2. Els poders pblics han didentificar duna manera activa els infants o els adolescents que, individualment o en grup, requereixen ladopci de mesures protectores
especials per a reduir o eliminar factors de discriminaci.
Article 10
Perspectiva de gnere i de diversitat funcional
1. Els poders pblics han dintroduir la perspectiva de gnere en el desenvolupament i lavaluaci de les mesures que adopten amb relaci als infants i els
adolescents, de manera que en totes les actuacions i tots els programes que els
adrecen es tingui en compte que sn nois i noies i que poden tenir necessitats
iguals o especfiques.
2. Els poders pblics han dintroduir la perspectiva de la diversitat funcional en
el desenvolupament i lavaluaci de les mesures que adopten amb relaci als infants
i els adolescents, de manera que en totes les actuacions i tots els programes que els
adrecen es tinguin en compte les diferents maneres en qu funciona llur cos i que
poden tenir necessitats iguals o especfiques.
Article 11
Ciutadania activa
1. Els poders pblics han de promoure el dret dels infants i els adolescents a
participar activament en la construcci duna societat ms justa, solidria i democrtica.
2. Els poders pblics han de fomentar la solidaritat i la sensibilitat social per tal
que sincrementi la participaci social dels infants i els adolescents i es generin espais
socials nous que dinamitzin la participaci responsable daquest sector de la poblaci
i afavoreixin la convivncia i la integraci social en lmbit venal i local.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42487
Article 12
Respecte i suport a les responsabilitats parentals
1. Els pares i les mares tenen responsabilitats comunes en leducaci i el desenvolupament dels fills menors dedat. Les poltiques datenci i protecci dels infants
i els adolescents han dincloure les actuacions necessries per a lefectivitat de llurs
drets, tenint en compte que el benestar dels infants i els adolescents est ntimament
relacionat amb el de llurs famlies.
2. Els poders pblics han de proporcionar la protecci i lassistncia necessries
a les famlies perqu puguin assumir plenament llurs responsabilitats.
3. Les necessitats dels infants i els adolescents shan de satisfer all on viuen i
creixen, sempre que sigui possible, i sha de tenir en compte, alhora, llur benestar
material i espiritual.
Article 13
Foment i suport a leducaci
1. Els infants i els adolescents tenen dret a rebre el mxim nivell deducaci possible
des de llur naixement. En tot cas, els poders pblics han de garantir que qualsevol
infant o adolescent rep leducaci establerta com a obligatria legalment.
2. Les administracions pbliques competents han de promoure serveis educatius que afavoreixin la reorganitzaci del temps personal, familiar i laboral
dels progenitors o del titular o la titular de la tutela de linfant o adolescent.
3. El sistema educatiu ha dsser un instrument per a compensar les desigualtats socials i ha de tenir en compte el respecte a la prpia identitat, al medi
ambient, a les diferncies funcionals com a part de lenriquidora diversitat
humana, a la igualtat entre els sexes tenint present la diferncia que suposa la
construcci de la identitat femenina i la identitat masculina, i tamb als valors
culturals daltres pasos, particularment daquells dels quals prov lalumnat
de cada escola.
4. El dret a leducaci, incloses les activitats extraescolars, esportives, de lleure
i les activitats culturals dels infants i els adolescents, ha de prevaler per damunt
de les prctiques culturals, la tradici i la religi, i llurs manifestacions; aquestes
prctiques no poden justificar en cap cas una discriminaci, limitaci o exclusi
dinfants i adolescents en el ple exercici daquest dret.
Article 14
Foment i suport a les relacions intergeneracionals
Les administracions pbliques, en lmbit de llurs competncies, han de promoure i afavorir les relacions intergeneracionals, tot procurant devitar que els
diferents nivells dedat sallin en si mateixos i propiciant el voluntariat social de
les persones grans per a collaborar en activitats amb infants i adolescents, i tamb
el voluntariat social dels infants i els adolescents per a collaborar en activitats amb
persones grans.
Article 15
Prioritat pressupostria
1. Els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, han de donar prioritat
en llurs pressupostos a les activitats datenci, formaci, promoci, reinserci,
protecci, integraci, lleure i prevenci dels infants i els adolescents.
2. Els poders pblics han dadoptar amb carcter urgent les mesures necessries
per a evitar que el contingut essencial dels drets dels infants i els adolescents resti
afectat per la manca de recursos adaptats a llurs necessitats.
3. Les prestacions de serveis i econmiques necessries per a complir les mesures de protecci dels infants o els adolescents en situaci de risc o desemparament
tenen el carcter de prestacions garantides als efectes establerts per la Llei 12/2007,
de l11 doctubre, de serveis socials.
Disposicions
42488
Nm. 5641 2.6.2010
Article 16
Difusi dels drets dels infants i els adolescents
1. Els poders pblics han de donar a conixer mpliament, per mitjans eficaos
i adequats, els drets dels infants i els adolescents.
2. La difusi dels drets dels infants i els adolescents sha de fer a prop daquests
i, amb la simultanetat que calgui, a prop dels grups dadults que en tenen cura, i
tamb dels professionals que shi dediquen.
Article 17
Exercici dels drets propis pels infants i adolescents
1. Els infants i els adolescents poden exercir i defensar ells mateixos llurs drets,
llevat que la llei limiti aquest exercici. En qualsevol cas, poden fer-ho mitjanant llurs
representants legals, sempre que no tinguin interessos contraposats als propis.
2. Les limitacions a la capacitat dobrar dels infants i els adolescents shan dinterpretar sempre de manera restrictiva.
3. Els infants i els adolescents, amb lobjecte de demanar informaci, assessorament, orientaci o assistncia, es poden adrear personalment a les administracions
pbliques encarregades datendrels i protegir-los, fins i tot sense el coneixement de
llurs progenitors, tutors o guardadors, en particular si la comunicaci amb aquests
pot frustrar la finalitat pretesa. Amb el mateix objectiu tamb es poden adrear al
Ministeri Fiscal, al Sndic de Greuges o als sndics de greuges o defensors locals
de la ciutadania.
4. Les administracions locals, en funci de llur proximitat a la ciutadania i
dacord amb la legislaci vigent, sn el primer nivell dinformaci i assessorament
dels infants i els adolescents que ho solliciten.
Article 18
Deures i responsabilitats
1. Els infants i els adolescents han dassumir els deures i les responsabilitats que
els corresponen dacord amb el reconeixement de llurs capacitats per a participar
activament en tots els mbits de la vida.
2. Als efectes del que estableix lapartat 1, i sens perjudici del que estableix la
legislaci civil respecte dels deures del fill o filla, els infants i els adolescents shan
de respectar a si mateixos, han de respectar les persones amb qu es relacionen i
lentorn en qu es desenvolupen, i han dassistir a llur centre educatiu durant el
perode densenyament obligatori.
Article 19
Coneixement rigors i divulgaci de la realitat social
1. La informaci general i estadstica sobre la situaci social dels infants i els
adolescents a Catalunya ha destar a disposici de tota la ciutadania de Catalunya,
com a base de les poltiques dinfncia, i sha dassegurar la desagregaci de totes les
dades per sexe, edat i diversitat funcional. Els estudis i les dades sobre el benestar,
les desigualtats i les situacions de risc a Catalunya shan de disposar de manera
desagregada per territoris.
2. Els poders pblics han de fomentar la realitzaci i la divulgaci de treballs
dinvestigaci i informes sobre la situaci dels infants i els adolescents, com a base
de les poltiques dinfncia.
3. Els poders pblics han de collaborar en la realitzaci dels informes preceptius
que, amb destinaci al Comit dels Drets de lInfant, elabora lEstat amb relaci a
laplicaci de la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de linfant. Igualment, han de difondre aquests informes i les recomanacions i els suggeriments que
provinguin del Comit esmentat.
4. Els poders pblics han de fomentar la collaboraci entre les universitats i la
iniciativa privada en la confecci destudis i informes sobre la situaci social dels
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42489
infants i els adolescents a Catalunya, i en laplicaci de les poltiques i els programes

datenci i protecci dels infants i els adolescents.
Article 20
Avaluaci
Els poders pblics, a partir dels estudis i els informes, han davaluar el resultat de
les poltiques aplicades. Aquests estudis i informes tenen carcter pblic.
CAPTOL III
Planiicaci i coordinaci
Article 21
Planiicaci
1. El departament competent en infncia i adolescncia ha delaborar, amb la
collaboraci de la resta de departaments implicats, i amb la consulta prvia a les
entitats que intervenen en la promoci i la protecci dels infants i els adolescents, un
pla datenci integral a infants i adolescents que ha daprovar el Govern per a establir
una coordinaci adequada de les actuacions portades a terme des dels diferents
nivells dintervenci, molt especialment en prevenci de les situacions de risc.
2. El pla datenci integral als infants i als adolescents a qu fa referncia lapartat
1 t una durada quadriennal, t la naturalesa de pla sectorial als efectes del que
estableix larticle 38 de la Llei 12/2007, i ha de formar part del desplegament del
Pla estratgic de serveis socials i impulsar les actuacions preventives datenci i
protecci dels infants i els adolescents transversalment en tots els mbits.
Article 22
Coordinaci
1. El departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents ha de:
a) Promoure programes generals dactuaci per a cada un dels diferents tipus
de serveis especialitzats en infants i adolescents, a fi de garantir lhomogenetat de
criteris entre aquests serveis en tot el territori.
b) Coordinar els serveis especialitzats datenci als infants i als adolescents que
gestionen els ens locals per delegaci, i establir les directrius i els procediments
generals dactuaci.
c) Promoure lestabliment de protocols dactuaci entre les diferents administracions, departaments o serveis, que nassegurin lactuaci coordinada i integral,
especialment en els mbits de la salut, leducaci, els serveis socials i els cossos
de seguretat.
2. LAdministraci de la Generalitat, mitjanant els departaments competents, ha
de desenvolupar un pla datenci integral per a atendre les persones amb problemes
de salut mental. El pla ha destablir el model datenci integral en salut mental en la
poblaci infantil i adolescent vulnerable.
Article 23
Recursos i serveis
1. LAdministraci de la Generalitat, mitjanant el departament competent en
infncia i adolescncia, ha delaborar un mapa de recursos i serveis per a prevenir
les situacions de risc social i la desprotecci i per a protegir els infants i els adolescents. Aquest mapa de recursos i serveis ha de formar part del mapa de serveis
socials de Catalunya.
2. El mapa de recursos i serveis ha doferir el conjunt dinformaci en un format
estandarditzat i regular en el temps que permeti conixer la dimensi, la territorialitzaci i levoluci de loferta i la cobertura a Catalunya de les prestacions establertes
en la Cartera de serveis socials.
Disposicions
42490
Nm. 5641 2.6.2010
3. Els ens locals, amb el suport de la Generalitat, han de promoure lestabliment

de recursos o serveis preventius per als infants i els adolescents i, especialment,
de centres oberts.
4. Els municipis i la resta dens locals, amb collaboraci de la Generalitat,
han de promoure, mitjanant els plans dactuaci local previstos per la Llei de
serveis socials, els serveis residencials i dacolliment en consideraci a la situaci
i les necessitats dels infants i els adolescents del llur territori. En les revisions o
modificacions del planejament urbanstic municipal es poden tenir en compte les
previsions contingudes en aquests plans.
5. Les entitats pbliques, les entitats diniciativa privada i especialment les entitats diniciativa social de lmbit del tercer sector social, dacord amb la legislaci
de serveis socials, poden promoure lestabliment dels recursos, els serveis i els
equipaments a qu fa referncia aquest article mitjanant acords i convenis amb
les administracions pbliques que corresponguin, de conformitat amb el mapa de
recursos i serveis i la planificaci local establerta.
6. Els ens locals han de facilitar lemplaament dels recursos preventius i dels
serveis residencials i dacolliment, mitjanant loferiment de sl o dhabitatges
dotacionals ds pblic, o altres mitjans, dacord amb el planejament urbanstic i
la normativa vigent.
7. Les administracions han dafavorir les entitats socials i comunitries que treballen pels drets i les oportunitats dels infants i els adolescents, i donar-los suport,
especialment en els territoris i entorns en qu es concentren les desigualtats i els
indicadors de risc majors.
Article 24
Actuaci de les administracions pbliques
1. Les actuacions dutes a terme per les administracions pbliques amb relaci als
infants i als adolescents han de respectar els principis bsics establerts per aquesta
llei i fomentar la tolerncia, la solidaritat, el respecte, la igualtat, la responsabilitat
i, en general, tots els valors democrtics.
2. Les administracions implicades han de collaborar i actuar coordinadament.
Especialment en matria de protecci dels infants i els adolescents, els serveis pblics estan obligats a facilitar la informaci requerida pel departament competent
en matria de protecci dels infants i els adolescents a fi de valorar quina s la
situaci de linfant o ladolescent, i a portar a terme les actuacions de collaboraci
necessries per a protegir-los. Les dades que es poden cedir entre administracions
sense consentiment de la persona afectada sn les econmiques, laborals, socials,
educatives, de salut, policials i penals dels menors i de llurs progenitors, tutors o
guardadors.
3. Els expedients administratius i els procediments judicials que donen lloc a
decisions que afecten linfant o ladolescent shan de tramitar amb carcter durgncia i atorgar-los preferncia en lordre de tramitaci, en els termes establerts
per la legislaci processal.
4. Les administracions pbliques han de vetllar perqu tots els professionals
que atenen infants i adolescents tinguin la formaci i la qualificaci especfiques
i adequades a les necessitats dels atesos.
Article 25
Sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia
1. Es crea el sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia, en el marc
del sistema dinformaci social establert per larticle 42 de la Llei 12/2007 i amb
lobjecte de garantir lordenaci adequada del sistema de protecci i la coordinaci
administrativa. El sistema ha dintegrar totes les dades relatives a les actuacions i
mesures dintervenci respecte als infants o adolescents, que han de servir deina per
a la tramitaci, la comunicaci i la informaci dels ens pblics i les administracions
amb competncia en la matria.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42491
2. El sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia, que sha dintegrar

en el sistema dinformaci social, t carcter administratiu i s gestionat pel departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents.
3. En laccs i la utilitzaci del sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia sha de garantir sempre la privacitat de les dades personals constitucionalment
i legalment protegides, i tamb la seguretat de les comunicacions en lintercanvi
dinformaci entre els agents del sistema sobre dades de carcter personal que siguin
necessries per a tramitar els procediments.
4. El departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents
ha destablir pautes generals obligatries per a la recollida dinformaci quantitativa i
qualitativa que permeti la confecci destadstiques i informes, amb la garantia que es
respecta lanonimat de les dades personals que consten en els informes i dacord amb
el que disposa la legislaci sobre protecci de dades i laltra normativa aplicable.
Article 26
Taules territorials dinfncia
1. Les taules territorials dinfncia sn els rgans collegiats que es constitueixen per coordinar, impulsar i promoure les poltiques dinfncia arreu del territori,
mitjanant les diverses administracions i institucions implicades. Les funcions
principals daquests rgans sn les segents:
a) La coordinaci de les diverses administracions i institucions en la promoci social
dinfants i adolescents, i tamb de la detecci i la intervenci davant possibles situacions
de risc o desemparament, especialment pel que fa als maltractaments infantils.
b) El desplegament dels eixos del pla integral al qual fa referncia larticle 21, i
la promoci i la coordinaci, en lmbit territorial corresponent, de la planificaci
local o comarcal dels recursos preventius en la infncia i ladolescncia en collaboraci amb els ens locals.
c) La coordinaci de tots els agents implicats per a potenciar el treball en xarxa,
en especial en els mbits de leducaci, la salut, la seguretat, el treball, la joventut
i les dones que afecten els infants i els adolescents del territori.
2. Shan destablir per reglament labast territorial, la composici i el funcionament
de les taules territorials dinfncia, i tamb els de la taula nacional de la infncia de
Catalunya, que depn del departament competent en infncia i adolescncia.
Article 27
Consells de participaci territorial i nacional dels infants i adolescents
1. Les administracions locals han de crear consells de participaci territorial per
tal de donar als infants i als adolescents loportunitat dafavorir la convivncia i la
integraci cultural en lmbit venal i local.
2. Es crea el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya, que
depn del departament competent en infncia i adolescncia.
3. La composici i les funcions dels consells de participaci territorial i del Consell
Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya shan destablir per reglament.
TTOL II
Dels drets dels infants i els adolescents
CAPTOL I
Drets i llibertats civils i poltics
Article 28
Drets civils i poltics
1. Els infants i els adolescents tenen dret a exercir els drets civils i poltics sense
ms limitacions que les fixades per les lleis.
Disposicions
42492
Nm. 5641 2.6.2010
2. Els poders pblics han destablir els mitjans necessaris per a donar als infants
i als adolescents loportunitat dexercir plenament aquests drets.
Article 29
El defensor o defensora dels drets dels infants i els adolescents
1. La instituci del Sndic de Greuges, si escau, mitjanant la figura de ladjunt o
adjunta al Sndic per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents, dacord
amb la llei que regula aquesta instituci, t la missi de promoure els interessos i els
drets dels infants i els adolescents i de vetllar pel ple compliment de les condicions
de llur desenvolupament integral.
2. El sndic o sndica de greuges i ladjunt o adjunta al Sndic per a la defensa
dels drets dels infants i dels adolescents han de presentar anualment a la comissi
parlamentria corresponent un informe especfic sobre la situaci de la infncia a
Catalunya amb relaci als drets establerts per la Convenci de les Nacions Unides
sobre els drets de linfant i la legislaci relativa a infncia i adolescncia.
Article 30
Dret a la identitat, al nom, a la nacionalitat i a conixer els orgens
1. Els infants i els adolescents tenen dret a llur identitat personal i sexual, i a
tenir un nom i una nacionalitat, des del moment de nixer.
2. Els infants i els adolescents tenen dret a conixer llur origen gentic, pares i
mares biolgics i parents biolgics.
3. Els infants i els adolescents tenen dret a sollicitar a les administracions pbliques competents la documentaci que els permeti acreditar llur identitat.
Article 31
Llibertat dexpressi
1. Els infants i els adolescents tenen dret a la llibertat dexpressi en els termes
constitucionalment establerts. Aquesta llibertat dexpressi t el seu lmit en la
protecci de la intimitat i la imatge del mateix infant o adolescent.
2. El dret a la llibertat dexpressi dels infants i adolescents sestn especialment
a:
a) La publicaci i difusi de llurs opinions.
b) Ledici i producci de mitjans de difusi.
c) Laccs als ajuts que les administracions pbliques estableixin amb la finalitat
de fomentar la llibertat dexpressi.
Article 32
Accs a la informaci
1. Els infants i els adolescents tenen dret a cercar, rebre i utilitzar la informaci
adequada a llur edat i condicions de maduresa.
2. Els pares i les mares, els titulars de la tutela o de la guarda i els poders pblics
han de vetllar perqu la informaci que rebin els infants i els adolescents sigui vera,
plural i respectuosa amb els principis constitucionals.
3. Els pares i les mares, els titulars de la tutela o de la guarda i, en darrer terme,
els poders pblics han de protegir els infants i els adolescents de la informaci i el
material informatiu perjudicials i, especialment, quan hi poden accedir mitjanant
les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Article 33
Llibertat de pensament, conscincia i religi
1. Els infants i els adolescents tenen dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi en els termes constitucionalment establerts.
2. Els pares i les mares, els titulars de la tutela o que en tinguin la guarda i els
educadors tenen el dret i el deure de cooperar perqu els infants i els adolescents
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42493
exerceixin aquesta llibertat, de manera que contribueixin a llur desenvolupament

integral.
Article 34
Dret de participaci
1. Els infants i els adolescents tenen el dret de participar plenament en els nuclis
de convivncia ms immediats i en la vida social, cultural, artstica i recreativa de
llur entorn. Els poders pblics els han doferir les oportunitats necessries perqu
sincorporin progressivament a la ciutadania activa, dacord amb llur grau de desenvolupament personal.
2. Les administracions pbliques han destablir procediments destinats a recollir
les opinions dels infants i els adolescents amb relaci a les poltiques, les normes,
els projectes, els programes o les decisions que els afecten.
Article 35
Llibertat dassociaci i reuni
1. Els infants i els adolescents tenen dret a constituir associacions infantils i
juvenils i a sser-ne membres. Tamb tenen dret a sser membres dorganitzacions
juvenils de partits poltics i sindicals, dacord amb la legislaci vigent i els estatuts
daquestes organitzacions, i a participar-hi activament dacord amb llurs condicions
de maduresa.
2. Cap infant o adolescent no pot sser obligat a ingressar en una associaci ni
a romandre-hi contra la seva voluntat.
3. Els infants i els adolescents tenen dret a prendre part en reunions pbliques i
manifestacions pacfiques.
Article 36
Dret a la protecci de lhonor, la dignitat, la intimitat i la prpia imatge
1. Linfant o ladolescent t dret a la protecci de lhonor, la dignitat, la intimitat
i la prpia imatge.
2. Sha de preservar els infants i els adolescents de la difusi de llurs dades
personals, de la difusi dimatges que atempten contra llur dignitat i de lexplotaci
econmica de llur imatge.
3. Els poders pblics han de vetllar, amb un inters especial, pel dret a la intimitat i a lhonor dels infants i adolescents, especialment dels que han estat objecte
dagressions sexuals, maltractaments o qualsevol altra experincia traumtica.
CAPTOL II
Drets en lmbit familiar
Article 37
Responsabilitat en la criana i la formaci
1. La responsabilitat primordial de la criana i la formaci dels infants i els
adolescents correspon als pares i les mares o a les persones que en tenen atribuda
la tutela o la guarda, dacord amb el que disposa la legislaci vigent.
2. Els pares i les mares i les persones que tenen atribuda la tutela o la guarda
dels infants i els adolescents han dassegurar, dins llurs possibilitats, les condicions
de vida necessries per al desenvolupament integral dels infants i els adolescents.
3. Les administracions pbliques han de vetllar per la protecci dels infants i
els adolescents en el cas de mal s de la potestat parental, tutelar o de la guarda, i
tamb perqu els pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda disposin
de les oportunitats i dels mitjans dinformaci i formaci adequats per a ajudar-los
a complir llurs responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment, han
de posar especial atenci en les necessitats dels infants i adolescents de famlies
Disposicions
42494
Nm. 5641 2.6.2010
monoparentals i en lmbit de famlies pertanyents als grups menys afavorits o que

viuen en situaci de pobresa.
4. Les administracions pbliques han de fer extensibles als titulars de la tutela
o de la guarda els sistemes de prestacions socials adreats als progenitors, per tal
dafavorir el compliment de llurs responsabilitats. Aix mateix, han dassessorar-los
en situacions de crisi familiar, en el marc establert per la legislaci de Catalunya
relativa a serveis socials.
5. En els casos dinfants en situaci de desemparament, les administracions
pbliques actuen subsidiriament amb relaci als progenitors o titulars de la tutela
o de la guarda que exerceixen els deures de criana i de formaci.
Article 38
Drets de relaci i convivncia
1. Els infants i els adolescents tenen dret a viure amb llurs progenitors llevat dels
casos en qu la separaci s necessria. Tamb tenen dret a conviure i a relacionarse amb altres parents prxims, especialment amb els avis.
2. Els infants i els adolescents tenen dret a mantenir un contacte directe amb els
progenitors amb qui no convisquin.
3. Lautoritat judicial o administrativa, segons escaigui, ha de prendre les mesures
adequades per a garantir els drets de visita als infants i adolescents que resideixen
habitualment a lestranger.
4. Linfant o ladolescent separat dels seus progenitors per ladopci dalguna
mesura judicial o administrativa que comporta lempresonament o la detenci
daquests t dret a sser informat del lloc i la situaci en qu es troben, tenint en
compte sempre linters de linfant o ladolescent.
5. Les administracions pbliques han de garantir lexercici adequat dels drets regulats
per aquest article i de la conciliaci de la vida familiar, personal i laboral pel que fa a
llur exercici, especialment si hi ha una situaci de conflicte familiar, mitjanant els
serveis de punt de trobada o altres que compleixin la mateixa finalitat, amb el garantiment, en tot cas, del benestar i la seguretat dels infants i els adolescents. El rgim,
lorganitzaci i el funcionament daquests serveis shan destablir per reglament.
Article 39
Mediaci
Els poders pblics, a fi de garantir el dret dels infants i els adolescents a relacionarse amb llurs famlies, han de fixar procediments especfics de mediaci familiar.
El sistema de mediaci tamb ha dincloure els conflictes que afecten els infants i
els adolescents en lmbit familiar.
Article 40
Trasllats i retencions illcits
1. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a lluitar contra
els trasllats i les retencions illcits dinfants o adolescents a lestranger, tant si els
porta a terme un dels progenitors com una tercera persona.
2. Els poders pblics, amb la mateixa finalitat a qu fa referncia lapartat 1, han
de promoure davant ladministraci competent lestabliment dacords bilaterals o
multilaterals, o ladhesi a acords ja existents.
CAPTOL III
Benestar material i personal
Article 41
Dret a un nivell bsic de benestar
Els poders pblics han dadoptar les mesures pertinents per a assegurar que els
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42495
progenitors o les persones que tinguin la tutela o la guarda dinfants o adolescents tinguin loportunitat doferir-los el nivell bsic de benestar material que
necessiten per a un desenvolupament integral adequat. El desenvolupament
daquestes mesures ha destablir els criteris per a determinar el nivell bsic de
benestar material dels infants i els adolescents i ha de incloure un rgim dajuts
i prestacions pbliques.
Article 42
Infants i adolescents que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o
la participaci
1. Els infants i els adolescents amb discapacitats tenen dret a una escolaritat
inclusiva i amb el suport necessari per a potenciar el mxim desenvolupament
acadmic, personal i social. Aix mateix, han de tenir loportunitat de gaudir duna
vida plena i respectable, amb unes condicions que els permetin dassolir una vida
social, escolar inclusiva i laboral de qualitat i en igualtat doportunitats i que els
facilitin la participaci activa en la comunitat.
2. Els poders pblics han de prestar una atenci especial a preveure i eliminar
actituds discriminatries dirigides a infants i adolescents amb discapacitats.
3. Els infants i els adolescents amb discapacitats tenen dret a gaudir dassistncia
sanitria i de mesures teraputiques ocupacionals adequades a llurs necessitats.
Article 43
Suport a la integraci social dels infants i adolescents immigrats
1. Les administracions pbliques han de fomentar, mitjanant serveis i programes
dacollida, la integraci social dels infants o els adolescents immigrats.
2. LAdministraci de la Generalitat, mitjanant el departament competent en
matria de protecci dels infants i els adolescents, ha de prestar el servei de primera
acollida amb relaci als infants i adolescents immigrats sense referents familiars,
dacord amb el que disposa la legislaci vigent.
3. Els infants i els adolescents estrangers que sn a Catalunya tenen els drets que
reconeix aquesta llei i, especialment, tenen dret a sser escoltats i a rebre informaci
de manera entenedora sobre qualsevol actuaci que porti a terme lAdministraci
amb relaci a llur persona.
CAPTOL IV
Salut
Article 44
Dret a la prevenci, la protecci i la promoci de la salut
1. Els infants i els adolescents tenen dret a la promoci, la prevenci i la protecci
de la salut i a latenci sanitria.
2. Qualsevol infant o adolescent t dret a:
a) Beneficiar-se de les accions de promoci de la salut, rebre informaci i educaci per a la salut en tots els mbits de la seva vida i beneficiar-se de les accions de
salut comunitria, a fi de desenvolupar al mxim les seves potencialitats fsiques i
psquiques i la capacitat per a gestionar la prpia salut.
b) Rebre actuacions preventives, amb lobjectiu de prevenir les malalties i les
seves complicacions i disminuir lexposici a factors de risc per a la salut; disposar
de vacunacions, cribratges neonatals i protocols de seguiment de la infncia, nicament amb els lmits que ltica, la tecnologia i els recursos assistencials imposen
al sistema sanitari.
c) Rebre els efectes beneficiosos de la protecci de la salut, que sexpressa en el
dret a desenvolupar-se en entorns saludables, tant en lmbit pblic com en lmbit
privat.
Disposicions
42496
Nm. 5641 2.6.2010
d) Rebre informaci sobre la seva salut i sobre latenci sanitria que rep, i a
poder participar en el seu procs assistencial duna manera adequada a la seva edat
i al seu grau de maduresa.
e) Rebre atenci sanitria adequada al seu nivell evolutiu, atenent tant els aspectes
orgnics com els aspectes emocionals, i, dacord amb el que disposa la legislaci
vigent, beneficiar-se de les prestacions del sistema sanitari pblic.
f) Rebre informaci sobre les seves necessitats sanitries especials. En particular,
sobre la fisiologia de la reproducci, la salut sexual i reproductiva, el risc per a la salut
que comporta lembars a edats molt primerenques, la prevenci de les infeccions
de transmissi sexual i de la infecci pel virus de la immunodeficincia humana
(VIH), i tamb la promoci duna sexualitat responsable, amb el garantiment de la
confidencialitat de la informaci rebuda.
3. Les administracions pbliques han de prendre totes les mesures necessries
per a abolir les prctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salut dels
infants i els adolescents.
Article 45
Atenci en situacions de risc per a la salut mental
1. Dacord amb el Pla director de salut mental i addiccions, shan de desenvolupar
programes adreats a la prevenci, la detecci, el diagnstic preco, el tractament i
latenci integral de les necessitats en salut mental infantil i juvenil, des de la xarxa
sanitria pblica de Catalunya. Correspon al departament competent en matria
de salut planificar i posar en funcionament els serveis de salut mental necessaris
dacord amb el mapa sanitari, sociosanitari i de salut pblica de Catalunya.
2. Latenci en salut mental ha dincloure tamb latenci als infants i als adolescents amb problemes addictius.
3. Sha de garantir latenci en salut mental dels infants i els adolescents amb
discapacitat, mitjanant programes integrals datenci en el territori que tinguin
en compte els serveis i equipaments dels departaments de la Generalitat implicats
en llur atenci.
Article 46
Hospitalitzaci
1. Sha de potenciar el tractament en latenci primria de salut o el tractament
domiciliari dels infants i els adolescents, a fi devitar-ne, sempre que sigui possible,
lingrs hospitalari. Si lingrs hospitalari s necessari, aquest ha dsser tan breu
com sigui possible i sha de procurar que tingui lloc en unitats preparades per a
infants i adolescents i evitar lhospitalitzaci entre els adults.
2. Els infants i els adolescents hospitalitzats tenen dret a estar acompanyats de
llurs pares i mares, i, si sescau, dels titulars de la tutela o de la guarda, llevat que
aix pugui perjudicar o obstaculitzar laplicaci dels tractaments mdics.
3. Els infants i els adolescents tenen dret a prosseguir llur educaci en els termes
establerts per larticle 49 mentre duri llur estada a lhospital.
4. Les administracions pbliques i els responsables hospitalaris han de promoure
en tots els casos la realitzaci estable i continuada dactivitats de joc, culturals i
dacompanyament, adequades per a ledat dels infants i els adolescents malalts, ja
sigui organitzant serveis directament o mitjanant convenis amb entitats socials.
5. En tot all no establert per aquest article shan de tenir en compte els drets
reconeguts per la Carta europea dels infants hospitalitzats, aprovada pel Parlament
Europeu el 13 de maig de 1986.
Article 47
Dret a decidir sobre la maternitat
1. Les noies tenen dret a decidir sobre la maternitat amb relaci a llur grau de
maduresa, dacord amb la legislaci especfica.
2. En els casos de noies tutelades per lAdministraci de la Generalitat, aquesta
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42497
administraci ha de posar a disposici de la noia tot el suport psicosocial i material

que calgui per tal dajudar-la a afrontar la nova situaci. Aquest suport sha dampliar,
si escau, per a garantir el benestar del nounat.
CAPTOL V
Educaci
Article 48
Dret a leducaci
1. Els infants i els adolescents tenen el dret i lobligaci de rebre els ensenyaments
obligatoris, i el dret de rebre els ensenyaments no obligatoris.
2. Les administracions pbliques han de crear serveis educatius adreats als
infants de 0 a 3 anys i a llurs famlies, i han de donar-hi suport.
Article 49
Atenci educativa dinfants o adolescents malalts
1. Les administracions pbliques i els responsables hospitalaris han de
garantir que qualsevol infant o adolescent, en cas de malaltia o hospitalitzaci
que duri ms de trenta dies, t cobertes les necessitats escolars, el joc i la realitzaci dactivitats culturals i dacompanyament, sempre que lestat de salut
li ho permeti.
2. Linfant o ladolescent malalt o convalescent que sest al seu domicili, o
que est internat ms de trenta dies en un centre que no disposa dunitat especfica peditrica, t dret a rebre leducaci corresponent al seu nivell escolar sens
perjudici que tamb se li faciliti suport educatiu per mitjans telemtics.
Article 50
Infants i adolescents que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o
la participaci en diverses activitats
1. Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials han de
rebre una formaci educativa i professional que els permeti la integraci social, el
desenvolupament, la realitzaci personal i laccs a un lloc de treball en el context
ms normalitzat possible, i dacord amb llurs aspiracions i actituds.
2. Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir dun sistema
deducaci inclusiu, amb accs a leducaci obligatria en les mateixes condicions
que els altres membres de la comunitat, sense exclusi per ra de discapacitat, i
els ajustaments i suports necessaris per a potenciar el mxim desenvolupament
acadmic, personal i social.
3. Els centres educatius han dassumir la responsabilitat dacollir i educar de
manera inclusiva tot lalumnat com una tasca bsica i fonamental de llurs projectes educatius i han de posar en marxa estratgies pedaggiques per a atendre les
diferncies individuals en els contextos ordinaris.
Article 51
Atenci educativa a linfant o ladolescent en situaci de desemparament
1. Linfant o ladolescent en situaci de desemparament o dacolliment familiar
t un dret preferent a lescolaritzaci en el centre escolar ms adequat a les seves
circumstncies personals.
2. El departament competent en matria deducaci ha destablir les mesures
adequades daccs a lescolaritzaci per tal de garantir el dret regulat per aquest
article.
3. La persona o famlia acollidora de linfant t la prioritat doptar pel centre
educatiu ms proper al domicili familiar o laboral o, si s el cas, pel centre en qu
estiguin escolaritzats els seus fills.
Disposicions
42498
Nm. 5641 2.6.2010
Article 52
No-escolaritzaci, absentisme i aband escolar
1. Als efectes del que estableix aquesta llei, sentn per:
a) No-escolaritzaci: el fet que els progenitors, els titulars de la tutela o els guardadors dun infant o adolescent en perode descolaritzaci obligatria no gestionin
la plaa escolar corresponent sense una causa que ho justifiqui.
b) Absentisme: labsncia de classe sense presentar justificant o sense una justificaci acceptable. Shan de determinar per reglament quins sn els casos que
constitueixen absentisme lleu, absentisme moderat o absentisme greu, i quines sn
les mesures que cal adoptar en cada cas.
c) Aband escolar: el cessament indefinit de lassistncia a la plaa escolar corresponent per linfant o ladolescent en perode descolaritzaci obligatria.
2. Les administracions pbliques han de fer especial atenci a detectar els casos de
no-escolaritzaci, absentisme i aband escolar i han dadoptar de manera coordinada
les mesures necessries per a fer-hi front, mitjanant els protocols corresponents.
CAPTOL VI
Linfant i ladolescent en lmbit social
Article 53
Els infants i els adolescents com a ciutadans
1. Qualsevol infant o adolescent t dret a sser considerat un ciutad o ciutadana, sense altres limitacions que les establertes explcitament en la legislaci
vigent per a les persones menors dedat, i a sser protagonista de la defensa
dels seus drets.
2. Les administracions pbliques han de facilitar que els infants i els adolescents siguin escoltats com a collectiu en les decisions ciutadanes que els
afectin.
3. Les administracions pbliques han de prendre les iniciatives pertinents per
a informar i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets, les necessitats, les problemtiques i els riscos que afecten la poblaci infantil i adolescent a Catalunya,
o a subconjunts daquesta poblaci, tot cercant la collaboraci ciutadana per a
la detecci i superaci daquests casos i circumstncies. Particularment, shan
de crear els canals perqu la ciutadania posi en coneixement de les autoritats
competents els casos de conculcaci de drets que afecten infants o adolescents
concrets, la denncia de maltractaments o els casos que ho fan sospitar.
CAPTOL VII
Medi ambient i espai urb
Article 54
Medi ambient
Les administracions pbliques, per tal de garantir el dret dels infants i els adolescents a conixer el medi natural de Catalunya i a gaudir-ne, han de promoure:
a) El respecte i el coneixement de la natura i el medi rural entre infants i adolescents, informant-los de la importncia dun medi ambient saludable i capacitant-los
per fer-ne un bon s.
b) Visites i itineraris programats per a conixer la diversitat de lentorn.
c) Programes formatius, divulgatius i de conscienciaci per a ls responsable i
sostenible del medi rural i dels recursos naturals i ladquisici duns hbits positius
per a la conservaci del medi ambient.
d) El desenvolupament sostenible de Catalunya, que garanteixi a infants i adolescents poder exercir el dret a qu fa referncia aquest article.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42499
Article 55
Drets i deures en lespai urb
1. Els infants i els adolescents tenen dret a moures, a gaudir i a desenvolupar-se
socialment en el propi entorn urb i tenen el deure de respectar i tractar amb cura
els elements urbans al servei de la comunitat i les installacions que formen part
del patrimoni pblic i privat.
2. Els poders pblics han de fer possible el desenvolupament i lautonomia dels
infants i els adolescents en un entorn segur a les ciutats i als pobles.
3. El planejament urbanstic municipal ha de preveure i configurar els espais pblics,
tenint en compte la perspectiva i les necessitats dels infants i els adolescents.
4. Els infants i els adolescents tenen dret a conixer llur ciutat o poblaci i llur
barri per a gaudir de lentorn urb.
5. Les administracions pbliques han de fomentar:
a) La consideraci de les necessitats especfiques dels infants i els adolescents
en la concepci dels espais urbans, mitjanant els consells de participaci territorial
dels infants i els adolescents.
b) La disposici dmbits segurs i adequats per als infants i els adolescents en
els espais pblics.
c) Laccs segur dels infants i els adolescents als centres escolars o a altres
centres que freqenten.
d) Leliminaci de qualsevol tipus de barrera, fsica o cultural, que limiti les
possibilitats de participaci de qualsevol grup.
Article 56
Zones i equipaments recreatius
1. El planejament urbanstic ha de preveure espais i zones recreatives pbliques idnies perqu els infants i els adolescents puguin gaudir-hi del joc i lentreteniment.
2. La disposici dels espais a qu fa referncia lapartat 1 ha de tenir en compte
la diversitat de necessitats dentreteniment i de joc en atenci als grups dedat dels
infants i els adolescents. En el disseny i la configuraci daquests espais, els ajuntaments han descoltar lopini i fer possible la participaci activa dels infants i els
adolescents mitjanant els consells de participaci territorial.
3. Sha de garantir que els infants i els adolescents que tenen una discapacitat
fsica, psquica o sensorial poden accedir als espais i zones recreatives pbliques
i en poden gaudir, dacord amb la legislaci vigent en matria daccessibilitat i de
supressi de barreres arquitectniques.
4. En el cas de zones recreatives pbliques en qu hi ha piscines o es porten a
terme activitats especfiques que impliquen el control daccs i vigilncia, shan
de regular les mesures de seguretat, els serveis de vigilncia i les caracterstiques
de les activitats que shi poden fer i a les quals tenen accs els infants i els adolescents, mitjanant una disposici reglamentria dictada pel Govern o les ordenances
municipals corresponents.
5. LAdministraci local ha de garantir que els espais i les zones recreatives
destinades a infants o adolescents en el municipi gaudeixen dun entorn segur,
allunyades de construccions o elements nocius o perillosos per a la salut i la integritat fsica daquests usuaris.
6. Els parcs temtics, datraccions, i altres zones o establiments recreatius similars,
estan subjectes al que disposa la legislaci sectorial especfica.
CAPTOL VIII
Educaci en el lleure i prctica de lesport
Article 57
Educaci en el lleure
1. Els infants i els adolescents tenen dret a rebre una formaci integral en el temps
Disposicions
42500
Nm. 5641 2.6.2010
de lleure que els faciliti leducaci en els valors cvics i en el respecte a la comunitat
i al medi, mitjanant centres desplai, agrupaments i centres que formen la xarxa
associativa dentitats deducaci en el lleure, i les altres entitats culturals, esportives
i socials o les institucions existents a Catalunya i que es dediquen al lleure.
2. Les entitats deducaci en el lleure tenen per funci la intervenci educativa
en lmbit del temps lliure, fora de lensenyament reglat i de lmbit familiar i ajuden
al desenvolupament dels infants i els adolescents com a futurs adults responsables
i compromesos amb la comunitat.
3. Les administracions han dafavorir i fomentar leducaci en el lleure i donar
suport a la xarxa dentitats socials, i nhan de fomentar la igualtat daccs dels
infants i els adolescents.
Article 58
El joc i la prctica de lesport
1. Els infants i els adolescents tenen dret al descans, al joc i a les activitats recreatives prpies de llur edat com a part de lactivitat quotidiana, i tamb a participar
lliurement en la vida cultural i artstica de llur entorn social.
2. El joc sha dentendre com un element essencial del creixement i la maduraci
dels infants i els adolescents. Els jocs i les joguines shan dadaptar a les necessitats
dels infants i els adolescents i han dajudar al desenvolupament psicomotor de cada
etapa evolutiva.
3. Els infants i els adolescents tenen dret a practicar lesport i a participar en
activitats fsiques i recreatives en un entorn segur. La participaci en esports de
competici ha dsser voluntria i els mtodes i els plans dentrenament han de respectar la condici fsica i les necessitats educatives dels infants i els adolescents.
4. Les administracions han de fomentar lactivitat fsica i esportiva com a hbit
de salut.
CAPTOL IX
Publicitat i mitjans de comunicaci social i espectacles
Article 59
Publicitat adreada als infants i als adolescents
1. El Govern, i el Consell de lAudiovisual de Catalunya en lmbit dels mitjans audiovisuals, amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i els adolescents,
han de fixar per reglament els lmits de la publicitat divulgada en el territori de Catalunya
adreada a aquestes persones, atenent especialment els principis segents:
a) Els anuncis publicitaris, dacord amb el nivell de coneixement de laudincia
infantil i adolescent i atenent el seu estat formatiu, no han dincitar a la violncia
o a la comissi dactes delictuosos, ni a cap mena de discriminaci, ni projectar
imatges estereotipades dinfants i adolescents, ni imatges degradants i violentes
dinfants i adolescents.
b) Les prestacions i ls dun producte shan de mostrar de manera comprensible,
coincident amb la realitat i amb un llenguatge senzill i adaptat al nivell de desenvolupament dels collectius infantils i adolescents als quals sadrea.
c) Si el preu de lobjecte anunciat supera la quantia que reglamentriament es
determini, ha de constar de manera clara i manifesta en lanunci de lobjecte.
d) Shan devitar els missatges que contenen discriminacions o diferncies per ra
del consum del producte anunciat. En particular, la publicitat de joguines adreada
a infants i adolescents ha danar orientada a fomentar les joguines no sexistes.
2. Els principis a qu fa referncia lapartat 1 han dsser exigibles a la publicitat
emesa pels mitjans de comunicaci social que emeten o tenen difusi en el territori
de Catalunya.
3. De conformitat amb el que disposa la normativa audiovisual catalana, la
publicitat i la televenda difoses pels prestadors de serveis de televisi subjectes
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42501
a lmbit dactuaci del Consell de lAudiovisual de Catalunya no poden incloure

continguts que puguin perjudicar moralment o fsicament els menors i han de
respectar els principis segents:
a) No han dincitar directament els infants i els adolescents a la compra dun
producte o dun servei explotant llur inexperincia o llur credulitat, ni persuadir
llurs progenitors o titulars de la tutela, o els progenitors o els titulars de la tutela de
tercers, perqu comprin els productes o els serveis de qu es tracti.
b) No han dexplotar en cap cas la confiana especial dels infants i els adolescents
envers llurs progenitors, professors o altres persones.
c) No poden, sense un motiu justificat, presentar els infants i els adolescents en
situacions perilloses.
d) Les joguines, quan sn objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les caracterstiques que tenen o llur seguretat, ni tampoc sobre
la capacitat i laptitud necessries perqu els infants en puguin fer s sense fer-se
mal ni fer-ne a terceres persones.
e) La publicitat o la televenda adreades a menors han de transmetre una imatge
igualitria, plural i no estereotipada de dones i homes.
4. Resten prohibides totes les formes de publicitat de locals de joc i de serveis,
o despectacles violents o que inciten a la violncia, i les de carcter ertic o pornogrfic en publicacions principalment adreades a infants i adolescents que es
distribueixen a Catalunya, i tamb en la publicitat difosa pels serveis de televisi o
per rdio durant les franges horries de protecci especial dinfants i adolescents.
Especialment, es prohibeix als prestadors de serveis de rdio i televisi la difusi
de continguts publicitaris pornogrfics o que inciten a la violncia gratuta, en
qualsevol franja horria de la programaci.
5. Els infants i els adolescents han dsser protegits de la publicitat de begudes
alcohliques i de productes de tabac en els termes establerts per la legislaci vigent.
Article 60
Publicitat protagonitzada per infants i adolescents
1. La participaci dinfants i adolescents en anuncis publicitaris que promouen
la venda de begudes alcohliques o de productes de tabac resta prohibida en els
termes establerts per la legislaci vigent.
2. La publicitat i la televenda de begudes alcohliques difosa pels prestadors de
serveis de televisi subjectes a lmbit daplicaci de la Llei 22/2005 no es poden
adrear especficament a infants o adolescents, ni poden presentar aquestes persones
consumint begudes alcohliques, de qualsevol graduaci, sens perjudici del que
estableix lapartat 1 i de conformitat amb el que disposa la legislaci vigent.
3. Els infants i els adolescents no poden sser utilitzats en anuncis publicitaris
divulgats en el territori de Catalunya que promoguin activitats que els sn prohibides.
4. Qualsevol escenificaci publicitria en qu participin menors ha devitar
missatges que incitin al consum compulsiu.
Article 61
Imatges, missatges i objectes
Lexhibici pblica o la difusi dimatges, missatges o objectes no poden sser
perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes
que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constituci i per la resta de
lordenament jurdic vigent.
Article 62
Publicacions
Les publicacions que inciten a la violncia, a activitats delictives o a qualsevol
mena de discriminaci o que tenen un contingut pornogrfic, o qualsevol altre
Disposicions
42502
Nm. 5641 2.6.2010
que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els

adolescents, no poden sser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement
a labast daquests.
Article 63
Material audiovisual
No s perms de vendre ni llogar a infants o adolescents materials audiovisuals o multimdia, com videojocs o altres, que continguin missatges contraris als
drets i les llibertats fonamentals reconeguts per lordenament jurdic vigent, que
incitin a la violncia i a activitats delictives, al consum de substncies que puguin
generar dependncia, a qualsevol mena de discriminaci o que tinguin contingut
pornogrfic. Aix mateix, no s perms de projectar aquests materials en locals o
espectacles en qu sadmet lassistncia dinfants o adolescents ni de difondrels
entre aquests per qualsevol mitj, ni tampoc oferir-los o exposar-los de manera que
restin lliurement a llur abast.
Article 64
Mitjans de comunicaci social
1. Les programacions dels serveis de rdio i televisi, en les franges horries
ms susceptibles de tenir una audincia dinfants i adolescents, han dafavorir els
objectius educatius que tenen aquests mitjans de comunicaci i han de potenciar
els valors humans i els principis de lestat democrtic i social, dacord amb el que
disposa la legislaci vigent.
2. LAdministraci de la Generalitat, i, si escau, el Consell de lAudiovisual de
Catalunya, han de procurar que la premsa, els serveis de rdio i televisi i la resta
de mitjans de comunicaci social dediquin als infants i als adolescents una atenci
educativa especial, i han de garantir lexclusi de continguts que en puguin perjudicar
seriosament el desenvolupament fsic, mental o moral, en particular, de continguts
sexistes, pornogrfics, de violncia gratuta o que fomentin la intolerncia o en
degradin la imatge, en els termes que estableix la legislaci vigent.
3. Els mitjans de comunicaci social que emeten o tenen difusi en el territori
de Catalunya han de tractar amb una cura especial qualsevol informaci que afecti
els infants o els adolescents, evitant difondren el nom, la imatge o les dades que en
permetin la identificaci, quan apareixen com a vctimes, testimonis o inculpats en
causes criminals, llevat del cas que ho siguin com a vctimes dun homicidi o un
assassinat; o quan es divulgui qualsevol fet relatiu a llur vida privada que nafecti
la reputaci i el bon nom.
CAPTOL X
Consum de productes i serveis
Article 65
Protecci dels infants i els adolescents com a consumidors
Les administracions pbliques, en lmbit de llurs competncies respectives, han
de vetllar perqu els drets i els interessos dels infants i els adolescents, com a collectius de consumidors amb necessitats i caracterstiques especfiques, gaudeixin
duna defensa i una protecci especials.
Article 66
Productes comercialitzats per a ls o el consum dels infants i els adolescents
1. Els bns o els productes comercialitzats per a ls o el consum dinfants i
adolescents no poden contenir substncies perjudicials i han de facilitar, de manera
visible, la informaci suficient sobre la composici, les caracterstiques i ls, i
tamb la franja dedat, si escau, a la qual sn destinats.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42503
2. Els bns o els productes comercialitzats per a ls o el consum dinfants i

adolescents han de complir les mesures de seguretat suficients per a garantir-ne la
innocutat tant per a ls al qual sn destinats com per a evitar les conseqncies
nocives que poden derivar dun s inadequat.
Article 67
Begudes alcohliques i tabac
1. Els infants i els adolescents tenen laccs limitat a les begudes alcohliques i
al tabac, en els termes establerts per la legislaci vigent.
2. No s perms vendre ni consumir tabac, ni vendre qualsevol altre producte
que limiti o indueixi a fumar en centres densenyament i formatius de qualsevol
nivell, amb independncia de ledat dels alumnes, ni en installacions destinades a
activitats amb infants i adolescents. Tampoc no es pot vendre ni consumir cap tipus
de beguda alcohlica en centres en qu simparteix ensenyament no superior ni en
installacions destinades a activitats amb infants i adolescents. Aquestes prohibicions
shan de fer constar en llocs ben visibles.
Article 68
Altres productes o serveis que poden perjudicar la salut
Resten prohibits la venda o el subministrament als infants i adolescents de qualsevol producte o servei diferent dels que determina larticle 67 que puguin causar
dependncia fsica o psquica, encara que sigui per un s inadequat, o, en general,
que puguin produir efectes que perjudiquin la salut o el lliure desenvolupament de
la personalitat dels infants i els adolescents.
Article 69
Medicaments
LAdministraci de la Generalitat, en lmbit de les seves competncies, ha de
vetllar pel compliment de la legislaci estatal sobre productes farmacutics, i particularment en el cas de medicaments destinats a infants, pel que fa a les garanties
exigides en la corresponent autoritzaci de comercialitzaci daquests medicaments
amb relaci a la prevenci raonable daccidents.
Article 70
Jocs de sort, envit o atzar i mquines recreatives
1. Els infants i els adolescents no poden accedir a la prctica de jocs de sort, envit
o atzar en qu sarrisquen quantitats de diners o objectes econmicament avaluables,
ls de mquines recreatives amb premi i la participaci en apostes i, en qualsevol
cas, han de tenir prohibida lentrada als locals que shi dediquen especficament.
Tamb els s prohibit ls de les mquines recreatives que inciten a la violncia o
que contenen jocs violents.
2. Les mquines recreatives sense premi noms poden sser installades en
establiments expressament autoritzats, dacord amb el que disposa la normativa
vigent en matria de mquines recreatives i datzar.
3. s prohibit laccs dels infants no acompanyats duna persona major dedat als
salons recreatius on hi hagi installades nicament mquines recreatives del tipus A.
En tot cas, els infants no acompanyats duna persona major dedat no tenen perms
ls de mquines recreatives del tipus A. Aquesta prohibici sha de fer constar en
la superfcie frontal de la mquina o, si sescau, sha dutilitzar el suport vdeo o
similar mitjanant la pantalla o el joc corresponent.
Article 71
Bns i mitjans culturals
Les administracions pbliques han de fomentar laccs dels infants i els adolescents als bns i mitjans culturals existents a Catalunya, i la creaci de recursos
Disposicions
42504
Nm. 5641 2.6.2010
en lentorn relacional dels infants i els adolescents on puguin desenvolupar llur

capacitat intellectual i llur habilitat manual o de raonament, com a complement
de laprenentatge als centres escolars.
Article 72
Espais collectius dirns
Les administracions pbliques han de vetllar perqu els espais, centres i serveis
en qu hi ha habitualment infants o adolescents tinguin les condicions fsiques i
ambientals, higienicosanitries i de recursos humans adequades. Aquests espais
han de disposar de projectes socioeducatius i garantir la participaci dinfants i
adolescents en all que els afecta.
Article 73
Allotjament dinfants o adolescents sense el consentiment dels progenitors o dels
titulars de la tutela o de la guarda
Els responsables dun establiment dallotjament, quan els infants o adolescents
menors de setze anys sollicitin dallotjar-shi sense el consentiment exprs dels
progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda legal, han de posar aquest fet
en coneixement dels dits progenitors o titulars o en el dels cossos de seguretat.
TTOL III
De la prevenci general
Article 74
Prevenci general
1. Les administracions pbliques han de desenvolupar les actuacions necessries
per a prevenir els infants i els adolescents de les situacions que sn perjudicials
per a llur sa desenvolupament integral o per a llur benestar, i especialment de les
segents:
a) Qualsevol forma de maltractament o cstig fsic.
b) Qualsevol forma de maltractament psicolgic, tracte indigne o cstig denigrant.
c) La inducci o la coacci a participar en qualsevol activitat sexual illegal.
d) Lexplotaci en la prostituci o en altres prctiques sexuals o la utilitzaci en
espectacles o en material pornogrfic.
e) La participaci en qualsevol tasca que pugui sser perillosa, perjudicar-ne la
salut o entorpir-ne leducaci, la formaci o el desenvolupament integral.
f) Qualsevol forma de negligncia en latenci fsica, sanitria o educativa.
g) La captaci i la integraci en sectes destructives.
h) El consum de drogues.
i) Les condicions de treball perilloses i en especial les recollides en la normativa
especfica de prevenci de riscos laborals i de protecci del treball dels infants i
els adolescents.
2. Les administracions pbliques han dactuar preventivament perqu els infants
i els adolescents que pateixen o han patit qualsevol de les problemtiques a qu fa
referncia lapartat 1 no es trobin en desavantatge social pel fet que llurs carncies
no hagin estat ateses i compensades adequadament.
Article 75
Promoci i sensibilitzaci ciutadana
Les administracions pbliques han de posar en prctica programes dinformaci i
sensibilitzaci adreats a prevenir mpliament, i cercant la collaboraci ciutadana i
la iniciativa privada, totes les problemtiques socials que afecten la poblaci infantil
i adolescent de Catalunya, i particularment:
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42505
a) La identificaci i lactuaci per la ciutadania de qualsevol forma de maltractament als infants o als adolescents.
b) La identificaci i lactuaci per la ciutadania de les altres problemtiques
socials a qu fa referncia larticle 74, i molt especialment sobre els efectes de les
substncies que poden generar dependncies entre els infants i els adolescents
o altres conductes de risc, com la conducci temerria, les relacions sexuals no
segures, les conductes violentes o labsentisme, entre altres.
c) El bon tracte als infants i als adolescents en funci de llurs circumstncies
personals, familiars i socials.
d) El consum de bns i serveis i ls adequat daquests bns i serveis, particularment ls adequat de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci.
e) Qualsevol altra bona prctica que contribueixi a millorar el benestar de la
poblaci infantil i adolescent.
Article 76
Prevenci de lablaci o la mutilaci genital de les nenes i les adolescents
1. Lobjecte de la prevenci de les ablacions o les mutilacions genitals de les
nenes i les adolescents sn les situacions en qu concorren indicadors o factors
de risc que fan palesa la probabilitat que la menor que shi trobi resulti en el futur
vctima daquestes prctiques.
2. La identificaci dindicadors o factors de risc dablaci o mutilaci genital
respecte a una nena o una noia menor dedat ha de donar lloc a una intervenci
socioeducativa en el seu entorn, amb la finalitat que la famlia de la nena o la noia
sigui la que decideixi no practicar-li lablaci o la mutilaci genital.
3. Si en qualsevol moment es valora que existeix el risc que la nena o la noia
pot sser mutilada, dins o fora del territori de lEstat, sha de derivar el cas a la fiscalia o al jutjat competent perqu adopti les mesures necessries per a impedir la
consumaci de lablaci o la mutilaci dins el territori de lEstat, i tamb, si escau,
per a prohibir la sortida de la nena o la noia de lEstat, per tal que la consumaci de
lablaci o la mutilaci no pugui tenir lloc a lexterior.
4. Les nenes i les noies vctimes de lablaci o la mutilaci genital han de rebre
el suport necessari per a evitar els danys fsics o psquics que sen poden derivar,
o, si escau, per reparar-los.
5. LAdministraci de la Generalitat es pot personar en els procediments penals
per a perseguir extraterritorialment la prctica de lablaci o la mutilaci genital
femenina, sempre que les persones responsables es trobin a lEstat, en la forma i
amb les condicions establertes per la legislaci processal.
Article 77
Prevenci del risc social
1. Lobjecte de la prevenci del risc social sn les situacions que afecten conjunts
dinfants o adolescents de manera global, tant de carcter territorial, cultural com
social, en qu concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat
que els infants o els adolescents que shi troben resultin en el futur perjudicats en
llur desenvolupament o benestar.
2. La identificaci dindicadors o factors de risc en un entorn territorial concret
o amb relaci a un conjunt concret dinfants o adolescents ha de generar plans
dintervenci social preventius i comunitaris.
3. Els plans a qu fa referncia lapartat 2 han dsser especfics i shan de desenvolupar en els barris i entorns territorials en qu es detecti una gran concentraci
de situacions de desigualtat econmica, escolar, cultural i dindicadors de risc per
als infants i adolescents. En aquestes zones, en qu lactuaci hi s preferent, shan
dimpulsar poltiques de prevenci del risc social.
4. LAdministraci competent en infncia i adolescncia, en coordinaci amb
els ens locals i els departaments de la Generalitat corresponents, ha de desenvo-
Disposicions
42506
Nm. 5641 2.6.2010
lupar programes integrals datenci als adolescents en risc i desavantatge social

en entorns territorials en qu es concentrin desigualtats i situacions de conflicte
social. Aquests programes han de comptar amb mesures extraordinries de suport a
lescolaritzaci i a la continutat formativa, treball de carrer, lleure, acompanyament
a la formaci i a la inserci sociolaboral, i mesures socioeducatives intensives com
centres oberts i centres dirns.
Article 78
Prevenci de la desprotecci
1. Lobjecte de la prevenci de la desprotecci infantil sn les situacions en qu
concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que linfant o
ladolescent que shi trobi resulti en el futur desats en les seves necessitats bsiques.
2. La identificaci dindicadors o factors de risc en un entorn familiar concret ha
de generar programes de suport familiar, que es poden desenvolupar fins i tot durant
el perode de gestaci, per tal destablir pautes de criana i de millorament de les
capacitats parentals, duna manera preventiva en entorns de desavantatge social.
Article 79
Elaboraci de llistes dindicadors i de recomanacions
El departament competent en infncia i adolescncia, en collaboraci amb altres
departaments de la Generalitat, les universitats i els collegis professionals i altres
entitats dedicades als infants i als adolescents, ha delaborar llistes dindicadors i
factors de risc i llistes dindicadors i factors de protecci i resilincia. Aix mateix,
ha de formular les recomanacions especfiques per tal de facilitar i promoure la
identificaci daquests indicadors o factors i la valoraci consegent de la situaci
de linfant o ladolescent. Aquestes llistes i recomanacions es poden actualitzar
i modificar sempre que ho aconsellin els avenos en el coneixement cientfic i
professional.
Article 80
Competncies de les intervencions socials preventives
Les competncies de les intervencions socials preventives sn dels ens locals en
qu sidentifica la situaci, sens prejudici que la major amplitud de la incidncia de
la situaci exigeixi la coordinaci amb altres administracions.
TTOL IV
De la protecci pblica relativa als maltractaments a infants i adolescents
CAPTOL I
Article 81
Protecci efectiva davant els maltractaments a infants i adolescents
Els poders pblics han de prendre totes les mesures necessries per a protegir
els infants i els adolescents de qualsevol forma de maltractament i, especialment,
de qualsevol forma de violncia fsica, psquica o sexual.
Article 82
Atenci a infants i adolescents maltractats
Els poders pblics han de prendre totes les mesures necessries per a promoure
la recuperaci fsica i psicolgica i la inserci social dels infants o els adolescents
que han estat vctimes de maltractament, sens perjudici de la protecci prevista per
a les situacions de risc i desemparament.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42507
Article 83
Plans de collaboraci i protocols de protecci davant els maltractaments a infants
i adolescents
1. LAdministraci de la Generalitat ha delaborar plans de collaboraci que
garanteixin lordenaci de les seves actuacions en la prevenci, lassistncia i la
persecuci del maltractament a infants i adolescents. Aquesta collaboraci ha
dimplicar les administracions sanitries i educatives, lAdministraci de justcia,
les forces i cossos de seguretat i els serveis socials.
2. Per al desenvolupament dels plans a qu fa referncia lapartat 1, el departament competent en infncia i adolescncia ha de promoure lestabliment de
protocols que assegurin una actuaci integral dels diferents serveis, departaments
o administracions implicats en la prevenci i la detecci dels maltractaments a
infants i adolescents.
3. El departament competent en matria de salut ha de promoure laplicaci,
lactualitzaci i la difusi de protocols que continguin pautes uniformes dactuaci
sanitria, tant en lmbit pblic com en lmbit privat.
4. Els protocols, a ms destablir els procediments que cal seguir, han de fer referncia expressa a les relacions amb lAdministraci de justcia i lrgan competent
en matria de protecci dels infants i els adolescents en els casos en qu hi hagi la
constataci o la sospita fonamentada de lexistncia dinfraccions penals o es valori
com a necessria ladopci de mesures cautelars judicials o administratives.
5. Els protocols elaborats han dsser aprovats mitjanant un acord del Govern.
Article 84
Prioritzaci de la permanncia de linfant o ladolescent en un entorn familiar
lliure de violncia
1. Si el maltractament sha produt en lmbit familiar, i sempre que convingui
a linters de linfant o ladolescent, shan de prioritzar les mesures de protecci
administratives o judicials que permetin la permanncia de linfant o ladolescent en
un entorn familiar lliure de violncia i lallunyament de la persona maltractadora.
2. Amb la finalitat establerta per lapartat 1, lautoritat judicial pot adoptar en
qualsevol moment i de conformitat amb el que disposa la legislaci civil o penal, a
instncia de les persones legitimades o de lrgan competent en matria de protecci
dels infants i els adolescents, les mesures que siguin necessries respecte a latribuci
de ls de lhabitatge familiar, amb el parament corresponent, i determinar, si escau,
la quantia dels aliments a crrec de la persona maltractadora.
Article 85
Tractament de la informaci sobre maltractaments a infants i adolescents
1. El departament competent en infncia i adolescncia ha de vetllar perqu els
mitjans de comunicaci ofereixin un tractament adequat de les notcies sobre maltractaments a infants i adolescents, i ha de promoure que alhora es faci referncia
als serveis o recursos de prevenci, detecci i protecci existents per a evitar els
fets objecte de la notcia.
2. Les informacions relatives als maltractaments a infants i adolescents han de
respectar el dret a la intimitat de les vctimes.
3. El departament competent en infncia i adolescncia ha de promoure lelaboraci dun manual destil perqu els professionals dels mitjans de comunicaci
donin el tractament adequat a les informacions relacionades amb el maltractament
a infants i adolescents.
Article 86
Registre uniicat de maltractaments infantils
1. El registre unificat de maltractaments infantils ha de rebre, a efectes de detecci, prevenci i destadstica, totes les notificacions dels maltractaments detectats
per qualsevol servei, departament o administraci.
Disposicions
42508
Nm. 5641 2.6.2010
2. El registre unificat de maltractaments infantils t naturalesa administrativa

i s gestionat pel departament competent en matria de protecci dels infants i els
adolescents.
3. El registre unificat ha de permetre centralitzar tota la informaci i integrar
totes les notificacions procedents dels diferents mbits relatives a un mateix infant
o adolescent, i sha dincorporar dins el sistema dinformaci i gesti en infncia
i adolescncia. Tamb ha de permetre al departament competent en matria de
protecci dels infants i els adolescents fer la consulta dantecedents en el cas de
noves notificacions.
4. En laccs al sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia,
i en la seva utilitzaci, sha de garantir sempre la privacitat de les dades
personals constitucionalment i legalment protegides, i tamb la seguretat de
les comunicacions en lintercanvi dinformaci entre els agents del sistema
sobre dades de carcter personal que siguin necessries per a la tramitaci
dels procediments.
Article 87
Protecci davant de la victimitzaci secundria
1. Els infants i els adolescents vctimes de maltractaments fsics, psquics o
sexuals han de rebre protecci especial urgent i suport psicolgic, educatiu i social,
segons el que es requereixi en cada cas.
2. Les administracions pbliques shan de coordinar amb la participaci activa
dels departaments i les administracions implicades per tal dadoptar solucions
immediates i evitar a les vctimes danys psicolgics afegits a causa duna atenci
deficient.
3. LAdministraci de la Generalitat ha de posar els mitjans necessaris perqu
les declaracions que els infants o adolescents, vctimes de maltractaments fsics,
psquics o sexuals, efectun en el marc dun procediment penal es puguin portar
a terme evitant la confrontaci visual amb la persona imputada i amb la intervenci del personal tcnic que transmeti les preguntes formulades, tot assegurant la
prctica de la prova anticipada establerta per la Llei denjudiciament criminal i la
recollida daquesta prova per mitjans que en permetin la reproducci audiovisual
posterior.
4. En el perode dinvestigaci o instrucci dun cas, sha de procurar que no es
facin dobles exploracions i que no es repeteixin les recollides de mostres, per la
qual cosa shan de coordinar les actuacions clniques i les forenses.
Article 88
Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra
La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra ha de prestar atenci especfica
als infants i adolescents vctimes de qualsevol forma de maltractament i ha de
disposar de la formaci i la capacitaci adequades en aquesta matria. Latenci
especfica sha de fer, si sescau, mitjanant unitats especialitzades.
Article 89
Protecci en lmbit de la salut
Els infants i els adolescents vctimes de maltractaments han de rebre atenci
especial de carcter sanitari urgent segons el que es requereixi en cada cas. Amb
la finalitat de garantir aquest dret, les administracions pbliques han de promoure
i desenvolupar les actuacions dels professionals sanitaris per a la detecci preco
del maltractament a infants i adolescents, i la coordinaci necessria entre els serveis sanitaris i els serveis socials. En particular, han de desenvolupar programes
de sensibilitzaci i formaci contnua del personal sanitari amb la finalitat de mi-
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42509
llorar el diagnstic preco, lassistncia i la rehabilitaci de linfant o ladolescent

maltractat.
Article 90
Protecci en lmbit de leducaci
1. Les administracions pbliques han dimpulsar el desenvolupament dactuacions adreades al conjunt de la comunitat educativa que permetin prevenir, detectar
i eradicar el maltractament a infants i adolescents, els comportaments violents,
lassetjament escolar i la violncia masclista.
2. Els dissenys curriculars i els programes educatius han de tenir els continguts
necessaris per a promoure leducaci en igualtat doportunitats i de gnere, respecte
i tolerncia, de manera que shi afavoreixi la prevenci dactituds i situacions violentes, i tamb el coneixement dels drets de la infncia.
Article 91
Acci popular
LAdministraci de la Generalitat pot exercir lacci popular en els procediments
penals per mort o maltractaments fsics o sexuals greus a infants o adolescents, en
la forma i les condicions establertes per la legislaci processal.
CAPTOL II
Serveis pblics especialitzats i foment de la detecci i latenci del maltractament
a infants i adolescents
Article 92
Servei datenci immediata mitjanant recursos telefnics i telemtics
1. El departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents,
a fi de donar una resposta efectiva a les comunicacions de possibles maltractaments
comesos a un infant o adolescent, ha de crear un servei datenci immediata especialitzada mitjanant recursos telefnics i telemtics.
2. El servei datenci immediata ha de disposar dels recursos tecnolgics dinformaci i comunicaci amb la ciutadania i lAdministraci que existeixin en cada
moment, sha de coordinar amb els diferents serveis, departaments i administracions i ha de promoure o proposar ladopci de les mesures cautelars procedents, de
manera que sactivin els recursos necessaris per a garantir una protecci efectiva
de linfant i ladolescent.
Article 93
Servei datenci especialitzada als infants i adolescents vctimes dabs sexual
LAdministraci de la Generalitat, per mitj del departament competent en infncia i adolescncia, ha de crear un servei datenci especialitzada adreat a infants
i adolescents vctimes dhaver patit abs sexual i ha de vetllar especialment per la
prevenci i la detecci activa dels abusos sexuals dels menors. Aix mateix, ha de
promoure bones prctiques de prevenci activa dels abusos, i tamb la formaci
contnua dels professionals de la xarxa social pel que fa a la prevenci i la detecci
dabusos sexuals.
Article 94
Foment de programes per a la detecci i latenci del maltractament a infants i
adolescents
LAdministraci de la Generalitat, mitjanant el departament competent en infncia
i adolescncia, ha de donar suport als programes que desenvolupin els ens locals i les
entitats diniciativa social especialitzades adreats a infants o adolescents vctimes
Disposicions
42510
Nm. 5641 2.6.2010
de maltractament, per tal doferir informaci, atenci, assessorament psicolgic i

jurdic i acompanyament.
Article 95
Atenci a infants i adolescents que conviuen amb situacions de violncia masclista
La Generalitat, per mitj del departament competent de la xarxa de recursos sobre violncia masclista, t lobligaci de desenvolupar latenci especialitzada adreada a infants i
adolescents que conviuen amb situacions de violncia masclista en lmbit familiar, tal com
recull la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista,
en el marc dels serveis datenci integral que formen part de la dita xarxa de recursos i
duna manera coordinada amb lorganisme competent en infncia i adolescncia.
CAPTOL III
Accs prioritari a serveis i programes
Article 96
Determinaci de les situacions de maltractament a infants i adolescents per a
laccs prioritari als serveis i programes
Amb la finalitat dassolir els drets daccs prioritari establerts per aquest captol, es determinen com a mitjans per a identificar les situacions de maltractament els segents:
a) La sentncia de qualsevol ordre jurisdiccional que declari que un infant o
adolescent ha patit violncia fsica, psquica o sexual.
b) La resoluci administrativa que declari el desemparament per ra de lexistncia de violncia fsica, psquica o sexual.
c) Linforme dels serveis especialitzats datenci als infants i als adolescents que
constati lexistncia de violncia fsica, psquica o sexual.
d) Qualsevol altre mitj establert reglamentriament.
Article 97
Atenci prioritria dels infants i els adolescents vctimes de maltractaments
Els infants i els adolescents vctimes de maltractaments han de tenir accs prioritari als serveis i programes segents:
a) Serveis i establiments de salut mental infantil i juvenil pblics, i dassistncia
psicolgica i jurdica.
b) Serveis pblics descola bressol.
c) Programes de formaci ocupacional, inserci laboral i amb relaci a lemprenedoria.
d) Programes per a la transici a la vida adulta i a lautonomia personal, i ajuts i altres
mesures per a facilitar laccs a un habitatge, especialment de promoci pblica.
e) Serveis pblics especialitzats establerts per la Llei 12/2007.
f) Ajuts pblics que sestableixin reglamentriament.
TTOL V
De la protecci dels infants i els adolescents en situaci de risc o desemparament
CAPTOL I
Article 98
Competncia en matria de desemparament
LAdministraci de la Generalitat exerceix la protecci sobre els infants i els
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42511
adolescents desemparats mitjanant el departament que t atribuda aquesta competncia.

Article 99
Competncia en matria de risc
LAdministraci local ha dintervenir si detecta una situaci de risc dun infant
o adolescent que es troba en el seu territori; ha dadoptar les mesures adequades
per a actuar contra aquesta situaci, de conformitat amb la regulaci establerta
per aquesta llei, amb la normativa de la Generalitat que la desenvolupa i amb la
legislaci en matria de serveis socials.
Article 100
Deure de comunicaci, intervenci i denncia
1. Els ciutadans que tenen coneixement de la situaci de risc o desemparament
en qu es troba un infant o adolescent tenen el deure de comunicar-ho als serveis
socials bsics, especialitzats o del departament competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents, al ms aviat possible, perqu en tinguin coneixement.
2. LAdministraci ha de garantir la confidencialitat de la identitat de la persona
que porta a terme la comunicaci a qu fa referncia lapartat 1.
3. Tots els professionals, especialment els professionals de la salut, dels serveis
socials i de leducaci, han dintervenir obligatriament quan tinguin coneixement
de la situaci de risc o de desemparament en qu es troba un infant o adolescent,
dacord amb els protocols especfics i en collaboraci i coordinaci amb lrgan
de la Generalitat competent en matria de protecci dels infants i els adolescents.
Aquesta obligaci inclou la de facilitar la informaci i la documentaci que calgui
per a valorar la situaci de linfant o ladolescent.
4. Els contractes que les administracions pbliques catalanes subscriguin amb
les persones o entitats privades que presten serveis en els mbits professionals relacionats en lapartat 3 han de recollir expressament les obligacions dintervenci.
5. Les obligacions a qu fa referncia aquest article sentenen sens perjudici del
deure de comunicaci o denncia dels fets als cossos i les forces de seguretat, al
Ministeri Fiscal o a lautoritat judicial.
Article 101
Expedient de linfant i ladolescent
1. Els serveis socials bsics i els serveis socials especialitzats datenci a la infncia han de informar lrgan competent en matria de protecci dels infants i els
adolescents de les situacions de risc o desemparament que coneguin mitjanant el
sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia. Lrgan ha dincorporar
aquesta informaci a lexpedient nic de linfant o ladolescent.
2. Lexpedient nic de linfant o ladolescent a qu fa referncia lapartat 1 pot
tenir, segons els tipus de procediment o dactuaci tramitada, les peces segents:
a) Informativa.
b) De risc.
c) De desemparament.
d) De tutela.
e) De guarda.
f) Assistencial.
3. Lexpedient de linfant o adolescent ha de romandre obert fins que fineixi
lactuaci protectora o fins la majoria dedat, llevat, en aquest darrer cas, dels
expedients assistencials.
4. Qualsevol persona que, prestant o no serveis en el departament competent
de lAdministraci de la Generalitat, lAdministraci local o les institucions collaboradores, intervingui en els expedients dels infants o els adolescents est obligada
a guardar secret de la informaci que nobtingui.
Disposicions
42512
Nm. 5641 2.6.2010
CAPTOL II
Les situacions de risc
Article 102
Deinici i concepte
1. Als efectes del que estableix aquesta llei, sentn per situaci de risc la situaci
en qu el desenvolupament i el benestar de linfant o ladolescent es veuen limitats
o perjudicats per qualsevol circumstncia personal, social o familiar, sempre que
per a la protecci efectiva de linfant o ladolescent no calgui la separaci del nucli
familiar.
2. Sn situacions de risc:
a) La manca datenci fsica o psquica de linfant o ladolescent pels progenitors,
o pels titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un perjudici lleu per a la
salut fsica o emocional de linfant o ladolescent.
b) La dificultat greu per a dispensar latenci fsica i psquica adequada a linfant
o ladolescent per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.
c) La utilitzaci, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del
cstig fsic o emocional sobre linfant o ladolescent que, sense constituir un episodi
greu o un patr crnic de violncia, en perjudiqui el desenvolupament.
d) Les mancances que, pel fet que no poden sser adequadament compensades
en lmbit familiar, ni impulsades des daquest mateix mbit per a llur tractament
mitjanant els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginaci, la
inadaptaci o el desemparament de linfant o ladolescent.
e) La manca descolaritzaci en edat obligatria, labsentisme i laband escolar.
f) El conflicte obert i crnic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen
llurs necessitats a les de linfant o ladolescent.
g) La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela
o de la guarda de controlar la conducta de linfant o ladolescent que provoqui un
perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones.
h) Les prctiques discriminatries, pels progenitors o titulars de la tutela o de la
guarda, contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar
i llur salut mental i fsica, incloent-hi el risc de patir lablaci o la mutilaci genital
femenina i la violncia exercida contra elles.
i) Qualsevol altra circumstncia que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar
i derivar en el desemparament de linfant o ladolescent.
Article 103
Intervenci dels serveis socials
1. Els serveis socials bsics han de valorar lexistncia duna situaci de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos datenci social i educativa que permetin
disminuir o eliminar la situaci de risc cercant la collaboraci dels progenitors o
dels titulars de la tutela o de la guarda.
2. Els serveis socials bsics han de designar un professional o una professional
de referncia, per a cada cas, de linfant o ladolescent, al qual correspon avaluar-ne
la situaci i fer-ne el seguiment posterior.
3. Si el risc s greu i amb la intervenci dels serveis socials bsics no saconsegueix disminuir o controlar la situaci de risc, els dits serveis han delevar linforme
amb la valoraci de la situaci de risc que persisteix en linfant o ladolescent, el
resultat de la intervenci i la proposta de mesures que considerin oportunes als
serveis socials especialitzats en infncia i adolescncia.
4. Els serveis socials especialitzats datenci als infants i als adolescents, atenent linforme i les mesures datenci proposades, han de completar lestudi i han
delaborar un comproms socioeducatiu adreat als progenitors o als titulars de la
tutela i orientat a la superaci del risc que envolta linfant o ladolescent, el qual ha
de contenir la descripci i lacreditaci de la situaci de risc, la seva avaluaci i la
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42513
concreci de les mesures que saplicaran des dels serveis socials bsics o des daltres
serveis especialitzats per a la superaci de la situaci perjudicial.
5. Abans de signar el comproms socioeducatiu amb els progenitors o, si escau,
amb els titulars de la tutela o de la guarda, cal haver escoltat ladolescent, en tot cas,
i linfant, si t prou coneixement.
6. Si no sobt la collaboraci dels progenitors, dels titulars de la tutela o de la
guarda, o si es neguen a participar en lexecuci de les mesures acordades i aix
comporta un perill per al desenvolupament o benestar personal de linfant o ladolescent, o si en el transcurs de la intervenci es dna qualsevol altra situaci de
desemparament, els serveis especialitzats datenci als infants i als adolescents han
delaborar linforme proposta i elevar-lo al departament competent perqu inco el
procediment de desemparament corresponent.
Article 104
Mesures datenci social i educativa davant les situacions de risc
Les mesures que es poden establir un cop valorada la situaci de risc sn les
segents:
a) Lorientaci, lassessorament i lajut a la famlia. Lajut a la famlia inclou les
actuacions de contingut tcnic, econmic o material dirigides a millorar lentorn
familiar i a fer-hi possible la permanncia de linfant o ladolescent.
b) La intervenci familiar mitjanant lestabliment de programes socioeducatius
per als progenitors, tutors o guardadors amb la finalitat que assoleixin capacitats i
estratgies alternatives per a la cura i leducaci de llurs fills o de linfant o ladolescent tutelat.
c) Lacompanyament de linfant o ladolescent als centres educatius o a altres
activitats, i el suport psicolgic o els ajuts a lestudi.
d) Lajut a domicili.
e) Latenci en centre obert i altres serveis socioeducatius.
f) Latenci sanitria, que inclogui la intervenci psicoteraputica o el tractament
familiar, tant per als progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda, com per
a linfant o ladolescent.
g) Els programes formatius per a adolescents que han abandonat el sistema
escolar.
h) Lassistncia personal per als progenitors, tutors i guardadors amb diversitat
funcional que els permeti assumir llurs obligacions datenci i cura dels infants i
els adolescents.
i) Lassistncia personal per als infants i els adolescents amb diversitat funcional
que els permeti superar la situaci de risc.
j) Qualsevol altra mesura de carcter social i educatiu que contribueixi a la
desaparici de la situaci de risc.
CAPTOL III
Protecci dels infants i els adolescents desemparats
SECCI PRIMERA
El desemparament
Article 105
Concepte
1. Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una
situaci de fet en qu els manquen els elements bsics per al desenvolupament
integral de la personalitat, sempre que per a llur protecci efectiva calgui aplicar
una mesura que impliqui la separaci del nucli familiar.
2. Sn situacions de desemparament:
Disposicions
42514
Nm. 5641 2.6.2010
a) Labandonament.
b) Els maltractaments fsics o psquics, els abusos sexuals, lexplotaci o altres
situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a les quals correspon
la guarda o que shan portat a terme amb el coneixement i la tolerncia daquestes
persones.
c) Els perjudicis greus al nad causats per maltractament prenatal. A aquests
efectes, sentn per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, conscient
o inconscient, o la ingesti de drogues o substncies psicotrpiques per part de la
dona durant el procs de gestaci, i tamb el produt indirectament al nad per la
persona que maltracta la dona en procs de gestaci.
d) Lexercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu
per a linfant o ladolescent.
e) El trastorn o lalteraci psquica o la drogodependncia dels progenitors, o dels
titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament
de linfant o ladolescent.
f) El subministrament a linfant o ladolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altre substncia psicotrpica o txica portat a terme per les persones a les quals
correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i tolerncia.
g) La inducci a la mendicitat, la delinqncia o la prostituci per part de les
persones encarregades de la guarda, o lexercici de les dites activitats portat a
terme amb llur consentiment o tolerncia, i tamb qualsevol forma dexplotaci
econmica.
h) La desatenci fsica, psquica o emocional greu o cronificada.
i) La violncia masclista o lexistncia de circumstncies en lentorn sociofamiliar
de linfant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.
j) Lobstaculitzaci pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de les
actuacions dinvestigaci o comprovaci, o llur falta de collaboraci, quan aquest
comportament posi en perill la seguretat de linfant o ladolescent, i tamb la negativa
dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda a participar en lexecuci
de les mesures adoptades en situacions de risc si aix comporta la persistncia, la
cronificaci o lagreujament daquestes situacions.
k) Les situacions de risc que per llur nombre, evoluci, persistncia o agreujament determinin la privaci a linfant o ladolescent dels elements bsics per al
desenvolupament integral de la personalitat.
l) Qualsevol altra situaci de desatenci o negligncia que atempti contra la
integritat fsica o psquica de linfant o ladolescent, o lexistncia objectiva daltres
factors que nimpossibilitin el desenvolupament integral.
Article 106
Procediment de desemparament
1. En el moment que es t coneixement que un infant o adolescent es pot trobar
en situaci de desemparament, el departament competent en matria de protecci
dels menors desemparats ha dincoar lexpedient de desemparament. Abans de
lacord diniciaci, lrgan competent pot obrir un perode dinformaci prvia
amb la finalitat de conixer les circumstncies del cas concret i la convenincia o
no diniciar el procediment.
2. La incoaci sha de notificar als progenitors o als titulars de la tutela o de la
guarda de linfant o ladolescent, i sels ha dinformar del dret que tenen de comparixer en el procediment, aportar informes o altres elements de prova, o efectuar
les allegacions que considerin procedents.
3. Per a la resoluci del procediment els equips tcnics competents han devacuar
un informe amb carcter preceptiu. A aquests efectes, tenen el carcter dequips
tcnics els serveis especialitzats datenci als infants i als adolescents, i els altres
que es determinin reglamentriament.
4. Els equips tcnics, en llur intervenci durant el procs destudi i avaluaci,
han descoltar ladolescent, i linfant si t prou coneixement, i tamb les persones
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42515
que tinguin la potestat parental, tutelar o la guarda, sempre que sigui possible. A
aquests efectes, els progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda estan obligats
a comparixer a la seu administrativa a la qual sels convoqui.
5. Un cop shagi elaborat linforme proposta pels equips tcnics i shagin practicat
les altres actuacions acordades, si sescau, dofici o a instncia de part, sha de donar
audincia i vista de lexpedient en un termini de deu dies als progenitors, o als titulars
de la tutela o de la guarda, tenint molta cura que no accedeixin a documents o dades
que afectin la intimitat de les persones o siguin reservats o confidencials.
6. El procediment fineix per resoluci motivada que declara la situaci de desemparament o, en cas contrari, ordena larxivament de lexpedient. LAdministraci
t lobligaci de dictar la resoluci en el termini dun any a comptar de la incoaci
de lexpedient. Transcorregut aquest termini sense que shagi dictat la resoluci,
el procediment sentn caducat, sens perjudici de la seva nova incoaci, si escau.
En el cas que, tot i no sser procedent la declaraci de desemparament, es constati
una situaci de risc, lexpedient sha de derivar als serveis socials especialitzats o
als serveis socials bsics per tal que procedeixin dacord amb el previst per a les
situacions de risc.
Article 107
Procediment simpliicat
Lorganisme competent en matria de protecci dels infants o els adolescents
desemparats pot dictar, sense ms trmits, la resoluci que declara la situaci de
desemparament, si els progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda manifesten la conformitat amb la declaraci, i un cop escoltat ladolescent, o linfant, si
t prou coneixement.
Article 108
Notiicaci
1. Les resolucions que declaren el desemparament han dsser comunicades al
Ministeri Fiscal en el termini de dos dies i notificades als progenitors, als titulars
de la tutela o de la guarda i a ladolescent.
2. La notificaci a qu fa referncia lapartat 1 ha dinformar dels efectes de la
resoluci, de la possibilitat dimpugnaci i dels terminis per fer-ho, i tamb dels
requisits i els trmits que shan de complir per al reconeixement del dret a lassistncia jurdica gratuta.
Article 109
Efectes de la declaraci de desemparament
1. La resoluci de declaraci de desemparament comporta lassumpci immediata de les funcions tutelars sobre linfant o ladolescent, mentre no es constitueixi
la tutela per les regles ordinries o linfant o ladolescent no sigui adoptat, no
sigui reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, no semancipi o no arribi a
la majoria dedat.
2. Lassumpci de les funcions tutelars implica, mentre s vigent, la suspensi
de la potestat parental o de la tutela ordinria i dels drets que sen deriven, sempre
que aquesta assumpci de funcions tutelars no resti sense efecte per resoluci administrativa o resoluci dictada en el procediment judicial civil corresponent.
3. Lorganisme competent pot demanar, si escau, la privaci de la potestat parental,
la remoci de la tutela i reclamar aliments o exercir les accions administratives o
judicials que escaiguin en benefici de linfant o ladolescent.
4. La suspensi o la privaci no afecten lobligaci dels progenitors o daltres
parents de fer tot el que calgui per a assistir els infants o els adolescents ni lobligaci
de prestar-los aliments en el sentit ms ampli.
5. La resoluci de desemparament ha de determinar lobligaci dels progenitors o altres parents de contribuir al pagament dels serveis utilitzats per linfant o
ladolescent.
Disposicions
42516
Nm. 5641 2.6.2010
6. La resoluci de desemparament definitiva comporta lobligaci, per part

de lorganisme de protecci de linfant i ladolescent, de promoure la tramitaci
immediata de la documentaci personal del menor o la menor, en cas que aquest
no en disposi prviament.
Article 110
Mesures cautelars
1. Lrgan competent de la Generalitat en matria de protecci dels infants i els
adolescents, els serveis socials especialitzats i el serveis socials bsics tenen lobligaci de prestar latenci immediata que necessiti qualsevol infant o adolescent,
en funci de llur competncia.
2. Quan els infants i els adolescents immigrats no acompanyats no puguin
acreditar documentalment la minoria dedat o es tingui dubtes sobre la veracitat de
la documentaci aportada, el departament competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents els ha doferir latenci immediata que necessitin mentre
es fan les gestions i els trmits establerts per la legislaci sobre estrangeria per a
determinar-ne ledat.
3. Quan existeixi una situaci de perill per a linfant o ladolescent, o concorri
qualsevol altra causa que exigeixi una intervenci urgent i que faci necessria la
separaci del nucli familiar, lorganisme competent ha de declarar preventivament
el desemparament mitjanant resoluci motivada i ha daplicar les mesures que
calguin, amb les notificacions establertes per larticle 108. Simultniament, en el
cas de no haver-ho fet abans, ha diniciar el procediment de desemparament, que
ha de seguir els seus trmits fins a la resoluci definitiva que ratifiqui, modifiqui
o deixi sense efecte la resoluci de desemparament i les mesures provisionalment
acordades.
4. La declaraci preventiva de desemparament abans del naixement s procedent quan es preveu clarament la situaci de desemparament del futur nad. En el
supsit de maltractament prenatal, lrgan competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents pot demanar a lautoritat judicial les mesures necessries
amb relaci a la mare per a fer efectiva la protecci futura del nad.
5. Prviament a la declaraci preventiva de desemparament i a ladopci de
mesures urgents, sempre que la situaci ho permeti, cal escoltar ladolescent, i
linfant, si t prou coneixement, i tamb els progenitors o els titulars de la tutela o
de la guarda.
Article 111
Atenci immediata i transitria en famlies acollidores durgncia o en centres
dacolliment
1. Les famlies acollidores durgncia o els centres dacolliment, si escau, han
dexercir latenci immediata i transitria dels infants i els adolescents desemparats,
mentre sanalitza la problemtica i es determina, si sescau, la mesura de protecci
ms adequada. Lestudi de la problemtica del infant i la proposta de mesura protectora shan de portar a terme en el termini que sestableixi reglamentriament,
que com a mxim ha dsser de sis mesos.
2. En els centres dacolliment shan de crear unitats de primera estada per a
acollir inicialment, en el perode dadaptaci al sistema, els infants i adolescents
desemparats.
Article 112
Auxili judicial i policial
1. Si per loposici dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, o
per lexistncia de qualsevol altre impediment greu, sobstaculitza o simpossibilita
lexecuci de les mesures de protecci acordades, lrgan competent ha de sollicitar
a lautoritat judicial que correspongui segons la Llei orgnica del poder judicial
les mesures necessries per fer-les efectives, sens perjudici de les intervencions
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42517
immediates que es puguin portar a terme si est en perill la vida o la integritat del
menor o la menor o sn greument vulnerats els seus drets.
2. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra ha de prestar la cooperaci
i lauxili necessaris per a practicar les actuacions dinvestigaci i ha dexecutar les
mesures establertes si hi ha negativa o resistncia a complir-les.
Article 113
Rgim de recursos
1. La declaraci de desemparament, sens perjudici de la seva eficcia immediata,
s impugnable en els termes establerts per la Llei denjudiciament civil davant la
jurisdicci civil sense necessitat de reclamaci prvia per via administrativa en el
termini de tres mesos a comptar de la notificaci de la resoluci que simpugna.
2. La impugnaci per part de ladolescent requereix que prviament lautoritat
judicial hagi nomenat un defensor o defensora judicial. A aquests efectes, quan un
cop notificada la resoluci ladolescent manifesti, dins de termini, la disconformitat i
la voluntat dimpugnar, lrgan competent que ha assumit la tutela nha de promoure
el nomenament judicial.
Article 114
Acumulaci processal
El departament competent en matria datenci als infants i als adolescents, sens
perjudici de les obligacions que pertoquen al Ministeri Fiscal dacord amb la disposici final vintena de la Llei orgnica 1/1996, del 15 de gener, de protecci jurdica
del menor, de modificaci parcial del Codi civil i de la Llei denjudiciament civil,
ha de vetllar perqu, incoat un procediment doposici a mesures administratives
de protecci de menors, es resolguin en un mateix procediment totes les accions
i incidncies que afectin un mateix infant o adolescent o que afectin germans. A
aquest efecte, ha de promoure les actuacions oportunes establertes per la legislaci
processal.
Article 115
Canvi de circumstncies
1. Els progenitors que no han estat privats de la potestat parental o, si escau, les
persones titulars de la tutela que no han estat remogudes del crrec poden sollicitar
a lorganisme competent en matria de protecci dels infants i els adolescents, dins
el termini dun any a comptar de la notificaci de la resoluci administrativa de
desemparament, que deixi sense efecte la resoluci que lhagus acordat, si sha
produt un canvi substancial en les circumstncies que van motivar la declaraci
de desemparament i no sha constitut la mesura dacolliment preadoptiu, sempre
vetllant per linters superior de linfant o ladolescent.
2. La sollicitud sha de resoldre en el termini de tres mesos. Passat aquest termini,
la sollicitud sentn desestimada per silenci, a fi de salvaguardar sempre linters
superior de linfant o ladolescent.
3. Contra aquesta resoluci es pot formular oposici judicial en el termini de dos
mesos a comptar de la notificaci o des del finiment del termini per a resoldre, en
els termes establerts per la Llei denjudiciament civil.
4. Passat el termini dun any establert per lapartat 1, decau el dret de petici
de revisi i hom no es pot oposar a les mesures que sadoptin per a la protecci de
linfant o ladolescent.
Article 116
Rgim de relaci i visites
1. La declaraci de desemparament i ladopci posterior duna mesura de protecci no ha dimpedir la comunicaci, la relaci i les visites de linfant o ladolescent
amb els seus familiars, llevat que linters superior de linfant o ladolescent en faci
aconsellable la limitaci o lexclusi.
Disposicions
42518
Nm. 5641 2.6.2010
2. Llevat que shagi acordat lacolliment preadoptiu i que sigui ferm, la resoluci
que disposa, limita o exclou el rgim de relaci i visites o la desestimaci per silenci
en el termini dun mes a comptar de la data de la sollicitud s impugnable davant
de la jurisdicci civil, en els termes establerts per la Llei denjudiciament civil, en el
termini de dos mesos a comptar de la seva notificaci o de la desestimaci presumpta
per silenci i sense necessitat de reclamaci prvia per la via administrativa, a fi de
salvaguardar sempre linters superior de linfant o ladolescent.
3. Lrgan competent de la Generalitat en la supervisi de la relaci i les visites de linfant o ladolescent amb els seus familiars t lobligaci de procurar els
mecanismes necessaris perqu la visita tingui lloc en els horaris ms adequats
dacord amb linters de linfant o ladolescent, tenint en compte especialment el
seu horari escolar.
Article 117
Informaci a linfant o ladolescent desemparats
1. Linfant que t prou coneixement i ladolescent han dsser informats pel departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents sobre
llur situaci personal, les mesures adoptades i les actuacions que cal seguir, llur
duraci i contingut, de quins sn llurs drets i dels rgans i institucions a qu es
poden adrear per a defensar llurs drets. Aquesta informaci ha dsser comprensible, adequada a llurs condicions i contnua durant tot el procs dintervenci.
Tanmateix, linfant o ladolescent t dret a participar en el procs destudi de la
seva situaci i en lelaboraci de la proposta de mesura, si les condicions dedat o
de maduresa ho fan possible.
2. Linfant o ladolescent t dret a conixer, en funci de la seva edat i capacitat,
la seva histria personal i familiar i, si ha estat separat de la seva famlia dorigen de
manera definitiva, els seus antecedents culturals i socials, que han dsser sempre
respectats.
3. Assolida la majoria dedat, la persona interessada t dret a accedir al seu expedient i a conixer les dades sobre els seus orgens i parents biolgics. Amb aquesta
finalitat, lrgan competent en matria de protecci dels infants i els adolescents ha
diniciar un procediment confidencial de mediaci, previ a la revelaci dels possibles
parents biolgics, en el marc del qual, tant la persona interessada com les persones
afectades han dsser informades de les circumstncies familiars i socials respectives,
i de lactitud manifestada per laltra part amb relaci a la possible trobada.
Article 118
El procurador o procuradora dels infants i els adolescents
Les funcions dinspecci, datenci a les sollicituds i queixes dels menors tutelats i
latenci de les peticions dinforme del Sndic de Greuges, i tamb la funci delevar
recomanacions i propostes en lmbit de les situacions dels infants i adolescents,
poden sser atribudes a un funcionari o funcionria del departament competent
en atenci als infants i als adolescents, que ha dsser nomenat procurador o procuradora de la infncia. En qualsevol cas, reglamentriament sha de regular la
figura o rgan esmentat depenent de la unitat directiva competent en latenci als
infants i als adolescents.
SECCI SEGONA
Impossibilitat temporal de complir les funcions de guarda

Article 119
Guarda protectora
1. Els progenitors o les persones titulars de la tutela, si concorren circumstncies
greus i alienes a llur voluntat que els impedeixen complir temporalment les funcions
de guarda, poden sollicitar al departament competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents que assumeixi la guarda de linfant o ladolescent mentre es
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42519
mantingui aquella situaci. Aquesta guarda es porta a terme mitjanant lacolliment

en un centre o per una persona o una famlia.
2. La guarda protectora no afecta lobligaci dels progenitors o daltres parents
de fer tot el que calgui per a assistir els infants o els adolescents ni lobligaci de
prestar-los aliments en el sentit ms ampli.
3. La resoluci administrativa de guarda ha de determinar lobligaci dels progenitors o altres parents de contribuir al sosteniment de linfant o ladolescent en
els termes que sestableixin reglamentriament.
SECCI TERCERA
Mesures de protecci dels infants i els adolescents desemparats

Article 120
Tipologia de les mesures
1. Les mesures que cal adoptar per resoluci motivada, sempre tenint en compte
linters de linfant o ladolescent, poden sser les segents:
a) Lacolliment familiar simple per una persona o una famlia que pugui suplir,
temporalment, el nucli familiar natural de linfant o ladolescent.
b) Lacolliment familiar permanent.
c) Lacolliment familiar en unitat convivencial dacci educativa.
d) Lacolliment en un centre pblic o concertat.
e) Lacolliment preadoptiu.
f) Les mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal.
g) Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o teraputic aconsellable,
dacord amb les circumstncies de linfant o ladolescent.
2. Les mesures dacolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferncia respecte de les que comporten linternament del menor o la menor en un
centre pblic o concertat.
3. Linfant o ladolescent per a la protecci del qual s necessria laplicaci de
la mesura dacolliment en famlia aliena o en centre t dret a sser acollit al ms a
prop possible del seu domicili, llevat que no li sigui beneficis.
Article 121
Procediment per a ladopci de mesures
Ladopci de qualsevol mesura de protecci sha de fer mitjanant resoluci
motivada i notificada, dacord amb el que estableix larticle 108; i, llevat dels supsits dadopci de mesures cautelars, sha de complir el procediment determinat
legalment.
Article 122
Revisi i modiicaci
Les mesures de protecci poden sser revisades i modificades en qualsevol moment en funci de levoluci de la situaci de linfant o ladolescent. Amb aquesta
finalitat, els equips tcnics competents han dinformar semestralment lrgan
competent en matria de protecci dels infants i els adolescents de levoluci de la
situaci i del seguiment que en fan.
Article 123
Impugnaci
1. Les resolucions que acorden les mesures de protecci sn impugnables davant
lautoritat judicial, sense necessitat de reclamaci prvia per la via administrativa, en el
termini de dos mesos a comptar de la notificaci de la resoluci que simpugna.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, un cop passat el termini dun any establert
per larticle 115 o confirmat judicialment el desemparament, els progenitors no es
poden oposar a les decisions o mesures que sadoptin per a la protecci de linfant
Disposicions
42520
Nm. 5641 2.6.2010
o ladolescent, llevat de la resoluci que acordi lacolliment preadoptiu, sempre que,

en aquest cas, els progenitors no hagin estat privats de la potestat parental.
3. La impugnaci per part de ladolescent requereix que prviament lautoritat
judicial hagi nomenat un defensor o defensora judicial, segons el que estableix el
Codi civil. A aquests efectes, quan, un cop notificada la resoluci, ladolescent
manifesti, dins de termini, la seva disconformitat i la voluntat dimpugnar, lrgan
competent que hagi assumit la tutela ha de promoure el dit nomenament judicial.
Article 124
Extinci
Les mesures de protecci sextingeixen per:
a) Adopci.
b) Assoliment de la majoria dedat, emancipaci o habilitaci dedat.
c) Resoluci judicial civil ferma.
d) Constituci de la tutela.
e) Acord de lrgan competent que declara que han desaparegut les circumstncies
que havien donat lloc a ladopci de la mesura.
f) Mort o declaraci de defunci de linfant o ladolescent.
SUBSECCI PRIMERA
Acolliment familiar
Article 125
Mesura dacolliment familiar
1. Linfant o ladolescent desemparat ha dsser confiat a una famlia o a una
persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.
2. Les persones que reben un infant o un adolescent en acolliment nexerceixen
la guarda i tenen lobligaci de vetllar per aquesta persona, tenir-la en llur companyia, alimentar-la, educar-la i procurar-li una formaci integral, sota la supervisi
de lentitat competent, que ha de facilitar lajut i lassessorament necessaris.
Article 126
Classes
1. Lacolliment familiar pot sser simple o permanent.
2. Lacolliment familiar simple sha dacordar si es preveu que el desemparament
ser transitori, i pot tenir diferents modalitats; la tipologia i la durada de les modalitats dacolliment familiar simple shan destablir reglamentriament.
3. Lacolliment familiar permanent sha dacordar si es preveu que el desemparament ser definitiu i no es considera ms favorable per a linters de linfant o ladolescent laplicaci de lacolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible.
Article 127
Acolliment en famlia extensa i acolliment en famlia aliena
1. Lacolliment familiar, simple o permanent, es pot constituir en la famlia
extensa de linfant o ladolescent o en famlia aliena.
2. Als efectes daquesta llei, sentn per famlia extensa aquella en qu hi ha
una relaci de parentiu per consanguinitat o afinitat entre linfant o ladolescent i
la persona acollidora, o un dels membres de la famlia acollidora, i tamb amb els
convivents amb linfant o ladolescent en els darrers dos anys.
3. Lacolliment simple o permanent en famlia extensa t preferncia respecte a
lacolliment en famlia aliena.
4. Lelecci dels familiars en lacolliment simple o permanent en famlia extensa sha de fer tenint en compte, en tot cas, que els que volen acollir linfant o
ladolescent han mostrat prou inters pel seu benestar, que hi ha vincle afectiu, que
tenen la capacitat de preservar-lo de les condicions que van generar la situaci de
desemparament, i una aptitud educadora adequada. Aix mateix, no hi ha dhaver
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42521
oposici a lacolliment per part de les persones que conviuen en el domicili dels
acollidors.
Article 128
Resoluci dacolliment
Lacolliment familiar sacorda per resoluci motivada del departament competent
en infncia i adolescncia, sense necessitat del consentiment dels progenitors o
titulars de la tutela o de la guarda.
Article 129
Formalitzaci de lacolliment
1. Lacolliment familiar sha de formalitzar per escrit. En aquesta formalitzaci
escrita ha de constar el consentiment dels acollidors i de ladolescent. En el cas dels
infants, tenen dret a sser escoltats si tenen prou capacitat. Lacte de formalitzaci
no s impugnable.
2. En el moment de formalitzar lacolliment, el departament competent en
infncia i adolescncia ha de facilitar als acollidors els documents necessaris per
a justificar la identitat del menor o la menor, els informes de salut i educatius de
qu es disposi i la informaci dinters per a lexercici de la guarda i les funcions
tutelars delegades.
3. Els criteris de selecci de la persona o la famlia dacolliment shan destablir
per reglament i han de tenir en compte ledat, laptitud educadora, la situaci familiar
i altres circumstncies en inters de linfant o ladolescent.
4. Lacolliment de germans sha de confiar a una mateixa persona o famlia,
llevat que hi hagi circumstncies que en justifiquin la separaci, i tamb shan de
facilitar les relacions entre linfant o ladolescent i la seva famlia natural quan sigui
possible el reintegrament a aquesta, per tal dafavorir-lo, i quan pugui beneficiar
linfant o ladolescent.
Article 130
Finiment de lacolliment familiar
Lacolliment familiar, a ms de per les causes establertes per larticle 124, fineix
per mort, incapacitat o voluntat de la famlia o la persona acollidora, i per voluntat
de ladolescent. En aquests casos cal establir seguidament la mesura de protecci
que escaigui en benefici de linfant o ladolescent.
SUBSECCI SEGONA
Acolliment en una unitat convivencial dacci educativa

Article 131
Acolliment convivencial dacci educativa
1. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa s el que exerceixen
persones prviament seleccionades i qualificades per ra de llur titulaci, formaci
i experincia en lmbit de la infncia i ladolescncia.
2. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa es pot acordar fonamentalment respecte dinfants o adolescents amb diversitat funcional, grups de
germans i altres en dificultats especials o amb necessitats educatives especials.
SUBSECCI TERCERA
Acolliment en centre
Article 132
Adopci de la mesura dacolliment en centre
1. Lacolliment en centre sha dacordar quan es preveu que el desemparament
o la necessitat de separaci de la prpia famlia seran transitoris i no ha estat pos-
Disposicions
42522
Nm. 5641 2.6.2010
sible o aconsellable lacolliment per una persona o una famlia. Tamb s aplicable
quan, havent-hi els requisits per a lacolliment preadoptiu, aquest no sha pogut
constituir.
2. Lacolliment en centre consisteix a ingressar linfant o ladolescent en un centre
pblic o concertat adequat a les seves caracterstiques, per tal que rebi latenci i
leducaci necessries.
3. Els centres han dsser oberts, integrats en un barri o una comunitat, i shan
dorganitzar sempre en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana
personalitzats.
4. Els acolliments en centres es constitueixen per resoluci de lrgan competent
en matria de protecci dels infants i els adolescents.
5. Els germans han dsser acollits en el mateix centre, llevat que no els sigui
beneficis.
6. El director o directora del centre exerceix per delegaci les facultats i les
obligacions inherents a la guarda.
7. Lestada durant perodes de temps curts, cap de setmana o vacances dun infant
o adolescent amb mesura dacolliment en centre, amb una persona o famlia collaboradora, ha de tenir lloc en les condicions que sestableixin reglamentriament,
atenent de manera prioritria els casos dels infants o els adolescents amb discapacitats
o altres situacions que dificulten lestabliment dun acolliment simple o permanent.
Article 133
Centres o unitats deducaci intensiva
1. Quan sigui necessari, en consideraci a les caracterstiques o al capteniment
dels adolescents acollits, shan de crear centres o unitats amb espais descolaritzaci
propis reconeguts per lAdministraci educativa amb activitats escolars reconegudes
pel sistema educatiu, i que incorporin en llur configuraci arquitectnica elements
constructius de protecci, amb lobjecte dafavorir leficcia dels programes educatius, prelaborals o de tractament psicolgic o teraputic.
2. Aquests centres tenen com a objectiu donar una resposta educativa i assistencial als adolescents que presenten alteracions de conducta que requereixen un
sistema deducaci intensiva.
3. En aquests centres es poden restringir o suprimir les sortides per un temps
mxim dun mes, de manera que es puguin desenvolupar programes individuals.
En aquests casos, els adolescents poden formular una reclamaci en forma de
queixa a la unitat directiva competent en infncia o adolescncia o al procurador o
procuradora dels infants i els adolescents. La restricci o supressi de les sortides
sha de notificar al Ministeri Fiscal en el termini de vint-i-quatre hores a comptar
dhaver estat adoptada i sha de revisar setmanalment.
4. Sha de vetllar perqu les prctiques de contenci en els centres respectin els
drets dels infants i els adolescents, dacord amb el reglament que ha de desenvolupar
el departament competent en matria datenci als infants i als adolescents. Aquest
reglament ha de limitar els usos de les sales i de les altres mesures de contenci
i allament fsic dels infants i els adolescents en els centres de tipus teraputic o
deducaci intensiva, per tal que sen faci un s limitat i extraordinari per a protegir
linfant o ladolescent de si mateix en episodis de violncia, i en cap cas no es poden
utilitzar com a mesures de sanci o correcci. El subministrament de psicofrmacs
als menors per part del personal dels centres ha de tenir un seguiment mdic i en
cap cas no pot esdevenir una metodologia de contenci habitual.
Article 134
Drets dels infants i els adolescents acollits en centres
Els infants o els adolescents, mentre sn acollits en centres, tenen, respecte de
les persones que els guarden, els mateixos drets i deures que els corresponen en la
relaci amb el tutor o tutora establerts per la legislaci civil. Especialment, tenen
els drets segents:
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42523
a) El dret dsser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre.
b) El dret dsser informats pels responsables del centre de llur situaci legal i
de participar en lelaboraci de llur projecte individual.
c) El dret dsser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment.
d) El dret de participar duna manera activa en lelaboraci de la programaci dactivitats internes o externes del centre i en el desenvolupament daquestes activitats.
e) El dret dsser escoltats en cas de queixa i sser informats de tots els sistemes
datenci i reclamaci que tenen a labast.
f) El dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebren les visites en el
centre, segons el marc establert per la legislaci vigent.
Article 135
Deures dels infants i els adolescents acollits en centres
Durant lestada als centres dacolliment o residencials, els infants o els adolescents han de:
a) Complir les normes de funcionament i convivncia dels centres.
b) Respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents.
c) Desenvolupar amb dedicaci i aprofitament les activitats educatives, laborals
i de formaci, organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre dacolliment
o residencial, que formin part del seu projecte educatiu.
Article 136
Incompliment dels deures de convivncia en el centre
Sn incompliments de deures de la convivncia per part dels infants i els adolescents les conductes segents:
a) Lincompliment de les normes de funcionament i de convivncia del centre.
b) La promoci i la participaci activa en actes o conductes que comportin lalteraci de lordre del centre o la insubordinaci respecte del personal del centre.
c) Labandonament del centre sense autoritzaci o el fet dintentar-ho de manera
reiterada.
d) La causaci de danys en les dependncies, els materials i els efectes del centre
o a les pertinences daltres persones.
e) Els actes dincorrecci o desconsideraci respecte als companys o el personal
del centre.
f) Les faltes de puntualitat.
g) Qualsevol altra incorrecci que alteri el desenvolupament normal de la convivncia en el centre.
Article 137
Mesures educatives
En cas dincompliment dels deures de la convivncia, es poden aplicar les mesures
educatives correctores segents:
a) Amonestaci.
b) Privaci dactivitats quotidianes doci, esportives o de carcter ldic, tant si
sn diries, de cap de setmana o especials, o limitaci horria o dincentius, per un
perode mxim de quinze dies.
c) Realitzaci dactivitats dinters per a la collectivitat en el mateix centre, per
un perode mxim de quinze dies.
Article 138
Incompliments de deures greument perjudicials per a la convivncia
Sn incompliments de deures greument perjudicials per a la convivncia per part
dels infants o els adolescents les conductes segents:
Disposicions
42524
Nm. 5641 2.6.2010
a) La introducci, la possessi o el consum en el centre de substncies txiques,

incloent-hi substncies psicotrpiques o estupefaents.
b) La introducci o la possessi en el centre darmes o instruments especialment
perillosos.
c) La sostracci de materials o efectes del centre o de pertinences daltres persones.
d) Els actes greus dindisciplina, les injries i ofenses contra companys i la falta
de respecte al personal del centre.
e) Les vexacions o humiliacions contra qualsevol membre del centre, especialment
les que tenen una implicaci de gnere, sexual, racial o xenfoba, o es dirigeixen
als companys del centre especialment vulnerables.
f) Les amenaces, les agressions fsiques, les actuacions que atempten contra la
integritat o que sn perjudicials per a la salut comeses contra companys.
g) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependncies del
centre, del material que cont o dels objectes i les pertinences dels altres membres
del centre.
h) Els actes injustificats que alteren greument el desenvolupament normal de la
convivncia en el centre.
i) La comissi de conductes, duna manera sistemtica i reiterada, contrries als
deures de convivncia del centre.
Article 139
Mesures educatives en cas dincompliments greument perjudicials
En el cas dincompliments de deures greument perjudicials per a la convivncia, la
persona que t la guarda de linfant o adolescent pot aplicar les mesures educatives
correctores segents:
a) Realitzaci dactivitats dinters per a la collectivitat en el mateix centre, per
un perode mxim dun mes.
b) Privaci dactivitats quotidianes doci, esportives o de carcter ldic, tant si
sn diries, de cap de setmana com especials, o limitaci horria o dincentius, per
un perode mxim dun mes.
c) Separaci del grup amb privaci o limitaci dincentius per un perode mxim
de tres dies.
Article 140
Criteris per a laplicaci de les mesures educatives
Per a aplicar les mesures educatives correctores, shan de tenir en compte els
criteris segents:
a) Ledat i les caracterstiques de linfant o ladolescent.
b) El projecte educatiu individual.
c) El grau dintencionalitat o negligncia.
d) La reiteraci de la conducta.
e) La pertorbaci del funcionament del centre.
f) Els perjudicis causats als altres residents, al personal o als bns o les installacions del centre.
Article 141
Audincia de la persona interessada
Lactuaci educativa com a resposta als incompliments de deures ha de garantir
sempre el dret de la persona interessada a sser informada i escoltada amb relaci
al fet.
Article 142
Contingut i funci de les mesures educatives
Les mesures educatives correctores han de tenir un contingut i una funci fonamentalment educatius. No es poden aplicar mesures correctores que impliquin
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42525
directament o indirectament cstigs corporals, privaci de lalimentaci, privaci del

dret de visita de la famlia, privaci del dret a leducaci obligatria i dassistncia
al centre escolar, o que atemptin contra la dignitat de linfant o ladolescent.
Article 143
Petici dexcuses i reparaci dels danys
La petici dexcuses a la persona ofesa, la restituci dels bns o la reparaci dels
danys poden donar lloc a la suspensi de les mesures educatives correctores, sempre
que no es reiteri la conducta que es vol corregir.
Article 144
Aplicaci de la mesura
1. Laplicaci de la mesura correspon a leducador o educadora que t al seu crrec linfant o ladolescent, si es tracta duna actuaci educativa que saplica com a
resposta a incompliments de deures de la convivncia establerts per larticle 136.
2. Laplicaci de la mesura correctora com a resposta a incompliments de deures
greument perjudicials per a la convivncia establerts per larticle 138 lha de resoldre
el director o directora del centre mitjanant la instrucci dexpedient disciplinari, en
la qual sha de nomenar un instructor o instructora. En tots els casos sha de donar
audincia a linfractor o infractora.
Article 145
Infraccions penals
Si lincompliment de deures s susceptible de constituir una infracci penal, se
nha de donar compte immediatament al Ministeri Fiscal, de conformitat amb la
legislaci sobre responsabilitat penal del menor.
SUBSECCI QUARTA
Mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal

Article 146
Transici a la vida adulta i a lautonomia personal
1. Les mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal han de consistir
a oferir acompanyament en la inserci sociolaboral i dhabitatge per garantir una
preparaci progressiva per a la independncia personal, dacord amb les necessitats
formatives i dintegraci social i laboral de cada adolescent.
2. Aquestes mesures es poden acordar, fonamentalment, respecte dadolescents
majors de setze anys, amb llur consentiment, que es trobin amb possibilitats escasses
de retorn al nucli familiar dorigen o sense perspectives dintegraci en altres nuclis
de convivncia i que tinguin risc dexclusi social en assolir la majoria dedat.
SUBSECCI CINQUENA
Lacolliment preadoptiu
Article 147
Mesura dacolliment preadoptiu
1. La mesura dacolliment preadoptiu, com a pas previ per a ladopci, sacorda
en els casos segents:
a) Quan no s possible la reintegraci de linfant o ladolescent en la seva famlia
dorigen i es considera que el ms favorable al seu inters s la plena integraci en
una altra famlia mitjanant ladopci.
b) Quan els progenitors o titulars de la tutela ho solliciten a lentitat pblica
competent i fan abandonament dels drets i dels deures inherents a llur condici.
2. Als efectes del que estableix lapartat 1, sentn que no s factible la reintegraci de linfant o ladolescent en la seva famlia biolgica quan, tot i que existeix
Disposicions
42526
Nm. 5641 2.6.2010
una possibilitat de reintegraci, aquesta requeriria el transcurs dun perode de

temps durant el qual es podria produir un major deteriorament psicosocial en el
desenvolupament evolutiu de linfant o ladolescent.
3. Un cop acordada la mesura dacolliment preadoptiu, shan de suspendre les visites i les relacions amb la famlia biolgica, per tal daconseguir
la millor integraci en la famlia acollidora, si conv a linters de linfant o
ladolescent.
Article 148
Resoluci dacolliment
1. Lacolliment preadoptiu sacorda per resoluci de lrgan competent sense
necessitat de consentiment dels progenitors i havent escoltat linfant, si t prou
coneixement. En el cas dels adolescents, cal llur consentiment.
2. Els progenitors que no estan privats de la potestat, els titulars de la tutela als
quals no els ha estat remoguda, sempre que no hagin donat llur consentiment, o la
mare que ha fet abandonament voluntari abans dhaver passat trenta dies del part,
es poden oposar judicialment a lacolliment preadoptiu en el termini de dos mesos
a comptar de la notificaci de la resoluci.
3. Un cop ha esdevingut ferma la resoluci que acorda lacolliment preadoptiu,
no cal lassentiment dels progenitors a ladopci.
Article 149
Formalitzaci de lacolliment
Lacolliment preadoptiu sha de formalitzar per escrit. En aquesta formalitzaci
escrita ha de constar el consentiment dels acollidors i de ladolescent. La formalitzaci no s impugnable.
Article 150
Finiment de lacolliment preadoptiu
Lacolliment preadoptiu fineix per les causes generals dextinci de les mesures
de protecci establertes per larticle 124 i, a ms, per les especfiques que determina
la legislaci civil. El finiment per mort, incapacitat o voluntat dels acollidors, per
voluntat de ladolescent i per decisi de lentitat pblica competent comporta necessriament lestabliment de la mesura de protecci que ms escaigui en benefici
de linfant o ladolescent.
CAPTOL IV
Suport posterior a lemancipaci o a la majoria dedat
Article 151
Mesures assistencials
1. Assolida la majoria dedat, lemancipaci o lhabilitaci dedat, sextingeixen
les mesures de protecci. Aix no obstant, lorganisme competent de la Generalitat pot disposar les mesures assistencials que consideri necessries, mitjanant
resoluci motivada i amb el consentiment de la persona interessada o, si manca
el consentiment, si es tracta dun presumpte o una presumpta incapa, mitjanant
autoritzaci judicial.
2. Aquestes mesures assistencials poden tenir contingut econmic, jurdic i
social o consistir en latorgament o el manteniment duna plaa en centre i es poden
estendre fins als vint-i-un anys dedat.
3. Ladvocat o advocada de la Generalitat pot representar i defensar en judici les
persones extutelades que en assolir la majoria dedat, lemancipaci o lhabilitaci
dedat ho sollicitin, sempre que la representaci i defensa shagi iniciat durant la
minoria dedat.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42527
Article 152
Programes de suport a lemancipaci i a lautonomia personal dels joves extutelats
i en situaci de risc per a promoure la igualtat doportunitats
1. Lorganisme competent ha de facilitar lorientaci, la formaci i el suport
necessaris als joves extutelats que en arribar a la majoria dedat, lemancipaci o
lhabilitaci dedat ho solliciten, sempre que compleixin els requisits establerts pels
programes dautonomia personal.
2. Els programes dautonomia personal tenen com a objectiu oferir als joves extutelats
els recursos de suport personal, dhabitatge, formatius i laborals necessaris per tal dassessorar-los i acompanyar-los en lexercici de la plena ciutadania en condicions digualtat,
amb responsabilitat i amb el mxim grau dintegraci en la societat on viuen.
3. Els programes dautonomia personal han dincloure metodologies dinserci
fonamentades en lanlisi de gnere per tal dassegurar ladquisici de competncies
professionals que permetin millorar locupabilitat dels joves extutelats.
CAPTOL V
Actuacions de protecci en els supsits daplicaci de la legislaci reguladora de
la responsabilitat penal dels menors
Article 153
Coordinaci interadministrativa
Els sistemes de protecci i el sistema de justcia juvenil han de mantenir la coordinaci deguda amb lobjecte dassegurar la major efectivitat de lacci desenvolupada per
cadascun, simultniament o successivament, sobre una mateixa persona menor.
Article 154
Menors de catorze anys que cometen infraccions penals
1. Quan el Ministeri Fiscal, en compliment del que estableix la legislaci reguladora
de la responsabilitat penal dels menors, trameti el testimoni de particulars per fets comesos per menors de catorze anys al departament competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents, aquest ha de valorar la possibilitat que existeixi una situaci de
risc o desemparament i, si escau, ha de derivar o incoar el procediment corresponent.
2. Sens perjudici del que estableix lapartat 1, sha de valorar la possibilitat
defectuar una activitat mediadora amb la vctima, i shan de derivar, si escau, els
particulars a lequip tcnic del departament competent en matria de protecci dels
infants i els adolescents per a portar a terme aquesta activitat.
Article 155
Majors de catorze anys
Quan el Ministeri Fiscal o el Jutjat de Menors, en compliment del que estableix la
legislaci reguladora de la responsabilitat penal dels menors, trametin el testimoni
de particulars per fets comesos per majors de catorze anys al departament competent en matria de protecci dels infants i els adolescents, aquest ha de valorar
la possibilitat que hi hagi una situaci de risc o desemparament i, si escau, ha de
derivar o incoar el procediment corresponent.
TTOL VI
Infraccions i sancions
CAPTOL I
Infraccions
Article 156
Infraccions i subjectes responsables
1. Sn infraccions administratives daquesta llei les accions o les omissions en
Disposicions
42528
Nm. 5641 2.6.2010
matria datenci i protecci dels infants o els adolescents tipificades i sancionades

per aquest captol.
2. La responsabilitat per les infraccions tipificades per aquest captol correspon a les persones fsiques o jurdiques a les quals sn imputables les actuacions
constitutives dinfracci.
3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
4. Les infraccions determinades en aquest captol que tamb estiguin tipificades
en la normativa sectorial especfica decauen en favor daquestes. A aquest efecte, sha
de traslladar la denncia o les actuacions dofici portades a terme a ladministraci
competent. En tot cas, el rgim sancionador que saplica als prestadors pblics i
privats de serveis de comunicaci audiovisual, i en general als subjectes inclosos
en lmbit daplicaci de la Llei 22/2005, s el que estableix la dita llei, i s aplicat
pel Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Article 157
Infraccions lleus
Sn infraccions lleus en lmbit daquesta llei, les accions o les omissions segents:
a) Emetre informes socials o psicolgics destinats a integrar expedients per a
la tramitaci dadopcions internacionals no autoritzats per lrgan competent en
matria de protecci dinfants o adolescents desemparats.
b) Incomplir la normativa daplicaci dels drets dels infants i els adolescents, si
no sen deriven perjudicis greus per a ells.
c) No gestionar, els progenitors, els tutors o els guardadors de linfant o ladolescent en perode descolaritzaci obligatria, la plaa escolar corresponent sense
causa que ho justifiqui.
d) No procurar, els progenitors, els tutors o els guardadors dun infant o adolescent en perode descolaritzaci obligatria, que aquest assisteixi al centre escolar
quan disposa de plaa i sense causa que ho justifiqui.
e) Oferir, vendre, llogar, difondre per qualsevol mitj als infants o adolescents,
o fer exposici pblica, de manera que quedin lliurement a llur abast, publicacions,
objectes, materials audiovisuals, jocs informtics o materials de qualsevol naturalesa
que incitin a la violncia i a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminaci,
o que tinguin un contingut pornogrfic o incitin al consum de substncies o a la
comissi dactuacions que generen addiccions perjudicials per a la salut dinfants i
adolescents, o que els siguin perjudicials, o que incitin a tenir actituds o conductes
que vulnerin els drets i els principis reconeguts en la Constituci o en lEstatut.
La responsabilitat daquestes accions correspon als titulars dels establiments i, si
escau, a les persones fsiques infractores.
f) Projectar material audiovisual de qualsevol tipus en llocs pblics o en espectacles
accessibles als infants o adolescents amb els continguts descrits en lapartat e.
g) Incomplir, els responsables dels establiments dallotjament, lobligaci establerta per larticle 73.
Article 158
Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus en lmbit daquesta llei, les accions o les omissions segents:
a) Reincidir en infraccions lleus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus per larticle 157 si lincompliment o els perjudicis causats als drets dels infants o els adolescents sn greus o
afecten una pluralitat daquests drets.
c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals de la sanitat, dels serveis socials o del dret, o qualsevol persona fsica o jurdica, en funcions de mediaci per a
lacolliment o ladopci dun infant o adolescent sense lhabilitaci del departament
competent en matria datenci i protecci a la infncia.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42529
d) Rebre un infant o adolescent ali a la famlia receptora amb la intenci dadoptar-lo posteriorment, quan en el lliurament de linfant o adolescent no ha intervingut
lorganisme competent en matria datenci i protecci a la infncia.
e) Impedir, els progenitors, els tutors o els guardadors dun infant o adolescent
en perode descolaritzaci obligatria, que aquest assisteixi al centre escolar quan
disposa de plaa i sense cap causa que ho justifiqui.
f) No informar, les persones que per ra de llur professi en tenen coneixement,
lorganisme competent en matria datenci i protecci a la infncia o qualsevol
altra autoritat o, si escau, la famlia, del fet que un infant o adolescent est extraviat, es troba en situaci de risc o de desemparament, o ha fugit de la llar, quan hi
ha possibilitats reals per a actuar i quan el fet dometre-ho comporta, de manera
notria, el perllongament de la situaci de desprotecci.
g) Incomplir les resolucions administratives dictades per lrgan competent en
matria de protecci dels infants i els adolescents.
h) Incomplir el deure de confidencialitat respecte de les dades dels infants i els
adolescents, i vulnerar el carcter reservat de les actuacions en matria dacolliment
i dadopci.
i) Incomplir, els mitjans de comunicaci social que tenen difusi en el territori
de Catalunya, no sotmesos a la legislaci de la comunicaci audiovisual, el que
disposa larticle 64. La responsabilitat daquestes accions correspon als mitjans de
comunicaci infractors.
j) Emetre o difondre publicitat que contravingui a les prohibicions o als principis
establerts per larticle 59. La responsabilitat daquestes accions correspon als mitjans
que lemeten o la difonen.
k) Utilitzar menors en la publicitat de manera que es contravingui al que estableix
larticle 60. La responsabilitat daquesta acci correspon a lanunciant i als mitjans
que lemeten o la difonen.
l) Difondre dades personals dels infants o els adolescents pels mitjans de comunicaci.
m) Incomplir, una entitat o instituci collaboradora en lmbit de ladopci o
lacolliment, les directrius establertes per lorganisme competent i les seves obligacions, de conformitat amb la normativa vigent sobre la matria.
n) Causar danys directament o indirectament al patrimoni i als bns de la Generalitat a causa de una conducta dolosa o negligent per part duna entitat collaboradora
dadopci internacional.
o) Rebre, una entitat collaboradora dadopci internacional, quantitats econmiques per sobre de les estipulades per contracte o per conceptes que no hi siguin
previstos, sense autoritzaci de lorganisme competent.
Article 159
Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus en lmbit daquesta llei, les accions o les
omissions segents:
a) Reincidir en infraccions greus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a greus per larticle 158 si en deriven
perjudicis per als drets dels infants o els adolescents de reparaci difcil o impossible.
c) Intervenir, les persones fsiques o jurdiques, en funcions de mediaci per a
lacolliment o ladopci mitjanant preu o engany o amb perill manifest per a la
integritat fsica o psquica de linfant o ladolescent.
d) Rebre un infant o adolescent ali a la famlia receptora amb la intenci
dadoptar-lo posteriorment, quan en el lliurament de linfant o ladolescent no ha
intervingut el departament competent en matria datenci i protecci a la infncia,
i la famlia receptora ha convingut un preu o ha causat engany amb perill manifest
per a la integritat fsica o psquica de linfant o ladolescent.
e) Exercir, qualsevol persona o entitat, funcions o activitats per a les quals no ha
Disposicions
42530
Nm. 5641 2.6.2010
estat acreditada, de conformitat amb la normativa vigent sobre la matria, i obtenirne un lucre indegut o causar un perjudici greu a un infant o adolescent.
f) Dur a terme, una entitat collaboradora dadopci internacional, lassignaci dun
infant o adolescent coneixent la seva condici de no-adoptabilitat dacord amb la normativa del seu pas dorigen o les normes o convenis internacionals en la matria.
Article 160
Reincidncia
Hi ha reincidncia quan la persona responsable de la infracci ha estat sancionada
mitjanant una resoluci administrativa ferma per la comissi duna altra infracci
de la mateixa naturalesa, en el termini dun any en el cas de faltes lleus, de tres anys
en el cas de faltes greus i de cinc anys en el cas de les molt greus, a comptar de la
notificaci de la resoluci.
CAPTOL II
Sancions administratives
Article 161
Sancions en lmbit daquesta llei
Les infraccions tipificades pel captol I daquest ttol, en lmbit daplicaci
daquesta llei, sn sancionades de la manera segent:
a) Les infraccions lleus sn sancionades amb una amonestaci per escrit o una
multa de fins a 3.000 euros.
b) Les infraccions greus sn sancionades amb una multa de 3.001 euros a 90.000
euros.
c) Les infraccions molt greus sn sancionades amb una multa de 90.001 euros
a 600.000 euros.
Article 162
Acumulaci de sancions
Si el responsable duna infracci s un mitj de comunicaci social o un mitj publicitari, es pot acumular com a sanci la difusi pblica de la resoluci sancionadora
pel mateix mitj sancionat en les condicions que fixi lautoritat sancionadora.
Article 163
Graduaci de les sancions
1. Les autoritats competents, per a concretar les sancions que s procedent
dimposar i per a establir la graduaci de la quantia de les multes, han de guardar
ladequaci pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracci i la sanci
o les sancions aplicades, i considerar especialment els criteris segents:
a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de linfractor o infractora.
b) Els perjudicis fsics, morals i materials causats, i la situaci de risc creada o
mantinguda envers les persones o els bns.
c) La transcendncia econmica i social de la infracci.
d) La reiteraci o la reincidncia de les infraccions.
2. Si el benefici econmic que resulta duna infracci tipificada per aquesta llei
s superior a la sanci pecuniria que li correspon, aquesta es pot incrementar amb
la quantia equivalent al benefici obtingut.
CAPTOL III
Procediment sancionador
Article 164
rgans sancionadors
1. Els ajuntaments i els consells comarcals exerceixen la potestat sancionadora
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42531
en les matries prpies de llur competncia, dacord amb la distribuci establerta

per aquesta llei. La determinaci de lrgan sancionador especfic sha de fer de
conformitat amb la normativa prpia dels ajuntaments i els consells.
2. El Govern i el Consell de lAudiovisual de Catalunya exerceixen la potestat
sancionadora en les matries atribudes a llur competncia dacord amb aquesta llei.
El Govern ha de determinar per reglament lrgan o els rgans competents per a la
incoaci, la tramitaci i la resoluci dels expedients sancionadors que sincon en
virtut daquesta llei quan la infracci es produeixi en el seu mbit competencial.
Article 165
Procediment sancionador
1. Els rgans competents per a la incoaci, la tramitaci i la resoluci dels expedients sancionadors incoats per la comissi dinfraccions tipificades en el captol
I daquest ttol han de seguir el procediment establert per la normativa vigent en
matria de procediment administratiu sancionador.
2. Si, un cop resolt el procediment sancionador, sen deriven responsabilitats
administratives per als pares, els tutors o els guardadors, shan de posar en coneixement de la Fiscalia a lefecte de les possibles responsabilitats civils.
3. En el cas dinfraccions greus o molt greus, lautoritat que resol lexpedient pot
acordar, per raons dexemplaritat i en previsi de conductes infractores futures, la
publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus
o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes. Aquesta publicitat ha de fer
referncia als noms o els cognoms, a la denominaci o la ra social de les persones
naturals o jurdiques responsables, i a la classe i la naturalesa de les infraccions.
Article 166
Destinaci de les sancions
Les administracions pbliques actuants han de destinar, en lmbit de llurs
competncies, els ingressos derivats de la imposici de les sancions establertes per
aquesta llei a latenci i la protecci dels infants i els adolescents.
Article 167
Prescripci de les infraccions i de les sancions
1. Les infraccions tipificades per aquest ttol prescriuen, si sn molt greus, al
cap de cinc anys; si sn greus, al cap de tres anys, i si sn lleus, al cap dun any, en
tots els casos a comptar de la data de comissi de la infracci.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, quant a les infraccions establertes per
les lletres c i d dels articles 158 i 159, el termini es computa des de lendem del dia
en qu linfant o ladolescent assoleix la majoria dedat.
3. Les sancions prescriuen en els terminis establerts en el procediment sancionador
aplicable als mbits de competncia de lAdministraci de la Generalitat.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Recursos inancers i econmics
1. LAdministraci de la Generalitat t la responsabilitat de garantir els recursos necessaris per a donar el compliment adequat a lordenaci i la provisi de les
accions i els serveis establerts per aquesta llei.
2. LAdministraci de la Generalitat ha dimpulsar la signatura de convenis amb
els ens locals i les organitzacions diniciativa social. Els convenis han de promoure
plans, recursos o serveis preventius i comunitaris innovadors per als infants i els
adolescents; serveis residencials i dacolliment en consideraci a la situaci i les
necessitats dels infants i els adolescents del seu territori, i programes dinformaci,
atenci, acompanyament i assessorament psicolgic i jurdic en cas de maltractament infantil.
Disposicions
42532
Nm. 5641 2.6.2010
Segona
Institucions collaboradores dintegraci familiar
1. Sn institucions collaboradores dintegraci familiar els organismes de les
entitats locals, les fundacions, les associacions, les cooperatives o altres entitats
sense nim de lucre, legalment constitudes i acreditades per lorganisme competent, en els estatuts o les regles de les quals figura com a finalitat la protecci de
menors, i disposen de lorganitzaci i lestructura suficients i dels equips tcnics
pluridisciplinaris necessaris per a complir aquesta funci.
2. Les institucions collaboradores tenen per objecte portar a terme les tasques
dintegraci familiar relatives a lacolliment familiar i ladopci que sestableixin
reglamentriament i shan de sotmetre a les directrius, la inspecci i el control de
lorganisme competent. Cap altra persona o entitat no pot intervenir en tasques
dintegraci familiar.
Tercera
Sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia
La Generalitat, a partir de lentrada en vigor daquesta llei, ha de dotar progressivament el sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia, creat per larticle
25, de la infraestructura necessria perqu es pugui desenvolupar com a sistema
dinformaci per a la tramitaci, comunicaci i informaci dels ens pblics i les
administracions que desenvolupin llurs funcions en matria de protecci de menors,
i tamb adaptar-se a les exigncies del sistema dinformaci social a qu fa referncia
larticle 42 de la Llei 12/2007, de l11 doctubre, de serveis socials.
Quarta
Nivell dobjectius de les prestacions garantides en la Cartera de serveis socials
Els municipis i els ens locals supramunicipals han de poder planificar i preveure per
cada rea de poblaci mnima de cinquanta mil habitants, dacord amb el que estableix
larticle 23, un mnim de vint places en lmbit dels serveis residencials i dacolliment per
a infants i adolescents en situaci de desemparament. Aquestes previsions shan de tenir
en compte en els plans dactuaci local, conjuntament amb la programaci dels serveis
preventius de situacions de risc establerts per larticle 104 per a les situacions de risc.
Cinquena
Informes peridics de valoraci i anlisi des de la perspectiva de la infncia i
ladolescncia
El Govern, mitjanant el departament competent en infncia i adolescncia, ha
delaborar, cada dos anys i amb un criteri de transversalitat, un informe de valoraci i danlisi des de la perspectiva de la infncia i ladolescncia, del conjunt de la
producci normativa aprovada pel Govern i pels diversos departaments, i tamb
del grau de compliment de la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de
linfant. Les conclusions daquest informe shan de presentar al Parlament.
Sisena
Recerca sobre maltractaments infantils i creaci dun centre de recerca especialitzat
1. El Govern ha dimpulsar la recerca sobre el maltractament infantil, i la formaci
i capacitaci dels professionals en contacte amb aquest tipus de maltractament.
2. Per assolir lobjectiu establert per lapartat 1 es crea un centre especialitzat
dedicat a la recerca sobre el maltractament infantil, que ha dadoptar la denominaci que determini el Govern. La composici, el funcionament i les competncies
daquest centre shan destablir reglamentriament.
Setena
Afectaci de les prestacions o pensions
Limport de les prestacions o pensions de qu sn beneficiaris els infants o els
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42533
adolescents que estan sota mesures de tutela o guarda a crrec de lentitat tutelar
resta afectat a subvenir les despeses derivades de latenci del servei pblic que
reben.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera
Avaluaci de resultats i dimpacte
1. Les administracions pbliques responsables han de dissenyar llur planificaci de manera que els programes nous i els serveis adreats a latenci social dels
infants i adolescents, parcialment o totalment finanats per fons pblics, incloguin
lavaluaci de resultats, dacord amb el que disposa larticle 20.
2. Si les caracterstiques dels objectius o la magnitud dels fons pblics implicats
en un programa o servei sn prou rellevants socialment, el Govern pot exigir tamb
la inclusi duna avaluaci de limpacte social.
3. Lavaluaci de resultats sha danar incloent, en la mesura del possible, en
tots els programes i serveis adreats als infants i als adolescents que ja estiguin en
funcionament a lentrada en vigor daquesta llei.
4. El Govern ha de fer una avaluaci de limpacte daquesta llei al cap de quatre
anys de lentrada en vigor.
Segona
Mapa de recursos i serveis per a la prevenci i protecci dels infants i els adolescents
En el termini de dos anys a comptar de laprovaci daquesta llei, el departament
competent en matria dinfncia ha de presentar el mapa de recursos i serveis per
a la prevenci i protecci dels infants i els adolescents a qu fa referncia larticle
23, que ha de formar part del mapa de serveis socials de Catalunya.
Tercera
Integraci de la Comissi interdepartamental de coordinaci de les actuacions
de lAdministraci de la Generalitat adreades als infants i als adolescents amb
discapacitats o risc de tenir-ne a les taules territorials dinfncia
La Comissi interdepartamental de coordinaci de les actuacions de lAdministraci de la Generalitat adreades als infants i als adolescents amb discapacitat o risc
de tenir-ne continua exercint les seves funcions i els seus comits shan dintegrar
a les taules territorials dinfncia, un cop shagin constitut.
Quarta
Terminis de revisi o impugnaci de resolucions de desemparament
Els terminis per a la revisi o impugnaci de les resolucions administratives
dictades en els procediments a qu fan referncia els articles 115 i 123 es computen
des del moment de lentrada en vigor daquesta llei si han estat dictades abans de
laprovaci de la llei.
DISPOSICI DEROGATRIA
1. Resten derogades la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecci
dels menors desemparats i de ladopci; la Llei 8/1995, del 27 de juliol, datenci i
protecci dels infants i els adolescents i de modificaci de la Llei 37/1991, del 30 de
desembre, sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci; i la
Llei 8/2002, del 27 de maig, de modificaci de la Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci, i de regulaci
de latenci especial als adolescents amb conductes dalt risc social.
Disposicions
42534
Nm. 5641 2.6.2010
2. Resten derogades totes les normes que soposin al que estableix aquesta llei,
sens perjudici de la vigncia de les disposicions reglamentries que les despleguen,
sempre que no contradiguin aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Desplegament i execuci
Es faculta el Govern i els consellers competents en els mbits corresponents perqu dictin les disposicions necessries per a desplegar i executar, respectivament,
aquesta llei, i perqu adoptin les mesures pertinents amb la mateixa finalitat.
Segona
Modiicaci de la Llei 13/2006
1. Es modifica larticle 22 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions
socials de carcter econmic, que resta redactat de la manera segent:
Article 22. Prestaci per lacolliment de menors dedat tutelats per la Generalitat
1. Es crea una prestaci de dret subjectiu per a atendre les despeses de manteniment dun menor o una menor dedat tutelat per la Generalitat en mesura dacolliment
en famlia extensa o en famlia aliena.
2. Tenen dret a la prestaci regulada per aquest article els menors dedat tutelats
per la Generalitat que es troben en una de les situacions segents:
a) Acolliment familiar simple en famlia extensa o aliena.
b) Acolliment familiar permanent en famlia extensa o aliena.
c) Acolliment familiar en unitat convivencial dacci educativa.
d) Acolliment preadoptiu de menors amb discapacitat.
3. Limport de la prestaci regulada per aquest article consisteix en una quantitat
per menor dedat acollit, establerta per la Llei de pressupostos. Aquest import, si
escau, es redueix en proporci a limport que es rep o que es pot reconixer per dret
daliments o derivats de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famlies.
4. El Govern pot establir imports complementaris a la prestaci per ra de
discapacitat del menor o de la menor dedat, pel nombre de menors acollits o per
qualsevol altra circumstncia que requereixi una dedicaci especial.
5. La prestaci regulada per aquest article sabona a la persona o a les persones
en qui ha estat delegada la guarda.
6. Sn causes dextinci de la prestaci regulada per aquest article, a ms de les
establertes amb carcter general, les segents:
a) Deixar sense efecte la mesura datenci o acolliment dels menors dedat.
b) Arribar a la majoria dedat o veure reconeguda lemancipaci.
c) Haver-se dictat sentncia ferma dadopci.
7. Limport de la prestaci regulada per aquest article, establert per la Llei de
pressupostos, ha dsser revisat com a mnim en la mateixa proporci que lndex
de renda de suficincia regulat per aquesta llei.
2. Safegeix un nou article, el 22 bis, a la Llei 13/2006, amb el text segent:
Article 22 bis. Prestaci per a menors dedat en situaci de risc
1. Es crea una prestaci de dret subjectiu per atendre les despeses de manteniment dun menor o una menor dedat en situaci de risc respecte al qual shagi
formalitzat el comproms socioeducatiu corresponent.
2. Tenen dret a la prestaci regulada per aquest article els menors dedat que
hagin estat valorats en situaci de risc, respecte als quals shagi formalitzat el
comproms socioeducatiu corresponent i la unitat familiar dels quals disposi duns
ingressos, per tots els conceptes, iguals o inferiors a lindicador de renda de suficincia. Aquest lmit dingressos sincrementa dun 30% per cada membre de la
unitat familiar a partir del segon.
Disposicions
Nm. 5641 2.6.2010
42535
3. Limport de la prestaci regulada per aquest article consisteix en una quantitat

per menor dedat en risc, establerta per la Llei de pressupostos. Aquest import, si
escau, es redueix en proporci a limport que es rep o que es pot reconixer per dret
daliments o derivats de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famlies.
4. El Govern pot establir imports complementaris a la prestaci per ra de discapacitat del menor o la menor dedat, pel nombre de menors dedat en risc o per
qualsevol altra circumstncia que requereixi una dedicaci especial.
5. La prestaci regulada en aquest article sabona a la persona o a les persones
que exerceixin la guarda.
6. Sn causes dextinci de la prestaci regulada en aquest article, a ms de les
establertes amb carcter general, les segents:
a) La finalitzaci del comproms socioeducatiu o la seva prdua defectes.
b) Lincompliment del comproms socioeducatiu.
c) Arribar a la majoria dedat o veure reconeguda lemancipaci.
Tercera
Modiicaci de la Llei 13/1997 i de la denominaci de lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci
1. Es modifica larticle 3 de la Llei 13/1997, del 19 de novembre, de creaci de
lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci, que resta redactat de la manera
segent:
Article 3. Funcions de lInstitut
Correspon a lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci:
a) Fomentar el dret dels infants a tenir una famlia i per tant promoure lacolliment
preadoptiu, com a mesura per a atendre adequadament les necessitats del menor, com
a persona sotmesa a situacions de risc greu per al seu desenvolupament integral.
b) Gestionar, per mitj dels equips tcnics competents, els processos de valoraci psicosocial de les persones sollicitants dacolliment preadoptiu i dadopci
internacional.
c) Vetllar per la informaci adequada als ciutadans i ciutadanes sobre les adopcions i els processos dadopcions, rebre les allegacions, els documents i els altres
elements de judici en els expedients de sollicitud i sotmetrels a vista, i tamb les
propostes de resoluci. Per a exercir aquesta funci dinformaci, ha de comptar amb
la collaboraci de pares i mares adoptius en les qestions que els concerneixin.
d) Fer el seguiment i donar el suport tcnic a les famlies dacolliment preadoptiu.
e) Fer el seguiment dels menors en situaci dacolliment preadoptiu.
f) Tramitar, quan correspongui, els processos dadopcions internacionals i fer-ne
el seguiment posterior, si escau, i supervisar aquesta activitat quan sigui delegada
a institucions o entitats collaboradores.
g) Formalitzar convenis de collaboraci amb altres administracions, institucions i entitats, en el marc del seu mbit dactuaci, i dacord amb les disposicions
que les regulin.
h) Fer el seguiment de les entitats collaboradores en adopci internacional.
i) Informar amb carcter preceptiu de les propostes dacolliment preadoptiu.
j) Exercir les altres funcions que li assignin les lleis.
2. Es modifiquen les lletres i i j de larticle 9.2 de la Llei 13/1997, que resten
redactades de la manera segent:
i) Resoldre les sollicituds de declaraci didonetat de les persones o les famlies
que volen adoptar.
j) Proposar a lrgan judicial la constituci de ladopci dun infant o adolescent
desemparat, quan correspongui.
3. Se suprimeix la disposici transitria tercera de la Llei 13/1997.
4. Es modifica la denominaci de lorganisme autnom administratiu Institut
Catal de lAcolliment i lAdopci, que passa a denominar-se Institut Catal de
lAdopci.
Disposicions
42536
Nm. 5641 2.6.2010
Quarta
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor al cap dun mes dhaver estat publicada en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de la modificaci de la Llei 13/2006,
del 27 de juliol, de prestacions socials de carcter econmic, establerta per la disposici final segona, que entra en vigor l1 de gener de 2011.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui daplicaci aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir.
Palau de la Generalitat, 27 de maig de 2010
JOS MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
CARME CAPDEVILA I PALAU
Consellera dAcci Social i Ciutadania
(10.146.047)
Disposicions

Llei 14-2010 Drets I Oportunitats Infància

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Llei 14-2010 Drets I Oportunitats Infància

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

DOGC 5641 2.6.

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

intervenci protectora de lAdministraci, que aqu se centra en la valoraci de la

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

aquesta visi i ha de promoure la participaci dinfants i adolescents en tots els

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

protecci i resilincia. Finalment, es reconeixen les competncies relatives a les

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

que ajudi a millorar leficcia, leficincia i lefectivitat de les poltiques i intervencions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

infants i els adolescents a Catalunya, i en laplicaci de les poltiques i els programes

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

3. Els ens locals, amb el suport de la Generalitat, han de promoure lestabliment

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

2. El sistema dinformaci i gesti en infncia i adolescncia, que sha dintegrar

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

exerceixin aquesta llibertat, de manera que contribueixin a llur desenvolupament

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

monoparentals i en lmbit de famlies pertanyents als grups menys afavorits o que

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

administraci ha de posar a disposici de la noia tot el suport psicosocial i material

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5641 2.6.2010